nomes no trilho de navegação
Quercus hinckleyi (lat. Quercus hinckleyi) - fıstıqkimilər fəsiləsinin palıd cinsinə aid bitki növü.
Palıd cinsinə aid növlər Q. grisea• Q. oblongifolia• Q. acerifolia• Q. acuta• Q. acutissima• Q. afares• Q. agrifolia• Q. alba• Q. albocinta• Q. aliena• Q. alnifolia• Q. arizonica• Q. arkansana• Q. aucheri• Q. austrina• Q. basaseachicensis• Q. benthamii• Q. berberidifolia• Q. bicolor• Q. boyntonii• Q. brandegeei• Q. brenesii• Q. breviloba• Q. buckleyi• Q. bumelioides• Q. calliprinos• Q. canariensis• Q. castaneifolia• Q. cedrosensis• Q. cerrioides• Q. cerris• Q. chapmanii• Q. chrysolepis• Q. coahuilensis• Q. coccifera• Q. coccinea• Q. convallata• Q. conzattii• Q. copeyensis• Q. cornelius-mulleri• Q. corrugata• Q. costaricensis• Q. cubana• Q. deliquescens• Q. dentata• Q. depressa• Q. depressipes• Q. devia• Q. diversifolia• Q. douglasii• Q. dumosa• Q. durata• Q. ellipsoidalis• Q. emoryi• Q. engelmannii• Q. excelsa• Q. faginea• Q. falcata• Q. flagellifera• Q. frainetto• Q. fulva• Q. fusiformis• Q. galeanensis• Q. gambelii• Q. garryana• Q. georgiana• Q. germana• Q. glauca• Q. glaucoides• Q. graciliformis• Q. gravesii• Q. gulielmitreleasei• Q. havardii• Q. hemisphaerica• Q. hintonii• Q. hintoniorum• Q. humboldtii• Q. hypoxantha• Q. iberica• Q. ilex• Q. ilicifolia• Q. imbricaria• Q. invaginata• Q. john-tuckeri• Q. kelloggii• Q. laceyi• Q. laevis• Q. lamellosa• Q. laurifolia• Q. libani• Q. liebmannii• Q. lobata• Q. lusitanica• Q. lyrata• Q. macdonaldii• Q. macdougallii• Q. macranthera• Q. macrocarpa• Q. macrolepis• Q. marilandica• Q. martinezii• Q. michauxii• Q. miquihuanensis• Q. mohriana• Q. mongolica• Q. muehlenbergii• Q. myrsinifolia• Q. nigra• Q. oglethorpensis• Q. oleoides• Q. pacifica• Q. pagoda• Q. palmeri• Q. palustris• Q. peninsularis• Q. perpallida• Q. petraea• Q. phellos• Q. planipocula• Q. polymorpha• Q. pontica• Q. praeco• Q. praineana• Q. prinoides• Q. prinus• Q. pubescens• Q. pungens• Q. purulhana• Q. rapurahuensis• Q. robur• Q. robusta• Q. rubra• Q. rugosa• Q. rysophylla• Q. sadleriana• Q. sebifera• Q. shumardii• Q. skinneri• Q. skutchii• Q. stellata• Q. suber• Q. subspathulata• Q. tardifolia• Q. texana• Q. tomentella• Q. tonduzii• Q. toumeyi• Q. trojana• Q. turbinella• Q. undata• Q. uxoris• Q. vacciniifolia• Q. variabilis• Q. velutina• Q. vincentensis• Q. wislizeni• Q. xalapensis• Q. zempoaltepecana• Q. × alvordiana 
İkiləpəlilər ilə əlaqədar bu məqalə qaralama halındadır. Məqaləni redaktə edərək Vikipediyanı zənginləşdirin. Quercus hinckleyi (lat. Quercus hinckleyi) - fıstıqkimilər fəsiləsinin palıd cinsinə aid bitki növü.
Quercus hinckleyi és una espècie rara de roure conegut pel nom comú en anglès com a Hinckley oak. És originària de Texas als Estats Units, on només creix en dos comtats. Aquest tipus de roure, probablement, no s'ha convertit com una espècie rara a causa de la pèrdua d'hàbitat; sinó perquè el clima actual en la seva àrea nativa és massa seca.[1] Està en la llista federal d'espècies amenaçades dels Estats Units.
Aquest roure és un arbust que creix com a un matoll espès i atapeït i no fa més d'1,5 metres d'altura. Les tiges, molt ramificades, estan recobertes d'escorça grisa i escamosa i les branques més petites, de vegades, són de color marró i cerosa. Les fulles fan fins a 1,5 cm de llarg per 1,5 d'ample i tenen dents grans i molt separades entre si, s'assemblen a les fulles del grèvol. Les fulles són coriàcies, ceroses, i de color blau-verd. El fruit és una gla 1 a 1,5 centímetres d'ample a la tapa, la nou en fa fins a 2 centímetres de llarg.[2]
Aquest roure és conegut des de Brewster fins als Comtats de Presidio de Texas occidental. També es poden trobar a l'altra banda de la frontera a Mèxic.[2][3] La planta creix en un hàbitat sobre substrats calcaris com a un matoll, en el Desert de Chihuahua. [1] L'arbre creix en sòls molt rocosos i de vegades en les esquerdes d'afloraments calcaris sòlids. [4]
La principal raó de la raresa d'aquesta planta, ha estat la implicació del canvi climàtic. Era més abundant fa 10.000 anys, quan aquesta regió de Texas era més humida. Hi ha abundants registres fossilitzats de glans d'aquesta espècie en els abocadors dels rosegadors de l'època.[1][5] Potser, fins i tot han estat una espècie dominant.[5] Hi ha al voltant de 10 poblacions a Texas.[1] La majoria de les poblacions es troben al Big Bend Ranch State Park.[1][4]
Quercus hinckleyi és una espècie rara de roure conegut pel nom comú en anglès com a Hinckley oak. És originària de Texas als Estats Units, on només creix en dos comtats. Aquest tipus de roure, probablement, no s'ha convertit com una espècie rara a causa de la pèrdua d'hàbitat; sinó perquè el clima actual en la seva àrea nativa és massa seca. Està en la llista federal d'espècies amenaçades dels Estats Units.
Aquest roure és un arbust que creix com a un matoll espès i atapeït i no fa més d'1,5 metres d'altura. Les tiges, molt ramificades, estan recobertes d'escorça grisa i escamosa i les branques més petites, de vegades, són de color marró i cerosa. Les fulles fan fins a 1,5 cm de llarg per 1,5 d'ample i tenen dents grans i molt separades entre si, s'assemblen a les fulles del grèvol. Les fulles són coriàcies, ceroses, i de color blau-verd. El fruit és una gla 1 a 1,5 centímetres d'ample a la tapa, la nou en fa fins a 2 centímetres de llarg.
Aquest roure és conegut des de Brewster fins als Comtats de Presidio de Texas occidental. També es poden trobar a l'altra banda de la frontera a Mèxic. La planta creix en un hàbitat sobre substrats calcaris com a un matoll, en el Desert de Chihuahua. L'arbre creix en sòls molt rocosos i de vegades en les esquerdes d'afloraments calcaris sòlids.
La principal raó de la raresa d'aquesta planta, ha estat la implicació del canvi climàtic. Era més abundant fa 10.000 anys, quan aquesta regió de Texas era més humida. Hi ha abundants registres fossilitzats de glans d'aquesta espècie en els abocadors dels rosegadors de l'època. Potser, fins i tot han estat una espècie dominant. Hi ha al voltant de 10 poblacions a Texas. La majoria de les poblacions es troben al Big Bend Ranch State Park.
Quercus hinckleyi, commonly called Hinckley oak, is a rare species in the white oak group (Quercus Section Quercus). It has a restricted range in the Chihuahuan Desert of the southwestern United States and northern Mexico (Chihuahua and Coahuila).[2] In the US, it occurs in only two counties in southwestern Texas and is federally listed as a threatened species.[3]
Quercus hinckleyi is a shrub that forms a dense, tangled thicket no more than 1.5 metres (5 feet) tall. The highly branched stems are coated in scaly gray bark and the smaller twigs are brown and sometimes waxy. The leaves are up to 1.5 centimetres (5⁄8 inch) long by 1.5 cm wide and have large, widely spaced teeth, resembling holly leaves. The blades are leathery, waxy, and blue-green in color. The fruit is an acorn 1 to 1.5 cm wide at the cap, the nut measuring up to 2 cm (3⁄4 in) long.[4]
Quercus hinckleyi is known from just a few occurrences in Brewster and Presidio counties in West Texas, most of which occur in Big Bend Ranch State Park.[3] It has also been recorded from Mexico,[2][4] though the extent of its distribution there remains unknown.[5] It grows in Chihuahuan Desert scrub habitat on dry desert slopes and rocky limestone soils.[3][4]
Hinckley oak is a relict species with a restricted distribution, but which was more common at the end of the last ice age.[6] Records from fossilized acorns and rodent middens show this species was prevalent until about 10,000 years ago.[7] However, as the climate of the region became warmer and drier, this species likely retreated, resulting in its current restricted range.[5][6]
Hinckley oak is federally listed as a threatened species of the United States[3] and is listed as Critically Endangered by the IUCN Red List.[8] Postglacial climate change is believed to be the main reason for the limited distribution of the species.[3] Low rates of reproduction and poor regeneration may threaten the persistence of this rare oak.[7] High levels of clonal growth, or asexual reproduction, have been observed at small subpopulations, which have been found to contain as few as three genetically distinct individuals.[5]
As a rare species with small, isolated populations, Quercus hinckleyi was suspected to face extinction risk due to issues associated with low levels of genetic diversity.[3] However, a recent genetic analysis found that Hinckley oak displayed surprisingly high levels of genetic variability (based on allelic richness) and showed no evidence of inbreeding.[5] This study found the genetics of Q. hinckleyi to be on par with common widespread species of oaks, though high levels of cloning were reported. The plant's ability to reproduce asexually may be a successful strategy for persisting in small populations under a changing climate, though it may also hamper its ability to respond to future change.[5]
Hybridization with co-occurring common oaks is considered another threat to this species.[3] Recent genetic work examined whether Q. hinckleyi was in fact hybridizing with nearby oak species, Quercus pungens and Quercus vaseyana.[9] This analysis revealed that Hinckley oak and Q. pungens were hybridizing to a limited degree, but found no evidence of overwhelming genetic swamping, suggesting it is not a major conservation concern. In fact, hybridization has been suggested as one mechanism by which adaptive genetic diversity may be added into small populations of Hinckley oak.[9]
Quercus hinckleyi, commonly called Hinckley oak, is a rare species in the white oak group (Quercus Section Quercus). It has a restricted range in the Chihuahuan Desert of the southwestern United States and northern Mexico (Chihuahua and Coahuila). In the US, it occurs in only two counties in southwestern Texas and is federally listed as a threatened species.
Quercus hinckleyi, es una especie de roble de la familia Fagaceae que es originria de Norteamérica. Está clasificada en la Sección Quercus, que son los robles blancos de Europa, Asia y América del Norte. Tienen los estilos cortos; las bellotas maduran en 6 meses y tienen un sabor dulce y ligeramente amargo, el interior de la bellota tiene pelo. Las hojas carecen de una mayoría de cerdas en sus lóbulos, que suelen ser redondeados.
Es nativa de Texas, en Estados Unidos, donde se encuentra en sólo dos condados. El roble, probablemente se ha vuelto raro, no por la pérdida de hábitat, sino porque el clima de hoy en su área nativa es demasiado seco.[1] Está en la lista federal de especies amenazadas de los Estados Unidos.
Este roble es un arbusto que crece en un espeso matorral enredado de no más de 1,5 metros de altura. Los tallos muy ramificados están recubiertos por la corteza gris escamosa y las ramitas más pequeñas son de color marrón y a veces cerosa. Las hojas miden hasta 1,5 centímetros de largo por 1,5 de ancho y tienen dientes grandes y muy separados entre sí, asemejándose a las hojas de acebo. Las hojas son coriáceas, cerosas, y de color azul-verde. El fruto es una bellota entre 1 y 1,5 centímetros de ancho en la tapa, y de hasta 2 centímetros de largo.[2]
Este roble es conocido de los condados de Brewster y Presidio en el oeste de Texas. También se puede encontrar justo al otro lado de la frontera en México.[2][3] La planta crece en el desierto de Chihuahua en hábitat de matorrales de sustratos de piedra caliza.[1] El árbol crece en suelos muy rocosos o, a veces en las grietas de afloramientos de piedra caliza sólida.[4]
El cambio climático ha sido implicado como el principal motivo de la rareza de esta planta. Era más abundante hace 10.000 años, cuando esta región de Texas era más húmeda; hay abundantes bellotas fósiles de esta especie en basureros de roedores de la época.[1][5] Incluso puede haber sido una especie dominante.[1] Las bajas tasas de reproducción también pueden contribuir a su rareza.[5] Hay alrededor de 10 poblaciones de Texas.[1] La mayoría de las poblaciones se encuentran en Parque Estatal Big Bend Ranch.[1][4]
Quercus hinckleyi fue descrita por Cornelius Herman Muller y publicado en Contributions from the Texas Research Foundation, Botanical Studies 1: 40, pl. 11. 1951.[6][7][8]
Quercus: nombre genérico del latín que designaba igualmente al roble y a la encina.
hinckleyi: epíteto
Quercus hinckleyi, es una especie de roble de la familia Fagaceae que es originria de Norteamérica. Está clasificada en la Sección Quercus, que son los robles blancos de Europa, Asia y América del Norte. Tienen los estilos cortos; las bellotas maduran en 6 meses y tienen un sabor dulce y ligeramente amargo, el interior de la bellota tiene pelo. Las hojas carecen de una mayoría de cerdas en sus lóbulos, que suelen ser redondeados.
Dąb Hinckley'a (Quercus hinckleyi C.H.Mull.) – gatunek roślin z rodziny bukowatych (Fagaceae Dumort.). Występuje naturalnie w południowych Stanach Zjednoczonych – w Teksasie[3][4][5].
Rośnie na pustynnych stokach. Występuje na wysokości od 1100 do 1400 m n.p.m.[5]
Dąb Hinckley'a (Quercus hinckleyi C.H.Mull.) – gatunek roślin z rodziny bukowatych (Fagaceae Dumort.). Występuje naturalnie w południowych Stanach Zjednoczonych – w Teksasie.
Quercus hinckleyi là một loài thực vật có hoa trong họ Cử. Loài này được C.H.Mull. miêu tả khoa học đầu tiên năm 1951.[1]
Quercus hinckleyi là một loài thực vật có hoa trong họ Cử. Loài này được C.H.Mull. miêu tả khoa học đầu tiên năm 1951.
