Schistura maepaiensis és una espècie de peix de la família dels balitòrids i de l'ordre dels cipriniformes.
Els mascles poden assolir els 4,5 cm de longitud total.[3]
Es troba a la conca del riu Salween a Tailàndia.[3]
Schistura maepaiensis és una espècie de peix de la família dels balitòrids i de l'ordre dels cipriniformes.
Schistura maepaiensis is a species of ray-finned fish, a stone loach in the genus Schistura. It has been recorded from the Salween basin in Mae Hong Son and Tak Provinces in north western Thailand and may also occur in Myanamar. Its habitat is riffles in streams with a gravel or stone bed and a moderate to fast current. It is occasionally found in the aquarium trade and its populations may be affected by any human activities which interrupt fast flowing water, such as logging or agriculture.[1]
Schistura maepaiensis is a species of ray-finned fish, a stone loach in the genus Schistura. It has been recorded from the Salween basin in Mae Hong Son and Tak Provinces in north western Thailand and may also occur in Myanamar. Its habitat is riffles in streams with a gravel or stone bed and a moderate to fast current. It is occasionally found in the aquarium trade and its populations may be affected by any human activities which interrupt fast flowing water, such as logging or agriculture.
Schistura maepaiensis es una especie de peces de la familia Balitoridae en el orden de los Cypriniformes.
• Los machos pueden llegar alcanzar los 4,5 cm de longitud total.[1]
Se encuentra en la cuenca del río Salween en Tailandia.
Es un pez de agua dulce.
Schistura maepaiensis es una especie de peces de la familia Balitoridae en el orden de los Cypriniformes.
Schistura maepaiensis Schistura generoko animalia da. Arrainen barruko Nemacheilidae familian sailkatzen da.
Schistura maepaiensis Schistura generoko animalia da. Arrainen barruko Nemacheilidae familian sailkatzen da.
Schistura maepaiensis is een straalvinnige vissensoort uit de familie van de bermpjes (Nemacheilidae).[1] De wetenschappelijke naam van de soort is voor het eerst geldig gepubliceerd in 1990 door Kottelat.
Bronnen, noten en/of referenties