nomes no trilho de navegação
El cuscús gros de les illes Talaud (Ailurops melanotis) és una espècie de marsupial de la família dels falangèrids. És endèmic de l'illa Salebabu, a les illes Talaud (Indonèsia). El seu hàbitat natural són els boscos secs subtropicals o tropicals.[1]
El cuscús gros de les illes Talaud (Ailurops melanotis) és una espècie de marsupial de la família dels falangèrids. És endèmic de l'illa Salebabu, a les illes Talaud (Indonèsia). El seu hàbitat natural són els boscos secs subtropicals o tropicals.
Der Talaud-Bärenkuskus (Ailurops melanotis) ist ein Beuteltier in der Familie der Kletterbeutler, das auf Salebabu, der größten der indonesischen Talaudinseln nördlich von Sulawesi[1] und möglicherweise auch auf der Insel Sangir (Sangihe-Inseln) vorkommt. Es ist unsicher ob auf Sangir gesichteten Bärenkuskus zu den Talaud-Bärenkuskus oder den Eigentlichen Bärenkuskus gehören.[2]
Die Tiere ähneln dem Eigentlichen Bärenkuskus sind aber kleiner und insgesamt weniger robust gebaut, haben einen kürzeren Schwanz und eine unterschiedliche Fellfärbung. Sie erreichen eine Kopf-Rumpf-Länge von etwa 45 cm, der Schwanz ist etwa 33 cm lang. Über das Gewicht der Tiere liegen keine Angaben vor. Der Talaud-Bärenkuskus hat ein grau-gelbliches, dickes Fell und olivgrüne Augen. Hände, Füße und der mit Fell bedeckte zum Rumpf hin gelegene Abschnitt des Greifschwanzes sind heller und gelblicher. Die Ohren sind klein und werden teilweise vom Kopffell verbogen. Der Schädel des Talaud-Bärenkuskus ist deutlich kleiner als der anderen zwei Bärenkuskusarten. Sie haben auf jeder Seite des Oberkiefers zwei bis drei Schneidezähne, bei den anderen Arten sind es immer drei Zähne.[1]
Über die Lebensweise der Tiere ist kaum etwas bekannt. Auf Salebabu leben sie in Primärwäldern und in direkt angrenzenden Gärten. Weibchen gebären ein einzelnes Jungtier. Genauere Angaben zur Ernährung liegen nicht vor.[1]
Der Talaud-Bärenkuskus ist durch Waldrodungen als Grundlage für neue Landwirtschaftsflächen bedroht. Zusätzlich wird er wegen seines Fleisches gejagt oder gezielt als Haustier eingefangen. Die Insel Salibabu ist weniger als 100 km² groß und der Sahendaruman-Wald, ein Primärwald der das einzige sichere Verbreitungsgebiet der Art ist, ist nur wenig größer als 4000 ha. Die IUCN listet den Talaud-Bärenkuskus als vom Aussterben bedroht (Critically Endangered). Indonesien hat die Art per Gesetz unter Schutz gestellt.[2]
Der Talaud-Bärenkuskus (Ailurops melanotis) ist ein Beuteltier in der Familie der Kletterbeutler, das auf Salebabu, der größten der indonesischen Talaudinseln nördlich von Sulawesi und möglicherweise auch auf der Insel Sangir (Sangihe-Inseln) vorkommt. Es ist unsicher ob auf Sangir gesichteten Bärenkuskus zu den Talaud-Bärenkuskus oder den Eigentlichen Bärenkuskus gehören.
The Talaud bear cuscus (Ailurops melanotis) is a species of marsupial in the family Phalangeridae. It is endemic to Salibabu Island in the Talaud Islands, Indonesia. Its natural habitat is subtropical or tropical dry forests.[1] The species is considered Critically Endangered, with a small population size and heavy hunting pressure on both islands where it occurs, as well as continued habitat degradation.[3]
When alarmed, the Talaud bear cuscus emits a strong musk odour.[3]
The Talaud bear cuscus (Ailurops melanotis) is a species of marsupial in the family Phalangeridae. It is endemic to Salibabu Island in the Talaud Islands, Indonesia. Its natural habitat is subtropical or tropical dry forests. The species is considered Critically Endangered, with a small population size and heavy hunting pressure on both islands where it occurs, as well as continued habitat degradation.
When alarmed, the Talaud bear cuscus emits a strong musk odour.
El Cuscús de las Islas Talaud (Ailurops melanotis) es una especie de marsupial de la familia Phalangeridae.[2]
Es endémica de la isla Salibabu en las Islas Talaud en Indonesia. Su hábitat natural es el bosque subtropical o bosques secos.
Están amenazados de extinción por la caza y la pérdida de hábitat.
El Cuscús de las Islas Talaud (Ailurops melanotis) es una especie de marsupial de la familia Phalangeridae.
Ailurops melanotis Ailurops generoko animalia da. Martsupialen barruko Diprotodontia ordeneko animalia da. Ailuropinae azpifamilia eta Phalangeridae familian sailkatuta dago. Salibabu eta Talaud uharteetan bizi dira bakarrik.
Ailurops melanotis Ailurops generoko animalia da. Martsupialen barruko Diprotodontia ordeneko animalia da. Ailuropinae azpifamilia eta Phalangeridae familian sailkatuta dago. Salibabu eta Talaud uharteetan bizi dira bakarrik.
Ailurops melanotis est une espèce de marsupiaux de la famille des Phalangeridae.
Cette espèce est endémique d'Indonésie. On ne la rencontre que sur l'île de Salibabu (id) dans les îles Talaud dans le nord de l'archipel de Sulawesi.
Son habitat naturel est les forêts sèches subtropicales ou tropicales.
Ailurops melanotis est une espèce de marsupiaux de la famille des Phalangeridae.
Ailurops melanotis é unha especie de mamífero marsupial australidelfo da orde dos diprotodontes, suborde dos falanxeroideos, familia dos falanxéridos e subfamilia dos ailuropinos[2][3], unha das dúas que integran o xénero Ailurops, o único da subfamilia.[4][5]
Coñecido desde hai xa tempo, fora clasificado como unha forma de Ailurops ursinus. Pero recentemente foi recoñecido como unha especie, despois de que os científicos levasen a cabo unha nova análise morfolóxica do seu holotipo, e comparando cunha fotografía tirada na natureza que revela diferenzas distintas no tamaño e na coloración da capa.[2]
Ailurus melanotis ten unha lonxitude de cabeza e tronco duns 60 cm e pesa uns 10 kg. O seu repoludo e robusto corpo está cuberto por unha grosa manto de lá de cor gris cinza. Os seus grandes e arredondados ollos de cor verde oliva aparecen rodeados por un anel amarelo, as orellas son pequenas e a súa longa cola prénsil danlle unha aparencia moi similar á dun mono. O terzo final da cola está desprovista de pelo, estando cuberta por unha pel escamosa, o que facilita a súa función de agarre.[6]
Coñecese pouco sobre a ecoloxía desta especie. A dieta do cuscús das Talaud consiste fundamentalmente en follas, sementes e froitos. Porén, a súa dentición non especializada tamén lle permite o consumo esporádico de pequenos vertebrados e ovos de aves.[6]
Pasan a maior parte do seu tempo nas árbores, aínda que ás veces baixan ao solo. Son nocturnos e pasan o día descansando en ocos das árbores. Móvense lentamente e emiten un cheiro almiscrado cando sinten alarma.[6]
O cuscús ursino das Talaud está unicamente presente na illa indonesia de Sangihe (a illa máis grande do arquipélago homónimo, de 700 km² de superficie) e na de Salibabu (unha das illas Talaud, de menos de 100 km² de superficie). Porén, crese que a poboación residente en Sangihe, coñecida só por un espécime fotografado recentemente, pertenza ao cuscús ursino común (A. ursinus), o seu parente máis difundido, xa que Sangihe está separada das Talaud por un profundo brazo de mar e está moito máis próxima a Célebes.[1]
A especie foi descrita en 1898 polo zoólogo británico Oldfield Thomas, en Novitates Zoologicae 5: 2, baixo o nome de Phalanger melanotis.[7] Posteriormente foi reclasificada dentro do xénero Ailurus.
O cuscús ursino das Talaud é un dos mamíferos máis raros do mundo. A finais dos anos 1990 varios científicos visitaron as illas Sangihee Salibabu, pero non puideron avistar nin sequera un exemplar en estado salvaxe. Só lograron encontrar un individuo en catividade en Sangihe. Poré, cómpre sinalar que a estancia dos estudosos en Salibabu durou só uns poucos días. A especie, cualificada poa UICN como CR (especie en estado crítico), está ameazada pola caza e a deforestación: a cuberta vexetal de Sangihe, cobre a día de hoxe tan só 8 km².[1][8]
Ailurops melanotis é unha especie de mamífero marsupial australidelfo da orde dos diprotodontes, suborde dos falanxeroideos, familia dos falanxéridos e subfamilia dos ailuropinos, unha das dúas que integran o xénero Ailurops, o único da subfamilia.
Coñecido desde hai xa tempo, fora clasificado como unha forma de Ailurops ursinus. Pero recentemente foi recoñecido como unha especie, despois de que os científicos levasen a cabo unha nova análise morfolóxica do seu holotipo, e comparando cunha fotografía tirada na natureza que revela diferenzas distintas no tamaño e na coloración da capa.
Kuskus beruang talaud (Ailurops melanotis) adalah spesies marsupial dari keluarga Phalangeridae. Kuskus beruang talaud adalah hewan endemik dari Pulau Salibabu bagian dari Kabupaten Kepulauan Talaud. Hewan ini memiliki habitat pada iklim subtropik atau di hutan tropik.[1]
Kuskus beruang talaud (Ailurops melanotis) adalah spesies marsupial dari keluarga Phalangeridae. Kuskus beruang talaud adalah hewan endemik dari Pulau Salibabu bagian dari Kabupaten Kepulauan Talaud. Hewan ini memiliki habitat pada iklim subtropik atau di hutan tropik.
Il cusco orsino delle Talaud (Ailurops melanotis Thomas, 1898) è un marsupiale arboricolo della famiglia dei Falangeridi[2]. Noto già da tempo, ma classificato come una forma del cusco orsino di Sulawesi (A. ursinus), è stato riconosciuto come specie a parte solo recentemente, dopo che gli studiosi hanno effettuato una nuova analisi dell'olotipo e scattato una fotografia in natura che rivela distinte differenze nelle dimensioni e nella colorazione del mantello.
Il cusco orsino delle Talaud ha una lunghezza testa-corpo di circa 60 cm e pesa circa 10 kg. Il corpo tozzo e tarchiato è ricoperto da un folto manto lanoso color grigio cenere. I grandi occhi verde oliva circondati da un anello giallo, le orecchie minuscole e la lunga coda prensile gli conferiscono un aspetto molto simile a una scimmia. La parte terminale della coda, priva di pelo, è ricoperta da una pelle squamosa[3].
Conosciamo ben poco riguardo l'ecologia di questa specie. Generalmente la dieta dei cuschi orsini è costituita da foglie, semi e frutta. Tuttavia, la loro dentatura non specializzata consente anche il consumo occasionale di piccoli vertebrati e uova di uccello[3].
I cuschi trascorrono la maggior parte del tempo sugli alberi, ma talvolta scendono al suolo. Sono animali notturni, e trascorrono la giornata riposando nelle cavità degli alberi. Si muovono lentamente e quando sono allarmati emettono un penetrante odore muschiato[3].
Il cusco orsino delle Talaud è presente unicamente sulle isole indonesiane di Sangihe (l'isola più grande dell'arcipelago omonimo, 700 km²) e Salibabu (una delle isole Talaud, meno di 100 km²). Tuttavia, si ritiene che la popolazione presente a Sangihe, nota unicamente a partire da un esemplare fotografato recentemente, sia costituita da cuschi orsini di Sulawesi (A. ursinus), loro parenti più diffusi, dal momento che Sangihe è separata dalle Talaud da un profondo braccio di mare ed è molto più vicina a Sulawesi[1].
Il cusco orsino delle Talaud è uno dei mammiferi più rari del mondo. Alla fine degli anni '90 degli studiosi visitarono sia Sangihe che Salibabu, ma non riuscirono ad avvistare neanche un esemplare in natura. Riuscirono solamente a trovare un individuo in cattività a Sangihe. Bisogna tuttavia affermare che il soggiorno a Salibabu durò solamente pochi giorni. La specie, classificata dalla IUCN tra le specie in pericolo critico (Critically Endangered) è minacciata dalla caccia e dalla deforestazione: la copertura vegetale su Sangihe, ormai, ricopre solamente 8 km²[1].
Il cusco orsino delle Talaud (Ailurops melanotis Thomas, 1898) è un marsupiale arboricolo della famiglia dei Falangeridi. Noto già da tempo, ma classificato come una forma del cusco orsino di Sulawesi (A. ursinus), è stato riconosciuto come specie a parte solo recentemente, dopo che gli studiosi hanno effettuato una nuova analisi dell'olotipo e scattato una fotografia in natura che rivela distinte differenze nelle dimensioni e nella colorazione del mantello.
De Talaudbeerkoeskoes (Ailurops melanotis) is een buideldier dat voorkomt op de Talaud-eilanden ten noorden van Celebes. Tot 2003 werd hij als een ondersoort van de gewone beerkoeskoes (Ailurops ursinus) beschouwd, maar in de 3e editie van Mammal Species of the World wordt hij als een aparte soort beschouwd omdat hij veel kleiner is dan andere beerkoeskoezen en er meer geel in de vacht zit. De typelocatie is Lirung op het eiland Salebabu. Er zijn slechts twee exemplaren bekend: het holotype en één gefotografeerd exemplaar, waar verder geen informatie over bestaat.
De Talaudbeerkoeskoes is deel van de endemische zoogdierfauna van de Talaudeilanden, samen met twee ratten, Melomys caurinus en Melomys talaudium, en de vleermuis Acerodon humilis, waarvan de identiteit echter twijfelachtig is.
De Talaudbeerkoeskoes (Ailurops melanotis) is een buideldier dat voorkomt op de Talaud-eilanden ten noorden van Celebes. Tot 2003 werd hij als een ondersoort van de gewone beerkoeskoes (Ailurops ursinus) beschouwd, maar in de 3e editie van Mammal Species of the World wordt hij als een aparte soort beschouwd omdat hij veel kleiner is dan andere beerkoeskoezen en er meer geel in de vacht zit. De typelocatie is Lirung op het eiland Salebabu. Er zijn slechts twee exemplaren bekend: het holotype en één gefotografeerd exemplaar, waar verder geen informatie over bestaat.
De Talaudbeerkoeskoes is deel van de endemische zoogdierfauna van de Talaudeilanden, samen met twee ratten, Melomys caurinus en Melomys talaudium, en de vleermuis Acerodon humilis, waarvan de identiteit echter twijfelachtig is.
Ailurops melanotis é uma espécie de marsupial da família Phalangeridae. Endêmica da Indonésia.
Ailurops melanotis é uma espécie de marsupial da família Phalangeridae. Endêmica da Indonésia.
Ailurops melanotis[2] är en pungdjursart som först beskrevs av Oldfield Thomas 1898. Ailurops melanotis ingår i släktet Ailurops och familjen klätterpungdjur.[3][4] IUCN kategoriserar arten globalt som akut hotad.[1] Inga underarter finns listade.[3]
Pungdjuret förekommer på ön Salibabu som tillhör den indonesiska ögruppen Talaudöarna. Obekräftade iakttagelser berättades från den största ön av Sangiheöarna i samma region som ligger nordöst om Sulawesi. Denna observation kan syfta på en annan art från samma släkte. Habitatet utgörs av skogar och människans trädgårdar.[1]
Wikimedia Commons har media som rör Ailurops melanotis.
Wikispecies har information om Ailurops melanotis.
Ailurops melanotis är en pungdjursart som först beskrevs av Oldfield Thomas 1898. Ailurops melanotis ingår i släktet Ailurops och familjen klätterpungdjur. IUCN kategoriserar arten globalt som akut hotad. Inga underarter finns listade.
Pungdjuret förekommer på ön Salibabu som tillhör den indonesiska ögruppen Talaudöarna. Obekräftade iakttagelser berättades från den största ön av Sangiheöarna i samma region som ligger nordöst om Sulawesi. Denna observation kan syfta på en annan art från samma släkte. Habitatet utgörs av skogar och människans trädgårdar.
Ailurops melanotis là một loài động vật có vú trong họ Phalangeridae, bộ Hai răng cửa. Loài này được Thomas mô tả năm 1898.[2]
.png){kind=small}
Bài viết liên quan đến động vật có vú này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn. Ailurops melanotis là một loài động vật có vú trong họ Phalangeridae, bộ Hai răng cửa. Loài này được Thomas mô tả năm 1898.
탈라우드곰쿠스쿠스(Ailurops melanotis)는 쿠스쿠스과에 속하는 유대류의 일종이다.[2] 인도네시아 탈라우드 제도 살리바부 섬의 토착종이다. 자연 서식지는 아열대 또는 열대 기후 지역의 건조림이다.[2]
