Lobelia chinensis o lobelia de China (Bambianlian), ye una especie de planta de flores perteneciente a la familia Campanulaceae. Ye una de les 50 yerbes fundamentales utilizaes na medicina tradicional china, onde tien el nome (chinu simplificáu: 半边莲; pinyin: bàn biān lián.
Son yerbes, perennes. Tarmos decumbentes, delgaos, qu'algamen los 6-30 cm d'altor, nodos glabros, menores enraigonaos. Fueyes alternes, sésiles o peciolaes de 1 mm, fueya estrecha elíptica, elíptica o llanceolada, de 7-26 x 1,5-7 mm, glabra, base arrondada, obtusa, o llargamente cuneiforme, marxe enteru o evidente ferrucháu na parte cimera, ápiz agudu o acumináu. Flores xeneralmente solitaries, axilares nes fueyes cimeres de les cañes; pedicelos delgaos, 1.2-2.5 cm; bractéoles 2 na base, de 1 mm, glabro o ausente. Hipanto estrechu obconical. Corola de color rosa, blancu o azul, de 10-15 mm, estremáu na base na parte posterior, con vellosidaes blanques debaxo del gargüelu. Cápsula obconica, de 6-7 mm. Granes llargamente elíptiques, estruyíes. Fl. y fr. mayu-ochobre.[2]
Alcuéntrase nos arrozales, regueros, ente les camperes húmedes en Anhui, Fujian, Guangdong, Guangxi, Guizhou, Hainan, Hubei, Hunan, Jiangsu, Jiangxi, Sichuan, Taiwán, Yunnan, Zhejiang, Bangladex, Camboya, India, Xapón (incluyendo les Islles Ryukyu), Corea, Laos, Malasia, Nepal, Sri Lanka, Tailandia y Vietnam.
Alcuéntrase en China. El so hábitat natural son los banzaos, manantiales y llugares húmedos.
Lobelia chinensis describióse por João de Loureiro y espublizóse en Flora Cochinchinensis 2: 514. 1790[3]
Lobelia: nome xenéricu que foi nomáu n'honor del botánicu belga Matthias de Lobel (1538-1616).[4]
chinensis: epítetu xeográficu qu'alude al so localización en China.
Lobelia chinensis o lobelia de China (Bambianlian), ye una especie de planta de flores perteneciente a la familia Campanulaceae. Ye una de les 50 yerbes fundamentales utilizaes na medicina tradicional china, onde tien el nome (chinu simplificáu: 半边莲; pinyin: bàn biān lián.
Vista de la planta Vista de la planta Flor