nomes no trilho de navegação
Spilocuscus zo ur genad e rummatadur ar bronneged godellek, ennañ kouskoused.
Spilocuscus zo ur genad e rummatadur ar bronneged godellek, ennañ kouskoused.
Spilocuscus ('cuscús tacat'[1]) és un gènere de pòssums nocturns de mida mitjana-gran de la família dels falangèrids,[2] que es caracteritzen per la seva viva coloració. És un dels quatre gèneres els membres dels quals s'anomenen vulgarment cuscussos. N'hi ha cinc espècies repartides per Indonèsia, Papua Nova Guinea i el nord d'Austràlia. Quatre d'aquestes espècies estan amenaçades en major o menor mesura i dues d'elles (S. wilsoni i el cuscús roig-i-negre) es troben en perill crític d'extinció.[3][4]
Fins al 1979, les espècies de cuscús tacat eren classificades dins el gènere Phalanger, del qual foren separades per G. G. George.[2] Tanmateix, el gènere Spilocuscus ja havia estat creat pel naturalista anglès John Edward Gray el 1862.[1] La separació del gènere Spilocuscus de Phalanger es féu sobre la base de característiques del crani, la dentadura i el sistema integumentari i des d'aleshores ha estat confirmada per estudis d'hibridització de l'ADN[5] i de les seqüències d'ADNmt.[6] Junts, els gèneres Phalanger i Spilocuscus formen la tribu Phalangerini. Fora d'aquesta tribu, el gènere més proper és Strigocuscus, dins de la tribu Trichosurini.
Phalangeridae––Spilocuscus
Existeixen cinc espècies de Spilocuscus:
Les espècies d'aquest gènere també viuen en nombroses illes de Melanèsia, com ara Yapen, Misool, Salawati, l'arxipèlag de Bismarck, les illes Kai i les illes Aru.[7] La subespècie S. maculatus chrysorrhos també es dóna a l'illa de Salayer, on fou introduïda pels humans,[8] i a les illes Moluques, on podria ser una subespècie nadiua o introduïda. Es debat si els cuscussos s'originaren a Austràlia i aleshores migraren a Nova Guinea i Melanèsia, o si fou a l'inrevés.[9] Es creu que al llarg dels últims milions d'anys hi ha hagut ones de migració durant períodes en què el nivell del mar era baix i quedaren exposades parts del fons marí de l'estret de Torres.
Tot i que S. kraemeri viu actualment a les illes de l'Almirallat, la seva absència del registre fòssil d'aquestes illes ha conduït els científics a pensar que té un origen diferent i podria ser que hagués estat introduïda a aquestes illes en època prehistòrica. La població original podria haver provingut de Nova Bretanya.[10]
Els Spilocuscus viuen en selves pluvials, manglars, boscos de fusta dura i boscos d'eucaliptus per sota de 1.200 metres per sobre el nivell del mar. Totes les espècies estan restringides a medis de selva pluvial, tret del cuscús tacat, que també habita en boscos àrids temperats i alpins.[11]
Els Spilocuscus tenen una mida relativament gran en comparació amb els altres cuscussos. La seva llargada corporal és de 338-640 mm, la cua mesura 315-590 mm i el pes dels animals varia entre dos i set quilograms. Sembla que S. wilsoni és l'espècie més petita, però no es pot determinar amb certesa perquè els únics espècimens ben conservats d'aquesta espècie són d'individus immadurs. D'altra banda, el cuscús roig-i-negre és l'espècie més gran, no només de Spilocuscus, sinó de tots els falangèrids. A diferència d'altres espècies properes, els Spilocuscus presenten dimorfisme sexual tant en les dimensions (les femelles solen ser més grosses que els mascles) com en la coloració (cada sexe té un color diferent, sent S. papuensis el que presenta menys diferències i S. rufoniger i S. kraemeri els que en presenten més). Mentre van creixent, les cries van patint una sèrie de canvis de coloració.[2]
Com ho indica el seu nom, una de les característiques més destacables d'aquest animal són les taques que decoren el seu pelatge. Les taques estan presents en totes les femelles i en els mascles adults, però alguns mascles immadurs poden no tenir-ne. Excepte S. maculatus, les espècies presenten una ratlla dorsal al pelatge.[9]
L'orella externa està coberta amb pèl per la part interna, cosa que no és fàcil de veure a causa del pelatge de l'animal. Els ulls són grossos, estant adaptats per un estil de vida eminentment nocturn i tenen les pupil·les en forma d'escletxa vertical (semblant als gats). Els iris són de color marró o color mel en totes les espècies[7] tret de S. wilsoni, que els té de color blau-verd,[10] tot i que Jentink recollí el cas d'un cuscús tacat de l'illa Waigeo amb iris de color vermell-carmí.[12] Es tracta d'un marsupial amb un musell curt i puntat i les femelles disposen de quatre mamelles (tot i que el nombre habitual de cries per ventrada és d'entre una i tres). El marsupi està ben desenvolupat i té l'obertura a la part frontal.
El primer i el segon dit de cada mà són oposables (es poden plegar envers els altres dits, com els polzes dels humans), cosa que ajuda els Spilocuscus a agafar-se a les branques dels arbres als quals s'enfilen. Les urpes de les potes anteriors són corbades i estan ben afilades per ajudar a escalar. En canvi, les potes posteriors manquen d'urpa, el primer dit està oposat als altres i els dits II i III són petits i estan fusionats. La cua també resulta útil per agafar-se, car és prènsil i està dotada de calls que en milloren l'adherència.
Els Spilocuscus són animals arborícoles nocturns i tímids, coneguts pels seus moviments lents. Es passen les hores del dia reposant en una branca de cobricel. La seva dieta es compon de fruites, flors, fulles i a vegades també ous, tot i que les seves llargues dents canines han estat interpretades com a prova d'un cert grau de carnivorisme i els exemplars en captivitat es mengen pollastre i menjar de gos en llauna.[13] Exceptuant les mares que viuen amb les seves cries, són animals solitaris. Els mascles són especialment agressius i no se'ls pot mantenir junts en captivitat, per evitar que es barallin entre ells. Solen marcar el seu territori per mantenir a ratlla els altres mascles, emetent una penetrant olor de mesc tant del seu cos com de les excrecions de les seves glàndules odoríferes. Deixen saliva a les branques i branquillons dels arbres per informar els altres del seu territori i mitjançar les interaccions socials. Si troben un altre mascle a la seva àrea, fan lladrucs, refilets i xiscles i es posen dempeus per defensar el seu territori. També són agressius envers els seus depredadors, com ara pitons i aus de presa i se'n defensen amb esgarrapades, mossegades i puntades de peu.
El festeig es produeix majoritàriament a les branques dels arbres. L'embaràs dura aproximadament 13 dies, però després de néixer les cries romandran al marsupi entre sis i set mesos més.[14] Tot i que les femelles disposen de quatre mamelles i poden donar a llum tres cries per ventrada, és rar que n'alletin més de dues.[11] Les cries pesen un màxim d'1 gram en néixer. És la femella la que s'encarrega de cuidar les cries fins que són capaces de valdre's per si mateixes.
La longevitat d'aquests cuscussos en estat salvatge és de fins a onze anys. Un exemplar de cuscús tacat visqué 13,2 anys en captivitat i podria haver assolit l'edat de 17 anys.[15]
Les espècies de Spilocuscus estan recollides a l'Apèndix II del CITES (com a espècies que «no estan necessàriament amenaçades d'extinció, però que podrien estar-ho si no se subjecta el comerç d'espècimens d'aquestes espècies a una regulació estricta per tal d'evitar-ne un ús incompatible amb la seva supervivència»).[16]
El cuscús tacat és caçat per la seva carn i el seu pelatge a Nova Guinea, tot i que té molt poca importància econòmica. Malgrat aquesta caça, encara és comú a Nova Guinea i la majoria d'illes on viu, però és molt difícil d'observar a Austràlia, a causa principalment de la seva gran timidesa. Ha estat introduït pels humans a Salayer, Mussau i les illes de Nova Irlanda, on ha prosperat.[17] Es considera que és una espècie de risc mínim gràcies a la seva àmplia distribució geogràfica, la seva capacitat de prosperar en una varietat de medis i la manca de depredadors dominants. Tanmateix, la constant expansió humana, juntament amb l'increment de la demanda de carn i pelatge de cuscús i la destrucció del seu hàbitat natural, podria delmar els cuscussos tacats.
S. kraemeri és una espècie gairebé amenaçada. Tot i ser comú dins del seu hàbitat de menys de 2.000 km², s'està produint una important reducció tant de la qualitat dels seus ecosistemes com de les poblacions, cosa que en anys següents podria fer que es reclassifiqués l'espècie com a vulnerable. Les amenaces més greus són l'augment de la pressió de les poblacions humanes i la baixa fecunditat d'aquest animal.[18]
El cuscús tacat de l'illa Waigeo és considerat una espècie vulnerable perquè només existeix en una illa. Tot i que actualment no representen un problema greu, amenaces potencials com ara una caça més intensiva o una desforestació a gran escala significarien una amenaça més important per aquest animal pel fet que té un hàbitat limitat.[19]
Pel que fa a S. wilsoni, la seva illa nadiua de Biak és la més densament poblada de totes les illes de Papua Occidental i la tala de boscos intensiva ha destruït grans superfícies de bosc a les dècades recents,[20] mentre que els boscos muntanyosos de Supiori estan menys pertorbats. El 1992, una expedició de recerca sobre mamífers de dues setmanes no aconseguí observar S. wilsoni. La seva raresa aparent és destacable, car S. maculatus i S. kraemeri són relativament comuns arreu del seu àmbit de distribució, fins i tot en àrees pertorbades o amb una pressió de caça extremament elevada.[7]
Finalment, el cuscús roig-i-negre és classificat com a espècie en perill crític d'extinció a la Llista Vermella de la UICN,[21] a causa del fet que «se sospita un declivi de la població de més del 80% en tres generacions (és a dir, els últims cinc anys i els deu anys vinents) a causa dels nivells d'explotació i de pèrdua de l'hàbitat (especialment per les concessions a cultius d'oli de palma i la tala forestal)».
Spilocuscus ('cuscús tacat') és un gènere de pòssums nocturns de mida mitjana-gran de la família dels falangèrids, que es caracteritzen per la seva viva coloració. És un dels quatre gèneres els membres dels quals s'anomenen vulgarment cuscussos. N'hi ha cinc espècies repartides per Indonèsia, Papua Nova Guinea i el nord d'Austràlia. Quatre d'aquestes espècies estan amenaçades en major o menor mesura i dues d'elles (S. wilsoni i el cuscús roig-i-negre) es troben en perill crític d'extinció.
Die Tüpfelkuskus (Spilocuscus) sind eine Beutelsäugergattung aus der Familie der Kletterbeutler (Phalangeridae). Von den sechs Arten ist der Eigentliche Tüpfelkuskus (Spilocuscus maculatus) am bekanntesten.
Wie die meisten Kletterbeutler sind Tüpfelkuskus eher schwerfällig gebaute Tiere. Ihr dichtes, wolliges Fell ist weiß gefärbt und mit rötlichgrauen Tupfen versehen. Die kleinen Köpfe haben runde, unauffällige Ohren und große Augen. Tüpfelkuskus erreichen eine Kopfrumpflänge von 34 bis 64 Zentimetern, der Schwanz wird 32 bis 59 Zentimeter lang und ihr Gewicht beträgt 2 bis 7 Kilogramm.
Tüpfelkuskus leben in Regen- und anderen Wäldern auf Neuguinea samt vorgelagerten Inseln sowie auf der Kap-York-Halbinsel Australiens. Sie sind nachtaktive Baumbewohner, die durch bedächtige Bewegungen gekennzeichnet sind. Ihre Nahrung besteht aus Früchten, Blüten und Blättern.
Es werden sechs Arten unterschieden:[1]
Früher wurden die Tüpfelkuskus in die Gattung Phalanger eingeordnet, dies wird jedoch in den meisten Systematiken als veraltet angesehen.
Die Tüpfelkuskus (Spilocuscus) sind eine Beutelsäugergattung aus der Familie der Kletterbeutler (Phalangeridae). Von den sechs Arten ist der Eigentliche Tüpfelkuskus (Spilocuscus maculatus) am bekanntesten.
Wie die meisten Kletterbeutler sind Tüpfelkuskus eher schwerfällig gebaute Tiere. Ihr dichtes, wolliges Fell ist weiß gefärbt und mit rötlichgrauen Tupfen versehen. Die kleinen Köpfe haben runde, unauffällige Ohren und große Augen. Tüpfelkuskus erreichen eine Kopfrumpflänge von 34 bis 64 Zentimetern, der Schwanz wird 32 bis 59 Zentimeter lang und ihr Gewicht beträgt 2 bis 7 Kilogramm.
Tüpfelkuskus leben in Regen- und anderen Wäldern auf Neuguinea samt vorgelagerten Inseln sowie auf der Kap-York-Halbinsel Australiens. Sie sind nachtaktive Baumbewohner, die durch bedächtige Bewegungen gekennzeichnet sind. Ihre Nahrung besteht aus Früchten, Blüten und Blättern.
Es werden sechs Arten unterschieden:
Der Eigentliche Tüpfelkuskus (Spilocuscus maculatus) lebt auf Neuguinea und den südlichen Molukken. Der Manus-Tüpfelkuskus (Spilocuscus kraemeri) ist auf den Admiralitätsinseln nördlich von Neuguinea endemisch. Der Kap-York-Tüpfelkuskus (Spilocuscus nudicaudatus) lebt nur auf der nordostaustralischen Kap-York-Halbinsel. Der Waigeo-Tüpfelkuskus (Spilocuscus papuensis) lebt nur auf der Insel Waigeo vor der Westküste Neuguineas. Der Schwarzfleck-Tüpfelkuskus (Spilocuscus rufoniger) ist im nördlichen Neuguinea beheimatet. Der Blauaugen-Tüpfelkuskus (Spilocuscus wilsoni) lebt nur auf den Inseln Biak und Supiori in der Cenderawasih-BuchtFrüher wurden die Tüpfelkuskus in die Gattung Phalanger eingeordnet, dies wird jedoch in den meisten Systematiken als veraltet angesehen.
Кускустар (лат. Spilocuscus) – илмек куйруктуу баштыкчан айбандардын бир уруусу, буларга чаар кускус (лат. S. nudicaudatus) кирет.
Кускустар (лат. Spilocuscus) – илмек куйруктуу баштыкчан айбандардын бир уруусу, буларга чаар кускус (лат. S. nudicaudatus) кирет.
Spilocuscus is a genus of marsupial in the family Phalangeridae. Its members are found on the Cape York Peninsula of Australia, New Guinea, and smaller nearby islands. It contains the following species:
Spilocuscus is a genus of marsupial in the family Phalangeridae. Its members are found on the Cape York Peninsula of Australia, New Guinea, and smaller nearby islands. It contains the following species:
Admiralty Island cuscus, Spilocuscus kraemeri Common spotted cuscus, Spilocuscus maculatus Waigeou cuscus, Spilocuscus papuensis Black-spotted cuscus, Spilocuscus rufoniger Blue-eyed spotted cuscus, Spilocuscus wilsoniSpilocuscus es un género de marsupiales diprotodontos de la familia Phalangeridae incluye a cinco especies, conocidas vulgarmente como cuscús, endémicas de Australasia.
Tiene descritas 5 especies:
Spilocuscus es un género de marsupiales diprotodontos de la familia Phalangeridae incluye a cinco especies, conocidas vulgarmente como cuscús, endémicas de Australasia.
Kuskus (Spilocuscus) Phalangeridae familiako martsupial generoaren izen arrunta da. Hurrengo espezieak ditu bere barnean:
Artikulu hau biologiari buruzko zirriborroa da. Wikipedia lagun dezakezu edukia osatuz. Spilocuscus est un genre composé de marsupiaux de la famille des Phalangeridae. Les espèces sont appelées couscous comme d'autres Phalangeridés.
Spilocuscus est un genre composé de marsupiaux de la famille des Phalangeridae. Les espèces sont appelées couscous comme d'autres Phalangeridés.
Spilocuscus é un xénero de mamíferos marsupiais australidelfos da orde dos diprotodontes, soborde dos falanxeriformes e familia dos falanxéridos.[1]
Son animais de mediano tamaño e hábitos nocturnos que se caracterizan pola súa viva coloración. É un dos catro xéneros cuxos membros se chaman vulgarmente cuscús.
Conta con cinco especies repartidas por Indonesia, Papúa Nova Guinea e o norte de Australia. Catro destas especies atópanse ameazadas en maior ou menor grao e dúas delas (Spilocuscus wilsoni e Spilocuscus rufoniger) están en perigo crítico de extinción.[2][3][4]
O xénero foi definido en 1862 polo naturalista inglés John Edward Gray,[5] e comprende as especies seguintes:
Xénero Spilocuscus Gray, 1862 [6]
Porén, nin o MSW nin o ITIS consideran a última destas especies.[1][7]
Spilocuscus é un xénero de mamíferos marsupiais australidelfos da orde dos diprotodontes, soborde dos falanxeriformes e familia dos falanxéridos.
Spilocuscus adalah genus marsupial dari keluarga Phalangeridae. Anggota dari genus Spilocuscus adalah species sebagai berikut:
_-_Museo_Civico_di_Storia_Naturale_Giacomo_Doria_-_Genoa,_Italy_-_DSC03051.JPG)
|title= (bantuan)Pemeliharaan CS1: Banyak nama: editors list (link) Pemeliharaan CS1: Teks tambahan: editors list (link) Spilocuscus adalah genus marsupial dari keluarga Phalangeridae. Anggota dari genus Spilocuscus adalah species sebagai berikut:
Kuskus Pulau Admiralty, Spilocuscus kraemeri Kuskus Tutul, Spilocuscus maculatus Kuskus Waigeo, Spilocuscus papuensis Kuskus Tutul Hitam, Spilocuscus rufoniger Kuskus Tutul Biak, Spilocuscus wilsoniSpilocuscus Gray, 1862 è un genere di marsupiali arboricoli della famiglia dei Falangeridi. Comprende cinque specie note comunemente come cuschi maculati[1].
A seconda della specie, i cuschi del genere Spilocuscus hanno una lunghezza testa-corpo di 33,8–64 cm e una coda di 31,5–59 cm; pesano 2–7 kg. Generalmente le femmine hanno dimensioni maggiori dei maschi. Tranne che nel cusco di Waigeo (S. papuensis), i sessi differiscono anche nella colorazione. Nel cusco maculato comune (S. maculatus) i maschi adulti, tranne quando sono completamente bianchi, hanno il manto di colore grigio chiazzato di bianco sulle regioni superiori e bianco su quelle inferiori. Le femmine sono di colore grigio uniforme e generalmente sono prive di macchie. Nel cusco a macchie nere (S. rufoniger) e nel ben più piccolo cusco delle isole dell'Ammiragliato (S. kraemeri) le femmine presentano una sorta di sella scura sul dorso, ma nella stessa area i maschi hanno una serie di screziature o macchie. Nel cusco di Waigeo entrambi i sessi sono ricoperti da macchie molto piccole. Gli esemplari giovani vanno incontro a tutta una serie di variazioni cromatiche. Il manto è folto e lanoso, e le orecchie sono quasi invisibili.
Vi sono varie caratteristiche uniche che differenziano le specie di Spilocuscus da quelle del genere Phalanger. In primo luogo vi è il dicromatismo sessuale di cui abbiamo parlato. Negli esemplari di Spilocuscus di ambo i sessi l'osso frontale del cranio è notevolmente convesso e presenta un grosso incavo che non si apre nella cavità nasale. Il primo molare superiore presenta un protocono ben sviluppato; inoltre in Spilocuscus la sutura tra le ossa alisfenoidi e il basoccipitale si sviluppa molto prima che in tutti gli altri Falangeridi. Le femmine hanno quattro mammelle.
La specie di Spilocuscus più numerosa, S. maculatus, ha un areale che comprende Nuova Guinea e isole vicine, l'arcipelago di Bismarck, Seram e isole vicine e la penisola di Capo York (Queensland). S. kraemeri è presente solamente a Manus e in alcune isolette vicine, tutte appartenenti al gruppo delle isole dell'Ammiragliato, a nord-est della Nuova Guinea. S. papuensis è endemico di Waigeo, un'isola al largo dell'estremità occidentale della Nuova Guinea. Il rarissimo S. rufoniger è presente nelle regioni settentrionali della Nuova Guinea, e S. wilsoni, parimenti raro, vive solamente sulle due isole indonesiane di Biak e Supiori.
I cuschi maculati si incontrano prevalentemente nelle foreste pluviali dal livello del mare fino a 820 m di quota, ma popolano anche le formazioni di mangrovie e le foreste aperte. Non utilizzano tane o nidi, ma si costruiscono piccoli giacigli di foglie in cui dormire. Hanno abitudini prevalentemente notturne e arboricole, si arrampicano lentamente e cautamente, mantenendo una forte stretta con le zampe, ma quando sono sul terreno sono in grado di correre rapidamente quanto un essere umano.
In natura sono stati visti nutrirsi di frutta, fiori e foglie, ma in cattività si nutrono volentieri anche di cibo per cani e di carne di pollo. I maschi sono aggressivi e in cattività vengono sempre tenuti separati tra loro.
Sia in Nuova Guinea che in Australia la stagione della riproduzione dura gran parte dell'anno. Sebbene talvolta siano stati trovati anche tre piccoli in un marsupio, è probabile che ne venga allevato solo uno. Un esemplare di cusco maculato comune è vissuto in cattività più di 11 anni.
Tutte le specie di Spilocuscus sono inserite nell'Appendice II della CITES (seppur indicate col nome collettivo di S. maculatus)[2]. La IUCN classifica S. wilsoni e S. rufoniger tra le specie in pericolo critico. Quest'ultima specie, nota unicamente a partire da un numero ridotto di esemplari, è soggetta a caccia intensa e inoltre vede ridursi sempre più il suo areale a causa della deforestazione e dell'espansione delle aree agricole.
Il genere Spilocuscus comprende cinque specie:
Fino a non molto tempo fa queste specie venivano classificate nel genere Phalanger.
Spilocuscus Gray, 1862 è un genere di marsupiali arboricoli della famiglia dei Falangeridi. Comprende cinque specie note comunemente come cuschi maculati.
Gevlekte koeskoezen (Spilocuscus) zijn een geslacht van koeskoezen die inheems zijn in de regio rond Nieuw-Guinea. Één van de soorten, de gevlekte koeskoes (Spilocuscus maculatus), is echter op verschillende plaatsen geïntroduceerd.
Gevlekte koeskoezen worden 395 tot 560 mm lang, met een staart van 345 tot 555 mm. Alleen de mannetjes hebben vlekken, behalve bij de Waigeokoeskoes (Spilocuscus papuensis), waar beide geslachten gevlekt zijn. De Waigeokoeskoes is ook de enige soort waarbij de mannetjes groter zijn dan de vrouwtjes.
Ze wegen 2 tot 3,5 kilo. Ze zijn inheems op Nieuw-Guinea, Kaap York-schiereiland en enkele eilanden rondom Nieuw-Guinea, waaronder Manus. De gevlekte koeskoes is echter geïntroduceerd op Salyer, ten zuiden van Celebes, en op enkele eilanden in de Molukken, waar hij mogelijk inheems is.
Het geslacht omvat de volgende soorten:
Tot het eind van de jaren 80 van de 20ste eeuw werden alle soorten, behalve de gevlekte bergkoeskoes, als ondersoorten van S. maculatus beschouwd.
Gevlekte koeskoezen (Spilocuscus) zijn een geslacht van koeskoezen die inheems zijn in de regio rond Nieuw-Guinea. Één van de soorten, de gevlekte koeskoes (Spilocuscus maculatus), is echter op verschillende plaatsen geïntroduceerd.
Gevlekte koeskoezen worden 395 tot 560 mm lang, met een staart van 345 tot 555 mm. Alleen de mannetjes hebben vlekken, behalve bij de Waigeokoeskoes (Spilocuscus papuensis), waar beide geslachten gevlekt zijn. De Waigeokoeskoes is ook de enige soort waarbij de mannetjes groter zijn dan de vrouwtjes.
Ze wegen 2 tot 3,5 kilo. Ze zijn inheems op Nieuw-Guinea, Kaap York-schiereiland en enkele eilanden rondom Nieuw-Guinea, waaronder Manus. De gevlekte koeskoes is echter geïntroduceerd op Salyer, ten zuiden van Celebes, en op enkele eilanden in de Molukken, waar hij mogelijk inheems is.
Het geslacht omvat de volgende soorten:
Manuskoeskoes (Spilocuscus kraemeri) Biakkoeskoes (Spilocuscus wilsoni) Waigeokoeskoes (Spilocuscus papuensis) Gevlekte bergkoeskoes (Spilocuscus rufoniger) Gevlekte koeskoes (Spilocuscus maculatus)Tot het eind van de jaren 80 van de 20ste eeuw werden alle soorten, behalve de gevlekte bergkoeskoes, als ondersoorten van S. maculatus beschouwd.
Multimedia w Wikimedia Commons Kuskus[3] (Spilocuscus) – rodzaj ssaka z podrodziny pałanek (Phalangerinae) w rodzinie pałankowatych (Phalangeridae).
Rodzaj obejmuje gatunki występujące na Nowej Gwinei i okolicznych wyspach oraz w Australii[4].
Długość ciała 31–74 cm, długość ogona 25–70,7 cm; masa ciała 1,2–6,6 kg[4].
Spilocuscus: gr. σπιλος spilos – plama; rodzaj Cuscus Illiger, 1811[5].
Do rodzaju należą następujące gatunki[3][6]:
Kuskus (Spilocuscus) – rodzaj ssaka z podrodziny pałanek (Phalangerinae) w rodzinie pałankowatych (Phalangeridae).
Spilocuscus é um gênero de marsupial da família Phalangeridae.
Spilocuscus é um gênero de marsupial da família Phalangeridae.
Fläckkuskusar (Spilocuscus) är ett släkte pungdjur som tillhör familjen klätterpungdjur. För närvarande räknas fem arter till släktet.
Wilson & Reeder (2005) listar fyra arter i släktet och dessutom beskrevs 2008 en ny art:[1][2]
Tidigare räknades arterna till släktet kuskusar (Phalanger) men idag klassificeras de vanligen som självständigt släkte.[3]
Som flera andra klätterpungdjur har fläckkuskusar en robust kropp. Pälsens färg varierar mellan de olika arterna. Hos vissa arter har bara hannar mörka fläckar på den vitaktiga pälsen och hos andra arter har båda kön fläckar. Ofta har ungdjur en annan pälsfärg än de vuxna individerna. Huvudet är jämförelsevis litet, öronen är små och ögonen stora. Kroppslängden (huvud och bål) ligger mellan 34 och 64 centimeter och därtill kommer en 32 till 59 centimeter lång svans. Vikten ligger mellan 2 och 7 kilogram. För övrigt skiljer sig fläckkuskusar i detaljer av skallens och tändernas konstruktion från andra klätterpungdjur.[3]
Arterna lever i regnskogen eller i andra skogar på Nya Guinea och på närliggande öar samt på Kap Yorkhalvön i Australien. Individerna vistas i låglandet eller i låga bergstrakter som kan vara 820 m höga. De är aktiva på natten, lever i träd och kännetecknas av långsamma rörelser. Födan utgörs av frukter, blad och blommor.[3]
Hannar är stridslystna när de träffas. Honor föder upp till tre ungar per kull men troligen överlever bara en av de till könsmognaden. En individ i fångenskap blev 11 år gammal.[3]
Fläckkuskusar jagas för köttets skull och de hotas dessutom av skogsavverkningar.[3] IUCN listar 2 arter som akut hotad (CR), Spilocuscus papuensis som sårbar (VU), Spilocuscus kraemeri som nära hotad (NT) och Spilocuscus maculatus som livskraftig (LC).[2]
Fläckkuskusar (Spilocuscus) är ett släkte pungdjur som tillhör familjen klätterpungdjur. För närvarande räknas fem arter till släktet.
Морфометрія. Довжина голови й тіла: 338—640 мм, довжина хвоста: 315—590 мм, вага: 2.0-7.0 кг.
Зовнішність. Один з найбільших представників кускусових. Всередньому самиці більші за самців. Окрім S. papuensis різні статі забарвлені по-різному. Хутро м'яке, густе. У S. maculatus самці якщо не повністю білі, мають сіре забарвлення з білими плямами зверху й білі знизу, самиці ж однорідно сірі й зазвичай без плям. У S. rufoniger і значно меншого S. kraemeri самиці мають темну сідлоподібну пляму на спині, але самці мають область плямочок чи плям. У S. papuensis обидві статі марковані тільки малими плямами. Підростаючи молоді спілокускуси проходять різні стадії зміни забарвлення. Писочок короткий, вуха майже непомітні. Кінець хвоста — товстий, шорсткий, скручений спіраллю.
Це головним чином нічні та деревні тварини, які пересуваються по гіллях повільно й обережно, міцно тримаючись лапами за опору. На ґрунті його швидкість руху не перевищує швидке крокування людини. Для відпочинку не використовує нори чи гнізда, а спить на платформах із листя. Вночі мандрує з гілки на гілку по верхівкам дерев. Харчується листям, плодами, квітами, молодими паростками дерев, найулюбленіша їжа — банани. Інколи вживає птахів, дрібних ссавців. Самці агресивні й їх не можна тримати разом у неволі.
Хоча може народитися до 4 дитинчат, велика ймовірність того, що тільки одне з них досягне дорослого віку. Один S. maculatus у неволі жив більше 11 років.
Найбільше плямистих кускусів мешкає на о. Нова Гвінея, а також на островах Сулавесі, Амбіон, на деяких Соломонових островах, на півострові Йорк та Північному Квінсленді (Австралія). Головним чином живуть у дощових лісах від 0 до 820 метрів над рівнем моря. В меншій мірі населяють мангрові та відкриті ліси.
Залізний діапазон Spilocuscus maculatus, Північний Квінсленд
Phalanger maculatus - ілюстрація із "Ссавці Австралії" Джона Гульда
Spilocuscus là một chi động vật có vú trong họ Phalangeridae, bộ Hai răng cửa. Chi này được Gray miêu tả năm 1861.[1] Loài điển hình của chi này là Phalangista maculata Desmarest, 1818.
Chi này gồm các loài:
.png){kind=small}
Bài viết liên quan đến động vật có vú này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn. Spilocuscus là một chi động vật có vú trong họ Phalangeridae, bộ Hai răng cửa. Chi này được Gray miêu tả năm 1861. Loài điển hình của chi này là Phalangista maculata Desmarest, 1818.
Пятнистый кускус (Spilocuscus maculatus)
E. Geoffroy, 1803
Пятнистые кускусы (лат. Spilocuscus) — род сумчатых животных семейства Поссумы (Phalangeridae).
Длина тела составляет от 33,8 до 64,0 см, длина хвоста — 31,5-59,0 см, масса — от 2,0 до 7,0 кг.
Один из крупнейших представителей кускусовых. В среднем самки крупнее самцов. Кроме S. papuensis различные полы окрашены по-разному. Мех мягкий, густой. У S. maculatus самцы если не полностью белые, имеют серую окраску с белыми пятнами сверху и белые снизу, самки же однородно серые и обычно без пятен. У S. rufoniger и значительно менее S. kraemeri самки имеют тёмное седловидное пятно на спине, но самцы имеют область пятнышек или пятен. У S. papuensis оба пола маркированные только малыми пятнами. Взрослеющие особи проходят различные стадии изменения окраски. Уши почти незаметны. Конец хвоста толстый, шершавый, скрученный спиралью.
Большинство пятнистых кускусов живёт на о. Новая Гвинея, а также на островах Сулавеси, Амбион, на некоторых Соломоновых островах, на полуострове Йорк и Северном Квинсленде (Австралия). Главным образом живут в дождевых лесах на высоте от 0 до 820 метров над уровнем моря. В меньшей степени населяют мангровые и открытые леса.
Это главным образом ночные и древесные животные, которые передвигаются по ветвям медленно и осторожно, крепко держась лапами за опору. На земле скорость движения не превышает быструю ходьбу человека. Для отдыха не использует норы или гнёзда, а спит на платформах из листьев. Ночью путешествует с ветки на ветку по верхушкам деревьев. Питается листьями, плодами, цветами, молодыми побегами деревьев, любимая еда — бананы. Иногда поедает птиц и мелких млекопитающих. Самцы агрессивны и их нельзя держать вместе в неволе.
Хотя в помёте бывает до 4-х детёнышей, велика вероятность того, что только один из них достигнет взрослого возраста. Один S. maculatus прожил в неволе более 11 лет.
斑卷尾袋貂屬（伊島斑卷尾袋貂），哺乳綱的一屬，而與斑卷尾袋貂屬（伊島斑卷尾袋貂）同科的動物尚有條紋袋貂屬（蘇島紋袋貂）、帚尾袋貂屬（帚尾袋貂）、袋貂屬（灰袋貂）、袋貓屬（袋貓）等之數種哺乳動物。
얼룩쿠스쿠스속(Spilocuscus)은 쿠스쿠스과에 속하는 유대류 속의 하나이다.[1]
몸통 길이는 33.8~64cm이고 꼬리 길이는 31.5~59cm이다. 몸무게는 2~7kg이다.[2] 암컷이 대체로 수컷보다 크다. 웨이게오쿠스쿠스를 제외하고 암수의 털 색이 다르다. 성체 얼룩쿠스쿠스는 완전히 흰색인 경우를 제외하고는 등 쪽은 흰 얼룩 무늬와 함께 흰색을 띠며 배 쪽은 희다. 암컷은 균일한 회색을 띠고 보통 반점이 없다. 검은반점쿠스쿠스와 휠씬 작은 애드미럴티섬쿠스쿠스에서 암컷은 등에 일종의 검은 안장이 있지만 같은 지역의 수컷은 일련의 얼룩이나 반점을 갖고 있다. 웨이게오쿠스쿠스는 암수 모두 아주 작은 반점으로 덮여 있다. 어린 새끼는 일련의 색채 변화를 겪는다. 털은 두툼하고 많아서 귀가 거의 보이지 않는다.
얼룩쿠스쿠스속과 쿠스쿠스속 종을 구별짓는 몇 가지 독특한 특징이 있다. 첫 번째는 암수가 생식기 이외 부분에서 다른 특징을 보이는 성적 이형성이다. 얼룩쿠스쿠스속의 암수 표본에서 두개골 이마뼈가 현저하게 볼록하고 비강으로 열리지 않는 큰 구멍을 갖고 있다. 첫 번째 어금니는 잘 발달된 설측 근심을 가지고 있으며 얼룩쿠스쿠스속에서는 접형골 익상돌기뼈와 후두골 사이의 봉합선이 다른 모든 쿠스쿠스류 보다 훨씬 일찍 발달한다. 암컷은 4개의 젖을 갖고 있다.
얼룩쿠스쿠스속은 해발 820m 이하의 열대 우림에서 주로 발견되지만 망그로브 지형과 앞이 트인 숲에서도 서식한다. 굴이나 둥지를 사용하지는 않지만 잠을 잘 수 있는 잎으로 된 작은 침대를 만든다. 주로 야행성 생활을 하고 나무 위에서 생활하는 수상성 동물로 조심스럽게 천천히 나무를 오르고 팔다리로 강하게 붙잡지만 땅 위에 있으면 사람만큼 빨리 달릴 수 있다. 야생에서 먹이는 열매와 꽃, 잎을 먹지만 포획 상태에서는 개밥과 치킨 등도 기꺼이 먹는다. 수컷은 공격적이기 때문에 포획 상태에서 항상 분리시켜 놓는다.
뉴기니섬과 오스트레일리아 양쪽에서 번식기는 연중 지속된다. 새끼 주머니에서 3마리의 새끼까지 발견되기도 하지만 한 마리만 제대로 성장하는 것으로 추정된다. 커먼얼록쿠스쿠스 표본은 포획 상태에서 11년 이상 생존한다.
얼룩쿠스쿠스속에서 가장 많은 얼룩쿠스쿠스는 뉴기니섬과 인근 섬, 비스마르크 제도, 스람섬과 인근 섬, 케이프요크반도(퀸즐랜드주)에 분포한다. 애드미럴티섬쿠스쿠스는 현재 마누스섬과 인근 일부 섬에서만 발견되고, 모두 뉴기니섬 북동부 지역에 있는 애드미럴티 제도에 속한다. 웨이게오쿠스쿠스는 뉴기니섬 서쪽 끝 바다에 위치하는 웨이게오섬의 토착종이다. 가장 희귀한 검은반점쿠스쿠스는 현재 뉴기니섬 북부 지역에 분포하고, 똑같이 희귀한 푸른눈반점쿠스쿠스는 인도네시아의 두 개 섬 비악섬과 수피오리섬에서만 서식한다.
5종으로 이루어져 있다.[1]
