Els cariàmids (Cariamidae) són una petita i antiga família d'aus tropicals sud-americans, coneguts com sariàs i relacionats amb la família Otididae.
Tradicionalment classificats al tàxon (en general considerat subordre) Cariamae, dins l'ordre dels gruïformes (Gruiformes),[1] modernament s'han separat en el seu propi ordre, els Cariamiformes.[2]
Es creu que les dues espècies vivents de seriema, són les espècies vivents més properes a un grup de gegantesques "aus terrorífiques" carnívores, els forusràcids, que es coneixen gràcies a fòssils trobats a Nord-amèrica i del Sud. Altres grups relacionats, com els idiornítids o batornítids, formaven part de la fauna del Paleogen a Nord-amèrica i Europa, i possiblement a altres lloc. Tanmateix, el registre fòssil dels sariàs en si no és gaire bo, i fins ara només se n'ha descrit una espècie prehistòrica (Chunga incerta).[3]
Tenen cames, cues i colls llargs, però ales curtes, cosa que es reflecteix en el seu estil de vida. Són aus marronoses amb becs curts i crestes erèctils, i que tenen una segona urpa extensible que poden alçar del terra. Malgrat que s'assembli a l'urpa del Velociraptor i altres deinonicosaures, no és prou corbada com per ser una autèntica arma.
Viuen en zones herboses i seques del Brasil, Argentina i Paraguai.
Es tracta d'aus terrestres que corren més ràpid del que volen (tot i que poden volar distàncies curtes). S'alimenten d'insectes, serps i llangardaixos.
El sarià crestat construeix nius a terra, mentre que l'altra espècie del gènere, el seriema de potes negres, els construeix als arbres. Ambdues espècies ponen dos ous.
Hi ha dues espècies:
Els cariàmids (Cariamidae) són una petita i antiga família d'aus tropicals sud-americans, coneguts com sariàs i relacionats amb la família Otididae.
