dcsimg
 
  zh-TW  
在導航的名稱
黑角魚的圖片
Life » … » Metazoa » … » 脊椎動物亞門 » … » 輻鰭魚總綱 » …

角魚科

Triglidae

加泰隆語
顯示全部 南非語 布列塔尼語 加泰隆語 丹麥語 德語 英語 世界語 西班牙、卡斯蒂利亞西班牙語 巴斯克語 芬蘭語 法語 克羅埃西亞語 義大利語 日語 韓語 吉爾吉斯語 立陶宛語 荷蘭、佛萊明語 挪威語 波蘭語 葡萄牙語 俄語 瑞典語 史瓦希里語 土耳其語 烏克蘭語 漢語

Tríglids ( 加泰隆語 )

由wikipedia CA提供
src=
Detall de la boca, amb un ham

Els tríglids (Triglidae) constitueixen una família de peixos teleostis pertanyent a l'ordre dels escorpeniformes.[2] N'hi ha 7 representants a les aigües dels Països Catalans: la lluerna rossa (Trigla lucerna), el rafel (Trigla lyra), la gallineta (Trigla lastoviza), la lluerna verda (Eutrigla gurnardus), la lluerna roja (Aspitrigla cuculus), la lluerna fosca (Aspitrigla obscura) i el capet (Lepidotrigla cavillone).[3]

Descripció

  • Segons l'espècie, poden arribar a fer 1 m de llargària màxima.
  • Cos cobert d'escates.
  • Cap voluminós, quadrat i protegit per una sòlida cuirassa òssia amb agullons als opercles.
  • Dues aletes dorsals separades.
  • Els radis anteriors de les grans aletes pectorals són lliures i digitiformes (tenen una finalitat sensorial o locomotora) i els permet de caminar pel fons cercant llurs preses.
  • Són capaços de produir sons (semblants al rauc d'una granota) per mitjà de músculs especials adherits a la bufeta natatòria.[3][4][5][6][7][8]

Gèneres

Alimentació

Es nodreixen de mol·luscs i peixos petits.

Hàbitat

Després d'una fase pelàgica, els juvenils esdevenen peixos bentònics que viuen en fons de sorra de la regió costanera de la plataforma litoral fins als 200 m de fondària.[5][6][8][24]

Distribució geogràfica

A tots els mars i oceans de clima temperat i tropical.[5][25][26][27][28][29][30][31][32][33][34][35][36][37][38][39][40][41][42][43][44][45][46][47][48][49][50][51][52][53][54][55][56][57][58][59][60][61][62][63][64][65][66][67]

Ús comercial

La seua carn, encara que molt espinosa, és ferma, tendra i té molt bon gust, per la qual cosa és emprada per a fer fumets i arrossos.[68]

Referències

  1. ↑ Berg, L.S., 1958. System der rezenten und fossilen Fischartigen und Fische. VEB Verlag der Wissenschaften, Berlín.
  2. ↑ 2,0 2,1 The Taxonomicon (anglès)
  3. ↑ 3,0 3,1 Enciclopèdia Catalana (català)
  4. ↑ Discover Life (anglès)
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 FishBase (anglès)
  6. ↑ 6,0 6,1 Marine Species Identification Portal (anglès)
  7. ↑ Eschmeyer, William N., (1998). Paxton, J.R. & Eschmeyer, W.N. ed. Encyclopedia of Fishes. San Diego: Academic Press. pp. 176-177. ISBN 0-12-547665-5
  8. ↑ 8,0 8,1 ZipCodeZoo (anglès)
  9. ↑ Fowler H. W., 1925. New taxonomic names of West African marine fishes. Am. Mus. Novit. Núm. 162. 1-5.
  10. ↑ 10,0 10,1 Linnaeus, C., 1758. Tomus I. Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Editio decima, reformata. Holmiae. (Laurentii Salvii): (1-4), 1-824. [1]
  11. ↑ Jordan D. S. & Evermann B. W., 1896. A check-list of the fishes and fish-like vertebrates of North and Middle America. Rep. U. S. Fish Comm. v. 21 (1895) Append. 5. 207-584.
  12. ↑ Fowler, H. W., 1938. Descriptions of new fishes obtained by the United States Bureau of Fisheries steamer "Albatross", chiefly in Philippine seas and adjacent waters. Proc. U. S. Natl. Mus. v. 85 (núm. 3032): 31-135.
  13. ↑ Kaup J. J., 1873. Ueber die Familie Triglidae, nebst einigen Worten über die Classification. Arch. Naturgeschichte v. 39 (núm. 1). 71-93.
  14. ↑ Fraser-Brunner A., 1938. Notes on the classification of certain British fishes. Ann. Mag. Nat. Hist. (Ser. 11) v. 2 (núm. 11). 410-416.
  15. ↑ Günther A., 1860. Catalogue of the Acanthopterygian fishes in the collection of the British Museum. 2. Squamipinnes, Cirrhitidae, Triglidae, Trachinidae, Sciaenidae, Polynemidae, Sphyraenidae, Trichiuridae, Scombridae, Carangidae, Xiphiidae. Londres. Cat. Fishes v. 2. i-xxi + 1-548.
  16. ↑ Matsubara K., 1937. Studies on the deep-sea fishes of Japan. V. Diagnosis of a new mail-cheeked fish, Parapterygotrigla multiocellata n. g., n. sp., belonging to Triglidae. Dobutsugaku Zasshi (Zool. Mag. Tokyo) v. 49 (núm. 7). 266-267.
  17. ↑ Lacépède B. G. E., 1801. Histoire naturelle des poissons. Hist. Nat. Poiss. v. 3. i-lxvi + 1-558.
  18. ↑ Waite E. R., 1899. Scientific results of the trawling expedition of H. M. C. S. "Thetis." Mem. Aust. Mus. v. 4 (pt 1). 2-132.
  19. ↑ Smith J. L. B., 1934. The Triglidae of South Africa. Trans. R. Soc. S. Africa v. 22 (pt 4). 321-336.
  20. ↑ AQUATAB
  21. ↑ BioLib (anglès)
  22. ↑ Catalogue of Life (anglès)
  23. ↑ UNEP-WCMC Species Database (anglès)
  24. ↑ Marinaro, J.Y., 1971. Contribution à l'étude des oeufs et larves pélagiques de poissons Méditerranéens. V. Oeufs pélagiques de la Baie d'Alger. Bull. Inst. Océanogr. 3(1):1-118.
  25. ↑ Blanc, M. i J.-C. Hureau, 1979. Triglidae. p. 586-590. A: J.C. Hureau i Th. Monod (eds.). Check-list of the fishes of the north-eastern Atlantic and of the Mediterranean (CLOFNAM I). UNESCO, París. Vol. 1.
  26. ↑ Bussing, W.A., 1995. Triglidae. Rubios. p. 1643-1648. A: W. Fischer, F. Krupp, W. Schneider, C. Sommer, K.E. Carpenter i V. Niem (eds.). Guia FAO para Identificación de Especies para los Fines de la Pesca. Pacífico Centro-Oriental. 3 Vols. FAO, Roma.
  27. ↑ Colloca, F., G.D. Ardizzone i M.F. Gravina, 1994. Trophic ecology of gurnards (Pisces: Triglidae) in the Central Mediterranean Sea. Mar. Life 4, 45-57.
  28. ↑ Del Cerro, L. i D. Lloris, 1997. Gurnard fishes (Scorpaeniformes, Triglidae) from off New Caledonia, with description of five new species. p.91-124. A: B. Séret (ed.) Résultats des Campagnes MUSORSTOM. Mem. Mus. Natl. Hist. Nat. (MMNHN), 17(174), París.
  29. ↑ Franke, R. i A. Acero, 1996. Peces óseos comerciales del Parque Gorgona, Pacífico colombiano (Osteichthyes: Muraenesocidae, Hemiramphidae, Belonidae, Scorpaenidae, Triglidae, Malacanthidae, Gerreidae, Sparidae, Kyphosidae, Sphyraenidae e Istiophoridae). Revista de Biología Tropical 44(2): 763-770.
  30. ↑ Hureau, J.-C., 1986. Triglidae. p. 1230-1238. A: P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.). Fishes of the North-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París. Vol. 3.
  31. ↑ Miller, G.C. i W.J. Richards, 1978. Triglidae. A: W. Fischer (ed.). FAO species identification sheets for fishery purposes. West Atlantic (Fishing Area 31). FAO, Roma. Vol. 5. pag.var.
  32. ↑ Richards, W.J., 1996. Triglidae: searobins. p. 797-805. A: H.G. Moser (ed.). The early stages of fishes in the California Current region. California Cooperative Oceanic Fisheries Investigations (CalCOFI) Atlas Núm. 33. 1505 p.
  33. ↑ Richards, W.J., 1981. Triglidae. A: W. Fischer, G. Bianchi i W.B. Scott (eds.). FAO species identification sheets for fishery purposes. Eastern Central Atlantic; fishing areas 34, 47 (in part). Department of Fisheries and Oceans Canada i FAO. Vol. 4. pag. var.
  34. ↑ Richards, W.J., 1984. Triglidae. A: W. Fischer i G. Bianchi (eds.). FAO species identification sheets for fishery purposes. Western Indian Ocean (Fishing Area 51). Vol. 5. FAO, Roma. pag. var.
  35. ↑ Richards, W.J. i G.C. Miller, 2002. Triglidae. Searobins. p. 1266-1277. A: K.E. Carpenter (ed.). FAO species identification guide for fishery purposes. The living marine resources of the Western Central Atlantic. Vol. 2: Bony fishes part 1 (Acipenseridae to Grammatidae).
  36. ↑ Richards, W.J. i V.P. Saksena, 1990. Triglidae. p. 680-684. A: J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.). Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, París; i UNESCO, París. Vol. 2.
  37. ↑ Schmitter-Soto, J.J. i J.L. Castro-Aguirre, 1996. Trophic comparison among Triglidae (Pisces: Scorpaeniformes) off Baja California Sur, Mexico. Rev. Biol. Trop. 44(2): 803-811.
  38. ↑ Tsimenides, N., A. Machias i A. Kallianiotis, 1992. Distribution patterns of triglids (Pisces: Triglidae) on the Cretan shelf (Greece), and their interspecific associations. Fish. Res. 15:83-103.
  39. ↑ Allen, G.R. i D.R. Robertson, 1994. Fishes of the tropical eastern Pacific. University of Hawaii Press, Honolulu. 332 p.
  40. ↑ Bianchi, G., K.E. Carpenter, J.-P. Roux, F.J. Molloy, D. Boyer i H.J. Boyer, 1999. Field guide to the living marine resources of Namibia. FAO species identification guide for fishery purposes. Roma, FAO. 265 p.
  41. ↑ Bigelow, H.B. i W.C. Schroeder, 1953. Fishes of the Gulf of Maine. Fish. Bull. 53:1-577.
  42. ↑ Chen, C.-H., 2004. Checklist of the fishes of Penghu. FRI Special Publication. Núm. 4. 175 p.
  43. ↑ Claro, R., 1994. Características generales de la ictiofauna. p. 55-70. A R. Claro (ed.) Ecología de los peces marinos de Cuba. Instituto de Oceanología Academia de Ciencias de Cuba i Centro de Investigaciones de Quintana Roo.
  44. ↑ Claro, R. i L.R. Parenti, 2001. The marine ichthyofauna of Cuba. p. 21-57. A: Claro, R., K.C. Lindeman i L.R. Parenti (eds) Ecology of the marine fishes of Cuba. Smithsonian Institution Press, Washington i Londres. 253p.
  45. ↑ Escobar-Fernández, R. i M. Siri, 1997. Nombres vernáculos y científicos de los peces del Pacífico mexicano. Universidad Autónoma de Baja California, Sociedad Ictiológica Mexicana, A.C. Mexico.
  46. ↑ Francis, M.P., 1993. Checklist of the coastal fishes of Lord Howe, Norfolk, and Kermadec Islands, Southwest Pacific Ocean. Pac. Sci. 47(2):136-170.
  47. ↑ Göthel, H., 1992. Fauna marina del Mediterráneo. Ediciones Omega, S.A., Barcelona. 319 p.
  48. ↑ Huang, Z., 2001. Marine species and their distribution in China's seas. p. 404-463. Vertebrata. Smithsonian Institution, Florida, Estats Units. 598 p.
  49. ↑ Kim, I.S., Y. Choi, C.L. Lee, Y.J. Lee, B.J. Kim i J.H. Kim, 2005. Illustrated book of Korean fishes. Kyo-Hak Pub Co. Seül, Corea del Sud. 615p.
  50. ↑ Louisy, P., 2001. Guide d'identification des poissons marins. Europe et Méditerranée. París: Eds. Eugène Ulmer.
  51. ↑ Masuda, H., K. Amaoka, C. Araga, T. Uyeno i T. Yoshino, 1984. The fishes of the Japanese Archipelago. Vol. 1. Tokai University Press, Tòquio, Japó. 437 p.
  52. ↑ Minchin, D., 1987. Fishes of the Lough Hyne marine reserve. J. Fish Biol. 31:343-352.
  53. ↑ Monkolprasit, S., S. Sontirat, S. Vimollohakarn i T. Songsirikul, 1997. Checklist of Fishes in Thailand. Office of Environmental Policy and Planning, Bangkok, Tailàndia. 353 p.
  54. ↑ Mundy, B.C., 2005. Checklist of the fishes of the Hawaiian Archipelago. Bishop Museum Bulletins in Zoology. Bishop Mus. Bull. Zool. (6):1-704.
  55. ↑ Nakamura, I., T. Inada, M. Takeda i H. Hatanaka, 1986. Important fishes trawled off Patagonia. Japan Marine Fishery Resource Research Center, Tòquio, Japó. 369 p.
  56. ↑ Ofori-adu, D.W., 1988. List of fishes, shellfishes and other marine food resources in the Ghanaian coastal waters. Mar. Fish. Res. Tech. Pap. Núm. 1. 43 p.
  57. ↑ Paulin, C., A. Stewart, C. Roberts i P. McMillan, 1989. New Zealand fish: a complete guide. National Museum of New Zealand Miscellaneous Series Núm. 19. xiv+279 p.
  58. ↑ Paxton, J.R., D.F. Hoese, G.R. Allen i J.E. Hanley, 1989. Pisces. Petromyzontidae to Carangidae. Zoological Catalogue of Australia, Vol. 7. Australian Government Publishing Service, Canberra, 665 p.
  59. ↑ Pequeño, G., 1989. Peces de Chile. Lista sistemática revisada y comentada. Rev. Biol. Mar., Valparaiso 24(2):1-132.
  60. ↑ Ramjohn, D.D. 1999. Checklist of coastal and marine fishes of Trinidad and Tobago. Marine Fishery Analysis Unit, Fisheries Division, Ministry of Agriculture, Land and Marine Resources, Trinitat i Tobago. Fisheries Information Series 8, 151 p.
  61. ↑ Reiner, F., 1996. Catálogo dos peixes do Arquipélago de Cabo Verde. Publicações avulsas do IPIMAR Núm. 2. 339 p.
  62. ↑ Scott, W.B. i M.G. Scott, 1988. Atlantic fishes of Canada. Can. Bull. Fish. Aquat. Sci. 219: 731 p.
  63. ↑ Santos, R.S., F.M. Porteiro i J.P. Barreiros, 1997. Marine fishes of the Azores: annotated checklist and bibliography. Bulletin of the University of Azores. Supplement 1. 244 p.
  64. ↑ Shao, K.-T., J.-P. Chen, P.-H. Kao i C.-Y. Wu, 1993. Fish fauna and their geographical distribution along the western coast of Taiwan. Acata Zoologica Taiwanica 4(2): 113-140.
  65. ↑ Uyeno, T., K. Matsuura i E. Fujii (eds.), 1983. Fishes trawled off Suriname and French Guiana. Japan Marine Fishery Resource Research Center, Tòquio, Japó. 519 p.
  66. ↑ Zuev, G.V. i A.R. Boltachev, 2000. Demersal fish communities on the Guinea Shelf (West Africa). J. Ichthyol. 40(4):312-319.
  67. ↑ Yamada, U., S. Shirai, T. Irie, M. Tokimura, S. Deng, Y. Zheng, C. Li, Y.U. Kim i Y.S. Kim, 1995. Names and Illustrations of fishes from the East China Sea and the Yellow Sea. Overseas Fishery Cooperation Foundation, Tòquio, Japó.
  68. ↑ www.pescatorrevieja.com (castellà)


Bibliografia

  • Alegre, M., J. Lleonart i J. Veny, 1992. Espècies pesqueres d'interès comercial. Nomenclatura oficial catalana. Departament de Cultura, Generalitat Catalunya, Barcelona, Països Catalans.
  • Breder, C.M. i D.E. Rosen, 1966. Modes of reproduction in fishes. T.F.H. Publications, Neptune City, Nova Jersey, Estats Units. 941 p.
  • Costello, M.J., Emblow, C.S. & White, R. (eds.), 2001. European Register of Marine Species. A check-list of the marine species in Europe and a bibliography of guides to their identification. Patrimoines naturels, 50.
  • Gibbons, S., 1999. Collect fish on stamps. Stanley Gibbons Ltd., Londres i Ringwood. 418 p.
  • Magnan, A., 1930. Les caractéristiques géométriques et physiques des poissons. Ann. Sci. Nat. 13:355.
  • Museu Suec d'Història Natural. Base de dades de la col·lecció d'ictiologia. Secció d'Ictiologia, Departament de Zoologia de Vertebrats. Estocolm, Suècia, 1999.
  • Priol, E. P., 1930. Remarques sur la formule vertébrale de quelques Triglidés. Revue Trav. Off. (scient. tech.) Pêch. marit., 3 (2) :139-141.
  • Richards, W.J., 1999. Triglidae. Gurnards, sea robins, armored gurnards, and armored sea robins. p. 2359-2363. A: K.E. Carpenter i V.H. Niem (eds.). FAO species identification guide for fishery purposes. The living marine resources of the WCP. Vol. 4. Bony fishes part 2 (Mugilidae to Carangidae). FAO, Roma.
  • Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.


Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons Modifica l'enllaç a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
許可
cc-by-sa-3.0
版權
Autors i editors de Wikipedia
原始內容
參訪來源
合作夥伴網站
wikipedia CA

Tríglids: Brief Summary ( 加泰隆語 )

由wikipedia CA提供
src= Gallineta (Chelidonichthys lastoviza) fotografiada a Croàcia. src= Bellator egretta src= Chelidonichthys lucerna src= Pterygotrigla picta src= Prionotus ophryas src= Bellator militaris src= Chelidonichthys spinosus src= Trigla pleuracanthica src= Chelidonichthys lucernus src= Detall de la boca, amb un ham src= Prionotus stearnsi src= Bellator egretta

Els tríglids (Triglidae) constitueixen una família de peixos teleostis pertanyent a l'ordre dels escorpeniformes. N'hi ha 7 representants a les aigües dels Països Catalans: la lluerna rossa (Trigla lucerna), el rafel (Trigla lyra), la gallineta (Trigla lastoviza), la lluerna verda (Eutrigla gurnardus), la lluerna roja (Aspitrigla cuculus), la lluerna fosca (Aspitrigla obscura) i el capet (Lepidotrigla cavillone).

許可
cc-by-sa-3.0
版權
Autors i editors de Wikipedia
原始內容
參訪來源
合作夥伴網站
wikipedia CA
網路生命大百科是由以下託管：