Quercus tomentella (lat. Quercus tomentella) - fıstıqkimilər fəsiləsinin palıd cinsinə aid bitki növü.
Quercus tomentella (lat. Quercus tomentella) - fıstıqkimilər fəsiləsinin palıd cinsinə aid bitki növü.
Quercus tomentella, és un roure de la secció Protobalanus. És endèmic de sis illes situades enfront de la costa de Califòrnia, Santa Rosa, Santa Cruz, Anacapa, Illa Santa Catalina, San Clemente, i Guadalupe. Les cinc primeres pertanyen a l'arxipèlag de les Illes Santa Bàrbara. L'illa de Guadalupe està localitzada a l'oest de Baixa Califòrnia, Mèxic.
El Quercus tomentella és un arbre que generalment fa menys de 20 metres d'altura. La seva escorça és generalment grisa i es formen solcs amb l'edat. El seu nom d'espècie tomentella, ve del llatí per al "revers amb toment (pelussa)", referències als densos pèls que es troben en les cares inferiors de les fulles.
Les seves fulles són perennes i fan generalment de 5 a 8 cm de longitud, de forma oblonga a oblongoovada, amb un marge dentat, molt accidentat. Les glans triguen 2 anys a madurar i tenen forma de platet a bol amb una extremitat arrodonida, i de grans dimensions (copa de 20 a 30 mil·límetres d'ample, 6-8 mm de profunditat, gla de 20 a 35 mil·límetres).
El Quercus tomentella es pot creuar per hibridació amb la resta dels membres de la secció Protobalanus, encara que en la seva distribució natural interaccioni només amb el Quercus chrysolepis.
S'han trobat fòssils de Quercus tomentella, a les terres continentals de Califòrnia. Els fòssils coneguts més joves són de dos a deu milions d'anys i van ser trobats a prop de la "Universitat de Saint Mary", en la proximitat dels turons d'Oakland. Els fòssils coneguts més vells són 30 a 60 milions d'anys i van ser trobats al desert de Mohave. El Quercus tomentella no es troba de forma natural a la zona continental de Califòrnia, i és probablement un residu d'un clima que era més calent i més humit que l'actual. Tanmateix, creixerà fàcilment a la zona continental de Califòrnia si és plantat i regat regularment.
El Quercus tomentella es troba inclòs en el llistat de Vulnerable (VU B1 +2ce) per la UICN. Moltes poblacions necessiten una recuperació immediata a causa dels severs impactes de la brostejada d'herbívors forans. El National Park Service dels Estats Units, l'ha classificat com a una espècie de protecció especial.
A l'illa Guadalupe, la població local probablement està abocada a l'extinció. Des de la dècada de 1950 ha minvat d'un 80 a un 90%, i tan sols resten una o dues dotzenes d'arbres. Aquests no semblen reproduir-se més.[1] Hi va haver un temps en què el Quercus tomentella era una part important de l'ecosistema local, el seu declivi va ser causat per deu milers de cabres salvatges que volten l'illa des de mitjans del segle XIX. La retirada de les cabres no va ser del tot completa fins a l'any 2005 i s'han construït recintes tancats des de 2001, permetent una reaparició sorprenent de la flora local.[2] Fins i tot si les alzines locals desapareguessin, la població podria ser restablerta probablement en curt termini de temps amb les reserves de les illes de canal.
Quercus tomentella, és un roure de la secció Protobalanus. És endèmic de sis illes situades enfront de la costa de Califòrnia, Santa Rosa, Santa Cruz, Anacapa, Illa Santa Catalina, San Clemente, i Guadalupe. Les cinc primeres pertanyen a l'arxipèlag de les Illes Santa Bàrbara. L'illa de Guadalupe està localitzada a l'oest de Baixa Califòrnia, Mèxic.
Quercus tomentella, the island oak,[3] island live oak,[4] or Channel Island oak,[5] is an oak in the section Protobalanus. It is native to six islands: five of the Channel Islands of California and Guadalupe Island, part of Baja California.
It is placed in Quercus section Protobalanus.[6]
Island oak is a tree growing up to 20 metres (66 feet) in height.[5] The mature tree has a grayish to reddish brown trunk with scaly, furrowed bark.[3] The twigs are reddish and covered in woolly hairs. The leathery leaf blades are often concave and are an oblong lance shape or oval with pointed or rounded tips. The edges are smooth or toothed.[5] The upper surfaces are dark green and lightly hairy when new, losing the hairs over time. The undersides are gray-green and coated in woolly hairs, becoming less woolly with age.[3] They are usually 7 to 10 centimetres (2+3⁄4 to 4 inches) long, sometimes up to 12 cm (4+3⁄4 in). The acorn grows singly or in pairs. The cup has thick scales and woolly hairs and is up to 3 cm (1+1⁄8 in) wide. The nut is up to 3.5 cm with a rounded tip.[3][5]
It is native to six islands: five of the Channel Islands of California (Anacapa Island, San Clemente Island, Santa Catalina Island, Santa Cruz Island, and Santa Rosa Island) and Guadalupe Island, part of the State of Baja California.[7]
This species is a relict. Though it is now limited to the islands, it was once widespread in mainland California, as evidenced by the many late Tertiary fossils of the species found there.[5] Recently, it was found that there was a high genetic variability across many of the Q. tomentella populations, but this variation was not evenly distributed.[8]
Island oak hybridizes with canyon live oak (Quercus chrysolepis).[5]
The island oak was listed as an endangered species by the International Union for Conservation of Nature.[1]
The species is threatened by overgrazing from nonnative ungulates. The most rapid declines have occurred on Guadalupe Island.[1] The trees there are apparently no longer reproducing.[9] Feral goats have been abundant on the island for at least 150 years. The animals have eliminated much of the native vegetation and caused extensive soil erosion. Fenced enclosures have been helpful in the early recovery of some of the local flora.[10]
Quercus tomentella, the island oak, island live oak, or Channel Island oak, is an oak in the section Protobalanus. It is native to six islands: five of the Channel Islands of California and Guadalupe Island, part of Baja California.
It is placed in Quercus section Protobalanus.
Quercus tomentella, nome Insula kverko, ankaŭ Kanalinsula kverko, estas kverko de la sekcio Protobalanus.
La Insula kverko, Quercus tomentella, estas endemia de ses insuloj ĉe la marbordo de Kalifornio, Usono, kaj de Kalifornia Duoninsulo, Meksiko, inklude:
La Insula kverko estas arbo kutime malpli alta ol 20 m. Ties ŝelo estas kutime griza kaj iĝas falteca pro aĝo. La specia epiteto tomentella, latina por "plenplena je [tomentum] (lanugo)", referenco al densaj haroj troviĝantaj ĉe la subaĵo de ties folioj. La folioj, kiuj estas ĉiamverdaj, estas kutime 5–8 cm longaj, oblongaj, kun dentecaj bordoj, tre markate. Glanoj bezonas 2 jarojn por maturiĝi kaj estas teleret- al bovlo-formaj kun rondoforma pinto, kaj larĝe grandaj (taso 20–30 mm larĝa, 6–8 mm profunda, nukso 20–35 mm).
La Insula kverko povas hibridiĝi kun ĉiuj alisj membroj de la sekcio Protobalanus, kvankam ties natura teritorio koincidas nur kun la Kanjona kverko (Quercus chrysolepis).
Quercus tomentella, nome Insula kverko, ankaŭ Kanalinsula kverko, estas kverko de la sekcio Protobalanus.
Quercus tomentella, el "encino de las islas", es un roble perteneciente a la familia de las fagáceas. Está clasificada en la sección Protobalanus, roble americano y sus parientes, que se encuentran en el suroeste de Estados Unidos y el noroeste de México. Tienen los estilos cortos, las bellotas maduran en 18 meses y tienen un sabor muy amargo. Las hojas suelen tener lóbulos con puntas afiladas, con las cerdas en la punta del lóbulo.
Quercus tomentella es endémico de seis islas situadas enfrente de la costa de California, Santa Rosa, Santa Cruz, Anacapa, isla Santa Catalina, San Clemente, y Guadalupe. Las cinco primeras pertenecen al archipiélago de las Channel Islands de California; la isla de Guadalupe está localizada al oeste de Baja California, México.
Quercus tomentella es un árbol generalmente de menos de 20 metros de altura. Su corteza es generalmente gris y se forman surcos con la edad. Su nombre de especie tomentella, es el latín para el "envés con tomento (pelusa)", referencias a los densos pelos que se encuentran en las superficies inferiores de sus hojas.
Sus hojas, perennes, tienen de 5 a 8 cm de longitud, y son de forma oblonga a oblongo-ovada, con los márgenes lisos o dentados. Las Bellotas tardan 2 años en madurar y tienen forma de platillo a cuenco con una extremidad redondeada, y de gran tamaño (copa de 20 a 30 milímetros de ancho, 6-8 milímetros de profundidad, bellota de 20 a 35 milímetros).
Quercus tomentella puede cruzarse por hibridación con el resto de los miembros de la sección sección Protobalanus, aunque en su distribución natural interaccione solamente con el "encino de las barrancas" (Quercus chrysolepis).
Se han encontrado fósiles de Quercus tomentella en las tierras continentales de California; los fósiles conocidos más recientes son de dos a diez millones de años y fueron encontrados cerca de la "Universidad de St. Mary", en la proximidad de las colinas de Oakland. Los fósiles conocidos más antiguos son 30 a 60 millones de años y fueron encontrados en el desierto de Mojave. Quercus tomentella no se encuentra de forma natural en la zona continental de California, y es probablemente un residuo de un clima que era más caliente y más húmedo que el actual. Sin embargo, crecerá fácilmente en la zona continental de California si es plantado y regado regularmente.
Quercus tomentella se encuentra incluido en el listado de Vulnerable (VU B1+2ce) por el IUCN. Muchas poblaciones están necesitando de una recuperación inmediata debido a los severos impactos del ramoneo de herbívoros foráneos. El National Park Service de Estados Unidos, ha clasificado al Encino de la Isla como una especie de protección especial.
En la isla Guadalupe, la población local probablemente está abocada a la extinción. Desde la década de 1950 ha disminuido de un 80 a un 90%, y tan solo permanecen una o dos docenas de árboles. Estos no parecen reproducirse más.[1] Hubo un tiempo en el que el Encino de la Isla era una parte importante del ecosistema local, su declive fue causado por diez millares de cabras salvajes que pululan la isla desde mediados del siglo XIX. La retirada de las cabras no fue del todo completa hasta el año 2005 y se han construido recintos cercados desde el 2001, permitiendo una reaparición asombrosa de la flora local.[2] Incluso si los encinos locales desaparecieran, la población podría ser restablecida probablemente en corto plazo de tiempo con las reservas de las islas de canal.
Quercus tomentella fue descrita por George Engelmann y publicado en Transactions of the Academy of Science of St. Louis 3: 393. 1877.[3]
Quercus: nombre genérico del latín que designaba igualmente al roble y a la encina.
tomentella: epíteto latín que significa "a veces con hojas peludas".[4]
Quercus tomentella, el "encino de las islas", es un roble perteneciente a la familia de las fagáceas. Está clasificada en la sección Protobalanus, roble americano y sus parientes, que se encuentran en el suroeste de Estados Unidos y el noroeste de México. Tienen los estilos cortos, las bellotas maduran en 18 meses y tienen un sabor muy amargo. Las hojas suelen tener lóbulos con puntas afiladas, con las cerdas en la punta del lóbulo.
Le chêne insulaire (Quercus tomentella), aussi appelé chêne vert insulaire, est un chêne de la section Protobalanus. Le chêne insulaire est endémique des six îles au large des côtes de la Californie, les îles Santa Rosa, Santa Cruz, Anacapa, San Clemente, Santa Catalina, San Clemente, et Guadalupe. Les cinq premières font partie des Channel Islands de Californie; L'île Guadalupe est située à l'Ouest du Mexique (Basse-Californie).
Les chênes insulaires mesurent généralement moins de 20 mètres en hauteur. L'écorce est généralement grise et plisse avec l'âge. L'espèce a été nommée à cause du duvet dense que l'on trouve sous les feuilles. Les feuilles sont persistantes, mesurant souvent 5 à 8 cm en longueur, de forme oblongue ou oblongue-ovale, avec un bord denté, profondément dentelé. Les glands qui mettent 2 ans pour murir et qui ont la forme d'une soucoupe ou celle d'un bol avec l'extrémité arrondie, sont de grande taille (cupule de 20 à 30 mm de large, 6 à 8 mm en profondeur, graine de 20 à 35 mm).
De nombreuses populations de chênes insulaires auraient besoin de mesures immédiates de restauration à cause des sévères effets du broutage des herbivores introduits dans les îles. Le National Park Service a classé le chêne insulaire en tant qu'espèce menacée.
Des fossiles de chênes insulaires ont été trouvés en Californie sur le continent; les fossiles les plus récents datent de deux à dix millions d'années et ont été trouvés près du St. Mary's College, assez près des collines d'Oakland. Les plus anciens fossiles qui ont été trouvés dans le désert de Mojave. Les chênes insulaires ne font plus partie de la flore continentale indigène de la Californie, et l'on pense qu'il s'agit un vestige d'un climat qui était plus chaud et humide qu'aujourd'hui. Toutefois, il est possible de le cultiver en Californie continentale s'il est arrosé régulièrement.
Le chêne insulaire peut s'hybrider avec toutes les autres espèces de la section Protobalanus, bien que son aire de répartition chevauche uniquement celle de Quercus chrysolepis, le chêne des canyons.
Le chêne insulaire (Quercus tomentella), aussi appelé chêne vert insulaire, est un chêne de la section Protobalanus. Le chêne insulaire est endémique des six îles au large des côtes de la Californie, les îles Santa Rosa, Santa Cruz, Anacapa, San Clemente, Santa Catalina, San Clemente, et Guadalupe. Les cinq premières font partie des Channel Islands de Californie; L'île Guadalupe est située à l'Ouest du Mexique (Basse-Californie).
Les chênes insulaires mesurent généralement moins de 20 mètres en hauteur. L'écorce est généralement grise et plisse avec l'âge. L'espèce a été nommée à cause du duvet dense que l'on trouve sous les feuilles. Les feuilles sont persistantes, mesurant souvent 5 à 8 cm en longueur, de forme oblongue ou oblongue-ovale, avec un bord denté, profondément dentelé. Les glands qui mettent 2 ans pour murir et qui ont la forme d'une soucoupe ou celle d'un bol avec l'extrémité arrondie, sont de grande taille (cupule de 20 à 30 mm de large, 6 à 8 mm en profondeur, graine de 20 à 35 mm).
De nombreuses populations de chênes insulaires auraient besoin de mesures immédiates de restauration à cause des sévères effets du broutage des herbivores introduits dans les îles. Le National Park Service a classé le chêne insulaire en tant qu'espèce menacée.
Des fossiles de chênes insulaires ont été trouvés en Californie sur le continent; les fossiles les plus récents datent de deux à dix millions d'années et ont été trouvés près du St. Mary's College, assez près des collines d'Oakland. Les plus anciens fossiles qui ont été trouvés dans le désert de Mojave. Les chênes insulaires ne font plus partie de la flore continentale indigène de la Californie, et l'on pense qu'il s'agit un vestige d'un climat qui était plus chaud et humide qu'aujourd'hui. Toutefois, il est possible de le cultiver en Californie continentale s'il est arrosé régulièrement.
Le chêne insulaire peut s'hybrider avec toutes les autres espèces de la section Protobalanus, bien que son aire de répartition chevauche uniquement celle de Quercus chrysolepis, le chêne des canyons.
Quercus tomentella Engelm. – gatunek rośliny z rodziny bukowatych (Fagaceae Dumort.). Występuje endemicznie na Channel Islands (Stany Zjednoczone) i Guadalupe (Meksyk)[3].
Rośnie w kanionach. Występuje na wysokości do 700 m n.p.m.[4] Kwitnie od marca do lipca[3].
Quercus tomentella Engelm. – gatunek rośliny z rodziny bukowatych (Fagaceae Dumort.). Występuje endemicznie na Channel Islands (Stany Zjednoczone) i Guadalupe (Meksyk).
Quercus tomentella là một loài thực vật có hoa trong họ Cử. Loài này được Engelm. miêu tả khoa học đầu tiên năm 1878.[1]
Quercus tomentella là một loài thực vật có hoa trong họ Cử. Loài này được Engelm. miêu tả khoa học đầu tiên năm 1878.