Helianthemum apenninum (L.) Mill., l'è 'na piànta erbàcea de la famìa botànica de le Cistaceae.
L'è 'na piànta sufruticùza, che rìa a 5÷30 ghèi de altèsa, la pöl stà 'n pé bèla drécia (portamènt erèt) o sedenò ìga di ram che i cór zó bas söl teré (portamènt prostràt) e che de spès i mèt le raìs.
La fiuridüra l'è 'n tra i mes de màgio e löi. I fiùr i è larch presapóch 2 ghèi e i è de culùr biànch, con 5 pétali che somèa strubiunàcc. In del mès ol fiùr l'è zalt compàgn di stam. El g'ha tré sépali estèrni pilùs; du sépali i è picinì fés. I fiur i vé a furmà dele 'nfiurescènse ràre. Le fòie i è lineàr-lanceolàde, grìze e peluzète, sura de töt sö la fàcia de l'envèrs, le g'ha l'òrlo come riultàt sóta e i è lónghe de mès ghèl a 2 ghèi.
Helianthemum apenninum (L.) Mill., l'è 'na piànta erbàcea de la famìa botànica de le Cistaceae.
L'è 'na piànta sufruticùza, che rìa a 5÷30 ghèi de altèsa, la pöl stà 'n pé bèla drécia (portamènt erèt) o sedenò ìga di ram che i cór zó bas söl teré (portamènt prostràt) e che de spès i mèt le raìs.
La fiuridüra l'è 'n tra i mes de màgio e löi. I fiùr i è larch presapóch 2 ghèi e i è de culùr biànch, con 5 pétali che somèa strubiunàcc. In del mès ol fiùr l'è zalt compàgn di stam. El g'ha tré sépali estèrni pilùs; du sépali i è picinì fés. I fiur i vé a furmà dele 'nfiurescènse ràre. Le fòie i è lineàr-lanceolàde, grìze e peluzète, sura de töt sö la fàcia de l'envèrs, le g'ha l'òrlo come riultàt sóta e i è lónghe de mès ghèl a 2 ghèi.