Els cíxids (Cixiidae) són una família d'hemípters arqueorrincs distribuïts a tot el món i que comprèn més de 2.000 espècies de més de 150 gèneres.
Les espècies de Cixiidae solen ser comparativament petites (grandària corporal inferior a un centímetre). Els adults s'alimenten d'herbes, arbustos i / o arbres, alguns d'ells són polífags, mentre que uns altres estan especialitzats en les seves plantes hostes (monophagous). Un parell d'espècies són cavernícoles, alimentant-se d'arrels en les coves volcàniques. Les femelles ocasionalment usen impressionants "cues de cera" produïdes per la cera que produeixen les plaques en la punta del seu abdomen.
Diverses espècies tenen importància econòmica (per exemple, Hyalesthes obsoletus, Haplaxius crudus). Són comuns els paràsits en aquests insectes, causant malalties en els palmells de coco i fullatge, vinya, remolatxa, i lliris.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: CíxidsDie Glasflügelzikaden (Cixiidae) sind eine weltweit verbreitete Familie der Spitzkopfzikaden, innerhalb derer sie mit über 2100 Arten aus über 150 Gattungen eine der artenreichsten Familien darstellen. In Europa sind 149 Arten in 21 Gattungen vertreten,[1] davon kommen in Mitteleuropa 34 Arten in 10 Gattungen[2] und in Deutschland 20 Arten in 7 Gattungen vor.[3] Manche Glasflügelzikaden sind als Überträger von Pflanzenkrankheiten bekannt (z. B. die Winden-Glasflügelzikade Hyalesthes obsoletus an Weinreben in Mitteleuropa oder Haplaxius crudus an Palmen in der Karibik).
Die Vertreter der Familie sind von „mittlerer“ Größe, ihre Körperlängen betragen zwischen 3 und 11 Millimetern. Die Flügel sind meist transparent, worauf der deutsche Familienname Bezug nimmt. Viele Arten tragen auf den Flügeladern beborstete Höcker, sogenannte Tuberkel.
Die Larven leben unterirdisch und saugen an Wurzeln, während die erwachsenen Tiere meist oberirdisch an Gräsern, Kräutern, Bäumen und Sträuchern leben. In oberflächennahen Höhlensystemen (z. B. auf Hawaii, den Kanarischen Inseln, den Azoren und in Süditalien) finden sich auch unpigmentierte, oft blinde, permanent unterirdisch lebende Arten.
Die Familie der Glasflügelzikaden umfasst die drei Unterfamilien Borystheninae, Bothriocerinae und Cixiinae. Letztere wird in 15 Triben unterteilt. In Europa kommen nur Vertreter der Cixiinae vor.
Die Glasflügelzikaden (Cixiidae) sind eine weltweit verbreitete Familie der Spitzkopfzikaden, innerhalb derer sie mit über 2100 Arten aus über 150 Gattungen eine der artenreichsten Familien darstellen. In Europa sind 149 Arten in 21 Gattungen vertreten, davon kommen in Mitteleuropa 34 Arten in 10 Gattungen und in Deutschland 20 Arten in 7 Gattungen vor. Manche Glasflügelzikaden sind als Überträger von Pflanzenkrankheiten bekannt (z. B. die Winden-Glasflügelzikade Hyalesthes obsoletus an Weinreben in Mitteleuropa oder Haplaxius crudus an Palmen in der Karibik).
The Cixiidae are a family of fulgoroid insects, one of many families commonly known as planthoppers, distributed worldwide and comprising more than 2,000 species from over 150 genera. The genera are placed into three subfamilies, Borystheninae, Bothriocerinae and Cixiinae with sixteen tribes currently accepted in Cixiinae.[1]
Cixiid species are typically comparatively small (body size less than a centimeter) and usually inconspicuous. The face is longer than wide and the head is narrower than the pronotum. The forewings are at least partly transparent and the veins bear minute setae. The hind tibiae end in a cluster of spines and may sometimes have spines along their length. Nymphs live underground, feeding on roots. Adults feed on herbs, shrubs and/or trees; some are polyphagous, while others are specialised on their host plants (monophagous). A couple of species are cavernicolous, feeding on roots in volcanic caves. Females occasionally bear impressive "wax tails" produced by wax-producing plates at the tip of their abdomen.[2][3]
Several species are of economic importance (e.g. Hyalesthes obsoletus, Haplaxius crudus). Phytoplasma are common parasites in these insects, causing diseases in coconut palms and foliage, grapevines, sugar beets, and lilies.[4]
The fossil record of Cixiidae is limited, and a number of taxa which have placed into the family may need to be reexamined and moved to different families. The oldest confirmed taxa are from the Early Cretaceous with ‘Cixius’ petrinus described from Barremian deposits in England, Karebodopoides aptianus from Hauterivian to Aptian Lebanese amber and Cretofennahia cretacea plus an unnamed specimen from the Aptian of Brazil.[5] Due to the abundant nature of Cixiidae as inclusions in Eocene Baltic amber a number of taxa have been described, including Glisachaemus jonasdamzeni and Autrimpus sambiorum. Several taxa have also been described from Miocene Dominican amber including Oligocixia electrina and Oliarius kulickae.[5]
The Cixiidae are a family of fulgoroid insects, one of many families commonly known as planthoppers, distributed worldwide and comprising more than 2,000 species from over 150 genera. The genera are placed into three subfamilies, Borystheninae, Bothriocerinae and Cixiinae with sixteen tribes currently accepted in Cixiinae.
Los cixíidos (Cixiidae) son una familia de hemípteros Auchenorrhyncha distribuidos en todo el mundo y que comprende más de 2.000 especies de más de 150 géneros.[1]
Las especies de Cixiidae suelen ser comparativamente pequeñas (tamaño corporal inferior a un centímetro). Los adultos se alimentan de hierbas, arbustos y / o árboles, algunos de ellos son polífagos, se alimentan de una variedad de plantas, mientras que otros están especializados en una o unas pocas plantas hospederas (monofagos). Un par de especies son cavernícolas, alimentándose de raíces en las cuevas volcánicas. Las hembras ocasionalmente llevan impresionantes "colas de cera" producidas por placas glandulares en el extremo del abdomen.[2][3]
Varias especies tienen importancia económica (por ejemplo, Hyalesthes obsoletus, Haplaxius crudus). Con frecuencia tienen parásitos (Phytoplasma), los cuales causan enfermedades en las palmas de coco, en la vid, remolacha azucarera, y lirios.
Los cixíidos (Cixiidae) son una familia de hemípteros Auchenorrhyncha distribuidos en todo el mundo y que comprende más de 2.000 especies de más de 150 géneros.
Las especies de Cixiidae suelen ser comparativamente pequeñas (tamaño corporal inferior a un centímetro). Los adultos se alimentan de hierbas, arbustos y / o árboles, algunos de ellos son polífagos, se alimentan de una variedad de plantas, mientras que otros están especializados en una o unas pocas plantas hospederas (monofagos). Un par de especies son cavernícolas, alimentándose de raíces en las cuevas volcánicas. Las hembras ocasionalmente llevan impresionantes "colas de cera" producidas por placas glandulares en el extremo del abdomen.
Varias especies tienen importancia económica (por ejemplo, Hyalesthes obsoletus, Haplaxius crudus). Con frecuencia tienen parásitos (Phytoplasma), los cuales causan enfermedades en las palmas de coco, en la vid, remolacha azucarera, y lirios.
Les Cixiidae sont une famille d'insectes hémiptères piqueurs qui vivent essentiellement en zone tropicale.
Ce sont des espèces phytophages dont une bonne partie sont monophages, inféodées à une seule espèce de plante hôte. Les nymphes de cixiidés se nourrissent de racines.
Quelques espèces sont cavernicoles[1]
En agriculture, les cixiidae peuvent être vecteur de maladies.
Le phytoplasme est un groupe de bactéries parasites commune sur les cixiidés qui peut être transmis aux cultures lorsqu'elles sont piquées ; c'est parfois le cas sur les palmes de cocotier, la vigne, les betteraves sucrières, la lavande et les lys.
Exemple : Maladie du bois noir de la vigne provoquée par Hyalesthes obsoletus[2],[3].
Il existe 150 genres et plus de 2 000 espèces de cixiidés.
Selon Catalogue of Life (19 août 2013)[4] :
Selon ITIS (19 août 2013)[6] :
Selon NCBI (19 août 2013)[7] :
Les Cixiidae sont une famille d'insectes hémiptères piqueurs qui vivent essentiellement en zone tropicale.
Ce sont des espèces phytophages dont une bonne partie sont monophages, inféodées à une seule espèce de plante hôte. Les nymphes de cixiidés se nourrissent de racines.
Quelques espèces sont cavernicoles
Cixiidae Spinola, 1839, è una Famiglia cosmopolita comprendente insetti dell'Ordine dei Rincoti Omotteri, Superfamiglia dei Fulgoroidei. Nell'ambito della superfamiglia rappresenta uno dei raggruppamenti più consistenti, comprendendo oltre 1900 specie ripartite fra poco più di 150 generi.
I Cixiidae sono insetti di piccole dimensioni, con corpo lungo 3-11 mm e livree poco appariscenti, generalmente di colore bruno, grigio o nerastro.
Il capo presenta la regione fronto-clipeale poco pronunciata, percorsa da una carena mediana longitudinale e due laterali ai margini. Contrariamente alla generalità dei Fulgoroidei, la maggior parte dei Cixiidae possiede tre ocelli, di cui due situati ai lati delle carene laterali, sotto gli occhi, e il terzo sulla carena mediana fra la fronte e il clipeo. Le antenne hanno la conformazione tipica dei Fulgoroidei: sono brevi e si inseriscono sotto gli occhi, hanno i due articoli prossimali molto dilatati e un breve flagello non segmentato. Il rostro mostra il segmento distale più lungo che largo.
Le ali anteriori sono generalmente membranose ed hanno una venatura reticolata nella parte distale; le vene sono disseminate di piccoli turbercoli. I principali elementi morfologici caratterizzanti consistono nell'assenza di granulazioni sulle venature e nello sviluppo delle nervature del clavo che, a differenza di quelle di altri Fulgoroidei, non arrivano all'apice della regione. Le ali posteriori hanno la regione anale priva di nervature trasverse. In posizione di riposto, in genere, le ali sono ripiegate orizzontalmente sull'addome, ma in diverse specie sono tenute verticalmente aoi lati. Le zampe posteriori portano una corona di spine all'apice del secondo segmento tarsale.
L'addome presenta caratteri variabili secondo la specie in merito alla conformazione dell'ovopositore. Le femmine di diverse specie emettono cera sotto forma di placche dall'urotergite IX.
Le neanidi e le ninfe vivono generalmente nel terreno nutrendosi a spese della parte basale delle piante o delle radici superficiali.
La famiglia comprende specie fitomize, che si nutrono a spese della linfa elaborata prelevata dal floema. In genere sono polifagi, ma vi sono comprese anche specie monofaghe o oligofaghe.
Alcune specie sono di importanza agraria in quanto vettori di fitoplasmi e virus fitopatogeni. Questo ruolo è documentato per le seguenti specie:
La famiglia dei Cixiidae comprende>2000 specie ripartite fra 156 generi[7]. La classificazione intermedia fra i ranghi di genere e famiglia contempla la ripartizione in sottofamiglie e tribù. I più recenti orientamenti suddividono la famiglia in tre sottofamiglie, Borystheninae, Bothriocerinae e Cixiinae, di cui quella più rappresentativa, Cixiinae, comprende 16 tribù[5][8][9].
Cixiidae Spinola, 1839, è una Famiglia cosmopolita comprendente insetti dell'Ordine dei Rincoti Omotteri, Superfamiglia dei Fulgoroidei. Nell'ambito della superfamiglia rappresenta uno dei raggruppamenti più consistenti, comprendendo oltre 1900 specie ripartite fra poco più di 150 generi.
Glassvingesikader er en familie av sikader, og en del av gruppen Fulgoromorpha. De finnes over hele verden.
Små til middelsstore (3 – 11 mm), avlange sikader. Hodet er kort og bredt, pannen og ansiktet har lengdekjøler, pannen er ikke eller lite framskytende mellom de ganske store fasettøynene. Oversiden av thorax (mesonotum og scutellum) kan ha lengdekjøler. Antennene er ganske små og sitter festet på sidene av hodet under fasettøynene. Sugesnabelen er kort og peker i hvile bakover mellom forhoftene. Forvingene er store og nærmest rektangulære med avrundede hjøner. De dekker normalt hele bakkroppen. Vanligvis er de glassklare, gjerne med ett eller to brune tverrbånd, men de kan også være fargede (dog gjennomsiktige). De har et tett nett av kraftige årer og det sitter påfallende, små, brune, hårbærende knøler jevnt fordelt utover vingeårene. Bakvingene er vanligvis velutviklede, og de flyr godt. For- og mellombeina er nokså korte, bakbeina utviklet til hoppebein.
Hunner utskiller et voks lignende stoff på bakkroppen.
De fleste artene er plantesugere, men noen få er rovdyr.
Nymfene lever i jorden og suger saft av planterøtter. De voksne lever over jorden, på og av planter, hovedsakelig trær. Noen er spesialiserte på ett planteslag, mens andre kan leve på flere.
Nymfene har flere hudskift og ligner mer og mer på de voksne (imago) for hvert hudskifte. Cixidae-artene har ufullstendig forvandling, overgang fra nyklekt larve til det voksne kjønnsmodne insektet går gradvis gjennom flere nymfestadier.
Cixiidae er en gammel gruppe, og fossiler er kjent tilbake til jura-tiden.
Phytoplasma er vanlige parasittene i noen arter, disse har økonomisk betydning som skadedyr på enkelte frukt, sukkerbete og liljer.
Det er beskrevet rundt 150 slekter og nær 2000 arter, men det er sannsynlig at det kan finnes dobbelt så mange arter. I Europa er det funnet nær 150 arter, i Norge bare seks.
Glassvingesikader er en familie av sikader, og en del av gruppen Fulgoromorpha. De finnes over hele verden.
Cixiidae é uma família de hemípteros da subordem Auchenorrhyncha com distribuição cosmopolita, que compreende mais de 2 000 espécies distribuídas por mais de 150 géneros.
As espécies pertencentes a géneros da família Cixiidae são em geral comparativamente pequenas (tamanho corporal inferior a um centímetro). Os adultos alimentam-se de ervas, arbustos ou árvores, sendo que alguns são polífagos, outros estão especializados em determinadas plantas hospedeiras (monófagos).
A família inclui algumas espécies cavernícolas, as quais se alimentam das raízes que penetram nas cavidades vulcânicas.
As fêmeas ocasionalmente apresentam impressionantes "caudas de cera" criadas pela cera que produzem nas placas situadas no extremo do seu abdómen.
Várias espécies têm importância económica (por exemplo as espécies Hyalesthes obsoletus e Haplaxius crudus). Algumas das espécies são parasitas, causando danos em palmeiras, entre as quais os coqueiros, e nas folhagens de videira, de beterraba açucareira e de lírios.
A família compreende as seguintes subfamílias[1]:
Cixiidae é uma família de hemípteros da subordem Auchenorrhyncha com distribuição cosmopolita, que compreende mais de 2 000 espécies distribuídas por mais de 150 géneros.
As espécies pertencentes a géneros da família Cixiidae são em geral comparativamente pequenas (tamanho corporal inferior a um centímetro). Os adultos alimentam-se de ervas, arbustos ou árvores, sendo que alguns são polífagos, outros estão especializados em determinadas plantas hospedeiras (monófagos).
A família inclui algumas espécies cavernícolas, as quais se alimentam das raízes que penetram nas cavidades vulcânicas.
As fêmeas ocasionalmente apresentam impressionantes "caudas de cera" criadas pela cera que produzem nas placas situadas no extremo do seu abdómen.
Várias espécies têm importância económica (por exemplo as espécies Hyalesthes obsoletus e Haplaxius crudus). Algumas das espécies são parasitas, causando danos em palmeiras, entre as quais os coqueiros, e nas folhagens de videira, de beterraba açucareira e de lírios.
Kilstritar (Cixiidae) är en familj i insektsordningen halvvingar som hör till underordningen stritar. Familjen innehåller över 2000 arter i omkring 150 olika släkten.
Kännetecknande för familjen är att de flesta arter är relativt små, under 10 millimeter i kroppslängd. Många påminner till utseendet om flugor, med breda klara vingar och stora fasettögon. Som imago är de växtätare och lever på olika slags örter. Vissa arter är specialiserade på en enda växtart, medan andra kan leva på flera olika växtarter. Larverna lever oftast i marken och äter rötter.
Kilstritar (Cixiidae) är en familj i insektsordningen halvvingar som hör till underordningen stritar. Familjen innehåller över 2000 arter i omkring 150 olika släkten.
Kännetecknande för familjen är att de flesta arter är relativt små, under 10 millimeter i kroppslängd. Många påminner till utseendet om flugor, med breda klara vingar och stora fasettögon. Som imago är de växtätare och lever på olika slags örter. Vissa arter är specialiserade på en enda växtart, medan andra kan leva på flera olika växtarter. Larverna lever oftast i marken och äter rötter.
Циксииды[1] (лат. Cixiidae) — семейство равнокрылых насекомых.
Мелкого и среднего размера цикадовые насекомые (как правило от 3 до 10 мм)[2]. Вершины задних голеней без шпор. Средней величины, обычно слегка дорсовентрально уплощенные цикадовые насекомые. Личинки живут в щелях почвы, под камнями и т. п., хорошо прыгают. Имаго обычно на деревьях или в траве. Для СССР указывалось 16 родов и свыше 70 видов[3].
Более 2000 видов и 150 родов. В Европе около 100 видов[4].
Циксииды (лат. Cixiidae) — семейство равнокрылых насекомых.