nomes no trilho de navegação
Marsileàcia, Marsileàcies o Marsileaceae és una família de plantes.
Són aquàtiques o semiaquàtiques, estan relacionades amb les falgueres però a simple vista no ho semblen pas.
De distribució cosmopolita en climes temperats càlids o tropicals.
Marsileàcia, Marsileàcies o Marsileaceae és una família de plantes.
Són aquàtiques o semiaquàtiques, estan relacionades amb les falgueres però a simple vista no ho semblen pas.
De distribució cosmopolita en climes temperats càlids o tropicals.
Marsilkovité (Marsileaceae) je čeleď kapradin z řádu nepukalkotvaré. Jsou to drobné vlhkomilné až vodní byliny. Listy jsou tvořeny řapíkem zakončeným 2 až 4 lístky, případně pouze řapíkem. Samčí a samičí spory jsou u těchto kapradin silně odlišné a prokel neopouští vyklíčenou sporu. Čeleď zahrnuje asi 60 druhů ve 3 rodech a je rozšířena téměř po celém světě. Její zástupci rostou charakteristicky na zaplavovaných místech. V Evropě jsou zastoupeny rody míčovka a marsilka, v České republice se velmi vzácně vyskytuje míčovka kulkonosná.
Zástupci marsilkovitých jsou drobné, vlhkomilné nebo vodní byliny. Oddenek je tenký, plazivý, často větvený, lysý nebo pokrytý krátkými chlupy, rostoucí na povrchu nebo pod povrchem substrátu. Listy jsou čárkovité (tvořené pouze řapíkem) nebo s řapíkem zakončeným čepelí členěnou na 2 až 4 lístky. Lístky mohou být vynořené nebo plovoucí na hladině. Průduchy jsou přítomny na obou stranách čepele. Tyto rostliny náležejí mezi tzv. heterosporangiátní kapradiny, jejichž samčí a samičí spory se výrazně liší velikostí. Sporangia se vytvářejí ve sporokarpech ledvinovitého až kulovitého tvaru, které jsou krátkou stopkou připojeny ve spodní části nebo na bázi řapíku, a jsou nahloučeny do výtrusných kupek (sorů). V každém sporokarpu je 2 až 30 sorů obsahujících mikrosporangia i megasporangia. Sporangia jsou tenkostěnná (tzv. leptosporangiátní) a chybí jim prstenec. Megasporangium obsahuje jedinou velkou megasporu, mikrosporangium obsahuje větší počet (16 až 64) drobných mikrospor. Spory jsou triletní.[1][2][3]
Marsilka čtyřlistá (Marilea quadrifolia)
Jihoafrický druh Marsilea schelpeana se zajímavě tvarovanými listy
Míčovka kulkonosná se sporokarpy
Regnellidium diphyllum
Gametofyt je u marsilkovitých podobně jako u jiných heterosporangiátních kapradin silně redukovaný a při svém vývoji neopouští sporu. Sporokarp si podržuje klíčivost po velmi dlouhou dobu (i více než 100 let) a je schopen v příznivých podmínkách velmi rychle vyklíčit. Gelovitý obsah vlivem vlhkosti bobtná, sporokarp praská a sporangia se proderou ven. U marsilky jsou sory obsahující sporangia navázány na gelovitý prstenec, který vyhřezne ven a mnohonásobně zvětší svůj objem. V megaspoře se formuje samičí gametofyt, který vytváří 1 archegonium vyčnívající ven. Samčí gametofyt (mikroprothalium) je tvořen jen několika buňkami, zůstává uzavřen v mikrospoře a asi jeden den po jejím vyklíčení ji opouštějí pohyblivé spermatozoidy. Ty následně oplodňují archegonium.[2][3]
Puklý sporokarp marsilky s vyhřezlým obsahem
Klíčící megaspory a mikrospory
Detaily rozmnožovacích orgánů míčovky a marsilky
Čeleď marsilkovité zahrnuje 3 rody a asi 60 druhů. Je rozšířena téměř po celém světě, největší druhové diverzity dosahuje v Africe a Austrálii. Největší rod je marsilka (Marsilea, asi 53 druhů). Rod míčovka zahrnuje 6 druhů a je rozšířen na všech kontinentech mimo Asie (s výjimkou Turecka). Rod Regnellidium je monotypický a vyskytuje se v Jižní Americe.[1][4]
Zástupci čeledi rostou charakteristicky na periodicky zaplavovaných místech. Některé zejména australské druhy snášejí i delší suché období. Sporokarpy se tvoří pouze pokud nejsou listy ponořeny.[3] V České republice velmi vzácně roste míčovka kulkonosná. Marsilka čtyřlistá roste nejblíže na Slovensku. Mimo těchto dvou druhů se rámci Evropy vyskytuje ještě ve Středomoří (zejména v oblasti Pyrenejského poloostrova) několik druhů marsilek a v jihovýchodním Středomoří míčovka nejmenší (Pilularia minuta).[5][6]
Nejstarší známé fosílie marsilek (megaspory a vegetativní části) pocházejí z období křídy. Druh †Regnellites nagashimae pochází již z období jury.[7]
V minulosti byla čeleď Marsileaceae řazena spolu s ostatními vlhkomilnými heterosporangiátními kapradinami (Salviniaceae, Azollaceae) do jednoho řádu, nazývaného Hydropteridales. Později byly řazeny do dvou samostatných řádů, Marsileales a Salviniales. V současné taxonomii jsou všechny 3 čeledi řazeny do řádu Salviniales. Sesterskou čeledí marsilkovitých jsou Salviniaceae (nepukalkovité).[8][3]
Některé druhy marsilek jsou pěstovány jako akvarijní rostliny.[10]
Masilea, Pilularia, Regnellidium
Obrázky, zvuky či videa k tématu marsilkovité ve Wikimedia Commons
Marsilkovité (Marsileaceae) je čeleď kapradin z řádu nepukalkotvaré. Jsou to drobné vlhkomilné až vodní byliny. Listy jsou tvořeny řapíkem zakončeným 2 až 4 lístky, případně pouze řapíkem. Samčí a samičí spory jsou u těchto kapradin silně odlišné a prokel neopouští vyklíčenou sporu. Čeleď zahrnuje asi 60 druhů ve 3 rodech a je rozšířena téměř po celém světě. Její zástupci rostou charakteristicky na zaplavovaných místech. V Evropě jsou zastoupeny rody míčovka a marsilka, v České republice se velmi vzácně vyskytuje míčovka kulkonosná.
Pilledrager-familien (Marsileaceae) er udbredt i Europa, Australien, Sydøstasien og Sydamerika. Det er 3 slægter og ca. 70 arter af specialiserede, vandlevende eller meget fugtkrævende bregner. De modsatte blade udspringer fra jordstængler, som enten bærer bladene fra flere vækstpunkter, eller som bærer de 2-4 brede blade fra spdsen. Her nævnes alle slægterne, selv om kun Pilledrager er vildtvoksende i Danmark.
SlægterDie Kleefarngewächse (Marsileaceae) sind eine Familie aus der Gruppe der Echten Farne. Die Familie ist nach dem italienischen Grafen Aloysius Ferdinandus Marsili (Luigi Ferdinando Marsigli) (1658–1730) benannt, der auch Pflanzen sammelte.[1]
Die Kleefarngewächse sind im Boden wurzelnde Sumpf- und Wasserpflanzen. Sie besitzen ein langes Rhizom, das gabelig verzweigt ist, und im oder auf dem Schlamm kriecht. Es ist schlank und häufig behaart. Die Blätter sind wechselständig. Sie ähneln Kleeblättern oder sie sind stielrund und binsenförmig, sie tragen vier (Marsilea), zwei (Regnellidium) oder kein (Pilularia) Fiederblättchen, sind also für Farne recht einfach aufgebaut. Die Blattadern sind gabelig verzweigt, verschmelzen aber an ihrem Ende oft wieder.
Die Kleefarngewächse sind heterospor, sie bilden kleine männliche und große weibliche Meiosporen. Die Sporangien sind dabei eingeschlechtig, bilden jeweils eine Sorte von Meiosporen. Sie stehen zu mehreren in kugeligen oder in länglich bis bohnenförmigen Sporokarpien und reißen mit zwei bis vier Klappen auf. Die Wand des Sporokarps wird dabei von einer umgebildeten Blattfieder gebildet und ist hart. Das Sporokarp entspringt dabei dem Rhizom oder an der Basis eines Blattstieles. Sporokarpe sind austrocknungsresistent und somit gute Überdauerungsorgane an den wechselfeuchten Standorten vieler Arten. Pro Pflanze werden ein oder viele Sporokarpien gebildet. Die Mikrosporen sind kugelig und trilet (dreistrahlige Narbe), die Megasporen sind ebenfalls kugelig und tragen über der Apertur eine Akrolamelle. Die Perine ist gallertig.
Das Prothallium bleibt klein und in die Spore eingeschlossen, oder reicht nur wenig aus der Spore heraus.
Die Chromosomengrundzahl beträgt x = 10 bei Pilularia und x = 20 bei Marsilea.
Die Kleefarngewächse sind subkosmopolitisch verbreitet. Sie wachsen in Teichen und in Flachwasser; die Blätter schwimmen oder ragen aus dem Wasser.
Die Kleefarngewächse sind die Schwestergruppe der Schwimmfarngewächse, mit denen sie zusammen die Ordnung der Salviniales bilden. Innerhalb der Familie gibt es drei Gattungen mit zusammen rund 75 Arten.[3] Dabei sind die beiden Gattungen Pilularia und Regnellidium miteinander näher verwandt als mit Marsilea.[4]
Die Familie ist schlecht durch Fossilien vertreten. Es gibt einige Megasporen und andere Fossilien aus der Kreidezeit, die den Kleefarngewächsen zugerechnet werden. Rodeites ist eine tertiäre Gattung, die aus Megasporen, Mikrosporen und Sporokarpen aus dem Hochland von Dekkan in Indien stammen. Rodeites dakshinii ähnelt dabei stark der rezenten Regnellidium.[9]
Die Kleefarngewächse (Marsileaceae) sind eine Familie aus der Gruppe der Echten Farne. Die Familie ist nach dem italienischen Grafen Aloysius Ferdinandus Marsili (Luigi Ferdinando Marsigli) (1658–1730) benannt, der auch Pflanzen sammelte.
Marsileaceae (/mɑːrˌsɪliˈeɪsi.iː/) is a small family of heterosporous aquatic and semi-aquatic ferns, though at first sight they do not physically resemble other ferns. The group is commonly known as the "pepperwort family" or as the "water-clover family" because the leaves of the genus Marsilea superficially resemble the leaves of a four-leaf clover. In all, the family contains 3 genera and 50 to 80 species with most of those belonging to Marsilea.[1][2]
Members of the Marsileaceae are aquatic or semi-aquatic. Plants often grow in dense clumps in mud along the shores of ponds or streams, or they may grow submerged in shallow water with some of the leaves extending to float on the water surface. They grow in seasonally wet habitats, but survive the winter or dry season by losing their leaves and producing hard, desiccation-resistant reproductive structures.[3]
There are only three living genera in the family Marsileaceae. The majority of species (about 45 to 70) belong to the genus Marsilea, which grows worldwide in warm-temperate and tropical regions.[1][2] Marsilea can be distinguished from the other two genera by the presence of four leaflets on each leaf, although some species occasionally produce six leaflets per leaf. A second genus Regnellidium includes a single living species that grows only in southern Brazil[3] and neighboring parts of Argentina;[2] it has only two leaflets per leaf. The third genus Pilularia grows widely in temperate regions of both the northern and southern hemispheres.[3] Its leaves do not subdivide into leaflets but are slender and tapered to a point, so that it is often overlooked and mistaken for a grass. There are only about five species known.[2]
The closest relatives of the Marsileaceae are the Salviniaceae, which are also aquatic and heterosporous.[4][5] However, both of these other fern families float freely on the surface of ponds or lakes instead of rooting in soil or mud. The close relationship of these groups to the Marsileaceae is supported by both morphologic and molecular analysis,[4] as well as by the discovery of an intermediate fossil named Hydropteris.[6] In general, the Salviniaceae and Azollaceae have a much better fossil record than the Marsileaceae.[7] Until recently, Rodeites dakshinii was the oldest fossil member known; it is a preserved sporocarp containing spores, found in Tertiary chert of India.[7] In 2000, the discovery of fossilized sporocarps from the Cretaceous of eastern North America was announced.[8] These fossils were assigned to the species Regnellidium upatoiensis, and pushed the known history of the Marsileaceae back into the Mesozoic. Other remains include Regnellites nagashimae from the Upper Jurassic or Lower Cretaceous of Japan.[9] The fossils include leaves with visible veins, as well as sporocarps. The currently oldest known member of the family is Flabellariopteris, described in 2014 from isolated leaves dating to the Late Triassic in Liaoning, China.[10]
The Marsileaceae share many of the basic structural characteristics common to most ferns, but the differences are more noticeable than the similarities. Species of this family have long, slender rhizomes that creep along or beneath the ground. Their fronds (leaves) grow in distinct clusters at nodes along the rhizome, with wide spacing between leaf clusters. As a result, the plants appear to be more stem than leaf, unlike other ferns.
Roots grow primarily from the same nodes as the leaves, but may also grow from other locations along the rhizome. The roots of Marsilea and Regnellidium are noteworthy for containing vessel elements. Vessels have also been found in the rhizome of two species of Marsilea. These vessels have evolved independently of vessels in other groups of plants.[11]
The leaves are the most easily observed characteristic for the Marsileaceae; they have a long slender leaf stalk ending in zero, two, or four (occasionally six) leaflets. The number of leaflets differs among the three genera and can therefore be used for identification.[2] In Pilularia, the leaves are narrowly cylindrical and taper to a point. Leaves of Regnellidium bear two broad leaflets, while leaves of Marsilea bear four leaflets at the tip. The four leaflets on the leaf of Marsilea are not borne equally. Instead, they are borne in pairs with one pair of leaflets attached slightly higher than the other.[12] Thus in the developing leaf, the leaflets are folded more like the wings of a butterfly than like the leaflets of a clover.
As with other ferns, the leaves develop in a circinate pattern.[11] They begin as small, tight spirals which unroll as the leaf matures. At full maturity they are held erect with the leaflets unfolded, except in Pilularia whose leaves have no blade. Temperate species are deciduous, losing their vegetative leaves in winter.[1] Tropical species may also lose their leaves during the dry season. These leaves are photosynthetic, and produce most of the food used by the plant.
Some aquatic species of Marsilea, especially those growing with their rhizome submerged, may have vegetative leaves that are dimorphic. Some of their leaves grow up to the surface of the water, and look just like leaves of species growing out of water. These plants also produce other leaves with shorter leaf stalks that are not long enough to reach the surface, and so the leaflets remain underwater. These leaves have different anatomical and cellular characteristics better suited to their submerged environment.[11]
In addition to their vegetative (sterile) leaflets, all species of Marsileaceae produce fertile (spore-producing) leaflets at or near the base of the photosynthetic leaves. This reproductive portion looks and functions very differently from the vegetative portion of the leaves.
Like other ferns, members of the Marsileaceae produce spores, but not seeds when they reproduce. Unlike other ferns, the spores in this family are produced inside sporocarps. These are hairy, short-stalked, bean-shaped structures usually 3 to 8 mm in diameter[1] with a hardened outer covering. This outer covering is tough and resistant to drying out, allowing the spores inside to survive unfavorable conditions such as winter frost or summer desiccation. Despite this toughness, the sporocarps will open readily in water if conditions are favorable, and specimens have been successfully germinated after being stored for more than 130 years.[13] Each growing season, only one sporocarp typically develops per node along the rhizome near the base of the other leaf-stalks, though in some species of Marsilea there may be two or occasionally as many as twenty.[12][14] The resemblance of the sporocarps to peppercorns gives the family its common name of pepperwort.[1]
The sporocarps are functionally and developmentally modified leaflets,[14] although they have much shorter stalks than the vegetative leaflets. Inside the sporocarp, the modified leaflets bear several sori, each of which consists of several sporangia covered by a thin hood of tissue (the indusium). Each sorus includes a mix of two types of sporangium, each type producing only one of two kinds of spores. Toward the center of each sorus and developing first are the megasporangia, each of which will produce a single large female megaspore. Surrounding them at the edge of the sorus and developing later are the microsporangia, each of which will produce many small male microspores.[11]
Because the Marsileaceae produce two kinds of spore (and thus two kinds of gametophyte), they are called heterosporous. While heterospory is the norm among all plants with seeds, such as the flowering plants and conifers, it is very rare among other groups of plants. Also, most heterosporous plants produce their two kinds of sporangia in different places on the plant. Since the Marsileaceae grow both kinds together in a single cluster, they differ from other plants in this regard as well.
The spores remain dormant inside the sporocarp through unfavorable conditions, but when conditions are suitable and wet, the sporocarp will germinate. It splits into halves, allowing the tissue coiled inside to become hydrated. As this internal tissue swells with water, it pushes the halves of the hard outer covering apart, and emerges as a long gelatinous worm-like sorophore. The sorophore is a sorus-bearing structure unique to the Marsileaceae; it may extend to more than ten times the length of the sporocarp inside which it was coiled. This extension carries the numerous spore-producing sori attached along each side of the sorophore out into the water.[11][14]
Some species of Marsilea are cultivated in garden pools or aquaria.[3] The Indigenous Australians once made a porridge of pulverized Marsilea sporocarps called nardoo. However, the sporocarps contain toxic levels of thiaminase, so careful preparation methods must be used in order for the nardoo to be safe for consumption.[13]
Marsileaceae (/mɑːrˌsɪliˈeɪsi.iː/) is a small family of heterosporous aquatic and semi-aquatic ferns, though at first sight they do not physically resemble other ferns. The group is commonly known as the "pepperwort family" or as the "water-clover family" because the leaves of the genus Marsilea superficially resemble the leaves of a four-leaf clover. In all, the family contains 3 genera and 50 to 80 species with most of those belonging to Marsilea.
Las marsileáceas (nombre científico Marsileaceae) son una familia de helechos del orden Marsileales, que en la moderna clasificación de Christenhusz et al. 2011[1][2][3] son monofiléticas.
La clasificación más actualizada es la de Christenhusz et al. 2011[1][2][3] (basada en Smith et al. 2006,[4] 2008);[5] que también provee una secuencia lineal de las licofitas y monilofitas.
Ubicación taxonómica:
Plantae (clado), Viridiplantae, Streptophyta, Streptophytina, Embryophyta, Tracheophyta, Euphyllophyta, Monilophyta, Clase Polypodiopsida, Orden Salviniales, familia Marsileaceae.
Sinónimo: "Helechos trébol".
Incluye Pilulariaceae.
3 géneros:
Unas 75 especies.
Monofilético (Hasebe et al. 1995, Pryer 1999, Nagalingum et al., datos no publicados, citados en Smith et al. 2006).
Hennipman (1996) incluyó a Salvinia y Azolla dentro de Marsileaceae, pero en esta clasificación se incluyen dentro de su propia familia Salviniaceae, porque las esporas de las marsileáceas difieren notablemente de las de las salviniáceas (Schneider y Pryer 2002).
Plantas acuáticas arraigadas al sustrato por las raíces. Se las encuentra en aguas estancadas, poco profundas, o en estanques primaverales, con hojas flotantes o emergentes.
Subcosmopolitas.
Con las características de Pteridophyta.
Tallos usualmente largamente rastreros, esbeltos, usualmente con pelos.
Pinas 4 (Marsilea), 2 (Regenllidium) o 0 (Pilularia) por hoja. Venas ramificadas dicotómicamente pero usualmente fusionándose en las puntas.
Soros nacidos en esporocarpos con pie, con forma de poroto (Nagalingum et al. 2006). Los esporocarpos emergen de los rizomas o de la base de los pecíolos. Uno a muchos esporocarpos por planta.
Plantas heterospóricas, con microsporas y macrosporas.
Microsporas globosas, trilete.
Megasporas globosas, cada una con una "acrolamella" posicionada sobre la apertura de la exina (Schneider y Pryer 2002).
Perina gelatinosa.
Número de cromosomas x = 10 (Pilularia), 20 (Marsilea).
Las marsileáceas (nombre científico Marsileaceae) son una familia de helechos del orden Marsileales, que en la moderna clasificación de Christenhusz et al. 2011 son monofiléticas.
Ormiokasvit (Marsileaceae) on saniaisten heimo Salviniales-lahkossa. Siihen kuuluu kolme sukua ja noin 75 lajia. Ormiokasvit ovat tyypillisesti erilaisitiöisiä ja kasvavat vedessä.[1] Suomessa heimon lajeista tavataan vain yksi, hyvin harvinainen ormio (Pilularia globulifera).[2]
Ormiokasvit (Marsileaceae) on saniaisten heimo Salviniales-lahkossa. Siihen kuuluu kolme sukua ja noin 75 lajia. Ormiokasvit ovat tyypillisesti erilaisitiöisiä ja kasvavat vedessä. Suomessa heimon lajeista tavataan vain yksi, hyvin harvinainen ormio (Pilularia globulifera).
La famille des Marsileaceae regroupe quelques espèces de fougères aquatiques.
Le nom vient du genre type Marsilea, dont le nom est un hommage au mycologue italien Luigi Marsigli (1656–1730).
Selon Catalogue of Life (31 mars 2014)[1] :
Selon GRIN (31 mars 2014)[2] :
Selon ITIS (31 mars 2014)[3] :
Selon NCBI (31 mars 2014)[4] :
Selon Paleobiology Database (31 mars 2014)[5] :
Selon Tropicos (31 mars 2014)[6] (Attention liste brute contenant possiblement des synonymes) :
Raznorotkovke (lat. Marsileaceae), biljna porodica u redu nepačkolike. Ime je dobila po rodu raznnorotka (Marsilea). U ukupno tri roda[1] (raznorotka, loptarka i regnelidijum) priznato je 60 vrsta.
U Hrvatskoj rastu četverolisna raznorotka (Marsilea quadrifolia), Pilularia globulifera i Pilularia minuta.[2]
Raznorotkovke (lat. Marsileaceae), biljna porodica u redu nepačkolike. Ime je dobila po rodu raznnorotka (Marsilea). U ukupno tri roda (raznorotka, loptarka i regnelidijum) priznato je 60 vrsta.
U Hrvatskoj rastu četverolisna raznorotka (Marsilea quadrifolia), Pilularia globulifera i Pilularia minuta.
Marsileaceae atau suku semanggi-semanggian merupakan salah satu suku anggota tumbuhan paku (Pteridophyta) yang tergolong dalam paku air (Salviniales atau Hydropteridales). Suku ini beranggotakan tiga marga paku air yang tumbuh pada lumpur di perairan dangkal: semanggi air (Marsilea), Pilularia, dan Regnellidium.
De pilvarenfamilie (Marsileaceae) is een familie van kleine, aquatische of semi-aquatische varens, die wereldwijd verspreid is.
De familie heeft in België en Nederland één zeldzame vertegenwoordiger, de pilvaren (Pilularia globulifera).
De familie Marsileaceae is vernoemd naar het geslacht Marsilea.
Marsileaceae zijn waterplanten die met rizomen in de bodem wortelen, en drijvende en/of opgerichte bladen dragen. De bladstelen zijn meestal lang, fijn en kruipend, en dikwijls behaard. De bladen zijn in de regel handvormig samengesteld, naargelang de soort zijn er geen, twee of vier deelblaadjes aanwezig. De bladnerven zijn dichotoom vertakt maar dikwijls aan de tip met elkaar verbonden.
De sporenhoopjes zitten verzameld in gesteelde, boonvormige sporocarpen (vandaar de naam 'pilvaren'), die ontspringen uit de rizomen of uit de basis van de bladstelen, en bevatten twee soorten sporen (heterosporie).
De sporen van Marsileaceae verschillen zowel van de sporen van alle andere (homospore) varens als van die van de verwante, eveneens heterospore vlotvarens (Salviniaceae). De kleine microsporen zijn drievoudig bolvormig, de grotere macrosporen enkelvoudig bolvormig. De buitenwand van beide soorten, het perine, heeft boven de opening van de spore een structuur, het acrolamella, dat de opening afsluit en samen met het perine een gelatineuze laag vormt. Die laag zorgt ervoor dat, gedurende een beperkte tijd, de spore waterdicht is en blijft drijven. Deze voor varens unieke structuren lijken een evolutieve adaptatie van de Marsileaceae aan een amfibische levenswijze.
De familie omvat uitsluitend aquatische of semi-aquatische planten die voorkomen in ondiep water in tijdelijke of permanente poelen, en kent een bijna wereldwijde verspreiding, zowel in gematigde als in subtropische en tropische streken.
Er zijn vijf Europese soorten bekend, waarvan de pilvaren (Pilularia globulifera), weliswaar zeldzaam, ook in België en Nederland te vinden is, en de klaverbladvaren (Marsilea quadrifolia) een enkele keer in Nederland opduikt.
In de recente taxonomische beschrijving van Smith et al. (2006) zijn de Marsileaceae sammen met de vlotvarens Salviniaceae in de orde Salviniales geplaatst, die samen met het grootste deel van de varens de klasse Polypodiopsida vormen.
Volgens diezelfde auteurs omvat de familie drie recente geslachten en ongeveer 75 soorten[1]. Daarbij worden ook de leden van de voormalige familie Pilulariaceae hierin opgenomen. De Marsileaceae vormen in deze samenstelling een monofyletische groep. Daarnaast worden nog enkele uitgestorven geslachten tot deze familie gerekend.
Van de pilvarenfamilie worden de volgende soorten in detail beschreven:
.png){kind=small}
Marsilea:M. ancylopoda · M. azorica · M. batardae · M. hirsuta · M. macropoda · M. minuta · M. mollis · M. mutica · M. oligospora · M. polycarpa · M. quadrifolia (Klaverbladvaren) · M. strigosa · M. vestita · M. villosaPilularia:P. americana · P. globulifera (Pilvaren) · P. mandonii · P. minuta · P. novae-hollandiae · P. novae-zealandiaeRegnellidium:Regnellidium diphyllum · Regnellidium upatoiensis †Regnellites †:Regnellites nagashimaeRodeites †:Rodeites dakshinii De pilvarenfamilie (Marsileaceae) is een familie van kleine, aquatische of semi-aquatische varens, die wereldwijd verspreid is.
De familie heeft in België en Nederland één zeldzame vertegenwoordiger, de pilvaren (Pilularia globulifera).
Vassbregnefamilien (latin: Marsileaceae) er en familie innen ordenen Salvinales av bregneplanter. Familien har tre slekter og 52–72 arter. Familien inkluderer normalt gruppen Pilulariaceae, som enkelte regner som en egen familie.
Slektene Regnellites og Rodeites er utryddet og kjennes bare fra fossiler.
Vassbregneslekten (Marsilea) har firebladete «kløverblad» som flyter i vann. Fire av artene dyrkes i akvarier.
Trådbregneslekten (Pilularia) har lange, trådformede blader som flyter opp fra leddknuter i en lang, felles 1 mm tykk horisontal stilk. Trådbregne vokser i det sørlige Norden og i Østfold. Pilularia minuta fra Sørvest-Europa er blant de minste bregnene man kjenner til.
Regnellidium har bare én art, med tobladete strukturer som flyter i vann.
Plantene lever i vann, og den 1 mm tykke jordstengelen har leddknuter som de bladstilkene skyter opp fra. Sporehylstrene har fire rom, og planten formerer seg ved hjelp av heterospori med to typer sporer. Dermed avviker denne familien fra alle andre bregneplanter, som har homospori med bare én type sporer.
I Norden vokser den 4-15 cm høye trådbregne, som er fredet i Norge.
Vassbregnefamilien (latin: Marsileaceae) er en familie innen ordenen Salvinales av bregneplanter. Familien har tre slekter og 52–72 arter. Familien inkluderer normalt gruppen Pilulariaceae, som enkelte regner som en egen familie.
Slektene Regnellites og Rodeites er utryddet og kjennes bare fra fossiler.
Vassbregneslekten (Marsilea) har firebladete «kløverblad» som flyter i vann. Fire av artene dyrkes i akvarier.
Trådbregneslekten (Pilularia) har lange, trådformede blader som flyter opp fra leddknuter i en lang, felles 1 mm tykk horisontal stilk. Trådbregne vokser i det sørlige Norden og i Østfold. Pilularia minuta fra Sørvest-Europa er blant de minste bregnene man kjenner til.
Regnellidium har bare én art, med tobladete strukturer som flyter i vann.
Plantene lever i vann, og den 1 mm tykke jordstengelen har leddknuter som de bladstilkene skyter opp fra. Sporehylstrene har fire rom, og planten formerer seg ved hjelp av heterospori med to typer sporer. Dermed avviker denne familien fra alle andre bregneplanter, som har homospori med bare én type sporer.
I Norden vokser den 4-15 cm høye trådbregne, som er fredet i Norge.
Multimedia w Wikimedia Commons Marsyliowate (Marsileaceae) – rodzina paproci z rzędu salwiniowców. Należą tu 3 rodzaje liczące ok. 75 gatunków. W Polsce występują bardzo rzadko 2 gatunki – marsylia czterolistna i gałuszka kulecznica.
Rodzina siostrzana wobec salwiniowatych (Salviniaceae) w obrębie rzędu salwiniowców (Salviniales) wchodzącego w skład klasy paprocie (Polypodiopsida)[1].
Rodzaj Pilularia bywa rozdzielany na dwa monotypowe rodzaje z gatunkami Pilularia americana A. Braun oraz Calamistrum globuliferum (L.) Kuntze (syn. Pilularia globulifera L.)[3].
Marsyliowate (Marsileaceae) – rodzina paproci z rzędu salwiniowców. Należą tu 3 rodzaje liczące ok. 75 gatunków. W Polsce występują bardzo rzadko 2 gatunki – marsylia czterolistna i gałuszka kulecznica.
Marsileaceae é uma família de pteridófitas aquáticas pertencente à ordem Salviniales (anteriormente Marsileales), que inclui três géneros (Marsilea, Pilularia e Regnellidium) e aproximadamente 76 espécies. A ordem Salviniales possui cerca de 90 espécies de samambaias próprias de ambientes aquáticos, úmidos ou alagadiços e apresentam aerênquima nas raízes, caules e pecíolos, como em outras plantas aquáticas. Os membros da família Marsileaceae são plantas aquáticas rizomatosas, com raízes bem desenvolvidas que as ligam ao substrato ou folhas flutuantes. As espécies que a integram ocorrem em águas paradas, pouco profundas, mais frequentemente em pequenos charcos temporários.
As plantas desta família apresentam o ciclo de vida característico de monilófitas heterospóricas, com micrósporos e megásporos diferenciados. Além disso, apresentam caules finos, glabros e rasteiros, que crescem na superfície ou subterrâneos. Na maioria das espécies as folhas são pinadas, lâminas divididas em 2-4 folíolos, ou filiformes e não expandidas. Em Marsilea, (trevo-d’água) as folhas são semelhantes as do trevo (Trifolium, Fabaceae), mas apresentam 4 folíolos. As folhas de Regnellidium apresentam dois folíolos. Apenas o gênero Pilularia apresenta folhas filiformes, o que lhe confere um aspecto semelhante às gramíneas. A venação é ramificada dicotomicamente, mas usualmente fundida nas pontas. Os soros são desprovidos de abertura indusial e ocorrem em esporocarpos pedunculados em forma de rim [6], dispostos em pedúnculos curtos próximos a base dos pecíolos. O número de esporocarpos varia de apenas um a múltiplos por planta, apresentando pelo menos dois soros cada. Os esporocarpos de Marsileaceae protegem a viabilidades dos esporos por mais de 100 anos em algumas espécies, podendo ser uma adaptação para o crescimento em regiões áridas.
É importante enfatizar que as plantas são heterosporadas e os esporângios não contém ânulo, típico de outras Polypodiopsida. Os microsporângio possuem de 16-64 micrósporos, são globosos, com trilete. Os megásporos são também globosos, cada um com uma acrolamela posicionada sobre a abertura da exina.[7] A perina é gelatinosa. O número de cromossomos é n=10 em Pilularia e n=20 em Marsilea.
A família é praticamente cosmopolita, ocorrendo em regiões de clima temperado e tropicais.
No Brasil, a família possui gêneros nativos, mas não endêmicos, podendo ser encontrada no norte (Amazonas, Pará, Roraima), nordeste (Bahia, Maranhão, Pernambuco, Piauí), centro-oeste (Mato Grosso do Sul, Mato Grosso), sul (Paraná, Rio Grande do Sul, Santa Catarina) e sudeste (Rio de Janeiro),[1] crescendo na água ou na beira de cursos d'água. Espécies de Marsileaceae são encontradas nos seguintes domínios fitogeográficos brasileiros: Cerrado, Mata Atlântica, Amazônia, Pantanal e Pampas.
Nas Américas foram identificadas apenas 12 espécies do gênero Marsilea, sendo que cinco são encontradas no Brasil, sendo elas: Marsilea ancylopoda A. Braun, Marsilea crotophora D. M. Jonhson, Marsilea deflexa A. Braun, Marsilea minuta L. e Marsilea polycarpa Hook. & Grev.[2] Também são encontrados no Brasil outros gêneros, como Pilularia e Regnellidium.
A ordem Salviniales possui apenas duas famílias, Marsileaceae e Salviniaceae, que são irmãs. São sinapomorfias da ordem: presença de aerênquima, caules dicotômicos, dimorfismo nas folhas férteis/estéril,heterosporia, megásporo único. Na classificação de Christenhusz et al. 2011[3][4][5] o agrupamento é considerado monofilético[3][4][5] (confirmando o Sistema de Smith[6][7]) que também apresenta uma sequência linear das licófitas e monilófitas.[8] A partir de registro fóssil constatou-se que alguns genêros da família se diversicaram no cretáceo médio.[9]
A classificação mais atualizada é a contida no Sistema de classificação de pteridófitos de Christenhusz,[1][2][3] desenvolvida a partir de classificação similar constante do Sistema de classificação de monilófitas de Smith[4] em 2008;[5] o qual também considerava como uma sequência linear as licófitas e monilófitas. Nesse sistema o agrupamento constitui a Família n.º 16 (Marsileaceae Mirb. in Lam. & Mirb., Hist. Nat. Vég. 5: 126 (1802). O táxon é considerado sinônimo taxonômico de Pilulariaceae. Na sua atual configuração o agrupamento inclui três géneros: Marsilea, Pilularia, Regnellidium.[8] Já na classificação sensu Smith, a família é incluída na classe Polypodiopsida, ordem Salviniales, sendo monofilética[9]
Hennipman (1996) incluiu os gêneros Salvinia e Azolla, cada uma com menos de 10 espécies, nas Marsileaceae, mas nesta classificação estes são incluídos na família Salviniaceae, porque os esporos das marsileáceas diferem marcadamente dos produzidos pelas salviniáceas.[10] Além disso, Salvinaceae apresenta distribuição tropical e temperada. Azolla é um exemplo de Marsiliaceae que apresenta importância econômica, pois atua com invasora e possui cianobactérias simbiontes, podendo atuar como uma fonte potencial de nitrogênio.
.jpg)
|doi= (ajuda) |acessodata= requer |url= (ajuda) |acessodata= requer |url= (ajuda) Marsileaceae é uma família de pteridófitas aquáticas pertencente à ordem Salviniales (anteriormente Marsileales), que inclui três géneros (Marsilea, Pilularia e Regnellidium) e aproximadamente 76 espécies. A ordem Salviniales possui cerca de 90 espécies de samambaias próprias de ambientes aquáticos, úmidos ou alagadiços e apresentam aerênquima nas raízes, caules e pecíolos, como em outras plantas aquáticas. Os membros da família Marsileaceae são plantas aquáticas rizomatosas, com raízes bem desenvolvidas que as ligam ao substrato ou folhas flutuantes. As espécies que a integram ocorrem em águas paradas, pouco profundas, mais frequentemente em pequenos charcos temporários.
As plantas desta família apresentam o ciclo de vida característico de monilófitas heterospóricas, com micrósporos e megásporos diferenciados. Além disso, apresentam caules finos, glabros e rasteiros, que crescem na superfície ou subterrâneos. Na maioria das espécies as folhas são pinadas, lâminas divididas em 2-4 folíolos, ou filiformes e não expandidas. Em Marsilea, (trevo-d’água) as folhas são semelhantes as do trevo (Trifolium, Fabaceae), mas apresentam 4 folíolos. As folhas de Regnellidium apresentam dois folíolos. Apenas o gênero Pilularia apresenta folhas filiformes, o que lhe confere um aspecto semelhante às gramíneas. A venação é ramificada dicotomicamente, mas usualmente fundida nas pontas. Os soros são desprovidos de abertura indusial e ocorrem em esporocarpos pedunculados em forma de rim [6], dispostos em pedúnculos curtos próximos a base dos pecíolos. O número de esporocarpos varia de apenas um a múltiplos por planta, apresentando pelo menos dois soros cada. Os esporocarpos de Marsileaceae protegem a viabilidades dos esporos por mais de 100 anos em algumas espécies, podendo ser uma adaptação para o crescimento em regiões áridas.
É importante enfatizar que as plantas são heterosporadas e os esporângios não contém ânulo, típico de outras Polypodiopsida. Os microsporângio possuem de 16-64 micrósporos, são globosos, com trilete. Os megásporos são também globosos, cada um com uma acrolamela posicionada sobre a abertura da exina.[7] A perina é gelatinosa. O número de cromossomos é n=10 em Pilularia e n=20 em Marsilea.
Klöverbräkenväxter[1] (Marsileaceae[2]) är en familj av ormbunkar. Klöverbräkenväxter ingår i ordningen Salviniales.[2] Enligt Catalogue of Life omfattar familjen Marsileaceae 62 arter[2].
Släkten enligt Catalogue of Life[2]:
Wikimedia Commons har media som rör Klöverbräkenväxter.
Wikispecies har information om Marsileaceae.
Klöverbräkenväxter (Marsileaceae) är en familj av ormbunkar. Klöverbräkenväxter ingår i ordningen Salviniales. Enligt Catalogue of Life omfattar familjen Marsileaceae 62 arter.
Släkten enligt Catalogue of Life:
Марсилієві (Marsileaceae) — родина папоротей порядку Сальвінієві (Salviniales).
Характерними особливостями представників родини є водний та земноводний спосіб життя, різноспоровість, а звідси і різностатеві гаметофіти; наявність особливих органів — спорокарпіїв, в кожному з яких є мікро- та макросоруси одночасно.
Родина включає 3 сучасних роди і невелику кількість видів (близько 70):
Це незавершена стаття про Папороті.Марсилієві (Marsileaceae) — родина папоротей порядку Сальвінієві (Salviniales).
Marsileaceae /mɑrsɪliˈeɪsiː/ là một họ dương xỉ sống thủy sinh và bán thủy sinh, bề ngoài của chúng rất khác các nhóm dương xỉ còn lại. Nhóm này còn được gọi là "họ Cỏ bợ" hoặc "họ Cỏ bốn lá nước" vì lá của chi Marsilea về hình thức khá giống với cỏ bốn lá. Lá của họ dương xỉ này đôi khi được dùng thay cho cỏ bốn lá[2] vào ngày Thánh Patrick. Họ Marsileaceae gồm 3 chi và từ 50 tới 80 loài và hầu hết số này thuộc chi Marsilea.[3][4]
Marsileaceae /mɑrsɪliˈeɪsiː/ là một họ dương xỉ sống thủy sinh và bán thủy sinh, bề ngoài của chúng rất khác các nhóm dương xỉ còn lại. Nhóm này còn được gọi là "họ Cỏ bợ" hoặc "họ Cỏ bốn lá nước" vì lá của chi Marsilea về hình thức khá giống với cỏ bốn lá. Lá của họ dương xỉ này đôi khi được dùng thay cho cỏ bốn lá vào ngày Thánh Patrick. Họ Marsileaceae gồm 3 chi và từ 50 tới 80 loài và hầu hết số này thuộc chi Marsilea.
Marsileaceae Mirb.
Типовой род
Марси́лиевые (лат. Marsileáceae) — семейство папоротников порядка Сальвиниевые. Представители семейства — небольшие прибрежные и водные растеньица, больше всего напоминающие четырёхлистный клевер.
Спорангии марсилиевых собраны под общей оболочкой в так называемый спорокарп, который обладает весьма сложными механизмами раскрывания.
Семейство Марсилиевые включает три современных и два ископаемых рода:
Марси́лиевые (лат. Marsileáceae) — семейство папоротников порядка Сальвиниевые. Представители семейства — небольшие прибрежные и водные растеньица, больше всего напоминающие четырёхлистный клевер.
Спорангии марсилиевых собраны под общей оболочкой в так называемый спорокарп, который обладает весьма сложными механизмами раскрывания.
蘋科（学名：Marsileaceae），又稱田字草科，為蕨類植物中一科，多年生挺水植物或浮葉植物，高從5公分到15公分以上都有。該植物最大特色是莖呈現綿延，沿地生長，葉子多呈現十字對生。孢子密生於葉子柄基。一般來說，該種植物都生長在溼地、水田或人造水溝[2]。
蘋科（学名：Marsileaceae），又稱田字草科，為蕨類植物中一科，多年生挺水植物或浮葉植物，高從5公分到15公分以上都有。該植物最大特色是莖呈現綿延，沿地生長，葉子多呈現十字對生。孢子密生於葉子柄基。一般來說，該種植物都生長在溼地、水田或人造水溝。
네가래과(Marsileaceae)는 생이가래목에 속하는 양치식물 과의 하나이다. 이형포자성 수생 또는 반수생 양치식물 과이다. 네가래 등을 포함하여 3개 속에 50-80여 종으로 이루어져 있다.[1][2]
아래의 분기도는 생이가래목의 2개 과와 5개 속 사이의 계통발생학적 관계를 보여주고 있다.[3][4]
생이가래목 네가래과네가래속 (Marsilea)
필루라리아속 (Pilularia)
레그넬리디움속 (Regnellidium)
생이가래과물개구리밥속 (Azolla)
생이가래속 (Salvinia)
