Scotophilus heathii (Horsfield 1831)

El ratpenat groc de Heath (Scotophilus heathii) és una espècie de ratpenat que viu a l'Afganistan, el Pakistan, l'Índia,^[2][3] el Nepal, la Xina,^[4] Sri Lanka, Bangla Desh,^[5] Birmània, Tailàndia, Laos, Cambodja, el Vietnam, Indonèsia i les illes Filipines.^[6][7][8][9]

Subespècies

• S. heathii heathii (Horsfield, 1831)
• S. heathii insularis (Allen, 1906)
• S. heathii watkinsi (Sanborn, 1952)^[1]

Principals amenaces

En general, no sembla que hi hagi grans amenaces per a aquesta espècie tan estesa geogràficament. Només, i a nivell local, es podria veure amenaçada en certa manera a causa de pertorbacions en els seus llocs de descans.^[6]

Referències

Bibliografia

• Wilson, Don E. (ed.); Reeder, DeeAnn M. (ed). Mammal Species of the World (en anglès). 3a edició. Baltimore: Johns Hopkins University Press, 2005. ISBN 978-0-8018-8221-0. OCLC 62265494.

Enllaços externs

• Distribució mundial d'aquesta espècie (anglès)

The greater Asiatic yellow bat (Scotophilus heathii) is a species of vesper bat.^[2] It is found in Afghanistan, Bangladesh, Cambodia, China, India, Indonesia, Laos, Myanmar, Nepal, Pakistan, Philippines, Sri Lanka, Thailand and Vietnam.^[1]

Like many bats, females have delayed ovulation, with the ability to store sperm. This makes them particularly of interest to biologists. Studies have shown that seasonal changes in hormones allow them to deposit fat before the onset of winter.^[3]

It is named after Josiah Marshall Heath, who presented the type specimen to the Zoological Society of London.^[4]

Description

The head and body length of the greater Asiatic yellow bat is 8–9 centimetres (3.1–3.5 in), the forearms measure 6–7 cm (2.4–2.8 in), and the wingspan is40 cm (16 in). The bats weighs 48–52 g (1.7–1.8 oz).

Adults are yellowish bronze brown above and bright yellow to reddish below. Wing membrane is blackish brown. Short and dense fur except on neck. Muzzle is blunt, naked, and dark. Tragus is crescent-shaped and separated from the posterior margin of the pinna by a conspicuous notch. Long tailed. Young are dark grayish brown.

References

Scotophilus heathii es una especie de murciélago de la familia Vespertilionidae.

Distribución geográfica

Se encuentra en Afganistán, Pakistán, India Sri Lanka Nepal, Bangladés, Birmania, Tailandia, Camboya Laos, Vietnam y China.

Referencias

• SIMMONS, N. B. Order Chiroptera. In: WILSON, D. E.; REEDER, D. M. (Eds.). Mammal Species of the World: A Taxonomic and Geographic Reference. 3. ed. Baltimore: Johns Hopkins University Press, 2005. v. 1, p. 312-529.

Scotophilus heathii Scotophilus generoko animalia da. Chiropteraren barruko Vespertilioninae azpifamilia eta Vespertilionidae familian sailkatuta dago

Erreferentziak

• 'Scotophilus heathii'ri buruzko informazioa Mammals of The World datubasean

Ikus, gainera

• Vespertilionidae

Scotophilus heathii (Horsfield, 1831) è un pipistrello della famiglia dei Vespertilionidi diffuso nel Subcontinente indiano, Cina e Indocina.^[1][2]

Descrizione

Dimensioni

Pipistrello di medie dimensioni, con la lunghezza della testa e del corpo tra 67 e 93 mm, la lunghezza dell'avambraccio tra 55 e 69 mm, la lunghezza della coda tra 43 e 72 mm, la lunghezza del piede tra 9 e 15 mm, la lunghezza delle orecchie tra 13 e 21 mm e un peso fino a 53 g.^[3]

Aspetto

Il corpo è robusto. La pelliccia è corta, liscia e leggermente più lunga sulla nuca e sulla gola. Le parti dorsali sono bruno-giallastre, mentre le parti ventrali sono giallo-brunastre. La testa è massiccia, il muso è corto e largo, dovuto alla presenza di due masse ghiandolari sui lati. Le orecchie sono marroni scure, corte, triangolari, ben separate e con un grosso lobo alla base. Il trago è lungo, stretto, appuntito e curvato in avanti. Le membrane alari sono marroni scure, lunghe e con le estremità appuntite. La punta della lunga coda si estende leggermente oltre l'ampio uropatagio. Il calcar è lungo e privo di carenatura.

Ecolocazione

Emette ultrasuoni ad alto ciclo di lavoro sotto forma di impulsi di breve durata a frequenza modulata iniziale di 43,2-83,8 kHz, finale di 33,8-43 kHz e massima energia a 37,4-59,6 kHz^[4].

Biologia

Comportamento

Si rifugia in gruppi fino a 50 individui all'interno di edifici. I maschi formano harem da 2 a 6 femmine durante la stagione riproduttiva. Altrimenti i due sessi vivono separatamente. L'attività predatoria inizia tardi la sera e il suo volo è abbastanza lento.

Alimentazione

Si nutre di insetti catturati su spianate e sopra campi lungo i margini forestali.

Riproduzione

Gli accoppiamenti avvengono a gennaio o nei primi giorni di febbraio, dopo i quali lo sperma viene trattenuto dalle femmine per 60-80 giorni, l'ovulazione inizia nei primi giorni di marzo e dopo una gestazione di circa 116 giorni, le femmine danno alla luce a luglio 1-2 piccoli. Vengono svezzati dopo 2-3 settimane.

Distribuzione e habitat

Questa specie è diffusa nel Subcontinente indiano, Cina meridionale e in Indocina.

Vive in diversi tipi di habitat, incluse le città, fino a 1.500 metri di altitudine.

Tassonomia

Sono state riconosciute 3 sottospecie:

• S.h.heathii: Pakistan, Afghanistan, India, Nepal, Bhutan, Sri Lanka, Bangladesh;
• S.h.insularis (G. M. Allen, 1906): province cinesi meridionali dello Yunnan, Guangxi, Guangdong, Fujian ed isola di Hainan;
• S.h.watkinsi (Sanborn, 1952): Myanmar, Thailandia, Laos, Vietnam centrale e settentrionale, Cambogia settentrionale.

Stato di conservazione

La IUCN Red List, considerato il vasto areale, la popolazione presumibilmente numerosa, la presenza in diverse aree protette e la tolleranza alle modifiche ambientali, classifica S.heathii come specie a rischio minimo (LC).^[1]

Note

Bibliografia

• B. Lekagul & J.A. McNeely, Mammals of Thailand, Bangkok, 1977, ISBN 974-86806-1-4.
• Charles M.Francis, A Guide to the Mammals of Southeast Asia, Princeton University Press, 2008, ISBN 978-0-691-13551-9.
• Andrew T.Smith & Yan Xie, A guide to the Mammals of China, Princeton University Press, 2008, ISBN 978-0-691-09984-2.
• C.Srinivasulu, Paul A.Racey & Shahroukh Mistry, A key to the bats (Mammalia: Chiroptera) of South Asia (PDF), in Journal of Threatened Taxa, vol. 2, n. 7, 2010, pp. 1001-1076 (archiviato dall'url originale il 1º novembre 2012).

Scotophilus heathii is een zoogdier uit de familie van de gladneuzen (Vespertilionidae). De wetenschappelijke naam van de soort werd voor het eerst geldig gepubliceerd door Horsfield in 1831.

Voorkomen

De soort komt voor van Afghanistan tot het zuiden van China, zuidwaarts tot Sri Lanka, Vietnam, Cambodja, Thailand en Birma.

Scotophilus heathii é uma espécie de morcego da família Vespertilionidae. Pode ser encontrada no Afeganistão, Paquistão, Índia, Sri Lanka, Nepal, Bangladesh, Mianmar, Tailândia, Camboja, Laos, Vietnã e China.

Referências

• SIMMONS, N. B. Order Chiroptera. In: WILSON, D. E.; REEDER, D. M. (Eds.). Mammal Species of the World: A Taxonomic and Geographic Reference. 3. ed. Baltimore: Johns Hopkins University Press, 2005. v. 1, p. 312-529.
• BATES, P.; CSORBA, G.; MOLUR, S.; SRINIVASULU, C. 2008. Scotophilus heathii. In: IUCN 2008. 2008 IUCN Red List of Threatened Species. . Acessado em 18 de dezembro de 2008.

Scotophilus heathi^[2][3] är en fladdermusart som först beskrevs av Thomas Horsfield 1831. Scotophilus heathi ingår i släktet Scotophilus och familjen läderlappar.^[4][5] Inga underarter finns listade i Catalogue of Life.^[4] Wilson & Reeder (2005) skiljer mellan tre underarter.^[2]

Denna fladdermus har 57 till 69 mm långa underarmar, en 57 till 72 mm lång svans, 15 till 19 mm stora öron och en vikt av 29 till 53 g. Pälsen på ovansidan bildas av hår som är gula nära roten och orange till rödbruna vid spetsen vad som ger en orange- till rödbrun päls. På undersidan förekommer ljusare päls i samma färg. Öronen och flygmembranen är nakna med mörkbrun hud. I överkäken finns två framtänder. Den broskiga fliken i örat (tragus) är lång och smal.^[6]

Arten förekommer från Afghanistan, centrala Pakistan och södra Kina till Indien och Sri Lanka samt till det sydostasiatiska fastlandet. Den lever i låglandet och i låga bergstrakter upp till 1500 meter över havet. Scotophilus heathi kan anpassa sig till många olika habitat och den hittas även i människans samhällen.^[1]

Ensamma individer eller kolonier med upp till 50 medlemmar vilar i bergssprickor, i mursprickor, i trädens håligheter eller under stora blad. De lämnar sovplatsen sent på kvällen och flyger vanligen på låg höjd. Honor är cirka 115 dagar dräktiga och föder sedan en eller två ungar.^[1]

Källor

1. ^ [a b c] Bates, P., Csorba, G., Molur, S. & Srinivasulu, C. 2008 Scotophilus heathii Från: IUCN 2012. IUCN Red List of Threatened Species. Version 2012.2 <www.iucnredlist.org>. Läst 2016-02-09.
2. ^ [a b] Wilson, Don E., and DeeAnn M. Reeder, eds. (2005) , Mammal Species of the World: A Taxonomic and Geographic Reference, 3rd ed., Scotophilus heathi
3. ^ Wilson, Don E., and F. Russell Cole (2000) , Common Names of Mammals of the World
4. ^ [a b] Bisby F.A., Roskov Y.R., Orrell T.M., Nicolson D., Paglinawan L.E., Bailly N., Kirk P.M., Bourgoin T., Baillargeon G., Ouvrard D. (red.) (24 april 2011). ”Species 2000 & ITIS Catalogue of Life: 2011 Annual Checklist.”. Species 2000: Reading, UK. http://www.catalogueoflife.org/annual-checklist/2011/search/all/key/scotophilus+heathi/match/1. Läst 24 september 2012.
5. ^ ITIS: The Integrated Taxonomic Information System. Orrell T. (custodian), 2011-04-26
6. ^ Francis & Barrett, red (2008). ”Scotophilus heathi” (på engelska). A Field Guide to the Mammals of South-East Asia. New Holland Publishers. sid. 248. ISBN 978-1-84537-735-9

Scotophilus heathii — вид ссавців родини лиликових.

Проживання, поведінка

Країни поширення: Афганістан, Бангладеш, Камбоджа, Китай, Індія, Індонезія, Лаос, М'янма, Непал, Пакистан, Філіппіни, Шрі-Ланка, Таїланд, В'єтнам. Був записаний від рівня моря до висоти 1500 м над рівнем моря. Цей вид зустрічається в різних типах середовищ існування, в тому числі міських районах. Лаштує сідала в щілинах і тріщинах у старих будівлях, серед листя і крони пальм, в дуплах дерев і серед листя банана або окремо, або в колоніях до 50 особин. Літає низько з постійною швидкістю. Одне або два маля народжується після періоду вагітності 115 днів.

Загрози та охорона

Здається, немає серйозних загроз для цього широко поширеного виду. У Південно-Східній Азії був записаний у деяких охоронних територіях.

Джерела

• Bates, P., Csorba, G., Molur, S. & Srinivasulu, C. 2008. Scotophilus heathii. In: IUCN 2012

Scotophilus heathii là một loài động vật có vú trong họ Dơi muỗi, bộ Dơi. Loài này được Horsfield mô tả năm 1831.^[2]

Chú thích

Tham khảo

Bài viết họ Dơi muỗi này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn.

• x
• t
• s

大黄蝠（学名：Scotophilus heathi）为蝙蝠科黄蝠属的动物。分布于亚洲南部阿富汗，柬埔寨，中国，印度，印尼，巴基斯坦，菲律宾，斯里兰卡，和越南。在中国大陆，分布于广西、海南、广东、福建、云南等地，常见于热带家舍。该物种的模式产地在印度。^[2]

亚种

• 大黄蝠海南亚种（学名：Scotophilus heathi insularis），Allen于1906年命名。在中国大陆，分布于广西、海南、广东、福建、云南等地。该物种的模式产地在海南。^[3]

参考文献

大黄蝠是一個與蝙蝠相關的小作品。你可以通过編輯或修訂擴充其內容。

큰아시아노랑박쥐(Scotophilus heathii)는 애기박쥐과에 속하는 박쥐의 일종이다.^[2] 아프가니스탄과 캄보디아, 중국, 인도, 인도네시아, 파키스탄, 필리핀, 스리랑카 그리고 베트남에서 발견된다.^[3]

각주