La Xerra (Sarda sarda) ye un gran pexe de la familia de los Scombridae. Ye común n'agües superficiales del océanu Atlánticu, y ye de gran importancia na pesca comercial y deportiva. Les Xerres (pexes del xéneru Sarda) difieren del atún polos sos cuerpos más afinaos, esmellaos, y por coloraciones distintes.
Esta especie pertenez al grupu de pexes poseedores d'aletes dorsales casi fundíes ente sigo, o separaes a los sumu por estrechos interespacios. Tien tol cuerpu con escames, cola estaya pectoral y llateral más grandes que'l restu.
Crez hasta 8 dm y pesa 4,5 a 5,5 kg[1]
Ye un poderosu nadador; suel percorrer llargues distancies. Na ciudá de Nueva York ye conocíu como skipjack por cuenta de los sos vezos de saltar nel agua. La temporada de friega ye en xunu; pa setiembre suélense atopar en Long Island especímenes de 13 a 15 cm de llargor.
La so nutrición básase en dellos miembros de les families Scombridae, Clupeidae, Alosa pseudoharengus, Atherinidae, otros pexes, y calamares.
Péscase con atún, per aciu de la téunica de trolling. Nun ye mui bon alimentu pol so escesu d'aceite, pero ye bien usáu na industria latero.
La Xerra (Sarda sarda) ye un gran pexe de la familia de los Scombridae. Ye común n'agües superficiales del océanu Atlánticu, y ye de gran importancia na pesca comercial y deportiva. Les Xerres (pexes del xéneru Sarda) difieren del atún polos sos cuerpos más afinaos, esmellaos, y por coloraciones distintes.