Legionel·la ('Legionella') és un gènere d'eubacteris Gram negatius que inclou l'espècie causant de la legionel·losi o la malaltia dels legionaris, Legionella pneumophila.[1][2]
La legionel·la és habitual en molts ambients aquàtics i se n'han identificat com a mínim 50 espècies i 70 serogrups. Les cadenes laterals de la paret cel·lular són les responsables de l'especificitat d'antigen somàtic d'aquests organismes. La composició química d'aquestes cadenes laterals els dos respecte a components així com acord del diferent ensucra determina la natura dels determinants d'antigen somàtic o d'O, que són mitjà essencial de serologia que classifica molts bacteris Gram negatius.
Legionel·la adquirí el seu nom després del brot epidèmic de juliol de 1976 entre els assistents una convenció de la Legió Americana a Filadèlfia. La malaltia misteriosa afectà a 221 persones, provocant 34 morts. En aquell any del bicentenari, es féu publicitat d'una pandèmia entre els veterans de guerra dels EUA i es generà una alerta nacional.[3] El 18 de gener de 1977 l'agent causal fou identificat com un bacteri prèviament desconegut, posteriorment anomenat Legionella.
Legionella és tradicionalment detectat per cultiu en placa en agar d'extracte tamponat de llevat de carbó (BCYE). Legionellae exigeix la presència de cisteïna per multiplicar-se i per això no es desenvolupa en medis de cultiu d'agar sang comuns utilitzats per a laboratori basat recomptes de viables totals o in situ displides. Els procediments comuns de laboratori per a l'aïllament de Legionella en aigua[4] concentrar els bacteris (per centrifugació i/o filtració a través de filtres de 0,2 micròmetres) abans d'inocular-lo a un agar d'extracte de llevat de carbó que conté antibiòtics (p. ex. vancomicima polimixina ciclohexamida de glicina, GVPC) per suprimir altra flora a la mostra. La calor o el tractament d'àcid també s'utilitzen per reduir la interferència d'altres microbis a la mostra.
Després del cultiu durant 10 dies, les colònies sospitoses es confirmen com Legionellae si arriben a agradar a BCYE que conté cisteïna, però no a agar sense cisteïna afegit. Les tècniques immunològiques són comunament utilitzades per establir l'espècie i/o serogrups de bacteris presents a la mostra.
Estan emergint noves tècniques per a la descoberta ràpida de Legionella en mostres d'aigua incloent-hi l'ús de reacció en cadena de la polimerasa (PCR)[5] i assaigs ràpids immunològics.[6] Aquestes tecnologies poden típicament proporcionar resultats molt més ràpids.
Legionella pot viure dins d'amebes en ambients naturals.[7] Les espècies de Legionella són agents causals de la malaltia dels legionaris en humans i la forma menor, febre de Pontiac. La transmissió de Legionella és mitjançant la inhalació d'aerosols que contenen petites gotes amb els bacteris. Les fonts comunes inclouen torres de refrigeració, sistemes domèstics d'aigua calenta, fonts, i disseminants similars que usen l'aigua potable. Les fonts naturals de Legionella inclouen basses d'aigua dolça i cales. La transmissió persona a persona de Legionella no ha estat demostrada.[8]
Una vegada dins d'un hoste, la incubació pot prendre fins a dues setmanes. Els símptomes inicials són similars a la grip, incloent-hi febre, calfreds i tos seca. Els estadis avançats de la malaltia provoquen problemes amb el tracte gastrointestinal i el sistema nerviós i condueixen a diarrea i nàusea. També poden presentar uns altres símptomes avançats de pneumònia.
Tanmateix, la malaltia generalment no causa problemes sanitaris greus a la majoria dels individus sans i només sol causar símptomes greus en aquells amb un sistema immunitari compromès i especialment en gent d'edat avançada. Conseqüentment, es busca activament en els sistemes d'aigua d'hospitals i cases d'assistència. Als Estats Units, la malaltia afecta entre 8.000 i 18.000 individus a l'any.
Amb l'aplicació de modernes tècniques biològiques i de genètica molecular, els mecanismes utilitzats per Legionella per multiplicar-se dins de macròfags s'estan començant a resoldre. Les cascades reguladores específiques que governen la diferenciació així com la regulació dels gens s'estan estudiant. Les seqüències genòmiques de quatre soques de L. pneumophila ja han estat resoltes i s'han publicat i ara és possible investigar el genoma sencer amb mètodes moleculars moderns. Els estudis moleculars estan contribuint als camps d'investigació clínica, diagnosi, tractament, epidemiologia i prevenció de la malaltia.[2]
Les fonts comunes de legionel·la inclouen torres de refrigeració utilitzades en sistemes de refrigeració industrials així com en grans sistemes d'aire condicionat centrals, sistemes d'aigua calenta domèstics, spas, fonts, aspersors de reg i altres sistemes capaços d'aerosolitzar l'aigua de subministrament públic. Es troben de forma natural, a baixes concentracions que no representen un risc, en basses d'aigua dolça i llacs des dels quals poden passar a les instal·lacions i trobar-hi un entorn favorable per multiplicar-se.
La investigació publicada al Journal of Infectious Diseases proporcionava proves que Legionella pneumophila, l'agent causal de malaltia dels legionaris, pugui viatjar aerotransportada com a mínim 6 km de la seva font. Prèviament es creia que la transmissió del bacteri es restringia a distàncies molt més curtes. Un equip de científics francesos revisava els detalls d'una epidèmia de malaltia dels legionaris que tenia lloc a Pas de Calais al nord de França entre el 2003 i el 2004. Hi havia 86 casos confirmats durant el brot i 18 morts. La font d'infecció fou una torre de refrigeració en una planta petroquímica i una anàlisi d'aquells afectava en el brot revelat com el que algunes persones infectades vivien lluny a uns 6-7 km de la planta.[9]
Uns quants països europeus han establert un grup de treball conegut com a European Working Group for Legionella Infections (EWGLI)[10] per a compartir coneixement i experiències sobre el control de fonts potencials de legionel·la. Aquest grup ha publicat directrius sobre les accions per ser considerats que limiten el nombre d'unitats formadores de colònies (UFC) (bacteris vius que es poden multiplicar) de legionel·la per litre.
ufc de Legionella /litre Acció requerida - es necessiten 35 mostres per instal·lació (20 d'aigua i 10 escobillons) 1000 o menys Sistema sota control. (<150 UFC/ml en instal·lacions sanitàries o unitats maternoinfantils requeriran accions immediates). més de 1000 fins a 10.000 Revisar el programa d'operacions. El recompte hauria de ser confirmat per un nou mostreig. Si es troba un recompte similar de nou cal una revisió de les mesures de control i s'haurien d'identificar i establir les accions correctores més apropiades. més de 10.000 Implementar accions correctives. El sistema hauria de ser mostrejat de nou. El sistema hauria de rebre un tractament de xoc amb el biocida apropiat com a precaució. S'haurien d'identificar i establir les accions correctores més apropiades.La temperatura afecta la supervivència de legionel·la de la següent manera:[11]
- 70 a 80 °C - Rang desinfectant.
- A 66 °C - Legionel·la mor en 2 minuts.
- A 60 °C - Legionel·la mor en 32 minuts.
- A 55 °C - Legionel·la mor en 5 o 6 hores
- 50 a 55 °C - Legionel·la pot sobreviure, però no multiplicar-se.
- 20 a 50 °C - Legionel·la rang de multiplicació.
- 35 a 46 °C - Rang de multiplicació òptim.
- Sota dels 20 °C - Legionel·la pot sobreviure, però no multiplicar-se i resta inactiu.
El control del desenvolupament de legionel·la pot ser dut a terme per:
Moltes agències governamentals, els fabricants de torres de refrigeració i les organitzacions de comerç industrial han desenvolupat disseny i directrius de manteniment per evitar o controlar el creixement de Legionella en torres de refrigeració.
PDF (anglès)
PDF (anglès)
PDF (anglès)
Legionel·la ('Legionella') és un gènere d'eubacteris Gram negatius que inclou l'espècie causant de la legionel·losi o la malaltia dels legionaris, Legionella pneumophila.
La legionel·la és habitual en molts ambients aquàtics i se n'han identificat com a mínim 50 espècies i 70 serogrups. Les cadenes laterals de la paret cel·lular són les responsables de l'especificitat d'antigen somàtic d'aquests organismes. La composició química d'aquestes cadenes laterals els dos respecte a components així com acord del diferent ensucra determina la natura dels determinants d'antigen somàtic o d'O, que són mitjà essencial de serologia que classifica molts bacteris Gram negatius.
Legionel·la adquirí el seu nom després del brot epidèmic de juliol de 1976 entre els assistents una convenció de la Legió Americana a Filadèlfia. La malaltia misteriosa afectà a 221 persones, provocant 34 morts. En aquell any del bicentenari, es féu publicitat d'una pandèmia entre els veterans de guerra dels EUA i es generà una alerta nacional. El 18 de gener de 1977 l'agent causal fou identificat com un bacteri prèviament desconegut, posteriorment anomenat Legionella.
