nomes no trilho de navegação
El langur de Java (Presbytis comata) és una espècie de primat de la família dels cercopitècids. Viu a l'oest i el centre de l'illa de Java (Indonèsia). El seu hàbitat natural són els boscos de plana, de turons i de muntanya. Està amenaçat per la destrucció d'hàbitat i la caça per part dels humans.[1]
El langur de Java (Presbytis comata) és una espècie de primat de la família dels cercopitècids. Viu a l'oest i el centre de l'illa de Java (Indonèsia). El seu hàbitat natural són els boscos de plana, de turons i de muntanya. Està amenaçat per la destrucció d'hàbitat i la caça per part dels humans.
Der Java-Langur (Presbytis comata, Syn.: P. aygula) ist eine Primatenart aus der Gruppe der Schlankaffen (Presbytini). Es werden zwei Unterarten unterschieden, Presbytis c. comata und P. c. fredericae, die manchmal den Rang eigener Arten erhalten. P. c. fredericae kommt auf dem Dieng-Plateau und an den Hängen der Vulkane Slamet und Cupu vor, P. c. comata lebt im Westen von Java vom Nationalpark Ujung Kulon an der Südwestspitze von Java bis zum Schichtvulkan Lawu.
Java-Languren sind wie alle Mützenlanguren relativ kleine, schlanke Affen mit sehr langem Schwanz. Ihr Durchschnittsgewicht beträgt rund 6,5 Kilogramm. Das Gesicht ist breit, an der Oberseite des Kopfes befindet sich ein Haarschopf. Hinsichtlich der Fellfärbung unterscheiden sich die Unterarten: P. c. comata ist am Rücken und an der Außenseite der Gliedmaßen grau, der Bauch und die Innenseite der Gliedmaßen sind weißlich, die Haarschopf ist schwarz. P. c. fredericae ist dunkler. Bei dieser Unterart ist der Rücken schwarz, die Kehle und die Brust hellgrau und der Bauch und die Innenseiten der Gliedmaßen weiß.
Java-Languren kommen nur auf der Insel Java vor, wobei P. c. comata die westlichen und P. c. fredericae die zentralen Teile der Insel bewohnt. Ihr Lebensraum sind Wälder, sowohl tiefer gelegen als auch Gebirgswälder bis über 2000 Meter Höhe. Sie können dabei sowohl in Primär- als auch in Sekundärwäldern leben.
Wie alle Altweltaffen sind Java-Languren tagaktiv. Sie halten sich fast ausschließlich auf den Bäumen auf, wo sie sich durch geschicktes Klettern und auch durch Springen fortbewegen. Diese Primaten leben in Gruppen von 3 bis 20 Tieren, die sich aus einem Männchen, mehreren Weibchen und dem dazugehörigen Nachwuchs zusammensetzen. Während der Fortbewegung, der Nahrungsaufnahme und dem Schlafen bleiben die Gruppenmitglieder eng beisammen, allerdings teilen sich die Gruppen manchmal auch für kurze Zeit auf. Es sind territoriale Tiere. Zwar überlappen sich die Streifgebiete der einzelnen Gruppen, fremden Gruppen gegenüber verhalten sie sich allerdings aggressiv.
Es sind Pflanzenfresser, die vorwiegend junge Blätter zu sich nehmen. Daneben verzehren sie auch Früchte, Blüten, reife Blätter und Pilze. Ein mehrkammeriger Magen hilft ihnen bei der Verdauung der Nahrung.
Ihre Heimatinsel Java ist sehr dicht von Menschen besiedelt, darum ist ihr Verbreitungsgebiet stark verkleinert und zerstückelt worden. Hauptbedrohung ist die Zerstörung ihres Lebensraumes. Die IUCN beziffert im Jahr 2020 die Gesamtpopulation auf 1400 bis 1500 Tiere und listet P. comata als „stark gefährdet“ (endangered).[1]
Der Java-Langur (Presbytis comata, Syn.: P. aygula) ist eine Primatenart aus der Gruppe der Schlankaffen (Presbytini). Es werden zwei Unterarten unterschieden, Presbytis c. comata und P. c. fredericae, die manchmal den Rang eigener Arten erhalten. P. c. fredericae kommt auf dem Dieng-Plateau und an den Hängen der Vulkane Slamet und Cupu vor, P. c. comata lebt im Westen von Java vom Nationalpark Ujung Kulon an der Südwestspitze von Java bis zum Schichtvulkan Lawu.
Surili (Presbytis comata, génus Presbytis, golongan Langur, subfamili Colobinae, famili Cercopithecidae, superfamili Cercopithecoidea. Ciri umumna bulu hideung-coklat jeung rada hawuk, buntut jeung disabudeureun dadana bodas. Surili mangrupa spésiés monyét éndemik wewengkon Tatar Sunda (Jawa Kulon-Tengah), utamana di wewengkon Ujung Kulon, Leuweung Sancang, Gunung Gedé, Gunung Halimun, Gunung Tilu, jeung Gunung Patuha. ku sabab éndemik Jawa Kulon (wewengkon administratif Jabar jeung Banten), surili ieu dijadikeun salah sahiji ikon sato/fauna Jabar.
Ceuk Direktur Konsérvasi Alam Nusantara (Konus) kira-kira 10 taun kaliwat, populasi surili antara 4.000-6.000. Kiwari, taun 2006 jumlahna kurang ti 4.000. Nu jadi sabab leuweung nu salila ieu jadi habitat asli ukur nyésa dalapan persén. Salian ti éta surili ogé salah sahiji primata nu umum dijualbelikeun kalayan ilégal, padahal surili geus dilindungi kalayan maké payung hukum SK Menteri Kehutanan No 301/1991.
Surili (Presbytis comata, génus Presbytis, golongan Langur, subfamili Colobinae, famili Cercopithecidae, superfamili Cercopithecoidea. Ciri umumna bulu hideung-coklat jeung rada hawuk, buntut jeung disabudeureun dadana bodas. Surili mangrupa spésiés monyét éndemik wewengkon Tatar Sunda (Jawa Kulon-Tengah), utamana di wewengkon Ujung Kulon, Leuweung Sancang, Gunung Gedé, Gunung Halimun, Gunung Tilu, jeung Gunung Patuha. ku sabab éndemik Jawa Kulon (wewengkon administratif Jabar jeung Banten), surili ieu dijadikeun salah sahiji ikon sato/fauna Jabar.
Ceuk Direktur Konsérvasi Alam Nusantara (Konus) kira-kira 10 taun kaliwat, populasi surili antara 4.000-6.000. Kiwari, taun 2006 jumlahna kurang ti 4.000. Nu jadi sabab leuweung nu salila ieu jadi habitat asli ukur nyésa dalapan persén. Salian ti éta surili ogé salah sahiji primata nu umum dijualbelikeun kalayan ilégal, padahal surili geus dilindungi kalayan maké payung hukum SK Menteri Kehutanan No 301/1991.
The Javan surili (Presbytis comata) is a vulnerable species of Old World monkey endemic to the western half of Java, Indonesia, a biodiversity hotspot. Other common names by which it is known by include gray, grizzled or Sunda Island surili; grizzled or stripe-crested langur; Javan grizzled langur; grizzled, Java or Javan leaf monkey; langur gris.[3]
There are two subspecies of the Javan surili:
This colobine species has a sacculated stomach to assist the breakdown in the cellulose from the leaves it feeds on. It has a small, slender face and tail, and large round stomachs. Its coloring ranges from dark gray to white. Leaf monkeys tend to be active during the day, spending up to 5 hours grooming themselves.
The Javan surili is found in the western half of Java, Indonesia. It ranges as far east as Mt. Lawu on the border with East Java.[3] According to a recent study, this species is mostly confined to Sundaland due to changes in the geography, sea level and vegetation that occurred during the Pleistocene era, and partly due to the type of vegetation and soil there today.[4] The Javan surili lives in primary and secondary lowland rainforests, with an altitudnal range of 2500 meters.[5]
The Javan surili mostly consumes leaves, however, it will also consume flowers, fruits, and seeds.[4] This species appears to be more folivorous than any other member of the genus Presbytis, with over 62% of its overall diet composed of young leaves and 6% of mature leaves.[6]
This species is currently listed on the IUCN red list of vulnerable species because of habitat loss due to human activity.[2] It is estimated that fewer than 1,000 exist today in their natural habitat and only 4% of their natural habitat remains.[3] Most of the loss of its original habitat is due to the clearing of the rainforests in Indonesia. Only 4% of its original habitat remains and the population has decreased by at least 50% in the last ten years.[7] Of the two subspecies of P. comata, the frediricae subspecies is among the rarest and most at risk for extinction, located in one of the most highly populated areas on the island and near an active volcano.[8]
The Javan surili (Presbytis comata) is a vulnerable species of Old World monkey endemic to the western half of Java, Indonesia, a biodiversity hotspot. Other common names by which it is known by include gray, grizzled or Sunda Island surili; grizzled or stripe-crested langur; Javan grizzled langur; grizzled, Java or Javan leaf monkey; langur gris.
There are two subspecies of the Javan surili:
Presbytis comata comata - Occurs in western Java Presbytis comata fredericae - Occurs in central JavaThis colobine species has a sacculated stomach to assist the breakdown in the cellulose from the leaves it feeds on. It has a small, slender face and tail, and large round stomachs. Its coloring ranges from dark gray to white. Leaf monkeys tend to be active during the day, spending up to 5 hours grooming themselves.
El surili de Java (Presbytis comata) es una especie de primate catarrino de la familia Cercopithecidae endémico de mitad occidental de la isla de Java, Indonesia.[2]
Se reconocen dos subespecies de surili de Java:
Esta especie cuenta con un estómago saculado que le permite digerir la celulosa de las hojas que le sirven de alimento. El rostro y la cola son pequeños y delgados que contrasta con su abdomen grande y redondeado. Su color varía de gris obscuro a blanco. Tienden a ser más activos durante el día, pasando hasta 5 horas en actividades de acicalado.
El surili de Java se encuentra en la mitad occidental de Java, Indonesia.[3] DE acuerdo a un estudio reciente, la especie se encuentra confinada principalmente a Sondalandia debido a los cambios ocurridos durante el Pleistoceno de tipo geográfico, en el nivel del mar y en la vegetación, y en parte debido al tipo de suelo y vegetación actual.[4] Habita principalmente en la selva primaria y secundaria de baja altitud, pero se le encuentra a altitudes de hasta 2000 msnm.[5]
El surili de Java se alimenta principalmente de hojas, sin embargo, también se alimenta de flores, frutas y semillas.[4] La especie parece ser más folívora que los otros miembros del género Presbytis, con más del 62% del total de su dieta compuesta por hojas tiernas y el 6% por hojas maduras.[6]
La especie se cataloga como en peligro de extinción actualmente en la Lista Roja de la UICN a causa de la pérdida de hábitat ocasionada por la actividad humana.[1] Se estima que menos de mil ejemplares subsisten en su hábitat natural y de este, solo se conserva el 4%.[3] La mayor parte de la destrucción de su hábitat se ocasionó por la tala de la selva en Indonesia y se calcula que su población ha disminuido al menos e un 50% en 10 años.[7] De las dos subespecies de P. comata, P. c. frediricae se encuentra entre las más raras y en riego de extinción, se localiza en una de las áreas más densamente pobladas de la isla cerca a un volcán activo.[8]
Datos: Q285813
Multimedia:
Especies: Presbytis comata
El surili de Java (Presbytis comata) es una especie de primate catarrino de la familia Cercopithecidae endémico de mitad occidental de la isla de Java, Indonesia.
Se reconocen dos subespecies de surili de Java:
Presbytis comata comata - habita al occidente de Java Presbytis comata fredericae - habita en Java centralEsta especie cuenta con un estómago saculado que le permite digerir la celulosa de las hojas que le sirven de alimento. El rostro y la cola son pequeños y delgados que contrasta con su abdomen grande y redondeado. Su color varía de gris obscuro a blanco. Tienden a ser más activos durante el día, pasando hasta 5 horas en actividades de acicalado.
Presbytis comata Presbytis generoko animalia da. Primateen barruko Colobinae azpifamilia eta Cercopithecidae familian sailkatuta dago
Presbytis comata Presbytis generoko animalia da. Primateen barruko Colobinae azpifamilia eta Cercopithecidae familian sailkatuta dago
Presbytis comata • Croo
Le Semnopithèque des îles de la Sonde[1],[2] (Presbytis comata) est une espèce qui fait partie des mammifères Primates, de la famille des Cercopithecidae. Ce semnopithèque est un singe en danger de disparition.
Le naturaliste français Anselme Gaëtan Desmarest qui en fait la première description le nomme Croo ou Semnopithèque croo.
Selon Mammal Species of the World (version 3, 2005) (31 juillet 2014)[3] :
Presbytis comata • Croo
Le Semnopithèque des îles de la Sonde, (Presbytis comata) est une espèce qui fait partie des mammifères Primates, de la famille des Cercopithecidae. Ce semnopithèque est un singe en danger de disparition.
Surili Jawa (Presbytis comata) adalah spesies monyet Dunia Lama terancam yang endemik pada sebagian pulau Jawa, Indonesia. Hewan ini menyukai hutan primer dan penghuni pohon (arboreal).
Terdapat dua subspesies surili jawa: Presbytis comata comata yang ditemukan di Jawa Barat dan Presbytis comata fredericae yang menghuni hutan Jawa Tengah.
Surili Jawa (Presbytis comata) adalah spesies monyet Dunia Lama terancam yang endemik pada sebagian pulau Jawa, Indonesia. Hewan ini menyukai hutan primer dan penghuni pohon (arboreal).
Terdapat dua subspesies surili jawa: Presbytis comata comata yang ditemukan di Jawa Barat dan Presbytis comata fredericae yang menghuni hutan Jawa Tengah.
Il presbite grigio di Giava (Presbytis comata (Desmarest, 1822); syn.: P. aygula) è una specie di primate della tribù dei Presbytini. Ne esistono due sottospecie, Presbytis c. comata e P. c. fredericae, a cui talvolta viene attribuito il rango di specie a sé. P. c. fredericae si incontra sull'altopiano di Dieng e sulle pendici dei vulcani Slamet e Cupu; P. c. comata vive nella parte occidentale di Giava, dal parco nazionale di Ujung Kulon, sulla punta sud-occidentale dell'isola, allo stratovulcano Lawu.
Il presbite grigio di Giava, come tutti i presbiti, è una scimmia relativamente piccola e snella con una coda molto lunga. Il suo peso medio è di circa 6,5 chilogrammi. La faccia è ampia, con una ciocca di peli sulla parte superiore della testa. Le sottospecie differiscono per il colore del mantello: P. c. comata ha il dorso e la parte esterna degli arti grigi, il ventre e la parte interna degli arti biancastri e la «chioma» nera. P. c. fredericae è più scuro. In questa sottospecie il dorso è nero, la gola e il petto sono di colore grigio chiaro e il ventre e l'interno degli arti sono bianchi.
Il presbite grigio di Giava è presente solo sull'isola di Giava: P. c. comata abita la parte occidentale e P. c. fredericae la parte centrale dell'isola. Il suo habitat sono le foreste, sia di pianura che di montagna, fino a oltre 2000 metri sul livello del mare. Può vivere sia nelle foreste primarie che in quelle secondarie.
Come tutte le scimmie del Vecchio Mondo, i presbiti grigi di Giava sono diurni. Rimangono quasi sempre sugli alberi, dove si muovono arrampicandosi e saltando abilmente. Questi primati vivono in gruppi di 3-20 individui composti da un maschio, da diverse femmine e dalla loro prole. Mentre si muovono, mangiano e dormono, i membri del gruppo rimangono vicini, ma a volte i gruppi si dividono per un breve periodo. Sono animali territoriali. Sebbene le aree di foraggiamento dei singoli gruppi si sovrappongano, si comportano in modo aggressivo nei confronti dei gruppi estranei.
Sono vegetariani che si nutrono principalmente di foglie giovani. Mangiano anche frutta, fiori, foglie mature e funghi. Il loro stomaco multicamerato li aiuta a digerire meglio il cibo.
Come è già stato detto, vengono riconosciute due sottospecie:
La loro terra di origine, Giava, è densamente popolata dagli esseri umani, motivo per cui il loro areale si è notevolmente ridotto e frammentato. La principale minaccia è costituita dalla distruzione dell'habitat. Secondo una stima del 1999 la popolazione totale sarebbe inferiore alle 2500 unità. La IUCN classifica P. comata come «specie in pericolo» (Endangered).
Il presbite grigio di Giava (Presbytis comata (Desmarest, 1822); syn.: P. aygula) è una specie di primate della tribù dei Presbytini. Ne esistono due sottospecie, Presbytis c. comata e P. c. fredericae, a cui talvolta viene attribuito il rango di specie a sé. P. c. fredericae si incontra sull'altopiano di Dieng e sulle pendici dei vulcani Slamet e Cupu; P. c. comata vive nella parte occidentale di Giava, dal parco nazionale di Ujung Kulon, sulla punta sud-occidentale dell'isola, allo stratovulcano Lawu.
De soendalangoer (Presbytis comata) is een zoogdier uit de familie van de apen van de Oude Wereld (Cercopithecidae). De wetenschappelijke naam van de soort werd voor het eerst geldig gepubliceerd door Desmarest in 1822.
De soort komt voor in Indonesië.
Bronnen, noten en/of referentiesDe soendalangoer (Presbytis comata) is een zoogdier uit de familie van de apen van de Oude Wereld (Cercopithecidae). De wetenschappelijke naam van de soort werd voor het eerst geldig gepubliceerd door Desmarest in 1822.
Presbytis comata[2][3] är en däggdjursart som först beskrevs av Anselme Gaëtan Desmarest 1822. Presbytis comata ingår i släktet bladapor och familjen markattartade apor.[4][5]
Inga underarter finns listade i Catalogue of Life.[4] Wilson & Reeder (2005) skiljer mellan två underarter.[6]
Denna primat är endemisk för ön Java där den förekommer i en större och tre isolerade mindre populationer. I bergstrakter når arten 2560 meter över havet men den är lika vanlig i låglandet. Presbytis comata vistas där i olika slags skogar. Födan utgörs främst av blad och dessutom äts frukter, frön och blommor.[1][7]
Presbytis comata blir ungefär lika stor som andra bladapor. Den genomsnittliga vikten är för hannar och honor 6,7 kg. Pälsen har på ovansidan en gråaktig päls som beroende på utbredning är mer eller mindre mörk. Undersidan är allmänt ljusare och huvudet nästan svart. Kring ögonen och näsan saknas hår och huden där är likaså grå.[7]
Individerna är aktiva på dagen. De bildar flockar av en könsmogen hanne, en eller flera honor och deras ungdjur. Större grupper kan ha 23 medlemmar. Det finns även blandade flockar med andra primater som Trachypithecus auratus.[7]
Arten hotas främst av skogsavverkningar och i viss mån av jakt. Vissa delar av utbredningsområdet är nationalparker. IUCN kategoriserar arten globalt som starkt hotad.[1]
Wikimedia Commons har media som rör Presbytis comata.
Wikispecies har information om Presbytis comata.
Presbytis comata är en däggdjursart som först beskrevs av Anselme Gaëtan Desmarest 1822. Presbytis comata ingår i släktet bladapor och familjen markattartade apor.
Inga underarter finns listade i Catalogue of Life. Wilson & Reeder (2005) skiljer mellan två underarter.
Denna primat är endemisk för ön Java där den förekommer i en större och tre isolerade mindre populationer. I bergstrakter når arten 2560 meter över havet men den är lika vanlig i låglandet. Presbytis comata vistas där i olika slags skogar. Födan utgörs främst av blad och dessutom äts frukter, frön och blommor.
Presbytis comata blir ungefär lika stor som andra bladapor. Den genomsnittliga vikten är för hannar och honor 6,7 kg. Pälsen har på ovansidan en gråaktig päls som beroende på utbredning är mer eller mindre mörk. Undersidan är allmänt ljusare och huvudet nästan svart. Kring ögonen och näsan saknas hår och huden där är likaså grå.
Individerna är aktiva på dagen. De bildar flockar av en könsmogen hanne, en eller flera honor och deras ungdjur. Större grupper kan ha 23 medlemmar. Det finns även blandade flockar med andra primater som Trachypithecus auratus.
Arten hotas främst av skogsavverkningar och i viss mån av jakt. Vissa delar av utbredningsområdet är nationalparker. IUCN kategoriserar arten globalt som starkt hotad.
Вага самців: 6710 гр, самиць: 6680 гр. Це відносно невеликі, тонкі мавпи з дуже довгим хвостом. Обличчя широке, на верхній частині голови є шевелюра. Підвид Presbytis comata comata сірий на спині і на зовнішній стороні кінцівок, черево і внутрішні частини кінцівок білуваті,волосся на голові чорне. Підвид Presbytis comata fredericae темніший. Його спина чорна, горло і груди світло-сірі, живіт і внутрішні поверхні кінцівок білі. Багатокамерний шлунок допомагає їм у перетравленні їжі.
Цей вид зустрічається в західній і центральній частині Яви, Індонезія. Цей вид був знайдений від рівня моря до 2565 м. Але в даний час в основному обмежується фрагментами гірських місць проживання у первинних і вторинних лісах.
Вид денний і листоїдний, але також спожива фрукти, квіти і насіння. Під час пересування, харчування і сну, члени групи залишаються в тісному контакті, проте, групи іноді також поділяються протягом короткого часу. Це територіальні тварини. Групи мають розміри від 2 до 23 осіб.
Загрожує руйнування середовища проживання. Полювання є постійною загрозою в багатьох популяціях. Внесений в Додаток II СІТЕС. Проживає в заповідниках.
Presbytis comata là một loài động vật có vú trong họ Cercopithecidae, bộ Linh trưởng. Loài này được Desmarest mô tả năm 1822.[2]
Bài viết liên quan đến Bộ Linh trưởng này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn. Presbytis comata là một loài động vật có vú trong họ Cercopithecidae, bộ Linh trưởng. Loài này được Desmarest mô tả năm 1822.
Presbytis comata (Desmarest, 1822)
Подвиды
Сероватый лангур[1] (лат. Presbytis comata) — вид приматов из семейства мартышковых. Эндемик острова Ява, Индонезия.
Выделяют два подвида сероватого лангура:[2]
Пищеварительная система приспособлена к поеданию грубой растительной пищи и эффективно переваривает целлюлозу. Морда небольшая, узкая. Хвост длинный, узкий. Цвет шерсти варьируется от тёмно-серого до белого. Активны днём, могут проводить до пяти часов в день за грумингом.
Встречаются в западной части острова Ява в Индонезии. Ареал простирается на восток до горы Лаву.[2][3] Населяют первичные и вторичные дождевые леса, встречаясь на высоте до 2500 метров над уровнем моря.[4]
В рационе преимущественно листья, кроме того цветы, фрукты и семена.[3] Зрелые листья составляют 6 % рациона, молодые листья — 62 %.[5]
Международный союз охраны природы присвоил этому виду охранный статус «Вымирающий» (англ. Endangered) из-за быстрого разрушения среды обитания.[6] Считается, что в начале XXI века осталось лишь 4 % их традиционной среды обитания. Количество животных в дикой природе оценивается в 1000 особей.[2] Популяция сократилась на 50 % за десять лет по оценкам 2006 года.[7] Подвид Presbytis comata frediricae является чрезвычайно редким и находится на грани полного вымирания.[8]
Сероватый лангур (лат. Presbytis comata) — вид приматов из семейства мартышковых. Эндемик острова Ява, Индонезия.
자바잎원숭이 또는 자바수릴리(Presbytis comata)는 긴꼬리원숭이과에 속하는 영장류의 일종이다. 생물학적 다양성 위험지역인, 인도네시아 자바 섬 서부의 반쪽이 원산지인 구세계원숭이로 멸종 위기에 처해 있다. 회색잎원숭이 또는 순다섬수릴리, 줄무늬볏랑구르, 자바회색랑구르, 랑구르그리스 등으로도 알려져 있다.[3]
자바수릴리는 2종의 아종이 있다.
콜로부스아과 종들은 먹이로 먹는 잎에서 섬유소의 소화를 돕기 위해 소낭구조로 된 위장을 지니고 있다. 작고 홀쭉한 얼굴과 꼬리를 갖고 있으며, 크고 둥근 위장을 지니고 있다. 털 색깔의 범위는 어두운 회색부터 흰색까지이다. 잎원숭이는 낮에 활동하는 경향이 있고, 자신들의 털을 손질하는 데 5시간 가량을 사용한다.
자바수릴리는 인도네시아 자와섬의 서부 반쪽 지역에서 발견된다. 동쪽으로는 멀리, 동자와 주의 경계에 있는 라우 산까지 분포한다.[3] 최근의 연구에 의하면, 이 종의 대부분은 플라이스토세 동안에 일어난 지리, 해수면, 그리고 식생의 변화 그리고 부분적으로는 오늘날 그곳의 식생과 토양 때문에 순다열도에 제한적으로 살게 되었다.[4] 자바수릴리는 해발 2500미터까지의 1차와 2차 저지대 숲에서 산다.[5]
자바수릴리는 잎을 주식으로 하고 있지만, 꽃과 과일 그리고 식물의 씨앗 등을 먹기도 한다.[4] 이 종은 다른 잎원숭이속(Presbytis) 종들보다 더 초식 생활을 하는 것으로 보인다.[6]
이 종은 사람의 활동에 의한 서식지 훼손때문에 IUCN 적색 목록에 멸종 위기종으로 등록되어 있다.[2] 현재 이 종은 자연 서식지 내에 약 1,000마리 이하만이 서식하고 있는 것으로 추산되고 있으며, 이들의 자연 서식지의 겨우 4%만이 남아 있다.[3] 초기 서식지에서 없어진 서식지의 대부분은 인도네시아 내 우림의 개간때문이다. 초기 서식지의 겨우 4%만이 남아있고, 지난 10년동안 전체 개체수는 적어도 50%가 줄어들었다.[7] 아종 중에서 P. comata와 P. frediricae는 가장 희귀한 아종의 하나이며, 섬에서 가장 인구밀도가 높은 지역의 하나에 위치해 있고, 활화산이 근처에 있어서 절멸될 위험이 가장 높다.[8]
자바잎원숭이 또는 자바수릴리(Presbytis comata)는 긴꼬리원숭이과에 속하는 영장류의 일종이다. 생물학적 다양성 위험지역인, 인도네시아 자바 섬 서부의 반쪽이 원산지인 구세계원숭이로 멸종 위기에 처해 있다. 회색잎원숭이 또는 순다섬수릴리, 줄무늬볏랑구르, 자바회색랑구르, 랑구르그리스 등으로도 알려져 있다.
자바수릴리는 2종의 아종이 있다.
Presbytis comata comata - 자바 섬 서부에 서식 Presbytis comata fredericae - 자바 섬 중부에 서식콜로부스아과 종들은 먹이로 먹는 잎에서 섬유소의 소화를 돕기 위해 소낭구조로 된 위장을 지니고 있다. 작고 홀쭉한 얼굴과 꼬리를 갖고 있으며, 크고 둥근 위장을 지니고 있다. 털 색깔의 범위는 어두운 회색부터 흰색까지이다. 잎원숭이는 낮에 활동하는 경향이 있고, 자신들의 털을 손질하는 데 5시간 가량을 사용한다.
