nomes no trilho de navegação
El cérvol mesquer pigmeu (Moschus berezovskii) (xinès: 林麝; pinyin: Lín shè) és un cérvol mesquer nadiu de la Xina i el Vietnam. El 14 de juny del 1976, la Xina inclogué el cérvol mesquer pigmeu a la seva llista d'espècies amenaçades.[1] N'hi ha diverses subespècies.
El cérvol mesquer pigmeu (Moschus berezovskii) (xinès: 林麝; pinyin: Lín shè) és un cérvol mesquer nadiu de la Xina i el Vietnam. El 14 de juny del 1976, la Xina inclogué el cérvol mesquer pigmeu a la seva llista d'espècies amenaçades. N'hi ha diverses subespècies.
Das Chinesische Moschustier (Moschus berezovskii) ist ein Vertreter der Moschustiere. Es kommt weiter südlich vor als alle anderen Arten der Familie.
Das Chinesische Moschustier, auch Wald-Moschustier genannt, ist ein dunkel-olivbraunes Moschustier ohne auffällige Fleckenzeichnung. Läufe und Unterseite sind gelblich bis orangebraun. Drei orangefarbene Streifen laufen den Hals von der Kehle zur Brust herab. Diese können schwach sichtbar oder in Flecken aufgelöst sein.[1] Es hat eine Schulterhöhe von 50 bis 60 cm, ein Gewicht von 13 bis 15 kg und einen gedrungenen Körper. Der kurze Kopf trägt wie bei allen Moschustieren kein Geweih, aus dem Kiefer der Männchen ragen zwei kleine Hauer, überlange Eckzähne, heraus. Die Tiere haben ein sehr dichtes, kurzes Fell ohne Unterwolle. Die Zitzen der Weibchen befinden sich zwischen den Hinterläufen.
Es bewohnt Bergwälder und alpine Zonen Süd- und Zentral-Chinas sowie Nord-Vietnams. Es erreicht Höhenlagen von bis zu 3000. Man unterscheidet vier Unterarten:[2][1]
Die vorwiegend nacht- und dämmerungsaktiven Tiere sind streng territorial und verteidigen ihre Reviere gegen fremde Artgenossen. Die Tiere ernähren sich von Flechten, Gräsern, Früchten, Blättern und Trieben junger Bäume. Die Männchen sondern während der Brunft ein stark riechendes, salbenartiges Sekret namens Moschus aus einer apfelgroßen Drüse ab, welche sich am Unterbauch vor dem Geschlechtsteil befindet.
Die Weibchen erreichen die Geschlechtsreife bereits nach einem Jahr, die Männchen erst nach 1,5 Jahren. Die Paarung findet im Spätherbst oder frühen Winter statt. Die Tragezeit der Weibchen beträgt 180 bis 200 Tage, danach kommen meist zwei voll entwickelte Jungtiere zur Welt. Die Jungen sind bereits nach eineinhalb Monaten selbständig.
Die IUCN listet diese Art in der Kategorie (Endangered) gefährdet, ein. Die Gründe hierfür sind die Zerstörung ihres Lebensraumes, Verdrängung und Übertragung von Krankheiten durch Nutztiere und die illegale Jagd zur Gewinnung von Moschus für die Verwendung in der Medizin oder zur Parfümherstellung. Zum Schutz der Art wird versucht, die Tiere in Gefangenschaft zu züchten, um die Wildpopulation zu schonen. Des Weiteren ist diese Art im Anhang II (eingeschränkter Handel) des Washingtoner Artenschutzabkommens (CITES) gelistet und es wurden mehrere Schutzgebiete in ihrem Lebensraum ausgewiesen.
Das Chinesische Moschustier (Moschus berezovskii) ist ein Vertreter der Moschustiere. Es kommt weiter südlich vor als alle anderen Arten der Familie.
The dwarf musk deer or Chinese forest musk deer (Moschus berezovskii, Chinese: 林麝; pinyin: Lín shè) is an artiodactyl native to southern and central China and northernmost Vietnam. The species name is after the collector Mikhail Mikhailovich Berezovsky. On June 14, 1976, China entered the dwarf musk deer onto its endangered species list.[3] Four subspecies are recognized:[4]
As most animals, the dwarf musk deer harbours a number of parasites.[5] In 2021, a study showed that ten species of Eimeria, which are apicomplexan protozoans living in the digestive tract, were specific of this host.[6]
Wikimedia Commons has media related to Moschus berezovskii. The dwarf musk deer or Chinese forest musk deer (Moschus berezovskii, Chinese: 林麝; pinyin: Lín shè) is an artiodactyl native to southern and central China and northernmost Vietnam. The species name is after the collector Mikhail Mikhailovich Berezovsky. On June 14, 1976, China entered the dwarf musk deer onto its endangered species list. Four subspecies are recognized:
Moschus berezovskii berezovskii Flerov, 1929 Moschus berezovskii bijiangensis Wang & Li, 1993 Moschus berezovskii caobangis Dao, 1969 Moschus berezovskii yanguiensis Wang & Ma, 1993El ciervo almizclero enano (Moschus berezovskii) es una especie de mamífero artiodáctilo nativo del sur y centro de China y el noreste de Vietnam. En 1976, China incluyó la especie dentro de su lista de especies amenazadas.[2] Existen cuatro subespecies reconocidas:[3]
El ciervo almizclero enano (Moschus berezovskii) es una especie de mamífero artiodáctilo nativo del sur y centro de China y el noreste de Vietnam. En 1976, China incluyó la especie dentro de su lista de especies amenazadas. Existen cuatro subespecies reconocidas:
M. b. berezovskii M. b. bijiangensis M. b. caobangis M. b. yanguiensisMoschus berezovskii Moschus generoko animalia da. Artiodaktiloen barruko Moschidae familian sailkatuta dago.
Moschus berezovskii Moschus generoko animalia da. Artiodaktiloen barruko Moschidae familian sailkatuta dago.
Moschus berezovskii
Le Chevrotain porte-musc nain (Moschus berezovskii ) est une espèce de mammifères de la famille des Moschidae. Ce mammifère herbivore forme l'une des sept espèces du genre Moschus.
C'est en 1929 que cette espèce fut décrite pour la première fois par le naturaliste Flerov.
L'aire de répartition du porte-musc nain se situe en Asie. On le trouve notamment au centre et au sud de la Chine dans les provinces de Shaanxi, du Gansu et du Henan, au sud de sud-est du Tibet, Yunnan, Guangxi, Guangdong et du Jiangxi. Son aire s'étend le long de la chaîne de l'Himalaya oriental et dans le nord du Vietnam. Il est également fait mention de sa présence en République démocratique populaire du Laos, mais ceci n'a pas encore été prouvé. Cette espèce habite les forêts de conifères ou de feuillus ainsi que les forêts mixtes et les zones arbustives à des altitudes élevées (2 000 - 3 800 m). Au Vietnam, il vit dans des habitats karstiques.
Le porte-musc nain est plus actif entre le crépuscule et l'aube alternant les moments de repos et d'alimentation. Son régime alimentaire se compose principalement de feuilles, d'herbes, de mousses, de lichens, de jeunes pousses et de brindilles. C'est un animal timide et sédentaire qui vit dans un domaine vital bien défini tout au long de l'année. Les mâles utilisent leur grande glande de musc pour marquer leur territoire et attirer les femelles. Quand il repère un danger, il s'enfuit en effectuant des bonds en changeant constamment de direction. Il est capable de sauter dans les arbres pour y cueillir les feuilles et les bourgeons.
La gestation dure environ 6 mois et demi, après laquelle naissent entre un et deux petits. Au cours des deux premiers mois, les jeunes cerfs se cachent dans des endroits isolés, indépendamment de leurs mères, sauf lorsqu'elles les alimentent. Ils sont sevrés au bout de 3 à 4 mois et atteignent leur maturité sexuelle à 24 mois. L'espérance de vie de l'espèce est de 20 ans au maximum.
Les principaux prédateurs du porte-musc nain sont le léopard, la martre à gorge jaune, le renard, le loup, le lynx et en particulier l'homme.
Estimer la taille des populations ou les tendances pour le porte-musc est très difficile, et a rarement été fait de façon satisfaisante. Les estimations de population sur des zones à grande échelle sont sujettes à des incertitudes considérables (et cela est exacerbé en Chine par l'incertitude sur la taxonomie). Dans les années 1960, la population de Chine a été estimée à plus d'un million, en 1978-1980 à moins de 600 000 et en 1992 entre 100 000 et 200 000. Cependant, la base de ces estimations est incertaine, bien que la tendance à un fort déclin soit susceptible d'être correcte. À la fin des années 1990, la population du Vietnam a été estimée à 200, mais l'espèce y est aujourd'hui très rare.
Le musc produit par le porte-musc alpin est très apprécié pour ses propriétés cosmétiques et pharmaceutiques présumés, et se vend à près de 45000 $ par kilogramme sur le marché international. Bien que ce musc, présent chez les mâles, peut être extrait d'animaux vivants, l'espèce est très menacée par une chasse excessive. Ce braconnage est relativement facile à réaliser et difficile à arrêter en utilisant uniquement des moyens légaux.
Le porte-musc nain semble également exiger une végétation dense, soit sous la forme de forêts ou zones arbustives intactes. La population du Vietnam est fortement chassée par les populations locales pour les produits pharmaceutique, et cette chasse semble persister dans le pays dans quatre localités.
Comme la plupart des animaux, le porte-musc alpin héberge des parasites [1]. En 2021, une étude a montré que dix espèces d'Eimeria (Protozoaires Apicomplexa) infectaient son tube digestif [2].
Selon la classification actuelle, l'ITIS reconnaît quatre sous-espèces de porte-musc nain :
Moschus berezovskii
Le Chevrotain porte-musc nain (Moschus berezovskii ) est une espèce de mammifères de la famille des Moschidae. Ce mammifère herbivore forme l'une des sept espèces du genre Moschus.
C'est en 1929 que cette espèce fut décrite pour la première fois par le naturaliste Flerov.
Il mosco nano (Moschus berezovskii Flerov, 1929; in cinese Lín shè), noto anche come mosco di foresta della Cina, è un artiodattilo originario delle regioni meridionali e centrali della Cina e di quelle più settentrionali del Vietnam. Molto raro, è presente sulla Lista rossa cinese degli animali minacciati fin dal 14 giugno del 1976[2].
Attualmente ne vengono riconosciute quattro sottospecie[3]:
Seppur rara, questa specie è ampiamente diffusa nelle regioni centrali e meridionali della Cina (da Shaanxi, Gansu ed Henan fino a Tibet sud-orientale, Yunnan, Guangxi, Guangdong e Jiangxi). Il suo areale raggiunge anche le pendici orientali dell'Himalaya e le zone nord-orientali del Vietnam; secondo alcune testimonianze storiche la specie sarebbe presente anche nelle zone settentrionali del Laos.
Il mosco nano vive in foreste di conifere e latifoglie di alta quota (2000–3800 m). In Vietnam è presente anche in regioni carsiche. Maggiormente attivo nelle ore notturne, si nutre di foglie, erba, muschi, licheni, radici e germogli, e talvolta può salire anche sugli alberi in cerca di cibo. Questo animale, timido e sedentario, trascorre tutto l'anno in un territorio ben definito, di 5-10 ettari. I maschi utilizzano le grosse ghiandole del muschio per delimitarne i confini e attrarre le femmine. Se allarmato, fugge via cambiando spesso direzione per confondere l'assalitore. I suoi principali nemici sono leopardi, martore, volpi, lupi, linci e, soprattutto, gli esseri umani. La gestazione dura circa sei mesi e mezzo, trascorsi i quali nascono uno o due piccoli. Per i primi due mesi di vita, essi rimangono al sicuro in luoghi nascosti, dove ogni tanto vengono raggiunti dalla madre per essere allattati. Sono svezzati a 3-4 mesi, ma raggiungono la maturità sessuale solo intorno ai 24 mesi. Il mosco nano può vivere fino a 20 anni.
Il mosco nano (Moschus berezovskii Flerov, 1929; in cinese Lín shè), noto anche come mosco di foresta della Cina, è un artiodattilo originario delle regioni meridionali e centrali della Cina e di quelle più settentrionali del Vietnam. Molto raro, è presente sulla Lista rossa cinese degli animali minacciati fin dal 14 giugno del 1976.
Het oost-chinees muskushert (Moschus berezovskii) is een zoogdier uit de familie van de muskusherten (Moschidae). De wetenschappelijke naam van de soort werd voor het eerst geldig gepubliceerd door Flerov in 1929. Het Oost-Chinees muskushert leeft in naald- of loofbossen, gemengde bossen en in struikgewas 2.000-3.800 m boven de zeespiegel. In Vietnam leeft het dier in kalksteengebieden. Ze zijn het actiefst tussen zonsondergang en zonsopgang, afgewisseld met rusten en eten. Ze eten bladeren, grassen, mos, korstmossen, scheuten en twijgen. De dieren zijn schuw, sedentair en blijven het hele jaar binnen een bepaald gebied . Mannetjes maken gebruik van hun grote muskus klier om hun territorium te verdedigen en om partners aan te trekken. Wanneer ze gealarmeerd zijn, maken ze grote sprongen en scherpe bochten. Ze kunnen behendig in bomen springen om te ontkomen aan hun vijanden. De belangrijkste roofdieren zijn luipaarden, marters, vossen, wolven, lynxen en vooral mensen. De dracht duurt 6,5 maanden, waarna één of twee jongen worden geboren. Tijdens de eerste twee maanden liggen de jonge herten verborgen in afgelegen gebieden, onafhankelijk van hun moeders, behalve op voedertijden. Ze worden drie tot vier maanden gespeend en bereiken hun geslachtsrijpheid binnen 24 maanden. Ze kunnen maximaal 20 jaar oud worden.
De soort komt voor in China en Vietnam.
Het oost-chinees muskushert (Moschus berezovskii) is een zoogdier uit de familie van de muskusherten (Moschidae). De wetenschappelijke naam van de soort werd voor het eerst geldig gepubliceerd door Flerov in 1929. Het Oost-Chinees muskushert leeft in naald- of loofbossen, gemengde bossen en in struikgewas 2.000-3.800 m boven de zeespiegel. In Vietnam leeft het dier in kalksteengebieden. Ze zijn het actiefst tussen zonsondergang en zonsopgang, afgewisseld met rusten en eten. Ze eten bladeren, grassen, mos, korstmossen, scheuten en twijgen. De dieren zijn schuw, sedentair en blijven het hele jaar binnen een bepaald gebied . Mannetjes maken gebruik van hun grote muskus klier om hun territorium te verdedigen en om partners aan te trekken. Wanneer ze gealarmeerd zijn, maken ze grote sprongen en scherpe bochten. Ze kunnen behendig in bomen springen om te ontkomen aan hun vijanden. De belangrijkste roofdieren zijn luipaarden, marters, vossen, wolven, lynxen en vooral mensen. De dracht duurt 6,5 maanden, waarna één of twee jongen worden geboren. Tijdens de eerste twee maanden liggen de jonge herten verborgen in afgelegen gebieden, onafhankelijk van hun moeders, behalve op voedertijden. Ze worden drie tot vier maanden gespeend en bereiken hun geslachtsrijpheid binnen 24 maanden. Ze kunnen maximaal 20 jaar oud worden.
Låglandsmyskdjur (Moschus berezovskii[2][3][4]) är en däggdjursart som beskrevs av Flerov 1929. Moschus berezovskii ingår i släktet myskhjortar och familjen Moschidae.[5][6] IUCN kategoriserar arten globalt som starkt hotad.[1]
Inga underarter finns listade i Catalogue of Life.[5] Wilson & Reeder (2005) skiljer mellan 4 underarter.[3]
Arten blir 63 till 80 cm lång (huvud och bål), har en 4 cm lång svans och den väger 6 till 9 kg. Mankhöjden överstiger inte 50 cm. Låglandsmyskdjuret har mörk olivbrun päls på ovansidan som blir nästan svart vid bakdelen. På extremiteterna och på buken förekommer gul- till orangebrun päls. Ögonbryn och öronens insida är vita. Annars har öronen en orangebrun färg förutom spetsen som är svart. Djuret har vita strimmor på underkäken, på strupen och på bröstet.[7]
Arten förekommer i centrala och östra Kina och angränsande delar av Vietnam. Habitatet utgörs av olika slags skogar och buskmarker på 2000-3800 meters höjd.[1]
Individerna är aktiva mellan skymningen och gryningen. De äter löv, gräs, kvistar, mossa, lav och unga växtskott. Arten har förmåga att hoppa upp på låga grenar för att nå fram till bladen. Låglandsmyskdjuret stannar vanligen i samma revir och hannar använder mysk från körtlarna för att markera revirets gränser. Doften är även viktig för att hitta en partner. Vanligen lämnar flera exemplar sin avföring på samma plats.[7]
Dräktigheten varar cirka 6,5 månader och sedan föds en eller två ungar med ljusa punkter på pälsen. Ungarna göms i den täta växtligheten när modern letar efter föda. De diar sin mor 3 till 4 månader och efter cirka 24 månader blir de könsmogna.[7]
Moschus berezovskii har olika naturliga fiender som varg, lodjur, leopard, mårdar och rävar.[7]
Wikimedia Commons har media som rör Låglandsmyskdjur.
Wikispecies har information om Moschus berezovskii.
Låglandsmyskdjur (Moschus berezovskii) är en däggdjursart som beskrevs av Flerov 1929. Moschus berezovskii ingår i släktet myskhjortar och familjen Moschidae. IUCN kategoriserar arten globalt som starkt hotad.
Inga underarter finns listade i Catalogue of Life. Wilson & Reeder (2005) skiljer mellan 4 underarter.
Hươu xạ lùn (danh pháp hai phần: Moschus berezovskii) là một loài thú thuộc họ Hươu xạ. Hươu xạ lùn là loài bản địa miền nam và miền trung Trung Quốc và cực bắc Việt Nam. Ngày 14 tháng 6 năm 1976, Trung Quốc đưa loài hươu xạ lùn vào danh mục loài nguy cấp[2].
Bốn phân loài được công nhận là[3]:
M. anhuiensis trong quá khứ từng được gộp trong loài này[7]. Hiện nay người ta vẫn chưa rõ các phân loài được công nhận có thực sự là một bộ phận của loài này hay không. Phân loài M. b. caobangis là một ứng viên tốt cho địa vị loài tách biệt, nhưng điều này chưa bao giờ được xem xét tới. Cho tới gần đây thì quần thể tại Việt Nam vẫn được phần lớn các nhà khoa học Nga coi là thuộc loài M. moschiforus.
.png){kind=small}
Bài viết về chủ đề Bộ Guốc chẵn này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn. Hươu xạ lùn (danh pháp hai phần: Moschus berezovskii) là một loài thú thuộc họ Hươu xạ. Hươu xạ lùn là loài bản địa miền nam và miền trung Trung Quốc và cực bắc Việt Nam. Ngày 14 tháng 6 năm 1976, Trung Quốc đưa loài hươu xạ lùn vào danh mục loài nguy cấp.
Bốn phân loài được công nhận là:
M. b. berezovskii Flerov, 1929: Có tại Tứ Xuyên, Thanh Hải, Tây Tạng. M. b. bjiangensis Wang & Li, 2003: Có tại tây bắc Vân Nam. M. b. caobangis Dao, 1969: Hươu xạ Việt Nam: Có tại Vân Nam, Quảng Tây, Quảng Đông, miền bắc Việt Nam. Tại Việt Nam, nó được gọi đơn giản là hươu xạ do nó cũng là loài duy nhất ở Việt Nam. M. b. yunguiensis Wang & Ma, 1993: Có tại cao nguyên Vân Quý, Hồ Nam, Giang Tây. Wang (2003) liệt kê một dạng chưa đặt tên có ở nam Cam Túc, Ninh Hạ, nam Thiểm Tây, tây Hồ Bắc và tây Hà Nam.M. anhuiensis trong quá khứ từng được gộp trong loài này. Hiện nay người ta vẫn chưa rõ các phân loài được công nhận có thực sự là một bộ phận của loài này hay không. Phân loài M. b. caobangis là một ứng viên tốt cho địa vị loài tách biệt, nhưng điều này chưa bao giờ được xem xét tới. Cho tới gần đây thì quần thể tại Việt Nam vẫn được phần lớn các nhà khoa học Nga coi là thuộc loài M. moschiforus.
Кабарга Березовского[1][2][3][4] (лат. Moschus berezovskii Flerov, 1929) — вид парнокопытных млекопитающих из рода Кабарги. Проникает на юг дальше, чем любые другие виды семейства, обитает в южном и центральном Китае и на крайнем севере Вьетнама. Названа в честь коллектора первых экземпляров — орнитолога М. М. Березовского.
Кабарга Березовского имеет тёмно-оливково-коричневую окраску. При перемещениях животного становится видным брюхо желтовато-оранжевого цвета. Три оранжевые полосы спускаются на шею от горла и достигают груди[5]. Высота в холке 50—60 см, вес 13—15 кг. Как и у всех кабарговых, у кабарги Березовского нет рогов, но верхняя челюсть самцов оснащена двумя небольшими бивнями, являющимися гипертрофированными клыками и выступающими вовне ротовой полости. Животные имеют очень плотный, короткий шерстный покров без подшёрстка. Соски у самок находятся между задними ногами.
Во Вьетнаме обнаружена только в двух северо-восточных провинциях Каобанг и Лангшон, приводятся всего 3 точки местонахождений[3]. Обитает в горных лесах и альпийской зоне Южного и Центрального Китая и Северного Вьетнама. Поднимается на высоты до 3000 м над уровнем моря.
Ведёт, в основном, ночной и сумеречный образ жизни, строго территориальна, активно защищает свою территорию от вторгшихся чужаков.
Питается лишайниками, травой, плодами, листьями и побегами молодых деревьев.
Самцы во время гона продуцируют вязкий пахучий секрет, называемый мускусом. Секрет производит крупная железа (размером с яблоко), находящаяся спереди гениталий на нижней части живота.
Самки достигают половой зрелости через год после рождения, самцы через 1,5 года. Спаривание происходит в конце осени или в начале зимы. Период беременности самок от 180 до 200 дней, как правило, рождаются два полностью развитых детёныша. Молодые становятся окончательно независимыми от матери только спустя полтора месяца.
Выделяют четыре подвида[5][6][7]:
МСОП включает этот вид в список находящихся под угрозой исчезновения (Endangered). Причинами этого являются разрушение местообитаний, распространение инфекционных заболеваний, передаваемых домашним скотом, незаконная охота ради добычи мускуса для использования в народной китайской медицине и в парфюмерной промышленности. Для защиты этого вида его пытаются разводить в неволе, дабы таким образом уменьшить пресс на дикие популяции. Кроме того, этот вид занесён в список СИТЕС (Приложении II), ограничивающий возможности международной торговли видами дикой фауны и флоры и товарами из них. Несколько ООПТ были созданы в местах обитания этого вида. Американская служба рыбы и дичи включила кабаргу Березовского в список видов, находящихся под угрозой исчезновения, еще 14 июня 1976 года[8].
Кабарга Березовского (лат. Moschus berezovskii Flerov, 1929) — вид парнокопытных млекопитающих из рода Кабарги. Проникает на юг дальше, чем любые другие виды семейства, обитает в южном и центральном Китае и на крайнем севере Вьетнама. Названа в честь коллектора первых экземпляров — орнитолога М. М. Березовского.
林麝，又叫南麝、森林麝，獐子、黑獐子、林獐、香獐，藏名译音为“纳瓦”。
林麝栖息于海拔2400－3800米的森林中。森林是林麝的主要棲息生境，牠們主要分布在低山区的闊叶林、針葉林及针阔混交林区，喜歡活動在以针阔混交林為主，相對濕度較高的林內。目前适栖範圍內平均密度約每平方公里1.45隻，最高可達每平方公里10至12隻。
牠們主要分布在漢地的湖北、云南、青海、陕西、四川、湖南、贵州，西藏的错那、措美、波密、察隅、米林、林芝、工布江达等地。
林麝是麝属中体型最小的一种。体长为60－80厘米，肩高45－50厘米，体重8－10千克。雌雄均沒有角；耳长直立，端部稍圆。腹部生殖器前端有麝香囊，尾粗而短，尾脂腺发达。四肢细长，后肢比前肢长。体毛粗硬色深，呈褐灰色或蒼灰褐棕色，辟尖無棕色，頸紋明顯，個體小於馬麝。下颌、喉部、颈下以至前胸间为界限分明的白色或橘黄色区。臀部毛色近黑色，成体不具斑点。被追急後具有攀緣斜樹或傾斜倒木的特點。牠們四肢下部的毛比馬麝的短，並緊貼皮膚。毛很粗硬，波狀彎曲，細而脆，易脫落。體毛色深，呈橄欖褐色，並帶有橘紅色澤。其他形態特徵大致與馬麝相同。[1]
性膽怯，獨居，居住不固定，行動路線較固定。能攀登45度左右的傾斜樹幹和跳上垂直生長高達1.5米左右的針葉樹上，並能在細小樹枝上用主蹄分開嵌住皮條任意走動和上下攀爬或下跳，主要採食樹葉、漿果、杂草、松萝。由於林麝活動地區植物種類較多，故食物種類較複雜，但仍以選食帶苦澀、單宁含量較高具有芳香的柳屬（Salix）、杜鵑花屬（Rhododendron）、忍冬科（Caprifoliaceae）、小檗科（Berberidaceae）、松萝科（Usneaceae）等科屬植物的嫩枝葉為常見。隨氣候和食源的變化，有垂直遷徙的習性。其他大部分習性與生活規律與馬麝相仿。[2]
雌雄合群，秋冬季為交配期，春夏為产子期，孕期長達6个月，每胎1-3子。麝香可作为定香剂、兴奋剂或配制强心等急救药物，具有极高的经济和药用价值。为了获取麝香，多年来的任意捕猎，使麝的数量急剧下降。林麝属于中国二级重点保护野生动物。
林麝，又叫南麝、森林麝，獐子、黑獐子、林獐、香獐，藏名译音为“纳瓦”。
난쟁이사향노루 또는 중국숲사향노루(Moschus berezovskii, 중국어: 林麝, 병음: Lín shè)는 중국 남부와 중부 그리고 베트남 북단에서 발견되는 우제류의 일종이다. 1976년 6월 14일, 중국은 난쟁이사향노루를 멸종 위기종 목록에 올렸다.[2]
4종의 아종이 알려져 있다.[3]
난쟁이사향노루 또는 중국숲사향노루(Moschus berezovskii, 중국어: 林麝, 병음: Lín shè)는 중국 남부와 중부 그리고 베트남 북단에서 발견되는 우제류의 일종이다. 1976년 6월 14일, 중국은 난쟁이사향노루를 멸종 위기종 목록에 올렸다.
