dcsimg

Loxosceles rufescens ( الكتالونية )

المقدمة من wikipedia CA

Loxosceles rufescens és una espècie d'aranyes aranéomorphes de la família dels sicàrids (Sicariidae).[2][3] Fou descrita per primera vegada l'any 1820 per L. Dufour.[1]

Distribució

Aquesta espècie és cosmopolita. És pròpia de la conca mediterrània però com a conseqüència de l'activitat humana ha estat introduïda als Estats Units (també a Hawaii),[4][5] a Mèxic,[6] a Canadà,[7] a Austràlia,[8] al Japó, a Corea, a la Xina, al Laos, en Thaïlande, a Índia, a Sud-àfrica i en Macaronésie.[2]

Descripció

 src=
Loxosceles rufescens

El mascle descrit per Gertsch i Ennik l'any 1983 fa 7 mm i la femella 7,5 mm.[4] Loxosceles rufescens és de color bru; la majoria d'aquestes aranyes tenen una taca panduriforme sobre la seva closca i una ranura longitudinal. Té sis ulls i pèls clars sobre el cos i les potes.

Com molt sicàrids, construeix teranyines irregulars, en placa. La femella pon entre 30 i 300 ous per cada sac que conserva a la part posterior de la seva teranyina.

Verí

El seu verí és relativament tòxic per a l'home i la seva mossegada pot provocar ferida de fins a 10 cm de circumferència La toxicitat del verí és agreujada per les fortes calors i és se sospita que pot arribar provocar greus problemes en la reacció d'algunes persones. Les aranyes d'aquest gènere, com les d'altres espècies de la família Sicariidae, produeixen un verí que conté un agent necrosant de la pell (dermonecròtic); és la esfingomielina D, que només es troba en alguns bacteris patògens.[9][10]

Referències

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons Modifica l'enllaç a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
  1. 1,0 1,1 Dufour, L. (1820c). Descriptions de cinq arachnides nouvelles. Annales Générales des Sciences Physiques 5: 198-209.
  2. 2,0 2,1 (anglès) Referència World Spider Catalog: Loxosceles rufescens (Dufour, 1820) en la família Sicariidae +base de dades} . Accés el 10 de gener de 2019.
  3. France 3 Languedoc-Roussillon, Laurence Creusot, Faut-il avoir peur de l'araignée violon ?, 16 juliol 2015
  4. 4,0 4,1 Gertsch & Ennik, 1983: The spider genus Loxosceles in North America, Central America, and the West Indies (Araneae, Loxoscelidae). Bulletin of the American Museum of Natural History, vol. 175, p. 264-360 (text íntegre).
  5. Kuwaye, 2006: Case Based Pediatrics for Medical Students and Residents document en ligne
  6. Valdez-Mondragón, Cortez-Roldán, Juárez-Sánchez & Solís-Catalán, 2018 : A new species of Loxosceles Heineken & Lowe (Araneae, Sicariidae), with updated distribution records and biogeographical comments for the species from Mexico, including a new record of Loxosceles rufescens (Dufour). ZooKeys, n. 802, p. 39-66.
  7. [1]
  8. Southcott, 1976 : Spiders of the genus Loxosceles in Australia. Medical Journal of Australia, vol. 1, p. 406–408.
  9. Binford, Greta J. & Wells, Michael A. (2003), "The phylogenetic distribution of sphingomyelinase D activity in venoms of Haplogyne spiders", Comparative Biochemistry and Physiology B 135: 25–33, DOI 10.1016/S1096-4959(03)00045-9
  10. Magalhães, I.L.F.; Brescovit, A.D. & Santos, A.J. (2017), "Phylogeny of Sicariidae spiders (Araneae: Haplogynae), with a monograph on Neotropical Sicarius", Zoological Journal of the Linnean Society 179 (4): 767–864
ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Autors i editors de Wikipedia
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia CA

Loxosceles rufescens: Brief Summary ( الكتالونية )

المقدمة من wikipedia CA

Loxosceles rufescens és una espècie d'aranyes aranéomorphes de la família dels sicàrids (Sicariidae). Fou descrita per primera vegada l'any 1820 per L. Dufour.

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Autors i editors de Wikipedia
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia CA

Braune Violinspinne ( الألمانية )

المقدمة من wikipedia DE
Loxosceles rufescens2.jpg

Die Braune Violinspinne (Loxosceles rufescens) ist eine Art der Sechsäugigen Sandspinnen (Sicariidae) und lebt im Mittelmeerraum.

Merkmale

Die Art besitzt sechs lichtreflektierende Augen, dabei ist der Abstand der Mittelaugen zu den Seitenaugen über zwei Mal größer als ihr Durchmesser. Männchen werden bis zu 7,5 mm lang, Weibchen bis zu 9 mm. Der Hinterkörper (Opisthosoma) ist grau bis gelbbraun. Die Vulva des Weibchens besitzt eng zusammenliegende Rezeptakeln, die in nach innen zeigenden Loben enden. Der Pedipalpus des Männchens hat eine verdickte Tibia. Der Embolus des Pedipalpus ist gebogen, ungefähr so lang wie die Bulbusbreite.

Verbreitung

Ursprünglich verbreitet in Südeuropa und Nordafrika. Eingeschleppt in die USA, nach Asien und Australien.

Lebensweise

Die Tiere fertigen unter Steinen ein auf dem Boden aufliegendes, filzartiges Netz an, in dem sich die Beute mit den Füßen verhängt.

Gift

Loxosceles-Arten besitzen ein besonders starkes Gift, welches das Gewebe um die Bissstelle zerstört und tiefe, schwer heilende Wunden hinterlässt (Hautläsionen namens Loxoscelismus). Über diese Art gibt es jedoch selten Unfallmeldungen, da sie sehr zurückgezogen in öden Gegenden lebt und wenig bissfreudig ist.[1] Bissverletzungen sind insbesondere bekannt aus Süd- und Mittelitalien, Südfrankreich, Griechenland und der westlichen Türkei. Symptombild eines Bisses ist zumeist eine mehrere Zentimeter große, bis zu 10 Tage langsam anwachsende Nekrose um die Bissstelle, häufig in Kombination mit einer starken Entzündung der betroffenen Körperstelle und leichter Hämolyse. Todesfälle sind sehr selten.[2][3]

Literatur

  • Frieder Sauer, Jörg Wunderlich: Die schönsten Spinnen Europas. Nach Farbfotos erkannt. 5. Auflage. Fauna Verlag, 1997, ISBN 3-923010-03-6, S. 46.
  • M. Pezzi, A. M. Giglio, A. Scozzafava, O. Filippelli, G. Serafino, M. Verre: Spider Bite: A Rare Case of Acute Necrotic Arachnidism with Rapid and Fatal Evolution. In: Case Rep Emerg Med. 2016, Artikel 7640789. doi:10.1155/2016/7640789

Einzelnachweise

  1. Frieder Sauer, Jörg Wunderlich: Die schönsten Spinnen Europas. Nach Farbfotos erkannt. 5. Auflage. Fauna Verlag, 1997, ISBN 3-923010-03-6, S. 46.
  2. N. Yigit A. Bayram D. Ulasoglu T. Danisman I. Corak Ocal Z. Sancak: Loxosceles spider bite in Turkey (Loxosceles rufescens, Sicariidae, Araneae). Case Study. In: J. Venom. Anim. Toxins incl. Trop. Dis. Band 14, Nr. 1, 2008. (scielo.br)
  3. Thomas Hubiche, Pascal Delaunay, Pascal del Giudice: A Case of Loxoscelism in Southern France. In: Am J Trop Med Hyg. Band 88, Nr. 5, 1. Mai 2013, S. 807–808. PMC 3752741 (freier Volltext)
 title=
ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Autoren und Herausgeber von Wikipedia
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia DE

Braune Violinspinne: Brief Summary ( الألمانية )

المقدمة من wikipedia DE
Loxosceles rufescens2.jpg

Die Braune Violinspinne (Loxosceles rufescens) ist eine Art der Sechsäugigen Sandspinnen (Sicariidae) und lebt im Mittelmeerraum.

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Autoren und Herausgeber von Wikipedia
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia DE

Mediterranean recluse spider ( الإنجليزية )

المقدمة من wikipedia EN

The Mediterranean recluse spider (Loxosceles rufescens) is a species of spider that originated in the Mediterranean region as its name implies, but can now be found in many parts of the world and is listed as one of the most invasive spiders world-wide. Usually dwelling in caves, the spiders will also inhabit basements and tunnels. Their webs shelter their egg sacs, which hatch into young that molt as they grow. The spider hunts at night and eats species including silverfish and cockroaches, and they usually target smaller insects.

Similar to other species in their genus, bites from L. rufescens can cause necrosis and, for some individuals, systemic damage due to the enzyme sphingomyelinase D. Pest control may be undertaken with similar strategies as used for the brown recluse spider.

Characteristics

L. rufescens is a cave dwelling arachnid that is nearly indistinguishable in appearance to Loxosceles reclusa, the brown recluse spider. Individuals can be identified as a medium sized spider distinguished by three pairs of two eyes organized in the shape of a triangle (spiders commonly have 8 eyes), with a violin shaped pattern on their cephalothorax.[2] This spider belongs to the genus Loxosceles which contains many of the most dangerous spiders in the world.[2] Both male and females grow to approximately 7-7.5 mm in length.[3]

L. rufescens egg sacs contain approximately 40 eggs that each take a few weeks to hatch, depending on the temperature.[4] The young spiders grow slowly and produce molts during its growing phase. These molts often have a pale ghostly appearance.[4] Mediterranean recluse spiders typically live from one to three years.[4] The webs Mediterranean recluse spiders spin function as a daytime hiding spot and provide seclusion for the egg sacs. The webs are very thin and fragile, formed by strands of silk laid in a disorganized manner.[4]

Distribution and habitat

The Mediterranean recluse is listed as one of the most invasive species in the world.[5] It is native to the Mediterranean area and western Asia, including parts of Europe and Northern Africa, and prefers warm temperatures and generally dry weather. Today, this spider has a global distribution due to increased human travel and the increase of transported goods.[6] This species has been introduced to Madagascar, southeast Asia from India to Japan, Australia, and numerous Atlantic and Pacific islands (including four in the Hawaiian archipelago) and in North America, it has been recorded in over 20 of the United States, widely scattered from California to Florida and north to Michigan, as well as Ontario, Canada.[7] In areas where L. rufescens are non-native, they can be found in semi-arid environments and damp areas such as basements, caves, and tunnels. In these locations individuals are able to find their favorable meal of cockroaches and silverfish.[2] During a routine building pest check in 2021, spiders of this species were found in the basement of the University of Michigan's Shapiro Undergraduate Library, which led to its closure for two days.[8]

Ecology

L. rufescens differ from many other spider species in their predatory behavior. L. rufescens is an active hunter and will set out at night to capture and kill a variety of arthropods that are susceptible to their venom rather than catching them in a web. They are most active at night and typically target smaller insects because of their vulnerable soft exoskeleton.[9] Males are more prolific hunters than female individuals partly due to their simultaneous search for a potential mate.

Threat to humans

Spiders in the genus Loxosceles are well known for their bite, causing skin necrosis and for some people, causing great damage and widespread, systemic effects. This is referred to as "loxoscelism".[3] The necrosis is due to the unique enzyme, sphingomyelinase D (SMase D). This enzyme from the Loxesceles venom alters the structure of the membrane raft, leading to protease activation on the membrane. This ultimately results in proteolytic cleavage of cell surface proteins and necrosis of the cell.[10] Most cases are medically insignificant, but in some cases, from 2 to 8 hours after a bite, there may be penetrating pain followed by a burning sensation. Areas adjacent to the bite often become red and painful due to vasospasm and ischemia. A blister may form which often changes to a dark blue color with a sunken center days following the bite.[11] In rare cases, hemolysis, intravascular coagulation, and thrombocytopenia can occur, leading to renal failure.[10]

Control and mitigation

Controlling Loxosceles species populations within dwellings can be challenging as they prefer to dwell in small, dark crevices. This is exacerbated by their ability to survive without food and water for extended periods of time. There are no published control or mitigation efforts specifically directed to the Mediterranean recluse spider population, except for the mention of the need for further such efforts in a study conducted in Washington, DC.[7] However, with the indistinguishable features between the brown recluse and Mediterranean recluse spiders,[7] efforts to control the brown recluse spider may be translated into mitigating the Mediterranean recluse population. Many of these efforts may include regular pest control and vacuuming of dead insects, sanitizing, removal of spider webs, the use of glue traps and insecticides.[12]

Gallery

References

  1. ^ a b "Taxon details Loxosceles rufescens (Dufour, 1820)", World Spider Catalog, Natural History Museum Bern, retrieved 2016-10-06
  2. ^ a b c Sadeghi, Saber; Dashan, Meysam; Malek-Hosseini, Mohammad Javad (2017-03-14). "Mediterranean Recluse Spider, Loxosceles rufescens (Araneae: Sicariidae) from Charkhab Cave, Southern Iran". Journal of Arthropod-Borne Diseases. 11 (1): 156–160. ISSN 2322-1984. PMC 5629298. PMID 29018831.
  3. ^ a b Zamani, Alireza; Rafinejad, Javad (2014-04-09). "First Record of the Mediterranean Recluse Spider Loxosceles rufescens (Araneae: Sicariidae) from Iran". Journal of Arthropod-Borne Diseases. 8 (2): 228–231. ISSN 2322-1984. PMC 4478436. PMID 26114138.
  4. ^ a b c d "Loxosceles spp., Brown Recluse and Mediterranean Recluse Spiders (Araneae: Sicariidae)". LSU AgCenter. 2019-04-01. Retrieved 2021-12-01.
  5. ^ Nentwig, Wolfgang; Pantini, Paolo; Vetter, Richard S. (2017-06-15). "Distribution and medical aspects of Loxosceles rufescens, one of the most invasive spiders of the world (Araneae: Sicariidae)". Toxicon. 132: 19–28. doi:10.1016/j.toxicon.2017.04.007. ISSN 1879-3150. PMID 28408204.
  6. ^ Hula, Vladimír; Niedobová, Jana (2020-09-01). "The Mediterranean Recluse Spider Loxosceles rufescens (Dufour, 1820): a new invasive for Socotra Island (Yemen)". Rendiconti Lincei. Scienze Fisiche e Naturali. 31 (3): 719–723. doi:10.1007/s12210-020-00925-7. ISSN 1720-0776. S2CID 219976560.
  7. ^ a b c Greene, Albert (1 July 2009). "The Mediterranean Recluse Spider, Loxosceles rufescens (Dufour): An Abundant but Cryptic Inhabitant of Deep Infrastructure in the Washington, D.C. Area (Arachnida: Araneae: Sicariidae)". American Entomologist. 55 (3): 158–169. doi:10.1093/ae/55.3.158.
  8. ^ "Mediterranean recluse spiders identified in campus buildings | The University Record". record.umich.edu. Retrieved 2021-12-01.
  9. ^ "Brown Recluse Spider | Office for Environmental Programs Outreach Services". oepos.ca.uky.edu. Retrieved 2021-12-01.
  10. ^ a b Lopes, Priscila Hess; Berg, Carmen W. van den; Tambourgi, Denise V. (2020). "Sphingomyelinases D From Loxosceles Spider Venoms and Cell Membranes: Action on Lipid Rafts and Activation of Endogenous Metalloproteinases". Frontiers in Pharmacology. 11: 636. doi:10.3389/fphar.2020.00636. ISSN 1663-9812. PMC 7237637. PMID 32477123.
  11. ^ Swanson, David L.; Vetter, Richard S. (May 2006). "Loxoscelism". Clinics in Dermatology. 24 (3): 213–221. doi:10.1016/j.clindermatol.2005.11.006. ISSN 0738-081X. PMID 16714202.
  12. ^ "Control of Brown Recluse Spiders". Insects in the City. Retrieved 2021-12-01.

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Wikipedia authors and editors
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia EN

Mediterranean recluse spider: Brief Summary ( الإنجليزية )

المقدمة من wikipedia EN

The Mediterranean recluse spider (Loxosceles rufescens) is a species of spider that originated in the Mediterranean region as its name implies, but can now be found in many parts of the world and is listed as one of the most invasive spiders world-wide. Usually dwelling in caves, the spiders will also inhabit basements and tunnels. Their webs shelter their egg sacs, which hatch into young that molt as they grow. The spider hunts at night and eats species including silverfish and cockroaches, and they usually target smaller insects.

Similar to other species in their genus, bites from L. rufescens can cause necrosis and, for some individuals, systemic damage due to the enzyme sphingomyelinase D. Pest control may be undertaken with similar strategies as used for the brown recluse spider.

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Wikipedia authors and editors
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia EN

Loxosceles rufescens ( الإسبانية، القشتالية )

المقدمة من wikipedia ES

Loxosceles rufescens, la araña violinista o araña reclusa parda mediterránea, es una araña de la familia Sicariidae originaria de la cuenca del Mediterráneo. Es de tamaño pequeño, entre uno y dos centímetros. Es una especie venenosa.

Descripción

Se reconoce por su dibujo en forma de violín sobre el dorso del cefalotórax (prosoma), que es de pardo a rojizo claro, aunque para tener completa seguridad en el diagnóstico es necesario un estudio de detalle. Es de tamaño medio y de largas y finas patas del mismo color que el prosoma, aunque normalmente algo más oscuro que el opistosoma. Suele presentar una mancha cardiaca grande, aunque en muchos casos el color de la misma destaca poco o nada sobre el abdomen. Presenta seis ojos distribuidos en tres pares del mismo tamaño, uno central y dos laterales.[1]

Distribución

Esta especie de origen mediterráneo también se ha extendido a regiones de otros continentes como Norteamérica, el Sudeste asiático, Australia, Madagascar y algunas islas del Pacífico y del Atlántico, probablemente por transporte involuntario entre la mercancía.

Situación en España

Se trata de una de las arañas más venenosas de España. Es de hábitos nocturnos. Reduce su movilidad a temperaturas inferiores a 15ºC, mientras que concentra su máxima actividad en los meses de mayo, junio y julio, cuando su población aumenta. Habita en las zonas cálidas de la península (regiones mediterráneas y meridionales). Aunque vive en la naturaleza y suele ocultarse bajo las piedras, en ocasiones se introduce en las viviendas por adaptación al medio urbano donde puede encontrar refugio y alimento con facilidad. Prefiere esconderse en sitios estrechos y oscuros como detrás de los cuadros y muebles o debajo de estos. No es una araña agresiva; sólo ataca si se ve acorralada, lo que puede suceder cuando se introduce la mano donde se esconde sin saber que está allí. Por ejemplo, entre los pliegues de la ropa guardada. Las arañas de la familia Sicariidae tejen telas pegajosas, en paño irregular. La hembra deposita entre 30 y 300 huevos en sacos que conserva en la parte posterior de su tela.

Conviene no confundirla con la araña doméstica de rincón, nombre que agrupa varias especies muy comunes de la familia Pholcidae de color normalmente similar y también de patas largas, pero totalmente inofensiva y que hace telas en los rincones de la casa y en los límites de los techos. Estas arañas domésticas pueden ser beneficiosas porque eliminan gran cantidad de mosquitos y de otros insectos.

Distribución en Estados Unidos

Ha sido introducida en Arkansas, Hawái,[2]​ y los estados del Golfo de los Estados Unidos. En Ohio es poco común, pero se ha citado más veces que la especie autóctona Loxosceles reclusa.[3]​ También hay registros de Loxosceles rufescens en Canadá.

 src=
Imagen ampliada de Loxosceles rufescens.

Riesgo

Considerada la araña más venenosa de Europa,[¿según quién?] la mordedura de esta especie puede provocar un cuadro clínico denominado loxoscelismo o aracnoidismo cutáneo que, en los casos más graves, puede provocar gangrena. El loxoscelismo cutáneo se caracteriza por la aparición de una lesión local que comienza con picor y que se va volviendo progresivamente dolorosa con edema local-regional. En el sitio de la picadura se forma una vesícula o pápula que puede evolucionar a una placa eritematosa, con áreas rojo violáceas alternando con otras pálidas, que a los siete días oscurece formándose una escara que deja una úlcera de lenta cicatrización. En la especie que se describe, la mayoría de los casos los cuadros de loxoscelismo cutáneo que produce son leves. Sólo en el caso de personas alérgicas al veneno o con otros factores que potencien su efecto (además de las características de la víctima, depende del tamaño y vigor del ejemplar, sexo -las hembras inyectan más por su mayor corpulencia-, si expulsa o no contenido gástrico junto a la mordedura, etc.), puede llegar a producir necrosis que afecten a una gran superficie.[4]Debe tenerse en cuenta que otras especies de su género, pero de distribución africana o norteamericana, son las más venenosas del mundo, sólo igualadas por las populares "viudas negras" (género Latrodectus)[cita requerida]. Ante la mordedura de esta araña se recomienda acudir a consulta médica con urgencia llevando si es posible -vivo o muerto- el ejemplar que causó el daño. Es importante mantener la calma y recordar que casi siempre se trata de cuadros leves

En el año 2014 se registró una situación de alarma social en la provincia de Sevilla que se atribuyó más a una psicosis colectiva que al aumento real de la incidencia de mordeduras. Se llegó a publicar en la prensa que se trataba de especies exóticas del mismo género pero más peligrosas, sin que se haya podido verificar ni un solo caso. [5]

En 2019 corrió el rumor sobre un nuevo caso de mordedura de esta araña a un hombre en Elda (Provincia de Alicante), [6]​ pero fue desmentido por el hospital de Elda. [7]

En el verano de 2021 un joven turista británico sufrió una mordedura en una playa de Ibiza que le necrotizó dos dedos y requirió de ingreso hospitalario. Debido a los efectos adversos de la mordedura, dichos dedos le fueron amputados. [8]

Referencias

  1. Casanova, Juanma. «Loxosceles rufescens (Dufour, 1820)».
  2. Kuwaye, Todd T. «Case Based Pediatrics for Medical Students and Residents». Consultado el 10 de diciembre de 2006.
  3. «Ohio State University Extension FactSheet Brown Recluse Spider Susan C. Jones, Ph.D., Asst. Prof. of Entomology; Extension Specialist, Household & Structural Pests 1/2004-des». Archivado desde el original el 13 de octubre de 2014. Consultado el 12 de junio de 2014.
  4. http://naukas.com/2014/05/16/12-preguntas-y-respuestas-sobre-el-caso-de-las-aranas-reclusas-en-sevilla/
  5. http://eltecnicoambiental.wordpress.com/2014/05/18/una-arana-provoca-alerta-social-esta-justificada/
  6. «Un hombre lleva 10 días ingresado en Alicante por la picadura de la araña violinista». Archivado desde el original el 29 de mayo de 2019. Consultado el 29 de mayo de 2019.
  7. https://www.valledeelda.com/noticias/13323-arana-sax.html
  8. «Un adolescente perderá dos dedos tras la picadura de una araña en Ibiza». Consultado el 8 de agosto de 2021.

 title=
ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Autores y editores de Wikipedia
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia ES

Loxosceles rufescens: Brief Summary ( الإسبانية، القشتالية )

المقدمة من wikipedia ES

Loxosceles rufescens, la araña violinista o araña reclusa parda mediterránea, es una araña de la familia Sicariidae originaria de la cuenca del Mediterráneo. Es de tamaño pequeño, entre uno y dos centímetros. Es una especie venenosa.

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Autores y editores de Wikipedia
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia ES

Loxosceles rufescens ( الفرنسية )

المقدمة من wikipedia FR

Loxosceles rufescens est une espèce d'araignées aranéomorphes de la famille des Sicariidae[1]. Comme les autres espèces de son genre, elle est surnommée Araignée violoniste en raison d'une tache sur son céphalothorax ressemblant à un violon[2].

Distribution

Cette espèce est cosmopolite[1]. Elle se rencontrait originellement dans le bassin méditerranéen et a été introduite par l'homme[3] aux États-Unis (y compris à Hawaï), au Mexique[4], au Canada[5], en Australie[6], au Pérou, au Japon, en Corée, en Chine, au Laos, en Thaïlande, en Inde, en Afrique du Sud et en Macaronésie.

Description

 src=
Loxosceles rufescens
 src=
Loxosceles rufescens

Le mâle décrit par Gertsch et Ennik en 1983 mesure 7 mm et la femelle 7,5 mm[3]. Loxosceles rufescens est de couleur brune, la plupart de ces araignées ont une tache panduriforme sur leur carapace et une rainure longitudinale. Elle a six yeux et des poils nets sur le corps et les pattes.

Les Sicariidae tissent des toiles collantes, irrégulière en plaque.

La femelle pond entre 30 et 300 œufs par sacs qu'elle conserve à l'arrière de sa toile.

Son venin est relativement toxique pour l'homme et sa morsure peut provoquer des lésions jusqu'à 10 cm de circonférence. La toxicité du venin est aggravée par les fortes chaleurs et est souvent soupçonnée (les experts se méfient)[7] de provoquer des lésions graves sur des personnes dans la région de Montpellier et Nîmes[2].

Loxosceles rufescens dans la culture

Quand sort la recluse, roman policier de Fred Vargas (2017), met en scène la morsure de la Loxosceles rufescens.

Publication originale

  • Dufour, 1820 : Description de six arachnides nouvelles. Annales générales des sciences physiques, vol. 4, p. 355-366.

Notes et références

  1. a et b WSC, consulté lors d'une mise à jour du lien externe
  2. a et b France 3 Languedoc-Roussillon, Laurence Creusot, Faut-il avoir peur de l'araignée violon ?, 16 juillet 2015
  3. a et b Gertsch & Ennik, 1983 : « The spider genus Loxosceles in North America, Central America, and the West Indies (Araneae, Loxoscelidae). » Bulletin of the American Museum of Natural History, vol. 175, p. 264-360 (texte intégral).
  4. Valdez-Mondragón, Cortez-Roldán, Juárez-Sánchez & Solís-Catalán, 2018 : « A new species of Loxosceles Heineken & Lowe (Araneae, Sicariidae), with updated distribution records and biogeographical comments for the species from Mexico, including a new record of Loxosceles rufescens (Dufour). » ZooKeys, no 802, p. 39-66.
  5. [1]
  6. Southcott, 1976 : « Spiders of the genus Loxosceles in Australia. » Medical Journal of Australia, vol. 1, p. 406–408.
  7. « Araignée recluse : petite morsure mais grosse frayeur en Occitanie », sur MidiLibre.fr (consulté le 15 août 2017)
ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Auteurs et éditeurs de Wikipedia
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia FR

Loxosceles rufescens: Brief Summary ( الفرنسية )

المقدمة من wikipedia FR

Loxosceles rufescens est une espèce d'araignées aranéomorphes de la famille des Sicariidae. Comme les autres espèces de son genre, elle est surnommée Araignée violoniste en raison d'une tache sur son céphalothorax ressemblant à un violon.

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Auteurs et éditeurs de Wikipedia
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia FR

Smeđi mediteranski pauk samotnjak ( الكرواتية )

المقدمة من wikipedia hr Croatian

Smeđi mediteranski pauk samotnjak (violina pauk, pauk violina, mediteranski račiji pauk, smeđi mediteranski pauk samotnjak[1]; lat. Loxosceles rufescens), relativno je mali i neistraženi pauk koji spada u porodicu smeđih račjih paukova.

Tjelesna građa

Boja tijela je pretežito smeđa, s izraženim znakom na prednjem dijelu tijela koji podsjeća na violinu. Noge su mu duge, tanke i smeđe, prekrivene sitnom dlakom. Ovaj se mali pauk razlikuje od drugih račijih paukova po svojim genitalijama i rasporedom očiju, te veličinom koja je manja od brojnih sličnih vrsta. Mužjaci su nešto manji od ženki, ali su njihove noge duže.

Način života i stanište

Danas se malo zna o biologiji Primorskog račjeg pauka, ali možemo pretpostaviti da se danju skriva ispod kamenja, lišća ili komada drveta, a tijekom noći postaje aktivan. Živi u području južne Europe. Hranu koja se najvjerojatnije sastoji od malih kukaca napada iz zasjede, budući da ne plete mrežu.

Otrovnost

Iako ovaj pauk nije istražen i proučen tako dobro poput svojega sjevernoameričkoga rođaka, treba ga smatrati vrlo otrovnim i potencijalno opasnim, budući da potječe iz iste porodice kao i drugi opasni pauci za koje je znanstveno potvrđeno da su uzrokovali teška oštećenja kože i smrt u ljudi. Profesor Nediljko Landeka kaže: „Violina pauk" je otrovan i njegov ugriz izaziva nekrozu tkiva.[2] Dosad jedini slučaj smrtnog ishoda ugriza ove vrste zabilježen je 2015. godine u Italiji, kod 65-godišnje žene s autoimunom bolešću.[3]

Logotip Zajedničkog poslužitelja
Na Zajedničkom poslužitelju postoje datoteke vezane uz: Smeđi mediteranski pauk samotnjak
Logotip Wikivrsta
Wikivrste imaju podatke o: Loxosceles rufescens

Izvori

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Autori i urednici Wikipedije
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia hr Croatian

Smeđi mediteranski pauk samotnjak: Brief Summary ( الكرواتية )

المقدمة من wikipedia hr Croatian

Smeđi mediteranski pauk samotnjak (violina pauk, pauk violina, mediteranski račiji pauk, smeđi mediteranski pauk samotnjak; lat. Loxosceles rufescens), relativno je mali i neistraženi pauk koji spada u porodicu smeđih račjih paukova.

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Autori i urednici Wikipedije
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia hr Croatian

Loxosceles rufescens ( الإيطالية )

المقدمة من wikipedia IT

Il ragno violino (Loxosceles rufescens Dufour, 1820) è un ragno appartenente alla famiglia dei Sicaridi[1][2][3].

Descrizione

 src=
La caratteristica disposizione degli occhi di Loxosceles rufescens
 src=
Dettaglio del capo di un esemplare fotografato a Sorano (Toscana, Italia)

Si tratta di un ragno piuttosto piccolo, che non supera i 9 mm di corpo e che può raggiungere al massimo i 4–5 cm con le zampe[4]; le femmine hanno il corpo leggermente più grande dei maschi, i quali hanno, per contro, le zampe un po' più lunghe[3][5]. È di aspetto poco appariscente, di colore marrone-giallastro piuttosto uniforme, fatta eccezione per una macchia sul prosoma che ricorda vagamente la sagoma di un violino, col "manico" che si estende verso l'addome, da cui deriva il suo nome comune[4]. Il prosoma è piatto e più largo dell'opistosoma; le zampe sono lunghe, disposte lateralmente come nei Thomisidae[3]. Una peculiarità di questo ragno è inoltre quella di avere sei occhi, anziché otto come la maggioranza dei ragni, disposti in modo caratteristico in tre coppie[4][3].

Biologia

Si tratta di una specie notturna, che caccia liberamente senza l'ausilio di una ragnatela; tesse solo pochi fili disordinati negli stretti anfratti che usa come rifugi, dai quali comunque non si allontana mai eccessivamente[4]. Tipicamente il maschio esce dalla tana quando è notte per andare in cerca della femmina. Non è un ragno aggressivo e se disturbato tende ad allontanarsi, ma può casualmente rintanarsi fra lenzuola o vestiti, aumentando le probabilità che reagisca tramite il morso in caso si senta minacciato.

In ambiente selvatico, la specie predilige gli habitat caldi e asciutti e dimora generalmente sotto i sassi o nelle crepe fra le rocce; si è però ben adattata agli ambienti antropizzati e la sua presenza nei dintorni o all'interno delle abitazioni umane è frequente[2][4]. Date le sue abitudini notturne, durante il giorno sta generalmente rintanato nelle fessure dei muri, dietro a quadri, infissi, mobili, battiscopa o materiale accumulato in angoli poco frequentati della casa, quindi gli incontri con l'uomo sono rari[4].

Pericolosità

 src=
Esemplare fotografato a Siviglia

Analogamente alle altre specie del genere Loxosceles, il ragno violino è in grado di mordere anche l'uomo[2], però è un ragno molto timido e per nulla aggressivo, che predilige la fuga ove possibile; le morsicature sono più probabili nel caso in cui si rifugiasse all'interno di scarpe o vestiti e venisse successivamente schiacciato[4].

Il morso è indolore nell'immediato e i sintomi compaiono anche diverse ore dopo; in due terzi dei casi il ragno infligge un morso a secco o comunque inietta una bassa quantità di veleno a scopo difensivo, causando solo moderato indolenzimento e arrossamento locale, che passa da solo in poco tempo senza ulteriori complicazioni[2][4][5]. Invece in circa un caso su tre il ragno inietta la sua citotossina che, specialmente in soggetti deboli o debilitati, può causare loxoscelismo, ossia la formazione prima di un edema e poi di un'ulcera necrotica più o meno estesa che può perdurare anche alcuni mesi prima di guarire e che va trattata ricorrendo alla chirurgia plastica per rimpiazzare il tessuto morto con tessuto sano, anche per evitare ulteriori infezioni[2][4][5]; la gravità della situazione dipende comunque dalla localizzazione del morso e dall'estensione della gangrena, oltre che dai relativi rischi indiretti di infezione, che possono andare a sommarsi ad eventuali altre patologie da cui è affetto il soggetto morso.

Per questo motivo il ragno violino è considerato una delle uniche due specie italiane con potenziale rilevanza medica (l'altra è la malmignatta, Latrodectus tredecimguttatus)[4]. È del 2015 il primo caso fatale in Europa attribuibile con certezza a questo aracnide, quello di una donna morsa a un dito della mano, deceduta in seguito alla formazione di coagulazione intravascolare disseminata[6]. Dato che le lesioni causate dal ragno violino sono uguali a quelle provocate da altri artropodi o da altri agenti e dato che spesso non si coglie il ragno "in flagrante" visto che il morso è indolore, è difficile avere un quadro completo dei casi di loxoscelismo causato dal ragno violino[4][5]. Nel complesso la specie è molto meno pericolosa di diverse congeneri che si trovano nelle Americhe, quali L. reclusa, L. laeta e L. intermedia[3][5].

Distribuzione

 src=
Esemplare fotografato a Madrid

La specie è nativa dell'area mediterranea, in particolare dall'Europa meridionale e dal Nord Africa fino all'Iran[1]; per quanto riguarda l'Europa, la sua presenza è attestata nella penisola iberica, in Francia, Italia, Croazia, Grecia e Turchia[2]. In Italia è segnalata in tutto il territorio nazionale[2].

È stata introdotta negli Stati Uniti continentali[7], in Macaronesia, Sudafrica, India, Cina, Giappone, Corea, Laos, Thailandia, Australia e isole Hawaii[1][2].

Note

  1. ^ a b c d (EN) Loxosceles rufescens (Dufour, 1820), su Catalogue of Life. URL consultato il 28 agosto 2018.
  2. ^ a b c d e f g h (DE) Loxosceles rufescens (Dufour, 1820), su araneae. URL consultato il 28 agosto 2018.
  3. ^ a b c d e Bellmann, pp. 42-43.
  4. ^ a b c d e f g h i j k Il ragno violino: è così pericoloso Loxosceles rufescens?, su Aracnofilia. URL consultato il 28 agosto 2018.
  5. ^ a b c d e Signorile, pp. 178-183.
  6. ^ M. Pezzi, AM. Giglio; A. Scozzafava; O. Filippelli; G. Serafino; M. Verre, Spider Bite: A Rare Case of Acute Necrotic Arachnidism with Rapid and Fatal Evolution., in Case Rep Emerg Med, vol. 2016, 2016, p. 7640789, DOI:10.1155/2016/7640789, PMID 27651958.
  7. ^ Jeffrey K. Barnes, Brown recluse and Mediterranean recluse spiders, University of Arkansas Arthropod Museum, 2003. URL consultato il 27 aprile 2018.

Bibliografia

 title=
ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Autori e redattori di Wikipedia
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia IT

Loxosceles rufescens: Brief Summary ( الإيطالية )

المقدمة من wikipedia IT

Il ragno violino (Loxosceles rufescens Dufour, 1820) è un ragno appartenente alla famiglia dei Sicaridi.

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Autori e redattori di Wikipedia
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia IT

Loxosceles rufescens ( البلجيكية الهولندية )

المقدمة من wikipedia NL

Loxosceles rufescens is een spin uit de familie vioolspinnen (Sicariidae).

Verspreiding en leefgebied

Deze spin komt oorspronkelijk voor in het Middellandse Zeegebied, maar is dikwijls ingevoerd in Arkansas, Hawaï en Amerikaanse staten aan de Golf van Mexico. In Nederland is de soort ook teruggevonden.

Leefwijze

De soort leeft in huizen in donkere hoeken, waar ze dichte en sterke webben weeft. Het gif heeft necrotische werking op het weefsel. Mensen met een allergie kunnen het zogenaamde loxoscelisme krijgen, wat een zweer veroorzaakt.

Verspreiding en leefgebied

Deze soort komt voor in Zuid-Europa, maar is in Australië ingevoerd.

Bronnen, noten en/of referenties
  • David Burnie (2001) - Animals, Dorling Kindersley Limited, London. ISBN 90-18-01564-4 (naar het Nederlands vertaald door Jaap Bouwman en Henk J. Nieuwenkamp).
ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Wikipedia-auteurs en -editors
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia NL

Loxosceles rufescens: Brief Summary ( البلجيكية الهولندية )

المقدمة من wikipedia NL

Loxosceles rufescens is een spin uit de familie vioolspinnen (Sicariidae).

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Wikipedia-auteurs en -editors
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia NL

Loxosceles rufescens ( الفيتنامية )

المقدمة من wikipedia VI

Loxosceles rufescens là một loài nhện trong họ|là một loài nhện trong họ Sicariidae.

Chú thích

Tham khảo


Hình tượng sơ khai Bài viết liên quan đến bộ nhện này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn.
ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Wikipedia tác giả và biên tập viên
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia VI

Loxosceles rufescens: Brief Summary ( الفيتنامية )

المقدمة من wikipedia VI

Loxosceles rufescens là một loài nhện trong họ|là một loài nhện trong họ Sicariidae.

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Wikipedia tác giả và biên tập viên
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia VI

Loxosceles rufescens ( الروسية )

المقدمة من wikipedia русскую Википедию
Царство: Животные
Подцарство: Эуметазои
Без ранга: Первичноротые
Без ранга: Линяющие
Без ранга: Panarthropoda
Подтип: Хелицеровые
Отряд: Пауки
Подотряд: Opisthothelae
Клада: Neocribellatae
Серия: Haplogynae
Надсемейство: Scytodoidea
Семейство: Sicariidae
Род: Loxosceles
Вид: Loxosceles rufescens
Международное научное название

Loxosceles rufescens Dufour, 1820

Wikispecies-logo.svg
Систематика
на Викивидах
Commons-logo.svg
Изображения
на Викискладе
ITIS 859911NCBI 571528EOL 1182610

Loxosceles rufescens (лат.) — вид пауков из семейства Sicariidae. Происходит из средиземноморского региона[1] (например, обитает в Израиле), но в настоящее время распространён по всему миру[2]. Укус опасен для человека (вызывает арахноз локсосцелизм). Тем не менее, сообщалось только об одном смертельном случае в 2016 году, причем даже по поводу этого инцидента сохраняются сомнения, так как паук не был пойман и идентифицирован, а пострадавший человек страдал аутоимунным расстройством (миастения)[3].

Примечания

  1. Barnes, Jeffrey K. (2003), Brown recluse and Mediterranean recluse spiders, University of Arkansas Arthropod Museum, <https://wordpressua.uark.edu/arthmuse/brown-recluse/>. Проверено 18 апреля 2018.
  2. Taxon details Loxosceles rufescens (Dufour, 1820), Natural History Museum Bern, <http://www.wsc.nmbe.ch/species/34307>. Проверено 6 октября 2016.
  3. Pezzi M., Giglio A. M., Scozzafava A., Filippelli O., Serafino G., Verre M. Spider Bite: A Rare Case of Acute Necrotic Arachnidism with Rapid and Fatal Evolution. Case Reports in Emergency Medicine 2016;2016:7640789. DOI:10.1155/2016/7640789.


Паук-крестовик Это заготовка статьи о паукообразных. Вы можете помочь проекту, дополнив её.  title=
ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Авторы и редакторы Википедии
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia русскую Википедию

Loxosceles rufescens: Brief Summary ( الروسية )

المقدمة من wikipedia русскую Википедию

Loxosceles rufescens (лат.) — вид пауков из семейства Sicariidae. Происходит из средиземноморского региона (например, обитает в Израиле), но в настоящее время распространён по всему миру. Укус опасен для человека (вызывает арахноз локсосцелизм). Тем не менее, сообщалось только об одном смертельном случае в 2016 году, причем даже по поводу этого инцидента сохраняются сомнения, так как паук не был пойман и идентифицирован, а пострадавший человек страдал аутоимунным расстройством (миастения).

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Авторы и редакторы Википедии
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia русскую Википедию

红头平甲蛛 ( الصينية )

المقدمة من wikipedia 中文维基百科
二名法 Loxosceles rufescens
(Dafour, 1820)[1]

紅頭平甲蛛又名地中海隱遁蛛學名Loxosceles rufescens)為刺客蛛科平甲蛛屬的動物,原產地為地中海地區,一般棲息於櫥櫃床下陰暗處以及巖洞石塊下,與棕色遁蛛智利隱蛛同屬一個家族,都是有劇毒的蜘蛛。[1]

参考文献

  1. ^ 1.0 1.1 中国科学院动物研究所. 红头平甲蛛. 《中国动物物种编目数据库》. 中国科学院微生物研究所. [2009-04-28]. (原始内容存档于2016-03-05).
 src= 维基物种中的分类信息:红头平甲蛛 小作品圖示这是一篇與蜘蛛相關的小作品。你可以通过编辑或修订扩充其内容。
 title=
ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
维基百科作者和编辑
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia 中文维基百科

红头平甲蛛: Brief Summary ( الصينية )

المقدمة من wikipedia 中文维基百科

紅頭平甲蛛又名地中海隱遁蛛(學名:Loxosceles rufescens)為刺客蛛科平甲蛛屬的動物,原產地為地中海地區,一般棲息於櫥櫃床下陰暗處以及巖洞石塊下,與棕色遁蛛智利隱蛛同屬一個家族,都是有劇毒的蜘蛛。

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
维基百科作者和编辑
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia 中文维基百科