Eupetes macrocerus és un estrany ocell d'aspecte de rascló de color marró, habitant del sòl del bosc primari, a la península de Malacca i Sumatra (la subespècie nominal macrocerus), així com a Borneo (ssp. borneensis). La seva població ha disminuït molt, ja que gran part dels boscos primaris de les terres baixes ha desaparegut, i els boscos secundaris en general tenen una vegetació molt densa o no ofereixen prou ombra, necessària per a l'espècie. No obstant això, a nivell local continua sent comú als boscos talats o en illots de bosc, i probablement no està en perill immediat d'extinció. L'espècie és poc coneguda i s'ha contemplat poques vegades, en gran part a causa dels seu caràcter tímid.
Les opinions sobre la ubicació taxonòmica correcta han variat. En una època es va col·locar a la família dels timàlids (Timaliidae). Fins fa poc, se'l va considerar inclòs a la família dels cinclosomàtids (Cinclosomatidae), i anteriorment als ortoníquids (Orthonychidae) quan els membres dels cinclosomàtids eren considerats part d'aquella família.
No obstant això, Serle (1952) ja va assenyalar una sèrie de similituds entre aquesta espècie i les dues del gènere Picathartes: proporcions similars, posició de les fosses nasals, forma del front, i de la cua. Basant-se en estudis moleculars, Jonsson et al. (2007) sosté que aquesta postura està més a prop de la posició correcta per a aquesta espècie, Eupetes macrocerus està més estretament relacionat amb aquest últim grup, constituint una altra branca precoç del subordre Passeri de l'ordre dels passeriformes. D'aquesta manera, el més correcte seria la col·locació en una família monotípica, els eupètids (Eupetidae), una de les tres famílies d'aus restringides a l'regió oriental.
Es troba a la península de Malacca, sud de Tailàndia, Malàisia peninsular, Sumatra, Borneo i les illes Natuna. Principalment habita boscos madurs de les terres baixes i també en pantans i boscos humits. A vegades habita als boscos de baixa muntanya, fins a uns 1.060 m a la península de Malàisia i 900 m a Sumatra i Borneo. Es creu que està disminuint a causa de la pèrdua i degradació dels boscos i està classificat com "Gairebé Amenaçat".
És una au tímida i reservada, que viu al terra dels boscos. Camina com un rascló, sacsejant el cap a la manera de les gallines, i prefereix córrer en lloc de volar quan és molestat.
S'alimenta principalment d'insectes, incloent-hi les cigales, escarabats, aranyes i cucs.
Se sap poc sobre els hàbits de reproducció. Ponen els ous al voltant de gener i febrer i s'han observat els pollets en juny. S'han descrit nius situats a prop del terra, en un munt de fulles mortes entre les tiges d'una planta, a uns 30 cm del sòl. El fabriquen amb fibres vegetals, amb forma de tassa. La posta és de dos ous de color blanc sense marques.
Eupetes macrocerus és un estrany ocell d'aspecte de rascló de color marró, habitant del sòl del bosc primari, a la península de Malacca i Sumatra (la subespècie nominal macrocerus), així com a Borneo (ssp. borneensis). La seva població ha disminuït molt, ja que gran part dels boscos primaris de les terres baixes ha desaparegut, i els boscos secundaris en general tenen una vegetació molt densa o no ofereixen prou ombra, necessària per a l'espècie. No obstant això, a nivell local continua sent comú als boscos talats o en illots de bosc, i probablement no està en perill immediat d'extinció. L'espècie és poc coneguda i s'ha contemplat poques vegades, en gran part a causa dels seu caràcter tímid.
Aderyn a rhywogaeth o adar yw Preblyn tlws Malaia (sy'n enw gwrywaidd; enw lluosog: preblynnod tlws Malaia) a adnabyddir hefyd gyda'i enw gwyddonol Eupetes macrocerus; yr enw Saesneg arno yw Malay rail babbler. Mae'n perthyn i deulu'r Adar Dreingwt (Lladin: Orthonychidae) sydd yn urdd y Passeriformes.[1]
Talfyrir yr enw Lladin yn aml yn E. macrocerus, sef enw'r rhywogaeth.[2]
Mae'r preblyn tlws Malaia yn perthyn i deulu'r Adar Dreingwt (Lladin: Orthonychidae). Dyma rai o aelodau eraill y teulu:
Rhestr Wicidata:
rhywogaeth enw tacson delwedd Aderyn dreingwt Spalding Orthonyx spaldingii Aderyn dreingwt Temminck Orthonyx temminckii
Aderyn a rhywogaeth o adar yw Preblyn tlws Malaia (sy'n enw gwrywaidd; enw lluosog: preblynnod tlws Malaia) a adnabyddir hefyd gyda'i enw gwyddonol Eupetes macrocerus; yr enw Saesneg arno yw Malay rail babbler. Mae'n perthyn i deulu'r Adar Dreingwt (Lladin: Orthonychidae) sydd yn urdd y Passeriformes.
Talfyrir yr enw Lladin yn aml yn E. macrocerus, sef enw'r rhywogaeth.
Der Rallenflöter (Eupetes macrocerus) ist eine Vogelart, die auf der Malaiischen Halbinsel, Sumatra und Borneo verbreitet ist. Er ist die einzige Art der Gattung Eupetes. Während er früher zu den Timalien (Timalidae) und später zu den Laufflötern (Orthonychidae) gestellt wurde, wird er heute in einer eigenen Familie Eupetidae geführt. In diese wurden bis vor kurzem einige scheinbar ähnliche Arten eingegliedert, mittlerweile wird sie aber als monotypisch angesehen.
Der Rallenflöter ist meist selten, lokal aber teils recht häufig. Vermutlich wird der Bestand aufgrund der heimlichen Lebensweise meist unterschätzt. Wegen der schnell voranschreitenden Abholzung der Wälder in der Region wurde die Art von der IUCN auf die Vorwarnliste (Gefährdungskategorie near threatened) gesetzt.
Der Rallenflöter ist mit 28–30 cm Körperlänge etwa amselgroß. Das Gewicht liegt zwischen 66 und 72 g. Der recht schlanke Vogel hat einen langen Hals und ist ziemlich langschwänzig und hochbeinig. Schnabel, Füße und Beine sind schwarz, die Iris ist braun. Ein Sexualdimorphismus ist nicht vorhanden.
Der breite weiße Überaugenstreif beginnt kurz vor dem Auge und erstreckt sich bis auf die Halsseiten. Unterhalb desselben erstreckt sich ein breiter schwarzer Streifen von der Schnabelbasis und dem Zügel über Ohrdecken und Bartstreif, ebenfalls bis auf die Halsseiten. Darunter anschließend findet sich am Hals ein blaues, unbefiedertes Feld. Bei der Nominatform ist die Stirn lebhaft ockerfarben. Die kastanienfarbene Färbung von Scheitel, Hinterkopf und Nacken verläuft in das rötliche Braun der übrigen Oberseite. Kinn, Kehle und vorderer Hals sind lebhaft kastanienfarben. Die übrige Unterseite ist ockerbraun und an der Brust kastanienfarben, am Bauch gräulich überlaufen. Die Schwingen sind mattbraun mit goldbraunen Säumen an den Außenfahnen. Die ockerbeigen Oberflügeldecken sind ebenfalls goldbraun gesäumt; die Unterflügeldecken sind rötlich braun. Die Oberschwanzdecken sind etwas lebhafter gefärbt als die Oberseite; die Steuerfedern sind rotbraun mit ockerfarbenen Säumen.
Vögel im ersten Jahr sind matter gefärbt als adulte Tiere. Die Stirn ist grau und die Kehle weiß. Die Unterseite ist braungrau.
Der namensgebende Gesang wird von einer erhöhten Position, wie etwa von einem umgefallenen, verrottenden Baumstamm aus vorgetragen. Der Vogel knickt mit den Beinen ein, senkt den Körper nach vorne ab und streckt Kopf und Hals aus. Der Schwanz ist erhoben und wird auf- und abbewegt. Einleitend werden zwei oder drei, nur aus nächster Nähe hörbare, gackernde Laute vorgebracht.[1] Darauf folgt ein zaghaft wirkendes, monotones Pfeifen, das in der Lautstärke ansteigt. Dabei werden die nackten, blauen Felder an den Halsseiten aufgeblasen.
Der vermutliche Kontaktruf wird als tok beschrieben, ein froschähnliches, gackerndes goink ist möglicherweise der Alarmruf.
Es werden zwei Unterarten anerkannt. Die Unterart E. m. borneensis unterscheidet sich von der Nominatform durch einen lebhafter braunen Kopf, eine – vor allem auf dem Schwanz – rötlichere Oberseite und ausgedehnteren rotbraunen Partien auf der Unterseite.
Der Rallenflöter lebt in ausgedehnten Primärwäldern und Forsten mit geschlossenem Kronendach, ausgeprägter Stratifikation und dichter bis relativ lockerer Krautschicht. Auch Sumpfwälder und Kerangas werden besiedelt. Die Höhenverbreitung reicht vom Flachland bis in die Randbereiche der Bergwälder. Auf der Malaiischen Halbinsel ist die Art bis in 1300 m, auf Sumatra und Borneo bis in 900 m Höhe zu finden.
Der Rallenflöter ernährt sich von Insekten wie Zikaden oder Käfern. Spinnen ergänzen das Nahrungsspektrum. Die Beute wird auf dem Waldboden schreitend gesucht und bisweilen rennend verfolgt. Die Art ist recht heimlich. Bei Gefahr fliegt sie nicht auf, sondern läuft davon und sucht ein Versteck auf.
Gelege wurden Ende Januar oder Anfang Februar gefunden, Jungvögel wurden im Juni beobachtet. Das Nest ist ein loser, napfförmiger Bau aus Pflanzenfasern. In einem dokumentierten Fall stand es 30 cm hoch in einer Ansammlung aus Falllaub zwischen den Stängeln einer Pflanze. Das Gelege besteht aus zwei weißen Eiern.
Der Rallenflöter (Eupetes macrocerus) ist eine Vogelart, die auf der Malaiischen Halbinsel, Sumatra und Borneo verbreitet ist. Er ist die einzige Art der Gattung Eupetes. Während er früher zu den Timalien (Timalidae) und später zu den Laufflötern (Orthonychidae) gestellt wurde, wird er heute in einer eigenen Familie Eupetidae geführt. In diese wurden bis vor kurzem einige scheinbar ähnliche Arten eingegliedert, mittlerweile wird sie aber als monotypisch angesehen.
Der Rallenflöter ist meist selten, lokal aber teils recht häufig. Vermutlich wird der Bestand aufgrund der heimlichen Lebensweise meist unterschätzt. Wegen der schnell voranschreitenden Abholzung der Wälder in der Region wurde die Art von der IUCN auf die Vorwarnliste (Gefährdungskategorie near threatened) gesetzt.
The rail-babbler or Malaysian rail-babbler (Eupetes macrocerus) is a strange, rail-like, brown and pied ground-living bird. It is the only species in the genus Eupetes and family Eupetidae. It lives on the floor of primary forests in the Malay Peninsula and Sumatra (the nominate subspecies macrocerus), as well as Borneo (ssp. borneensis). It is distantly related to African crow-like birds. Its population has greatly decreased because much of the lowland primary forest has been cut, and secondary forests usually have too dense a bottom vegetation or do not offer enough shade to be favourable for the species. However, it is locally still common in logged forest or on hill-forest on slopes, and probably not in immediate danger of extinction. The species is poorly known and rarely seen, in no small part due to its shyness.
Opinions on the correct taxonomic placement for the rail-babbler have differed. At one time, it was placed in the Old World babbler family, Timaliidae. Until recently, it had been regarded as being related to a group which included the quail-thrushes and whipbirds, and placed in the family Cinclosomatidae (previously in Orthonychidae when the members of the Cinclosomatidae were regarded as belonging with the logrunners). That relationship meant that the blue jewel-babbler of New Guinea was placed in the genus Eupetes until 1940, before being moved to Ptilorrhoa.[2]
However, Serle (1952) had pointed out a number of similarities between this species and the two species of rockfowl (Picathartes): similar proportions, the position of the nostrils, the shape of the forehead, and that of the tail.[3] In 1973 Charles Sibley dismissed the resemblance to Picathartes as "almost certainly the result of convergence", but did suggest it merited further examination.[4] Based on molecular studies, Jønsson et al. (2007) [5] argues that this is closer to the correct position for this species; the rail-babbler is most closely related to the rockjumpers, another early branch of the oscine passerines. As such, it is more correctly placed in a monotypic family, Eupetidae.[6]
It is a medium-sized, fairly slender songbird, about 28 to 30 cm (11–12 in) in length, and weighing 66 to 72 g (2.3–2.5 oz).[7] It has a long thin neck, long black bill, long legs and a long tail. The plumage is mainly brown with a more reddish forehead and crown, and the foreneck, chin and throat are a rich chestnut.[8] It has a long, black eyestripe extending from the bill to the side of the neck and a broad, white supercilium above it. There is a strip of bare, blue skin on the side of the neck which can be seen when the bird calls and displays, and probably has signalling significance in a dark species living in low light on the forest floor.[9] The two sexes are the same. Juvenile birds are similar to the adult but are overall duller in colour, have a whitish throat and dark grey-brown belly.[7][10][8] The subspecies borneensis is similar to the nominate race except that the head is a richer brown colour, the upperparts, including the tail, are much more red and the underparts more rufous.[8]
It has a long, monotonous whistling call. When agitated, it gives a series of frog-like notes.[7][10]
It is found on the Malay Peninsula in southern Thailand and Peninsular Malaysia and in the Greater Sundas on Sumatra, Borneo and the Natuna Islands.[7][10] It mainly occurs in tall, lowland forests and also in swamps and heath forest. It sometimes occurs in lower montane forests up to about 1,060 m (3,480 ft) in Peninsular Malaysia and 900 m (3,000 ft) in Sumatra and Borneo. It is believed to be declining due to loss and degradation of the forest and is classed as near threatened.[11]
It is a shy and secretive bird, which lives on the forest floor. It walks like a rail, jerking its head in the manner of a chicken, and it prefers to run rather than fly when disturbed.[7][10] It feeds mainly on insects, including cicadas, and beetles; spiders and worms. When feeding it will dash after prey items.[7][8]
Little is known about its breeding habits. The eggs are laid around January and February and fledglings have been seen in June. The nest has been described as being placed near the ground on a pile of dead leaves among the stalks of a plant around 30 cm (12 in) from the ground. It is made of plant fibres and is a cup shape. The clutch is two white unmarked eggs; nothing else is known.[8]
The rail-babbler or Malaysian rail-babbler (Eupetes macrocerus) is a strange, rail-like, brown and pied ground-living bird. It is the only species in the genus Eupetes and family Eupetidae. It lives on the floor of primary forests in the Malay Peninsula and Sumatra (the nominate subspecies macrocerus), as well as Borneo (ssp. borneensis). It is distantly related to African crow-like birds. Its population has greatly decreased because much of the lowland primary forest has been cut, and secondary forests usually have too dense a bottom vegetation or do not offer enough shade to be favourable for the species. However, it is locally still common in logged forest or on hill-forest on slopes, and probably not in immediate danger of extinction. The species is poorly known and rarely seen, in no small part due to its shyness.
La zordala colilarga (Eupetes macrocerus)[1] es una especie de ave paseriforme de la familia Eupetidae que habita en el suelo de los bosques primarios en la península malaya, Sumatra y Borneo, relacionada de forma lejana con las aves australianas semejantes a cuervos. Sus poblaciones se han reducido mucho porque la mayor parte de los bosques primarios de las tierras bajas han sido talados, y los bosques secundarios suelen tener vegetación de sotobosque muy densa o no ofrece suficiente sombra como para ser favorable para la especie. Sin embargo, es aún localmente común en los bosques talados o en los bosques de laderas de colinas, y probablemente no está en peligro inmediato de extinción.
Las opiniones sobre la ubicación taxonómica correcta del charlatán-rascón han discordado. Hasta recientemente, fue considerada como relacionada con un grupo que incluyen pájaro-látigo y el tordo-codorniz, y fue ubicada en la familia Cinclosomatidae (y anteriormente en Orthonychidae o correpalos al igual que los otros miembros de Cinclosomatidae)
Sin embargo, Serle (1952) había resaltado ciertas similitudes entre esta especie y las dos especies de Picathartes (pavos calvos): proporciones similares, posición del nostril, forma de la frente, y de la cola.[2] Basado en estudios moleculares, Jønsson et al (2007)[3] argumenta que Serle se acercó más a la posición correcta de esta especie, ya que Eupetes macrocerus tiene su relación más cercana con los Chaetopidae otra rama temprana de los Passeri. Como tal es más correcto ubicarla en una familia monotípica, Eupetidae.[4] Este es una de las únicas tres familias de aves restringidas a la Región zoogeográfica oriental.
La zordala colilarga (Eupetes macrocerus) es una especie de ave paseriforme de la familia Eupetidae que habita en el suelo de los bosques primarios en la península malaya, Sumatra y Borneo, relacionada de forma lejana con las aves australianas semejantes a cuervos. Sus poblaciones se han reducido mucho porque la mayor parte de los bosques primarios de las tierras bajas han sido talados, y los bosques secundarios suelen tener vegetación de sotobosque muy densa o no ofrece suficiente sombra como para ser favorable para la especie. Sin embargo, es aún localmente común en los bosques talados o en los bosques de laderas de colinas, y probablemente no está en peligro inmediato de extinción.
Eupetes macrocerus Eupetes generoko animalia da. Hegaztien barruko Eupetidae familian sailkatua dago.
Eupetes macrocerus Eupetes generoko animalia da. Hegaztien barruko Eupetidae familian sailkatua dago.
Huilujuoksija eli malakanloistotimali,[2] aikaisemmalta nimeltään malaijanliejutimali[3](Eupetes macrocerus) on varpuslintujen lahkoon kuuluva lintulaji. BirdLife Suomi lukee sen kuuluvaksi kaljukkaiden heimoon[2], mutta toisinaan se luetaan ainoaksi lajiksi heimoon Eupetidae[4].
Huilujuoksijaa tavataan Bruneissa, Indonesiassa, Malesiassa ja Thaimaassa. Laji on vielä paikoin yleinen, mutta se on vähenemässä suhteellisen nopeasti elinympäristöjen tuhoutumisen takia, ja se on luokiteltu silmälläpidettäväksi.[1]
Huilujuoksija eli malakanloistotimali, aikaisemmalta nimeltään malaijanliejutimali(Eupetes macrocerus) on varpuslintujen lahkoon kuuluva lintulaji. BirdLife Suomi lukee sen kuuluvaksi kaljukkaiden heimoon, mutta toisinaan se luetaan ainoaksi lajiksi heimoon Eupetidae.
Eupetes macrocerus
L'Eupète à longue queue (Eupetes macrocerus) est une espèce d'oiseaux, la seule de la famille des Eupetidae selon le congrès ornithologique international.
Cette espèce vit en Asie du Sud-Est.
Eupetes macrocerus
L'Eupète à longue queue (Eupetes macrocerus) est une espèce d'oiseaux, la seule de la famille des Eupetidae selon le congrès ornithologique international.
Il garrulo ralloide della Malesia (Eupetes macrocerus Temminck, 1831) è un uccello passeriforme diffuso nel sud-est asiatico. È l'unica specie nota del genere Eupetes e della famiglia Eupetidae.[2]
È un uccello di media taglia, lungo 28-30 cm, per un peso di 66-72 g.[3] Ha un lungo collo ed un lungo becco nero. Il piumaggio è prevalentemente bruno con sottogola e nuca rossastre e una stria bianca e nera che dal becco si dirige verso gli occhi per continuarsi sino al collo.
È un uccello schivo ed elusivo, che vive sul terreno delle foreste, nutrendosi di insetti che scova con il becco nella lettiera.
Poco o nulla si sa delle sue abitudini riproduttive, a parte il fatto che depone le sue uova, in genere due per covata, in nidi costruiti sul terreno al riparo della vegetazione.[4]
L'areale di Eupetes macrocerus è ristretto alla penisola malese, Sumatra e Borneo.[1]
La collocazione tassonomica di questa specie è sempre stata controversa. Già nel 1952 Serle (1952) aveva evidenziato alcune somiglianze morfologiche con le due specie del genere africano Picathartes[5], ma Sibley e Ahlquist nella loro classificazione degli uccelli del 1990 considerarono tali somiglianze come frutto di mera convergenza evolutiva.[6] Solo nel 2007 l'ipotesi ha avuto la conferma di studi basati sull'analisi molecolari del DNA che hanno confermato la parentela del genere Eupetes con Picathartes nonché con il genere sudafricano Chaetops.[7] Ciascuno dei suddetti tre generi è attualmente collocato dal Congresso Ornitologico Internazionale in una famiglia monotipica (rispettivamente Eupetidae, Chaetopidae e Picathartidae)[2]. Le tre famiglie sono attualmente considerate come un gruppo basale nell'albero filogenetico dei Passerida, per il quale è stato proposto il rango di superfamiglia (Picathartoidea)[8].
A causa del declino numerico della popolazione, dovuto alla progressiva riduzione del suo habitat, la IUCN Red List classifica Eupetes macrocerus come specie prossima alla minaccia di estinzione (Near Threatened).[1]
Il garrulo ralloide della Malesia (Eupetes macrocerus Temminck, 1831) è un uccello passeriforme diffuso nel sud-est asiatico. È l'unica specie nota del genere Eupetes e della famiglia Eupetidae.
Malajinė vištelė (lot. Eupetes macrocerus, angl. Rail-babbler, vok. Rallenflöter) – eupetidinių (Eupetidae) šeimos paukščių rūšis, priklausanti malajinių vištelių (Eupetes) genčiai. Šios rūšies paukščiai aptinkami Malakos pusiasalyje ir Sumatroje (macrocerus porūšis) taip pat Borneo saloje (borneensis porūšis).
Malajinė vištelė (lot. Eupetes macrocerus, angl. Rail-babbler, vok. Rallenflöter) – eupetidinių (Eupetidae) šeimos paukščių rūšis, priklausanti malajinių vištelių (Eupetes) genčiai. Šios rūšies paukščiai aptinkami Malakos pusiasalyje ir Sumatroje (macrocerus porūšis) taip pat Borneo saloje (borneensis porūšis).
De Maleise ralbabbelaar (ook wel raltimalia) (Eupetes macrocerus) is een bijzondere vogel uit de monotypische familie Eupetidae van de eigenlijke zangvogels. Het is een schuwe vogel die lijkt op een ral en leeft op de bosbodem van het tropisch regenbos in Zuidoost-Azië.
De Maleise ralbabbelaar is een middelgrote, tamelijk slanke vogel, 28-30 cm in lengte en een gewicht van 66-72 g. Hij heeft een lange dunne nek, lange zwarte snavel, lange poten en lange staart. Het verenkleed is voornamelijk bruin met een roodachtig voorhoofd, kruin en keel. Hij heeft een lange, zwarte oogstreep die reikt van de snavel tot aan de zijkant van de nek en daarboven een brede, witte wenkbrauwstreep. Jonge vogels hebben minder uitgesproken contrasterende strepen op de kop.
De Maleise ralbabbelaar is een schuwe, verborgen levende vogel, die zich ophoudt op de bosbodem van het oerwoud. Het loopt als een ral, waarbij de kop schokkende bewegingen maakt, net als een waterhoen of een kip. De vogel zal eerder hard wegrennen dan wegvliegen bij verstoring. Over het voortplantingsgedrag is betrekkelijk weinig bekend.
De Maleise ralbabbelaar komt voot in het zuiden van het schiereiland Malakka (Thailand en West-Maleisië), Sumatra, Borneo en de Natoena-eilanden.
De soort telt 2 ondersoorten:
Het leefgebied is laaglandregenwoud en ook in moerassen tot op een hoogste van ca. 1000 m boven de zeespiegel. Mogelijk neemt de vogel in aantallen af door houtkap. Maar er zijn ook aanwijzingen dat de vogel zich kan handhaven in selectief gekapt regenbos. Hij staat als gevoelig op de Rode Lijst van de IUCN.[1]
De Maleise ralbabbelaar werd vroeger ingedeeld bij de (vergaarbak)familie Timalia's. Uit moleculair genetisch onderzoek bleek meer verwantschapp met de Chaetopidae (rotsspringers) en de Picathartes (kaalkopkraaien). Dit zijn allemaal enigszins problematische groepen waarvan in elk geval duidelijk is dat ze behoren tot de eigenlijke zangvogels, de Oscines en ook tot de clade Passerida, maar dat er verder geen consensus is over de fylogenie.[2]
Bronnen, noten en/of referentiesDe Maleise ralbabbelaar (ook wel raltimalia) (Eupetes macrocerus) is een bijzondere vogel uit de monotypische familie Eupetidae van de eigenlijke zangvogels. Het is een schuwe vogel die lijkt op een ral en leeft op de bosbodem van het tropisch regenbos in Zuidoost-Azië.
Riksetrast (Eupetes macrocerus) er ein merkeleg, riksefuglliknande sporvefugl, brun med svarte og kvite striper på hovudet, og med habitat på skogbotnen i urskog på Malayahalvøya og Sumatra, og dessutan på Borneo. Arten kan vere fjernt i slekt med dei afrikanske kråkeliknande fuglane klippehopparar. Populasjonen er sterkt redusert fordi mykje av låglandsurskogen er tapt, og sekundære skogar har vanlegvis for tett botnvegetasjon eller ikkje tilbyr nok skugge til å vere gunstig for arten. Men han er framleis lokalt vanleg i område med nedhogd skog eller i skogen i bakkeskråningar, og er ikkje rekna som direkte truga for utrydding. Arten er dårleg kjent og sjeldan sett, mest grunna den skjerre åtferda deira.
Meiningar om den taksonomiske plasseringa for riksetrasten har variert over tid. I ein tidleg periode var han plassert i timalfamilien, Timaliidae. Seinare, og fram til nyleg, var han trudd å vere i slekt med ei gruppe som inkluderte australske vakteltrastar og mulgatrastar, og plassert i familien Cinclosomatidae.
Jønsson et al. (2007)[1] hevdar at ein nærare rett plassering av denne arten er å sjå riksetrasten som mest knytt til afrikanske klippehopparar, Chaetops, ei anna tidleg grein av oscine sporvefuglar. Såleis er riksetrasten meir korrekt plassert i ein monotypisk familie, Eupetidae. Eupetidae er den eine av berre tre fuglefamiliar som er heilt avgrensa til den orientalske biogeografiske regionen.
Riksetrasten er ein mellomstor, ganske slank songfugl, ca. 28-30 cm i lengd, og han veg 66-72 gram.[2] Han har ein lang tynn hals, langt svart nebb, lange bein og ein lang hale. Fjørdrakta er hovudsakleg brun med ei meir raudleg panne, krone og hals. Han har ei lang, svart augestripe som strekkjer seg ned til sidene av halsen, og ein brei, kvit augebryn over den svarte stripa. Det er ei stripe av naken, blå hud på sida av halsen som kan sjåast når fuglen gjer læte. Ungfuglane er lik dei vaksne, men har meir uklåre farger i stripene på hovudet, ein kvitaktig hals og gråare buk.[2][3]
Dei har eit langt, monotont plystrande læte. Når dei er oppøste, gjev dei ein serie av froskeliknande tonar.[2][3]
Arten lever på Malayahalvøya i sørlege Thailand og Malaysia og på Dei store Sundaøyane Sumatra, Borneo og på Natunaøyane.[2][3] Dei finst hovudsakleg i høg, låglandsskog, men òg i sumpar. Dei kan nokre gonger finnast i lågare alpine skogar opp til ca. 1060 moh. i Malaysia og til 900 m på Sumatra og Borneo. Bestanden blir trudd å vere avtakande på grunn av tap og degradering av skog og arten er klassifisert som nær truga.[4]
Det er ein lite tillitsfull og sky fugl som lever mykje skjult på skogbotnen. Han rører seg som ei rikse, rykkjer med hovudet som ei høne, og han føretrekkjer å springe i staden for flyge når han blir forstyrra.[2][3] Han lever hovudsakleg av insekt, inkludert sikadar og biller, edderkoppar og makk. Når dei beitar det vil dei slå etter byttedyra.[2][5]
Hekkebiologien til riksetrasten er lite kjent. Egga blir lagt rundt januar og februar, og flygande ungekull har vore observert i juni. Reiret har vore skildra å vere plassert nær bakken på ein haug med daudt bladverk blant stilkane til ei plante, rundt 30 cm opp frå bakken. Reiret er laga av plantefiber og er skålforma. Kullet er på to kvite egg utan flekker.[5]
Riksetrast (Eupetes macrocerus) er ein merkeleg, riksefuglliknande sporvefugl, brun med svarte og kvite striper på hovudet, og med habitat på skogbotnen i urskog på Malayahalvøya og Sumatra, og dessutan på Borneo. Arten kan vere fjernt i slekt med dei afrikanske kråkeliknande fuglane klippehopparar. Populasjonen er sterkt redusert fordi mykje av låglandsurskogen er tapt, og sekundære skogar har vanlegvis for tett botnvegetasjon eller ikkje tilbyr nok skugge til å vere gunstig for arten. Men han er framleis lokalt vanleg i område med nedhogd skog eller i skogen i bakkeskråningar, og er ikkje rekna som direkte truga for utrydding. Arten er dårleg kjent og sjeldan sett, mest grunna den skjerre åtferda deira.
Multimedia w Wikimedia Commons Długobieg[4] (Eupetes macrocerus) – gatunek średniego ptaka z rodziny długobiegowatych (Eupetidae). Jedyny przedstawiciel podrodziny długobiegów (Eupetinae)[4]. Wyróżniono dwa podgatunki E. macrocerus[5][6][7]:
Jego środowisko to górskie lasy. Na Półwyspie Malajskim zasiedla obszary na wysokości powyżej 1060 m n.p.m., a na Sumatrze i Borneo powyżej 900 m n.p.m.[8]
Mierzy 28–30 cm, a jego waga wynosi 66–72 g[9]. Większość ciała ruda, długi ogon. Czerwonawe gardło w delikatne, białe kropeczki oraz pierś. Biała brew, długie i grube czarne wąsy oraz pomarańczowy wierzch głowy. Długie, cienkie, szare nogi.
Ogólnie niewiele wiadomo o lęgach. Okres lęgowy przypada na polski styczeń i maj. Gniazdo o kubeczkowatym kształcie, zrobione z części roślin, umieszczone w roślinności około 30 cm nad ziemią. Składa 2 jaja bez wzorków[10].
Długobieg (Eupetes macrocerus) – gatunek średniego ptaka z rodziny długobiegowatych (Eupetidae). Jedyny przedstawiciel podrodziny długobiegów (Eupetinae). Wyróżniono dwa podgatunki E. macrocerus:
E. macrocerus borneensis – północne Borneo. E. macrocerus macrocerus – Półwysep Malajski i Sumatra.Jego środowisko to górskie lasy. Na Półwyspie Malajskim zasiedla obszary na wysokości powyżej 1060 m n.p.m., a na Sumatrze i Borneo powyżej 900 m n.p.m.
Mierzy 28–30 cm, a jego waga wynosi 66–72 g. Większość ciała ruda, długi ogon. Czerwonawe gardło w delikatne, białe kropeczki oraz pierś. Biała brew, długie i grube czarne wąsy oraz pomarańczowy wierzch głowy. Długie, cienkie, szare nogi.
Ogólnie niewiele wiadomo o lęgach. Okres lęgowy przypada na polski styczeń i maj. Gniazdo o kubeczkowatym kształcie, zrobione z części roślin, umieszczone w roślinności około 30 cm nad ziemią. Składa 2 jaja bez wzorków.
Ralltrast[2] (Eupetes macrocerus) är en säregen sydostasiatisk tätting som placeras i både ett eget släkte och egen familj, Eupetidae.[3]
Ralltrasten är en medelstor och smärt tätting, 28–30 centimeter lång.[4] Den har en lång och tunn hals, lång svart näbb, långa ben och en lång stjärt. Fjäderdräkten är huvudsaklogen brun med en mer rödaktig panna och krona. Framsidan av halsen, hakan och strupen är kastanjefärgad..[5] Ett långt, svart ögonstreck går från näbben till nacksidan, med ett brett vitt ögonbrynsstreck ovanför. Könen är lika.
Lätet är ett långt monotont visslande. När den blir uppjagad ger den ifrån sig en serie av grodlika läten.[4]
Ralltrast förekommer i Sydostasien och delas upp i två underarter med följande utbredning:[6]
Tidigare fördes den till timaliorna, därav dess tidigare svenska namn ralltimalia. Senare placerades den i samma familj som de australiensiska vakteltrastarna och snärtfåglarna. Genetiska studier från 2007 visar dock att ralltrasten utgör en alldeles egen utvecklingslinje tillsammans med fyra afrikanska arter som numera placeras i de två afrikanska familjerna klipphoppare (Chaetopidae) och kråktrastar (Picathartidae).[7]
Ralltrasten förekommer i högväxta låglänta skogar, men även i sumpskog och hedskog. Den lever ett tillbakadraget liv på marken där den rör sig snarast som en rall och springer hellre undan än flyger iväg när den blir störd. Fågeln livnär sig huvudsakligen av insekter, bland annat cikador och skalbaggar, men även spindlar och maskar.[5]
Relativt lite är känt om dess häckningsvanor. Den lägger sina två ägg ägg i januari-februari och flygga ungar har setts i juni. Boet är skålformat och placeras troligen nära marken på en hög av döda löv.[5]
Ralltrasten kategoriseras av internationella naturvårdsunionen IUCN som nära hotad (NT) på grund av att den minskar relativt kraftigt i antal till följd av habitatförlust.[1] Världspopulationen har inte uppskattats, men den beskrivs som alltifrån fåtalig till relativt vanlig i stora delar av utbredningsområdet.[1]
Wikispecies har information om Eupetes macrocerus.
Ralltrast (Eupetes macrocerus) är en säregen sydostasiatisk tätting som placeras i både ett eget släkte och egen familj, Eupetidae.
Вид поширений на півдні Таїланду, у Малайзії, та Індонезії (Суматра, Калімантан, Бунгуран). Трапляється у рівнинних лісах. У гори піднімається до 1060 м над рівнем моря.
Птах завдовжки 28-30 см, вагою 66-72 г. Шия довга, тонка. Дзьоб чорний. Основне забарвлення коричневе, горло руде. Ноги чорні. Від дзьоба до шиї проходить чорна вуздечка. Над очима є біла брова .Шапинка руда.
Це незавершена стаття з орнітології.Eupetes macrocerus là một loài chim trong họ Eupetidae.[2]
Eupetes macrocerus Temminck, 1831
Охранный статус
Флейтист-пастушок[1] (лат. Eupetes macrocerus) — необычная пятнистая птица бурой окраски, внешне похожая на пастушка. Обитает в нижнем ярусе первичных лесов на Малаккском полуострове, а также на островах Суматра (подвид macrocerus) и Борнео (подвид borneensis). Её дальними родственниками являются птицы, внешне похожие на африканских воронов. Численность вида значительно сократилась в результате вырубки большей части равнинных первичных лесов, а вторичные леса имеют, как правило, либо довольно густую растительность нижнего яруса, либо не создают достаточно тёмных укрытий, благоприятных для данного вида. Тем не менее, местами птица по-прежнему распространена в болотистых или предгорных лесах, и, вероятно, не находится под непосредственной угрозой исчезновения. О птице мало что известно, и её нечасто можно наблюдать не в последнюю очередь из-за скрытого образа жизни.
Были высказаны различные мнения о правильном таксономическом положении флейтиста-пастушка. В своё время он был помещён в семейство тимелиевых (Timaliidae). Вплоть до недавнего времени предполагалось, что этот вид является родственником группы, включающей пёстрых флейтистов и птиц-бичей (Psophodes), в связи с чем он входил в семейство флейтистовых (а ранее в Orthonychidae, когда представители Cinclosomatidae рассматривались как единое целое с чаучиллами).
Однако, Сирл (Serle, 1952) обратил внимание на ряд сходных черт у этого вида и у двух видов восточных лысых сорок (Picathartes). Их объединяли сходные размеры, положение ноздрей, форма лба и др.[2] На основании молекулярных исследований Йонссон с соавторами (Jønsson et al., 2007)[3] утверждали, что ближайшими родственниками флейтиста-пастушка являются скальные прыгуны (Chaetops), ещё одна ранняя ветвь певчих воробьиных. В данном случае наиболее правильным решением является выделение данного вида в монотипичное семейство Eupetidae[4]. Оно является одним из трёх семейств птиц, эндемичных для Индо-Малайской зоогеографической области.
Флейтист-пастушок — небольшая певчая птица среднего размера, около 28 - 30 см (11—12 дюймов) в длину и весом от 66 до 72 г (2,3—2,5 унций)[5]. У неё длинные тонкая шея, чёрный клюв, ноги и хвост. Оперение в основном коричневое, однако на лбу, «шапочке» и горле оно рыжеватое. От клюва до шеи у неё проходит длинная широкая чёрная «уздечка», над глазом заметна белая бровь. По бокам шеи проходят серёжки в виде полос, которые можно заметить во время крика птицы. Молодые особи похожи на взрослых птиц, однако у них на голове более блёклые полосы, беловатое горло и сероватое брюшко[5][6].
Флейтисты-пастушки издают длинные, монотонные свисты. Во время тревоги они издают серии нот, напоминающих кваканье озёрных лягушек[5][6].
Вид встречается на Малаккском полуострове в южной части Таиланда, в полуостровной части Малайзии, на Больших Зондских островах, Суматре, Борнео и Бунгуране[5][6]. Флейтисты-пастушки, в основном, встречаются в высокоствольных равнинных лесах, а также в болотах и лесных пустошах (англ.)русск.. Он иногда встречается в нижней зоне горных лесов на высоте примерно до 1060 м (3480 футов) в полуостровной Малайзии и до 900 м (3000 футов) на Суматре и Борнео. Считается, что ареал вида сокращается из-за утраты и разрушения лесов, а сама птица считается видом, близким к уязвимому положению[7].
Птица ведёт осторожный и скрытный образ жизни, обитая на лесной подстилке. Её передвижение напоминает походку пастушков, кивая головой подобно цыплёнку, в случаях опасности предпочитает убегать, а не летать[5][6]. Питается, в основном, мелкими беспозвоночными, в том числе цикадами, жуками, пауками и червями. Во время кормления преследует свою добычу[5][8].
О размножении птицы мало что известно. Отложение яиц происходит примерно в январе и феврале, а в июне появляются птенцы. Гнездо строится на куче опавших листьев среди растительных стеблей на высоте 30 см от поверхности земли. Оно строится из растительных волокон в форме чаши. Кладка состоит из двух незаметных белых яиц, о которых ничего неизвестно[8].
Флейтист-пастушок (лат. Eupetes macrocerus) — необычная пятнистая птица бурой окраски, внешне похожая на пастушка. Обитает в нижнем ярусе первичных лесов на Малаккском полуострове, а также на островах Суматра (подвид macrocerus) и Борнео (подвид borneensis). Её дальними родственниками являются птицы, внешне похожие на африканских воронов. Численность вида значительно сократилась в результате вырубки большей части равнинных первичных лесов, а вторичные леса имеют, как правило, либо довольно густую растительность нижнего яруса, либо не создают достаточно тёмных укрытий, благоприятных для данного вида. Тем не менее, местами птица по-прежнему распространена в болотистых или предгорных лесах, и, вероятно, не находится под непосредственной угрозой исчезновения. О птице мало что известно, и её нечасто можно наблюдать не в последнюю очередь из-за скрытого образа жизни.
뜸부기꼬리치레(rail-babbler 또는 Malaysian rail-babbler)는 참새목에 속하는 조류의 일종이다.[2] 뜸부기꼬리치레과(Eupetidae)의 유일속 뜸부기꼬리치레속(Eupetes)의 유일종이다. 말레이반도와 수마트라섬(아종 macrocerus) 그리고 보르네오섬(아종 borneensis)의 일차림 바닥에서 서식하는 새이다. 뜸부기를 닮은 독특한 새로 갈색과 얼룩덜룩한 색을 띠며, 까마귀를 닮은 아프리카 조류와 먼 친척 관계에 있다.
다음은 2019년 올리버로스(Oliveros) 등의 연구에 의한 참새하목의 계통 분류이다.[3]
참새하목뜸부기꼬리치레(rail-babbler 또는 Malaysian rail-babbler)는 참새목에 속하는 조류의 일종이다. 뜸부기꼬리치레과(Eupetidae)의 유일속 뜸부기꼬리치레속(Eupetes)의 유일종이다. 말레이반도와 수마트라섬(아종 macrocerus) 그리고 보르네오섬(아종 borneensis)의 일차림 바닥에서 서식하는 새이다. 뜸부기를 닮은 독특한 새로 갈색과 얼룩덜룩한 색을 띠며, 까마귀를 닮은 아프리카 조류와 먼 친척 관계에 있다.
