La sípia comuna o sípia europea (Sepia officinalis) és una de les espècies de sípies més grosses i més conegudes. El mantell del seu cos fa 49 cm de llargada i pesa us 4 kg.[1] Aquestes sípies d'aigües tropicals són més petites i el seu mant rarament passa de 30 cm.[2]
Aquesta espècie és nativa del mar Mediterrani, Mar del Nord i Mar Bàltica però es creu que també n'hi ha a les costes de Sud-àfrica. Viu en llits marins de sorra i fang d'uns 200 m de fondària.[3]
La sèpia si és femella, en el centre i a cada costat, es veuen uns lòbuls de color taronja: són les glàndules nidimentàries accessòries. A continuació, hi trobem unes grans bosses nacrades: les glàndules nidimentàries. A la part posterior i dorsal, presenta un òrgan volumisnó i esfèric que correspon a l'ovari. Si és mascle, observem un testicle que en surt un conducte deferent i més anterior hi ha el sac espermatofòric. Observa que l'embut es perllonga i s'eixampla en una massa que presenta a cada costat dues cavitats anomenades traus.
La sípia comuna o sípia europea (Sepia officinalis) és una de les espècies de sípies més grosses i més conegudes. El mantell del seu cos fa 49 cm de llargada i pesa us 4 kg. Aquestes sípies d'aigües tropicals són més petites i el seu mant rarament passa de 30 cm.
Aquesta espècie és nativa del mar Mediterrani, Mar del Nord i Mar Bàltica però es creu que també n'hi ha a les costes de Sud-àfrica. Viu en llits marins de sorra i fang d'uns 200 m de fondària.
La sèpia si és femella, en el centre i a cada costat, es veuen uns lòbuls de color taronja: són les glàndules nidimentàries accessòries. A continuació, hi trobem unes grans bosses nacrades: les glàndules nidimentàries. A la part posterior i dorsal, presenta un òrgan volumisnó i esfèric que correspon a l'ovari. Si és mascle, observem un testicle que en surt un conducte deferent i més anterior hi ha el sac espermatofòric. Observa que l'embut es perllonga i s'eixampla en una massa que presenta a cada costat dues cavitats anomenades traus.
