Fonio és la paraula que designa les llavors de les espècies cultivades del gènere Digitaria i en concret l'espècie Digitaria exilis. El seu conreu és important en algunes parts de l'Àfrica occidental i de l'Índia. Es considera que és un pseudocereal. Les seves llavors són molt menudes.
El fonio blanc (D. exilis) és la més important d'entre les espècies que es cultiven dins el gènere Digitaria. Es cull a les sabanes de l'Àfrica occidental. Es considera una mena de mill. És un dels principals 'cereals ' del sud del Sudan i Etiòpia.
El fonio és a la vegada molt nutritiu i creix molt de pressa, ja que només necessita de sis a vuit setmanes per arribar a la maduresa, pot créixer bé en sòls pobres i amb pluges breus i poc segures. Se’n fa pa, cuscús i cervesa.
Algunes regions on és un cultiu important són la regió Fouta Djallon de Guinea i la zona d'Akposso de Togo.
Com que té les llavors petites és difícil treure’n la pellofa.
Segon la mitologia del poble Dogon de Mali, el creador suprem de l'univers, Amma, va fer tot l'univers amb un sol gra de fonio.
El fonio negre (D. iburua) és similar a l'anterior i es cultiva a Nigèria, Togo, i Benin.
Raishan (D. cruciata var. esculenta) és un cereal menor, només es cultiva a les muntanyes Khasi del nord-est de l'Índia, se'n fa pa i porridge.[1]
Fonio és la paraula que designa les llavors de les espècies cultivades del gènere Digitaria i en concret l'espècie Digitaria exilis. El seu conreu és important en algunes parts de l'Àfrica occidental i de l'Índia. Es considera que és un pseudocereal. Les seves llavors són molt menudes.
