nomes no trilho de navegação
La sabatera (Scutiger pes-caprae sin. Albatrellus pes-caprae) és un bolet de la família de les poliporàcies, de color fosc i cama excèntrica, que pot aparèixer solitàriament o formant erols a boscos caducifolis.[1]
Va ser descrita per primer cop com a espècie de polyporus per Christian Hendrik Persoon l'any 1818.[2] Posteriorment es va tendir a classificar com a espècie d'albatrellus, fins que una recerca mol·lecular l'any 2010 pel micologista canadenc Serge Audet va revelar que era més apropiada una classificació al gènere Scutiger. L'etimologia en llatí pes-caprae es deu a la forma de peu de cabra que sovint té el capell.[3]
El capell de la sabatera sol fer entre 7 i 15 cm i té una planta amb forma de ronyó, semicircular o de peu de cabra. El marge sol estar cargolat cap endins quan el bolet és jove, mentre que quan és més gran s'ondula i és irregular. La cutícula és seca, escatosa o escrostonada, i de colors foscos, generalment marronosos. L'himeni de les sabateres són grans porus, angulars i hexagonals, de color blanc o groc.
La cama sol ser curta, d'entre 3 i 6 cm, plena, dura i excèntrica. A la part superior, més fina, la cama sol ser blanca, mentre que a la part inferior, més gruixuda, sol ser més marronosa.
La carn és fràgil, blanca o grogosa i fa una feble olor avellanada. Les seves espores són blanques, de forma el·líptica, llises i gutulades.[4][5]
L'estat de conservació de la sabatera a la Península Ibèrica es classifica en perill (EN), estant exposada a un gran risc d'extinció a la natura en un futur proper.[6] Per aquest motiu es recomana collir-la de forma limitada.[7] El xef Santi Santamaria i Puig, en una intervenció al 2n Congrés Internacional Sòria Gastronòmica, va incentivar a cultivar bolets fent ús de la micorrizació, com la tòfona, assenyalant la sabatera en particular.[8]
És un bolet comestible. Les sabateres tenen una textura consistent, que s'estova amb la cocció. Es poden conservar de moltes maneres: assecant-se, salant-se, o confitant-se amb oli o vinagre.[9] Al Montseny, tradicionalment, la sabatera ha estat molt apreciada gastronòmicament.[10] Santi Santamaria i Puig, del restaurant Can Fabes, la va popularitzar a tot Catalunya.[11] A nivell internacional es pot trobar a llocs muntanyosos d'Europa, a on sovint és consumida, i a Amèrica del Nord, on no és gaire apreciada.[12]
La sabatera (Scutiger pes-caprae sin. Albatrellus pes-caprae) és un bolet de la família de les poliporàcies, de color fosc i cama excèntrica, que pot aparèixer solitàriament o formant erols a boscos caducifolis.
Va ser descrita per primer cop com a espècie de polyporus per Christian Hendrik Persoon l'any 1818. Posteriorment es va tendir a classificar com a espècie d'albatrellus, fins que una recerca mol·lecular l'any 2010 pel micologista canadenc Serge Audet va revelar que era més apropiada una classificació al gènere Scutiger. L'etimologia en llatí pes-caprae es deu a la forma de peu de cabra que sovint té el capell.
Der Ziegenfuß-Porling (Scutiger pes-caprae, Syn.: Albatrellus pes-caprae, Cerioporus inflexus) ist eine Pilzart aus der Familie der Porlingsverwandten (Albatrellaceae).
Der etwa 5–20 cm breite Hut ist unregelmäßig geformt und fleischig, anfangs konvex, später flach gewölbt. Seine Farbe ist zimt- oder kaffeebraun, im Alter schwarzbraun; die Huthaut ist felderig aufgesprungen, sie erscheint schuppig. Sie ist von mattfilziger Beschaffenheit. Das Röhrenpolster ist dünn und läuft kurz am Stiel herab. Die Farbe ist weißlich, später gelblich. Die Röhrenöffnungen sind weitlöcherig. Der Stiel ist meist seitlich angesetzt ungleichmäßig, oft bauchig oder eingedrückt und von gelber bis schmutzig bräunlicher Farbe. Das Fleisch hat eine weiße bis schwach zitronengelbe Farbe, ist brüchig, von angenehmem Geruch und hat einen nussartigen Geschmack. Das Sporenpulver ist weiß.
Die großen, eiförmig-elliptisch geformten Sporen messen 7–11 µm × 5–7 µm.
Der Ziegenfuß-Porling kann nicht mit giftigen Pilzen verwechselt werden, allenfalls mit dem bitter schmeckenden, ungenießbaren Gelbgrünen Kammporling (Laeticutis cristata) oder dem essbaren Schwarzweißen Rußporling (Boletopsis leucomelaena).
Der Pilz wächst vor allem in höheren Lagen in Nadelwäldern. Er ist ein bodenbewohnender Saprobiont und ernährt sich von abgestorbenem organischem Material. Die Fruchtkörper erscheinen von August bis September in Gruppen oder einzeln stehend, manchmal auch büschelig verwachsen.
In Nord- und Westeuropa ist der Ziegenfuß-Porling selten, so auch in Deutschland, wo er nur vereinzelt nachgewiesen wurde. Auf der Roten Liste der Großpilze Deutschlands ist die Art unter Kategorie 2 (stark gefährdet) aufgeführt.[1] In Holland soll er gemäß einigen Autoren ganz fehlen. Im Alpenraum ist er stellenweise häufiger. Er kommt auch in Nordamerika vor.
Der Ziegenfuß-Porling ist ein guter Speisepilz. Allerdings ist er in Deutschland nach der Bundesartenschutzverordnung geschützt und darf nicht gesammelt werden.[2]
Der Ziegenfuß-Porling (Scutiger pes-caprae, Syn.: Albatrellus pes-caprae, Cerioporus inflexus) ist eine Pilzart aus der Familie der Porlingsverwandten (Albatrellaceae).
Scutiger pes-caprae is a species of fungus in the family Albatrellaceae. It was first described officially as a species of Polyporus by Christian Hendrik Persoon in 1818.[2] In recent decades, it was known most commonly as a species of Albatrellus until molecular research published by Canadian mycologist Serge Audet in 2010 revealed that it was more appropriate in an emended version of the genus Scutiger.[3]
Scutiger pes-caprae is a species of fungus in the family Albatrellaceae. It was first described officially as a species of Polyporus by Christian Hendrik Persoon in 1818. In recent decades, it was known most commonly as a species of Albatrellus until molecular research published by Canadian mycologist Serge Audet in 2010 revealed that it was more appropriate in an emended version of the genus Scutiger.
Albatrellus pes-caprae (Pers.:Fr.) Pouzar, Folia geobot. phytotax. 1: 357 (1966).
L'Albatrellus pes-caprae è una delle Albatrellaceae commestibili, caratteristica per la sua forma a ventaglio, a piede di capra.
4–12 cm di diametro x 1,5–2 cm di spessore, irregolare, reniforme, subcircolare; cuticola colore bruno-scuro, densamente ricoperta da squame; margine sottile, intero, regolare.
Prima bianchi poi giallo-crema, lunghi circa 5 mm, decorrenti sul gambo.
Bianchi tendenti al giallo con l'invecchiamento, angolosi e poligonali, larghi 1–2 mm, con contorno spesso lacerato, si macchiano di giallo al tocco.
3–5 cm x 1,5–3 cm, cilindrico o claviforme, robusto, spesso eccentrico, di colore da bianco-giallastro e giallo-rossiccio
Da bianca a giallina, compatta.
Reagente di Melzer: ife della cuticola gialle.
Saprofita, lignicolo, lo si trova in tarda estate-autunno soprattutto in boschi di latifoglie nelle zone umide
Buona, si presta molto bene alla conservazione sott'olio.
Specie: dal latino pes-caprae = piede di capra, per la sua forma.
Albatrellus pes-caprae (Pers.:Fr.) Pouzar, Folia geobot. phytotax. 1: 357 (1966).
L'Albatrellus pes-caprae è una delle Albatrellaceae commestibili, caratteristica per la sua forma a ventaglio, a piede di capra.
Cost capìtol a l'é mach në sboss. Da finì.
A chërs sota latifeuje o bòsch mës-cià.
A venta mai mangé un bolè trovà se un a l'é nen un bon conossidor dij bolè!
Comestìbil.
Cost capìtol a l'é mach në sboss. Da finì.
AmbientA chërs sota latifeuje o bòsch mës-cià.
Comestibilità A venta mai mangé un bolè trovà se un a l'é nen un bon conossidor dij bolè!
Comestìbil.
Scutiger pes-caprae je grzib[15], co go nojprzōd ôpisoł Christiaan Hendrik Persoon, a terŏźnõ nazwã doł mu Bondartsev & Singer 1941. Scutiger pes-caprae nŏleży do zorty Scutiger i familije Albatrellaceae.[16][17] Żŏdne podgatōnki niy sōm wymianowane we Catalogue of Life.[16]
Scutiger pes-caprae je grzib, co go nojprzōd ôpisoł Christiaan Hendrik Persoon, a terŏźnõ nazwã doł mu Bondartsev & Singer 1941. Scutiger pes-caprae nŏleży do zorty Scutiger i familije Albatrellaceae. Żŏdne podgatōnki niy sōm wymianowane we Catalogue of Life.
