Loxosceles rufescens és una espècie d'aranyes aranéomorphes de la família dels sicàrids (Sicariidae).[2][3] Fou descrita per primera vegada l'any 1820 per L. Dufour.[1]
Aquesta espècie és cosmopolita. És pròpia de la conca mediterrània però com a conseqüència de l'activitat humana ha estat introduïda als Estats Units (també a Hawaii),[4][5] a Mèxic,[6] a Canadà,[7] a Austràlia,[8] al Japó, a Corea, a la Xina, al Laos, en Thaïlande, a Índia, a Sud-àfrica i en Macaronésie.[2]
El mascle descrit per Gertsch i Ennik l'any 1983 fa 7 mm i la femella 7,5 mm.[4] Loxosceles rufescens és de color bru; la majoria d'aquestes aranyes tenen una taca panduriforme sobre la seva closca i una ranura longitudinal. Té sis ulls i pèls clars sobre el cos i les potes.
Com molt sicàrids, construeix teranyines irregulars, en placa. La femella pon entre 30 i 300 ous per cada sac que conserva a la part posterior de la seva teranyina.
El seu verí és relativament tòxic per a l'home i la seva mossegada pot provocar ferida de fins a 10 cm de circumferència La toxicitat del verí és agreujada per les fortes calors i és se sospita que pot arribar provocar greus problemes en la reacció d'algunes persones. Les aranyes d'aquest gènere, com les d'altres espècies de la família Sicariidae, produeixen un verí que conté un agent necrosant de la pell (dermonecròtic); és la esfingomielina D, que només es troba en alguns bacteris patògens.[9][10]
Loxosceles rufescens és una espècie d'aranyes aranéomorphes de la família dels sicàrids (Sicariidae). Fou descrita per primera vegada l'any 1820 per L. Dufour.