Eryngium tricuspidatum L.

Eryngium tricuspidatum és una espècie de planta fanerògama de la família de les Apiàcies que es distribueix per l'oest de la regió mediterrània.

Descripció

És una herbàcia perennifòlia, que arriba a mesura de 7 a 90 cm d'alçada, erecta, espinosa a les inflorescències. Arrel llenyosa, indivisa, que s'eixampla subterràniament en un òrgan napiforme, sense restes fibroses. Tiges de 0,15 a 0,7 cm de diàmetre a la base, simples (dividides només a la part superior), de color verdós o palla. Fulles més o menys tendres, marcadament dimorfes, verdes, poc persistents; les basals 3-12 × 1-6 cm, de suborbiculars a obovat-rectangulars, cordiformes a la base, crenat-dentades, amb nerviació palmati-reticulada, amb pecíol llarg (de c. 3/5 del total de la longitud de la fulla) i inerme; de 5 a 15 fulles caulinars d'1,5-6 cm, palmatisectes (les inferiors des de trilobades), amb 6-7 segments linears de marge espinulós i a vegades també lobulat-espinós, sèssils, subamplexicaules, escampades gairebé totes elles. De 2 a 15(20) capítols de 6-10 mm, subesfèrics o globosos, clarament destacats de l'involucre, el central amb peduncle de 10-60 mm, multiflors, agrupats en dicasis. De 5 a 6 bràctees, de 15-50 × c. 1,5 mm, de (2)4-6 vegades la longitud del capítol, linears, més o menys rígides, amb nervi mitjà molt marcat i 3-5 espínules a cada costat, sovint amb un parell d'espines cap a la base, verdes, amb espines, o sense, que alternen amb elles a la base del capítol. Bractèoles de 4-6,5 mm, tantes com flors, rígides, triquetres, 3-cuspidades. Sèpals c. 2 mm, estretament ovats, mucronats, glaucescents i amb marge membranaci molt estret. Mericarps de 2 × 2 mm, amb escates lanceolades (fins a 0,8 mm), disposades sobretot cap a l'àpex i en les costelles comissurals. Té un nombre de cromosomes de 2n = 16.^[1]

Distribució i hàbitat

Es troba a les clarianes de matollars i pastures degradades, a substrats molt secs; a una altitud d'entre 200-900 msnm al Nord d'Àfrica, Sardenya, Sicília i sud de la península Ibèrica.

Taxonomia

Eryngium tricuspidatum va ser descrita per Linné i publicada a Demonstrationes Plantarum 8. 1753.^[2]

Etimologia

• Eryngium: nom genèric que probablement fa referència a la paraula que recorda l'eriçó: "Erinaceus" (especialment des del grec "erungion" = "ción"), tot i que també podria derivar d'"eruma" (= protecció), en referència a les espinoses fulles de les plantes d'aquest tipus.
• tricuspidatum: epítet llatí que significa "tripunta, tres punxes".^[3]

Sinonímia

• Eryngium zanonii Lam.^[4]

Referències

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eryngium tricuspidatum Podeu veure l'entrada corresponent a aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.