El bolet de greix (Gyromitra esculenta, del grec gyrós -arrodonit- i mítra, que fa referència a la forma d'aquest bolet. La paraula llatina esculenta correspon a "comestible") és un bolet de curiós aspecte que surt a la primavera.
És un bolet amb un barret buit, de color bru rogenc, que sembla un cervell o un drap arrugat, sostingut per un peu blanc, curt, buit, trencadís, solcat a la part de sota. Tot el bolet pot assolir de quatre a vuit cm.
Carn blanca i fràgil que no fa olor de res.
Surt a la primavera, sota els pins, prop de soques velles o en forats que deixen els arbres arrencats, més aviat a les comarques pirinenques i dels Prepirineus.
Sembla demostrat que cru o mal cuit és tòxic i, fins i tot, mortal. Segurament els principis tòxics que porta són volàtils i solubles en aigua i, per tant, s'eliminen deixant assecar els bolets o bé coent-los, més d'una vegada, i llençant l'aigua on s'han cuit, per incorporar-los als guisats. També hi ha persones que els toleren millor que d'altres i es donen casos d'emmetzinament a la segona o tercera vegada de menjar-ne si es fa en intervals de temps curts.
Hi ha dues espècies molt semblants: el bolet de greix gran (Gyromitra gigas), que es distingeix perquè és més gros, de fins a un pam, i té el barret fet d'una mena de cordonets d'un color beix clar, i el bolet de greix de tardor (Gyromitra infula), amb el barret irregular, en forma de sella de muntar, és de color fosc i, a diferència de l'altre, surt a la tardor.[1]
El bolet de greix (Gyromitra esculenta, del grec gyrós -arrodonit- i mítra, que fa referència a la forma d'aquest bolet. La paraula llatina esculenta correspon a "comestible") és un bolet de curiós aspecte que surt a la primavera.