dcsimg

Roser silvestre ( Catalan; Valencian )

provided by wikipedia CA

El roser silvestre o roser bord, roser d'hivern, roser de pastor, rosa de ruc o roser de muntanya (Rosa canina L.) és un arbust de la família de les rosàcies i és conegut vulgarment com a gavarrera, roser gavarrer, roser bord, roser de pastor, rosa de ruc i altres. La seva distribució és bàsicament europea, ja que el trobem en tot el continent excepte a Islàndia. També es localitza a l'Àsia occidental i en el nord-oest d'Àfrica. Pel que fa al Principat, el podem trobar localitzat en tota la seva superfície.

Etimologia

El nom d'aquesta planta, rosa canina, prové de la semblança entre els seus agullons i els ullals dels gossos. El fruit, anomenat cinoròdon, és etimològicament una transcripció d'una paraula composta d'origen grec (kion + rhodon), que significa 'roser caní'. Popularment, era coneguda amb aquest nom perquè sembla que s'utilitzava per a guarir la ràbia. El fruit té diferents noms, com gavarró, gavarrot, (d)espullabelitres, tapacul, gratacul, grataesquenes El nom "gratacul", al·ludeix a la coïssor que aquests pèls provoquen quan els mengem sense separar-los de l'agradosa polpa o bé quan resten, per burla o per oblit, entre la pell i la roba.

Ecologia

Aquesta planta creix en àrees amb clima temperat com la terra baixa i zones poc muntanyoses. Es presenten en boscos, senders, a les vores de camins i a les ribes d'alguns rius. La rosa canina floreix al maig, però al juny encara es pot veure la planta amb flors. I pel que fa als fruits, maduren a finals d'estiu i durant la tardor.

Descripció

 src=
Detall de la flor
 src=
Fulles i una flor a Castelltallat

Arbust caducifoli d'1 a 4 metres d'alçada amb una tija llenyosa i un color que oscil·la entre el verd i el marró. La seva rel és axonomorfa, ja que en té una de principal i la resta són secundàries, ramificades a prop de la superfície. La rosa silvestre és llarga, prima, flexible i està recoberta per uns agullons molt durs. Les seves branques són ramificades i erectes. Pel que fa a les fulles, cal dir que són compostes, alternes, concretament pinnaticompostes (imparipinnada), peciolades i poden tenir de 5 a 7 folíols. Individualment, cada folíol és ovat, té la base atenuada, és glabre, coriaci i verd fosc. El seu marge és sencer i serrat. La seva nervadura és pennada i la disposició de les fulles en la tija és esparsa. Les inflorescències són flors solitàries i terminals, encara que a vegades les trobem agrupades en raïm de 2 o 3 flors. Són flors hermafrodites, actinomorfes, amb un calze format per 5 sèpals verds, gamosèpales i de 10 a 22 mm de longitud. Té bràctees ovals de 10-50 x 3-15 mm, amb un marge amb petites dents i glàndules. La corol·la també està formada per 5 pètals amples i escotats al final, són dialipètals. Són de color blanc o rosa i mesuren 15-23 x 16-20 mm. L'androceu, és a dir, l'aparell sexual masculí de la flor, està format per estams infinits i inclusos de diferent longitud i cauen just abans del fruit. El gineceu n'és pluricarpel·lar, té l'ovari súper i presenta una gran quantitat de pèls blancs i sedosos. L'estil és glabre i l'estigma cònic. Els fruits són cinoròdons ovoides, de color vermell intens, constituïts pel receptacle de la flor carnós. Estan coronats per restes de calze i a l'interior apareixen uns 10 – 20 aquenis durs (fruits simples indehiscents secs) rodejats de polpa. La part utilitzada són els fruits (cinoròdon), els pètals i les llavors. A vegades, s'utilitzen les fulles i les flors.

 src=
Fruit del roser silvestre

Composició química

En els fruits trobem:

  • Olis (8-10%).
  • Olis essencials (0,3%).
  • Proteïnes.
  • Polisacàrids heterogenis. Pectines.
  • Vitamines. Vitamina E.
  • Àcids orgànics. Àcids màlic i cítric.

Els pètals contenen:

  • Tanins.
  • Carotens.
  • Flavonoides.
  • Vitamines. C (0,2-2,4%).
  • Sucres senzills (12-15%). Sacarosa, sucre invertit.
  • Polisacàrids heterogenis. Pectines.
  • Àcids orgànics. Àcids màlic i cítric.

Usos medicinals

Usos aprovats per la Comissió E del Ministeri de Sanitat alemany: la Comissió E del Ministeri de Sanitat alemany no ha aprovat cap indicació per al roser silvestre. Tradicionalment s'ha utilitzat per a:

  • La prevenció i la disminució de refredats comuns, grip i dèficit de vitamina C, és a dir, símptomes gripals.
  • Alteracions renals com l'oligúria, edemes i càlculs renals o urinaris, a causa dels seus possibles efectes diürètics.
  • Del gra de gavarrera se'n fa una confitura que cura l'enaiguament dels infants (els gavarrons restrenyen molt i alguna virtut en deu servar aquesta preparació).

Accions farmacològiques

 src=
El roser silvestre o gavarrera envaeix els espais oberts i abandonats. Com aquest a Moripol (Berguedà)

El fruit del roser silvestre té un efecte astringent, antidiarreic i diürètic. És vitamínic, especialment aporta vitamina C. A més, activa la circulació sanguínia i és un bon protector capil·lar. Les flors li confereixen una acció suaument laxant i millora la tònica general. I finalment, les fulles, actuen com a bons cicatritzants en ús extern.

Toxicitat

Cal tenir la precaució de treure'n les llavors i els pèls, que irriten la boca.

Observacions

La rosa canina és molt polimòrfica; per tant, no resulta molt clara la identificació de diferents varietats. A més, és tradicional l'ús d'aquesta planta tant per a la preparació de confitures i vins, com per a perfumeria.

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons (Galeria)
Commons
Commons (Categoria) Modifica l'enllaç a Wikidata
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autors i editors de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia CA

Roser silvestre: Brief Summary ( Catalan; Valencian )

provided by wikipedia CA

El roser silvestre o roser bord, roser d'hivern, roser de pastor, rosa de ruc o roser de muntanya (Rosa canina L.) és un arbust de la família de les rosàcies i és conegut vulgarment com a gavarrera, roser gavarrer, roser bord, roser de pastor, rosa de ruc i altres. La seva distribució és bàsicament europea, ja que el trobem en tot el continent excepte a Islàndia. També es localitza a l'Àsia occidental i en el nord-oest d'Àfrica. Pel que fa al Principat, el podem trobar localitzat en tota la seva superfície.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autors i editors de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia CA