nomes no trilho de navegação
Pogonomys és un gènere de rosegadors de la subfamília dels murins, format per sis espècies.[1]
Viuen a Nova Guinea i les illes dels voltants, així com a Austràlia. El seu hàbitat són els boscos des del nivell del mar fins a 3000 metres d'alçada.[2]
Aquest gènere està format per espècies de rosegador relativament petites, que tenen una longitud corporal d'entre 9 i 15 centímetres, amb una cua que fa de 13 a 24 centímetres i un pes de fins a 95 grams. El seu pelatge suau i llanós, varia de color entre marró vermellós i gris fosc a la part superior i blanc o gris clar a la part inferior. La cua és llarga i prènsil i te grans escates, que són predominantment de color marró, encara que a l'extrem són de color carn. Les orelles són petites i els ulls són grans.[1]
Són nocturnes, durant el dia es retiren a les fosses subterrànies. Podeu pujar bé i quedar-se als arbres de vegades. La seva dieta està formada principalment per fulles i brots.[1]
El gènere va ser descrit per primer cop per Henri Milne Edwards el 1877.[3] Anys més tard, Tate va incloure Pogonomys, amb Chiruromys com a subgènere, dins de la subfamília dels fleomins (actualment sinònim de murins) juntament amb Chiropodomys, Crateromys, Lenomys, Mallomys i Phloeomys, encara que no tenia una estreta relació amb cap d'ells excepte amb Mallomys.[4] En un estudi cromosòmic i morfomètric més recent fet per Dennis i Menzies, es van separar les espècies de Pogonomys de les de Chiruromys.[5]
El 1981, Musser va situar el gènere dins la divisió Pogonomys.[6] En posteriors estudis, Lecompte et al. el van col·locar dins la tribu dels hidrominis.[7]
Actualment el gènere està format per hi ha cinc espècies:
Una sisena espècie, oriünda d'Austràlia, apareix en algunes fonts amb el nom de P. mollipilosus, però encara no ha estat descrita formalment.[8]
La UICN, com altres fonts, només inclouen 5 espècies.[9] D'aquestes P. fergussoniensis es considera en perill d'extinció per la seva petita àrea de distribució i la destrucció de l'hàbitat, P. championi no té dades precises, i les altres tres espècies són comunes i no estan en perill.[10][11]
Pogonomys és un gènere de rosegadors de la subfamília dels murins, format per sis espècies.
Die Greifschwanzratten (Pogonomys) sind eine Nagetiergattung aus der Gruppe der Altweltmäuse (Murinae). Die Gattung umfasst fünf Arten.
Greifschwanzratten sind relativ kleine, mäuseähnliche Tiere. Sie erreichen eine Kopfrumpflänge von 9 bis 15 Zentimetern, der Schwanz ist mit 13 bis 24 Zentimetern deutlich länger als der Rumpf und das Gewicht beträgt bis zu 95 Gramm. Das Fell ist weich und wollig, seine Färbung variiert an der Oberseite von rotbraun über grau bis schwärzlich, die Unterseite ist weiß oder hellgrau gefärbt. Der lange, zum Greifen verwendbare Schwanz ist mit großen Schuppen versehen, er ist überwiegend braun gefärbt, nur die Spitze ist fleischfarben. Die Ohren sind klein, die Augen hingegen groß.
Greifschwanzratten leben auf Neuguinea und vorgelagerten Inseln sowie in Australien. Ihr Lebensraum sind Wälder vom Meeresniveau bis in 3000 Meter Seehöhe. Sie sind nachtaktiv, tagsüber ziehen sie sich in unterirdische Baue zurück. Sie können gut klettern und halten sich zeitweise auf den Bäumen auf. Ihre Nahrung besteht vorwiegend aus Blättern und Schösslingen.
Innerhalb der Altweltmäuse sind die Greifschwanzratten die Namensgeber der Pogonomys-Gattungsgruppe, einer vorwiegend in Neuguinea beheimateten Gruppe, die daneben noch die Gattungen Abeomelomys, Hörnchenzahnratten (Anisomys), Chiruromys, Coccymys, Coryphomys, Weißohr-Riesenratten (Hyomys), Neuguinea-Kleinzahnratten (Macruromys), Riesenbaumratten (Mallomys), Mammelomys, Pogonomelomys, Flores-Höhlenratten (Spelaeomys), und Neuguinea-Weißschwanzratten (Xenuromys) umfasst.
Nach genetischen Untersuchungen von Lecompte et al. (2008) sind die Tiere der Pogonomys-Gruppe Teil einer vorwiegend in Neuguinea und Australien verbreiteten Radiation der Altweltmäuse, den Hydromyini. Diese Radiation umfasst noch die Chrotomys-Gruppe, die Hydromys-Gruppe, die Lorentzimys-Gruppe, die Pseudomys-Gruppe, die Uromys-Gruppe und die Xeromys-Gruppe. Mit den Eigentlichen Ratten (Rattus) sind sie hingegen nur entfernt verwandt.
Es werden fünf Arten unterschieden.
P. fergussoniensis gilt aufgrund des kleinen Verbreitungsgebietes und der Zerstörung ihres Lebensraums laut IUCN als „stark gefährdet“ (endangered), für P. championi fehlen genaue Daten, die übrigen drei Arten sind häufig und nicht gefährdet.
Die Greifschwanzratten (Pogonomys) sind eine Nagetiergattung aus der Gruppe der Altweltmäuse (Murinae). Die Gattung umfasst fünf Arten.
Pogonomys is a genus of rodent in the family Muridae, found in New Guinea and the D'Entrecasteaux Islands, with one species (the Prehensile-tailed Rat) being found also in Australia.
Species include:
Pogonomys is a genus of rodent in the family Muridae, found in New Guinea and the D'Entrecasteaux Islands, with one species (the Prehensile-tailed Rat) being found also in Australia.
Species include:
Champion's tree mouse (Pogonomys championi) D'Entrecasteaux Archipelago pogonomys (Pogonomys fergussoniensis) Large tree mouse (Pogonomys loriae) Chestnut tree mouse (Pogonomys macrourus) Prehensile-tailed rat (Pogonomys mollipilosus) Gray-bellied tree mouse (Pogonomys sylvestris)Pogonomys Muridae animalia familiako generoa da[1], karraskarien barruan sailkatua.
Pogonomys Muridae animalia familiako generoa da, karraskarien barruan sailkatua.
Pogonomys est un genre de rongeurs de la sous-famille des Murinés. Ce sont des rats à queue préhensile.
Ce genre comprend les espèces suivantes :
Selon ITIS :
avec en plus, selon MSW :
Pogonomys est un genre de rongeurs de la sous-famille des Murinés. Ce sont des rats à queue préhensile.
Pogonomys (Milne-Edwards, 1877) è un genere di Roditori della famiglia dei Muridae.
Al genere Pogonomys appartengono roditori di piccole dimensioni, con lunghezza della testa e del corpo tra 92 e 150 mm, la lunghezza della coda tra 135 e 254 mm e un peso fino a 128 g.[1]
Il cranio è largo con un rostro corto e ampio, una regione intra-orbitale stretta, una scatola cranica completa ed un palato largo. La bolla timpanica è piccola e rotonda.
Sono caratterizzati dalla seguente formula dentaria:
I: 1 1 {displaystyle {frac {1}{1}}} 
La pelliccia è soffice. Il genere è adattato alla vita arboricola. La coda è prensile, con la parte terminale dorsale priva di peli e di scaglie. Le scaglie non si sovrappongono ed hanno tre peli ciascuna. Le zampe sono corte e larghe. Il quinto dito è allungato, ma l'alluce non è opponibile. Le femmine hanno un paio di mammelle pettorali e due paia inguinali.
Questo genere è endemico della Nuova Guinea.
Il genere comprende 5 specie.[2]
Pogonomys (Milne-Edwards, 1877) è un genere di Roditori della famiglia dei Muridae.
Kibiauodegės žiurkės (lot. Pogonomys, angl. Prehensile - tailed rats, vok. Greifschwanzratten) – pelinių (Muridae) šeimos graužikų gentis. Išvaizda panašios į žiurkes. Kūnas 11,5-17 cm, uodega – 16,5-25 cm ilgio. Kailis tankus ir švelnus. Nugara pilka, rusvai ruda iki tamsiai rudos ar beveik juoda. Pilvas baltas ar tamsiai geltonas. Uodega apaugusis retais plaukais, o jos viršus visai beplaukis. Kojos pritaikytos laipioti medžiais, o uodega kabintis už šakų.
Paplitusios Naujojoje Gvinėjoje. Gyvena medžiuose.
Gentyje yra šios rūšys:
Kibiauodegės žiurkės (lot. Pogonomys, angl. Prehensile - tailed rats, vok. Greifschwanzratten) – pelinių (Muridae) šeimos graužikų gentis. Išvaizda panašios į žiurkes. Kūnas 11,5-17 cm, uodega – 16,5-25 cm ilgio. Kailis tankus ir švelnus. Nugara pilka, rusvai ruda iki tamsiai rudos ar beveik juoda. Pilvas baltas ar tamsiai geltonas. Uodega apaugusis retais plaukais, o jos viršus visai beplaukis. Kojos pritaikytos laipioti medžiais, o uodega kabintis už šakų.
Paplitusios Naujojoje Gvinėjoje. Gyvena medžiuose.
Gentyje yra šios rūšys:
Pogonomys championi Pogonomys loriae Ilgauodegė kibiauodegė žiurkė (Pogonomys macrourus) Pogonomys sylvestris Pogonomys fergussoniensisPogonomys is een geslacht van knaagdieren uit de muizen en ratten van de Oude Wereld dat voorkomt op Nieuw-Guinea en een aantal nabijgelegen eilanden en in het noordoosten van Australië. Ze zijn het nauwste verwant aan Chiruromys, Anisomys, Coccymys en Hyomys. Chiruromys werd tot 1979 als een ondergeslacht van Pogonomys gezien. Pogonomys omvat grote, in bomen levende muizen (of ratten) met een grijpstaart.
Er zijn zeven soorten (twee onbeschreven):
Pogonomys is een geslacht van knaagdieren uit de muizen en ratten van de Oude Wereld dat voorkomt op Nieuw-Guinea en een aantal nabijgelegen eilanden en in het noordoosten van Australië. Ze zijn het nauwste verwant aan Chiruromys, Anisomys, Coccymys en Hyomys. Chiruromys werd tot 1979 als een ondergeslacht van Pogonomys gezien. Pogonomys omvat grote, in bomen levende muizen (of ratten) met een grijpstaart.
Er zijn zeven soorten (twee onbeschreven):
Pogonomys championi (Telefomin- en Tifalmin-valleien van Nieuw-Guinea) Pogonomys fergussoniensis (Goodenough, Normanby en Fergusson) Pogonomys loriae (bergen van Nieuw-Guinea) Pogonomys macrourus (Nieuw-Guinea en nabijgelegen eilanden) Pogonomys sylvestris (bergen van Nieuw-Guinea) Pogonomys sp. 1 (Australië) (Noordoost-Australië) (correcte naam onzeker) Pogonomys sp. 2 (Snow Mountains) (Snow Mountains)
Multimedia w Wikimedia Commons Myszarek[3] (Pogonomys) – rodzaj ssaka z podrodziny myszy (Murinae) w rodzinie myszowatych (Muridae). Został on opisany naukowo w 1877 roku przez A. Milne-Edwardsa[4].
Rodzaj obejmuje gatunki występujące w Australii i na Nowej Gwinei[4][3].
Pogonomys: gr. πωγων pōgōn, πωγωνος pōgōnos – broda; μυς mus, μυός muos – mysz[5].
Rodzaj ten należy do australijskich i nowogwinejskich „starych endemitów”. Jest spokrewniony z rodzajami Anisomys, Chiruromys, Coccymys, Hyomys i przypuszczalnie Mallomys[4]. Do rodzaju należą następujące gatunki[3][4]:
Myszarek (Pogonomys) – rodzaj ssaka z podrodziny myszy (Murinae) w rodzinie myszowatych (Muridae). Został on opisany naukowo w 1877 roku przez A. Milne-Edwardsa.
Pogonomys é um género de roedor da família Muridae.
Pogonomys[1] är ett släkte av däggdjur som ingår i familjen råttdjur.[1]
Arterna når en kroppslängd (huvud och bål) av 9 till 15 cm, en svanslängd av 13 till 25 cm och en vikt mellan 28 och 128 g. Pogonomys loriae är den tyngsta arten. Den täta och ulliga pälsen varierar på ovansidan mellan grå-, brun-, röd- och svartaktig. Hos blekare individer finns vanligen silverfärgade hår inblandade. På buken och extremiteterna är pälsen ljusare till vitaktig. Svansen är täckt av fjäll samt av glest fördelade hår. Den är brun, ofta med köttfärgad spets, och kan användas som gripverktyg. Det korta huvudet kännetecknas av stora ögon. Tummen och stortån är något motsättlig och alla tår är utrustade med klor.[2]
Medlemmar av släktet förekommer på Nya Guinea och på ögrupper i närheten. De vistas i låglandet och i bergstrakter upp till 3000 meter över havet. Arterna är aktiva på natten och de klättrar i växtligheten eller vistas på marken. Individerna gräver tunnlar. De äter blad, gräs, bambu och andra unga växtdelar.[2]
Hanar och honor bildar flockar som vanligen har upp till fem medlemmar (ibland upp till 15). På Nya Guinea sker fortplantningen under den torra perioden. Beroende på art föder honor 2 till 4 ungar per kull. Med människans vård kan de leva cirka 2,5 år.[2]
IUCN listar Pogonomys fergussoniensis som lever endemisk på D'Entrecasteaux-öarna som starkt hotad (EN) och alla andra som livskraftig (LC).[3]
Kladogram enligt Catalogue of Life[1]:
PogonomysWilson & Reeder (2005) samt IUCN listar ytterligare en art i släktet, Pogonomys fergussoniensis.[4][3]
Wikispecies har information om Pogonomys.
Wilson & Reeder (2005) samt IUCN listar ytterligare en art i släktet, Pogonomys fergussoniensis.
Pogonomys là một chi động vật có vú trong họ Muridae, bộ Gặm nhấm. Chi này được Milne-Edwards miêu tả năm 1877.[1] Loài điển hình của chi này là Mus (Pogonomys) macrourus Milne-Edwards, 1877.
Chi này gồm các loài:
Pogonomys là một chi động vật có vú trong họ Muridae, bộ Gặm nhấm. Chi này được Milne-Edwards miêu tả năm 1877. Loài điển hình của chi này là Mus (Pogonomys) macrourus Milne-Edwards, 1877.
卷尾鼠屬（Pogonomys）是哺乳綱囓齒目鼠科鼠亞科的一屬，而與卷尾鼠屬（長尾卷尾鼠）同科的動物尚有非洲柔毛鼠屬（小柔毛鼠）、芒鼠屬（窪地芒鼠）、猴足鼠屬（猴足鼠）等之數種哺乳動物。
本屬物種生活於大洋洲，只出現於新畿內亞島、當特爾卡斯托群島，, with one species (the Prehensile-tailed Rat（英语：Prehensile-tailed Rat）) being found also in Australia.
本屬物種計有：
Category:Rodent genera（英语：Category:Rodent genera） Category:Taxa named by Henri Milne-Edwards（英语：Category:Taxa named by Henri Milne-Edwards）
잡는꼬리쥐속(Pogonomys)은 쥐과 쥐아과에 속하는 설치류 속 분류군이다.[1] 뉴기니섬과 당트르카스토 제도에서 발견되며, 잡는꼬리쥐 한 종은 오스트레일리아에서도 발견된다.
꼬리 길이 135~254mm를 제외한 몸길이가 92~150mm인 작은 설치류이다. 몸무게는 최대 128g이다.[2] 두개골은 넓고, 짧고 넓은 주둥이와 좁은 안와 구역, 완비된 두개골 상자, 넓은 구개를 갖고 있다. 털은 부드럽다.
뉴기니섬의 토착종이다.
5종이 알려져 있다.[1]
다음은 2008년 레콤프테 등(Lecompte et al.)[3]의 연구에 기초한 계통 분류이다.
물쥐족 필리핀 계통 사훌 계통
![[1]](http://web.archive.org/web/20060306110408/http://www.scienceinpublic.com/sciencenow/2005/rominarader/Romina%20Pogonomys_small.jpg){kind=link}