dcsimg
Imagem de Melaleuca dissitiflora F. Müll.
Life » » Archaeplastida » » Angiosperms » » Myrtaceae »

Melaleuca dissitiflora F. Müll.

Melaleuca dissitiflora ( Asturiano )

fornecido por wikipedia AST

Melaleuca dissitiflora, comúnmente conocíu como árbol del té de regueru (creek tea–tree), ye un árbol del xéneru Melaleuca nativu d'Australia.

 src=
Frutos

Descripción

Melaleuca dissitiflora algama un tamañu de 5 m d'altor, y de 2 a 4 m d'anchu y tien una corteza asemeyada al papel gris. Les sos fueyes tán dispuestes de forma alterna, con 13-50 milímetros de llargu y 1-5,5 milímetros d'anchu, glabres sacante cuando son bien nuevos, de forma llinial a elíptica y estrechaes a un puntu.[1][2]

Les flores son de color blancu a color crema y tán dispuestes n'espigues nos estremos de les cañes que siguen creciendo dempués del floriamientu. Les inflorescencies son d'hasta 12 milímetros de diámetru, 60 milímetros de llargu y con ente 10 a 30 flores individuales. Los pétalos disponer en cinco bultos alredor de la flor con 15 a 35 estame per paquete. La dómina de floriamientu ye variable, pero de cutiu produzse pel hibiernu. Los frutos que lu siguen son cápsules maderices de 2.2-3.5 milímetros de llongura dispuestes en recímanos más o menos esféricos alredor del tarmu.[1][2][3]

Distribución y hábitat

Melaleuca dissitiflora alcuéntrase nes partes más seques del interior d'Australia, como Flinders Ranges en Australia del Sur. Tamién s'atopa nel Territoriu del Norte y l'oeste de Queensland y hai una población dixunta en Australia Occidental, cerca de la so frontera col Territoriu del Norte. Crez en llugares predresos, nos cursos d'agua efímeru y d'ábanos.[1][2][4]

Usos

Horticultura

Melaleuca dissitiflora cultivóse en pocos llugares, incluyendo llugares onde l'agua ye de tan solo 700 milímetros per añu.[2] Ye según los informes, una especie resistente a les xelaes y de rápida crecedera.[5]

Aceites esenciales

Les fueyes d'esta especie producen cantidaes significatives d'aceites esenciales como'l 1,8-cineol (eucaliptol).[1] Esperimentos sobre árboles d'esta especie nel ambiente seco cerca d'Alice Springs revelaron que munchos producen un aceite esencial con unos niveles de terpineno-4-ol y p-cimeno mayores que los atopaos nel aceite árbol del té comercial deriváu principalmente de Melaleuca alternifolia.[6]

Tosicidá

Les partes aérees de Melaleuca dissitiflora contienen l'aceite esencial eucaliptol, que la so ingestión puede suponer un riesgu pa la salú.[7]

Taxonomía

Melaleuca dissitiflora describióse por Ferdinand von Mueller y espublizóse en Estaza Phytographiæ Australiæ 3: 153. 1863.[8][9][10]

Etimoloxía

Malaleuca: nome xenéricu

dissitiflora: epítetu llatín compuestu de dissitus, que significa "esvalixaos"[11] y flos que significa "flor"[12] en referencia a les flores que tán en recímanos sueltos na inflorescencia.[1]

Sinonimia

Ver tamién

Referencies

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Melaleucas : their botany, essential oils and uses, 151. ISBN 9781922137517.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Melaleucas: a field and garden guide, 2nd, 98–99. ISBN 1876334983.
  3. «Melaleuca dissitiflora». Electronic Flora of South Australia Fact Sheet. State Herbarium of South Australia. Consultáu'l 3 sep 2015.
  4. «{{{nombre}}}» (inglés). FloraBase. Departamentu de Mediu Ambiente y Conservación, Gobiernu d'Australia Occidental.
  5. «Melaleuca dissitiflora». Alice Springs Town Council. Consultáu'l 3 setiembre 2015.
  6. «Essential oil from Melaleuca dissitiflora: a potential source of high quality tea tree oil». Industrial Crops and Products 2 (3). doi:10.1016/0926-6690(94)90038-8. http://www.researchgate.net/publication/232358016_Essential_oil_from_Melaleuca_dissitiflora_a_potential_source_of_high_quality_tea_tree_oil. Consultáu 'l 3 sep 2015.
  7. European Food Safety Authority (EFSA). «Compendium of botanicals reported to contain naturally occuring substances of possible concern for human health when used in food and food supplements». EFSA Journal 10 (5). doi:10.2903/j.efsa.2012.2663. http://www.efsa.europa.eu/sites/default/files/scientific_output/files/main_documents/2663.pdf.
  8. «Melaleuca dissitiflora». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 6 d'avientu de 2014.
  9. (1863) Estaza Phytographiae Australiae., 153. Consultáu'l 3 sep 2015.
  10. «Melaleuca dissitiflora». APNI. Consultáu'l 3 sep 2015.
  11. «dissitus». Wiktionary. Consultáu'l 3 sep 2015.
  12. . Wiktionary. Consultáu'l 3 sep 2015.
  13. «Melaleuca dissitiflora». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultáu'l 5 de setiembre de 2015.

Enllaces esternos

Cymbidium Clarisse Austin 'Best Pink' Flowers 2000px.JPG Esta páxina forma parte del wikiproyeutu Botánica, un esfuerciu collaborativu col fin d'ameyorar y organizar tolos conteníos rellacionaos con esti tema. Visita la páxina d'alderique del proyeutu pa collaborar y facer entrugues o suxerencies.
licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Wikipedia authors and editors
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia AST

Melaleuca dissitiflora: Brief Summary ( Asturiano )

fornecido por wikipedia AST
Melaleuca dissitiflora

Melaleuca dissitiflora, comúnmente conocíu como árbol del té de regueru (creek tea–tree), ye un árbol del xéneru Melaleuca nativu d'Australia.

 src= Frutos
licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Wikipedia authors and editors
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia AST