nomes no trilho de navegação
Holochilus és un gènere de rosegador de la família dels cricètids. Està integrat per quatre espècies vivents, que habiten zones humides del nord, centre i centre-sud de Sud-amèrica.
Aquest gènere fou descrit l'any 1835 pel zoòleg i naturalista alemany Johann Friedrich von Brandt, com a subgènere de Mus.[1]
La seva espècie tipus és Holochilus sciureus Wagner, 1842; que fou assignada l'any 1999 per designació posterior per a continuar l'ús tradicional que es feia del gènere identificant-hi sigmodontins miomòrfids. Segons R. Voss i N. Abramson, els autors de la proposta, l'espècie tipus Mus (Holochilus) leucogaster Brandt, 1835 manca d'exemplar tipus i es basa en realitat en un espècimen de Trinomys.[2]
Taxonòmicament, la inclusió de Holochilus al grup dels orizominis és sostinguda per amples estudis, cladístics, morfològics, cariològics i de característiques moleculars.[3][4]
Tradicionalment en aquest gènere s'incloïa l'espècie fòssil Holochilus primigenus coneguda des del Plistocè mitjà de Bolívia. En el moment de descriure-la l'any 1996, Scott Steppan la considerà possiblement el tàxon ancestral dels Holochilus vivents.[5] Tanmateix, descobriments posteriors determinaren que calia separar aquest tàxon de Holochilus i incloure'l en un gènere monotípic com a Reigomys primigenus.[6]
La taxonomia dels Holochilus vivents encara presenta nombrosos interrogants. Basant-se en diferències en la morfologia craniodental, se'n reconeixen almenys quatre morfotipus, que són assimilables a les formes nominals de les quatre espècies.[7][8][9]
Seguint aquest esquema, aquest gènere es compon de quatre espècies vivents:
Les seves espècies es distribueixen des de les Guaianes, Veneçuela, Colòmbia, l'est de l'Equador i el Perú,[12][13] Bolívia, el Paraguai,[14] gran part del Brasil i de l'Uruguai,[15] i el nord-est de l'Argentina fins al sud de la província de Buenos Aires[16] i el curs mitjà del riu Atuel al departament San Rafael (província de Mendoza), a la mateixa república.[11]
Es tracta de formes de costums amfibis que viuen a climes des de tropicals fins a temperats. Habiten masses d'aigua dolça, lòtics o lèntics, amb abundant vegetació palustre.[17]
Holochilus és un gènere de rosegador de la família dels cricètids. Està integrat per quatre espècies vivents, que habiten zones humides del nord, centre i centre-sud de Sud-amèrica.
Die Sumpfratten (Holochilus) sind eine Gattung von Neuweltmäusen, die als Uferbewohner in Sumpfgebieten Südamerikas leben. Sie wurden meistens in die Nähe der Baumwollratten (Sigmodon) gestellt, doch neue molekulargenetische Analysen legen nahe, dass sie mit den Reisratten (Oryzomys) dichter verwandt sind.
Die Kopfrumpflänge liegt je nach Art zwischen 13 und 22 Zentimeter, hinzu kommt ein etwa ebenso langer Schwanz. Das Fell ist oberseits beige oder braun und unterseits weiß gefärbt. Der Körperbau ist von typischer Rattengestalt. Von den äußerlich sehr ähnlichen Baumwollratten unterscheiden sich die Sumpfratten vor allem durch die Schwimmhäute zwischen den Zehen, außerdem durch das weichere Fell.
Verbreitet sind Sumpfratten im tropischen und subtropischen Südamerika östlich der Anden. Hier leben sie an Flussufern, in Sümpfen und in Schilfwäldern. Aus Schilf und Blättern wird ein Nest gebaut, das bis zu 3 Meter über dem Wasser in Röhricht oder Sträuchern hängt. Ein Sumpfrattennest hat einen Durchmesser von bis zu 40 Zentimeter. Bei Gefahr springen die Bewohner direkt in das darunter liegende Wasser und fliehen schwimmend.
In manchen Regionen sind Sumpfratten überaus häufig. Zu den Gegenden, die ihnen perfekte Bedingungen bieten, zählt der Pantanal im Südwesten Brasiliens. Hier zählt man in manchen Sträuchern bis zu zehn Nester. In einigen Jahren kommt es zudem zu plötzlichen Populationsexplosionen, deren Ursachen nicht ganz verstanden sind. Diese rasanten Zuwächse der Populationen gehen einher mit dem Einfall von Sumpfratten in angrenzende Siedlungen. Sie enden aber ebenso plötzlich durch ein gleichfalls rätselhaftes Massensterben der Tiere.
Folgende Arten sind bekannt:
Eine vierte Art, Holochilus magnus, wird heute meistens in eine eigene Gattung Lundomys gestellt.
Die Sumpfratten (Holochilus) sind eine Gattung von Neuweltmäusen, die als Uferbewohner in Sumpfgebieten Südamerikas leben. Sie wurden meistens in die Nähe der Baumwollratten (Sigmodon) gestellt, doch neue molekulargenetische Analysen legen nahe, dass sie mit den Reisratten (Oryzomys) dichter verwandt sind.
Die Kopfrumpflänge liegt je nach Art zwischen 13 und 22 Zentimeter, hinzu kommt ein etwa ebenso langer Schwanz. Das Fell ist oberseits beige oder braun und unterseits weiß gefärbt. Der Körperbau ist von typischer Rattengestalt. Von den äußerlich sehr ähnlichen Baumwollratten unterscheiden sich die Sumpfratten vor allem durch die Schwimmhäute zwischen den Zehen, außerdem durch das weichere Fell.
Verbreitet sind Sumpfratten im tropischen und subtropischen Südamerika östlich der Anden. Hier leben sie an Flussufern, in Sümpfen und in Schilfwäldern. Aus Schilf und Blättern wird ein Nest gebaut, das bis zu 3 Meter über dem Wasser in Röhricht oder Sträuchern hängt. Ein Sumpfrattennest hat einen Durchmesser von bis zu 40 Zentimeter. Bei Gefahr springen die Bewohner direkt in das darunter liegende Wasser und fliehen schwimmend.
In manchen Regionen sind Sumpfratten überaus häufig. Zu den Gegenden, die ihnen perfekte Bedingungen bieten, zählt der Pantanal im Südwesten Brasiliens. Hier zählt man in manchen Sträuchern bis zu zehn Nester. In einigen Jahren kommt es zudem zu plötzlichen Populationsexplosionen, deren Ursachen nicht ganz verstanden sind. Diese rasanten Zuwächse der Populationen gehen einher mit dem Einfall von Sumpfratten in angrenzende Siedlungen. Sie enden aber ebenso plötzlich durch ein gleichfalls rätselhaftes Massensterben der Tiere.
Folgende Arten sind bekannt:
Die Echte Sumpfratte (Holochilus brasiliensis) lebt in Brasilien, Paraguay, Uruguay und dem nördlichen Argentinien. Die Amazonas-Sumpfratte (Holochilus sciureus) bewohnt Brasilien, Bolivien, das östliche Peru, Venezuela, Guyana, Surinam und Französisch-Guayana. Die Chaco-Sumpfratte (Holochilus chacarius) ist in Paraguay und dem nördlichen Argentinien beheimatet.Eine vierte Art, Holochilus magnus, wird heute meistens in eine eigene Gattung Lundomys gestellt.
Holochilus is a genus of semiaquatic rodents in the tribe Oryzomyini of family Cricetidae,[1] sometimes called marsh rats. It contains five living species, H. brasiliensis, H. chacarius, H. nanus, H. oxe, and H. sciureus, which are widely distributed in South America east of the Andes. A fourth species from the Pleistocene of Bolivia was formerly classified as H. primigenus, but is now placed in the genus Reigomys.
Holochilus is a genus of semiaquatic rodents in the tribe Oryzomyini of family Cricetidae, sometimes called marsh rats. It contains five living species, H. brasiliensis, H. chacarius, H. nanus, H. oxe, and H. sciureus, which are widely distributed in South America east of the Andes. A fourth species from the Pleistocene of Bolivia was formerly classified as H. primigenus, but is now placed in the genus Reigomys.
Las ratas acuáticas, ratas de agua o ratas de bañado (Holochilus) son un género de roedores cricétidos integrado por 4 especies vivientes, las que habitan en humedales del norte, centro y centro-sur de Sudamérica.
Este género fue descrito originalmente en el año 1835 por el zoólogo y naturalista alemán Johann Friedrich von Brandt, como un subgénero dentro de Mus.[1]
Su especie tipo es: Holochilus sciureus Wagner, 1842; la misma fue asignada en el año 1999 por designación subsecuente, a fin de continuar el uso tradicional que se hacía del género identificando con él a sigmodóntinos miomórfidos. Según explican R. Voss y N. Abramson, los autores de la propuesta, la especie tipo Mus (Holochilus) leucogaster Brandt, 1835 no cuenta con ejemplar tipo y se basa en realidad en un espécimen de Trinomys.[2]
Taxonómicamente, la inclusión de Holochilus en Oryzomyini es sostenida por amplios estudios, cladísticos, morfológicos, cariológicos y de características moleculares.[3][4]
Tradicionalmente en este género se incluía la especie extinta Holochilus primigeneus conocida desde el Pleistoceno medio de Bolivia; la cual al momento de describirla en el año 1996, Scott Steppan la consideró posiblemente el taxón ancestral de los Holochilus vivientes.[5] Sin embargo, descubrimientos posteriores concluyeron en separar a este taxón de Holochilus e incluirlo en un género monotípico: Reigomys primigeneus.[6]
La taxonomía de los Holochilus vivientes todavía presenta numerosos interrogantes. Sobre la base de diferencias en la morfología cráneo-dentaria, se reconocen al menos 4 morfotipos, los cuales son asimilables con las formas nominales de 4 sendas especies.[7][8][9]
Siguiendo este esquema, este género se compone de 4 especies vivientes:
Sus especies se distribuyen desde las Guayanas, Venezuela, Colombia, este de Ecuador y del Perú,[12][13] Bolivia, Paraguay,[14] gran parte de Brasil y del Uruguay[15] y el nordeste de la Argentina hasta el sur de la provincia de Buenos Aires[16] y el curso medio del río Atuel en el departamento San Rafael (provincia de Mendoza) en la misma república.[11]
Se trata de formas de hábitos anfibios que viven en climas desde tropicales hasta templados habitando en cuerpos de agua dulce, lóticos o lénticos, con abundante vegetación palustre.[17]
Las ratas acuáticas, ratas de agua o ratas de bañado (Holochilus) son un género de roedores cricétidos integrado por 4 especies vivientes, las que habitan en humedales del norte, centro y centro-sur de Sudamérica.
Holochilus Cricetidae animalia familiako generoa da[1], karraskarien barruan sailkatua.
Holochilus Cricetidae animalia familiako generoa da, karraskarien barruan sailkatua.
Holochilus est un genre de rongeurs de la famille des Cricétidés.
Selon ITIS (20 décembre 2016)[1] :
Holochilus est un genre de rongeurs de la famille des Cricétidés.
Holochilus (Brandt, 1835) è un genere di roditori della famiglia dei Cricetidi.
Al genere Holochilus appartengono roditori di piccole dimensioni, con lunghezza della testa e del corpo tra 130 e 220 mm, la lunghezza della coda tra 130 e 230 mm e un peso fino a 455 g.[1]
Il cranio è robusto e presenta un rostro largo e corto e una scatola cranica squadrata. gli incisivi superiori sono opistodonti, ovvero con le punte rivolte verso l'interno della bocca. I molari hanno la corona alta e la superficie occlusale appiattita.
Sono caratterizzati dalla seguente formula dentaria:
3 0 0 1 1 0 0 3 3 0 0 1 1 0 0 3 Totale: 16 1.Incisivi; 2.Canini; 3.Premolari; 4.Molari;Il corpo è simile a quello di un ratto ed è adattato ad una vita semi-acquatica. La pelliccia è corta, soffice e densa. Le parti dorsali sono giallo-brunastre, arancioni o fulve, spesso cosparse di peli nerastri, i fianchi sono più chiari, mentre le parti ventrali variano dal bianco all'arancione. Il muso è corto, le vibrisse sono corte e fini. Le orecchie sono piccole, rotonde e ricoperte di piccoli peli. Le zampe posteriori sono allungate ed hanno le dita palmate. Le piante hanno cinque o sei piccoli cuscinetti carnosi. La coda è di lunghezza variabile, è ricoperta finemente di peli ed è uniformemente marrone oppure bicolore. Alcuni individui presentano una frangia di peli nella parte ventrale della coda, con la funzione di supporto natatorio. Le femmine hanno 4 o 5 paia di mammelle. Sono privi di cistifellea.
Il genere è diffuso nell'America meridionale dal Venezuela fino all'Argentina nord-orientale.
Il genere comprende 6 specie.[2]
Una nuova specie è stata recentemente identificata nel Brasile nord-orientale[3]
Multimedia w Wikimedia Commons Płetwoszczurek[4] (Holochilus) – rodzaj ssaka z podrodziny bawełniaków (Sigmodontinae) w rodzinie chomikowatych (Cricetidae).
Rodzaj obejmuje gatunki występujące w Ameryce Południowej[4][5].
Do rodzaju należą następujące gatunki[4][5]:
Płetwoszczurek (Holochilus) – rodzaj ssaka z podrodziny bawełniaków (Sigmodontinae) w rodzinie chomikowatych (Cricetidae).
Holochilus é um género de roedor da família Cricetidae.
Holochilus é um género de roedor da família Cricetidae.
Holochilus är ett släkte hamsterartade gnagare med tre arter som förekommer i Sydamerika.
IUCN listar alla tre som livskraftig (LC).[2]
Dessa gnagare påminner om stora vanliga möss. De når en kroppslängd (huvud och bål) av 13 till 22 cm, en svanslängd av 13 till 23 cm och en vikt mellan 80 och 450 gram. Den mjuka pälsen är på ovansidan ljusbrun till orange och har ofta några svarta täckhår. Undersidan är ljus orange till vit med några ljusgråa ställen. Håren på svansen är gles fördelade. Mellan tårna finns simhud.[3]
Individerna vistas i marskland och andra våta område med några enstaka träd. De förekommer i låglandet och på upp till 2 000 meter höga bergstrakter. Arternas bon av växtdelar byggs nära marken eller i upp till tre meters höjd. Holochilus letar oftast under natten och sällan på dagen efter föda som utgörs av vattenväxter och blötdjur.[3]
Enligt de få undersökningar som finns sker parningen i april eller maj. Beroende på utbredningsområde föder honor en till tio ungar per kull. Hos individer i fångenskap varade dräktigheten i 26 till 30 dagar och ungarna vägde omkring 5 gram vid födelsen. Honan slutar efter cirka tre veckor med digivning och ungarna blir efter 2 till 4,5 månader könsmogna.[3]
Beståndet av dessa gnagare ökar under vissa år explosionsartat och minskar lika snabbt under andra år. Orsakerna för denna process är inte än utredd.[3]
Holochilus är ett släkte hamsterartade gnagare med tre arter som förekommer i Sydamerika.
Arterna är:
Holochilus brasiliensis hittas från södra Brasilien över Uruguay till centrala Argentina. Holochilus chacarius lever i Paraguay och nordöstra Argentina. Holochilus sciureus har ett större utbredningsområde i och vid Amazonområdet från Venezuela och regionen Guyana till centrala Brasilien, Bolivia och Peru.IUCN listar alla tre som livskraftig (LC).
Holochilus là một chi động vật có vú trong họ Cricetidae, bộ Gặm nhấm. Chi này được Brandt miêu tả năm 1835.[1] Loài điển hình của chi này là Holochilus sciureus Wagner, 1842 (by subsequent designation - see comments below).
Chi này gồm các loài:
Bài viết liên quan đến phân họ gặm nhấm Sigmodontinae này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn. Holochilus là một chi động vật có vú trong họ Cricetidae, bộ Gặm nhấm. Chi này được Brandt miêu tả năm 1835. Loài điển hình của chi này là Holochilus sciureus Wagner, 1842 (by subsequent designation - see comments below).
澤鼠屬（Holochilus），哺乳綱、囓齒目、倉鼠科的一屬，而與澤鼠屬（大澤鼠）同科的動物尚有漁鼠屬（特威德漁鼠）、智利鼠屬（智利鼠）、艾氏林鼠屬（艾氏林鼠）、鹿鼠屬（基考鹿鼠）等之數種哺乳動物。
습지쥐속(Holochilus)은 비단털쥐과 쌀쥐족에 속하는 설치류 속이다.[1] 3종의 현존하는 종으로 이루어져 있다. 안데스 산맥 동쪽의 남아메리카 동부 지역에 널리 분포한다.
작은 설치류로 꼬리 길이 130~230mm를 제외한 몸길이가 130~220mm이고 몸무게는 최대 455g 정도이다.[2]
베네수엘라부터 아르헨티나 북동부 지역까지 남아메리카에 널리 분포한다.
3종이 알려져 있다.[1]
다음은 2006년 웩슬러 등(Weksler_et_al..)[3]의 연구에 기초한 계통 분류이다.
쌀쥐족우카얄리물쥐속, 맥코넬쌀쥐속, 핸들리쥐속, 큰머리쌀쥐속, 해먼드쌀쥐속, 톰스쌀쥐속,
나무쌀쥐속, 안데스횡단쌀쥐속
해안쌀쥐속, 세하두쌀쥐속, 흰반점산악쥐속, 회색쌀쥐속, 습지쥐속, 큰습지쥐속, 검은쌀쥐속,
남아메리카물쥐속, 갈라파고스쌀쥐속, 쌀쥐속, 브라질가짜쌀쥐속, 쌀물쥐속, 파라과이쌀쥐속
