Lanqustlar (lat. Palinuridae) — Buğumayaqlılar tipinin, ali xərçənglər sinifinin Onayaqlılar dəstəsinin Palinuridae ailəsinə aid olan yeməli xərçənglər. Eyni zamanda ing. Rock lobsters — qısqaclı lobster kimi tanınır. Avstraliya və Yeni Zellandiyada onu ing. crayfish, sea crayfish, crawfish adlandırırlar. Uzunluğu 60 sm, çəkisi 5 kq qədər olan lanqustlar iri xərçənglərdən omara oxşasa da ondan qısqaclarının olmaması ilə fərqlənir. Bədəni və bığcıqları qüvvətli maşalara malikdirlər. Adətən dənizin 5–150 m dərinliklərində qayalar altında, korallar arasında təqribən 50 lanqustan ibarət zəncir şəklində cərigəli kaloniyalarla məskunlaşırlar. Bir lanqustun böyüyüb ovlama vaxtına çatana qədər ki zaman 2,5 ildir. Restoran mətbəxlərində delikotes kimi təklif olunan lanqust qaynadıldıqdan sonra Astaksantinin ayrılması nəticəsində yaşıl xromoproteid qırmızı rəngə boyanmış olur.
Els palinúrids (Palinuridae) són una família de crustacis decàpodes més coneguts sota el nom de llagostes, i molts apreciats en gastronomia. La seva gran mida i el seu interès culinari fa que alguns el confonguin amb el llamàntol, tot i que tenen característiques força diferents. Mentre que els llamàntols tenen unes grans pinces i unes antenes petites, les llagostes no tenen pinces i sí que tenen unes antenes llargues i espinoses.
Les llagostes viuen, en general, en fons rocosos on fàcilment poden trobar refugis. Es desplacen caminant amb l'ajuda de les seves potes però també poden nedar propulsant-se mitjançant violentes contraccions de l'abdomen, mecanisme que fan servir sobretot en situacions de fugida.
Les larves, anomenades fil·losomes, translúcides i de forma aixafada, tenen una vida planctònica. Es deixen portar pels corrents marins fins que ja més madures, van a parar al fons on realitzant la metamorfosi i es transformen en una llagosta adulta. Per poder créixer han d'efectuar un seguit de mudes de manera regular, durant les quals perden i renoven la seva closca. Això ho fan diverses vegades a l'any quan són juvenils i ja d'adults, habitualment, una vegada a l'any.
Les llagostes es troben a gairebé tots els mars càlids, incloent-hi el Mar del Carib i el Mar Mediterrani, però són especialment comuns a Australàsia. Hi ha unes 45 espècies conegudes i una espècie nova, Palinurus barbarae va ser descrita l'any 2006.[1]
També entre els palinúrids es troben els escassos exemplars de fòssils vivents de decàpodes com l'espècie Neoglyphaea inopinata que es creia extinta des del Mesozoic i de la que es van trobar exemplars a les costes de les Filipines.[2]
La família dels Palinuridae, creada per Pierre André Latreille el 1802, compren els gèneres i espècies següents:
Els palinúrids (Palinuridae) són una família de crustacis decàpodes més coneguts sota el nom de llagostes, i molts apreciats en gastronomia. La seva gran mida i el seu interès culinari fa que alguns el confonguin amb el llamàntol, tot i que tenen característiques força diferents. Mentre que els llamàntols tenen unes grans pinces i unes antenes petites, les llagostes no tenen pinces i sí que tenen unes antenes llargues i espinoses.
Les llagostes viuen, en general, en fons rocosos on fàcilment poden trobar refugis. Es desplacen caminant amb l'ajuda de les seves potes però també poden nedar propulsant-se mitjançant violentes contraccions de l'abdomen, mecanisme que fan servir sobretot en situacions de fugida.
Les larves, anomenades fil·losomes, translúcides i de forma aixafada, tenen una vida planctònica. Es deixen portar pels corrents marins fins que ja més madures, van a parar al fons on realitzant la metamorfosi i es transformen en una llagosta adulta. Per poder créixer han d'efectuar un seguit de mudes de manera regular, durant les quals perden i renoven la seva closca. Això ho fan diverses vegades a l'any quan són juvenils i ja d'adults, habitualment, una vegada a l'any.
Les llagostes es troben a gairebé tots els mars càlids, incloent-hi el Mar del Carib i el Mar Mediterrani, però són especialment comuns a Australàsia. Hi ha unes 45 espècies conegudes i una espècie nova, Palinurus barbarae va ser descrita l'any 2006.
També entre els palinúrids es troben els escassos exemplars de fòssils vivents de decàpodes com l'espècie Neoglyphaea inopinata que es creia extinta des del Mesozoic i de la que es van trobar exemplars a les costes de les Filipines.
Langustovití (Palinuridae) je čeleď vyšších korýšů z řádu desetinožci (Decapoda). Langusty spolu s listorožci tvoří podřád Palinura.[1] Všechny druhy jsou mořské a žijí především v tropickém pásu.[2] Pomocí tzv. plektra jsou schopni produkovat zvuky. Mají značný hospodářský význam, neboť jsou loveny ke konzumaci.
Čeleď zahrnuje rody:[3]
Langustovití (Palinuridae) je čeleď vyšších korýšů z řádu desetinožci (Decapoda). Langusty spolu s listorožci tvoří podřád Palinura. Všechny druhy jsou mořské a žijí především v tropickém pásu. Pomocí tzv. plektra jsou schopni produkovat zvuky. Mají značný hospodářský význam, neboť jsou loveny ke konzumaci.
Die Langusten (Palinuridae) bilden eine Familie innerhalb der Ordnung der Zehnfußkrebse (Decapoda).
Während die Hummer mit ihrem starken Schwanz und zwei großen Scheren den Flusskrebsen ähneln, besitzen Langusten keine Scheren. Auffällig sind bei ihnen jedoch die langen Antennen. Langusten können bis zu 50 cm lang werden, sind in der Regel aber deutlich kleiner.
Langusten besitzen einen eher zylindrischen Carapax, die Augenstiele befinden sich in eher unvollständigen Höhlen. Beide Antennenpaare haben relativ lange Geißel, dem zweiten Antennenpaar fehlt der Exopodit, der sog. Scaphocerit. Weibchen können an ihrem fünften Schreitbeinpaar Subchelae vorweisen, Männchen haben stets keine Scheren. Das erste Paar der Schwimmbeine fehlt bei beiden Geschlechtern. Das Telson ist nahezu rechteckig. Die Körper der Langusten sind meist auffällig gefärbt.[1]
Die auch „Ritterkrebse“ genannten Langusten bewohnen felsige Küstenzonen. Im Ostatlantik und Mittelmeer lebt vor allem die Gewöhnliche Languste (Palinurus elephas).
Im Larvenstadium gehört sie zum frei treibenden Plankton. Erst nach dem Larvenstadium werden die Krebse sesshaft, leben in felsigen Gegenden und nutzen Felshöhlungen und -nischen als Verstecke. Bis eine Languste fangreif ist, dauert es ca. 2,5 Jahre.
Begehrt sind vor allem Panulirus penicillatus und die Schmuck-Languste (Panulirus ornatus). Beide erreichen Größen von 30 bis 45 cm (ohne Antennen) und maximal ein Gewicht von 5 kg.
Bei der lebenden Languste muss der kräftige Schwanz immer leicht gekrümmt sein. Langusten, deren Schwanz ausgestreckt ist, sind auch im gekochten Zustand nicht mehr genießbar. Das Fleisch der Languste ist meist trockener als das des Hummers. Beim Kochen wird die Languste durch Freisetzung von Astaxanthin aus dem grünlichen Chromoproteid rot. Früher wurden im Handel manchmal „Langustenschwänze“ angeboten, die teilweise nicht von der Languste, sondern vom viel kleineren Kaisergranat stammten, der wiederum in Frankreich als „langoustine“ bezeichnet wird.
Zusammen mit den Bärenkrebsen bilden die Langusten die Achelata. Von jenen unterscheiden sie sich vor allem durch die Morphologie der Antennen. Das zweite Antennenpaar der Bärenkrebse ist stark verkürzt und schaufelförmig.
Die Familie der Langusten besteht aus 18 Gattungen mit insgesamt 55 rezent und 56 fossil bekannten Arten. Zu den Langusten zählen außerdem die ehemals in die Familie der Pelzlangusten gestellten Gattungen Palinurellus und Palibythus.[2]
Die Langusten (Palinuridae) bilden eine Familie innerhalb der Ordnung der Zehnfußkrebse (Decapoda).
Lei langostas (var. lingosta) (Palinuridae) son una familha de crustacèus decapòdes dei mars temperadas e tropicalas. Son caracterizats per un còrs alongat, d'antenas lòngas e espinosas e d'unei pinças atrofiadas. Comestibles de remarca, son pescats per sa carn saborosa e son considerats coma un produch de luxe e un enjòc economic important dins mai d'una region. N'existís 12 genres diferents que gropan plusors desenaus d'espècias.
Lei langostas (var. lingosta) (Palinuridae) son una familha de crustacèus decapòdes dei mars temperadas e tropicalas. Son caracterizats per un còrs alongat, d'antenas lòngas e espinosas e d'unei pinças atrofiadas. Comestibles de remarca, son pescats per sa carn saborosa e son considerats coma un produch de luxe e un enjòc economic important dins mai d'una region. N'existís 12 genres diferents que gropan plusors desenaus d'espècias.
Langusta (familia Palinuridae) nisqakunaqa hatun mama quchakunapi kawsaq qaraqruyuwakunam.
Langusta (familia Palinuridae) nisqakunaqa hatun mama quchakunapi kawsaq qaraqruyuwakunam.
D'Langusten (Palinuridae) gehéieren zu de Panzerkriibsen (Reptantia).
D'Langusten (Palinuridae) gehéieren zu de Panzerkriibsen (Reptantia).
Gekaachte Langusten am Restaurant zerwéiertLiông-hê, he̍k-chiá lêng-hê, Latin hō-miâ Palinuridae, sī chi̍t lūi kah-khak-lūi tōng-bu̍t, tāi-iok thang hun 60 chéng.
Spiny lobsters, also known as langustas, langouste, or rock lobsters, are a family (Palinuridae) of about 60 species of achelate crustaceans, in the Decapoda Reptantia. Spiny lobsters are also, especially in Australia, New Zealand, Ireland, South Africa, and The Bahamas, called crayfish, sea crayfish, or crawfish ("kreef" in South Africa), terms which elsewhere are reserved for freshwater crayfish.[1]
The furry lobsters (e.g. Palinurellus) were previously separated into a family of their own, the Synaxidae, but are usually considered members of the Palinuridae.[2] The slipper lobsters (Scyllaridae) are their next-closest relatives, and these two or three families make up the Achelata.[2] Genera of spiny lobsters include Palinurus and a number of anagrams thereof:[3] Panulirus, Linuparus, etc. (Palinurus was a helmsman in Virgil's Æneid.) In total, 12 extant genera are recognised, containing around 60 living species:[4][5]
Although they superficially resemble true lobsters in terms of overall shape and having a hard carapace and exoskeleton, the two groups are not closely related. Spiny lobsters can be easily distinguished from true lobsters by their very long, thick, spiny antennae, by the lack of chelae (claws) on the first four pairs of walking legs, although the females of most species have a small claw on the fifth pair,[6] and by a particularly specialized larval phase called phyllosoma. True lobsters have much smaller antennae and claws on the first three pairs of legs, with the first being particularly enlarged.
Spiny lobsters typically have a slightly compressed carapace, lacking any lateral ridges. Their antennae lack a scaphocerite, the flattened exopod of the antenna. This is fused to the epistome (a plate between the labrum and the basis of the antenna). The flagellum, at the top of the antenna, is stout, tapering, and very long. The ambulatory legs (pereopods) end in claws (chelae).[7]
The size of the adults varies from a few centimetres to 30–40 cm. In general, it is said that rarely some individuals can reach 60 cm (Panulirus argus).
Nevertheless, some reports – the authenticity of which can be questioned – are of much larger lobsters. One such source is Bernard Gorsky's travel book La derniére ile.[8] In this, the author lists the following statements:
The fossil record of spiny lobsters has been extended by the discovery in 1995 of a 110-million-year-old fossil near El Espiñal in Chiapas, Mexico. Workers from the National Autonomous University of Mexico have named the fossil Palinurus palaecosi, and report that it is closest to members of the genus Palinurus currently living off the coasts of Africa.[15]
Spiny lobsters are found in almost all warm seas, including the Caribbean and the Mediterranean Sea, but are particularly common in Australasia, where they are referred to commonly as crayfish or sea crayfish (Jasus edwardsii),[16] and in South Africa (Jasus lalandii).
Spiny lobsters tend to live in crevices of rocks and coral reefs, only occasionally venturing out at night to seek snails, clams, sea-hares,[17] crabs, or sea urchins to eat. They sometimes migrate in very large groups in long files of lobsters across the sea floor. These lines may be more than 50 lobsters long. Spiny lobsters navigate using the smell and taste of natural substances in the water that change in different parts of the ocean. It was recently discovered that spiny lobsters can also navigate by detecting the Earth's magnetic field.[18] They keep together by contact, using their long antennae.[19] Potential predators may be deterred from eating spiny lobsters by a loud screech made by the antennae of the spiny lobsters rubbing against a smooth part of the exoskeleton.[20] Spiny lobsters usually exhibit the social habit of being together. However recent studies indicate that healthy lobsters move away from infected ones, leaving the diseased lobsters to fend for themselves.[21]
Like true lobsters, spiny lobsters are edible and are an economically significant food source; they are the biggest food export of the Bahamas, for instance.[22]
Many spiny lobsters produce rasping sounds to repel predators by rubbing the "plectrum" at the base of the spiny lobster's antennae against a "file". The noise is produced by frictional vibrations – sticking and slipping, similar to rubber materials sliding against hard surfaces.[23] While a number of insects use frictional vibration mechanisms to generate sound, this particular acoustic mechanism is unique in the animal kingdom. Significantly, the system does not rely on the hardness of the exoskeleton, as many other arthropod sounds do, meaning that the spiny lobsters can continue to produce the deterrent noises even in the period following a moult when they are most vulnerable.[24] The stridulating organ is present in all but three genera in the family (Jasus, Projasus, and the furry lobster Palinurellus),[25] and its form can distinguish different species.[26]
Spiny lobsters, also known as langustas, langouste, or rock lobsters, are a family (Palinuridae) of about 60 species of achelate crustaceans, in the Decapoda Reptantia. Spiny lobsters are also, especially in Australia, New Zealand, Ireland, South Africa, and The Bahamas, called crayfish, sea crayfish, or crawfish ("kreef" in South Africa), terms which elsewhere are reserved for freshwater crayfish.
Palinuro estas dekkrura krustaco kun tre dika kaj malmola karapaco. Ĝi ne havas pinĉilojn. Ĝi estas manĝebla kaj tre bongusta. Ĝi vivas en Mediteraneo kaj en Atlantiko. Alia nomo: langusto.
Los palinúridos (Palinuridae) son una familia de crustáceos decápodos que incluye, entre otras, a las langostas espinosas (Palinurus spp.),[1] o las especies del género Jasus, entre las que se encuentra la langosta de Juan Fernández (Jasus frontalis) y otras muchas apreciadas en gastronomía.
Su gran medida y su interés culinario hace que se confunda con la langosta de Maine o langosta americana (Homarus americanus) que pertenecen a la familia Nephropidae, además de presentar características morfológicas diferentes. Mientras que las langostas de Maine tienen unas grandes pinzas y unas antenas pequeñas, las langostas espinosas no tienen pinzas y sí que tienen unas antenas largas y espinosas.
Las langostas espinosas viven, en general, en fondos rocosos donde fácilmente pueden encontrar refugios. Se desplazan andando con la ayuda de sus patas, pero también pueden nadar propulsándose mediante violentas contracciones del abdomen, mecanismo que usan sobre todo en situaciones de fuga.
Las larvas, llamadas filosomas, translúcidas y de forma aplastada, tienen una vida planctónica. Se dejan traer por las corrientes marinas hasta que, ya más maduras, van a parar al fondo donde realizando la metamorfosis se transforman en una langosta espinosa adulta. Para poder crecer tienen que efectuar una serie de mudas de manera regular, durante las cuales pierden y renuevan su caparazón. Esto lo hacen varias veces en el año cuando son juveniles y ya de adultos, habitualmente una vez al año.
Los palinúridos (Palinuridae) son una familia de crustáceos decápodos que incluye, entre otras, a las langostas espinosas (Palinurus spp.), o las especies del género Jasus, entre las que se encuentra la langosta de Juan Fernández (Jasus frontalis) y otras muchas apreciadas en gastronomía.
Su gran medida y su interés culinario hace que se confunda con la langosta de Maine o langosta americana (Homarus americanus) que pertenecen a la familia Nephropidae, además de presentar características morfológicas diferentes. Mientras que las langostas de Maine tienen unas grandes pinzas y unas antenas pequeñas, las langostas espinosas no tienen pinzas y sí que tienen unas antenas largas y espinosas.
Las langostas espinosas viven, en general, en fondos rocosos donde fácilmente pueden encontrar refugios. Se desplazan andando con la ayuda de sus patas, pero también pueden nadar propulsándose mediante violentas contracciones del abdomen, mecanismo que usan sobre todo en situaciones de fuga.
Las larvas, llamadas filosomas, translúcidas y de forma aplastada, tienen una vida planctónica. Se dejan traer por las corrientes marinas hasta que, ya más maduras, van a parar al fondo donde realizando la metamorfosis se transforman en una langosta espinosa adulta. Para poder crecer tienen que efectuar una serie de mudas de manera regular, durante las cuales pierden y renuevan su caparazón. Esto lo hacen varias veces en el año cuando son juveniles y ya de adultos, habitualmente una vez al año.
Palinuridae crustacearen familia bat da, 45 espezie dituena.[1]. Espezie ezagunena otarraina da (Palinurus elephas). Horregatik, batzuetan otarrainen familiatzat jotzen da.
Palinuridae crustacearen familia bat da, 45 espezie dituena.. Espezie ezagunena otarraina da (Palinurus elephas). Horregatik, batzuetan otarrainen familiatzat jotzen da.
Langustit[2] (Palinuridae) on kymmenjalkaisten lahkoon kuuluva äyriäisheimo. Se muodostaa espanjanhummereiden (Scyllaridae) ja Synaxidae-heimon kanssa langustien osalahkon (Achelata).[3] Heimo käsittää 12 sukua.[1]
Palinuridae-heimoon kuuluvat varsinaiset langustit, joita käytetään laajasti ihmisravinnoksi. Langustit ovat suurikokoisia, pitkänomaisia äyriäisiä, joilla on yleensä litteähkö selkäkilpi ja olematon tai korkeintaan hyvin pieni otsapiikki. Tuntosarvet ovat tanakat. Etumaiset raajat ovat saksettomat. Takaruumis on vahva ja sen pyrstöviuhka on suuri. Langustit ovat yleensä yöaktiivisia pohjaeläimiä ja päivisin piilottelevat onkaloissa ja halkeamissa. Ne syövät raatoja ja selkärangattomia eläimiä.
Euroopassa taloudellisesti tärkein Palinuridae-heimon llaji on noin 40-senttiseksi kasvava euroopanlangusti (Palinurus elephas), jonka levinneisyys ylettyy Britteinsaarten pohjoisosasta Välimeren Egeanmerelle, ja jota pyydetään etenkin Välimerestä. Australiassa taas pyydetään ja viedään eniten kivihummeria eli australianlangustia (engl. western rock lobster), Uudessa-Seelannissa puolestaan Jasus edwardsii -lajia (engl. southern rock lobster).
Langustit (Palinuridae) on kymmenjalkaisten lahkoon kuuluva äyriäisheimo. Se muodostaa espanjanhummereiden (Scyllaridae) ja Synaxidae-heimon kanssa langustien osalahkon (Achelata). Heimo käsittää 12 sukua.
Palinuridae-heimoon kuuluvat varsinaiset langustit, joita käytetään laajasti ihmisravinnoksi. Langustit ovat suurikokoisia, pitkänomaisia äyriäisiä, joilla on yleensä litteähkö selkäkilpi ja olematon tai korkeintaan hyvin pieni otsapiikki. Tuntosarvet ovat tanakat. Etumaiset raajat ovat saksettomat. Takaruumis on vahva ja sen pyrstöviuhka on suuri. Langustit ovat yleensä yöaktiivisia pohjaeläimiä ja päivisin piilottelevat onkaloissa ja halkeamissa. Ne syövät raatoja ja selkärangattomia eläimiä.
Euroopassa taloudellisesti tärkein Palinuridae-heimon llaji on noin 40-senttiseksi kasvava euroopanlangusti (Palinurus elephas), jonka levinneisyys ylettyy Britteinsaarten pohjoisosasta Välimeren Egeanmerelle, ja jota pyydetään etenkin Välimerestä. Australiassa taas pyydetään ja viedään eniten kivihummeria eli australianlangustia (engl. western rock lobster), Uudessa-Seelannissa puolestaan Jasus edwardsii -lajia (engl. southern rock lobster).
Les Palinuridae forment une famille de crustacés décapodes, tous comestibles, plus connus sous le nom de langoustes, même si en France le terme langouste désigne plus particulièrement la langouste rose et la langouste rouge (ou langouste commune) largement présentes en mer Méditerranée. On trouvent les langoustes dans toutes les mers tropicales et tempérées, sur les fonds récifaux coralliens et rocheux à des profondeurs de 1 à 50 m.
Ce sont des animaux de belle taille (plusieurs dizaines de centimètres à l'âge adulte, jusqu'à 40 cm) caractérisés par un corps allongé, de longues antennes épineuses et des pinces très atrophiées.
Ce sont des prédateurs nocturnes qui chassent de petits organismes benthiques et se nourrissent parfois à l'occasion de débris organiques. Le jour, les langoustes se dissimulent dans des failles d'où sortent leurs longues antennes[1].
Comestibles, les langoustes sont pêchées pour leur chair savoureuse qui en fait un mets de choix et un enjeu économique pour de nombreuses régions côtières. On trouve des langoustes dans toutes les mers tropicales et tempérées, généralement sur les fonds rocheux où elles peuvent trouver des abris, mais les prélèvements excessifs ont souvent provoqué leur raréfaction et même parfois leur extinction dans de nombreuses régions, en particulier à proximité des structures touristiques.
Les langoustes fréquentent en général les fonds rocheux où elles peuvent trouver des abris. Elles se meuvent en marchant à l'aide de leurs pattes mais peuvent aussi nager en se propulsant en arrière par de violentes contractions de l'abdomen, surtout en cas de fuite.
Les larves, appelées phyllosomes, translucides et de forme aplatie, ont une vie planctonique. Elles se laissent dériver par les courants marins avant de pouvoir se poser sur le fond et de prendre la forme de langouste (métamorphose). Pour grandir, les langoustes effectuent régulièrement des mues : elles perdent et renouvellent leur carapace, plusieurs fois par an quand elles sont juvéniles, puis en général une fois par an à l'âge adulte.
Le nom de langouste dérive du latin locusta : la sauterelle[2]; au XVIe siècle, on les appelait sauterelles de mer[3]. Le nom scientifique des Palinuridae dérive lui du nom d'un personnage de la mythologie romaine, Palinure, un compagnon de voyage d'Énée.
La famille des Palinuridae, créée par Pierre André Latreille (1762-1833) en 1802, comprend les genres et espèces suivants :
Selon World Register of Marine Species (14 avril 2016)[4] :
Selon ITIS (11 avril 2014)[5] :
Fossile de Palinurina longipes
La langouste se pêche aux casiers (appâtées avec des morceaux de poisson) ou au trémail. Elle est également parfois chassée en apnée à la main (l'utilisation d'une foëne pour la capture des crustacés en plongée est interdite en France).
Centuri (Haute-Corse) est le premier port français de pêche à la langouste.
La langouste doit être cuisinée vivante parce qu'elle est un produit culinaire qui s'abime vite et dégage une odeur malodorante une fois morte. Lorsque celle-ci est fraiche, sa chair est ferme et dense, ce qui est généralement un gage de fraicheur car à l'inverse du homard la langouste possède un muscle abdominal (la queue) très puissant et tonique.
La langouste congelée possède une chair moins ferme, qui a tendance à s'effriter, lors du processus de congélation les cellules qui composent la chair s'abiment et la langouste perd de sa fermeté.
Quelques recettes :
Dans le film Astérix et Obélix : Mission Cléopâtre, une scène documentaire, présentée humoristiquement comme servant à cacher la violence de l'extrait, décrit les langoustes.
En héraldique, une langouste figure sur les armoiries des terres australes et antarctiques françaises.
Les Palinuridae forment une famille de crustacés décapodes, tous comestibles, plus connus sous le nom de langoustes, même si en France le terme langouste désigne plus particulièrement la langouste rose et la langouste rouge (ou langouste commune) largement présentes en mer Méditerranée. On trouvent les langoustes dans toutes les mers tropicales et tempérées, sur les fonds récifaux coralliens et rocheux à des profondeurs de 1 à 50 m.
Crústach mara, cosúil le gliomach, le bolg forbartha go maith ach gan na ladhracha feiceálacha. Na hadharcáin an-fhada go minic. Saothraítear go coitianta é i gcomhair bia. Tugtar piardóg air freisin.
A dos palinúrios (Palinuridae) é una familia de crustáceosmalacostráceos da orde dos decápodos, suborde dos pleociemados e infraorde dos aquelados (que non teñen quelas ou pinzas),[1] que comprede unhas 60 especies,[2][3] coñeidas vulgarmente como lagostas.[4]
A familia foi desrita en 1802 polo zoólogo francés Pierre André Latreille.[1][5]
O nome científico da familia, Palinuidae, está formado sobre a raíz do nome do seu xénero tipo, Palinurus, coa adición do sufixo do latín científico -idae, propio dos nomes das familias de animais.
Ademais de polo protónimo que lle impuxo Latreillr, a familia coñeceuse tamén polo sinónimo:[6]
Na actualidade (2020) na familia coñécense os seguintes 11 xéneros:[1]
Porén, algúns autores, como os expertos do ITIS, só recoñecen estes 8:[5]
As principais característiucas dos membros deta familia son:[7][8]
O rexistro fósil das langostas ampliouse notabelmente co achado en 1995 de un fósil de 110 millóns de anos preto de El Espiñal, en Chiapas, México. Os investigadores da Universidad Nacional Autónoma de México nomearon este fósil como Palinurus palaecosi e informaronn que é o más cercano aos membros do xénero Palinurus que actualmente viven nas costas de África.[9]
A dos palinúrios (Palinuridae) é una familia de crustáceosmalacostráceos da orde dos decápodos, suborde dos pleociemados e infraorde dos aquelados (que non teñen quelas ou pinzas), que comprede unhas 60 especies, coñeidas vulgarmente como lagostas.
Lobster berduri juga dikenal sebagai langusta, langouste, atau lobster batu, adalah famili (Palinuridae) dari sekitar 60 spesies crustacea yang berprestasi, di Decapoda Reptantia. Lobster berduri juga, terutama di Australia, Selandia Baru, Irlandia, Afrika Selatan, dan Bahama, yang disebut udang karang, udang laut, atau crawfish ("kreef" di Afrika Selatan), istilah yang digunakan di tempat lain untuk lobster air tawar.
Meskipun mereka secara dangkal menyerupai lobster sejati dalam hal bentuk keseluruhan dan memiliki karapas dan exoskeleton yang keras, kedua kelompok ini tidak saling berhubungan. Lobster berduri dapat dengan mudah dibedakan dari lobster yang sebenarnya dengan antena berduri yang sangat panjang, tebal, dengan tidak adanya chelae (cakar) pada empat pasang kaki pertama berjalan, meskipun betina dari sebagian besar spesies memiliki cakar kecil pada pasangan kelima,[1] dan oleh fase larva khusus yang disebut filosoma. Lobster sejati memiliki antena dan cakar yang jauh lebih kecil pada tiga pasang kaki pertama, dengan yang pertama diperbesar.
Lobster berduri juga dikenal sebagai langusta, langouste, atau lobster batu, adalah famili (Palinuridae) dari sekitar 60 spesies crustacea yang berprestasi, di Decapoda Reptantia. Lobster berduri juga, terutama di Australia, Selandia Baru, Irlandia, Afrika Selatan, dan Bahama, yang disebut udang karang, udang laut, atau crawfish ("kreef" di Afrika Selatan), istilah yang digunakan di tempat lain untuk lobster air tawar.
Meskipun mereka secara dangkal menyerupai lobster sejati dalam hal bentuk keseluruhan dan memiliki karapas dan exoskeleton yang keras, kedua kelompok ini tidak saling berhubungan. Lobster berduri dapat dengan mudah dibedakan dari lobster yang sebenarnya dengan antena berduri yang sangat panjang, tebal, dengan tidak adanya chelae (cakar) pada empat pasang kaki pertama berjalan, meskipun betina dari sebagian besar spesies memiliki cakar kecil pada pasangan kelima, dan oleh fase larva khusus yang disebut filosoma. Lobster sejati memiliki antena dan cakar yang jauh lebih kecil pada tiga pasang kaki pertama, dengan yang pertama diperbesar.
Palinuridae Latreille, 1802 è una famiglia di crostacei dell'ordine Decapoda.[1]
La famiglia comprende i seguenti generi:[1]
La famiglia comprendeva i seguenti generi estinti:
Anche se superficialmente assomigliano ai nefropidi, in termini di forma generale e per avere un carapace duro e un esoscheletro, i due gruppi non sono strettamente correlati. Le aragoste possono essere facilmente distinte dai Nephropidae per le loro antenne molto lunghe, spesse e spinose, per la mancanza di chele sulle prime quattro paia di zampe, anche se le femmine della maggior parte delle specie hanno un piccolo artiglio sul quinto paio,[2] e per una fase larvale particolarmente specializzata chiamata fillosoma. I nefropidi hanno antenne molto più piccole e chele sulle prime tre paia di zampe, con la prima particolarmente allargata.
Le aragoste hanno tipicamente un carapace leggermente compresso, privo di creste laterali. Le loro antenne mancano di uno scafocerite, l'esopode appiattito dell'antenna. Questo è fuso all'epistoma (una piastra tra il labbro e la base dell'antenna). Il flagello, in cima all'antenna, è robusto, affusolato e molto lungo. Le zampe ambulacrali (pereopodi) terminano con chele.[3]
Il primato per il più antico essere vivente appartenente a questa famiglia è stato ampliato dalla scoperta nel 1995 di un fossile di 110 milioni di anni vicino a El Espiñal nel Chiapas, Messico. I ricercatori dell'Università nazionale autonoma del Messico hanno chiamato il fossile Palinurus palaecosi, e riferiscono che è il più vicino ai membri del genere Palinurus che vivono attualmente al largo delle coste dell'Africa.[4]
Tutte le specie della famiglia si trovano in quasi tutti i mari caldi, compreso il Mare Caraibico e il Mar Mediterraneo, ma sono particolarmente comuni in Australasia, dove vengono chiamati comunemente crayfish (gamberi) o sea crayfish (gamberi di mare) (Jasus edwardsii),[5] e in Sudafrica (Jasus lalandii).
Le aragoste tendono a vivere nelle fessure delle rocce e delle barriere coralline, solo occasionalmente si avventurano fuori di notte per cercare lumache, vongole, lepri di mare,[6] granchi o ricci di mare da mangiare. A volte, migrano in gruppi molto grandi in lunghe file di animali sul fondo del mare. Queste file possono essere lunghe più di 50 esemplari. Le aragoste navigano usando l'odore e il sapore delle sostanze naturali nell'acqua che cambiano in diverse parti dell'oceano. È stato recentemente scoperto che le aragoste possono anche navigare rilevando il campo magnetico terrestre.[7] Si tengono insieme per contatto, usando le loro lunghe antenne.[8] I potenziali predatori possono essere dissuasi dal cibarsene da un forte stridore fatto dalle antenne che sfregano contro una parte liscia dell'esoscheletro.[9] Solitamente mostrano l'abitudine sociale di stare insieme. Tuttavia studi recenti indicano che gli individui sani si allontanano da quelli infetti, costringendoli gli esemplari malati a contare solo su se stessi.[10]
Come i nefropidi, le aragoste sono commestibili e sono una fonte di cibo economicamente significativa; risultano essere la più grande risorsa alimentare da esportazione delle Bahamas.[11]
Molte specie producono suoni raschianti per respingere i predatori strofinando il "plectrum" alla base delle antenne contro una "lima". Il rumore è prodotto da vibrazioni d'attrito - aderendo e scivolando, simile ai materiali di gomma che scivolano contro superfici dure.[12] Mentre un certo numero di insetti usano meccanismi di vibrazione d'attrito per generare il suono, questo particolare meccanismo acustico è unico nel regno animale. Significativamente, il sistema non si basa sulla durezza dell'esoscheletro, come fanno molti altri suoni degli artropodi, il che significa che le aragoste possono continuare a produrre i rumori deterrenti anche nel periodo successivo alla muta, quando sono più vulnerabili.[13] L'organo stridulante è presente in tutti i generi della famiglia tranne tre (Jasus, Projasus e Palinurellus),[14] e la sua forma può distinguere diverse specie.[15]
De langoesten (Palinuridae) zijn een familie van kreeftachtigen uit de klasse van de Malacostraca.
Het is opvallend dat de dieren geen scharen hebben aan hun looppoten. Wel zijn er scherpe stekels op de achterlijfsegmenten. Vanwege het ontbreken van scharen worden langoesten niet als kreeften gecategoriseerd, ondanks de overigens sterke gelijkenis. Langoesten kunnen 20 tot 40 cm groot worden.
De langoesten (Palinuridae) zijn een familie van kreeftachtigen uit de klasse van de Malacostraca.
Palinuridae er en familie av såkalte klippehummere eller «spiny lobsters», innenfor infraordenen Achelata (languster og klippehummere) blant tifotkreps. Gruppen omfatter 13 slekter, og har tatt opp i seg deler av den tidligere infraordenen Palinura (languster).
Taksonomien til storkreps er komplisert og under stadig revisjon. Det er generelt omstridt å fin-inndele organismer taksonomisk. En moderne oppdatering av systematikken etter 2013-revisjonene følger her WoRMS-databasen.[1].
Palinuridae er en familie av såkalte klippehummere eller «spiny lobsters», innenfor infraordenen Achelata (languster og klippehummere) blant tifotkreps. Gruppen omfatter 13 slekter, og har tatt opp i seg deler av den tidligere infraordenen Palinura (languster).
Langustowate (Palinuridae) – rodzina dziesięcionogów obejmująca ok. 60 gatunków poławianych komercyjnie w celach konumpcyjnych.
Langustowate można spotkać w prawie wszystkich ciepłych morzach, w tym na Karaibach i w Morzu Śródziemnym, ale są szczególnie powszechne w Australazji oraz w Afryce Południowej.
Ciało langustowatych pokryte jest twardym, zwapniałym karapaksem z kolcami[2]. Mają pięć par odnóży, odwłok złożony z ruchomych segmentów zakończonych ogonem w kształcie wachlarza oraz długie, grube czułki. Nie mają szczypiec ani rostrum[3].
Rodzaje zaliczane do tej rodziny:
Langustowate (Palinuridae) – rodzina dziesięcionogów obejmująca ok. 60 gatunków poławianych komercyjnie w celach konumpcyjnych.
Palinuridae Latreille, 1802, é uma família de lagostas, anteriormente incluídas no taxon Palinura, mas proposta por Scholtz & Richter para o novo clado Achelata.[2]
As espécies da família Palinuridae caracterizam-se por terem antenas longas, formadas por vários artículos curtos, terminados por um "chicote", por apresentarem um par de cornos sobre os olhos e não terem um rostro desenvolvido; a carapaça tem geralmente várias fiadas de espinhos.[3]
A pesca da lagosta é uma importante atividade económica em muitos países mas, devido às características biológicas destas espécies (crescimento lento, associado a baixa fecundidade), a sobrepesca e consequente diminuição dos recursos é um problema generalizado. No estado do Ceará (Brasil) as capturas de lagosta já chegaram a cerca de 8 000 toneladas mas, devido a métodos ilegais de captura e excessivo esforço de pesca, caíram para pouco mais de 2 000 t em 2007.[4]
Palinuridae Latreille, 1802, é uma família de lagostas, anteriormente incluídas no taxon Palinura, mas proposta por Scholtz & Richter para o novo clado Achelata.
Langusta (Palinurus) este un gen de crustacee superioare din ordinul decapodelor.
Langustele au un corp cu lungimea de până la 75 cm și masa de până la 8 kg. Cefalotoracele este cilindric, acoperit cu spini. Au antene lungi, abdomenul alungit, înotătoarea caudală puternic dezvoltată. Langustele, spre deosebire de alte crustacee ca homarul, nu au clește.
Langustele se înmulțesc prin ouă și se dezvoltă prin metamorfoză. Genul cuprinde cca. 10 specii răspândite în mările tropicale și cele temperate din bazinele Oceanului Atlantic și Pacific. Langustele sunt comestibile și câteva specii, ca langusta-comună (Palinurus vulgaris), se pescuiesc.[1]
Langusta (Palinurus) este un gen de crustacee superioare din ordinul decapodelor.
Tôm rồng hay còn gọi tôm hùm không càng, tôm hùm gai (danh pháp khoa học: Palinuridae) là một họ tôm ở biển gồm có hơn 60 loài trong đó có nhiều loài có giá trị kinh tế cao. Tên gọi tôm rồng đôi khi dễ nhầm lẫn với loại tôm hùm đất, cũng được gọi là tôm rồng. Các loài tôm hùm có ở vùng biển Việt Nam thuộc họ này. Đây là loài tôm có giá trị kinh tế cao và được khai thác nhiều cùng với loài họ hàng của nó là tôm hùm càng.
Tôm rồng có kích thước lớn trong các loại tôm hùm. Chúng có chiều dài từ 25 cm đến 40 cm và cân nặng 250g. Tôm rồng có bộ giáp mũ rắn chắc, và có nhiều sắc màu rực rỡ, trong đó có nhiều loài có màu sắc đỏ là chủ đạo, chúng có 10 chân to, khỏe với nhiều gai nhọn trong rất dữ tợn. Đặc biệt là hai cặp râu ở phía trước rất dài
Chúng có cấu tạo khác với các loài tôm thông thường, phần đầu và ngực mập, to, phần bụng nhỏ và ngắn, các chân bơi thoái hóa, chủ yếu là thích nghi với các hoạt động bò dưới biển. Tôm sống trong vùng biển ấm, sống ở vùng đáy biển, ban ngày ẩn náu trong các khe đá, ban đêm ra kiếm mồi. Tôm rồng bơi không được giỏi do cấu tạo cơ thể, chúng khá vụng về.
Cũng như những loài tôm khác, tôm rồng cũng lớn lên nhờ quá trình lột xác. Tuy nhiên, tôm rồng có chu kỳ lột xác dài hơn, do đó tốc độ tăng trưởng cũng chậm hơn. Tôm rồng nuôi trong lồng sau thời gian từ 18 tháng trở đi mới đạt giá trị thương phẩm, cỡ 1 kg trở lên.
Tôm rồng là loài ăn tạp, trong tự nhiên và cũng như nuôi thương phẩm. Thức ăn chủ yếu là cá, giáp xác và nhuyễn thể. Môi trường sống của chúng thường là những nơi nước sạch, có hang hốc, san hô, chất đáy ở tầng đáy sạch, độ mặn cao (>30‰) và nhiệt độ nước luôn ổn định trong khoảng 22 - 320C.
Ở Việt Nam có 7 loài tôm hùm gồm:
Thịt tôm hùm đã được xem là vua của các loài hải sản, là đặc sản của vùng biển vào mùa đông lúc tôm hùm còn nặng những tảng gạch son. Gạch đóng thành một dọc vàng ươm ở sống lưng con tôm, gạch là một mảng lớn đóng nơi đầu tôm.[1] Tôm hùm là món ăn thường được bán tại các nhà hàng.[1][2] Ở Việt Nam, tôm hùm chủ yếu xuất bán sang Trung Quốc.[3] Ở Việt Nam, tôm hùm phân bố tự nhiên và được nuôi nhiều ở các tỉnh ven biển miền Trung như Phú Yên, Bình Định, Khánh Hòa… Mùa khai thác con giống chủ yếu từ tháng 11 năm trước đến tháng 4, 5 năm sau.
Tôm rồng hay còn gọi tôm hùm không càng, tôm hùm gai (danh pháp khoa học: Palinuridae) là một họ tôm ở biển gồm có hơn 60 loài trong đó có nhiều loài có giá trị kinh tế cao. Tên gọi tôm rồng đôi khi dễ nhầm lẫn với loại tôm hùm đất, cũng được gọi là tôm rồng. Các loài tôm hùm có ở vùng biển Việt Nam thuộc họ này. Đây là loài tôm có giá trị kinh tế cao và được khai thác nhiều cùng với loài họ hàng của nó là tôm hùm càng.
Колючие лангусты[1], или настоящие лангусты (лат. Palinuridae) — семейство съедобных десятиногих ракообразных из надсемейства Palinuroidea. Известны также, как скалистые лобстеры (англ. Rock lobsters) и шипастые лобстеры (англ. Spiny lobsters), а в Южном полушарии (в Австралии, Новой Зеландии и Южной Африке) их называют crayfish, sea crayfish или crawfish[2].
Повсеместно в океанах и морях.[3] Обнаруживаются почти во всех теплых морях, включая Карибское море и Средиземное море, но особенно обычны в Австралазии, где известны как sea crayfish и прежде всего по таким видам как Jasus novaehollandiae и Jasus edwardsii,[4] а в Южной Африке по виду Jasus lalandii. В 2006 году был описан новый вид Palinurus barbarae.
Крупные ракообразные (длина тела — до 60 см), сходные с омарами, но лишенные клешней. Тело и толстые антенны снабжены мощными шипами. Стридуляционные органы имеются у большинства представителей (отсутствуют у видов рода Jasus). На головогруди имеется пара выступов.[3] Часто обитают в полостях подводных скал и коралловых рифов, из которых в ночное время выходят на охоту. При этом они могут объединяться в большие группы в виде длинных цепочек из более чем 50 лангустов в ряд. Недавно было обнаружено, что для навигации кроме обычных способов представители семейства используют магнитное поле Земли.[5] Они держатся вместе благодаря постоянному контакту с помощью своих длинных антенн.[6]
Известно около 45 видов и 10 родов.
Колючие лангусты, или настоящие лангусты (лат. Palinuridae) — семейство съедобных десятиногих ракообразных из надсемейства Palinuroidea. Известны также, как скалистые лобстеры (англ. Rock lobsters) и шипастые лобстеры (англ. Spiny lobsters), а в Южном полушарии (в Австралии, Новой Зеландии и Южной Африке) их называют crayfish, sea crayfish или crawfish.
龙虾科(学名:Palinuridae)是甲壳亚门十足目抱卵亞目無螯下目中的一个科,它有约45个种。
与龙虾科最接近的是蝉虾科,两者同属无螯下目。属于龙虾科的属包括真龙虾属、岩龍蝦屬、脊龍蝦屬和龍蝦屬。
龙虾肉質鮮美口感絕佳,是十分貴重的海產。龙虾是巴哈马最重要的出口食品。[1]
虽然从外形上龙虾与海螯蝦非常类似,这两个科均有坚硬的盔甲和但前者属于无螯下目,后者属于螯虾下目。两者的最大的区别在于,龙虾的触角很长、比较粗并且多刺,而且龙虾没有螯。海螯蝦的触角要小得多,在其前三对足上形成螯,尤其第一对特别大。
龙虾生活在温暖海域之中,比如加勒比海、地中海、南非,尤其在澳大利亚和亚洲附近的海域。它们喜欢生活在岩石和珊瑚礁的缝隙之中。
龙虾只在夜间活动,食物包括海螺、贝壳、螃蟹、海胆、残尸等。有时它们会成群结队在海底迁徙。它们可以通过触角与外骨骼之间的摩擦发出一种尖锐的摩擦音,以惊吓天敌。[2]
一般龙虾喜欢藏身在岩石和珊瑚丛里,有群聚的习性,有时在一个石洞里能发现十几只大龙虾。最近研究发现健康的龙虾会避開被寄生虫侵扰的龙虾。[3]
就食用价值而言,最有意义的龙虾是龙虾属中的大龙虾比如中国南海龙虾。这些龙虾的最长可达30至45厘米,最重可达5千克。 活龙虾的尾部必须稍微卷起,假如其尾部是直的的话烧熟后肉不好吃。一般龙虾的肉比海螯蝦的乾,而且營養價值更高,除了有豐富的蛋白質,還含有維生素B12和鋅。烧熟后龙虾会变红。 龙虾刺身是日本料理中常见的做法。粤菜里有“龙虾三吃”一说,即肉生吃,虾头放椒盐炸,虾尾熬粥。大龙虾的价格相当高昂,售价可达到数百美元。
龙虾科(学名:Palinuridae)是甲壳亚门十足目抱卵亞目無螯下目中的一个科,它有约45个种。
与龙虾科最接近的是蝉虾科,两者同属无螯下目。属于龙虾科的属包括真龙虾属、岩龍蝦屬、脊龍蝦屬和龍蝦屬。
龙虾肉質鮮美口感絕佳,是十分貴重的海產。龙虾是巴哈马最重要的出口食品。
イセエビ科(イセエビか、学名:Palinuridae)は、イセエビ下目の下位分類群の1つ。イセエビ、ハコエビ、リョウマエビなどを含む。
全世界の熱帯から亜熱帯にかけて分布する。ほとんどは浅海生だが、水深数百mほどの深海まで生息するものもいる。
成体の体長は種類によって異なるが、体長10cmを超えるものが多く、触角を除いた体長が50cmに達するニシキエビなどもいる。体つきは太短い円筒形で、棘や突起が多い頑丈な外骨格に覆われる。イセエビ科を総称する英語 "spiny lobster" も「棘だらけのロブスター」を意味する。また、体のみならず歩脚と第2触角も外骨格が発達し、太く強靭な構造となっている。第2触角は体長と同程度かそれ以上の長さがあるが、第1触角は細く短い。
外見はロブスターなどのザリガニ下目にも似るが、強大な鋏脚がなく、第二触角が太く硬い点で差異がある。また、淡水生の種類はいないこと、幼生期が長いことなども区別点となる。
受精卵はメスが腹脚に抱えて孵化するまで保護し、孵化した子どもはフィロソーマ幼生期を経る。
エビとしては大型種が多く、多産するものは各地で重要な水産資源となっている。また、体色や体表の突起が特徴的な種類は観賞用に飼育されたり、剥製に加工されることもある。
現生種として12属60種が属する[1]。大きく2グループに分けられる[2]。
イセエビ属 Panulirus はイセエビなど重要種を多く含む、イセエビ科最大の属である。以下に代表種を示す。日本近海からはイセエビを含む計6種が知られる。
上記のほか、アメリカミナミイセエビ Panulirus laevicauda ・カリフォルニアイセエビ Panulirus interruptus ・ハワイイセエビ Panulirus marginatus などがある。
次のようなものがある[6]。
次のような系統樹が得られている[7]。
닭새우과(Palinuridae)는 십각목 닭새우하목에 속하는 갑각류 과의 하나로 약 60여 종으로 구성되어 있다. 특히 오스트레일리아, 뉴질랜드 그리고 남아프리카에서 발견된다.[1]
전체 12개 속에 약 60여 종의 현존 종을 포함하고 있다.[2][3]
|장=
이 무시됨 (도움말)