dcsimg

Asparagus acutifolius ( Asturiano )

fornecido por wikipedia AST

Asparagus acutifolius ye una especie de planta fanerógama de la familia Asparagaceae.

 src=
Vista de la planta
 src=
Planta con flores de Asparagus acutifolius
 src=
Detalle de la flor
 src=
Nel so hábitat

Distribución

Alcuéntrase distribuyida por tola cuenca mediterránea. En Francia alcontrar nel Sur del país; N'España por cuasi tola Península (sacante en delles zones atlántiques) y les Islles Baleares;[1] n'Italia y Grecia tamién ye abondo común.

Descripción

Ye una planta viviega, perenne. Puede atopase en caminos bonalmente, en suelos secos y soleyeros. Y en los retueyos nuevos o espárragos puede atopase gran cantidá d'asparagina.

Esti esparragal estremar de les otres pola gran cantidá de pequeños cladodios de color verde escuru que cubren cuasi tola planta; ye frecuente que tenga'l porte d'una pequeña liana. Vive en llugares más frescos y visiegos, pero ye bien posible que coincida con otres especies d'esparragales nos mesmos llugares. Floria a la fin del branu.

Historia

L'espárragu usar dende tiempos alloñaos como una verdura y pa la medicina, por cuenta del so sabor delicao y les sos propiedaes diurétiques. Esiste una receta pa la cocción de los espárragos nel llibru más antiguu de recetes qu'esiste, De re coquinaria, Llibru III d'Apicius. Fueron cultivaos polos antiguos exipciu, los griegos y los romanos, que comer frescos de temporada y ensugaben el frutu pal so usu pel iviernu. L'espárragu perdió la so popularidá mientres La Edá Media, pero resurdió mientres el sieglu XVII.

Usos

D'antiguo utilizábase como diuréticu.
Yá lo conocíen los exipcios y abarrúntase que fueron los romanos los que la introducieron na Península ibérica.

Utilízase como alimento los tarmos o retueyos nuevos, hasta la so parte maderiza. Estos tarmos llamaos turiones nacen del rizoma basal y cuando tienen les sos fueyes y escayos entá tienres constitúin un platu esquisitu en determinaes meses. Son amargosos, anque non por demás y suélense rustir o comer en tortiella, siempres dependiente de la gastronomía que reina nel llugar.
L'espárragu ye baxu en caloríes, nun contién nada de grasa nin colesterol, y tien un conteníu bien baxo en sal. Ye una fonte rica d'acedu fólico, potasiu, fibra natural y rutina. El nome del ácidu amino asparraguina derivar de la pallabra “Asparagus”, una y bones la planta del espárragu ye rica nesti compuestu.

Prepárense y sírvense los biltos de delles maneres pel mundu. Na cocina asiática, de cutiu prepárense los espárragos pol métodu de tostar amodo dando munches vueltes al sartén “stir-fry”. Los restoranes cantonenses nos EEUU de cutiu sirven los espárragos preparaos pol métodu enantes mentáu, acompañaos de pollu, gambes o xata. Tamién los sirven envueltos de lonchas de tocín. Pueden preparar rápido a planchar o a la parrilla sobre caricote de carbón natural o de lleña. Tamién s'usen como ingrediente en sopes y estofaos. Al estilu francés, de cutiu fiérvense o se cuecen al vapor y sírvense con un mueyu holandés, con mantequilla fundida o con aceite d'oliva, con quesu parmesano o con mayonesa. Pueden usase inclusive como un postre. Hai olles especialmente diseñaos pa poder cocelos al vapor, calteniendo les yemes fuera de l'agua.

Pueden faese encurtidos colos espárragos, y aguantar mientres dellos años. Delles marques etiquetar “marinaos”, lo cual significa lo mesmo.

La parte inferior del espárragu de cutiu lleva arena, por tantu hai que llavalos bien para'l so cocción.

Melecinal

Les rizomas y el raigañu del espárragu úsense etnos-medicamente pa tratar infeiciones d'orina amás d'infeiciones de piedres nel reñón y la vexiga. Tamién se cree que los espárragos tienen propiedaes afrodisíacas (esta creencia deber en parte a la forma fálica de los tarmos).

Visita

El Real Xardín Botánicu de Madrid cuenta con un (en castellán) exemplar] de Asparagus acutifolius.
Les fotografíes tán tomaes en: (UTM) X: 442699.66 Y: 4451485.86 Fusu: 30. (Camín ente Pintu y Valdemoro al llau de la vía ferroviaria)

Taxonomía

Asparagus acutifolius describióse por Carlos Linneo y espublizóse en Sp. Pl. 314 1753.[2]

Etimoloxía

Asparagus: nome dáu al espárragu en llatín y que provién de la mesma del usáu en griegu, teniendo igualmente'l significáu de 'biltu, tallito'.[3]

acutifolius: epítetu que fai referencia a la forma de les fueyes; acuta, procede del llatín "afiláu, apuntiáu" y folia de "fueya".

Sinonimia

Nome vernáculu

  • Castellanu: asparago trigueru, sópita, corruda, esparragera, esparrago, esparrago de tierra, esparrago trigueru, esparragal, esparragal blancu, esparraguera borde, esparragal d'espárragos trigueros, esparragal de tierra, esparragal finu, esparragal selvaxe, esparragal montés, esparragal trigueru, esparragal triquera, espárragu, espárragu amarguero, espárragu castellanu, espárragu corriente, espárragu de gatu, espárragu de monte, espárragu de peñes, espárragu de pinchu, espárragu derechu, espárragu de trigu, espárragu negrucu, espárragos, espárragu selvaxe, espárragos del campu, espárragos de pinchu, espárragos finos, espárragu montés, espárragos trigueros, espárragu trigueru, espárragu trigueru espinosu, espárraguera cantu, Maria, triguera, trigueru.[5]

Ver tamién

Referencies

  1. Asparagus, en Flora iberica. http://www.floraiberica.es/PHP/científicos_.php?xen=Asparagus.
  2. «Asparagus acutifolius». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 5 de xunu de 2012.
  3. Corominas, J. (1980). Diccionariu críticu y etimolóxicu castellán ya hispánicu. Editorial Gredos.
  4. (n'inglés) Asparagus acutifolius en PlantList
  5. «Asparagus acutifolius». Real Xardín Botánicu: Proyeutu Anthos. Consultáu'l 25 de payares de 2009.

Enllaces esternos

Cymbidium Clarisse Austin 'Best Pink' Flowers 2000px.JPG Esta páxina forma parte del wikiproyeutu Botánica, un esfuerciu collaborativu col fin d'ameyorar y organizar tolos conteníos rellacionaos con esti tema. Visita la páxina d'alderique del proyeutu pa collaborar y facer entrugues o suxerencies.
licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Wikipedia authors and editors
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia AST

Asparagus acutifolius: Brief Summary ( Asturiano )

fornecido por wikipedia AST

Asparagus acutifolius ye una especie de planta fanerógama de la familia Asparagaceae.

 src= Vista de la planta  src= Planta con flores de Asparagus acutifolius  src= Detalle de la flor  src= Nel so hábitat
licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Wikipedia authors and editors
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia AST

Asparagus acutifolius ( Azerbaijano )

fornecido por wikipedia AZ

Asparagus acutifolius (lat. Asparagus acutifolius) - quşqonmazkimilər fəsiləsinin qulançar cinsinə aid bitki növü.

Sinonimləri

  • Asparagus corruda Scop.
  • Asparagus ambiguus De Not.
  • Asparagus commutatus Ten.

Mənbə

Xarici keçidlər

Inula britannica.jpeg İkiləpəlilər ilə əlaqədar bu məqalə qaralama halındadır. Məqaləni redaktə edərək Vikipediyanı zənginləşdirin.
licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Vikipediya müəllifləri və redaktorları
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia AZ

Asparagus acutifolius: Brief Summary ( Azerbaijano )

fornecido por wikipedia AZ

Asparagus acutifolius (lat. Asparagus acutifolius) - quşqonmazkimilər fəsiləsinin qulançar cinsinə aid bitki növü.

licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Vikipediya müəllifləri və redaktorları
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia AZ

Esparreguera boscana ( Catalão; Valenciano )

fornecido por wikipedia CA

L'esparreguera boscana (Asparagus acutifolius)[1] és un arbust en forma de liana. També rep el nom d'esparreguera fonollera o esparreguera borda.[2]

Morfologia

Té una tija de 40 cm a més de 2 m de llargada, flexible i corbada, amb brots basals que apareixen a la primavera drets i tendres anomenats turions (els espàrrecs), amb fulles molt reduïdes que passen desapercebudes, de l'axil·la de les quals surten feixos de 5 a 12 cladodis disposats en verticils, curts, de 3 a 6 mm, persistents, rígids i punxants, que prenen la funció fotosintetitzadora que les fulles no fan.

Les flors són d'un groc verdós, unisexuals, les masculines, i les femenines situades en peus diferents (planta dioica), disposades d'1 a 4 en cada nus, oloroses, amb un sol embolcall floral en forma de campana, amb 6 divisions. La floració se n'esdevé entre agost i setembre.

El fruit madur és una petita baia negra, d'uns 5 mm amb 1 o 2 llavors.

Localització

A terra baixa en el domini dels alzinars de tots els Països Catalans, tant en els boscos com en les garrigues i marges. Es pot trobar entre els 0 i els 1.000 metres d'altitud.[3]

Època de recol·lecció

A la primavera, abans que es facin llenyosos, se'n cullen els brots tendres. S'han de collir tallant-los arran de terra o esquinçant-los del rizoma.

Ús gastronòmic

La manera més freqüent de cuinar els brots tendres de l'esparreguera boscana és en truita.

Etimologia

El seu nom prové del grec aspáragos -esparreguera-, i del llatí acutus -agut- i folium -fulla-, en referència als cladodis aguts i punxants i que, en realitat, no són les fulles.

Galeria

Referències

  1. Pascual, Ramon. Guia dels arbustos dels Països Catalans (en català). Barcelona: Pòrtic, 1990, p. 218-219. ISBN 84-7306-407-0.
  2. «FloraCatalana.net» (en català). [Consulta: 10 gener 2016].
  3. «Banc de dades de biodiversitat de Catalunya» (en català). [Consulta: 10 gener 2016].

Bibliografia

  • Duran, Núria; Morguí, Mercè i Sallés, Mercè: Plantes silvestres comestibles, plana 26. ECSA, Barcelona, juny del 2004, Col·lecció Pòrtic Natura, núm. 20. ISBN 84-7306-467-4.

Enllaços externs

 src= A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Esparreguera boscana Modifica l'enllaç a Wikidata
licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Autors i editors de Wikipedia
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia CA

Esparreguera boscana: Brief Summary ( Catalão; Valenciano )

fornecido por wikipedia CA

L'esparreguera boscana (Asparagus acutifolius) és un arbust en forma de liana. També rep el nom d'esparreguera fonollera o esparreguera borda.

licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Autors i editors de Wikipedia
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia CA

Spitzblättriger Spargel ( Alemão )

fornecido por wikipedia DE

Der Spitzblättriger Spargel (Asparagus acutifolius), auch Stechender Spargel oder Wilder Spargel genannt, ist eine Pflanzenart aus der Gattung Spargel (Asparagus) in der Familie der Spargelgewächse (Asparagaceae).

 src=
Männliche Blüten des zweihäusigen Spitzblättrigen Spargels
 src=
Unreife Früchte des Spitzblättrigen Spargels

Merkmale

Der Spitzblättrige Spargel ist ein immergrüner Halbstrauch, der Wuchshöhen von 1 bis 2 Meter erreicht. Der holzige Stängel ist weißlich bis grau, bogig überhängend oder kletternd. Der Stängel und seine Verzweigungen sind längs gefurcht bis fast glatt. Je Knoten sind (5–)10–30(–50) Scheinblätter vorhanden, die in Büscheln in den Achseln kleiner schuppenförmiger „Blättchen“ stehen. Die Scheinblätter sind grün bis blaugrün, steif, spitz-stechend und messen 2–8(–10) × 0,3–0,5 Millimeter. Die Schuppenblätter haben am Grund einen 2 bis 4 Millimeter langen Dorn.

Der Spitzblättrige Spargel ist zweihäusig diözisch. Die Blüten stehen zu (1–)2–4 zusammen mit den Scheinblättern an den Knoten. Sie sind gelblich-grün und besitzen eine glockige, 6-teilige und 3–4 Millimeter lange Blütenhülle. Der Blütenstiel ist 3–7(–8) Millimeter lang. Die männlichen Blüten besitzen 6 Staubblätter und einen reduzierten Pistillode, die weiblichen besitzen 6 Staminodien. Der dreikammerige Fruchtknoten der weiblichen Blüten ist oberständig.

Die rundlichen Beeren haben einen Durchmesser von 4,5–7,5(–10) Millimeter, sind im reifen Zustand bläulich-schwarz und enthalten 1–2 Samen. Die rundlichen Samen sind schwärzlich.

Die Blütezeit reicht von (Juli) August bis September (Oktober). Die Bestäubung erfolgt durch Insekten und die Verbreitung der Samen durch Tiere.[1]

Die Chromosomenzahl beträgt 2n = 20.[2]

Systematik

Die Scheinblätter sind bei Populationen aus dem westlichen Mittelmeergebiet generell kürzer als bei Populationen aus dem östlichen Mittelmeergebiet.

Die Unterart Asparagus acutifolius var. gracilis Baker mit nur schwach holzigen Stängeln und dünnen kaum stacheligen Scheinblättern kommt in Küstenregionen (hauptsächlich auf den Inseln) vor.

Weiter Spargelarten, die im Mittelmeergebiet vorkommen sind:

  • Zartblättriger Spargel (Asparagus tenuifolius)
  • Asparagus maritimus
  • Weißstängeliger Spargel (Asparagus albus)
  • Schrecklicher Spargel (Asparagus horridus)

Vorkommen

Der Spitzblättrige Spargel kommt rund um das Mittelmeer in lichten Wäldern, Macchien und Garigues bis in eine Höhe von 800 Metern vor. Er wächst sowohl an sonnigen als auch an halbschattigen Stellen und kommt auf trockenen, steinigen, silikatischen oder kalkhaltigen Böden vor. Er ist ein Anzeiger für trockene Standorte.[1] Der Spitzblättrige Spargel kommt in Spanien (einschl. der Balearen), Frankreich (einschl. Korsika), dem früheren Jugoslawien, Albanien, Griechenland (einschl. Kreta), Italien (einschl. Sardinien, Sizilien), auf Zypern, Israel, der Türkei dem nördlichen Algerien, dem nördlichen Libyen, Marokko und Tunesien vor.[3]

Nutzung

Der wildwachsende Spitzblättrige Spargel wird rund um Triest, in den wärmeren Teilen Sloweniens und Kroatiens aber auch im Südosten Frankreichs und im Nordosten Spaniens (Katalonien) in Form der jungen Triebe gesammelt, kurz angeschmort und als Gemüsebeilage gegessen. Die Triebe sind wesentlich dünner als der kommerzielle Spargel, aber geschmacklich viel intensiver. Sie besitzen einen leicht bitteren Geschmack[1] sowie antioxidative und antiproliferative Eigenschaften.[4]

Spitzblättriger Spargel wird selten als Zierpflanze genutzt. Die Art ist seit spätestens 1640 in Kultur.

Literatur

  • D. A. Webb, T. G. Tutin et al. (Hrsg.): Flora Europaea. Volume 5: Alismataceae to Orchidaceae (Monocotyledones), Cambridge University Press, 1980, S. 71–72.
  • Peter Schönfelder, Ingrid Schönfelder: Die Kosmos Mittelmeerflora. Über 1600 Arten und 1600 Fotos (= Kosmos-Naturführer). Franckh-Kosmos, Stuttgart 2018, ISBN 978-3-440-15405-2, S. 366–367.
  • Eckehart J. Jäger, Friedrich Ebel, Peter Hanelt, Gerd K. Müller (Hrsg.): Rothmaler Exkursionsflora von Deutschland. Band 5: Krautige Zier- und Nutzpflanzen. Spektrum Akademischer Verlag, Berlin Heidelberg 2008, ISBN 978-3-8274-0918-8.
  • Marilena Idzojtic: Dendrology. Academic Press, 2019, ISBN 978-0-128-19644-1, S. 86, eingeschränkte Vorschau in der Google-Buchsuche.

Einzelnachweise

  1. a b c J.-C. Rameau, D. Mansion, G. Dumé, C. Gauberville: Flore Forestière Francaise, guide écologique illustré. 3, Région Méditerranéenne, Institut pour le développement forestier - CNPF, 2008, S. 470–471.
  2. Missouri Botanical Garden: IPCN Chromosome Reports - Asparagus acutifolius L.
  3. Asparagus acutifolius L. auf GRIN-Global (U.S. National Plant Germplasm System)
  4. A. Di Marco et al.: Raviscanina wild asparagus (Asparagus acutifolius L.): A nutritionally valuable crop with antioxidant and antiproliferative properties. In: Food Research International. 53(1), 2013, S. 180–188, doi:10.1016/j.foodres.2013.04.026.
 title=
licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Autoren und Herausgeber von Wikipedia
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia DE

Spitzblättriger Spargel: Brief Summary ( Alemão )

fornecido por wikipedia DE

Der Spitzblättriger Spargel (Asparagus acutifolius), auch Stechender Spargel oder Wilder Spargel genannt, ist eine Pflanzenart aus der Gattung Spargel (Asparagus) in der Familie der Spargelgewächse (Asparagaceae).

 src= Männliche Blüten des zweihäusigen Spitzblättrigen Spargels  src= Unreife Früchte des Spitzblättrigen Spargels
licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Autoren und Herausgeber von Wikipedia
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia DE

Asparagus acutifolius ( Corsa )

fornecido por wikipedia emerging languages

Asparagus acutifolius hè una pianta chì face partita di a famiglia di e Liliaceae.

Descrizzione

Lucalisazione

Referenze

Ligami

licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Autori è editori di Wikipedia
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia emerging languages

Asparagus acutifolius: Brief Summary ( Corsa )

fornecido por wikipedia emerging languages

Asparagus acutifolius hè una pianta chì face partita di a famiglia di e Liliaceae.

licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Autori è editori di Wikipedia
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia emerging languages

Çavmarka strîlok ( Curdo )

fornecido por wikipedia emerging languages
 src=
Melajoya strîlok

Melajoya strîlok, melajoya peldirî, melajoya pelzirav, melajoya pelstrî, çavmarka strîlok (Asparagus acutifolius) cureyek melajoyan e, ji malbata Asparagaceae.

Bi qasî 1-2 metro bilind dibe. Navê xwe ji pelgên xwe yên kesk ên wekî diriyan (striyan) digire. Ji Asyayê, ji peravên Deryaya Naverast belav bûye. Heya 1525 metro bilindahiya ji rûyê avê jî tê dîtin.

Çavkanî

  • Eckehardt J. Jäger, Friedrich Ebel, Peter Hanelt, Gerd K. Müller (Hrsg.): Rothmaler Exkursionsflora von Deutschland. Band 5: Krautige Zier- und Nutzpflanzen. Spektrum Akademischer Verlag, Berlin Heidelberg 2008, ISBN 978-3-8274-0918-8. (almanî)
licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Nivîskar û edîtorên Wikipedia-ê
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia emerging languages

Çavmarka strîlok: Brief Summary ( Curdo )

fornecido por wikipedia emerging languages
 src= Melajoya strîlok

Melajoya strîlok, melajoya peldirî, melajoya pelzirav, melajoya pelstrî, çavmarka strîlok (Asparagus acutifolius) cureyek melajoyan e, ji malbata Asparagaceae.

Bi qasî 1-2 metro bilind dibe. Navê xwe ji pelgên xwe yên kesk ên wekî diriyan (striyan) digire. Ji Asyayê, ji peravên Deryaya Naverast belav bûye. Heya 1525 metro bilindahiya ji rûyê avê jî tê dîtin.

licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Nivîskar û edîtorên Wikipedia-ê
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia emerging languages

Sparaxełe ( Vec )

fornecido por wikipedia emerging_languages

Łe sparaxełe (nome sientifego Asparagus acutifolius) xe na piantina deła fameja dełe Liliaceae. In primavera vien fora picołi fiori bianchi pieni de profumo e dopo picołe perle rose (no magnarle: łe xe tosiche). Se tira su invese i buti, ke se pol metare soto axedo o sotojo o farghe insieme un rixoto o magnarli coti. Cuxinà con aqua de bojo prima, dopo se pol desfrizarli coł'ojo o metarli 'ntełe fortaje.

licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Wikipedia authors and editors
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia emerging_languages

Asparagus acutifolius ( Inglês )

fornecido por wikipedia EN

Asparagus acutifolius, common name wild asparagus, is an evergreen perennial plant belonging to the genus Asparagus. The specific epithet, acutifolius, meaning "thorny leaves", is derived from Latin acutus (pointed, acute), and -folius (-leaved), and refers to the characteristic shape of the leaves, a quite common feature in the typical plants of the Mediterranean.[1]

Description

Asparagus acutifolius reaches on average 30–70 centimetres (12–28 in) of height. The stems have much-branched feathery foliage. The "leaves" are in fact needle-like modified stems. The flowers are bell-shaped and in small clusters, greenish-white to yellowish, 4.5–5.5 millimetres (0.18–0.22 in) long. The flowers are dioecious (on each plant they are only male or female). In some Mediterranean regions flowering occurs in late Summer from August through September, often after heavy storms. In this case the small green berries, of 5–6 millimetres (0.20–0.24 in) in diameter, are fully ripe in winter.

Gallery

Plant and flowers of Asparagus acutifolius
Branch of Asparagus acutifolius
Bud of Asparagus acutifolius
Flower of Asparagus acutifolius

Distribution

This species is present throughout the Mediterranean Basin.

Habitat

These plants grow near woods and in uncultivated places, on dry and sunny soil. They can be found at an altitude of 0–1,300 metres (0–4,265 ft) above sea level.

References

  1. ^ Eggli, Urs; Newton, Leonard E. (2004). Etymological Dictionary of Succulent Plant Names. Berlin, Heidelberg: Springer. p. 2. ISBN 978-3-540-00489-9. Retrieved 19 November 2018.
  • Pignatti S. - Flora d'Italia – Edagricole – 1982 Vol. III. pg. 398

licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Wikipedia authors and editors
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia EN

Asparagus acutifolius: Brief Summary ( Inglês )

fornecido por wikipedia EN

Asparagus acutifolius, common name wild asparagus, is an evergreen perennial plant belonging to the genus Asparagus. The specific epithet, acutifolius, meaning "thorny leaves", is derived from Latin acutus (pointed, acute), and -folius (-leaved), and refers to the characteristic shape of the leaves, a quite common feature in the typical plants of the Mediterranean.

licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Wikipedia authors and editors
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia EN

Asparagus acutifolius ( Espanhol; Castelhano )

fornecido por wikipedia ES

Asparagus acutifolius es una especie de planta fanerógama de la familia Asparagaceae. Anteriormente clasificada en la familia Liliaceae.

 src=
Vista de la planta
 src=
Planta con flores de Asparagus acutifolius
 src=
Detalle de la flor
 src=
En su hábitat

Distribución

Se encuentra distribuida por toda la cuenca mediterránea. En Francia se localiza en el sur del país; En España por casi toda la península (excepto en algunas zonas atlánticas) y las islas Baleares;[1]​ en Italia y Grecia también es bastante común.

Descripción

Es una planta vivaz, perenne. Se puede encontrar en caminos espontáneamente, en suelos secos y soleados. Y en los retoños nuevos o espárragos se puede encontrar gran cantidad de asparagina.

Esta esparraguera se diferencia de las otras por la gran cantidad de pequeños cladodios de color verde oscuro que cubren casi toda la planta; es frecuente que tenga el porte de una pequeña liana. Vive en lugares más frescos y sombríos, pero es muy posible que coincida con otras especies de esparragueras en los mismos lugares. Florece al final del verano.

Historia

El espárrago se usa desde tiempos lejanos como una verdura y para la medicina, debido a su sabor delicado y sus propiedades diuréticas. Existe una receta para la cocción de los espárragos en el libro más antiguo de recetas que existe, De re coquinaria, Libro III de Apicius. Fueron cultivados por los antiguos egipcios, los griegos y los romanos, los cuales los comieron frescos de temporada y secaban el fruto para su uso en invierno. El espárrago perdió su popularidad durante La Edad Media, pero resurgió durante el siglo XVII.

Usos

Antiguamente se utilizaba como diurético.
Ya lo conocían los egipcios y se sospecha que fueron los romanos los que la introdujeron en la Península ibérica.

Se utiliza como alimento los tallos o retoños nuevos, hasta su parte leñosa. Estos tallos llamados turiones nacen del rizoma basal y cuando tienen sus hojas y espinas aún tiernas constituyen un plato exquisito en determinadas mesas. Son amargos, aunque no en exceso y se suelen asar o comer en tortilla, siempre dependiente de la gastronomía que reina en el lugar.
El espárrago es bajo en calorías, no contiene nada de grasa ni colesterol, y tiene un contenido muy bajo en sal. Es una fuente rica de ácido fólico, potasio, fibra natural y rutina. El nombre del ácido amino asparraguina se derive de la palabra “Asparagus”, ya que la planta del espárrago es rica en este compuesto.

Se preparan y se sirven los brotes de varias maneras por el mundo. En la cocina asiática, a menudo se preparan los espárragos por el método de freír lentamente dando muchas vueltas al sartén “stir-fry”. Los restaurantes cantonenses en los EE. UU. a menudo sirven los espárragos preparados por el método anteriormente mencionado, acompañados de pollo, gambas o ternera. También los sirven envueltos de lonchas de tocino. Se pueden preparar rápidamente a la plancha o a la parrilla sobre brasa de carbón natural o de leña. También se usan como ingrediente en sopas y estofados. Al estilo francés, a menudo se hierven o se cuecen al vapor y se sirven con una salsa neerlandesa, con mantequilla fundida o con aceite de oliva, con queso parmesano o con mayonesa. Pueden usarse incluso como un postre. Hay ollas especialmente diseñados para poder cocerlos al vapor, manteniendo las yemas fuera del agua.

Se pueden hacer encurtidos con los espárragos, y se aguantan durante varios años. Algunas marcas los etiquetan “marinados”, lo cual significa lo mismo.

La parte inferior del espárrago a menudo lleva arena, por tanto hay que lavarlo bien para su cocción.

Medicinal

Las rizomas y la raíz del espárrago se usan en etnos-medicina para tratar infecciones de orina además de infecciones de piedras en el riñón y la vejiga. También se cree que los espárragos tienen propiedades afrodisíacas (esta creencia se debe en parte a la forma fálica de los tallos).

Visita

El Real Jardín Botánico de Madrid cuenta con un ejemplar] de Asparagus acutifolius.
Las fotografías están tomadas en: (UTM) X: 442699.66 Y: 4451485.86 Huso: 30. (Camino entre Pinto y Valdemoro al lado de la vía ferroviaria)

Taxonomía

Asparagus acutifolius fue descrita por Carlos Linneo y publicado en Sp. Pl. 314 1753.[2]

Etimología

Ver: Asparagus

acutifolius: epíteto que hace referencia a la forma de las hojas; acuta, procede del latín "afilado, puntiagudo" y folia de "hoja".

Sinonimia
  • Asparagus aetnensis Tornab.
  • Asparagus ambiguus De Not.
  • Asparagus brevifolius Tornab.
  • Asparagus commutatus Ten.
  • Asparagus corrudav Scop.
  • Asparagus inarimensis Tornab.[3]

Nombres vernáculos

  • Castellano: asparago triguero, brusca, corruda, esparragera, espárrago, espárrago de tierra, espárrago triguero, esparraguera, esparraguera blanca, esparraguera borde, esparraguera de espárragos trigueros, esparraguera de tierra, esparraguera fina, esparraguera salvaje, esparraguera silvestre, esparraguera triguera, esparraguera triquera, espárrago, espárrago amarguero, espárrago castellano, espárrago corriente, espárrago de gato, espárrago de monte, espárrago de peñas, espárrago de pincho, espárrago derecho, espárrago de trigo, espárrago negrillo, espárragos, espárrago salvaje, espárragos del campo, espárragos de pincho, espárragos finos, espárrago silvestre, espárragos trigueros, espárrago triguero, espárrago triguero espinoso, espárraguera borde, Maria, triguera, triguero.[4]

Referencias

  1. Asparagus, en Flora ibérica.
  2. «Asparagus acutifolius». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultado el 5 de junio de 2012.
  3. (en inglés) Asparagus acutifolius en PlantList
  4. «Asparagus acutifolius». Real Jardín Botánico: Proyecto Anthos. Consultado el 25 de noviembre de 2009.
 title=
licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Autores y editores de Wikipedia
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia ES

Asparagus acutifolius: Brief Summary ( Espanhol; Castelhano )

fornecido por wikipedia ES

Asparagus acutifolius es una especie de planta fanerógama de la familia Asparagaceae. Anteriormente clasificada en la familia Liliaceae.

 src= Vista de la planta  src= Planta con flores de Asparagus acutifolius  src= Detalle de la flor  src= En su hábitat
licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Autores y editores de Wikipedia
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia ES

Neulaparsa ( Finlandês )

fornecido por wikipedia FI

Neulaparsa (Asparagus acutifolius) on ruohovartinen, ainavihanta monivuotinen kasvi.[1]

Neulaparsan rungot kasvavat 1-1,5 m pitkiksi.[2] Tyypillinen kasvutapa on osittain lamoava ryteikkö. Kiemurtelevasta päävarresta lähtee lyhyempiä oksia, ja niistä puolestaan neulasmaisia pikkuoksia. Nämä kasvavat kimppuina suomumaisten varsinaisten lehtien ympärillä. Kukat ovat pieniä, tähtimäisiä, ja niistä kypsyy mustia marjoja.[3]

Neulaparsaa tavataan Välimeren ympäristössä.[2]

Neulaparsan nuoria versoja kerätään villivihannekseksi.[3] Myös kasvin viljelemistä on tutkittu jonkun verran.[4]

Lähteet

  1. Asparagus acutifolius L. (suomenkielisen nimen lähde) Kassu / ONKI. Viitattu 16.4.2015.
  2. a b Asparagus acutifolius Plant Seeds. Viitattu 16.4.2015.
  3. a b Asparagus acutifolius Offerman. Viitattu 16.4.2015.
  4. Paolo Benincasa1 and Francesco Tei Adolfo Rosati: Plant Density and Genotype Effects on Wild Asparagus (Asparagus acutifolius L.) Spear Yield and Quality Hort. Science. Viitattu 16.4.2015.
Tämä kasveihin liittyvä artikkeli on tynkä. Voit auttaa Wikipediaa laajentamalla artikkelia.
licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Wikipedian tekijät ja toimittajat
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia FI

Neulaparsa: Brief Summary ( Finlandês )

fornecido por wikipedia FI

Neulaparsa (Asparagus acutifolius) on ruohovartinen, ainavihanta monivuotinen kasvi.

Neulaparsan rungot kasvavat 1-1,5 m pitkiksi. Tyypillinen kasvutapa on osittain lamoava ryteikkö. Kiemurtelevasta päävarresta lähtee lyhyempiä oksia, ja niistä puolestaan neulasmaisia pikkuoksia. Nämä kasvavat kimppuina suomumaisten varsinaisten lehtien ympärillä. Kukat ovat pieniä, tähtimäisiä, ja niistä kypsyy mustia marjoja.

Neulaparsaa tavataan Välimeren ympäristössä.

Neulaparsan nuoria versoja kerätään villivihannekseksi. Myös kasvin viljelemistä on tutkittu jonkun verran.

licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Wikipedian tekijät ja toimittajat
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia FI

Asparagus acutifolius ( Francês )

fornecido por wikipedia FR

Asperge sauvage

Asparagus acutifolius appelée simplement Asperge sauvage est une espèce d'asperges sauvages répandue sur le pourtour méditerranéen, très courante dans le Sud de la France. Elle appartient à la famille des Asparagaceae.

Confusions

Il ne faut pas confondre l'Asperge des bois, le Tamier commun et l'Asperge Sauvage. Ce sont bien des espèces différentes bien que les noms vernaculaires sont souvent mal utilisés. Ainsi on retrouve régulièrement sur les étals des Asperges des bois et du Tamier commun sous le nom d’Asperge Sauvage.

Utilisation

Elle ressemble à Asparagus fallax. Ses pousses du printemps sont comestibles, bien qu'elles soient beaucoup moins grosses que les pousses d'Asparagus officinalis qui sont, elles, commercialisées. La période de récolte peut commencer dès mi-février sur les versants ensoleillés près de la côte en Afrique du Nord, et s'étaler jusqu'à fin avril sur les versants plus ombragés à l'intérieur des terres en méditerranée française. Elle est aussi beaucoup cueillie en Espagne (Catalogne), en Italie, en Slovénie et sur la côte dalmate.

Les pousses peuvent être bouillies et servies avec de la vinaigrette, ou simplement agrémenter une omelette lors de la Saint Loup, lors des fêtes occitanes.

Description

  • fleurs : petites, jaunes-verdâtre, pédoncules courts, anthères oblongues, une à deux fois plus courtes que le filet
  • feuilles : cladodes fasciculés courts et piquants, mucronés, vert foncés, persistants
  • tiges : ligneuses, striées, retombantes et pubescentes
  • fruits : petite baie noire avec 1-2 graines, taille d’un petit pois

Ses inflorescences sont des glomérules.

Cette espèce est dioïque, entomogame et disperse ses graines par endozoochorie.

Écologie

Asparagus acutifolius pousse dans les lieux secs et arides, avec des températures chaudes. Cette espèce est répartie dans toute la région Méditerranéenne de France.

licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Auteurs et éditeurs de Wikipedia
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia FR

Asparagus acutifolius: Brief Summary ( Francês )

fornecido por wikipedia FR

Asperge sauvage

Asparagus acutifolius appelée simplement Asperge sauvage est une espèce d'asperges sauvages répandue sur le pourtour méditerranéen, très courante dans le Sud de la France. Elle appartient à la famille des Asparagaceae.

licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Auteurs et éditeurs de Wikipedia
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia FR

Oštrolisna šparoga ( Croato )

fornecido por wikipedia hr Croatian

Oštrolisna šparoga (divlja šparoga; lat. Asparagus acutifolius) je vazdazelena biljka iz roda Asparagus koja se od ostalih vrsta na području Hrvatske razlikuje po svojoj drvenastoj stabljici. Ostale vrste tankolisna šparoga (A. tenuifolius Lam.), morska (A. maritimus (L.) Mill.) i ljekovita šparoga (A. officinalis L.), komercijalno su nezanimljive, a i zakonski zaštićene.[1]

Oštrolisna šparoga raste na visinama do 1 200 m., i ona je jedina u Hrvatskoj koja nije zaštićena i jedina koja se uveliko koristi u prehrani, pa se stoga i bere za prodaju. To je sredozemna biljka koja raste u sklopu makije, a voli poluzasjenjena i vlažna mjesta uz šumske putove, stare zidove i suhoziđa.

Nazivaju je i divlja šparoga, za razliku od vrtne (ljekovite šparoge), čije je podrijetlo vjerojatno istočno Sredozemlje, koju sade po vrtovima jer je od davnina poznat oda pospješuje rad bubrega i izlučivanje vode iz tijela.[2]

Stabljike oštrolisne ili divlje šparogee izbijaju iz gomolja, što joj omogućava da se lako obnovi nakon najezde berača ili da preživi požare po makijama[3]. Starije stabljike su sivkaste boje, a beru se samo mladi izbojci koji izrastu svakog proljeća iz podzemnih dijelova, osobito nakon što zatopli poslije kiša.

Cvjetanjem biljka postaje sve gorča i počinje gubiti kulinarska svojstva; plod joj je bobica koja kad sazrije postane crna.

Izvori

 src=
Izdanak u proljeće
Emoji u1f331.svg Molimo pročitajte kojih se temeljnih pravila kod branja i pripravljanja manje poznatih biljaka treba pridržavati i upozorenje o korištenju Wikipedije na vlastitu odgovornost.
Ne berite i ne konzumirajte samoniklo bilje bez savjeta stručnjaka i ne provodite liječenje bez konzultiranja liječnika!

licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Autori i urednici Wikipedije
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia hr Croatian

Oštrolisna šparoga: Brief Summary ( Croato )

fornecido por wikipedia hr Croatian

Oštrolisna šparoga (divlja šparoga; lat. Asparagus acutifolius) je vazdazelena biljka iz roda Asparagus koja se od ostalih vrsta na području Hrvatske razlikuje po svojoj drvenastoj stabljici. Ostale vrste tankolisna šparoga (A. tenuifolius Lam.), morska (A. maritimus (L.) Mill.) i ljekovita šparoga (A. officinalis L.), komercijalno su nezanimljive, a i zakonski zaštićene.

Oštrolisna šparoga raste na visinama do 1 200 m., i ona je jedina u Hrvatskoj koja nije zaštićena i jedina koja se uveliko koristi u prehrani, pa se stoga i bere za prodaju. To je sredozemna biljka koja raste u sklopu makije, a voli poluzasjenjena i vlažna mjesta uz šumske putove, stare zidove i suhoziđa.

Nazivaju je i divlja šparoga, za razliku od vrtne (ljekovite šparoge), čije je podrijetlo vjerojatno istočno Sredozemlje, koju sade po vrtovima jer je od davnina poznat oda pospješuje rad bubrega i izlučivanje vode iz tijela.

Stabljike oštrolisne ili divlje šparogee izbijaju iz gomolja, što joj omogućava da se lako obnovi nakon najezde berača ili da preživi požare po makijama. Starije stabljike su sivkaste boje, a beru se samo mladi izbojci koji izrastu svakog proljeća iz podzemnih dijelova, osobito nakon što zatopli poslije kiša.

Cvjetanjem biljka postaje sve gorča i počinje gubiti kulinarska svojstva; plod joj je bobica koja kad sazrije postane crna.

licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Autori i urednici Wikipedije
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia hr Croatian

Asparagus acutifolius ( Italiano )

fornecido por wikipedia IT

L'asparago selvatico (Asparagus acutifolius L.) è una piccola pianta sempreverde cespugliosa, perenne, della famiglia delle Asparagacee[2], diffusa in tutto il bacino del Mediterraneo. I nomi comuni "asparago spinoso" e "asparago pungente" derivano dalle caratteristiche spine poste alla base dell'apparato fogliare; è pianta caratteristica della macchia mediterranea.

Da non confondersi con il luppolo selvatico o con i germogli di pungitopo (entrambi chiamati anche "asparagi selvatici"), i cui germogli vengono ancora oggi raccolti a primavera nelle campagne e nei luoghi incolti per farne ottimi risotti, frittate e minestre.

Distribuzione e habitat

Da 0 a 1300 metri, comune in prossimità dei boschi e in luoghi incolti.

Usi

 src=
Germogli di asparago selvatico, spesso usati in cucina

I germogli dal sapore amarognolo sono spesso utilizzati in cucina per fare frittate o sughi; molto apprezzato il risotto con asparagi.

Coltivazione

Gli asparagi germogliano in primavera e sono molto più piccoli, ma anche più saporiti dei comuni asparagi coltivati; vengono raccolti allo stadio di getti immaturi (germogli), si possono cogliere più volte.
Occorre fare attenzione nella raccolta staccando accuratamente il getto dalla base, senza strapparlo o danneggiare il cespo sotterraneo; queste precauzioni permettono che il cespo produca ancora getti.
In stagione di primavera avanzata occorre sospendere la raccolta e permettere la normale vegetazione dello stelo, la produzione delle foglie spinose, la fioritura (e la fruttificazione). La vegetazione completa consente l'accumulo di sostanze di riserva nel cespo sotterraneo che alimentano la vegetazione dell'anno successivo; questa cura permette la sopravvivenze della pianta per molti anni.

L'asparago selvatico può essere coltivato in orto mediante impianto dei cespi o per seme; l'impianto opportunamente condotto (concimazioni, diserbo, potatura di rinnovo degli steli, interruzione della raccolta a fine primavera) ha una durata poliennale. La raccolta dal coltivato evita il danneggiamento della flora spontanea.

Note

  1. ^ (EN) Rhodes, L. & Maxted, N. 2016, Asparagus acutifolius, su IUCN Red List of Threatened Species, Versione 2020.2, IUCN, 2020. URL consultato il 12 novembre 2021.
  2. ^ (EN) Asparagus acutifolius, su Plants of the World Online, Royal Botanic Gardens, Kew. URL consultato il 12 novembre 2021.

 title=
licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Autori e redattori di Wikipedia
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia IT

Asparagus acutifolius: Brief Summary ( Italiano )

fornecido por wikipedia IT

L'asparago selvatico (Asparagus acutifolius L.) è una piccola pianta sempreverde cespugliosa, perenne, della famiglia delle Asparagacee, diffusa in tutto il bacino del Mediterraneo. I nomi comuni "asparago spinoso" e "asparago pungente" derivano dalle caratteristiche spine poste alla base dell'apparato fogliare; è pianta caratteristica della macchia mediterranea.

Da non confondersi con il luppolo selvatico o con i germogli di pungitopo (entrambi chiamati anche "asparagi selvatici"), i cui germogli vengono ancora oggi raccolti a primavera nelle campagne e nei luoghi incolti per farne ottimi risotti, frittate e minestre.

licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Autori e redattori di Wikipedia
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia IT

Asparagus acutifolius ( Norueguês )

fornecido por wikipedia NO


Asparagus acutifolius er en plante i aspargesfamilien.

Den er en rikt forgrenet og forvedet klatreplante, som blir opptil to meter høy. Bladene er redusert til skjell. Blomstene er gulgrønne og dufter søtt. Frukten er et bær som blir svart når det er modent. Arten vokser på tørre, steinete steder og i maquis og garrigue. Av og til vokser den i furuskog. Asparagus acutifolius er utbredt rundt hele Middelhavet.


Litteratur

  • O. Polunin og A. Huxley, norsk utgave P. Sunding (1978). Middelhavsflora. NKI-Forlaget. s. 213. ISBN 82-562-0490-7.
  • M. Blamey og C. Grey-Wilson (2004). Wild Flowers of the Mediterranean (2 utg.). London: A & C Black. s. 483. ISBN 0-7136-7015-0.

Eksterne lenker

licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Wikipedia forfattere og redaktører
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia NO

Asparagus acutifolius: Brief Summary ( Norueguês )

fornecido por wikipedia NO


Asparagus acutifolius er en plante i aspargesfamilien.

Den er en rikt forgrenet og forvedet klatreplante, som blir opptil to meter høy. Bladene er redusert til skjell. Blomstene er gulgrønne og dufter søtt. Frukten er et bær som blir svart når det er modent. Arten vokser på tørre, steinete steder og i maquis og garrigue. Av og til vokser den i furuskog. Asparagus acutifolius er utbredt rundt hele Middelhavet.


 src=

Grein

 src=

Blomster

 src=

Umodne bær

 src=

Vekstform

licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Wikipedia forfattere og redaktører
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia NO

Asparagus acutifolius ( Português )

fornecido por wikipedia PT

Asparagus acutifolius é uma espécie de planta fanerógama da família Asparagaceae.

 src=
Vista da planta
 src=
Planta com flores de Asparagus acutifolius
 src=
Detalhe da flor
 src=
Habitat natural : O rebento jovem é comestivel

Distribuição geográfica

Encontra-se distribuída por toda a Bacia do Mediterrâneo . Em Portugal localiza-se nas regiões da Estremadura, Ribatejo, Alentejo, Algarve. Em #o França localiza-se no Sul do país; Em Espanha por quase todo o pais (excepto em algumas zonas atlánticas) e as Ilhas Baleares; em Itália, Grécia, e Costa Rica também é bastante comum esta planta.[1]

Descrição

É uma planta perenne. também connhecia por esparragueira, esparragos ; Corruda-menor, Espargo-bravo-menor, Esparago-silvestre-menor.

Pode-se encontrar em caminhos espontaneamente, em solos secos e com muita exposição solar especialmente junto a pedras,muros,e junto de arbustos ou árvores especialmente a oliveira .

Nos rebentos jovens pode-se encontrar grande quantidade de asparagina.

Esta esparraguera diferencia-se das outras pela grande quantidade de pequenos cladodios de cor verde escuro que cobrem quase toda a planta; é frequente que tenha o porte de uma pequena liana. Vive em lugares mais frescos e sombrios, mas é muito possível que coincida com outras espécies de esparragueras nos mesmos lugares. Floresce ao final do verão.

Uso histórico

O espárrago usa-se desde tempos longínquos como uma verdura e para a medicina, devido a seu sabor delicado e suas propriedades diuréticas. Existe uma receita para cozinhar os espárragos no livro mais antigo de receitas que existe, De re coquinaria, Livro III de Apicius. Foram cultivados pelos antigos egípcios, os gregos e os romanos, os quais os comeram frescos de temporada e secavam o fruto para seu uso em inverno. Os espárragos perderam popularidade durante A Idade Média, mas o seu consumo resurge a partir do século XVII.

Usos

Antigamente utilizava-se como diurético.

Já o conheciam os egípcios e se suspeita que foram os romanos os que a introduziram na Península ibéria.

Utiliza-se como alimento os rebentos jovens, até sua parte lenhosae por ser demasiado dura para cozinhar. Estes rebentos nascem do rizoma e quando têm suas folhas e espinhas muito ternas constituem um alimento gormet ou de subsistencia extraordinário em determinadas mesas .Sendo portanto consumido pelos mais ricos e mais pobres.O seu sabor é amargo, ainda que não em excesso. Frequetemente são cozidos em sopa de espargos ou em omelete de espargos.

O espárgo é baixo em calorías, não contém gordura nem colesterol, e é muito baixo em sal. É uma fonte rica de ácido fólico, potasio, fibra natural e rotina. O nome do ácido amino asparraguina derive-se da palavra “Asparagus”, já que a planta do espárrago é rica neste composto.

Referências

 title=
licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Autores e editores de Wikipedia
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia PT

Asparagus acutifolius: Brief Summary ( Português )

fornecido por wikipedia PT

Asparagus acutifolius é uma espécie de planta fanerógama da família Asparagaceae.

 src= Vista da planta  src= Planta com flores de Asparagus acutifolius  src= Detalhe da flor  src= Habitat natural : O rebento jovem é comestivel
licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Autores e editores de Wikipedia
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia PT

Asparagus acutifolius ( Vietnamita )

fornecido por wikipedia VI

Asparagus acutifolius là một loài thực vật có hoa trong họ Măng tây. Loài này được L. mô tả khoa học đầu tiên năm 1753.[1]

Hình ảnh

Chú thích

  1. ^ The Plant List (2010). Asparagus acutifolius. Truy cập ngày 16 tháng 7 năm 2013.

Liên kết ngoài


Hình tượng sơ khai Bài viết liên quan đến họ Măng tây này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn.
licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Wikipedia tác giả và biên tập viên
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia VI

Asparagus acutifolius: Brief Summary ( Vietnamita )

fornecido por wikipedia VI

Asparagus acutifolius là một loài thực vật có hoa trong họ Măng tây. Loài này được L. mô tả khoa học đầu tiên năm 1753.

licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Wikipedia tác giả và biên tập viên
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia VI