nomes no trilho de navegação
Pseudoscaphirhynchus fedtschenkoi és una espècie de peix pertanyent a la família dels acipensèrids[4][5] i de la qual no hi ha registres des de la dècada del 1960.[6]
Fa 65 cm de llargària màxima[7] i presenta 15-22 escates dorsals, 37-46 de laterals i 6-11 de ventrals. Musell llarg, pla i en forma de pala. Absència d'espines al cap. Aletes pectorals aixecades als extrems. La part posterior del cos és de color gris a negre i la ventral de color blanc.[8] És de fecundació externa[9][10] i la reproducció té lloc cap a finals d'abril.[11]
Els adults es nodreixen d'organismes bentònics (sobretot de larves d'insectes).[11] Hom creu que és capaç d'alimentar-se a la mar d'Aral, tot i que s'ha adaptat a viure en aigua dolça.[12]
És un peix d'aigua dolça i salabrosa, demersal, potamòdrom[13] i de clima temperat,[14] el qual és un endemisme de la conca del riu Sirdarià[15] (conca de la mar d'Aral)[16] a l'Uzbekistan,[17][18] el Tadjikistan i el Kazakhstan[19] a l'Àsia central.[20][3]
Les seues principals amenaces són la pesca per al consum humà, la mala qualitat de l'aigua a causa de la contaminació agrícola, el fet que el riu Sirdarià ja no arribi a la mar d'Aral des de l'any 1975 a causa dels transvasaments d'aigua i la construcció de preses,[21] i la progressiva desaparició de la mar d'Aral, ja que la seua superfície s'ha vist reduïda en un 60% des del 1973 fins al 2000[22] (la seua aigua ha esdevingut hipersalina i no conté peixos tret d'una petita reserva situada al nord-est).[6]
És inofensiu per als humans,[14] el seu índex de vulnerabilitat és de moderat a alt (53 de 100)[23] i molts autors el consideren extint.[24][25]
Pseudoscaphirhynchus fedtschenkoi és una espècie de peix pertanyent a la família dels acipensèrids i de la qual no hi ha registres des de la dècada del 1960.
Lopatonos Fedčenkův (Pseudoscaphirhynchus fedtschenkoi) je jeseterovitá ryba z rodu lopatonos (Pseudoscaphirhynchus). Areálem výskytu jsou Kazachstán, Tádžikistán a Uzbekistán. Jedná se o endemit vyskytující se pouze v řece Syrdarja, a do jeho devastace, také v Aralském jezeře.
Druh nebyl pozorován od 60. let 20. století. Mezinárodní svaz ochrany přírody (IUCN) jej klasifikuje jako kriticky ohrožený, pravděpodobně vyhynulý.[2] Důvodem vymizení je devastace přirozeného prostředí: vysychání Aralského jezera, stavba přehrad a úbytek vody v řece Syrdarja v důsledku jejího masivního odvádění na zavlažovací projekty v okolních pouštich.
Lopatonos Fedčenkův je na seznamu 25 nehledanějších „ztracených“ druhů v projektu The Search for Lost Species organizace Global Wildlife Conservation.[3]
V tomto článku byl použit překlad textu z článku Syr Darya sturgeon na anglické Wikipedii.
Obrázky, zvuky či videa k tématu lopatonos Fedčenkův ve Wikimedia Commons
Lopatonos Fedčenkův (Pseudoscaphirhynchus fedtschenkoi) je jeseterovitá ryba z rodu lopatonos (Pseudoscaphirhynchus). Areálem výskytu jsou Kazachstán, Tádžikistán a Uzbekistán. Jedná se o endemit vyskytující se pouze v řece Syrdarja, a do jeho devastace, také v Aralském jezeře.
Druh nebyl pozorován od 60. let 20. století. Mezinárodní svaz ochrany přírody (IUCN) jej klasifikuje jako kriticky ohrožený, pravděpodobně vyhynulý. Důvodem vymizení je devastace přirozeného prostředí: vysychání Aralského jezera, stavba přehrad a úbytek vody v řece Syrdarja v důsledku jejího masivního odvádění na zavlažovací projekty v okolních pouštich.
Lopatonos Fedčenkův je na seznamu 25 nehledanějších „ztracených“ druhů v projektu The Search for Lost Species organizace Global Wildlife Conservation.
Der Syrdarja-Schaufelstör (Pseudoscaphirhynchus fedtschenkoi) ist eine wahrscheinlich ausgestorbene Fischart aus der Familie der Störe (Acipenseridae). Er kommt endemisch im Syrdarja in Zentralasien vor.
Der Syrdarja-Schaufelstör hat wie die anderen Schaufelstöre einen spindelförmigen, vorne verbreiterten Körper mit einer breiten, flachen spatelförmigen Schnauze. Wie der Kleine Amudarja-Schaufelstör (Pseudoscaphirhynchus kaufmanni) erreicht er nur eine Körperlänge von 20,7 bis 27 Zentimetern, mit dem Filament der Schwanzflosse bis zu 36 Zentimetern. Die Schnauze trägt keine Stacheln und ist länger als bei den beiden Amudarja-Schaufelstören. Ihre Länge variiert deutlich zwischen den verschiedenen Morphen. Entlang des Körpers verlaufen die für Störe typischen fünf Reihen von Knochenschuppen, wobei diese zahlreicher sind als bei den Amudarja-Arten. Die Reihe entlang des Rückens zählt 15 bis 22 Schilde mit 4 bis 5 weiteren kleinen Schilden hinter der 30- bis 34-strahligen Rückenflosse. Die seitlichen Reihen zählen 37 bis 46 und die Bauchreihen 6 bis 11 Schilde. Die Brustflossen sind an ihrem äußeren Rand nach oben gefaltet. Die Afterflosse weist 19 bis 20 Strahlen auf, vor ihr sitzen 4 bis 5, dahinter noch einmal 1 bis 5 kleine Schilde.
Historisch konnten drei Morphen unterschieden werden. Die gewöhnliche Morphe wies eine lange Schnauze und kein Filament an der Schwanzflosse auf, die brevirostris-Morphe eine kürzere Schnauze und ein langes Filament am oberen Lappen der Schwanzflosse und die intermedia-Morphe eine mittellange Schnauze und ein mittellanges Filament.
Die Art kommt endemisch im Syrdarja vor und besiedelte früher die unteren und mittleren Abschnitte des Flusses. Über die Lebensweise ist fast nichts bekannt. Ausgewachsene Tiere ernähren sich überwiegend von bodenlebenden Insektenlarven. Die Laichzeit liegt im April.
Der Syrdarja-Schaufelstör ist vor allem durch die Zerstörung seines Lebensraums bedroht. Der letzte Nachweis der Art stammt von 1960, so dass sie effektiv wahrscheinlich ausgestorben ist. Sie wird im Anhang II des Washingtoner Artenschutz-Übereinkommens und Anhang II der Bonner Konvention gelistet und in der Roten Liste der IUCN als vom Aussterben bedroht (Critically Endangered) eingeordnet.
Der Syrdarja-Schaufelstör (Pseudoscaphirhynchus fedtschenkoi) ist eine wahrscheinlich ausgestorbene Fischart aus der Familie der Störe (Acipenseridae). Er kommt endemisch im Syrdarja in Zentralasien vor.
The Syr Darya sturgeon (Pseudoscaphirhynchus fedtschenkoi), or Syr Darya shovelnose sturgeon,[1] is a species of fish in the family Acipenseridae. It is found in Kazakhstan, Tajikistan and Uzbekistan, where it is endemic to the Syr Darya River and, before its drainage, the Aral Sea. Due to the loss of its breeding site and damming projects over the length of the river, it is currently considered Critically Endangered (Possibly Extinct), as no sightings have been reported since the 1960s.[1] The sturgeon is among the 25 "most wanted lost" species that are the focus of Global Wildlife Conservation's "Search for Lost Species" initiative.[5]
The Syr Darya sturgeon (Pseudoscaphirhynchus fedtschenkoi), or Syr Darya shovelnose sturgeon, is a species of fish in the family Acipenseridae. It is found in Kazakhstan, Tajikistan and Uzbekistan, where it is endemic to the Syr Darya River and, before its drainage, the Aral Sea. Due to the loss of its breeding site and damming projects over the length of the river, it is currently considered Critically Endangered (Possibly Extinct), as no sightings have been reported since the 1960s. The sturgeon is among the 25 "most wanted lost" species that are the focus of Global Wildlife Conservation's "Search for Lost Species" initiative.
Syr Darya sturgeon depicted on a postage stamp from Tajikistan
El esturión del Sir Daria (Pseudoscaphirhynchus fedtschenkoi) es una especie de peces de la familia Acipenseridae.[2][3] Se encontraban en Kazajistán, Tayikistán y Uzbekistán. Es endémica del río Sir Daria y, antes de que se drenara, lo era del mar de Aral. Debido a la pérdida de su lugar de reproducción y las represas que están a lo largo del río, se considera actualmente en peligro crítico de extinción y probablemente extinta ya que no se han reportado avistamientos desde 1960.[4]
Alcanza una longitud máxima de 65 cm[5] y presenta entre 15-22 escamas dorsales, 37-46 de laterales y 6-11 de ventrales. Su hocico es largo, plano y en forma de pala. Hay ausencia de espinas en su cabeza. Sus aletas pectorales están levantadas en los extremos. La parte posterior del cuerpo es de color gris a negro y su color ventral es blanco.[6] Es de fecundación externa[7][8] y su reproducción tiene lugar hacia finales de abril.[9]
Los adultos se alimentan de organismos bentónicos (sobre todo de larvas de insectos).[10] Se cree que es capaz de alimentarse en el mar de Aral, aunque también se ha adaptado a vivir en agua dulce.[11]
Es un pez de agua dulce y salada, demersal, potamódromo[12] y de clima templado,[13] Este pez es endémico de la cuenca del río Sir Daria[14] (que es de la cuenca del mar de Aral).[15] Se encuentra en Uzbekistán,[16][17]Tayikistán y Kazajistán[17] en Asia central.[18]
Sus principales amenazas son la pesca para el consumo humano, la mala calidad del agua debido a la contaminación agrícola, el hecho de que el río Sir Daria ya no llegue al mar de Aral desde el año 1975 debido a los trasvases de agua y la construcción de presas,[19] y la progresiva desaparición de este mar de Aral, (su superficie se ha visto reducida en un 60 % desde 1973 hasta 2000 por lo que su agua se ha hipersalinizado y no contiene peces salvo una pequeña reserva situada en el noreste).[20]
Es inofensivo para los humanos,[21] su índice de vulnerabilidad es de moderado a alto (53 de 100)[22] y muchos autores lo consideran extinto.[23][24]
Datos: Q1507820
Multimedia:
Especies: Pseudoscaphirhynchus fedtschenkoi
El esturión del Sir Daria (Pseudoscaphirhynchus fedtschenkoi) es una especie de peces de la familia Acipenseridae. Se encontraban en Kazajistán, Tayikistán y Uzbekistán. Es endémica del río Sir Daria y, antes de que se drenara, lo era del mar de Aral. Debido a la pérdida de su lugar de reproducción y las represas que están a lo largo del río, se considera actualmente en peligro crítico de extinción y probablemente extinta ya que no se han reportado avistamientos desde 1960.
Pseudoscaphirhynchus fedtschenkoi Pseudoscaphirhynchus generoko animalia da. Arrainen barruko Actinopterygii klasean sailkatzen da, Acipenseridae familian.
Pseudoscaphirhynchus fedtschenkoi Pseudoscaphirhynchus generoko animalia da. Arrainen barruko Actinopterygii klasean sailkatzen da, Acipenseridae familian.
Syrdarjanlapiosampi (Pseudoscaphirhynchus fedtschenkoi) on äärimmäisen uhanalainen sampilaji. Se on endeeminen Syrdarja-joen vesistössä Aralilla Kazakstanin, Tadžikistanin ja Uzbekistanin alueella. Lajia on tavattu viimeksi 1960-luvulla, ja se on luultavasti kuollut sukupuuttoon.[1]
Kala on sammeksi pieni, ja jää yleensä 20–30 cm pitkäksi. Maksimipituudeksi on ilmoitettu 65 cm.[2] Sen pää on litteä mutta leveä, ja selässä kulkee kolme kyhmyjen muodostamaa harjaa.[3]
Syrdarjanlapiosampi (Pseudoscaphirhynchus fedtschenkoi) on äärimmäisen uhanalainen sampilaji. Se on endeeminen Syrdarja-joen vesistössä Aralilla Kazakstanin, Tadžikistanin ja Uzbekistanin alueella. Lajia on tavattu viimeksi 1960-luvulla, ja se on luultavasti kuollut sukupuuttoon.
Kala on sammeksi pieni, ja jää yleensä 20–30 cm pitkäksi. Maksimipituudeksi on ilmoitettu 65 cm. Sen pää on litteä mutta leveä, ja selässä kulkee kolme kyhmyjen muodostamaa harjaa.
Pseudoscaphirhynchus fedtschenkoi est une espèce de poissons appartenant à l'ordre des Acipenseriformes.
Lo storione del Syr Darya (Pseudoscaphirhynchus fedtschenkoi Kessler, 1872) è un pesce della famiglia degli Acipenseridi. È la specie più rara del genere Pseudoscaphirhynchus: non viene infatti più avvistato dagli anni sessanta e potrebbe perfino essere estinto.
Lo storione del Syr Darya, che misura 36 cm di lunghezza compreso il filamento caudale, o 27 cm se si esclude questa parte terminale, si differenzia dalle altre due forme del genere Pseudoscaphirhynchus dell'Amu Darya per l'elevato numero di scudi ossei che ne ricoprono il dorso. Si conoscono due diverse forme, una dal muso allungato, l'altra dal muso più breve.
Come dice il nome, è endemico del Syr Darya, ma si trova anche nel corso medio e inferiore del Kara Darya, un suo affluente.
Lo storione del Syr Darya (Pseudoscaphirhynchus fedtschenkoi Kessler, 1872) è un pesce della famiglia degli Acipenseridi. È la specie più rara del genere Pseudoscaphirhynchus: non viene infatti più avvistato dagli anni sessanta e potrebbe perfino essere estinto.
Pseudoscaphirhynchus fedtschenkoi is een straalvinnige vissensoort uit de familie van steuren (Acipenseridae).[2] De wetenschappelijke naam van de soort is voor het eerst geldig gepubliceerd in 1872 door Kessler.
De soort staat op de Rode Lijst van de IUCN als Kritiek, beoordelingsjaar 2009.[1]
Bronnen, noten en/of referenties
Pseudoscaphirhynchus fedtschenkoi é uma espécie de peixe da família Acipenseridae.
Pode ser encontrada nos seguintes países: Cazaquistão, Tadjiquistão e Uzbequistão.
Pseudoscaphirhynchus fedtschenkoi é uma espécie de peixe da família Acipenseridae.
Pode ser encontrada nos seguintes países: Cazaquistão, Tadjiquistão e Uzbequistão.
Pseudoscaphirhynchus fedtschenkoi är en art av familjen störfiskar som finns i Syr-Darjafloden i Kazakstan, Tadzjikistan och Uzbekistan. Den är utrotningshotad, eventuellt redan utdöd.
Arten är en avlång fisk med lång, spetsig och spadlikt tillplattad nos. Färgen är grå till svart på ovansidan, vit på buken.[3] Kroppen är täckt av benplåtar med små benknölar mellan plåtarna. Ryggfenan har 27 till 36 mjukstrålar, analfenan 19 till 22.[4] Arten är liten, blir inte mer än 65 cm lång.[5]
Pseudoscaphirhynchus fedtschenkoi föredrar grumligt, strömmande vatten.[4] Även om den tidigare även levde i den bräckta (numera hypersalina) Aralsjön, har den numera anpassat sig till ett rent sötvattensliv.[1] Den livnär sig på bottendjur, främst vattenlevande insektslarver.[4]
Arten leker i slutet av april i områden med snabb ström och stenig botten. Under leken kan honan lägga upp till 3 800 ägg.[4]
Numera finns arten endast i Syr-Darjafloden, i den mån den fortfarande finns kvar. Tidigare fanns den också i Aralsjön innan flodregleringar och sjöns drastiska förminskning kraftigt ökade dess salthalt och stängde ute stören från det området.[1]
IUCN har klassificerat Pseudoscaphirhynchus fedtschenkoi som akut hotad ("CR", underklassificering "C2a(i,ii)"), och farhågor finns att den redan är utdöd (senaste fångstuppgifter är från slutet av 1960- till början av 1970-talet[4]). Främsta orsak är Aralsjöns ovannämnda minskning, men vattenföroreningar spelar också en roll.[1] Dessutom har kanalbyggen minskat grumligheten i floden, vilket haft en negativ effekt på arten.[4]
Pseudoscaphirhynchus fedtschenkoi är en art av familjen störfiskar som finns i Syr-Darjafloden i Kazakstan, Tadzjikistan och Uzbekistan. Den är utrotningshotad, eventuellt redan utdöd.
Cá tầm mũi xẻng sông Syr Darya, tên khoa học Pseudoscaphirhynchus fedtschenkoi, là một loài cá trong họ Acipenseridae.[3][4][5] Chúng được tìm thấy ở Kazakhstan, Tajikistan, và Uzbekistan và hiện đang rơi vào tình trạng cực kỳ nguy cấp. Do sự mất mát của sinh sản và dự án xây đập trên tất cả các dòng sông, nó rất có thể bị tuyệt chủng, nhưng những nghiên cứu thêm là cần thiết để tìm bằng chứng thuyết phục.
Bài viết Lớp Cá vây tia này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn. Cá tầm mũi xẻng sông Syr Darya, tên khoa học Pseudoscaphirhynchus fedtschenkoi, là một loài cá trong họ Acipenseridae. Chúng được tìm thấy ở Kazakhstan, Tajikistan, và Uzbekistan và hiện đang rơi vào tình trạng cực kỳ nguy cấp. Do sự mất mát của sinh sản và dự án xây đập trên tất cả các dòng sông, nó rất có thể bị tuyệt chủng, nhưng những nghiên cứu thêm là cần thiết để tìm bằng chứng thuyết phục.
Pseudoscaphirhynchus fedtschenkoi Kessler, 1872
Охранный статус
Сырдарьинский лопатонос[1] (лат. Pseudoscaphirhynchus fedtschenkoi) — речная рыба, в прошлом встречался по равнинному течению Сырдарьи и Карадарьи, возможно, мог выходить в опреснённые участки Аральского моря[2]. Достигает длины без хвостовой нити 27 см, с хвостовой нитью — 36 см. Мечет икру во второй половине апреля вместе с шипом на каменистом грунте. Плодовитость (по одной исследованной рыбе длиной 23 см) — 1500 икринок. Питается главным образом водными личинками насекомых. Промыслового значения не имел.
В настоящее время вид находится на грани исчезновения, вероятнее всего, вымер[2]. Основные причины исчезновения - зарегулирование стока Сырдарьи, разбор её вод на орошение, а также загрязнение воды сельскохозяйственными стоками и ядохимикатами[2]. С 1959 по 1968 год было выловлено лишь 20 особей, с 1968 года случаи поимки неизвестны[3]. Внесен в региональные и международную Красные книги. Существует небольшая вероятность, что вид еще мог сохраниться в верховьях Сырдарьи.
Сырдарьинский лопатонос (лат. Pseudoscaphirhynchus fedtschenkoi) — речная рыба, в прошлом встречался по равнинному течению Сырдарьи и Карадарьи, возможно, мог выходить в опреснённые участки Аральского моря. Достигает длины без хвостовой нити 27 см, с хвостовой нитью — 36 см. Мечет икру во второй половине апреля вместе с шипом на каменистом грунте. Плодовитость (по одной исследованной рыбе длиной 23 см) — 1500 икринок. Питается главным образом водными личинками насекомых. Промыслового значения не имел.
В настоящее время вид находится на грани исчезновения, вероятнее всего, вымер. Основные причины исчезновения - зарегулирование стока Сырдарьи, разбор её вод на орошение, а также загрязнение воды сельскохозяйственными стоками и ядохимикатами. С 1959 по 1968 год было выловлено лишь 20 особей, с 1968 года случаи поимки неизвестны. Внесен в региональные и международную Красные книги. Существует небольшая вероятность, что вид еще мог сохраниться в верховьях Сырдарьи.
