nomes no trilho de navegação
Two or three leaf-color morphs are found in Serenoa (A. D. Hawkes 1950). The green type is more widespread, and the glaucous or blue-gray type seems to be more abundant in coastal sites of southeastern Florida. Serenoa repens forma glauca Moldenke was described as differing from the typical form of the species in having glaucous leaf blades (H. N. Moldenke 1967). Since a type specimen for S. repens is lacking, it is impossible to know if Moldenke’s form differs from the type. The genetic basis for these color differences is not understood.
Serenoa repens apparently is pollinated by bees. Flowering and fruiting are not necessarily annual events, and some years see more abundant flowering than others (J. B. Hilmon 1968). Even when flowering is abundant, fruit production is erratic (D. Smith 1972); the causes are quite unknown. When fruits are present, they are eagerly sought by black bears (D. S. Maehr 1984; D. S. Maehr and J. R. Brady 1984), white-tailed deer (R. F. Harlow 1961), raccoons, foxes, opossums, and various birds (J. B. Hilmon 1968).
Serenoa fruits are the source of a steroidal drug that inhibits the conversion of testosterone to dihydrotestosterone, which binds to receptors in the prostate gland and in hair follicles (B. C. Bennett and J. R. Hicklin, in press1998). This inhibition is the biochemical basis for the use of Serenoa extracts in treating benign prostrate swelling and baldness. Bennett and Hicklin provided a complete review of the uses of Serenoa in traditional and modern medicine, as well as its use as a fiber and thatch plant.
This plant is noted for its ability to effectively treat benign prostatic hyperplasia and many other medical uses. Additionaly, Serenoa repens' petiole fibers are used by the Seminoles of southern Florida to make dolls.
Serenoa repens may be confused in the field with some low-growing species of Sabal palms, but Serenoa repens petioles (leafstalks) are covered with many tiny prickles and the leaves lack the prominent extension of the petiole along some or much of the length of the leaf that is evident in Sabal. Everglade Palm (Acoelorrhaphe wrightii) has green flowers (rather than white) and larger, stouter, usually curved orange prickles on the petiole. (Petrides 1988)
Serenoa ye un xéneru monotípicu con una única especie: Serenoa repens, perteneciente a la familia de les palmeres (Arecaceae). Ye orixinariu del norte de Méxicu y sudeste de los Estaos Xuníos.[1]
Ye una planta orixinaria de zones arenoses de la mariña atlántica del sur d'Estaos Xuníos (dende Florida hasta Luisiana y Carolina del Sur) y de Méxicu. Aclimatóse tamién nel sur de California.[2]
Tien una resistencia bien sobresaliente a condiciones climátiques estremes: ciclones, chiscadures de foles, seca, calores calismosos, xelaes ya inclusive son capaces de sobrevivir a quemes forestales. Anque puede vivir en distintos tipos de tierres, na mayoría de los casos son suelos arenosos o caliares. El clima del sureste d'Estaos Xuníos ye subtropical húmedu con branos llargos y templaos ya iviernos curtios y nidios. Pero pueden presentase foles de fríu procedente del norte y provocar xelaes que la palmera aguanta.
Ye una planta que puede algamar los 3 m d'altor. Les fueyes pueden midir hasta 1.5 m de llargor, disponer en forma de corona. Son de color verde brillante, en forma d'abanicu, acabando nun escayu, tienen un reborde circular y tán estremaes en 15-30 lóbulos. La flor disponer n'espadaña. El frutu, comestible, esprende un golor similar al quesu y tien un sabor dulzuxo daqué desagradable, tratar d'una drupa ovoide-oblonga irregular de color negru o marrón acoloratao de 2 cm de llargor que contién una grana dura-ovoide, llisa y de color marrón.[2]
Los frutos de Serenoa repens contienen sustances que la so ingestión puede suponer un riesgu pa la salú, pola so aición antiandrogénica y antiestrogénica.[3]
Serenoa repens utilizar con frecuencia nel tratamientu de la hiperplasia benigna de próstata (HBP), en pacientes que presenten síntomes leves a moderaos. Nos cuadros moderaos a severos paecen ser más eficaces los tratamientos con fármacos o ciruxía.[4]
Sicasí, a pesar de los beneficios que presenta l'estractu de Serenoa repens, la so composición tocantes a sustances actives varia d'un estractu a otru, por cuenta de les distintes téuniques y estratexes extractivas emplegaes na so ellaboración, inclusive si deriva de la mesma planta. Esto fai que los efeutos d'un preparáu nun se pueden extrapolar a otres preparaciones de la mesma planta.[5]
Serenoa repens describióse por (Bartram) Small y espublizóse en Journal of the New York Botanical Garden 27(321): 197. 1926.[6]
Serenoa: nome xenéricu que foi nomáu n'honor del botánicu d'Estaos Xuníos, Sele Watson (1826-1892).[7]
repens: epítetu llatín que significa "rastrera".[8]
Los siguientes nomes considérense sinónimos de Serenoa repens:[1]
.
Esta páxina forma parte del wikiproyeutu Botánica, un esfuerciu collaborativu col fin d'ameyorar y organizar tolos conteníos rellacionaos con esti tema. Visita la páxina d'alderique del proyeutu pa collaborar y facer entrugues o suxerencies. Serenoa ye un xéneru monotípicu con una única especie: Serenoa repens, perteneciente a la familia de les palmeres (Arecaceae). Ye orixinariu del norte de Méxicu y sudeste de los Estaos Xuníos.
Serenoa repens és una petita palmera americana força utilitzada com a planta medicinal. Serenoa fa referència al botànic nord-americà Sereno Watson (1826-1892), que va descobrir per exemple l'espècie Brahea armata S. Watson; repens ve del llatí i vol dir reptant. Malgrat no tenir noms populars en català, el fet que en molts idiomes es conegui com a sabal, fa pensar que fàcilment aquest nom sigui transcrit i acceptat en català.
És una espècie endèmica dels Estats Units, des de les costes de Carolina del Sud fins a les de Louisiana. Abunda al sud de Florida, on forma colònies gegants. Sovint la veiem sota els boscos de pins o de Sabal palmetto.
És una palmera petita i arbustiva. Les fulles són palmades (però no costapalmades) i coriàcies, la coloració varia entre tonalitats grises, verdes o groguenques. Poden estar recobertes d'una lleugera capa de cera. Els pecíols són prims i poden arribar a fer 1 metre tenen espines petites sobretot a la part basal que han inspirat el nom en anglès saw palmetto (palmera de serra).
El tronc és aeri i pot arribar a fer 3 o 4 metres, algunes vegades es troba erecte, però el més freqüent és veure'l a nivell de terra o subterrani. Poden ser dicotòmics o tenir ramificacions laterals, és una característica que no s'acostuma a veure en palmeres.
La inflorescència és més curta que les fulles, està formada per centenars de flors petites, blanques i hermafrodites. El calze és tubular i curtament trilobulat. Els filaments dels estams estan soldats a la base
El fruit són drupes negres que semblen una oliva de mida gran (2 cm com a màxim).
L'endosperm de les llavors és llis.
Es pot confondre amb altres palmeres que també tenen tronc prim i fulles palmades: Acoelorraphe wrightii, Chamaerops humilis, Guihaia, Ledipocaryum tenue, Mauritiella, Nannorrhops ritchiana, Rhapidophyllu hystrix, Rhapis i Zombia antillarum.
Té una resistència increïble a condicions climàtiques extremes: ciclons, esquitxades d'onades, sequera, calors caniculars, gelades o fins i tot són capaces de sobreviure a incendis forestals. Encara que pot viure en diferents tipus de terres, en la majoria dels casos són terres sorrencs o calcaris. El clima del sud-est dels Estats Units és subtropical humit amb estius llargs i càlids i hiverns curts i suaus. Però poden presentar-se onades de fred procedents del nord i provocar gelades que la palmera resisteix.
Les dades bibliogràfiques sobre la composició química de la droga són escassos. Els fruits i llavors són rics en oli constituït per triacilglicerols que contenen un 50% d'àcids grassos de 14 o menys àtoms de carboni. Aquests àcids grassos (sobretot el lauric) es troben a l'extracte lípid-esteròlic comercial que a més conté alcans lineals (de 9 a 28C), alcans amb alcohols (hexaconsanol 26C, octacosanol 28C, triacontanol 30C) i els seus èsters, alquens monoènics (12,13 i 24C), fitoesterols (sitosterol, campesterol, cicloartenol i derivats del sitosterol i poliprneols.
Tractament dels trastorns miccionals moderats causats per càncer de pròstata. Com actua sobre els nivells de testoterona es pot utilitzar com a remei per la caiguda del cabell.
L'extracte causa un efecte antiandrogènic en rates castrades per interacció amb el metabolisme i mecanisme d'acció de la testosterona a nivell prostàtic. In vitro inhibeix la 5α-testosterona reductasa i la 3α-cetosteroide reductasa. Tant in vitro com in vivo disminueix la unió entre la DHT (dihidrotestosterona) i els seus receptors citosòlics i nuclears. Hi ha altres estudis que contradiuen aquestes dades: la inhibició de la 5α-testosterona reductasa i la unió dels andrògens als seus receptors es produeix només a dosis molt elevades, i per tant no específiques. Altres autors, distingeixen dels efectes que produeixen sobre els isoformes 1 i 2 de la 5α-testosterona reductasa.
A l'extracte li atribueixen propietats antiinflamatòria i antiedematosa per inhibició de la cilcloxigenasa i la lipoxigenasa. També és possible que existeixi una activitat espasmolítica i efectes inhibidors dels factors de creixement prostàtics. L'administració diària de l'extracte (320mg/dia) no modifica significativament els nivells de DHT plasmàtica ni altera el nivell de PSA (antigen prostàtic específic). L'ús a llarg termini provoca una disminució dels receptors hormonals prostàtics.
S'ha mirat de demostrar l'interès clínic per a la hiperplàsia benigna de pròstata. S'ha arribat a la conclusió que després d'un a tres mesos de tractament (320-480mg/dia) es produeix una milloria de la simptomatologia.
No presenta contraindicacions.
Com totes les palmeres originàries de Florida és una amant de la calor, encara que pot sobreviure al fred. Està acostumada a estius càlids i humits. Per aquestes característiques convé regar-la freqüentment quan la tenim en test, en mesos humits el millor que podem fer és posar el test dintre d'un recipient amb aigua. En regions temperades el cultiu s'ha de fer al sol per captar el màxim de calor. En canvi, en climes tropicals es pot fer també a l'ombra.
Les llavors germinen en dos o tres mesos en un substrat càlid i humit. Canviar una palmera adulta de zona és molt complicat i acostuma a fracassar, és un fet sorprenent perquè és capaç de sobreviure a condicions extremes.
A Espanya es va començar a comercialitzar cap al 1994, però als Estats Units s'utilitza com a arbust ornamental o defensiu pels seus pecíols espinosos.
És la palmera endèmica dels Estats Units més abundant en estat natural. Pot formar matolls molt invasors que en pinars i terrenys dedicats al cultiu es consideren males herbes. S'eliminen per mètodes agressius com bulldozers o excavadores.
La forma de creixement és peculiar: en les axil·les de les seves fulles poden brotar tant inflorescències com noves branques amb fulles.
Abans de l'arribada dels europeus els fruits de Serenoa repens eren un aliment utilitzat pels indis. Se'n pot apreciar el sabor dolç, picant, oliós i finalment amarg si s'aconsegueix superar la forta olor que desprèn la polpa. Els indis de Florida també utilitzaven el fruit com a afrodisíac o per tractar problemes urinaris. Aquest coneixement va passar als europeus. El 1870 ja s'havien fet les primeres observacions terapèutiques. Però fins als 1970 els laboratoris Pierre Fabre no van demostrar la seva eficàcia pel tractament d'hipertròfia benigne de pròstata. Actualment, és el fàrmac més utilitzat a França per tractar-la.
La producció anual supera les 4500 tones i es fa en la seva totalitat a Florida.
Molt poques palmeres tenen aplicació en medicina perquè produeixen pocs metabòlits secundaris. Són excepcions Serenoa repens i Areca catechu que s'utilitza en oftalmologia i parasitologia.
Serenoa repens és una petita palmera americana força utilitzada com a planta medicinal. Serenoa fa referència al botànic nord-americà Sereno Watson (1826-1892), que va descobrir per exemple l'espècie Brahea armata S. Watson; repens ve del llatí i vol dir reptant. Malgrat no tenir noms populars en català, el fet que en molts idiomes es conegui com a sabal, fa pensar que fàcilment aquest nom sigui transcrit i acceptat en català.
És una espècie endèmica dels Estats Units, des de les costes de Carolina del Sud fins a les de Louisiana. Abunda al sud de Florida, on forma colònies gegants. Sovint la veiem sota els boscos de pins o de Sabal palmetto.
Serenoa plazivá[1] (Serenoa repens) je druh palmy a jediný druh rodu serenoa. Je to nízce rostoucí palma s plazivým kmenem a vějířovitými listy. Vyskytuje se v jihovýchodních oblastech USA, zejména na Floridě, kde často tvoří rozsáhlé porosty. Květy jsou opylovány zejména včelami, plody konzumuje celá řada druhů zvířat a ptáků. Druh je pěstován jako okrasná palma a poskytuje různorodý místní užitek. Z plodů se vyrábějí léčivé přípravky zejména k léčení onemocnění prostaty.
Serenoa plazivá je nízká palma keřovitého vzrůstu. Kmen je větvený nebo nevětvený, plazivý nebo vystoupavý a dosahuje výšky od 1 do 3 metrů. Při poškození růstového vrcholu často vytváří postranní výběžky. V mládí je pokrytý listovými bázemi, později holý a hladký. Listy jsou dlanité, induplikátní, složené z kopinatých, na bázi srostlých, na vrcholu špičatých nebo dvouklaných segmentů. Hastula je zřetelná na líci i na rubu listu. Řapík je tenký, buď po celé délce nebo jen na bázi jemně ostnitý a jeho báze není rozštěpená. Květenství jsou vystoupavé laty, vyrůstají z listové růžice mezi bázemi listů a jsou asi stejné délky jako listy. Jsou větvená do 2. až 3. řádu. Květy jsou vonné, smetanově bílé, 4 až 5 mm velké, oboupohlavné, přisedlé a na větvích květenství vyrůstají buď jednotlivě nebo ve dvojicích. Kalich je miskovitý, trojlaločný. Koruna je složena ze 3 eliptických, nazpět ohnutých korunních lístků. Tyčinek je 6 ve 2 kruzích, nitky jsou trojúhelníkovité, na bázi srostlé a připojené ke koruně. Gyneceum je složené ze 3 plodolistů, které jsou na bázi volné a ve čnělkové části srostlé. Čnělka je dlouhá, zakončená drobnou, mělce trojlaločnou bliznou. Plodem je černá, hladká, elipsoidní peckovice o délce asi 2 cm. Dužnina (mezokarp) je černavá. Pecka je tvrdá a hnědá. Obsahuje jediné semeno.[2][3]
Listy serenoy plazivé
Detail jemně ostnitého řapíku
Kvetoucí rostlina
Detail plodů
Druh je rozšířen na jihovýchodě USA od východní Louisiany po Floridu a jih Jižní Karolíny. Vyskytuje se na různých nížinných stanovištích v nadmořských výškách do 50 metrů. Často tvoří husté a rozsáhlé porosty v podrostu borových lesů, roste též na prériích, pobřežních dunách aj.[2][4] Na Floridě je to velmi hojná, obecně rozšířená rostlina, pokrývající asi 10 % rozlohy tohoto státu (celkem asi 1420000 ha).[5] Často roste pospolu se vzrůstnějším druhem Sabal palmetto.[3]
Vonné květy serenoy jsou opylovány hmyzem, zejména včelami. Navštěvují je také motýli. Rostliny v některých letech kvetou masivně a více než v jiných. Zralé plody vyhledávají různá zvířata, např. medvěd baribal, jelenec běloocasý, želva myší, mývalové, lišky, vačice a mnoho druhů ptáků. Rozsáhlé porosty poskytují úkryt četným druhům divokých zvířat, jako je např. puma americká nebo medvěd baribal, který pod jejich ochranou též vyvádí mladé. Rostlina je dobře přizpůsobena periodickým požárům vegetace a ohořelé kmeny brzy opět obrážejí.[2][5]
Na listech serenoy se vyvíjejí housenky soumračníkovitých motýlů Asbolis capucinus a Euphyes arpa a žije na nich řada druhů červců.[6][7]
Včela na květech serenoy
Zlatohlávek Euphoria sepulcralis
Přirozený požár v borovém porostu se serenoou na Floridě
Soumračník Euphyes arpa
Rod Serenoa je v rámci systému palem řazen do podčeledi Coryphoideae a tribu Livistoneae. Nejblíže příbuzným rodem je podle výsledků molekulárních studií rovněž monotypický a americký rod Acoelorrhaphe.[8] Druh byl popsán v roce 1791 Williamem Bartramem pod názvem Corypha repens. Do samostatného rodu Serenoa jej přeřadil John Kunkel Small v roce 1922.[9]
Šedolistá forma této palmy je ceněna jako okrasná rostlina. Je možno ji pěstovat v oblastech se zónou odolnosti 8 až 11. Množí se výsevem semen. Semenáčky rostou jen pomalu a zejména větší rostliny špatně snášejí přesazování. Rostlina snáší i mírné zasolení půdy.[3] Olejnaté plody jsou jedlé buď syrové nebo vařené a místně slouží k výrobě nápojů. Semena mohou být také mlety na mouku. Růstový vrchol je konzumován jako zelenina (palmové zelí). V místě výskytu je ze serenoy získávána řada produktů, zejména vlákna, vosk, olej, léčiva, střešní krytinu. Podle archeologických nálezů to byl jeden z nejdůležitějších zdrojů potravy indiánů v předkolumbovské době.[5][10]
Sušené a drcené plody serenoy jsou v lékařství používány pod názvem Fructus Serenoae Repentis zejména při léčení zvětšené prostaty. V domorodé medicíně jsou využívány zejména jako afrodiziakum, sedativum a při léčení nachlazení, bronchitidy a bolestí v krku, při zánětech močového měchýře, bolestivé menstruaci aj.[11] Z plodů je vyráběn extrakt, který je pod názvem Permixon používán při léčení benigního nádoru prostaty u mužů.[4][12]
Sušené plody serenoy
Drcené plody serenoy
Obrázky, zvuky či videa k tématu serenoa plazivá ve Wikimedia Commons
Serenoa plazivá (Serenoa repens) je druh palmy a jediný druh rodu serenoa. Je to nízce rostoucí palma s plazivým kmenem a vějířovitými listy. Vyskytuje se v jihovýchodních oblastech USA, zejména na Floridě, kde často tvoří rozsáhlé porosty. Květy jsou opylovány zejména včelami, plody konzumuje celá řada druhů zvířat a ptáků. Druh je pěstován jako okrasná palma a poskytuje různorodý místní užitek. Z plodů se vyrábějí léčivé přípravky zejména k léčení onemocnění prostaty.
Die Sägepalme (Serenoa repens) ist die einzige Art der Pflanzengattung Serenoa innerhalb der Familie der Palmengewächse (Arecaceae).[1] Sie kommt nur in den südöstlichen USA vor. Aus ihren Früchten werden Phytopharmaka gegen benigne Prostatahyperplasie gewonnen.
Die Sägepalme ist eine Fächerpalme. Sie ist mehrstämmig, wächst strauchförmig und erreicht Wuchshöhen von 1 bis 3 Metern.[2] Die Stämme sind unterirdisch oder niederliegend und an der Oberfläche kriechend. Selten stehen sie aufrecht. Die Stämme sind mit den ausdauernden Blattscheiden bedeckt. Die Palme ist bewehrt.
Aus achselständigen Knospen entstehen entweder Blütenstände oder vegetative Seitensprosse.
Die Blätter sind induplicat, fächerförmig und verbleiben abgestorben am Pflanzenexemplar (Marzeszenz). Die Blattscheide vergrößert sich in eine Matte von dunkelbraunen Fasern. Der Blattstiel ist flach, kann an der Oberseite leicht gerundet, an der Unterseite gerundet oder kantig sein. Der Rand des Blattstiels ist mit zahlreichen kleinen Zähnen besetzt. Die adaxiale Hastula ist auffällig, rundlich und häutig, die abaxiale ist halbkreisförmig, häufig zerrissen und ebenfalls häutig.
Die Blattspreite ist annähernd kreisrund und bis über die Hälfte gleichmäßig in schmale, steife, kurz zweiteilige, einfach gefaltete Segmente zerteilt. Die Spreite ist kahl mit Ausnahme zerstreuter Schuppen entlang der Rippen.
Die Blütenstände stehen zwischen den Laubblättern (interfoliar). Sie sind aufrecht und etwa gleich lang wie die Blätter, jedoch häufig von diesen verdeckt. Sie sind drei- bis selten vierfach verzweigt. Der Blütenstandsstiel ist schlank, abgeflacht und eher kurz. Das Vorblatt ist röhrig, zweikielig und endet in zwei dreieckigen Lappen. Es gibt ein Hochblatt am Blütenstandsstiel, das auch fehlen kann. Es ist eng scheidig anliegend und behaart. Die Blütenstandsachse ist länger als der Stiel. Es gibt mehrere Hochblätter, die dem am Stiel ähneln, aber zur Achsenspitze hin immer kleiner werden. Die Seitenachsen erster Ordnung haben ein kurzes, zweikieliges Vorblatt, die nachfolgenden Hochblätter sind klein und häutig. Die blütentragenden Achsen (Rachillae) sind abstehend, dicht behaart und tragen in spiraliger Anordnung kleine Hochblätter, die einzelne oder paarige Blüten tragen.
Die zwittrige Blüte ist dreizählig. Die Blüten sind weiß, duftend und 4 bis 5 Millimeter groß.[2] Sie sind zwittrig und haben einen röhrigen Kelch aus drei dreieckigen Lappen. Die Krone ist ebenfalls röhrig, zu zwei Dritteln ihrer Länge ist sie aber in drei valvate Lappen geteilt. Die sechs Staubblätter stehen an der Mündung der Kronröhre. Die Antheren sind elliptisch, dorsifix und latrors. Die drei Fruchtblätter sind im unteren Bereich frei, in der Griffelregion verbunden und enden in einer schmalen Narbe. Die Samenanlage steht anatrop.
Der Pollen ist ellipsoidisch und meist leicht asymmetrisch. Die Keimöffnung ist ein distaler Sulcus. Die längste Achse misst 31 bis 44 Mikrometer.
Die Frucht ist eine ellipsoidische bis annähernd kugelige Steinfrucht. Sie wird bis zwei Zentimeter lang.[2] Zur Reife ist sie dunkelblau bis schwarz. Die nicht gereiften Fruchtblätter stehen basal, der Narbenrest steht apikal. Das Exokarp ist glatt, das Mesokarp ist fleischig und besitzt keine Fasern. Das Endokarp ist dünn und leicht knorpelig. Der Samen steht basal und trägt eine längliche Raphe. Das Endosperm ist homogen, hat aber flache seitliche Einstülpungen des Samenmantels. Der Embryo steht seitlich nahe der Basis, gegenüber der Raphe.
Die Chromosomenzahl beträgt 2n = 36.
Die Früchte enthalten als Hauptbestandteile Phytosterole und fettes Öl mit freien Fettsäuren. Daneben wurden Flavonoide, ein saures Polysaccharid und ätherisches („flüchtiges“) Öl nachgewiesen.[3][4][5]
Zu den Fettsäuren der Lipidfraktion zählen mittelkettige (Capronsäure, Caprylsäure, Laurinsäure, Myristinsäure) sowie Palmitinsäure und Ölsäure. Sie liegen größtenteils frei,[6] aber auch als Ethylester oder als Acylglycerine vor.
Unter den Phytosterolen dominiert freies β-Sitosterol, daneben kommen dessen Fettsäureester und Glycoside vor.
Die Sägepalme ist auf den Südosten der USA beschränkt. In Florida ist sie weit verbreitet, an den Rändern ihres Vorkommens, das bis Charleston County (South Carolina) und südliche Mississippi reicht, wird sie seltener.
Sie kommt im Unterwuchs auf schlecht entwässerten, mit Kiefern bestandenen Flatwood-Böden, auf gut entwässerten, armen Flatwood-Böden und im Unterwuchs von Sand-Kiefern-Wäldern vor.[7]
Die Sägepalme ist häufig die dominante verholzende Art in trockenen Prärien und abgeholzten Kiefernwäldern im südlichen Florida. Möglicherweise ist sie durch unregelmäßige Brände häufiger geworden, ebenso durch großflächige Entwässerungen. Sie kommt häufig zusammen mit den Holzpflanzen Ilex glabra, Myrica cerifera, Lyonia ferruginea und verschiedenen Eichen-Arten vor.[7]
Im gesamten Verbreitungsgebiet kann die Sägepalme die dominierende Art im Unterwuchs von Pinus elliottii und Pinus palustris-Wäldern sein.[7]
Alle Pflanzengesellschaften, in denen die Sägepalme vorkommt, sind an häufige Feuer während der Wachstumssaison adaptiert und können periodische Dürren und Überflutungen überstehen.[7]
Die Erstveröffentlichung erfolgte 1791 unter dem Namen (Basionym) Corypha repens durch William Bartram in Travels Carolina, S. 61. Die Neukombination zu Serenoa repens (W.Bartram) Small wurde 1926 durch John Kunkel Small in Journal of the New York Botanical Garden. Lancaster, PA, Volume 27, S. 197, Tafel 1–4 veröffentlicht.[8] Ein häufiger genanntes Synonym für Serenoa repens (W.Bartram) Small ist Sabal serrulata (Michx.) Schult. f.
Die Gattung Serenoa wurde 1883 durch Joseph Dalton Hooker in G. Bentham und J. D. Hooker: Genera Plantarum, 3, S. 1228 aufgestellte. Der Gattungsname Serenoa ehrt den amerikanischen Botaniker Sereno Watson (1826–1892).[9]
Serenoa repens ist die einzige Art der Gattung Serenoa.[8] Die Gattung Serenoa gehört zur Tribus Trachycarpeae in der Unterfamilie Coryphoideae wird innerhalb der Familie Arecaceae, hier aber keiner Subtribus zugeordnet.[1]
Sägepalmenfrüchte werden alleine oder in Kombination mit anderen Arzneidrogen arzneilich verwendet. Die Droge besteht aus den unvollständig getrockneten reifen Früchten (Sabalis serrulatae fructus), die gemäß den Anforderungen des Europäischen Arzneibuchs mindestens 11 % Gesamtfettsäuren enthalten müssen.[10] Für den Sägepalmenextrakt (Sabalis serrulatae extractum) gelten folgende Anforderungen: mindestens 80 % Fettsäuren, mindestens 23 % Laurinsäure, mindestens 0,20 % Gesamt-Sterole und mindestens 0,10 % β-Sitosterol.[11]
Der Ausschuss für pflanzliche Arzneimittel (HMPC) der Europäischen Arzneimittel-Agentur (EMA) hat 2015 in einer Monografie Dickextrakte aus Sägepalmenfrüchten auf Basis der vorliegenden klinischen Studien bewertet.[12] Dabei differenzierte der Ausschuss Dickextrakte mit einem Droge-Extrakt-Verhältnis von 7-11 : 1 (Auszugsmittel: Hexan), denen "well-established use" zugesprochen wurde, und 7,5-14,3:1 (Auszugsmittel: Ethanol), denen lediglich "traditional use" zugebilligt wurde. Erstere Dickextrakte können für die symptomatische Behandlung einer benignen Prostatahyperplasie eingesetzt werden, während die ethanolisch ausgezogenen Dickextrakte für die Linderung von Symptomen der unteren Harnwege im Zusammenhang mit einer gutartigen Prostatahyperplasie zugelassen sind.[13]
In Deutschland sind Kombinationen mit einem Trockenextrakt aus Brennnesselwurzel für Miktionsbeschwerden bei benigner Prostatahyperplasie (Stadium I-II nach Alken) zugelassen.[14] Hier konnte eine Überlegenheit gegenüber Placebo klinisch bestätigt werden.[15] Die Häufigkeit nächtlicher Blasenentleerungen (Nykturie) konnte ähnlich gut reduziert werden wie durch gängige synthetische Präparate.[16]
Auch Nahrungsergänzungsmittel für Männer werden aus Sägepalme hergestellt.[1]
Für die ebenfalls diskutierten Wirkungen von Sägepalmenextrakt gegen Haarausfall, Prostatakrebs, Prostatitis und Unterfunktion der Harnblase gibt es keine wissenschaftlichen Belege (Stand 2010).[17]
Von den nordamerikanischen Ureinwohnern wurden alle Pflanzenteile vielfältig genutzt, die Früchte auch als Nahrungsmittel. Eine medizinische Verwendung lässt sich hier nicht nachweisen.[18]
Eine glauke Form der Sägepalme wird als Zierpflanze verwendet.
Die Sägepalme (Serenoa repens) ist die einzige Art der Pflanzengattung Serenoa innerhalb der Familie der Palmengewächse (Arecaceae). Sie kommt nur in den südöstlichen USA vor. Aus ihren Früchten werden Phytopharmaka gegen benigne Prostatahyperplasie gewonnen.
Serenoa repens, commonly known as saw palmetto, is a small palm, growing to a maximum height around 7–10 ft (2.1–3.0 m).
It is the sole species in the genus Serenoa. The generic name honors American botanist Sereno Watson.
It is endemic to the subtropical and tropical Southeastern United States,[4] most commonly along the south Atlantic and Gulf Coastal plains and sand hills. It grows in clumps or dense thickets in sandy coastal areas, and as undergrowth in pine woods or hardwood hammocks.[5]
Erect stems or trunks are rarely produced, but are found in some populations. It is a hardy plant; extremely slow-growing, and long-lived, with some plants (especially in Florida) possibly being as old as 500–700 years.[6]
Saw palmetto is a fan palm, with the leaves that have a bare petiole terminating in a rounded fan of about 20 leaflets. The petiole is armed with fine, sharp teeth or spines that give the species its common name. The teeth or spines are easily capable of breaking the skin, and protection should be worn when working around a saw palmetto. The leaves are light green inland, and silvery-white in coastal regions. The leaves are 1–2 m in length, the leaflets 50–100 cm long. They are similar to the leaves of the palmettos of genus Sabal. The flowers are yellowish-white, about 5 mm across, produced in dense compound panicles up to 60 cm long.
Among live oak and sabal palmetto in habitat, Punta Gorda, Florida
_in_Manatee_Springs_State_Park.jpg)
In Manatee Springs State Park, Florida
Winding trunks of an old clump, Manasota Key, Florida
Detail of flowers
A very old example of the silver variant, Largo, Florida
The fruit is a large reddish-black drupe and is an important food source for wildlife and historically for humans. The plant is used as a food plant by the larvae of some Lepidoptera species such as Batrachedra decoctor, which feeds exclusively on the plant.
Saw palmetto extract has been studied as a possible treatment for people with prostate cancer and for men with lower urinary tract symptoms associated with benign prostatic hyperplasia (BPH).[5][7][8] As of 2018, there is insufficient scientific evidence that saw palmetto extract is effective for treating cancer or BPH and its symptoms.[7][8][9]
One 2016 review of clinical studies with a standardized extract of saw palmetto (called Permixon) found that the extract was safe and may be effective for relieving BPH-induced urinary symptoms compared against a placebo.[10]
Indigenous names are reported to include: tala or talimushi ("palmetto's uncle") in Choctaw; cani (Timucua); ta ́:la (Koasati); taalachoba ("big palm", Alabama); ta:laɬ a ́ kko ("big palm", Creek); talco ́:bˆı ("big palm", Mikasuki); and guana (Taíno, possibly).[11] Saw palmetto fibers have been found among materials from indigenous people as far north as Wisconsin and New York, strongly suggesting this material was widely traded prior to European contact.[12] The leaves are used for thatching by several indigenous groups, so commonly that a location in Alachua County, Florida, is named Kanapaha ("palm house").[13] The fruit may have been used to treat an unclear form of fish poisoning by the Seminoles and Lucayans.[14]
Serenoa repens, commonly known as saw palmetto, is a small palm, growing to a maximum height around 7–10 ft (2.1–3.0 m).
Serenoa es un género monotípico con una única especie: Serenoa repens, perteneciente a la familia de las palmeras (Arecaceae). Es originario del norte de México y sudeste de los Estados Unidos.[1]
Es una planta originaria de zonas arenosas de la costa atlántica del sur de Estados Unidos (desde Florida hasta Luisiana y Carolina del Sur) y de México. Se ha aclimatado también en el sur de California.[2]
Tiene una resistencia muy sobresaliente a condiciones climáticas extremas: ciclones, salpicaduras de olas, sequía, calores caniculares, heladas e incluso son capaces de sobrevivir a incendios forestales. Aunque puede vivir en diferentes tipos de tierras, en la mayoría de los casos son suelos arenosos o calcáreos. El clima del sureste de Estados Unidos es subtropical húmedo con veranos largos y cálidos e inviernos cortos y suaves. Pero pueden presentarse olas de frío procedentes del norte y provocar heladas que la palmera resiste.
Es una planta que puede alcanzar los 3 m de altura. Las hojas pueden medir hasta 1.5 m de longitud, se disponen en forma de corona. Son de color verde brillante, en forma de abanico, acabando en una espina, tienen un reborde circular y están divididas en 15-30 lóbulos. La flor se dispone en espadaña. El fruto, comestible, desprende un olor similar al queso y tiene un sabor dulzón algo desagradable, se trata de una drupa ovoide-oblonga irregular de color negro o marrón rojizo de 2 cm de longitud que contiene una semilla dura-ovoide, lisa y de color marrón.[2]
Los frutos de Serenoa repens no contienen ningún tipo de sustancia cuya ingestión pueda suponer un riesgo para la salud,puesto que su única acción es antiandrogénica y antiestrogénica.[3]
Serenoa repens se utiliza con frecuencia en el tratamiento de la hiperplasia benigna de próstata (HBP), en pacientes que presentan síntomas leves a moderados. En los cuadros moderados a severos parecen ser más eficaces los tratamientos con fármacos o cirugía.[4] Además, algunos estudios demuestran la eficacia de esta planta contra la alopecia androgenética ya que inhibe la dihidrotestosterona (DHT).
No obstante, a pesar de los beneficios que presenta el extracto de Serenoa repens, su composición en cuanto a sustancias activas varía de un extracto a otro, debido a las distintas técnicas y estrategias extractivas empleadas en su elaboración, incluso si deriva de la misma planta. Esto hace que los efectos de un preparado no se pueden extrapolar a otras preparaciones de la misma planta.[5]
Serenoa repens fue descrita por (Bartram) Small y publicado en Journal of the New York Botanical Garden 27(321): 197. 1926.[6]
Serenoa: nombre genérico que fue nombrado en honor del botánico estadounidense, Sereno Watson (1826-1892).[7]
repens: epíteto latino que significa "rastrera".[8]
Los siguientes nombres se consideran sinónimos de Serenoa repens:[1]
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
_1.jpg)
_BHL23630201.jpg)
|formato= requiere |url= (ayuda)). Tikal Ediciones. p. 884. Falta la |url= (ayuda) Serenoa es un género monotípico con una única especie: Serenoa repens, perteneciente a la familia de las palmeras (Arecaceae). Es originario del norte de México y sudeste de los Estados Unidos.
Serenoa repens est une espèce de palmiers nains. Comme d'autres espèces, il est appelé « Palmier de Floride » ou « Chou palmiste ». C'est l'unique espèce reconnue pour le genre Serenoa, de la famille des Arecaceae.
Le genre fut dédié au botaniste américain Sereno Watson (1826-1892). L'épithète repens (« rampant » en latin) fait allusion à ses stipes souvent rampants.
Ce genre partage cette tribu (des « non encore placés ») avec six autres genres : Acoelorrhaphe, Brahea, Colpothrinax, Copernicia, Pritchardia, Washingtonia[1].
Le type a été décrit en 1791 de l'île Saint-Simons en Géorgie.
Répartition : Floride surtout, Caroline du Sud, Texas, sud-est de la Géorgie et de la Louisiane, Sud de l'Alabama et du Mississippi. Présent dans diverses régions d'Amérique centrale. Il s'agit donc d'une espèce de l'Amérique subtropicale.
Il affectionne les terrains secs et sableux, les dunes et les plaines côtières, les pinèdes inondables ou non. Il couvre de grandes surfaces dans une grande partie de la Floride, pouvant former des peuplements assez impénétrables.
Par son écologie, ce palmier apparaît comme une plante rustique.
Palmier de 1,5 à 2,5 mètres de hauteur, à croissance lente, formant des colonies.
Les usages notables sont essentiellement de deux ordres : alimentaire et médicinal.
Les fruits, évoquant des olives noires par leur taille, forme et couleur, ont été consommés comme des « petites dattes » par les indigènes pendant des siècles en Floride, Géorgie, Louisiane et dans d'autres états du sud-est de l'Amérique du Nord.
Les anciens habitants indigènes (Indiens de Floride et peut-être aussi les Maya), semblent avoir eu connaissance de propriétés médicinales de la plante[2], et lui attribuaient des propriétés aphrodisiaques (philtre d'amour)[3]. En médecine traditionnelle, les Indiens auraient utilisé les fruits pour soigner la cystite, la gonorrhée, l'hyperplasie prostatique et les irritations des muqueuses[4].
On y a récemment identifié et redécouvert certains principes actifs intéressants, et les extraits de plante entrent actuellement dans la composition de plusieurs préparations pharmaceutiques. Le produit est souvent utilisé en médecine naturelle.
L'extrait de fruit (extrait lipidostérolique) a été mis sur le marché par certains laboratoires pour traiter des troubles urinaires, notamment mictionnels, liés à l'hypertrophie bénigne de la prostate (adénome de la prostate). Mais on ne connaît pas les molécules responsables de cette action[5]. L'extrait aurait des propriétés décongestionnantes sur l'appareil urinaire, en freinant l'action de l'hormone mâle sur la prostate, ce qui permettrait de retarder le développement des adénomes prostatiques.
Son efficacité n'a cependant pas été démontrée, du moins sur les symptômes[6].
La Haute Autorité de santé (HAS), en France, conclut le 16 mars 2005 que « le rapport efficacité/sécurité de cette spécialité dans cette indication est modeste » et que le niveau de service médical rendu est modéré[7].
Il est aussi utilisé en cosmétologie naturelle pour lutter contre l'alopécie androgénique masculine. Et ceci, malgré des études menées en double aveugle montrant une absence d'efficacité[8],[9]. En médecine classique, les tests cliniques concluant à son efficacité sont controversés[10],[11].
Il entre dans la composition de nombreux compléments alimentaires (alicaments) aux USA, où on ne peut pas homologuer ses extraits comme spécialité pharmaceutique pour des raisons de réglementation.
Enfin, son activité sédative fait qu'il est aussi utilisé dans le traitement de l'insomnie, des crises de toux et de la bronchite[12].
Serenoa repens est une espèce de palmiers nains. Comme d'autres espèces, il est appelé « Palmier de Floride » ou « Chou palmiste ». C'est l'unique espèce reconnue pour le genre Serenoa, de la famille des Arecaceae.
Le genre fut dédié au botaniste américain Sereno Watson (1826-1892). L'épithète repens (« rampant » en latin) fait allusion à ses stipes souvent rampants.
Serenoja (lat. Serenoa repens, sin. Sabal serrulata), jedina vrsta vazdazelenog grma iz porodice palmi, koja čini monotipski rod serenoja (Serenoa)
Stanište ove patuljaste palme je od obale Južne Karoline, gdje raste na pješčanim dinama, do vlažnih šuma istočne Louisiane. Češće stvara nadzemno stablo u odnosu na prethodne. Listovi su joj zelenoplavi sa bodljama na granama koje podsjećaju na testeru. Više voli sunce od ostalih stabala i dosta slabije raste u potpunoj sjeni. Ima primjenu u medicini, jer se njene bobice, inače jestive sirove, koriste u lječenju bolesti prostate i urinarnog trakta, a ima indicija i da sprečavaju pojavu raka. Ova palma ima otpornost do -20°C te je iznimno prikladna za cijelu jadransku obalu a pogodna je i za plantažni uzgoj jer njene bobice postižu visoku otkupnu cijenu.
Serenoa repens (W. Bartram) Small, 1926 è una pianta della famiglia delle Arecacee, unica specie del genere Serenoa[1].
È conosciuta anche come Sabal serrulata, nome con il quale appare spesso nei testi di medicina alternativa, come palma nana americana o come saw palmetto, nome con cui viene comunemente chiamata negli Stati Uniti.
Il nome del genere è un omaggio al botanico statunitense Sereno Watson (1826-1892).
Serenoa repens è una palma con fusto che può raggiungere un'altezza tra i 2 e i 4 metri.
È una palma a ventaglio della tribù delle Trachycarpeae, con foglie aventi un semplice picciolo terminante in ventaglio arrotondato di circa 20 foglioline. Il picciolo è provvisto di spine delicate. Le foglie sono lunghe tra uno e due metri, mentre le foglioline variano tra i 50 e 100 cm di lunghezza, e sono simili alle foglie del genere Sabal.
I fiori sono di colore tra il giallognolo e il bianco, larghi 5 mm e producono una densa infiorescenza lunga fino a 60 cm.
Il frutto è una drupa di colore nero-rossastro.
Il frutto rappresenta per gli animali selvatici un'importante fonte di cibo.
La pianta viene utilizzata come nutrimento dalle larve di alcune specie di lepidotteri tra cui Batrachedra decoctor di cui la pianta è l'unico alimento[2].
È pianta molto visitata dalle api, le quali raccolgono dai suoi fiori nettare e polline.
È una pianta endemica nel sud-est degli Stati Uniti (Alabama, Florida, Georgia, Louisiana, Mississippi, Carolina del sud).[1]
Cresce in fitte boscaglie adiacenti alle coste o nei sottoboschi di pini e latifoglie.
Sono state eseguite diverse ricerche sugli estratti dei frutti che dimostrano che la Serenoa repens è ricchissima di acidi grassi e fitosteroli.
I principi attivi della pianta sono in grado di stimolare a livello prostatico i recettori estrogenici e di inibire quelli progestinici[3][4] e sono in grado di produrre effetti antiestrogenici e antiandrogenici che si manifestano con blocco causato dall'inibizione della 5-alfa-reduttasi di tipo I e II del legame da parte del diidrotestosterone a livello dei recettori androgenici[3][4][5].
I nativi americani utilizzano il frutto come cibo e come cura contro una grande varietà di problemi legati al sistema urinario e all'apparato riproduttivo. I coloni europei impararono presto a utilizzarla. Per almeno 200 anni venne usato l'estratto secco per diverse patologie: stanchezza, debolezza, problemi urogenitali e così via.
Per esempio l'eclettico fisico H. W. Felter scrisse: "La Serenoa repens è un sedativo dei nervi, un espettorante, un tonico nutritivo, agendo dolcemente sul tratto digestivo... La sua azione si esplica soprattutto sugli organi riproduttivi nel momento in cui i tessuti vengono eliminati dal corpo."
Una meta-analisi pubblicata sul Journal of the American Medical Association ha dimostrato l'efficacia nel trattamento dei sintomi della iperplasia prostatica benigna (ingrossamento della prostata) in doppio cieco con un placebo e tra due dei più comuni medicinali in commercio[6].
Vi sono anche trial clinici che mostrano l'efficacia della Serenoa repens nella cura della calvizie maschile[7].
Una ricerca ha dimostrato che nelle persone anziane la combinazione tra la Serenoa repens e la radice di ortica causano effettivo miglioramento dei sintomi del tratto urinario, ma senza la riduzione delle dimensioni della prostata, così come è stato dimostrato nel febbraio 2006 in una ricerca condotta a doppio cieco, pubblicata sul New England Journal of Medicine. Entrambe le ricerche sono state oggetto di critiche: per la prima si sospetta un difetto nella metodologia, per la seconda si ipotizza un insufficiente dosaggio del principio attivo[8].
Altri studi in vitro hanno dimostrato che le proprietà della pianta si estendono anche alla riduzione delle cellule cancerogene nella prostata, ma mancano trial clinici al riguardo.
L'estratto farmacologico è venduto in Italia e altri paesi col nome commerciale Permixon, Prosteren, Rilaprost, Saba, Serpens.[9]
Con questo principio attivo vengono commercializzati anche alcuni integratori alimentari come Prostamol[10], Prostafactors.
Gli effetti collaterali della Serenoa repens sono di gran lunga inferiori rispetto a qualsiasi analogo medicinale di sintesi (finasteride) nel trattamento della iperplasia prostatica benigna, così come citato nella meta-analisi JAMA (nausea, riduzione della libido, disfunzioni erettili); spesso però può manifestarsi nausea, specialmente quando il farmaco venga preso a stomaco vuoto. Possibilità di episodi di dolori addominali e allo stomaco per circa una mezz'ora dopo l'assunzione. Inoltre non sono state individuate interazioni dannose con medicinali di sintesi. Si consiglia comunque di evitare la somministrazione del composto a donne in gravidanza e in allattamento o a bambini piccoli, in quanto si teorizza la possibilità di interferenze ormonali. Anche se la Serenoa repens viene considerata un'erba sicura, uno dei suoi composti principali, il β-sitosterolo, è chimicamente simile al colesterolo. Alti livelli di questa sostanza nel sangue possono aumentare la probabilità di infarto in soggetti recidivi.
Serenoa repens (W. Bartram) Small, 1926 è una pianta della famiglia delle Arecacee, unica specie del genere Serenoa.
È conosciuta anche come Sabal serrulata, nome con il quale appare spesso nei testi di medicina alternativa, come palma nana americana o come saw palmetto, nome con cui viene comunemente chiamata negli Stati Uniti.
Il nome del genere è un omaggio al botanico statunitense Sereno Watson (1826-1892).
Gulsčioji serenoja (lot. Serenoa repens, sin. Sabal serrulata, angl. Saw palmetto) – arekinių (Arecaceae) šeimos palmių rūšis, priklausanti monotipinei serenojų (Serenoa) genčiai. Auga pietryčių JAV, daugiausia Meksikos įlankos pakrantėje, Floridoje.
Tai nedidelis 2-4 m augalas. Kamienas daugiašakis, lapai dideli, vėduokliški, sudaryti iš 20 lapelių (jų ilgis 50-100 cm). Žiedai gelsvai balti, 5 mm skersmens, susitelkę 60 cm ilgio šluotelėse. Vaisius – rausvai juodas kaulavaisis, valgomas.
Šios palmės vaisių ekstraktas naudojamas gėrybinės prostatos hiperplazijos simptomams gydyti. Lietuvoje parduodamas Prostamol Uno pavadinimu.
Praeityje atlikta daug šios palmės ekstrakto tyrimų; kai kurie iš jų rodė, kad ekstraktas gali būti naudingas.
2006 m. New England Journal of Medicine paskelbtais didžiausio iki šiol atlikto randomizuoto dvigubai aklo klinikinio tyrimo duomenimis,[1] gulsčiosios serenojos ekstraktas, palyginti su placebo, neturi jokio reikšmingo poveikio simptomams, susijusiems su gėrybine prostatos hiperplazija, bei objektyviems matavimams.
Gulsčioji serenoja (lot. Serenoa repens, sin. Sabal serrulata, angl. Saw palmetto) – arekinių (Arecaceae) šeimos palmių rūšis, priklausanti monotipinei serenojų (Serenoa) genčiai. Auga pietryčių JAV, daugiausia Meksikos įlankos pakrantėje, Floridoje.
Tai nedidelis 2-4 m augalas. Kamienas daugiašakis, lapai dideli, vėduokliški, sudaryti iš 20 lapelių (jų ilgis 50-100 cm). Žiedai gelsvai balti, 5 mm skersmens, susitelkę 60 cm ilgio šluotelėse. Vaisius – rausvai juodas kaulavaisis, valgomas.
Serenoa repens of zegepalm is een palm die voorkomt in het zuidoosten van de Verenigde Staten. De plant vormt er een bodembedekker in de minder donkere bossen en wouden die vooral uit eiken en dennen bestaan en komt ook voor in duinen en kuststroken.
De palm wordt 2-3 m hoog. Aan de bladaanzet van de verdroogde bladeren behoudt zij bruine vezels. De bladeren zijn zeer sterk en hebben vijfentwintig tot dertig segmenten, die dikwijls groen of blauwgroen van kleur zijn. De bladstelen zijn gewapend met kleine stekels. De talrijke witte bloempjes zijn gegroepeerd. De rijpe zwarte vruchten hebben een zoet vruchtvlees.
De plant moet in de volle zon geplaatst worden, voldoende water in de zomer krijgen, veel meststoffen en een zanderige bodem voor de drainage in de winter. Als jonge plant gevoelig voor de vorst, maar later temperaturen tot -11 °C verdragend.
Serenoa repens of zegepalm is een palm die voorkomt in het zuidoosten van de Verenigde Staten. De plant vormt er een bodembedekker in de minder donkere bossen en wouden die vooral uit eiken en dennen bestaan en komt ook voor in duinen en kuststroken.
De palm wordt 2-3 m hoog. Aan de bladaanzet van de verdroogde bladeren behoudt zij bruine vezels. De bladeren zijn zeer sterk en hebben vijfentwintig tot dertig segmenten, die dikwijls groen of blauwgroen van kleur zijn. De bladstelen zijn gewapend met kleine stekels. De talrijke witte bloempjes zijn gegroepeerd. De rijpe zwarte vruchten hebben een zoet vruchtvlees.
Serenoa repens é uma pequena palmeira nativa da América do Norte. Trata-se da única espécie do género Serenoa, pertencente à família Arecaceae. Também conhecida como "palmeira de serra". O nome serenoa é em homenagem ao botânico Sereno Watson.
Os extratos deste vegetal são usados pela medicina como antiandrógeno e antiedematoso.
Nomes populares da espécie são serenoa (espanhol), sabal (francês), saw palmetto (inglês), sägepalme (alemão).
Seus principais constituintes químicos são: ácidos graxos, carotenos, ácido cáprico, ácido caprílico, ácido capróico, ácido laúrico, ácido palmítico, ácido oleico, lípase, arabinose, galactose, resina, saponinas esteroidais, beta-sitosterol, cicloartenol, lupenona, lupeol, estigmasterol, taninos.
A planta tem sido tradicionalmente utilizada como afrodisíaca, antisseborreica, antiestrogênica, diurética, inibidora das células prostáticas, no tratamento de tumor benigno da próstata, desordem dos sistemas genital e urinário (inflamação, ruptura, entupimento de vias), impotência sexual e hiperplasia da próstata. Alivia a micção noturna frequente, aumenta o jato urinário, alivia a inflamação da próstata e trata as infeções do trato urinário. É igualmente empregada no tratamento de afeções cutâneas ( eczemas) e da queda de cabelos.
Estudos farmacológicos demonstram que a planta possui atividade antiandrogénica, antiproliferativa e antiinflamatória. A acção antiandrogénica deve-se à sua capacidade de inibir a atividade da 5 alfa-redutase, enzima que transforma a testosterona em di-hidrotestosterona, a hormona responsável pelo aumento da próstata. A ação antiproliferativa das células prostáticas deve-se à redução da concentração do fator de crescimento epidémico. A acção anti-inflamatória é obtida pela redução da fosfolipase A2, da 5-upoxigenase e da cicloxigenase, bem como das enzimas responsáveis pela síntese das prostaglandinas e dos leucotrienos, responsáveis pelo aparecimento do edema causador do desconforto urinário. Ao nível dos sintomas, verificam-se algumas melhorias, como o aumento do jato urinário, a redução do número médio de micções noturnas e diurnas, a diminuição do resíduo urinário e da dor ao urinar.
Ao contrário dos fármacos mais usados para tratar a HBP, a Serenoa repens não tem efeitos adversos na função sexual. É bem tolerada, tem eficácia clínica bem demonstrada e melhora significativamente a qualidade de vida do doente com H.B.P.
S. repens ganhou popularidade como um remédio contra a calvície (alopécia androgenética), sendo amplamente divulgada e vendida através da Internet. Todavia seu uso na automedicação pode mascarar a detecção precoce do câncer de próstata.[1]
Seu uso também pode agravar doenças epigástricas graves preexistentes. Tampouco é indicado para casos avançados de hiperplasia prostática benigna, não devendo ser utilizado sem primeiro afastar a possibilidade de câncer de próstata, nefrite, infeções do trato urinário e outras desordens nefrourológicas. Mulheres, principalmente grávidas ou em amamentação, também não devem fazer uso deste fitoterápico.[2]
Segundo estudos recentes, o extrato lipoesterólico da S. repens tem mostrado resultados altamente promissores no tratamento da hiperplasia benigna de próstata (HBP), doença degenerativa que afeta cerca de 50% dos homens a partir de 50 anos de idade e 80% dos homens na faixa dos 80 anos. A doença tem sido associada a um distúrbio na regulação de hormônios sexuais, particularmente envolvendo a testosterona, o mais importante hormônio masculino circulante, que é metabolizado a di-hidrotestosterona (DHT) pela enzima 5a-redutase. Alguns estudos demonstraram que o extrato lipoesterólico poderia inibir a atividade da 5a-redutase, e os compostos responsáveis por este efeito seriam, muito provavelmente, os fitoesteróis. Foi também comprovado que os fitoesteróis têm afinidade pelos recetores androgênicos citosólicos da DHT, podendo assim competir com este hormônio, o que resultaria na diminuição da exposição das células prostáticas à estimulação hormonal. Quanto ao processo inflamatório associado aos sintomas urológicos característicos da HBP, foi demonstrado que o extrato lipoesterólico da S. repens pode influenciar na síntese dos metabólitos inflamatórios do ácido araquidônico.[3]
Assim, a utilização do extrato de S. repens no tratamento da hiperplasia prostática benigna evitaria que a testosterona fosse convertida em DHT, hormônio responsável pela multiplicação das células prostáticas, que, quando ocorre de forma anormal, causa o aumento do órgão. Seu uso apresentou eficácia superior à tamsulosina, no manejo de pacientes com escore de sintomas superior a 10. Todavia, em 2006, por falta de estudos clínicos bem estruturados, ainda não era recomendada a utilização de fitoterápicos no manejo da HPB.[4]
Observe-se que o seu uso principal é tem sido no tratamento da hiperplasia benigna da próstata.[5] Há controvérsia em relação à indicação contra impotência e para aumento da libido, pois o mecanismo de ação da Serenoa repens é similar ao da droga finasterida. A finasterida é um inibidor de 5-alfa-reductase no tratamento da hiperplasia prostática e, em 5% dos casos, tem efeitos colaterais que incluem diminuição da libido e impotência. Estudos concluíram que, comparada à finasterida, a S. repens provoca menos efeitos colaterais e resultados mais rápidos, requerendo cerca de 30 dias para se tornar eficaz, enquanto o medicamento convencional pode necessitar de até seis meses.[6]
Dado que os compostos ativos se apresentam em concentrações reduzidas nas plantas, há uma crença de que os riscos de efeitos secundários indesejáveis, decorrente do uso de fitoterápicos sejam menores. Entretanto, muitos pesquisadores alegam que tal afirmação carece de base científica, se a correlação dose-tempo não estiver bem estabelecida.[3] O que se sabe é que nenhuma reação adversa séria foi observada em decorrência do uso do extrato lipidoesterólico da Serenoa repens. Há apenas registro de reações adversas leves e passageiras. Em um estudo com 142 pacientes ambulatoriais com idade acima dos 50 anos e HPB sintomática, foram relatados efeitos adversos, sobretudo gastrointestinais, em apenas 10% dos casos, aproximadamente. Assim, o extrato lipidoesterólico da Serenoa repens tem demonstrado ser uma terapia eficaz contra a HPB, além de muito bem tolerado pela grande maioria dos pacientes.[7]
Serenoa repens é uma pequena palmeira nativa da América do Norte. Trata-se da única espécie do género Serenoa, pertencente à família Arecaceae. Também conhecida como "palmeira de serra". O nome serenoa é em homenagem ao botânico Sereno Watson.
Os extratos deste vegetal são usados pela medicina como antiandrógeno e antiedematoso.
Nomes populares da espécie são serenoa (espanhol), sabal (francês), saw palmetto (inglês), sägepalme (alemão).
Palmierul pitic (Serenoa repens) este o specie de palmier de talie mică din familia Arecaceae. Crește în America de Nord, pe coastele Atlanticului în dunele de nisip și aproape de plajele din Florida, Texas, pe unele insule din Caraibe și în Yucatan. Palmierul pitic poate atinge 6 m înălțime, are tulpină ramificată, frunze înguste verzi-gălbui, în formă de evantai și flori de culoare violet-deschis, așezate în ciorchine. Fructele sunt ovale, de 2-3 cm, negre, sunt comestibile și conțin o pulpă de culoare maro-deschis cu aromă de vanilie.
Ingredientele active din lpalmierul pitic includ ulei volatil, ulei gras, fitosteroli, polizaharide, taninuri, compuși sterolici (beta-sitosteral, stigmasterol etc.) și substanțe estrogene, o mare varietate de acizi grași saturați și nesaturați.
Extractul este folosit pe scară largă de mai mulți ani în scopuri medicinale. Ceaiul din fructele palmierului pitic a fost frecvent recomandat pentru o varietate de afecțiuni urogenitale în special hiperplazia benignă de prostată, iar din trunchi se obține un vin de palmier, care este tonic sexual.
Acțiuni: afrodiziac, tonic nutritiv, anabolizant, estrogenic. Favorizează creșterea în greutate, combate astenia și lipsa tonusului psihic și este recomandat în tratarea calviției, impotenței, scăderea sau absența libidoului.
Palmierul pitic (Serenoa repens) este o specie de palmier de talie mică din familia Arecaceae. Crește în America de Nord, pe coastele Atlanticului în dunele de nisip și aproape de plajele din Florida, Texas, pe unele insule din Caraibe și în Yucatan. Palmierul pitic poate atinge 6 m înălțime, are tulpină ramificată, frunze înguste verzi-gălbui, în formă de evantai și flori de culoare violet-deschis, așezate în ciorchine. Fructele sunt ovale, de 2-3 cm, negre, sunt comestibile și conțin o pulpă de culoare maro-deschis cu aromă de vanilie.
Ingredientele active din lpalmierul pitic includ ulei volatil, ulei gras, fitosteroli, polizaharide, taninuri, compuși sterolici (beta-sitosteral, stigmasterol etc.) și substanțe estrogene, o mare varietate de acizi grași saturați și nesaturați.
Extractul este folosit pe scară largă de mai mulți ani în scopuri medicinale. Ceaiul din fructele palmierului pitic a fost frecvent recomandat pentru o varietate de afecțiuni urogenitale în special hiperplazia benignă de prostată, iar din trunchi se obține un vin de palmier, care este tonic sexual.
Acțiuni: afrodiziac, tonic nutritiv, anabolizant, estrogenic. Favorizează creșterea în greutate, combate astenia și lipsa tonusului psihic și este recomandat în tratarea calviției, impotenței, scăderea sau absența libidoului.
Serenoa repens — маленька, повільно зростаюча пальма висотою зазвичай 2-4 м, хоча окремі екземпляри досягають 6 метрів. Виростає на східному узбережжі Північної Америки. Стовбур трав'янистий з повною відсутністю камбію. Листя складні 1-2 довжиною, з листочками 50-100 см. Квітки жовтувато-білі, мають приємний аромат, діаметром 5 мм, зібрані в щільні волоті завдовжки до 60 см. З квітів восени дозрівають ягоди, схожі на маслини.
Екстракт плодів пальми інгібує синтез дигідротестостерону, що лежить в основі антиандрогенних властивостей даного продукту. Екстракт сереноа репенс має вазопротекторні властивості, зменшує проникність судин. Всі ці властивості пальми сприяють зменшенню симптомів доброякісної гіперплазії передміхурової залози. Під дією екстракту сереноа зменшуються дизуричні явища: підвищує об'ємну швидкість сечовипускання, полегшує випорожнення сечового міхура, зменшує біль і печіння при сечовипусканні, зменшує імперативні позиви до сечовипускання. Активні речовини екстракту надають також протизапальну та протинабрякову дію.
Serenoa repens là loài thực vật có hoa thuộc họ Arecaceae. Loài này được (W.Bartram) Small miêu tả khoa học đầu tiên năm 1926.[3]
Bài viết liên quan đến phân họ cau Coryphoideae này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn. Serenoa repens là loài thực vật có hoa thuộc họ Arecaceae. Loài này được (W.Bartram) Small miêu tả khoa học đầu tiên năm 1926.
Serenoa Hook.f.
Единственный вид
Сереноя[2], или Сереноа (лат. Serenoa) — монотипный род растений из семейства Пальмы. Единственный вид — Сереноя ползучая (лат. Serenoa repens): растение, произрастающее на юго-востоке США (Флорида, Арканзас, Техас), обычно в сосновых лесах или вдоль побережий, иногда также встречающееся на островах Карибского моря и на полуострове Юкатан.
Род назван в честь американского ботаника Серено Уотсона (1826—1892).
Имеется много синонимов названия этого растения, однако основной из них - Sabal serrulatum (Сабаль пильчатый), под которым Сереноя часто применяется в альтернативной медицине. Это вносит некоторую путаницу, так как Сабаль - отдельный род пальмовых с множеством видов.
Это маленькая медленно растущая пальма высотой, обычно, 2-4 м, хотя иногда отдельные экземпляры достигают 6 м.
Ствол травянистый с полным отсутствием камбия. Листья сложные 1-2 длиной, с листочками 50-100 см.
Цветки желтовато-белые, обладают приятным ароматом, диаметром 5 мм, собранные в плотные метёлки длиной до 60 см Плод — красновато-чёрная костянка овальной формы, 2-3 см длиной.
Плоды растения малосъедобны из-за крайне специфического вкуса, но есть свидетельства о том, что аборигены Флориды употребляли их в пищу: согласно повествованию Джонатана Дикинсона[en], купца, ставшего в 1696 году жертвой кораблекрушения у острова Джупитер, захватившие его с товарищами индейцы хобе ели эти «ягоды» сами и давали пленникам, но те, несмотря на голодание, далеко не сразу смогли их есть. Вкус плодов Дикинсон сравнивал «ни с чем иным, как с гнилым сыром, вымоченным в табачном соке»[3].
В недоказательной медицине применяется как вспомогательное средство при лечении нарушений функции предстательной железы.
Результаты многолетних контролируемых мониторингов использования экстракта плодов серенойи при лечении дисфункций предстательной железы, опубликованные в научной периодике, не подтверждают, что терапевтический эффект этого экстракта отличается от эффекта плацебо. Несмотря на то, что в научной публикации 2002 г.[4] отмечалось "слабое вплоть до умеренного улучшение уринальных симптомов и скорости мочеиспускания" у пациентов с диагнозом "доброкачественная гиперплазия предстательной железы", та же исследовательская группа, которые опубликовала эти данные, по мере накопления статистики и усовершенствования методики замеров, в дальнейшем пришла к выводу, что "экстракт Serenoa repens, использованный в двойных и тройных дозах, не улучшает мочеиспускание и не сказывается на размерах простаты у мужчин с симптомом сужения мочеиспускательногго канала, вызванного доброкачественной гиперплазией предстательной железы"[5]. Исследования проводились на группе мужчин с диагнозом "доброкачественная гиперплазия предстательной железы". Однако отсутствуют и доказательные данные, что экстракт плодов ползучей пальмы эффективен как профилактическое средство, упреждающее дисфункцию простаты.
Наиболее известные названия препаратов серенойи в России — Простамол, Пермиксон, Проставит, ПростОптима. В инструкциях к этим препаратам ссылки на результаты клинических замеров, доказывающих терапевтический эффект экстракта плодов серенойи при лечении нарушений функции предстательной железы, отсутствуют.
Сереноя, или Сереноа (лат. Serenoa) — монотипный род растений из семейства Пальмы. Единственный вид — Сереноя ползучая (лат. Serenoa repens): растение, произрастающее на юго-востоке США (Флорида, Арканзас, Техас), обычно в сосновых лесах или вдоль побережий, иногда также встречающееся на островах Карибского моря и на полуострове Юкатан.
Род назван в честь американского ботаника Серено Уотсона (1826—1892).
Имеется много синонимов названия этого растения, однако основной из них - Sabal serrulatum (Сабаль пильчатый), под которым Сереноя часто применяется в альтернативной медицине. Это вносит некоторую путаницу, так как Сабаль - отдельный род пальмовых с множеством видов.
分類（APG III） 界 : 植物界 Plantae 階級なし : 被子植物 angiosperms 階級なし : 単子葉類 monocots 階級なし : ツユクサ類 commelinids 目 : ヤシ目 Arecales 科 : ヤシ科 Arecaceae 亜科 : タリポットヤシ亜科 Coryphoideae 属 : ノコギリパルメット属[1] SerenoaSabal serrulatum 他[3]
和名 ノコギリパルメット[1][4]、ノコギリヤシ[1] 英名 saw palmettoノコギリパルメット（学名：Serenoa repens、英名：saw palmetto[5]）はヤシの1種。ノコギリヤシ[1]やソウパルメット[5]とも呼ばれる。
ノコギリパルメット属[1]は単型。小さなヤシで高さ2–4mになる[6]。幹は不規則に伸び、砂浜に密に群生するか松林・広葉樹のハンモックの下生えとして見られる。幹が直立することは少ないが、幾つかの個体群で記録されている。米国南西部固有種で、大西洋岸平野からメキシコ湾岸低地で一般的だが、アーカンソー南部などの内陸でも見られる。丈夫な植物で成長は極端に遅い。長寿で、特にフロリダには樹齢500–700年と推定される個体もある[7]。
"palmetto"とは、本種のような扇形の葉をもつヤシの意味を持つ[8]。属名はアメリカ人植物学者Sereno Watsonへの献名である。
掌状ヤシで無毛の葉柄を持ち、葉には約20の小葉が付く。葉柄は細かく鋭い棘で覆われており、和名や英名の由来となった。刺は容易に皮膚を傷つけるので、近づく際には注意が必要である。葉の色は内陸では明るい緑、沿岸では銀白色。葉は長さ1–2m、小葉は50–100cmになり、サバル属のものと似ている。花は淡黄色で幅5mm、長さ60cmの密な円錐花序を形成する。果実は大きく赤黒い核果で、野生動物や人の食料として重要である。未熟な果実は苦い。チョウ目幼虫の食草ともなり、特にホソキバガの一種Batrachedra decoctorは本種を専食する。
欧州人との接触以前、繊維はウィスコンシンやニューヨークまで広く取引されていた[9]。葉は茅葺屋根に用いられた[10]。果実は魚中毒の治療薬として用いられた可能性がある[11]。
果実は脂肪酸やフィトステロールに富み、その抽出物は前立腺肥大症 (BPH) の治療薬として研究されている。脱毛症[12]・多嚢胞性卵巣症候群などの高アンドロゲン状態にも用いられているが、その場合の効果は実証されていない。
欧州では伝統生薬製剤の欧州指令に従い医薬品ともなっている。
多くの臨床試験のメタ分析からは、抽出物は軽-中度のBPHに対してフィナステリド・タムスロシンより安全で効果的であるという結論が出た[13][14]しかし、その後の2つの大規模臨床試験ではプラシーボとの差異は見いだせず[15][16]、これらを含めたメタ分析では「BPHによる尿路症状に対してはプラシーボより効果的とは言えない」という結果となった[17]。これらの臨床試験は1年間で行われたが、2年間を超えて使用するとその効果はフィナステリド・タムスロシンに匹敵し、手術が必要となる確率を低下させたという報告もある[18]。
この項目は、植物に関連した書きかけの項目です。この項目を加筆・訂正などしてくださる協力者を求めています（プロジェクト:植物／Portal:植物）。 ノコギリパルメット（学名：Serenoa repens、英名：saw palmetto）はヤシの1種。ノコギリヤシやソウパルメットとも呼ばれる。
ノコギリパルメット属は単型。小さなヤシで高さ2–4mになる。幹は不規則に伸び、砂浜に密に群生するか松林・広葉樹のハンモックの下生えとして見られる。幹が直立することは少ないが、幾つかの個体群で記録されている。米国南西部固有種で、大西洋岸平野からメキシコ湾岸低地で一般的だが、アーカンソー南部などの内陸でも見られる。丈夫な植物で成長は極端に遅い。長寿で、特にフロリダには樹齢500–700年と推定される個体もある。
_001.jpg)
_001.jpg)
