Buddleja és un gènere de d'arbusts i arbres amb flors.
Actualment està inclòs en la família Scrophulariaceae, però abans ho estava en la família Loganiaceae o en la seva pròpia família Buddleiàcia, Buddleiàcies o Buddlejaceae. La majoria de les espècies del gènere són arbustives i unes poques són arbres. Són natives de les parts càlides del Nou Món des del sud dels Estats Units fins a Xile, mentre que al Vell Món ho són de l'Àfrica i Àsia mentre són absents (com planta nativa) d'Europa i Australàsia.[1]
Linnaeus va crear el nom en honor del botànic anglès Adam Buddle (1662–1715). El nom científic és font de confusió. L'ús actual del neollatí de botànica, per al derivat de «Buddle» hauria de ser buddleia, però en les edicions de 1753 i 1754 del seu Species Plantarum Linnaeus va utilitzar la forma buddleja, una ortografia antany habitual.[2] Amb el curs del temps, el Codi Internacional de Nomenclatura d'algues, fongs i plantes va esdevenir més estricte, però a l'edició del 2006 va decidir que en aquest cas, s'ha d'utilitzar l'ortografia original de Linnaeus, amb «J».[3][4]
L'Enciclopèdia Catalana i el Termcat van acceptar l'ortografia catalanitzada budleia amb una «D» i «I» com nom comú per a l'espècie (Buddleja davidii) i les seves varietats, antigament usada en jardineria i l'única naturalitzada a Catalunya,[5][6] però prohibida des del 2012 per invasora.
Buddleja és un gènere de d'arbusts i arbres amb flors.
Actualment està inclòs en la família Scrophulariaceae, però abans ho estava en la família Loganiaceae o en la seva pròpia família Buddleiàcia, Buddleiàcies o Buddlejaceae. La majoria de les espècies del gènere són arbustives i unes poques són arbres. Són natives de les parts càlides del Nou Món des del sud dels Estats Units fins a Xile, mentre que al Vell Món ho són de l'Àfrica i Àsia mentre són absents (com planta nativa) d'Europa i Australàsia.