L'arbre de l'amor o arbre de Judea (Cercis siliquastrum) és l'espècie europea del gènere Cercis.[2] És originari de les regions mediterrànies. És molt utilitzat en jardineria per les seves flors. Té les fulles en forma de cor, d'on obté un dels seus noms comuns, arbre de l'amor.
El més espectacular d'aquest arbre és la seva floració a principis de primavera.[3] Les flors, de color rosa intens i agrupades en raïms, creixen abans que apareguin les noves fulles, i moltes d'elles neixen directament dels troncs més joves. Els fruits, de color marró fosc, apareixen a principi de la tardor i resten a l'arbre durant tot l'hivern, de tal manera que és possible veure'n les flors i fruits alhora en l'arbre.
Les fulles són perennes.
És nadiu de la zona nord del Mediterrani, des de França fins a Orient Pròxim. Introduït a Europa central, Àfrica tropical i Nord-amèrica.[4][5]
Es troba normalment en pendents àrids al llarg de les riberes dels rius, preferentment en terrenys calcaris, però pot tolerar-ne els moderadament àcids. Resisteix el fred, fins a -10°C, però no les gelades perllongades. És resistent a la sequera i no tolera l'entollament del sòl.
També és conegut com a "arbre de Judes", nom que podria provenir d'un antic mite que indica que aquest és l'arbre d'on es va penjar Judes Iscariot després de trair Jesucrist. Tot i això, probablement és una corrupció del nom francès Arbre de Judeé que significa "arbre de Judea", referit a la regió on es dona.[6]
Cercis siliquastrum va ser descrita per Linné i publicada en Species Plantarum 1: 374. 1753.[7]
Flors
Un exemplar a l'hivern
El fruit sec
La subespècie alba
Fulles
Tronc i escorça
L'arbre de l'amor o arbre de Judea (Cercis siliquastrum) és l'espècie europea del gènere Cercis. És originari de les regions mediterrànies. És molt utilitzat en jardineria per les seves flors. Té les fulles en forma de cor, d'on obté un dels seus noms comuns, arbre de l'amor.
