الأسماء في صفحات التنقل
Microtus bavaricus és una espècie de talpó molt escassa que es troba als Alps del Tirol i es considera extingida a Baviera.[1]
És una mica més gran que Microtus subterraneus, amb una longitud sense cua de 88-106 mm, una cua de 32-44 mm, i un pes total de 18 a 28 grams. El pelatge és d'un marró grogós gairebé oculta les orelles.
És molt semblant a les espècies properes Microtus multiplex i Microtus liechtensteini de les que només es pot distingir amb una anàlisi genètica o amb un estudi detallat de mesures dentals i cranials. De fet, aquestes tres espècies, que viuen en diferents parts dels Alps, no se separaren fins que la darrera glaciació dividí la seva àrea de distribució en tres.[1]
Es descobrí el 1962 a Baviera prop de Garmisch-Partenkirchen, i no es tornà a veure més fins al 1976 al Tirol del Nord (tot i que aquesta població no s'assignà a l'espècie fins a l'any 2000), de manera que durant uns anys l'espècie s'havia tingut per extingida. Actualment es considera que viu en una única localització tirolesa, ja que les recerques intensives en altres llocs no han donat resultat.[1]
Microtus bavaricus és una espècie de talpó molt escassa que es troba als Alps del Tirol i es considera extingida a Baviera.
És una mica més gran que Microtus subterraneus, amb una longitud sense cua de 88-106 mm, una cua de 32-44 mm, i un pes total de 18 a 28 grams. El pelatge és d'un marró grogós gairebé oculta les orelles.
És molt semblant a les espècies properes Microtus multiplex i Microtus liechtensteini de les que només es pot distingir amb una anàlisi genètica o amb un estudi detallat de mesures dentals i cranials. De fet, aquestes tres espècies, que viuen en diferents parts dels Alps, no se separaren fins que la darrera glaciació dividí la seva àrea de distribució en tres.
Es descobrí el 1962 a Baviera prop de Garmisch-Partenkirchen, i no es tornà a veure més fins al 1976 al Tirol del Nord (tot i que aquesta població no s'assignà a l'espècie fins a l'any 2000), de manera que durant uns anys l'espècie s'havia tingut per extingida. Actualment es considera que viu en una única localització tirolesa, ja que les recerques intensives en altres llocs no han donat resultat.
Die Bayerische Kurzohrmaus (Microtus bavaricus) ist ein Säugetier aus der Unterfamilie der Wühlmäuse (Arvicolinae). Die erst 1962 beschriebene Art ist ein Endemit der Nördlichen Kalkalpen und kommt heute nur noch in den Brandenberger Alpen in Tirol vor.
Die Bayerische Kurzohrmaus ist etwas größer als die ähnliche Kurzohrmaus. Die Kopf-Rumpf-Länge beträgt 88–106 mm, die Schwanzlänge 32–44 mm, die Länge des Hinterfußes 15–17 mm und die Ohrlänge 7–12 mm. Die Tiere wiegen 18–28 g. Das Fell ist gelblich braun, die Fußrücken sind weißlich behaart. Die Ohren sind fast völlig im Fell verborgen. Das Schädeldach ist leicht gewölbt und die Gehörkapseln sind relativ groß. Die Bayerische Kurzohrmaus ist von den extrem ähnlichen und nahe verwandten beiden Arten Alpen-Kleinwühlmaus (Microtus multiplex) und Illyrische Kurzohrmaus (M. liechtensteini) nur molekulargenetisch oder durch die vergleichende Analyse mehrerer Zahn- und Schädelmaße unterscheidbar.
Die Tiere leben in unterirdischen, flach unter der Bodenoberfläche verlaufenden Gängen; das beim Graben der Gänge anfallende Erdreich wird zu kleinen Erdhaufen aufgeworfen. Die Art ist tag- und nachtaktiv. Die Nahrung dürfte aus unterirdischen Pflanzenteilen, gelegentlich auch aus Gräsern und Kräutern bestehen.[1]
Die Art ist ein Endemit der Nördlichen Kalkalpen[2] und dort nur von zwei Fundorten bekannt. Der eine befindet sich in Bayern in der Nähe von Garmisch-Partenkirchen. Dort wurde die Bayerische Kurzohrmaus aber seit 1962 nicht mehr gesichtet und gilt für ganz Deutschland als ausgestorben oder verschollen. Der Lebensraum bei Garmisch-Partenkirchen bestand aus mäßig feuchten Wiesenhängen in der Nähe eines Baches in etwa 730 m Höhe. Der zweite Fundort liegt im Rofan, einem Teil der Brandenberger Alpen im Norden von Tirol. In Tirol bewohnen die Tiere einen sehr offenen und bis 2005 als Waldweide genutzten Mischwald, der von Fichten dominiert ist. Dieser Standort befindet sich in 730–1100 m Höhe und weist ebenfalls zahlreiche Bäche auf.[3]
Die Bayerische Kurzohrmaus wurde erst 1962 bei Garmisch-Partenkirchen entdeckt. Damals wurden mit Mausefallen 23 Tiere gefangen und anhand morphologischer Merkmale als neue Art bestimmt. Danach konnte die Art dort nicht mehr nachgewiesen werden und galt als verschollen. Das Vorkommen in Tirol wurde 1976 und 1977 entdeckt, aber erst im Jahr 2000 durch genetische und karyologische Untersuchungen als zu dieser Art gehörend identifiziert.
Der Fundort bei Garmisch-Partenkirchen wurde durch den Bau eines Krankenhauses zerstört. Auch in Tirol steht das letzte bekannte Vorkommen bisher nicht unter ausreichendem Schutz. Dort ist die Waldweide 2005 aufgegeben worden. Große Teile des von der Art bewohnten Waldes sind seitdem gerodet und in umzäunte Rinderweiden umgewandelt worden. Für den übrigen Wald wird nach der Einstellung der Waldweide eine starke Verdichtung der bodennahen Vegetation sowie eine verstärkte forstliche Nutzung befürchtet.
2009 startete ein Forschungsprojekt, in dessen Rahmen die Verbreitung, die ökologischen Ansprüche und die Populationsgröße der Art erforscht werden sollen und an dessen Ende ein Managementplan für die Waldweiden stehen soll.[1] Trotz intensiver Nachsuche konnten weder in Deutschland noch in Österreich in der Umgebung der bekannten Fundorte weitere Vorkommen festgestellt werden. In Deutschland wird die Art in der Roten Liste als „Ausgestorben“ geführt.[4] Die IUCN stuft die Art aufgrund des sehr kleinen bekannten Areals und der dortigen anhaltenden Habitatzerstörung als „vom Aussterben bedroht“ (Critically Endangered) ein.[5]
Die Bayerische Kurzohrmaus (Microtus bavaricus) ist ein Säugetier aus der Unterfamilie der Wühlmäuse (Arvicolinae). Die erst 1962 beschriebene Art ist ein Endemit der Nördlichen Kalkalpen und kommt heute nur noch in den Brandenberger Alpen in Tirol vor.
De Beierske wrotmûs (Latynske namme: Microtus bavaricus) is in sûchdier út it skift fan 'e kjifdieren (Rodentia), de famylje fan 'e wrotmûseftigen (Cricetidae), de ûnderfamylje fan 'e wrotmûzen (Arvicolinae), it skaai fan 'e fjildmûzen (Microtus) en it ûnderskaai fan 'e ûndergrûnske wrotmûzen fan de Alde Wrâld (Terricola). Dit bist waard foar it earst as soarte beskreaun troch soölooch Claus König, yn 1962. De status fan 'e Beierske wrotmûs as in aparte soarte is yn 2007 befêstige troch genetysk ûndersyk, al is er tige nau besibbe oan 'e liechtensteinwrotmûs (Microtus liechtensteini) út 'e eastlike Alpen. Der binne 23 opsette eksimplaren yn museumkolleksjes.
De Beierske wrotmûs libbet yn fochtige berchgreiden, en komt foar tusken 600-1.000 m hichte. König ûntdiek it bist yn 1962 op ien plak, deunby it sky-oard Garmisch-Partenkirchen, yn it uterste súdeasten fan 'e Dútske dielsteat Beieren. Op dyseldichste lokaasje waard lykwols yn 'e tachtiger jierren in sikehûs oanlein, en mei't der sûnt 1962 gjin oare eksimplaren fan 'e soarte mear fûn wiene, waard de Beierske wrotmûs as útstoarn beskôge.
Yn 2000 trof de Eastenrykske wittenskipster Friederike Spitzenberger lykwols samar in eksimplaar yn ien fan 'e mûzefallen oan dy't se brûkte om libbene bisten te fangen foar har ûndersyk nei oare soarten kjifdieren. Dat wie yn Rofan, yn 'e Brandenberger Alpen, krekt oer de Dútsk-Eastenrykske grins yn Tiroal. Fierder ûndersyk nei de Beierske wrotmûs is needsaaklik, mar fanwegen it miniskule ferspriedingsgebiet, it feit dat de soarte by Garmisch-Partenkirchen weiwurden liket te wêzen, en om't it fynplak by Rofan likemin yn in beskerme natoergebiet leit, hat er de IUCN-status fan "krityk" krigen, wat sizze wol dat de soarte op it rântsje fan it útstjerren balansearret.
De Beierske wrotmûs (Latynske namme: Microtus bavaricus) is in sûchdier út it skift fan 'e kjifdieren (Rodentia), de famylje fan 'e wrotmûseftigen (Cricetidae), de ûnderfamylje fan 'e wrotmûzen (Arvicolinae), it skaai fan 'e fjildmûzen (Microtus) en it ûnderskaai fan 'e ûndergrûnske wrotmûzen fan de Alde Wrâld (Terricola). Dit bist waard foar it earst as soarte beskreaun troch soölooch Claus König, yn 1962. De status fan 'e Beierske wrotmûs as in aparte soarte is yn 2007 befêstige troch genetysk ûndersyk, al is er tige nau besibbe oan 'e liechtensteinwrotmûs (Microtus liechtensteini) út 'e eastlike Alpen. Der binne 23 opsette eksimplaren yn museumkolleksjes.
The Bavarian pine vole (Microtus bavaricus) is a vole from the Austrian, Italian, and Bavarian Alps of Europe. It lives in moist meadows at elevations of 600 to 1,000 meters.
There are 23 museum specimens of this species; it was previously known to live in only one location, Garmisch-Partenkirchen in Bavaria, which was altered by the construction of a hospital in the 1980s. No specimens of this rodent were recorded after 1962 and it was thought to be extinct. However, a population apparently belonging to this species was discovered in 2000 in Northern Tyrol, just across the German-Austrian border. An Austrian scientist, Friederike Spitzenberger, stumbled upon the species in a live trap. Its species status was confirmed by genetic studies, and it was found to be very closely related to Liechtenstein's vole (Microtus liechtensteini) from the Eastern Alps.[2] Further research is required to determine the size and range of the population and the species has been re-assessed as Critically Endangered by the IUCN.
The Bavarian pine vole (Microtus bavaricus) is a vole from the Austrian, Italian, and Bavarian Alps of Europe. It lives in moist meadows at elevations of 600 to 1,000 meters.
El topillo bávaro (Microtus bavaricus) es una especie de roedor de la familia Cricetidae propio de los Alpes de Austria, Italia y Baviera.
Está estrechamente emparentado con el topillo de Liechtenstein (M. liechtensteini) con el que podría confundirse, aunque los análisis genéticos han confirmado que se trata de otra especie.
El topillo bávaro, muy raro, dejó de ser visto en 1962 y en 1990 se le consideró extinto. Sin embargo, en 2000 se descubrió en Tirol del Norte una población perteneciente a esta especie. Es por tanto un ejemplo de taxón Lázaro, es decir, un taxón dado por desaparecido que es redescubierto con posterioridad. Hoy día la población es objeto de estudio a fin de determinar su número y su distribución.
El topillo bávaro se halla clasificado en la Lista Roja de la UICN como especie en peligro crítico de extinción.
Datos: Q812250
Multimedia:
Especies: Microtus bavaricus
El topillo bávaro (Microtus bavaricus) es una especie de roedor de la familia Cricetidae propio de los Alpes de Austria, Italia y Baviera.
Está estrechamente emparentado con el topillo de Liechtenstein (M. liechtensteini) con el que podría confundirse, aunque los análisis genéticos han confirmado que se trata de otra especie.
Baieri uruhiir (Microtus bavaricus) on Austria, Itaalia ja Baieri Alpides elanud uruhiire liik. Teda peeti väljasurnuks, sest pärast 1962. aastat ei olnud teda leitud kuni 2000. aastani, mil 1976. aastal Põhja-Tiroolist Saksamaa piiri lähedalt leitud isendid geneetilise analüüsi teel samasse liiki kuuluvaks tunnistati.
Keha pikkus on 88–106 mm, saba pikkus 32–44 mm. Ta sarnaneb väga liechtensteini uruhiire ja alpi uruhiirega.
Baieri uruhiir (Microtus bavaricus) on Austria, Itaalia ja Baieri Alpides elanud uruhiire liik. Teda peeti väljasurnuks, sest pärast 1962. aastat ei olnud teda leitud kuni 2000. aastani, mil 1976. aastal Põhja-Tiroolist Saksamaa piiri lähedalt leitud isendid geneetilise analüüsi teel samasse liiki kuuluvaks tunnistati.
Keha pikkus on 88–106 mm, saba pikkus 32–44 mm. Ta sarnaneb väga liechtensteini uruhiire ja alpi uruhiirega.
Microtus bavaricus Microtus generoko animalia da. Karraskarien barruko Arvicolinae azpifamilia eta Cricetidae familian sailkatuta dago.
Microtus bavaricus Microtus generoko animalia da. Karraskarien barruko Arvicolinae azpifamilia eta Cricetidae familian sailkatuta dago.
Microtus bavaricus, communément appelé le Campagnol souterrain de Bavarie, est une espèce de rongeurs de la famille des cricétidés.
Ce campagnol est endémique du Nord-Est de la chaîne alpine. La présence de l'espèce n'était auparavant reconnue qu'en un seul endroit au sein de l'arrondissement de Garmisch-Partenkirchen, en Bavière[2]. Après 1962, aucun spécimen de l'espèce n'a été aperçu et celle-ci a donc été considérée éteinte jusqu'en 2000. L'extinction de Microtus bavaricus est contredite par la découverte de spécimens dans le nord du Tyrol où l'animal vit entre 730 et 1 100 m d'altitude ; cependant, étant donnée la très faible répartition de l'espèce, l'Union internationale pour la conservation de la nature la place parmi les espèces « en danger critique d'extinction »[2].
Microtus bavaricus, communément appelé le Campagnol souterrain de Bavarie, est une espèce de rongeurs de la famille des cricétidés.
Ce campagnol est endémique du Nord-Est de la chaîne alpine. La présence de l'espèce n'était auparavant reconnue qu'en un seul endroit au sein de l'arrondissement de Garmisch-Partenkirchen, en Bavière. Après 1962, aucun spécimen de l'espèce n'a été aperçu et celle-ci a donc été considérée éteinte jusqu'en 2000. L'extinction de Microtus bavaricus est contredite par la découverte de spécimens dans le nord du Tyrol où l'animal vit entre 730 et 1 100 m d'altitude ; cependant, étant donnée la très faible répartition de l'espèce, l'Union internationale pour la conservation de la nature la place parmi les espèces « en danger critique d'extinction ».
De Beierse woelmuis (Microtus bavaricus) is een zoogdier uit de familie van de Cricetidae. De wetenschappelijke naam van de soort werd voor het eerst geldig gepubliceerd door Claus König in 1962.
De soort komt voor ten noorden van de Alpen in Beieren en Tirol. Ze is tot nog toe slechts op twee plaatsen aangetroffen: nabij Garmisch-Partenkirchen in 1962 en in Rofan in de Brandenberger Alpen. In 2000, na genetisch en karyologisch onderzoek kon bevestigd worden dat de soort daar was aangetroffen. Tussendoor werd lange tijd aangenomen dat de soort uitgestorven was. Omwille van de geringe omvang van het areaal en de bedreiging ervan - op de eerste vindplaats is inmiddels een ziekenhuis gebouwd en de vindplaats in Tirol ligt ook niet in een beschermd gebied - heeft de IUCN de soort aangeduid als ernstig bedreigd (critically endangered).
Bronnen, noten en/of referenties
De Beierse woelmuis (Microtus bavaricus) is een zoogdier uit de familie van de Cricetidae. De wetenschappelijke naam van de soort werd voor het eerst geldig gepubliceerd door Claus König in 1962.
Microtus bavaricus[2][3][4] är en däggdjursart som beskrevs av König 1962. Microtus bavaricus ingår i släktet åkersorkar, och familjen hamsterartade gnagare.[5][6] IUCN kategoriserar arten globalt som akut hotad.[1] Inga underarter finns listade i Catalogue of Life.[5]
Denna åkersork beskrevs ursprungligen efter en individ som hittades i trakten kring Garmisch-Partenkirchen i tyska Bayern. Arten hittades där på en bergsäng. Denna population är troligen sedan 1960-talet utdöd på grund av övergödning. Dessutom byggdes under 1980-talet ett sjukhus på ängen. Under 1970-talet upptäcktes ytterligare en population i norra Tyrolen i Österrike. Denna del av Alperna ligger mellan 730 och 1100 meter över havet. Microtus bavaricus lever där förutom på bergsänger även i öppna skogar med arter av gransläktet. Skogen hölls fram till 2000-talet öppen med hjälp av boskapsdjur som fick beta där. Under början av 2000-talet flyttades nötkreaturen till inhängningar. Det befaras att skogen blir tätare och olämplig för åkersorken.[1]
Wikispecies har information om Microtus bavaricus.
Microtus bavaricus är en däggdjursart som beskrevs av König 1962. Microtus bavaricus ingår i släktet åkersorkar, och familjen hamsterartade gnagare. IUCN kategoriserar arten globalt som akut hotad. Inga underarter finns listade i Catalogue of Life.
Denna åkersork beskrevs ursprungligen efter en individ som hittades i trakten kring Garmisch-Partenkirchen i tyska Bayern. Arten hittades där på en bergsäng. Denna population är troligen sedan 1960-talet utdöd på grund av övergödning. Dessutom byggdes under 1980-talet ett sjukhus på ängen. Under 1970-talet upptäcktes ytterligare en population i norra Tyrolen i Österrike. Denna del av Alperna ligger mellan 730 och 1100 meter över havet. Microtus bavaricus lever där förutom på bergsänger även i öppna skogar med arter av gransläktet. Skogen hölls fram till 2000-talet öppen med hjälp av boskapsdjur som fick beta där. Under början av 2000-talet flyttades nötkreaturen till inhängningar. Det befaras att skogen blir tätare och olämplig för åkersorken.
Поширений з австрійських, італійських і баварських Альпах. Мешкає на вологих луках на висоті 600–1000 м. Є лише 23 музейні екземпляри цього виду.
Цей гризун був раніше відомий тільки з однієї місцевості в Баварії, Німеччина, яка з тих пір забудована.
Ці гризуни не були зареєстровані після 1962 р., і вид вважався вимерлим. Тим не менше, популяція цього виду була виявлена в 2000 р. в Північному Тіролі (Австрія). Їхній видовий статус був підтверджений генетичними дослідженнями. Необхідні подальші дослідження, щоб визначити розмір і ареал популяції, а також уточнення щодо статусу за критеріями МСОП.
Вид відноситься до групи Terricola «multiplex» (надвид multiplex s. lato)[1]. Ця гіпотеза підтверджена пізнішими генетичними дослідженнями[2].
Microtus bavaricus là một loài động vật có vú trong họ Cricetidae, bộ Gặm nhấm. Loài này được Konig mô tả năm 1962.[1]
Bài viết liên quan đến họ gặm nhấm Cricetidae này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn. Microtus bavaricus là một loài động vật có vú trong họ Cricetidae, bộ Gặm nhấm. Loài này được Konig mô tả năm 1962.
Microtus bavaricus (König, 1962)
Охранный статус
Баварская полёвка[1] (лат. Microtus bavaricus) — вид грызунов рода серых полёвок, распространенный в австрийских, итальянских и баварских Альпах. Обитает на лугах на высоте 600—1000 м над уровнем моря. Существуют только 23 музейных экземпляра этого вида.
Этот грызун был ранее известен только из одной местности в Баварии (Германия), которая с тех пор застроена. Эти грызуны не были зарегистрированы после 1962 года, и вид считался вымершим. Тем не менее, популяция этого вида была обнаружена в 2000 году в Северном Тироле (Австрия). Их видовой статус был подтверждён генетическими исследованиями. Необходимы дальнейшие исследования, чтобы определить размер и ареал популяции, а также уточнить статус по критериям МСОП.
Баварская полёвка (лат. Microtus bavaricus) — вид грызунов рода серых полёвок, распространенный в австрийских, итальянских и баварских Альпах. Обитает на лугах на высоте 600—1000 м над уровнем моря. Существуют только 23 музейных экземпляра этого вида.
Этот грызун был ранее известен только из одной местности в Баварии (Германия), которая с тех пор застроена. Эти грызуны не были зарегистрированы после 1962 года, и вид считался вымершим. Тем не менее, популяция этого вида была обнаружена в 2000 году в Северном Тироле (Австрия). Их видовой статус был подтверждён генетическими исследованиями. Необходимы дальнейшие исследования, чтобы определить размер и ареал популяции, а также уточнить статус по критериям МСОП.
分類 界 : 動物界 Animalia 門 : 脊索動物門 Chordata 亜門 : 脊椎動物亜門 Vertebrata 綱 : 哺乳綱 Mammalia 科 : ネズミ科 Muridae 亜科 : ハタネズミ亜科 Microtinae 属 : マツネズミ属 Pitymys 種 : ババリアマツネズミ P. bavaricus 学名 Pitymys bavaricus König, 1962 英名 Bavarian pine vole ババリアマツネズミ (Pitymys bavaricus) は、ネズミ目（齧歯目）ネズミ科に分類される齧歯類。
体長9～10.5cm。ドイツ・バイエルン地方の草原に生息していたが、1962年を最後に発見されておらず、開発による生息地の減少により絶滅したものと考えられている。
この項目は、動物に関連した書きかけの項目です。この項目を加筆・訂正などしてくださる協力者を求めています（Portal:生き物と自然／プロジェクト:生物）。 ババリアマツネズミ (Pitymys bavaricus) は、ネズミ目（齧歯目）ネズミ科に分類される齧歯類。
体長9～10.5cm。ドイツ・バイエルン地方の草原に生息していたが、1962年を最後に発見されておらず、開発による生息地の減少により絶滅したものと考えられている。
바바리아소나무밭쥐(Microtus bavaricus)는 밭쥐속에 속하는 설치류의 일종이다.[2] 유럽 오스트리아와 이탈리아, 바바리아 알프스산맥에서 발견된다. 해발 600~1,000m 고도의 습윤 목초지에서 서식한다. 23점의 박물관 표본이 있다. 이전에는 독일 바바리아 가르미슈파르텐키르헨의 단 한 곳에서만 알려져 있었다. 그러나 2000년 티롤 북부 독일과 오스트리아 국경지대에서 한 개체군이 발견되었다. 국제 자연 보전 연맹(IUCN)이 "절멸위급종"으로 분류하고 있다.
