dcsimg

Associations ( Inglês )

fornecido por BioImages, the virtual fieldguide, UK
Animal / parasitoid / endoparasitoid
larva of Lydella stabulans is endoparasitoid of larva of Nymphalis polychloros

Animal / parasitoid / endoparasitoid
larva of Phryxe vulgaris is endoparasitoid of larva of Nymphalis polychloros

licença
cc-by-nc-sa-3.0
direitos autorais
BioImages
projeto
BioImages

Brief Summary ( Inglês )

fornecido por Papillons de Jardin
Papillon migrateur, la Grande Tortue est un papillon qui aime se dorer les ailes au soleil, posé sur une souche ou un tronc d'arbre. Présente partout en France, elle semble cependant se raréfier dans le Nord de la France. Observation en vol : Juin-juillet. Nombre de générations par an : 1. Milieux de vie : Bois, forêts claires, lisières, clairières ensoleillées. Apparence Envergure : 50-55 mm. Mâles et femelles ont le dessus des ailes roux, tacheté de noir. Une bordure sombre le long des ailes porte de petites tâches bleues. Le dessous des ailes est brun, très sombre. Ce papillon très proche de la Petite tortue, s'en différencie principalement par sa plus grande envergure, par un fond d'un fauve plus terne, et par l'absence de petite tache blanche sur les ailes avant. La tache noire sur les ailes arrière est aussi plus petite.
licença
cc-by-nc-sa-3.0
direitos autorais
Noé Conservation
site do parceiro
Papillons de Jardin

Life Cycle ( Inglês )

fornecido por Papillons de Jardin
Les oeufs sont pondus ensemble, entourant les tiges de la plante hôte. Les chenilles, noires et portant de nombreux poils orangés, vivent en groupe dans une toile aux premiers stades, et se nourrissent de saule marsault, peuplier tremble, pommier, ou poirier.
licença
cc-by-nc-sa-3.0
direitos autorais
Noé Conservation
site do parceiro
Papillons de Jardin

Nymphalis polychloros (camparina) ( Asturiano )

fornecido por wikipedia AST
Artículu revisáu

Olmera (Nymphalis polychloros) ye una de les 128 especies que componen el xéneru Nymphalis, incluyíu na familia Nymphalidae. Ye de tamañu medianu, anaranxada con llurdios negros, y foi descrita por Carlos Linneo en 1758.[1]

El so nome común debese a que puede constituyir plaga de les llameres (Ulmus spp.).[2] El so epítetu xenéricu fai referencia a les ninfes —doncelles de los campos, covarones y fontes— de la mitoloxía griega; y l'específicu a los numberosos puntos o llurdios azul-verdosu que tien nos marxes de les nales.[3]

Aglais urticae ye una especie asemeyada cola que puede confundise.

Descripción

Son caparines medianes, machos de 4,5 a 5,5 cm de valumbu, les femes mediu centímetru más. L'anversu o cara cimera de les nales son d'un tonu naranxa con llurdios negra. L'aviesu ye de color marrón escuru con una franxa distal más clara. Los cantos de les nales son irregulares.

Sistemática

Foi descrita por Carlos Linneo en 1758 como Papilio polychloros. En 1781 Eugenius Johann Christoph Esper na so obra Schmetterlinge in Abbildungen nach der Natur denominase Papilio testudo.[4] Otros sinónimos foron P. pyrrhomelaena Hübner, 1824, Vanessa pyromelas Freyer, 1834, Vanessa dixeyi Standfuss, 1895 V. polychloros fervida Standfuss, 1896, Vanessa polychloros llucida Fruhstorfer, 1907 y Vanessa polychloros dilucidus Fruhstorfer, 1907.[5]

Ciclu biolóxicu

Ye una especie univoltina, (Voltinusmu) que los sos adultos eclosionen de primeres del branu pa, darréu, apariase. El restu del branu y la seronda aliméntense y atropen reserves pa desenvolver los güevos y soportar l'iviernu. Mientres los fríos ivernizos caltiénense ocultes en llugares escuros o abelugaos como oquedades de tueros, resquiebros d'edificios, bodegues, etc. A principios de primavera les femes empiecen a volar en busca de les sos plantes nutricies, onde depositen unu o dos grandes grupos en cuanto la planta puede ufiertar alimentu. Los guxanos eclosionen dos selmanes más tarde y caltiénense xuntes protexíes por un nial sedosu. Al llegar a la penúltima muda, les gates sepártense del nial, viviendo soles hasta la metamorfosis. Aliméntense de gran cantidá de plantes, sobremanera de llameres y sauces, pero tamién de rosácees maderices como «majuelo», pumar, almendru, peral o alcafresnu. A finales de la primavera la canesba forma la crisálida de color pardu nel suelu, tueros d'árboles, cañes o tapiales pocu transitaos.[6][5][7][8]

Hábitat, distribución y caltenimientu

Ye una especie amestada a zones d'arboláu, son más frecuentes nos montes caducifolios y nos montes de ribera y montes en galería, y cerca de los cursos d'agua.[9]

Distribúise pela cuenca mediterránea (sur d'Europa y norte d'África) hasta'l sur d'Escandinavia y per l'Este hasta'l Mar Caspiu, y nel cordal del Himalaya.[5]

El so estáu de caltenimientu nun reviste esmolición y nun s'atopa incluyida na Llista colorada de la UICN nin nel Atles y llibru coloráu de los invertebraos amenaciaos d'España.[10] Sicasí cada vez s'atopa más llindada a zones montascoses o de montes de ribera perbién calteníos, por cuenta del amenorgamientu del so hábitat.[9]

Referencies

Bibliografía

Agenjo, R. (1964). «Los nomes vulgares de les caparines españoles». Graellsia XX: 163-190. Aguáu Martín, L. O. (2007).

Nymphalis polychloros (camparina) Nymphalis polychloros.jpgDatosAutor Aguado Martín, L. O.Cambiar los datos en Wikidata

Alvar Ezquerra, J. (2000).

Nymphalis polychloros (camparina) Nymphalis polychloros.jpgDatosAutor Alvar Ezquerra, J.Cambiar los datos en WikidataNymphalis polychloros (camparina) Nymphalis polychloros.jpgDatosAutor Carter, D. J. y B. HargreavesCambiar los datos en Wikidata

«Taxon details» (inglés). Fauna Europaea (2011). Consultáu'l 28 d'abril de 2012. «Taxon details» (inglés). Fauna Europaea (2011). Consultáu'l 28 d'abril de 2012. «The IUCN Red List of Threatened Species. 2011.2» (inglés). Red List. International Union for Conservation of Nature and Natural Resources (2011). Consultáu'l 28 d'abril de 2012. «The IUCN Red List of Threatened Species. 2011.2» (inglés). Red List. International Union for Conservation of Nature and Natural Resources (2011). Consultáu'l 28 d'abril de 2012. Esper, Y. J. C. (1781). Esper, E. J. C. (1781). «Schmetterlinge in Abbildungen nach der Natur» (alemán). Consultáu'l 28 d'abril de 2012. Higgins, L. G. y N. D. Riley (1980).

Nymphalis polychloros (camparina) Nymphalis polychloros.jpgDatosAutor Higgins, L. G. y N. D. RileyCambiar los datos en Wikidata

Leraut, Patrice (2007).

Nymphalis polychloros (camparina) Nymphalis polychloros.jpgDatosAutor Leraut, PatriceCambiar los datos en Wikidata

Linneo, C. (1758). Linneo, C. (1758). «Systema naturae» (latín). Consultáu'l 26 d'abril de 2012. Savela, Markku (2012). Savela, Markku (2012). «Lepidoptera and some other life forms» (inglés). Consultáu'l 26 d'abril de 2012. Verdú, J. R., C. Numa y Y. Galantiador (2011).

Nymphalis polychloros (camparina) Nymphalis polychloros.jpgDatosAutor Verdú, J. R., C. Numa y E. GalanteCambiar los datos en Wikidata
licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Wikipedia authors and editors
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia AST

Nymphalis polychloros (camparina): Brief Summary ( Asturiano )

fornecido por wikipedia AST
Artículu revisáu

Olmera (Nymphalis polychloros) ye una de les 128 especies que componen el xéneru Nymphalis, incluyíu na familia Nymphalidae. Ye de tamañu medianu, anaranxada con llurdios negros, y foi descrita por Carlos Linneo en 1758.

El so nome común debese a que puede constituyir plaga de les llameres (Ulmus spp.). El so epítetu xenéricu fai referencia a les ninfes —doncelles de los campos, covarones y fontes— de la mitoloxía griega; y l'específicu a los numberosos puntos o llurdios azul-verdosu que tien nos marxes de les nales.

Aglais urticae ye una especie asemeyada cola que puede confundise.

licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Wikipedia authors and editors
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia AST

Nimfa dorment ( Catalão; Valenciano )

fornecido por wikipedia CA

La nimfa dorment (Nymphalis polychloros)[2] és una espècie de lepidòpter ditrisi de la família Nymphalidae,[3] que engloba algunes de les papallones més vistoses d'Europa (polycholoros en grec ve a significar "molts colors"). És comú en tot el sud d'Europa i Nord d'Àfrica. La seva eruga s'alimenta principalment d'oms (Ulmus minor) d'on rep el nom, encara que també poden alimentar-se de salzes (Salix), lledoner (Celtis australis), pereres i pomeres.

Referències

  1. «Nymphalis polychloros» (en castellà). Catalogue of Life. [Consulta: 29 gener 2014].
  2. «Proposta de noms comuns per a les papallones diürnes (ropalòcers) catalanes» (en català). Butlletí de la Societat Catalana de Lepidopterologia. Arrizabalaga et al., desembre 2012. [Consulta: 26 gener 2014].
  3. Tolman, Tom; Lewington, Richard. Mariposas de España y Europa (en castellà). Lynx, 2011. ISBN 978-84-96553-84-2.
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons (Galeria)
Commons
Commons (Categoria) Modifica l'enllaç a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies


licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Autors i editors de Wikipedia
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia CA

Nimfa dorment: Brief Summary ( Catalão; Valenciano )

fornecido por wikipedia CA

La nimfa dorment (Nymphalis polychloros) és una espècie de lepidòpter ditrisi de la família Nymphalidae, que engloba algunes de les papallones més vistoses d'Europa (polycholoros en grec ve a significar "molts colors"). És comú en tot el sud d'Europa i Nord d'Àfrica. La seva eruga s'alimenta principalment d'oms (Ulmus minor) d'on rep el nom, encara que també poden alimentar-se de salzes (Salix), lledoner (Celtis australis), pereres i pomeres.

 src=

 src=

♂ △

licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Autors i editors de Wikipedia
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia CA

Trilliw mawr ( Galês )

fornecido por wikipedia CY

Glöyn byw sy'n perthyn i urdd y Lepidoptera yw trilliw mawr, sy'n enw gwrywaidd; yr enw lluosog ydy trilliwiau mawr (-ion); yr enw Saesneg yw Large Tortoiseshell, a'r enw gwyddonol yw Nymphalis polychloros.[1][2] Arferai fod yn eitha cyffredin yn Lloegr a Chymru, ond mae bellach yn hynod o brin.

Mae'n gaeafgysgu fel oedolyn, sy'n beth prin iawn a gwelir yr oedolyn ar ei adain rhwng diwedd Chwefror a Mawrth.

Cyffredinol

Gellir dosbarthu'r pryfaid (neu'r Insecta) sy'n perthyn i'r Urdd a elwir yn Lepidoptera yn ddwy ran: y gloynnod byw a'r gwyfynod. Mae'r dosbarthiad hwn yn cynnwys mwy na 180,000 o rywogaethau mewn tua 128 o deuluoedd.

Wedi deor o'i ŵy mae'r trilliw mawr yn lindysyn sy'n bwyta llawer o ddail, ac wedyn mae'n troi i fod yn chwiler. Daw allan o'r chwiler ar ôl rhai wythnosau. Mae pedwar cyfnod yng nghylchred bywyd glöynnod byw: ŵy, lindysyn, chwiler ac oedolyn.

Gweler hefyd

Comin Wikimedia
Mae gan Gomin Wikimedia
gyfryngau sy'n berthnasol i:

Cyfeiriadau

  1. Gwefan Cyngor Cefn Gwlad Cymru. Cyngor Cefn Gwlad Cymru. Adalwyd ar 29 Chwefror 2012.
  2. Geiriadur enwau a thermau ar Wefan Llên Natur. Adalwyd 13/12/2012.
licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Awduron a golygyddion Wikipedia
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia CY

Trilliw mawr: Brief Summary ( Galês )

fornecido por wikipedia CY

Glöyn byw sy'n perthyn i urdd y Lepidoptera yw trilliw mawr, sy'n enw gwrywaidd; yr enw lluosog ydy trilliwiau mawr (-ion); yr enw Saesneg yw Large Tortoiseshell, a'r enw gwyddonol yw Nymphalis polychloros. Arferai fod yn eitha cyffredin yn Lloegr a Chymru, ond mae bellach yn hynod o brin.

Mae'n gaeafgysgu fel oedolyn, sy'n beth prin iawn a gwelir yr oedolyn ar ei adain rhwng diwedd Chwefror a Mawrth.

 src=

 src=

♂ △

licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Awduron a golygyddion Wikipedia
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia CY

Babočka jilmová ( Checo )

fornecido por wikipedia CZ

Babočka jilmová (Nymphalis polychloros, Linnaeus, 1758) je velký denní motýl z čeledi babočkovitých (Nymphalidae).

Popis

Tento druh je velký 50-55 mm.[1] Délka předního křída je 2,5 cm.[2]

Výskyt

Tento motýl je k nalezení na okrajích lesů a ve volných krajinách.

Vyskytuje se v celé Evropě. Je to jeden z mála motýlů s takovýmto souvislým rozšířením.[2]

Odkazy

Reference

  1. NĚMCOVÁ, Štěpánka; DEML, Miroslav. Nymphalis polychloros (babočka jilmová) [online]. BioLib.cz [cit. 2008-11-10]. Dostupné online.
  2. a b REICHHOLF-REIHM, Herald. Motýli. Redakce Viera Fabianová, Renáta Hrabušická; překlad František Krampl; ilustrace Fritz Wendler. 1. vyd. Praha: Knižní klub, 1996. 287 s. ISBN 80-7176-318-7. S. 34.

Externí odkazy

Pahýl
Tento článek je příliš stručný nebo postrádá důležité informace.
Pomozte Wikipedii tím, že jej vhodně rozšíříte. Nevkládejte však bez oprávnění cizí texty.
licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Wikipedia autoři a editory
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia CZ

Babočka jilmová: Brief Summary ( Checo )

fornecido por wikipedia CZ

Babočka jilmová (Nymphalis polychloros, Linnaeus, 1758) je velký denní motýl z čeledi babočkovitých (Nymphalidae).

licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Wikipedia autoři a editory
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia CZ

Kirsebærtakvinge ( Dinamarquês )

fornecido por wikipedia DA

Kirsebærtakvingen (Nymphalis polychloros) er en sommerfugl i takvingefamilien. Den er vidt udbredt i Syd- og Mellemeuropa, Nordafrika og gennem Lilleasien og Rusland mod øst til Himalaya. Man kan især møde kirsebærtakvingen i juli og august i skove og krat med små lysninger, hvor værtsplanterne elm, pil, bævreasp og fuglekirsebær findes. Sommerfuglen kan ses i indtil 1.500 meter over havets overflade.

Forekomst i Danmark

Arten er sjælden i Danmark i dag, men omkring 1940 var der så mange, at de sås som skadedyr i villahaver omkring København. Siden 1987 fandtes sommerfuglen kun på Bornholm, hvor den dog også forsvandt fra i 1990'erne. Måske hænger dens forsvinden bl.a. sammen med, at Danmark ligger på nordgrænsen af dens udbredelseområde samt den udbredte elmesyge og brugen af sprøjtemidler i frugthaver.

Udseende

Kirsebærtakvingen er en forholdsvis stor sommerfugl med et vingefang omkring 56–68 mm. Den ligner i første omgang nældens takvinge, men kan kendes på de fire sorte pletter på forvingen, og på at den mangler de blå pletter langs forvingesømmen. Herudover er kirsebærtakvingen noget større end nældens takvinge. Sværere er det at kende den fra de sjældne sommerfugle, det hvide L og østlig takvinge. Det hvide L har en snehvid plet ved forvingekanten, men den østlige takvinge er uhyre svær at skelne i naturen. Kun farven på benene er et sikkert tegn der adskiller de to arter. Kirsebærtakvingen har sorte hår på benene, mens østlig takvinge har gule hår.

Livscyklus

Efter 2-3 uger klækkes ægget omkring maj, når træer og buske får friske blade. Efter en måned er larven udvokset og forpupper sig. Larven er sort med fine, hvide prikker. Den har orange ryg- og sidelinjer samt talrige orangebrune torne. Larverne lever sammen i et fælles spind. Efter 2-3 uger klækkes puppen og den voksne sommerfugl kommer frem. Puppen er en brun hængepuppe som er fæstnet til foderplanten. Kirsebærtakvingen har kun en enkelt generation årligt, det er den voksne sommerfugl, der overvintrer – gerne i hule træer eller i brændestabler.

Foderplanter

Elm, bævreasp, pil, fuglekirsebær, pære, æble og andre løvtræer.

Galleri

Galleri med danske arter i Takvingefamilien
Egentlige takvinger ↓ - Perlemorsommerfugle ↓ Randøjer ↓

Egentlige takvinger

Pletvinger

Perlemorsommerfugle

Randøjer

Kilder/Henvisninger

  1. ^ Helsing, F. (2019), "Dagsommerfugle", i Moeslund, J.E. m.fl., Den danske Rødliste 2019, Aarhus Universitet, DCE – Nationalt Center for Miljø og Energi, hentet 22. januar 2020.
licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Wikipedia-forfattere og redaktører
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia DA

Kirsebærtakvinge: Brief Summary ( Dinamarquês )

fornecido por wikipedia DA

Kirsebærtakvingen (Nymphalis polychloros) er en sommerfugl i takvingefamilien. Den er vidt udbredt i Syd- og Mellemeuropa, Nordafrika og gennem Lilleasien og Rusland mod øst til Himalaya. Man kan især møde kirsebærtakvingen i juli og august i skove og krat med små lysninger, hvor værtsplanterne elm, pil, bævreasp og fuglekirsebær findes. Sommerfuglen kan ses i indtil 1.500 meter over havets overflade.

licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Wikipedia-forfattere og redaktører
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia DA

Großer Fuchs ( Alemão )

fornecido por wikipedia DE
 src=
Unterseite des Großen Fuchses
 src=
Ein Großer Fuchs am Neckar
 src=
Großer Fuchs auf einer DDR-Briefmarke

Der Große Fuchs (Nymphalis polychloros) ist ein Schmetterling (Tagfalter) aus der Familie der Edelfalter (Nymphalidae). Er wurde von der Umweltstiftung BUND zum Schmetterling des Jahres 2018 gekürt.[1]

Beschreibung

Die Falter erreichen eine Flügelspannweite von 50 bis 55 Millimetern. Sie sehen dem Kleinen Fuchs (Aglais urticae) sehr ähnlich, sind aber etwas größer und in den Farben stumpfer gefärbt. Sie haben orangefarbene, mit schwarz-gelb-weiß gemusterte Flügeloberseiten. Der Rand der Hinterflügel ist deutlich schwächer blau gefärbt, aber gleichfalls dunkel umrandet. Die Hinterflügel sind fast gleichmäßig orange gefärbt und tragen je einen schwarzen Fleck.[2]

Die Raupen werden ca. 45 Millimeter lang. Sie sind dunkelgrau, fast schwarz gefärbt und haben am Rücken und auf den Seiten orange Binden. Daneben haben sie auch orange gefärbte, verästelte Dornenauswüchse.[2]

Ähnliche Arten

Vorkommen

Die Tiere kommen in Nordafrika, Süd- und Mitteleuropa, in der Türkei, im Süden Russlands, im mittleren und südlichen Ural, in Kasachstan und im Himalayagebiet vor.[3] In Mitteleuropa kommen sie v. a. in den wärmeren Regionen vor, sind aber seltener geworden. Die Bestände schwanken von Jahr zu Jahr regional sehr stark.[4] In Deutschland sind sie vor allem im Südwesten (Baden-Württemberg und Rheinland-Pfalz) und im Osten (Sachsen) verbreitet. Im Mittelmeergebiet und den Südalpen sind sie noch häufig. Sie leben in lichten Wäldern, an Waldrändern, in Parks und Gärten, auf verbuschten Trockenrasen, sowie auf Streuobstwiesen.[2]

Lebensweise

Die Falter saugen nur selten an Blüten, sondern bevorzugen austretende Baumsäfte. Im Frühjahr fliegen sie aber häufig blühende Weiden an.[2] Auf Waldwegen findet man sie im Sommer auch beim Saugen an Exkrementen und Aas.[4] Die Falter fliegen in Mitteleuropa in einer Generation von Ende Juni bis Mai des Folgejahres, im Süden fliegen sie in zwei Generationen. Überwinternde Falter erscheinen schon im März. Die Art fliegt oft aus dem Süden als Wanderfalter nach Mitteleuropa ein.[3]

Nahrung der Raupen

Die Raupen fressen Blätter von verschiedenen Laubbäumen. Sie ernähren sich vor allem von Salweide (Salix caprea), aber auch von Zitterpappel (Populus tremula), von Birnen (Pyrus communis) und gelegentlich von weiteren.[2] Kirschen sind ebenfalls regional mitunter die wichtigste Raupennahrungspflanze.[4] Der Einsatz von Pestiziden in Obstkulturen wirkte sich sehr negativ auf den Bestand der Art aus.

Entwicklung

Die Weibchen legen ihre Eier an der Rinde von dünnen Zweigen ihrer Raupenfutterpflanzen ab.[2] Dabei werden Zweige im Kronenbereich gut besonnter und windgeschützter Bäume in Solitär- oder Randlagen bevorzugt.[4] Die Raupen leben zunächst gesellig, fressen aber die Zweige oft nicht vollständig kahl, bevor sie zu den nächsten wechseln.[2] Sie verpuppen sich in der Bodenvegetation und schlüpfen noch im Hochsommer. Kurz danach ziehen sie sich schon sehr früh in ihre Winterverstecke zurück.[4]

Gefährdung und Schutz

Der Große Fuchs ist durch Intensivierungsmaßnahmen in der Land- und Forstwirtschaft gefährdet, da diese die Lebensräume der Art erheblich beeinträchtigen. So wurden Streuobstbestände durch Umwandlung in Ackerland oder Siedlungsanlagen vernichtet, Salweiden ausgeschlagen, und verstärkt Biozide im Obst- und Gartenbau eingesetzt. Um die Art zu schützen, sollten vor allem die gesellig auftretenden Raupen nicht bekämpft werden.[5]
Da die Populationen des Großen Fuchses in den letzten Jahrzehnten stark zurückgegangen sind, wird er mittlerweile in der Roten Liste der gefährdeten Tiere Deutschlands als gefährdet (3) eingestuft.[6] Auch in Österreich ist die Art nur noch sehr selten zu finden, sie gilt als empfindlicher Bioindikator.[7] Allerdings gab es in den letzten Jahren auch gegenteilige Beobachtungen, ein wieder häufigeres Auftreten der Art, etwa in Oberbayern.[8] Ähnliche Beobachtungen (Bestandszunahmen) liegen auch für Rheinland-Pfalz vor.[4]

Quellen

Einzelnachweise

  1. www.bund-nrw-naturschutzstiftung.de: Schmetterling des Jahres 2018: „Großer Fuchs“ (Zugriff 12. November 2017)
  2. a b c d e f g Heiko Bellmann: Der neue Kosmos-Schmetterlingsführer. Schmetterlinge, Raupen und Futterpflanzen. Franckh-Kosmos, Stuttgart 2003, ISBN 3-440-09330-1, S. 176.
  3. a b Tom Tolman, Richard Lewington: Die Tagfalter Europas und Nordwestafrikas, S. 144, Franckh-Kosmos Verlags-GmbH & Co, Stuttgart 1998, ISBN 3-440-07573-7
  4. a b c d e f Wolfgang Düring: Der Große Fuchs. In: Artenporträts der Tagfalter in Rheinland-Pfalz. BUND RLP, 12. Dezember 2019, abgerufen am 24. Februar 2020 (deutsch).
  5. Günter Ebert (Hrsg.): Die Schmetterlinge Baden-Württembergs Band 1, Tagfalter I (Ritterfalter (Papilionidae), Weißlinge (Pieridae), Edelfalter (Nymphalidae)), Ulmer Verlag Stuttgart 1993. ISBN 3-8001-3451-9
  6. Bundesamt für Naturschutz (Hrsg.): Rote Liste gefährdeter Tiere Deutschlands. Landwirtschaftsverlag, Münster 1998, ISBN 978-3-89624-110-8
  7. Gerfried Deschka, Josef Wimmer, Die Schmetterlingsfauna der Kreuzmauer, Beitr. Naturk. Oberösterreichs, 2000
  8. Nymphalis polychloros

Literatur

  • L. G. Higgins, N. D. Riley: Die Tagfalter Europas und Nordwestafrikas. Verlag Paul Parey, Januar 1978, ISBN 3-490-01918-0
  • Manfred Koch: Wir bestimmen Schmetterlinge. Band 1: Tagfalter. 4., erweiterte Auflage. Neumann, Radebeul/Berlin 1966, .
  • Hans-Josef Weidemann: Tagfalter: beobachten, bestimmen, Naturbuch-Verlag Augsburg 1995, ISBN 3-89440-115-X

Weblinks

 src=
– Album mit Bildern, Videos und Audiodateien
 title=
licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Autoren und Herausgeber von Wikipedia
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia DE

Großer Fuchs: Brief Summary ( Alemão )

fornecido por wikipedia DE
 src= Unterseite des Großen Fuchses  src= Ein Großer Fuchs am Neckar  src= Großer Fuchs auf einer DDR-Briefmarke

Der Große Fuchs (Nymphalis polychloros) ist ein Schmetterling (Tagfalter) aus der Familie der Edelfalter (Nymphalidae). Er wurde von der Umweltstiftung BUND zum Schmetterling des Jahres 2018 gekürt.

licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Autoren und Herausgeber von Wikipedia
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia DE

Кооз калдыркан ( Quirguiz )

fornecido por wikipedia emerging languages
 src=
Кооз калдыркан.

Кооз калдыркан (лат. Nymphalis polychloros) — күндүзгү калдыркандар тукумундагы көпөлөктөрдүн бир түрү.

Колдонулган адабияттар

licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Wikipedia жазуучу жана редактор
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia emerging languages

Large tortoiseshell ( Inglês )

fornecido por wikipedia EN

The large tortoiseshell or blackleg tortoiseshell (Nymphalis polychloros) is a butterfly of the family Nymphalidae.[2]

Subspecies

Subspecies include:[1]

  • Nymphalis polychloros polychloros
  • Nymphalis polychloros erythromelas (Austaut, 1885)Algeria and Morocco

Distribution and habitat

The species is found in North Africa, southern and central Europe, Turkey, southern Russia, the central and southern Urals, Kazakhstan and the Himalayas. In Central Europe they occur in the warmer regions, but have become generally rare. By contrast, they are still common in the Mediterranean and Southern Alps. They live in sparse forests and their edges, on dry shrubbery and in orchards.[1][3] It is an extreme rarity in Britain, although it used to be widespread throughout England and Wales. Most of the specimens seen in Britain are thought to be captive-bred releases. These butterflies mainly inhabit woodland, especially with sallows (willows).[4] However, there are indications that the large tortoiseshell is recolonising southern England.[5]

Description

Nymphalis polychloros has a wingspan of 68–72 millimetres (2.7–2.8 in) in males, of 72–75 millimetres (2.8–3.0 in) in females.[4] These medium to large butterflies have orange to red wings with black and yellow patches. Both wings with yellowish submarginal lunules, upon which follows a black band which is likewise composed of lunules and bears on the hindwing small blue spots. The underside of the wings is smoky brown with darker shades and black transverse pencilling. There is no sexual dimorphism. This species looks very similar to the small tortoiseshell (Aglais urticae), but it is more closely related to the Camberwell beauty and Nymphalis xanthomelas It differs from the small tortoiseshell by its larger size (45–62 mm. wingspan in Aglais urticae) and by the more orange ground colour of the upper surface of its wings and the orange base of its hindwings. The forewing is orange-brown, with 3 costal black blotches, 3 large black spots in the disc posteriorly and a narrow blackish terminal band – less bright than those of A. urticae, and lacking the apical white spot and the marginal blue dots of that species. Compared to the yellow-legged tortoiseshell it has yellower interspaces between the black blotches on the costal edges of its forewings and the dark marginal band is narrower. The surest way to recognize it, however, is by its dark haired tarsi yellow-legged tortoiseshell's tarsal hairs are light-coloured.

Biology

Caterpillar

The adult insect (imago) over-winters in dry dark places, such as hollow trees or out buildings. In late February or early March the butterflies emerge and mate. The females lay their pale green eggs (ova) in a continuous band around the upper twigs of elm (Ulmus spp.), sallow (Salix caprea and Salix viminalis), pear (Pyrus spp.), Malus, Sorbus, Crataegus, Populus, and Prunus spp. trees.[1][6]

The caterpillars (larvae) are gregarious, and systematically strip the topmost twigs of the tree bare. They seem to have little defence against predation by birds. It is possible that their decline and extinction in the British Isles (late 1970s) was owing to the loss of predatory birds, which previously had preyed upon smaller birds if they strayed to the tops of these trees.

The full-grown larva spins a silk girdle around a twig further down the tree, and hangs from this by means of hooks (cremaster) at its rear end, to pupate. The chrysalis (pupa) is greyish brown with a slight silvery sheen. The species is univoltine, i.e. there is only one generation per year,[4] the imagines emerging in July and August seek out sources high in sugar on which to feed. Tree sap and fermenting fruit are particularly popular.

References

  1. ^ a b c d Nymphalis polychloros at Markku Savela's Lepidoptera and Some Other Life Forms
  2. ^ BioLib.cz
  3. ^ Fauna europaea
  4. ^ a b c UK Butterflies
  5. ^ Patrick Barkham (8 July 2022). "Officially extinct butterfly 'making a comeback' in UK". The Guardian. Retrieved 15 July 2022.
  6. ^ Paolo Mazzei, Daniel Morel, Raniero Panfili Moths and Butterflies of Europe and North Africa

licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Wikipedia authors and editors
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia EN

Large tortoiseshell: Brief Summary ( Inglês )

fornecido por wikipedia EN

The large tortoiseshell or blackleg tortoiseshell (Nymphalis polychloros) is a butterfly of the family Nymphalidae.

licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Wikipedia authors and editors
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia EN

Nymphalis polychloros ( Espanhol; Castelhano )

fornecido por wikipedia ES
 src=
Oruga

La olmera (Nymphalis polychloros) es una de las 128 especies que componen el género Nymphalis, incluido en la familia Nymphalidae. Es de tamaño mediano, anaranjada con manchas negras, y fue descrita por Carlos Linneo en 1758.[1]

Su nombre común se debe a que puede constituir plaga de los olmos (Ulmus spp.).[2]​ Su epíteto genérico hace referencia a las ninfas —doncellas de los campos, grutas y fuentes— de la mitología griega;[3]​ y el específico a los numerosos puntos o manchas azul-verdoso que posee en los márgenes de las alas.

La ortiguera (Aglais urticae) es una especie parecida con la que se puede confundir.

Descripción

Véase también: Terminología de las alas

Son mariposas medianas, machos de 4,5 a 5,5 cm de envergadura, las hembras medio centímetro más. El anverso o cara superior de las alas son de un tono naranja con manchas negra. El reverso es de color marrón oscuro con una franja distal más clara. Los bordes de las alas son irregulares.

Sistemática

Fue descrita por Carlos Linneo en 1758 como Papilio polychloros. En 1781 Eugenius Johann Christoph Esper en su obra Schmetterlinge in Abbildungen nach der Natur la denominó Papilio testudo.[4]​ Otros sinónimos han sido P. pyrrhomelaena Hübner, 1824, Vanessa pyromelas Freyer, 1834, Vanessa dixeyi Standfuss, 1895 V. polychloros fervida Standfuss, 1896, Vanessa polychloros lucida Fruhstorfer, 1907 y Vanessa polychloros dilucidus Fruhstorfer, 1907.[5]

Ciclo biológico

Es una especie univoltina cuyos adultos eclosionan al principio del verano para, seguidamente, aparearse. El resto del verano y el otoño se alimentan y acumulan reservas para desarrollar los huevos y soportar el invierno. Durante los fríos invernales se mantienen ocultas en lugares oscuros u resguardados como oquedades de troncos, grietas de edificios, bodegas, etc. A principios de primavera las hembras comienzan a volar en busca de sus plantas nutricias, donde depositan uno o dos grandes grupos en cuanto la planta puede ofrecer alimento. Las orugas eclosionan dos semanas más tarde y se mantienen juntas protegidas por un nido sedoso. Al llegar a la penúltima muda, las orugas dejan el nido, viviendo solas hasta la metamorfosis. Se alimentan de gran cantidad de plantas, sobre todo de olmos y sauces, pero también de rosáceas leñosas como majuelo, manzano, almendro, peral o serbal. A finales de la primavera la oruga forma la crisálida de color pardo en el suelo, troncos de árboles, ramas o tapiales poco transitados.[6][5][7][8]

Hábitat, distribución y conservación

Es una especie ligada a zonas de arbolado, son más frecuentes en los bosques caducifolios y en los bosques de ribera y bosques en galería, y cerca de los cursos de agua.[9]

Se distribuye por la cuenca mediterránea (sur de Europa y norte de África) hasta el sur de Escandinavia y por el Este hasta el mar Caspio, y en la cordillera del Himalaya.[5]

Su estado de conservación no reviste preocupación y no se encuentra incluida en la Lista roja de la UICN ni en el Atlas y libro rojo de los invertebrados amenazados de España.[10]​ Sin embargo cada vez se encuentra más limitada a zonas montañosas o de bosques de ribera muy bien conservados, debido a la reducción de su hábitat.[9]

Referencias

Bibliografía

  • Agenjo, R. (1964). «Los nombres vulgares de las mariposas españolas». Graellsia XX: 163-190.
  • Aguado Martín, L. O. (2007). Las mariposas diurnas de Castilla y León (Lepidópteros ropalóceros) Especies, biología, distribución y conservación I. Valladolid: Junta de Castilla y León. p. 1041. ISBN 978-84-9718-473-1.
  • Alvar Ezquerra, J. (2000). Diccionario Espasa. Mitología universal. Espasa. p. 1031. ISBN 84-239-9460-0.
  • Carter, D. J. y B. Hargreaves (2005). Guide des chenilles d'Europe (en francés). Delachaux et Niestlé. p. 312. ISBN 2-603-00639-8.
  • «Taxon details». Fauna Europaea (en inglés). 2011. Consultado el 28 de abril de 2012.
  • «The IUCN Red List of Threatened Species. 2011.2». Red List. International Union for Conservation of Nature and Natural Resources (en inglés). 2011. Consultado el 28 de abril de 2012.
  • Esper, E. J. C. (1781). «Schmetterlinge in Abbildungen nach der Natur» (en alemán). Consultado el 28 de abril de 2012.
  • Higgins, L. G. y N. D. Riley (1980). Guía de campo de las mariposas de España y Europa. Barcelona: Omega. p. 452. ISBN 84-282-0327-X.
  • Leraut, Patrice (2007). Insectos de España y Europa. Barcelona: Lynx Edicions. p. 528. ISBN 978-84-96553-27-9.
  • Linneo, C. (1758). «Systema naturae» (en latín). Consultado el 26 de abril de 2012.
  • Savela, Markku (2012). «Lepidoptera and some other life forms» (en inglés). Consultado el 26 de abril de 2012.
  • Verdú, J. R., C. Numa y E. Galante (2011). Atlas y libro rojo de los invertebrados amenazados de España. (Especies vulnerables). Madrid: Verdú, J. R., Numa, C. y Galante, E. (Eds) Dirección General de Medio Natural y Política Forestal, Ministerio de Medio Ambiente, Medio rural y Marino. p. 1318.
 title=
licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Autores y editores de Wikipedia
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia ES

Nymphalis polychloros: Brief Summary ( Espanhol; Castelhano )

fornecido por wikipedia ES
 src= Oruga

La olmera (Nymphalis polychloros) es una de las 128 especies que componen el género Nymphalis, incluido en la familia Nymphalidae. Es de tamaño mediano, anaranjada con manchas negras, y fue descrita por Carlos Linneo en 1758.​

Su nombre común se debe a que puede constituir plaga de los olmos (Ulmus spp.).​ Su epíteto genérico hace referencia a las ninfas —doncellas de los campos, grutas y fuentes— de la mitología griega;​ y el específico a los numerosos puntos o manchas azul-verdoso que posee en los márgenes de las alas.

La ortiguera (Aglais urticae) es una especie parecida con la que se puede confundir.

licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Autores y editores de Wikipedia
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia ES

Kollatähn-pajuliblikas ( Estônio )

fornecido por wikipedia ET

Kollatähn-pajuliblikas (Nymphalis polychloros) on liik päevaliblikaid.

Varem Eestis haruldane, ent vahel sisserändav, võib talvituda (valmikuna).

Sarnaneb koerliblikaga, kuid on veidi suurem.

Vaata ka

Välislingid

licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Vikipeedia autorid ja toimetajad
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia ET

Kollatähn-pajuliblikas: Brief Summary ( Estônio )

fornecido por wikipedia ET

Kollatähn-pajuliblikas (Nymphalis polychloros) on liik päevaliblikaid.

Varem Eestis haruldane, ent vahel sisserändav, võib talvituda (valmikuna).

Sarnaneb koerliblikaga, kuid on veidi suurem.

 src=

 src=

♂ △

licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Vikipeedia autorid ja toimetajad
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia ET

Kirsikkaperhonen ( Finlandês )

fornecido por wikipedia FI

Kirsikkaperhonen (Nymphalis polychloros) on täpläperhosten (Nymphalidae) heimoon kuuluva päiväperhonen.

Koko ja ulkonäkö

Pohjaväriltään oranssinpunainen perhonen. Etusiiven etureunassa on kolme tummaa laikkua, joiden värit ovat aivan keltaista tai kellanvalkoista etureunaa lukuun ottamatta punaiset. Lisäksi siiven keskiosassa on neljä laajaa tummaa laikkua. Takasiivet ovat tyvestä saakka oranssinpunaiset ja niiden etureunassa on tumma täplä. Molempien siipien ulkoreunoissa on ohut, tumma reunus ja takasiivessä reunuksessa on sinisiä täpliä. Siipiväli 53–69 mm.[1][2][3]

Vaikka kirsikkaperhonen muistuttaa kuviointinsa puolesta nokkosperhosta, se on helppo tunnistaa selvästi suuremman kokonsa ja oranssimman värityksensä perusteella. Lisäksi takasiiven tyvi on oranssinpunainen, kun se nokkosperhosella on tumma. Samoin kirsikkaperhosen voi sekoittaa isonokkosperhoseen.

Levinneisyys ja lentoaika

Kirsikkaperhosen levinneisyysalue käsittää alueen Pohjois-Afrikasta ja Länsi-Euroopasta Venäjälle ja Vähän-Aasian kautta Himalajalle. Pohjois-Euroopassa lajia tavataan vakituisena vain Skandinavian eteläosissa.[4]

Suomessa kirsikkaperhonen on erittäin harvinainen vaeltaja, jota on tavattu satunnaisesti etelärannikon tuntumassa.[5] Sillä on kuitenkin saattanut olla vakituinen kanta Ahvenanmaalla ja Uudellamaalla 1930- ja 1940-luvuilla. Kaakkois-Suomessa on tavattu talvehtineita yksilöitä 1980-luvulla.[6][7]

Lentoaika on kesä- ja heinäkuusta lähtien syksyyn yhtenä sukupolvena. Perhoset jatkavat lentoaan talvehtimisen jälkeen keväällä.

Elinympäristö ja elintavat

Kirsikkaperhonen elää valoisassa metsämaastossa, puutarhoissa ja pihapiireissä. Laji talvehtii aikuisena.[1][4]

Ravintokasvi

Kirsikkaperhosen toukan ravintokasveja ovat pajut, haapa, jalavat, kirsikat ja muut hedelmäpuut.[4][7]

Lähteet

  1. a b http://www.luontoportti.com/suomi/fi/perhoset/kirsikkaperhonen
  2. http://www2.nrm.se/en/svenska_fjarilar/n/nymphalis_polychloros.html
  3. http://www.leps.it/SpeciesPages/NymphPolyc.htm
  4. a b c Lionel G. Higgins, Norman D. Riley, suom. Olavi Sotavalta: Euroopan päiväperhoset. Kustannusosakeyhtiö Tammi, 1973. ISBN 951-30-2311-7.
  5. http://www.insects.fi/Lepidoptera/Nymphalidae/Nymphalis/polychloros/Nymphalis%20polychloros.htm
  6. http://www.dlc.fi/~peterpa/lepi/historia/nymphalidae2/nym-polychloros.htm
  7. a b Olli Marttila, Tari Haahtela, Hannu Aarnio, Pekka Ojalainen: Suomen päiväperhoset. Tekijät ja Kijayhtymä Oy, 1990. ISBN 951-26-3471-6.

Aiheesta muualla

licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Wikipedian tekijät ja toimittajat
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia FI

Kirsikkaperhonen: Brief Summary ( Finlandês )

fornecido por wikipedia FI

Kirsikkaperhonen (Nymphalis polychloros) on täpläperhosten (Nymphalidae) heimoon kuuluva päiväperhonen.

licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Wikipedian tekijät ja toimittajat
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia FI

Nymphalis polychloros ( Francês )

fornecido por wikipedia FR

Grande tortue, Vanesse de l'orme

La Grande tortue (Nymphalis polychloros) est une espèce paléarctique de lépidoptères de la famille des Nymphalidae, sous-famille des Nymphalinae, de la tribu des Nymphalini et du genre Nymphalis.

Description

Imago

La Grande tortue est un papillon de taille moyenne à grande. Ses ailes aux bords découpés ont le dessus roux bordé de brun sombre et ponctué de taches noires et jaunes. La bordure sombre des ailes postérieures est ornée de lunules bleu foncé. Leur revers est marron grisâtre. Il n'y a pas de dimorphisme sexuel.

Œufs

Ils sont pondus par groupes de 100 à 200 unités formant de longs manchons sur les rameaux de la plante-hôte.

Chenille

La chenille, de couleur gris sombre avec une bande dorsale, des bandes latérales et des épines roux ferrugineux est longue d'environ 45 mm[1].

Ces chenilles se rencontrent de mai à juillet, elles mènent une existence communautaire sur la plante-hôte et se dispersent après la dernière mue. Elles quittent toujours les rameaux avant de les avoir entièrement défeuillés.

Biologie

Période de vol

Univoltine, la Grande tortue hiverne à l'état d'imago et réapparaît dès les beaux jours de février ou mars de l'année suivante. Sa période de vol s'étend de février à début novembre, chaque nouvelle génération émergeant en juin-juillet.

Plantes-hôtes

Ses plantes-hôtes sont divers arbres, notamment les ormes, les saules, les peupliers dont le tremble, le pommier cultivé, le poirier commun et divers autres feuillus.

Écologie et distribution

La Grande tortue est présente du nord de l’Afrique à l'Europe centrale et méridionale, en Asie mineure et en Asie centrale.

Elle est migratrice au moins dans le Nord de son aire de répartition, c'est-à-dire au Danemark et dans le Sud de la Suède, de la Norvège et de la Finlande[2].

En France métropolitaine, elle est répandue dans tout le pays mais elle est en déclin significatif, notamment au nord de la région parisienne[3].

Biotope

La Grande tortue fréquente des milieux variés, notamment les bois clairs et les clairières fleuries, jusqu’à 1 500 m d'altitude.

Peu attirée par les fleurs, elle affectionne les écoulements de sève des arbres blessés.

Systématique

L'espèce Nymphalis polychloros a été décrite par le naturaliste suédois Carl von Linné en 1758[4] sous le protonyme Papilio polychloros.

Elle est l'espèce type du genre Nymphalis.

Synonymie

  • Papilio polychloros Linné, 1758 – protonyme
  • Papilio testudo Esper, 1781 [5]
  • Papilio pyrrhomelaena Hübner, [1824]
  • Vanessa pyromelas Freyer, [1834]
  • Vanessa dixeyi Standfuss, 1895
  • Vanessa polychloros fervida Standfuss, 1896
  • Vanessa polychloros lucida Fruhstorfer, 1907
  • Vanessa polychloros dilucidus Fruhstorfer, 1907[6]

Noms vernaculaires

  • en français : la Grande tortue, la Vanesse de l'orme, le Grand-Renard, le Doré
  • en anglais : Large Tortoiseshell, Blackleg Tortoiseshell
  • en allemand : Großer Fuchs
  • en polonais : Rusałka wierzbowiec[7]

Taxinomie

En tant que membre du genre Nymphalis, la Grande tortue fait partie de la famille des Nymphalidae, de la sous-famille des Nymphalinae et de la tribu des Nymphalini. Elle fait partie du groupe informel des vanesses, au même titre que d'autres espèces bien connues du grand public européen telles que le Vulcain, le Paon du jour et la Petite tortue.

Liste des sous-espèces
  • Nymphalis polychloros polychloros Linné, 1758
  • Nymphalis polychloros erythromelas (Austaut, 1885) – en Algérie et au Maroc[8].

La Grande tortue et l'Homme

Protection

La Grande tortue est protégée en région Île-de-France[9]. Elle est éteinte en Grande-Bretagne[10].

Philatélie

 src=
Timbre de RDA de 1964

Ce papillon figure sur une émission de la République démocratique allemande de 1964 (valeur faciale : 50 p.).

Notes et références

  1. Papillons de Poitou-Charentes
  2. (Tolman et Lewington 1997)
  3. Lépi'net
  4. Linnaeus, C. (1758). Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Editio Decima, Reformata. Tomus I. Laurentii Salvii, Stockholm. 824 pp. page 477
  5. Esper, 1781 Die Schmett. Th. I, Bd. 2 (4): 118, pl. 73, f. 1
  6. Fruhstorfer, 1907 Int. ent. Zs. 1 (28): 208
  7. INPN
  8. parc naturel d'Ifrane
  9. INPN Statuts
  10. UK butterflies

Voir aussi

licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Auteurs et éditeurs de Wikipedia
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia FR

Nymphalis polychloros: Brief Summary ( Francês )

fornecido por wikipedia FR

Grande tortue, Vanesse de l'orme

La Grande tortue (Nymphalis polychloros) est une espèce paléarctique de lépidoptères de la famille des Nymphalidae, sous-famille des Nymphalinae, de la tribu des Nymphalini et du genre Nymphalis.

licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Auteurs et éditeurs de Wikipedia
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia FR

Wjazowy kadźenc ( Sorábio superior )

fornecido por wikipedia HSB

Wjazowy kadźenc (tež wulka liška; Nymphalis polychloros) je mjetel ze swójby (Lepidoptera) z podswójby (Nymphalidae).

Žórła

  • Kral, Jurij: Serbsko-němski słownik hornjołužiskeje rěče. Maćica serbska, Budyšin (1927)
  • Rězak, Filip: Němsko-serbski wšowědny słownik hornjołužiskeje rěče. Donnerhak, Budyšin (1920)
Móžeš slědowace polěpšić:

Jeli sy jedyn z mjenowanych njedostatkow skorigował(a), wotstroń prošu potrjecheny parameter předłohi {{Předźěłuj}}. Podrobnosće namakaš w dokumentaciji.


licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Wikipedia authors and editors
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia HSB

Wjazowy kadźenc: Brief Summary ( Sorábio superior )

fornecido por wikipedia HSB

Wjazowy kadźenc (tež wulka liška; Nymphalis polychloros) je mjetel ze swójby (Lepidoptera) z podswójby (Nymphalidae).

 src=

 src=

♂ △

licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Wikipedia authors and editors
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia HSB

Nymphalis polychloros ( Italiano )

fornecido por wikipedia IT

Nymphalis polychloros (Linnaeus, 1758) è un lepidottero diurno appartenente alla famiglia Nymphalidae, diffusa in Eurasia e Nordafrica.[1]

Descrizione

Nymphalis polychloros ha un'apertura alare di 68–72 millimetri (2,7–2,8 in) per i maschi, e di 72–75 millimetri (2,8–3,0 in) per le femmine.[2] Queste farfalle di dimensioni modeste hanno ali di colori che vanno dall'arancio al rosso con macchie nere e gialle sbiadite, con margine dell'ala marrone scuro. Il bordo scuro delle ali inferiori è decorato con lunule bluastre. La parte inferiore dell'ala è marrone grigiastro. La specie non presenta dimorfismo sessuale.

Questa specie ricorda molto la vanessa dell'ortica (Aglais urticae), che è però più piccola.

Biologia

 src=
Bruco di Nymphalis polychloros

Gli esemplari adulti passano gli inverni in posti bui e secchi, come tronchi d'albero o abitazioni. A fine Febbraio o inizio Marzo le farfalle escono per accoppiarsi. Le femmine depositano le loro uova verde pallido sui rami più alti di olmi, salici (Salix caprea e Salix viminalis), peri (alberi del genere Pyrus), meli, sorbi, arbusti del genere Crataegus, pioppi, e diversi alberi del genere Prunus.[3][4]

I bruchi (larve) sono gregari, e banchettano in genere con i rami dove nascono. Sembrano essere piuttosto indifesi dagli uccelli che li predano. È possibile che il loro declino ed estinzione nelle isole britanniche (fine anni '70) sia stato dovuto alla perdita di prede degli uccelli predatori, che in precedenza avevano predato uccelli più piccoli sulla cima di questi alberi.

La larva in stadio avanzato tesse una cinta di seta intorno a un ramoscello più basso dell'albero, e vi si appende dalla sua parte posteriore, per iniziare la metamorfosi. La crisalide (pupa) è marrone grigiastro con dei vaghi riflessi argentei. La specie è univoltina, questo vuol dire che compie una generazione l'anno[2]. In luglio e agosto vanno alla ricerca di alimenti ricchi di zuccheri, in particolare la linfa degli alberi e la frutta in fermentazione.

Distribuzione e habitat

Questa specie si trova nella maggior parte d'Europa, nord Africa, e Asia occidentale.[2][5] La specie è estremamente rara in Gran Bretagna, anche se in passato diffusa ovunque in Inghilterra e Galles. La maggior parte delle specie avvistate in Gran Bretagna vi sono state probabilmente introdotte accidentalmente. Queste farfalle popolano principalmente i boschi e le aree rurali.[2]

Tassonomia

Sono note le seguenti sottospecie:[3]

  • Nymphalis polychloros polychloros
  • Nymphalis polychloros erythromelas (Austaut, 1885) – Algeria e Marocco

Note

  1. ^ BioLib.cz
  2. ^ a b c d UK Butterflies
  3. ^ a b Nymphalis polychloros at Markku Savela's Lepidoptera and Some Other Life Forms
  4. ^ Paolo Mazzei, Daniel Morel, Raniero Panfili Moths and Butterflies of Europe and North Africa
  5. ^ Fauna europaea, su fauna-eu.org.

 title=
licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Autori e redattori di Wikipedia
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia IT

Nymphalis polychloros: Brief Summary ( Italiano )

fornecido por wikipedia IT

Nymphalis polychloros (Linnaeus, 1758) è un lepidottero diurno appartenente alla famiglia Nymphalidae, diffusa in Eurasia e Nordafrica.

licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Autori e redattori di Wikipedia
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia IT

Daugiaspalvė pleštekė ( Lituano )

fornecido por wikipedia LT
Binomas Nymphalis polychloros

Daugiaspalvė pleštekė (lot. Nymphalis polychloros, angl. Large Tortoiseshell, vok. Großer Fuchs) – pleštekių (Nymphalidae) šeimos drugys.

Panašus į dilgėlinuką, bet už jį didesnis. Skraido peržiemoję iki gegužės pabaigos, o antrosios generacijos – liepos-rugsėjo mėn. pamiškėse, prie miško kelių.

 src=
Apatinė sparno pusė
 src=
Daugiaspalvės pleštekės prie tekančios beržo sulos


Vikiteka

Nebaigta Šis straipsnis apie entomologiją yra nebaigtas. Jūs galite prisidėti prie Vikipedijos papildydami šį straipsnį.
licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Vikipedijos autoriai ir redaktoriai
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia LT

Grote vos ( Neerlandês; Flamengo )

fornecido por wikipedia NL

Insecten

De grote vos (Nymphalis polychloros) is een vlinder uit de onderfamilie Nymphalinae van de familie Nymphalidae, de vossen, parelmoervlinders en weerschijnvlinders. De wetenschappelijke naam van de soort werd, als Papilio polychloros, in 1758 door Carl Linnaeus gepubliceerd.

Kenmerken

De voorvleugellengte is 27 tot 32 millimeter.

Verspreiding en leefgebied

De vlinder komt voor in Centraal- en Zuid-Europa, Noord-Afrika en Centraal-Azië. In Nederland en België is de soort zeldzaam, ze is met name bekend uit het zuiden. De vlinder staat op de rode lijst als bedreigd. De vliegtijd loopt van maart tot en met augustus.

Waardplanten

Waardplanten van de rupsen zijn verschillende soorten peer, Prunus, wilg en iep. Er vliegt één generatie per jaar. De vlinder overwintert als imago op een koele donkere plaats.

 src=
Postzegel uit de DDR uit 1964
 src=
Afbeelding uit Hübner, 1805. Sammlung europaeicher Schmetterlinge

Externe links

licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Wikipedia-auteurs en -editors
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia NL

Grote vos: Brief Summary ( Neerlandês; Flamengo )

fornecido por wikipedia NL

De grote vos (Nymphalis polychloros) is een vlinder uit de onderfamilie Nymphalinae van de familie Nymphalidae, de vossen, parelmoervlinders en weerschijnvlinders. De wetenschappelijke naam van de soort werd, als Papilio polychloros, in 1758 door Carl Linnaeus gepubliceerd.

licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Wikipedia-auteurs en -editors
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia NL

Kirsebærsommerfugl ( Norueguês )

fornecido por wikipedia NO

Kirsebærsommerfugl (Nymphalis polychloros) er en sommerfugl som tilhører den artsrike familien flikvinger (Nymphalidae). Den ser nærmest ut som en større og blekere utgave av den vanlige neslesommerfuglen (Aglais urticae). Kirsebærsommerfuglen kan vandre en del, og selv om det foreligger en del eldre funn, mest fra Sørlandet, er det uklart om denne arten noen gang har dannet varige bestander i Norge. Den finnes neppe i landet i dag.

Utseende

En middelsstor til ganske stor (vingespenn 45 – 64 mm) sommerfugl med store, brede vinger. Kroppen her kort og kraftig, kledt med lange, oppstående hår. Antennene er rundt halvparten så lange som forvingene. Vingenes grunnfarge er brungul, med svarte flekker. Ytterkanten er flikete, utenfra og inn med lyse hårfrynser, en mørk kant og en bord av blå, halvmåneformede flekker. Ved forvingens fremkant er det to store, svarte, firkantede flekker, og midt i vingen tre runde, svarte flekker. Bakvingen er mørkebrun ved roten, kledt med lange hår. Det er en stor, svart flekk nær fremkanten. Vingenes underside er brunspraglete. Larven er svart med lange, forgrenede, gule torner. Den har en gul sidestripe og en gul stripe over hver fot.

Den kan meget lett forveksles med Hvit c, ofte er eneste synlige forskjell på oversidn at kirsebærsommerfuglen har en blå eller blåskimret vingerand ytterst langs vingen, mens Hvit c har en tilsvarende gul eller gulbrun.

Levevis

Sommerfuglen flyr i varme skogbryn og lysninger i skogen med løvtrær. Larvene lever selskapelig på løvtrær, særlig alm, men også blant andre kirsebær og eple. Sommerfuglene flyr i juli – august, men de er lite aktive i denne tiden. Der overvintrer som voksne i vedstabler, hule trær, uthus eller lignende og flyr igjen i mars – april for å legge egg. De kommer gjerne til sevje som flyter fra sår i trær eller stubber fra nyfelte trær.

Litteratur

Eksterne lenker

licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Wikipedia forfattere og redaktører
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia NO

Kirsebærsommerfugl: Brief Summary ( Norueguês )

fornecido por wikipedia NO

Kirsebærsommerfugl (Nymphalis polychloros) er en sommerfugl som tilhører den artsrike familien flikvinger (Nymphalidae). Den ser nærmest ut som en større og blekere utgave av den vanlige neslesommerfuglen (Aglais urticae). Kirsebærsommerfuglen kan vandre en del, og selv om det foreligger en del eldre funn, mest fra Sørlandet, er det uklart om denne arten noen gang har dannet varige bestander i Norge. Den finnes neppe i landet i dag.

licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Wikipedia forfattere og redaktører
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia NO

Nymphalis polychloros ( Pms )

fornecido por wikipedia PMS
Drapò piemontèis.png Vos an lenga piemontèisa Për amprende a dovré 'l sistema dle parlà locaj ch'a varda sì.

  •  src=

    ♂ △

  • Ambient

    La ruva a viv an dzora a latifeuja. Na generassion a l'ann, la farfala a vola da giugn a luj.

    Distribussion

    A viv an tuta Italia e ant j'ìsole, da la pian-a fin a 1500 méter.

    Arferiment bibliogràfich për chi a veul fé dj'arserche pì ancreuse

    • Nymphalis polychloros L.
    licença
    cc-by-sa-3.0
    direitos autorais
    Wikipedia authors and editors
    original
    visite a fonte
    site do parceiro
    wikipedia PMS

    Nymphalis polychloros: Brief Summary ( Pms )

    fornecido por wikipedia PMS

     src=

    ♂ △

    Ambient

    La ruva a viv an dzora a latifeuja. Na generassion a l'ann, la farfala a vola da giugn a luj.

    Distribussion

    A viv an tuta Italia e ant j'ìsole, da la pian-a fin a 1500 méter.

    licença
    cc-by-sa-3.0
    direitos autorais
    Wikipedia authors and editors
    original
    visite a fonte
    site do parceiro
    wikipedia PMS

    Rusałka wierzbowiec ( Polonês )

    fornecido por wikipedia POL

    Rusałka wierzbowiec (Nymphalis polychloros) – motyl z rodziny rusałkowatych. W Polsce jest rozpowszechniony, jednak spotykany lokalnie, nigdy w większych grupach.

    Wygląd

    Cechą wyróżniającą wierzbowca spośród podobnych gatunków (rusałka ceik, rusałka pokrzywnik, rusałka drzewoszek, rusałka laik) jest żółta, półksiężycowata plamka znajdująca się przy wierzchołku przedniego skrzydła. Wierzch skrzydeł jest rdzawobrązowy z licznymi czarnymi akcentami. Spód jest szaro-czarny, maskujący. Skrzydła są lekko powcinane, a ich rozpiętość wynosi około 60 mm.

    Czas lotu

    Rusałka wierzbowiec, podobnie jak inne z tego rodzaju, pojawia się na początku lipca i lata aż do października, a po przezimowaniu ponownie od marca do początku czerwca. Zimuje w starych, opuszczonych budynkach, w stodołach, dziuplach, na strychach i w piwnicach.

    Biotop

    Motyl ten występuje w sadach i ogrodach, a także w lasach liściastych i mieszanych, gdzie spotkamy go na leśnych drogach i polanach. Chętnie spija sok wyciekający z owoców, nierzadko siada na roślinach z rodziny złożonych.

    Stadia rozwojowe

    Gąsienica przypomina nieco ptasie odchody. Pokryta szczecinkami, jest zielonkawo-brązowa i żyje we wspólnych oprzędach, których nie opuszcza aż do czasu przeobrażenia. Żywi się liśćmi wierzby iwy, wiązu, topoli i drzew owocowych. Poczwarka brązowa w metaliczne, szare i żółte plamki. Wisi przytwierdzona kremastrem do gałęzi, liści lub ścian budynków.

    Występowanie

    Zamieszkuje prawie całą Europę, Azję Wschodnią i Afrykę Północną. W Polsce gatunek coraz rzadszy, czego przyczyną jest prawdopodobnie nadmierne stosowanie insektycydów w sadach owocowych i wycinanie śródpolnych zadrzewień.

     src=
    Rusałka wierzbowiec – widoczny rysunek na spodniej stronie skrzydeł

    Zobacz też

    licença
    cc-by-sa-3.0
    direitos autorais
    Autorzy i redaktorzy Wikipedii
    original
    visite a fonte
    site do parceiro
    wikipedia POL

    Rusałka wierzbowiec: Brief Summary ( Polonês )

    fornecido por wikipedia POL

    Rusałka wierzbowiec (Nymphalis polychloros) – motyl z rodziny rusałkowatych. W Polsce jest rozpowszechniony, jednak spotykany lokalnie, nigdy w większych grupach.

    Wygląd

    Cechą wyróżniającą wierzbowca spośród podobnych gatunków (rusałka ceik, rusałka pokrzywnik, rusałka drzewoszek, rusałka laik) jest żółta, półksiężycowata plamka znajdująca się przy wierzchołku przedniego skrzydła. Wierzch skrzydeł jest rdzawobrązowy z licznymi czarnymi akcentami. Spód jest szaro-czarny, maskujący. Skrzydła są lekko powcinane, a ich rozpiętość wynosi około 60 mm.

    Czas lotu

    Rusałka wierzbowiec, podobnie jak inne z tego rodzaju, pojawia się na początku lipca i lata aż do października, a po przezimowaniu ponownie od marca do początku czerwca. Zimuje w starych, opuszczonych budynkach, w stodołach, dziuplach, na strychach i w piwnicach.

    Biotop

    Motyl ten występuje w sadach i ogrodach, a także w lasach liściastych i mieszanych, gdzie spotkamy go na leśnych drogach i polanach. Chętnie spija sok wyciekający z owoców, nierzadko siada na roślinach z rodziny złożonych.

    Stadia rozwojowe

    Gąsienica przypomina nieco ptasie odchody. Pokryta szczecinkami, jest zielonkawo-brązowa i żyje we wspólnych oprzędach, których nie opuszcza aż do czasu przeobrażenia. Żywi się liśćmi wierzby iwy, wiązu, topoli i drzew owocowych. Poczwarka brązowa w metaliczne, szare i żółte plamki. Wisi przytwierdzona kremastrem do gałęzi, liści lub ścian budynków.

    Występowanie

    Zamieszkuje prawie całą Europę, Azję Wschodnią i Afrykę Północną. W Polsce gatunek coraz rzadszy, czego przyczyną jest prawdopodobnie nadmierne stosowanie insektycydów w sadach owocowych i wycinanie śródpolnych zadrzewień.

     src= Rusałka wierzbowiec – widoczny rysunek na spodniej stronie skrzydeł
    licença
    cc-by-sa-3.0
    direitos autorais
    Autorzy i redaktorzy Wikipedii
    original
    visite a fonte
    site do parceiro
    wikipedia POL

    Nymphalis polychloros ( Português )

    fornecido por wikipedia PT

    Nymphalis polychloros é uma espécie de insetos lepidópteros, mais especificamente de borboletas pertencente à família Nymphalidae.[1]

    A autoridade científica da espécie é Linnaeus, tendo sido descrita no ano de 1758.

    Trata-se de uma espécie presente no território português.

    Referências

    1. «Nymphalis polychloros». Sistema Global de Informação sobre Biodiversidade (em inglês). Consultado em 17 de agosto de 2019

     title=
    licença
    cc-by-sa-3.0
    direitos autorais
    Autores e editores de Wikipedia
    original
    visite a fonte
    site do parceiro
    wikipedia PT

    Nymphalis polychloros: Brief Summary ( Português )

    fornecido por wikipedia PT

    Nymphalis polychloros é uma espécie de insetos lepidópteros, mais especificamente de borboletas pertencente à família Nymphalidae.

    A autoridade científica da espécie é Linnaeus, tendo sido descrita no ano de 1758.

    Trata-se de uma espécie presente no território português.

     src=

     src=

    ♂ △

    licença
    cc-by-sa-3.0
    direitos autorais
    Autores e editores de Wikipedia
    original
    visite a fonte
    site do parceiro
    wikipedia PT

    Körsbärsfuks ( Sueco )

    fornecido por wikipedia SV

    Körsbärsfuks, Nymphalis polychloros, är en fjärilsart i familjen praktfjärilar. Vingspannet varierar mellan 53 och 69 millimeter, på olika individer.[1]

    Beskrivning

     src=
    Undersidan på körsbärsfuks ger ett bra kamouflage när den med hopfällda vingar sitter på en trädstam.

    Det är ingen skillnad i utseende mellan hanen och honan. Ovansidan är brunorange med gulare fläckar längs vingkanterna och svarta fläckar i huvudsak på framvingen. Längs de tandade ytterkanterna finns ett svart band och i detta finns på bakvingen blå halvmånformade fläckar. Undersidan är brun i olika nyanser och längs ytterkanterna en aning blå. Larven är gråsvart med längsgående gulorange ränder och långa gulorange tornar. Den blir upp till 45 millimeter lång.[2]

    Levnadssätt

    Värdväxter, de växter larven äter av och lever på, är arter i almsläktet, videsläktet och plommonsläktet.[3]

    Flygtiden, den period när fjärilen är fullvuxen, imago, infaller i juli-augusti. Körsbärsfuksen övervintrar och den andra flygtiden är när den vaknar igen, i april-maj. Det är under denna tid som parning och äggläggning sker.[2]

    Utbredning

    Körsbärsfuksens utbredningsområde är i Nordafrika, södra och centrala Europa och genom Mindre Asien och södra Ryssland till Kaukasus. Dessutom finns ett mindre utbredningsområde från Himalaya till norra Pakistan.[3] I Norden förekommer den i Danmark, sydligaste Norge och Finland samt upp till Jönköpings län i Sverige.[1]

    Källor

    1. ^ [a b] Nationalnyckeln till Sveriges flora och fauna. Fjärilar: Dagfjärilar. Hesperiidae - Nymphalidae. (2005) sid 294-295. ArtDatabanken, SLU, Uppsala. ISBN 91-88506-51-7
    2. ^ [a b] Sterry, Paul; Mackay, Andrew (2006). Bonniers naturguider Fjärilar sid 86. Albert Bonniers förlag. ISBN 9789100105136
    3. ^ [a b] nic.funet.fi/pub/sci/bio/life Nymphalis polychloros, läst 12 september 2008

    Externa länkar

    licença
    cc-by-sa-3.0
    direitos autorais
    Wikipedia författare och redaktörer
    original
    visite a fonte
    site do parceiro
    wikipedia SV

    Körsbärsfuks: Brief Summary ( Sueco )

    fornecido por wikipedia SV

    Körsbärsfuks, Nymphalis polychloros, är en fjärilsart i familjen praktfjärilar. Vingspannet varierar mellan 53 och 69 millimeter, på olika individer.

    licença
    cc-by-sa-3.0
    direitos autorais
    Wikipedia författare och redaktörer
    original
    visite a fonte
    site do parceiro
    wikipedia SV

    Барвниця грушева ( Ucraniano )

    fornecido por wikipedia UK

    Опис

    Великий цегляно-червоний метелик з чорними плямами на крилах. З нижнього боку крила темно-бурого кольору з білою крапкою. Розмах крил 50-55 міліметрів. Гусениця синювато-чорна, з іржаво-бурою поздовжньою смужкою на спині і двома такими самими смужками по боках. Все тіло гусениці вкрите довгими твердими розгалуженими жовтими шипами (колючками). Голова чорна. Довжина дорослої гусениці 45 мм. Лялечка (звичайно висить на павутині вниз головою) кутаста, з шипиками на голові і перламутровими плямами на спині, жовтувато-сіра, завдовжки 25 мм. Статевий диморфізм невиразний.[2]

    Поширення

    Західна Палеарктика,крім північних частин. В Україні повсюдно, крім степів, солончаків та інших безлісних ландшафтів, куди однак може мігрувати.[2]

    Спосіб життя

    Зимує барвниця у стадії метелика.[2] Навесні він відкладає яйця на гілки, розташовуючи їх суцільним шаром на корі. Яйця бурі, ребристі, майже кулясті. У кожній яйцекладці буває від 50 до 150 яєць. З них виходять гусениці, які живуть цілими виводками (колоніями), обідаючи листя та обплітаючи гілки павутиною. За зовнішнім виглядом характер пошкоджень нагадує пошкодження гусеницями кільчатого шовкопряда. Гусениці заляльковуються на різних предметах, залишаючи місця живлення. За рік розвивається одна генерація. Барвниця дуже поширена в Україні. Шкодить в садах, парках і полезахисних лісових смугах.

    Період льоту від липня по кінець травня наступного року (у Карпатах по початок червня).[2]

    Кормові рослини: осика, тополі, карагач, верби, черешні, сливи, черемха звичайна, груші, яблуні, берека, глід одноматочковий.[2]

    Примітки

    1. Гусєв В.І., Єрмоленко В.М., Свищук В.В., Шмиговський К.А. (1962). "Атлас комах України" (українською). Київ: "Радянська школа". с. 224 с.
    2. а б в г д е ж и к Некрутенко Ю. П.; Чиколовець, В. В. (2005). Денні метелики України. Київ: Вид-во Раєвського. с. 232.

    Джерела

    licença
    cc-by-sa-3.0
    direitos autorais
    Автори та редактори Вікіпедії
    original
    visite a fonte
    site do parceiro
    wikipedia UK

    Многоцветница ( Russo )

    fornecido por wikipedia русскую Википедию
    Научная классификация Царство: Животные Тип: Членистоногие Класс: Насекомые Подкласс: Крылатые Надотряд: Amphiesmenoptera Отряд: Чешуекрылые Семейство: Nymphalidae Подсемейство: Nymphalinae Род: Многоцветницы Вид: Многоцветница Латинское название Nymphalis polychloros
    (Linnaeus), 1758

    wikispecies:
    Систематика
    на Викивидах

    commons:
    Изображения
    на Викискладе

    NCBI 171594

    Многоцветница[1][2] (лат. Nymphalis polychloros) — дневная бабочка из семейства Nymphalidae.

    Видовой эпитет др.-греч. πολυχλωρός означает «многоцветный».

    Описание

    На переднем крыле имеется бледно-жёлтое пятно между субмаргинальной полосой и первым от вершины чёрным прикостальном пятном. На заднем крыле зубец короткий, не длиннее ширины, синие пятна мелкие и неяркие. Общий фон коричнево-желтовато-рыжий. Длина переднего крыла 25—30 мм. Размах крыльев до 60 мм.

    Гусеницы серовато-бурые, с матово-жёлтыми продольными спинными полосами и желтыми шипами.[3]

    Типовая местность: Швеция.

    Распространение

    Южная и Центральная Европа; территория бывшего СССР: Европейская часть России (север, центр, юг), Южное Зауралье, Карпаты, юг Крыма, Кавказ, Казахстан, Средняя Азия; Азия: Турция; Африка: север.

    Биология

    Яйца откладывает большими кладками по 100—200 штук на листья и стебли кормовых растений.

    Гусеницы питаются на ивах, сливе, груше, яблоне, тополе, боярышнике, вязе и других. Молодые гусеницы живут обществом в гнезде.

    Окукливаются обычно на ветвях кормовых растений.

    Зимует имаго. Летают в июне—октябре и после зимовки в апреле—мае по лесным луговинам, рединам и просекам, населённым пунктам и др.

    Примечания

    1. Стриганова Б. Р., Захаров А. А. Пятиязычный словарь названий животных: Насекомые (латинский-русский-английский-немецкий-французский) / Под ред. д-ра биол. наук, проф. Б. Р. Стригановой. — М.: РУССО, 2000. — С. 270. — 1060 экз.ISBN 5-88721-162-8.
    2. Стриганова Б. Р., Захаров А. А. Пятиязычный словарь названий животных: Насекомые (латинский-русский-английский-немецкий-французский) / Под ред. д-ра биол. наук, проф. Б. Р. Стригановой. — М.: РУССО, 2000. — С. 57. — 1060 экз.ISBN 5-88721-162-8.
    3. Мамаев Б.М. Определитель насекомых по личинкам. Пособие для учителей. — М.: Просвещение, 1972. — С. 327. — 400 с.
    licença
    cc-by-sa-3.0
    direitos autorais
    Авторы и редакторы Википедии

    Многоцветница: Brief Summary ( Russo )

    fornecido por wikipedia русскую Википедию

    Многоцветница (лат. Nymphalis polychloros) — дневная бабочка из семейства Nymphalidae.

    Видовой эпитет др.-греч. πολυχλωρός означает «многоцветный».

    licença
    cc-by-sa-3.0
    direitos autorais
    Авторы и редакторы Википедии

    榆蛺蝶 ( Chinês )

    fornecido por wikipedia 中文维基百科
    二名法 Nymphalis polychloros
    (Linnaeus, 1758) 亞種

    共有2個亞種,詳閱正文。

    榆蛺蝶(Large Tortoiseshell,學名:Nymphalis polychloros),是屬於蛺蝶科蛺蝶亞科的一種蝴蝶,是蛺蝶屬模式種。分佈於歐洲中部至南部、北非喜馬拉雅山脈和巴基斯坦奇特拉爾穆里,模式產地為瑞典[1]

    外型

    翅膀外緣呈鋸齒狀,展翅寬約8厘米。翅面以橙色為主,配上了零碎的黑點;後翅沿著黑色的外緣有一排半月形的藍斑。翅底大理石花紋般的棕色,前後翅的亞外緣都有不明顯的藍色帶紋。當蝴蝶在樹幹上合起翅膀休息時造成保護色的效果。幼蟲最長達4.5厘米。

    •  src=

      幼蟲

    •  src=

      標本

    習性

    成蟲飛行快速且活躍,經常飛到樹冠層上,所以不容易近距離觀察。不過有時會在空曠地面上曬太陽,或者站在樹幹上歇息。也喜愛站到樹幹上,吸食樹汁。常見於六至八月,然後過冬,於三至四月再出現。冬眠時他們會藏身於樹的裂縫和樹洞內,在花園的隱蔽處和洞處也能找到它們的蹤影。幼蟲的寄主為榆樹柳樹楊樹等植物[3]

    生境

    生活於海拔2000米以下的樹籬、木林和田邊,尤其長有榆樹的地方。

    亞種

    圖集

    •  src=

      有保護色的翅底

    •  src=

      印有榆蛺蝶的東德郵票

    腳註

    1. ^ 1.0 1.1 Linnaeus, 1758 Systema Naturae per Regna Tria Naturae, Secundum Clases, Ordines, Genera, Species, cum Characteribus, Differentiis, Symonymis, Locis. Tomis I. 10th Edition Syst. Nat. (Edn 10) 1 : 477
    2. ^ Die Schmett. Th. I, Bd. 2 (4): 118, pl. 73, f. 1
    3. ^ Tennent, 1996. The Butterflies of Morocco, Algeria and Tunisia : 1-217

    參考文獻

    • Paul Sterry, Andrew Mackey. Butterflies and Moths. 倫敦: 多林金德斯利. 2010. ISBN 9781405349956. (英文)
    licença
    cc-by-sa-3.0
    direitos autorais
    维基百科作者和编辑
    original
    visite a fonte
    site do parceiro
    wikipedia 中文维基百科

    榆蛺蝶: Brief Summary ( Chinês )

    fornecido por wikipedia 中文维基百科

    榆蛺蝶(Large Tortoiseshell,學名:Nymphalis polychloros),是屬於蛺蝶科蛺蝶亞科的一種蝴蝶,是蛺蝶屬模式種。分佈於歐洲中部至南部、北非喜馬拉雅山脈和巴基斯坦奇特拉爾穆里,模式產地為瑞典

    licença
    cc-by-sa-3.0
    direitos autorais
    维基百科作者和编辑
    original
    visite a fonte
    site do parceiro
    wikipedia 中文维基百科