Other Physical Features: endothermic ; bilateral symmetry
Perception Channels: tactile ; chemical
Key Reproductive Features: gonochoric/gonochoristic/dioecious (sexes separate); sexual
Els megadermàtids (Megadermatidae) són una família de ratpenats de l'Àfrica Central, el sud d'Àsia i Austràlia. Són ratpenats relativament grans, amb una mida corporal de 6,5–14 cm. Tenen ulls grans, orelles molt grans i un nas prominent. Tenen una ampla membrana entre les potes posteriors, però manquen de cua. Són primàriament insectívors, però també s'alimenten d'una ampla varietat de petits vertebrats.[1]
Els megadermàtids (Megadermatidae) són una família de ratpenats de l'Àfrica Central, el sud d'Àsia i Austràlia. Són ratpenats relativament grans, amb una mida corporal de 6,5–14 cm. Tenen ulls grans, orelles molt grans i un nas prominent. Tenen una ampla membrana entre les potes posteriors, però manquen de cua. Són primàriament insectívors, però també s'alimenten d'una ampla varietat de petits vertebrats.
Megadermovití (Megadermatidae) je čeleď netopýrů, jejíž jedinci žijí ve střední Africe, ve východní a jižní Asii a v Austrálii. Má 4 žijící rody, které obsahují 5 druhů:
Megadermovití (Megadermatidae) je čeleď netopýrů, jejíž jedinci žijí ve střední Africe, ve východní a jižní Asii a v Austrálii. Má 4 žijící rody, které obsahují 5 druhů:
rod Cardioderma megaderma africká (Cardioderma cor) rod Lavia megaderma žlutokřídlá (Lavia frons) rod Macroderma megaderma australská (Macroderma gigas) rod Megaderma megaderma indická (Megaderma lyra) megaderma malá (Megaderma spasma) rod Saharaderma (vyhynulý) Saharaderma pseudovampyrusDie Großblattnasen (Megadermatidae) sind eine Fledermausfamilie. Die sechs Arten sind im mittleren Afrika, Süd- und Südostasien sowie in Australien verbreitet. Mit den Blattnasen (Phyllostomidae), einer neuweltlichen Fledermausfamilie, sind sie nicht näher verwandt.
Diese Fledermäuse sind relativ groß und wiegen 20 bis 200 Gramm. Die Australische Gespenstfledermaus ist die größte Fledermausart weltweit. Kennzeichen sind die großen Ohren, die an der Basis durch ein Hautband verbunden sind, sowie die langen, aufgerichteten Nasenblätter. Diese wirken wie ein Megaphon, sie verstärken die Ultraschalllaute, die sie mit der Nase ausstoßen und die ihnen zur Echolokation dienen. Die Schwanzmembran ist gut entwickelt, allerdings haben Großblattnasen keinen Schwanz.
Bis auf die Gelbflügelfledermaus, die Bäume bevorzugt, schlafen sie in Höhlen, Felsspalten, Gebäuden oder hohlen Bäumen je nach Art allein oder in Gruppen bis zu 100 Tieren. Großblattnasen sind Fleischfresser, neben Insekten machen auch Wirbeltiere (zum Beispiel Nagetiere, kleinere Fledermäuse, Vögel oder Echsen) bei allen Arten mit Ausnahme der Gelbflügelfledermaus einen Teil der Nahrung aus.
Großblattnasen werden in fünf Gattungen mit sechs Arten unterteilt:
Die Großblattnasen (Megadermatidae) sind eine Fledermausfamilie. Die sechs Arten sind im mittleren Afrika, Süd- und Südostasien sowie in Australien verbreitet. Mit den Blattnasen (Phyllostomidae), einer neuweltlichen Fledermausfamilie, sind sie nicht näher verwandt.
Diese Fledermäuse sind relativ groß und wiegen 20 bis 200 Gramm. Die Australische Gespenstfledermaus ist die größte Fledermausart weltweit. Kennzeichen sind die großen Ohren, die an der Basis durch ein Hautband verbunden sind, sowie die langen, aufgerichteten Nasenblätter. Diese wirken wie ein Megaphon, sie verstärken die Ultraschalllaute, die sie mit der Nase ausstoßen und die ihnen zur Echolokation dienen. Die Schwanzmembran ist gut entwickelt, allerdings haben Großblattnasen keinen Schwanz.
Bis auf die Gelbflügelfledermaus, die Bäume bevorzugt, schlafen sie in Höhlen, Felsspalten, Gebäuden oder hohlen Bäumen je nach Art allein oder in Gruppen bis zu 100 Tieren. Großblattnasen sind Fleischfresser, neben Insekten machen auch Wirbeltiere (zum Beispiel Nagetiere, kleinere Fledermäuse, Vögel oder Echsen) bei allen Arten mit Ausnahme der Gelbflügelfledermaus einen Teil der Nahrung aus.
Großblattnasen werden in fünf Gattungen mit sechs Arten unterteilt:
die Australische Gespenstfledermaus (Macroderma gigas), die Falschen Vampire (Megaderma) mit zwei Arten, dem Indischen Falschen Vampir (Megaderma lyra) und dem Malaiischen Falschen Vampir (Megaderma spasma) die Gelbflügelfledermaus (Lavia frons) die Herznasenfledermaus (Cardioderma cor) Eudiscoderma thongareeaeLos megadermatids (Megadermatidae) son una familha de quiroptèrs del sosòrdre dels Microchiroptera. Es la familha dels « falses vampirs ».
Demest los falses vampirs, se tròba lo nas en còr (Cardioderma cor). Aquesta espècia viu en Africa. Longtemps òm a cregut que se noirissiá de sang. En realitat, aqueste vampir pretendut de 30 cm es sustot un insectivòr. Li arriba çaquelà de completar son repais amb de pichons rosegaires e de lausèrts.
Los megadermatids (Megadermatidae) son una familha de quiroptèrs del sosòrdre dels Microchiroptera. Es la familha dels « falses vampirs ».
Demest los falses vampirs, se tròba lo nas en còr (Cardioderma cor). Aquesta espècia viu en Africa. Longtemps òm a cregut que se noirissiá de sang. En realitat, aqueste vampir pretendut de 30 cm es sustot un insectivòr. Li arriba çaquelà de completar son repais amb de pichons rosegaires e de lausèrts.
Найзатумшуктар (лат. Megadermatidae) — жарганаттардын бир тукуму, булардын кыйла түрү бар: Африка найзатумшугу (лат. Lavia frons), ири найзатумшук (Megaderma lyra), Түштүк Индистан найзатумшугу (Lyroderma lyra).
Найзатумшуктар (лат. Megadermatidae) — жарганаттардын бир тукуму, булардын кыйла түрү бар: Африка найзатумшугу (лат. Lavia frons), ири найзатумшук (Megaderma lyra), Түштүк Индистан найзатумшугу (Lyroderma lyra).
Megadermatidae, or false vampire bats, are a family of bats found from central Africa, eastwards through southern Asia, and into Australia. They are relatively large bats, ranging from 6.5 cm to 14 cm in head-body length. They have large eyes, very large ears and a prominent nose-leaf. They have a wide membrane between the hind legs, or uropatagium, but no tail. Many species are a drab brown in color, but some are white, bluish-grey or even olive-green, helping to camouflage them against their preferred roosting environments. They are primarily insectivorous, but will also eat a wide range of small vertebrates.[1]
False vampire bats are relatively large, with combined head and body lengths that range from 65–140 mm (2.6–5.5 in). Their forearm lengths range from 50–115 mm (2.0–4.5 in). They all lack tails. The ghost bat is the largest member of the family. All the species have very large ears with divided tragi. They have long nose-leaves. All species are similar in that they lack upper incisors, though not all species have the same dental formulae.[2] The lesser false vampire bat and greater false vampire bat have a dental formula of 0.1.2.32.1.2.3 × 2 = 28, while the ghost bat, heart-nosed bat, Thongaree's disc-nosed bat, and yellow-winged bat have a dental formula of 0.1.1.32.1.2.3 × 2 = 26.[3][2]
These species are collectively called false vampire due to the old misconception that they were sanguivorous like the true vampire bats. The ghost bat, heart-nosed bat, lesser false vampire bat, and greater false vampire bat feed on insects and small vertebrates; the yellow-winged bat and Thongaree's disc-nosed bat are likely fully insectivorous.[3][2][4] The heart-nosed bat, greater false vampire bat, and the ghost bat are three of the few bat-eating bats in the world.[4][5] All species of this family are nocturnal, with the exception of the yellow-winged bat which is sometimes active in daylight.[2]
Megadermatidae (false vampire bats)
Craseonycteridae (Kitti's hog-nosed bat)
Rhinopomatidae (mouse-tailed bats)
Hipposideridae (Old World leaf-nosed bats)
Rhinolophidae (horseshoe bats)
Internal relationships of the Rhinolophoidea, according to a 2011 study[6] MegadermatidaeMegaderma spasma (lesser false vampire bat)
Megaderma lyra (greater false vampire bat)
Lavia frons (yellow-winged bat)
Cardioderma cor (heart-nosed bat)
Macroderma gigas (ghost bat)
Internal relationships of the Megadermatidae, according to a 2015 study[7]Megadermatidae is a family within the Rhinolophoidea superfamily. Genetic analysis shows that it is the most basal member of the superfamily. It is a monophyletic family of bats, based on genetic analysis.[6]
There is confusion about the relationship of species within Megadermatidae. A 2015 study concluded that, while they did not have enough genetic data to fully resolve these relationships, the two Megaderma species should be in separate genera. The authors of the 2015 paper suggested that the greater false vampire bat, Megaderma lyra, should be renamed as Lyroderma lyra.[7] The recovered cladogram in the 2015 study had relatively low posterior probabilities, however, underscoring the need for future study to achieve higher resolution.[7] Note that Thongaree's disc-nosed bat, Eudiscoderma thongareeae, was not included in this analysis, as it was not described as a new species until 2015.[3]
Megadermatidae is a relatively old family, appearing in the fossil record as early as 37 million years ago.[6] Several fossil species have been described, including:[8]
All Megadermatidae species are evaluated as least concern by the IUCN with the exception of the ghost bat, which is vulnerable, and Thongaree's disc-nosed bat, which is critically endangered.[12][13]
A list of extant species includes,
Family Megadermatidae
Megadermatidae, or false vampire bats, are a family of bats found from central Africa, eastwards through southern Asia, and into Australia. They are relatively large bats, ranging from 6.5 cm to 14 cm in head-body length. They have large eyes, very large ears and a prominent nose-leaf. They have a wide membrane between the hind legs, or uropatagium, but no tail. Many species are a drab brown in color, but some are white, bluish-grey or even olive-green, helping to camouflage them against their preferred roosting environments. They are primarily insectivorous, but will also eat a wide range of small vertebrates.
Los megadermátidos (Megadermatidae), son una familia de murciélagos microquirópteros conocidos vulgarmente como falsos vampiros o murciélagos aliamarillos. Se encuentran en África central, Asia meridional y Australia tropical. Son murciélagos relativamente grandes, con una medida corporal de 6,5 a 14 centímetros. Tienen ojos grandes y orejas y nariz prominentes. Disponen de una amplia membrana de vuelo, y aunque carecen de cola, un vaso sanguíneo visible ocupa la línea central del patagio interfemoral.[1] Son primariamente insectívoros, pero también se alimentan de una amplia variedad de pequeños vertebrados.[2]
Se han descrito los siguientes géneros y especies actuales:[3]
Además, se conocen los siguientes géneros fósiles:
Los megadermátidos (Megadermatidae), son una familia de murciélagos microquirópteros conocidos vulgarmente como falsos vampiros o murciélagos aliamarillos. Se encuentran en África central, Asia meridional y Australia tropical. Son murciélagos relativamente grandes, con una medida corporal de 6,5 a 14 centímetros. Tienen ojos grandes y orejas y nariz prominentes. Disponen de una amplia membrana de vuelo, y aunque carecen de cola, un vaso sanguíneo visible ocupa la línea central del patagio interfemoral. Son primariamente insectívoros, pero también se alimentan de una amplia variedad de pequeños vertebrados.
Les mégadermatidés (Megadermatidae) sont une famille de chiroptères du sous-ordre des Yinpterochiroptera. C'est la famille des « faux-vampires ». Il y a 5 espèces.
Les mégadermatidés ont de grandes oreilles réunies, de grands yeux , une feuille nasale, de la membrane entre les pattes et pas de queue. Ils se dirigent grâce à un système d'écholocation en émettant des ultrasons via des vibrations complexes par le nez. Ils mangent des insectes et des vertébrés[1].
Parmi les faux-vampires, on trouve le nez-en-cœur (Cardioderma cor). Cette espèce vit en Afrique. On a longtemps cru qu’elle se nourrissait de sang. En réalité, ce prétendu vampire de 30 cm est surtout un insectivore. Il lui arrive cependant de compléter son repas avec de petits rongeurs et des lézards.
Selon Mammal Species of the World (version 3, 2005) (23 septembre 2017)[2] et ITIS (23 septembre 2017)[3] :
Les mégadermatidés (Megadermatidae) sont une famille de chiroptères du sous-ordre des Yinpterochiroptera. C'est la famille des « faux-vampires ». Il y a 5 espèces.
Les mégadermatidés ont de grandes oreilles réunies, de grands yeux , une feuille nasale, de la membrane entre les pattes et pas de queue. Ils se dirigent grâce à un système d'écholocation en émettant des ultrasons via des vibrations complexes par le nez. Ils mangent des insectes et des vertébrés.
Parmi les faux-vampires, on trouve le nez-en-cœur (Cardioderma cor). Cette espèce vit en Afrique. On a longtemps cru qu’elle se nourrissait de sang. En réalité, ce prétendu vampire de 30 cm est surtout un insectivore. Il lui arrive cependant de compléter son repas avec de petits rongeurs et des lézards.
I Megadermatidi (Megadermatidae H.Allen, 1864) sono una famiglia di pipistrelli, del sottordine dei Microchirotteri.
Questa famiglia comprende pipistrelli con la lunghezza dell'avambraccio tra 49 mm e 115 mm e un peso fino a 216 g. Vi appartiene il pipistrello fantasma, il più grande microchirottero al mondo.
Il cranio è di proporzioni normali, il processo post-orbitale è piccolo oppure assente ed insieme alle creste sopra-orbitali forma generalmente uno scudo osseo sulla regione frontale. Le ossa pre-mascellari e gli incisivi superiori sono mancanti, sostituiti da una profonda apertura palatale che talvolta raggiunge l'altezza dei premolari superiori. I canini sono proiettati in avanti e sono muniti di una seconda cuspide. La scapole sono ampie e sono fuse con le prime costole, la prima vertebra dorsale e la settima vertebra cervicale, in maniera tale da formare un solido anello osseo. Il secondo dito della mano ha una falange, mentre gli altri ne hanno due. L'arto inferiore è allungato e possiede una fibula filiforme lunga meno della metà della tibia. Ogni dito del piede ha tre falangi, eccetto l'alluce.
La pelliccia è relativamente lunga, il colore è generalmente grigiastro, più chiaro sulle parti ventrali. Il muso è corto, gli occhi sono relativamente grandi. La foglia nasale è semplice, lunga ed eretta, formata da un lobo anteriore e da una lancetta con la punta troncata ed attraversata da un rilievo longitudinale. Le narici fuoriescono da una zona cutanea priva di peli, sotto la porzione anteriore della foglia nasale. Le orecchie sono molto lunghe ed erette, unite lungo il margine interno dalla base per quasi metà della loro lunghezza. Il trago è lungo e bifido. Sebbene la coda sia mancante o ridotta ad un piccolo tubercolo, l'uropatagio è ben sviluppato. Il calcar è sempre presente. Le ali sono grandi e larghe. Le femmine hanno una seconda coppia di mammelle fittizie, sulle quali si aggrappano con i denti i piccoli durante il volo.
Le specie di questa famiglia vivono nell'Africa subsahariana, in Asia, dall'Afghanistan alle Molucche ed in Australia.
Si rifugiano principalmente in grotte, edifici ed anche nelle cavità degli alberi.
La famiglia si suddivide in 5 generi e 6 specie viventi più due generi estinti:[1]
I Megadermatidi (Megadermatidae H.Allen, 1864) sono una famiglia di pipistrelli, del sottordine dei Microchirotteri.
Netikrieji vampyriniai (lot. Megadermatidae, angl. Large - winged bats, False vampire bats, False vampires, vok. Großblattnasen, Klaffmäuler) – šikšnosparnių (Chiroptera) šeima. Gyvūnai 65-140 mm dydžio ir 20-200 g svorio.
Šeimoje 4 gentys ir 5 rūšys:
De reuzenoorvleermuizen (Megadermatidae) zijn een familie van vleermuizen uit de tropische en subtropische delen van de Oude Wereld. De reuzenoorvleermuizen behoren tot de grootste soorten vleermuizen. Ze zijn verwant aan de klapneusvleermuizen (Rhinopomatidae), hoefijzerneusvleermuizen (Rhinolophidae) en bladneusvleermuizen van de Oude Wereld (Hipposideridae). De reuzenoorvleermuizen zijn voornamelijk carnivoor.
Reuzenoorvleermuizen hebben een kop-romplengte tussen de 65 en de 140 millimeter en een gewicht van 37 tot 123 gram. Ze hebben een lange, zijdeachtige vacht. De vachtkleur is zeer variabel. De reuzenoorvleermuizen hebben grote koppen met grote ogen. De oren zijn zeer groot en aan de basis met elkaar verbonden. Het neusblad is lang en rechtopstaand. De vleugels zijn groot en breed en de achterpoten lang en dun. Het staartmembraan is breed, maar de staart is zelf slechts rudimentair.
Reuzenoorvleermuizen zijn carnivoren, die op grote ongewervelden en kleine gewervelden als andere vleermuizen, amfibieën, reptielen en vissen jagen. Voor zonsondergang komen ze tevoorschijn om te jagen. Vanaf een hoge plaats in een boom zoeken ze naar ritselende geluiden in de vegetatie, waarna ze op jacht gaan. Soms maken ze ook gebruik van echolocatie. Met het grootste gemak stijgen ze op vanaf de grond. De prooi eten ze niet ter plekke op, maar nemen ze mee naar dezelfde hoge plaats.
De reuzenoorvleermuizen komen voor in de tropische en subtropische gebieden van Afrika, Zuid- & Zuidoost-Azië en Australië. Ze verblijven overdag in kleine groepjes in grotten, holle bomen en gebouwen.
Er zijn vijf levende soorten in vier geslachten.
De reuzenoorvleermuizen (Megadermatidae) zijn een familie van vleermuizen uit de tropische en subtropische delen van de Oude Wereld. De reuzenoorvleermuizen behoren tot de grootste soorten vleermuizen. Ze zijn verwant aan de klapneusvleermuizen (Rhinopomatidae), hoefijzerneusvleermuizen (Rhinolophidae) en bladneusvleermuizen van de Oude Wereld (Hipposideridae). De reuzenoorvleermuizen zijn voornamelijk carnivoor.
Reuzenoorvleermuizen hebben een kop-romplengte tussen de 65 en de 140 millimeter en een gewicht van 37 tot 123 gram. Ze hebben een lange, zijdeachtige vacht. De vachtkleur is zeer variabel. De reuzenoorvleermuizen hebben grote koppen met grote ogen. De oren zijn zeer groot en aan de basis met elkaar verbonden. Het neusblad is lang en rechtopstaand. De vleugels zijn groot en breed en de achterpoten lang en dun. Het staartmembraan is breed, maar de staart is zelf slechts rudimentair.
Reuzenoorvleermuizen zijn carnivoren, die op grote ongewervelden en kleine gewervelden als andere vleermuizen, amfibieën, reptielen en vissen jagen. Voor zonsondergang komen ze tevoorschijn om te jagen. Vanaf een hoge plaats in een boom zoeken ze naar ritselende geluiden in de vegetatie, waarna ze op jacht gaan. Soms maken ze ook gebruik van echolocatie. Met het grootste gemak stijgen ze op vanaf de grond. De prooi eten ze niet ter plekke op, maar nemen ze mee naar dezelfde hoge plaats.
De reuzenoorvleermuizen komen voor in de tropische en subtropische gebieden van Afrika, Zuid- & Zuidoost-Azië en Australië. Ze verblijven overdag in kleine groepjes in grotten, holle bomen en gebouwen.
Multimedia w Wikimedia Commons Lironosowate[2], lironosy (Megadermatidae) – rodzina ssaków z rzędu nietoperzy (Chiroptera).
Rodzina obejmuje gatunki zamieszkującestrefę subtropikalną i tropikalną Starego Świata (od Afryki po Australię).
Największe gatunki (australijska Macroderma gigas, indyjska Megaderma lyra) są drapieżne, polują na drobne ssaki, jaszczurki i ptaki. Mniejsze (afrykańska Lavia frons) polują na owady.
Do rodziny należą następujące rodzaje[2][3]:
Lironosowate, lironosy (Megadermatidae) – rodzina ssaków z rzędu nietoperzy (Chiroptera).
Megadermatidae é uma família de morcegos da ordem Chiroptera. Popularmente são conhecidos como falsos-vampiros. Está distribuída pela África, Ásia e Austrália.
São conhecidos 5 gêneros e 6 espécies recentes, e um gênero e espécie fóssil:[1][2][3]
Megadermatidae é uma família de morcegos da ordem Chiroptera. Popularmente são conhecidos como falsos-vampiros. Está distribuída pela África, Ásia e Austrália.
Storöronfladdermöss (Megadermatidae), är fladdermusfamilj som återfinns i centrala Afrika, österut genom södra Asien och till Australien. De är relativt stora fladdermöss, och sträcker sig mellan 6,5–14 cm i huvud-kroppslängd.[2] De har stora ögon, stora öron, och framträdande näsblad.
Arterna når en vikt mellan 20 och 200 gram. Arten Macroderma gigas är störst i underfamiljen Microchiroptera. Kännetecknande är de stora öronen som vid basen är sammanlänkade genom hud och som gav familjen sitt svenska namn. Näsbladet har samma funktion som en megafon. Fladdermössen utstöter läten i ultraljud som förstärks av näsbladet för en bättre ekolokalisering. Andra läten med vanlig ljud hjälper att försvara reviret[2]. Den del av flyghuden som sitter mellan de bakre extremiteterna är bra utvecklade, däremot saknar storöronfladdermöss svansen.
Dessa fladdermöss har inga övre framtänder men deras hörntänder är därför stora och utrustade med en extra spets. Tandformeln är I 0/2 C 1/1 P 1-2/2 M 3/3, alltså 26 till 28 tänder.[2]
Macroderma gigas
Lavia frons
Megaderma spasma trifolium, teckning av Ernst Haeckel
Med undantag av arten Lavia frons som främst vistas i trädkronan vilar de i grottor, berssprickor, byggnader och trädens håligheter. Ibland sover upp till 100 individer tillsammans. Dessa fladdermöss är köttätare, Lavia frons äter bara insekter och de andra även mindre ryggradsdjur som gnagare, fåglar, ödlor samt till och med små fladdermöss.
Familjen bildas av fem arter fördelade på fyra släkten:
De tidigaste fossilen finns från senare eocen och tidig oligocen.[2]
IUCN listar nästan alla arter som livskraftiga (least concern), bara Macroderma gigas klassificeras som sårbar (vulnerable).[3]
Wikimedia Commons har media som rör Storöronfladdermöss.
Storöronfladdermöss (Megadermatidae), är fladdermusfamilj som återfinns i centrala Afrika, österut genom södra Asien och till Australien. De är relativt stora fladdermöss, och sträcker sig mellan 6,5–14 cm i huvud-kroppslängd. De har stora ögon, stora öron, och framträdande näsblad.
Це відносно великі кажани розміром тіла від 6.5 см до 14 см довжини. Вони мають великі очі, дуже великі вуха і видний листоподібний ніс. Несправжні вампіри мають широку мембрану між задніми ногами і не мають видимого хвоста. Багато різновидів забарвлені в одноманітний коричневий колір, але є також білі, синювато-сірі або навіть коричнево-зелені. Вони передусім комахоїдні, але також поїдають маленьких хребетних тварин.[1] Зубна формула роду Megaderma: (i 0/2, c 1/1, pm 2/2, m 3/3), родів Cardioderma, Lavia, Macroderma (i 0/2, c 1/1, pm 1/2, m 3/3).
Геологічний діапазон родини: від раннього олігоцену до раннього пліоцену в Європі, від раннього олігоцену до теперішнього часу в Африці, від плейстоцену дотепер в Азії й від середнього міоцену дотепер в Австралії.
Họ Dơi ma (danh pháp khoa học: Megadermatidae) là một họ dơi phân bố ở Trung Phi, về phía đông đến Nam Á, rồi đến Úc. Chúng là dơi khá lớn, dài từ 6,5 cm đến 14 cm chiều dài đầu-thân. Chúng có mắt to, tai rất rộng và lá mũi nổi bật. Chúng có màng rộng giữa hai chân sau, nhưng thiếu đuôi. Nhiều loài màu nâu xám, nhưng có loài màu trắng, xám lam, hay thậm chí lục-ôliu, giúp chúng náu mình trong chỗ ngủ. Chúng chủ yếu ăn côn trùng, nhưng cũng ăn cả động vật có xương sống nhỏ.[1]
Rhinolophoidea
Megadermatidae
Megadermatidae
Megadermatidae là một họ trong liên họ Rhinolophoidea. Phân tích di truyền cho thấy rằng đây là họ cơ sở nhất trong liên họ. Đây là họ đơn ngành, theo phân tích di truyền.[2]
Có khó khăn nhất định trong thiết lập mối quan hệ giữa các loài trong họ Megadermatidae. Một nghiên cứu 2015 kết luận rằng, dù họ chưa có đủ tài liệu di truyền để giải quyết thỏa đáng, hai loài hiện đặt trong chi Megaderma nên được tách ra làm hai chi riêng. Các tác giả của nghiên cứu 2015 đề xuất rằng Megaderma lyra nên được đặt lại tên là Lyroderma lyra.[3] Eudiscoderma thongareeae không thuộc phạm vi nguyên cứu này, do nó được mô tả như loài mới năm 2015.[4]
Megadermatidae là một họ khá cổ, xuất hiện trong hóa thạch có niên đại tận 37 triệu năm trước.[2] Nhiều loài hóa thạch được mô tả, gồm:[5]
Megadermatidae gồm những loài dơi khá lớn, với chiều dài đầu-mình 65–140 mm (2,6–5,5 in). Chiều dài chi trước 50–115 mm (2,0–4,5 in). Chúng thiếu đuôi. Macroderma gigas là loài lớn nhất họ. Tất cả loài đều có tai rộng với gờ bình tai nhô ra, lá mũi dài. Chúng đều không có răng cửa trên, và không phải tất cả đều có chung công thức răng.[6] Megaderma spasma (dơi ma Nam) và Megaderma lyra (dơi ma Bắc) có công thức răng 0.1.2.3 2.1.2.3 × 2 = 28 {displaystyle { frac {0.1.2.3}{2.1.2.3}} imes 2=28} 
Trong tiếng Anh, chúng được gọi chung là "false vampire bat" (dơi ma cà rồng giả) do niềm tin sai rằng chúng ăn máu giống dơi ma cà rồng thực sự. M. gigas, C. cor, M. spasma và M. lyra ăn sâu bọ và động vật có xương sống nhỏ; L. frons và E. thongareeae nhiều khả năng chỉ ăn sâu bọ.[4][6][7] C. cor, M. lyra, M. gigas là ba trong số ít loài dơi ăn dơi trên thế giới.[7][8] Hầu như mọi loài đều sống về đêm, với ngoại lệ là Lavia frons mà có khi bay ra khi trời sáng.[6]
M. gigas là một loài sắp bị đe dọa, E. thongareeae là loài cực kỳ nguyên cấp, các loài Megadermatidae còn lại đều được IUCN xem là loài ít quan tâm.[9][10]
Họ Megadermatidae
Họ Dơi ma (danh pháp khoa học: Megadermatidae) là một họ dơi phân bố ở Trung Phi, về phía đông đến Nam Á, rồi đến Úc. Chúng là dơi khá lớn, dài từ 6,5 cm đến 14 cm chiều dài đầu-thân. Chúng có mắt to, tai rất rộng và lá mũi nổi bật. Chúng có màng rộng giữa hai chân sau, nhưng thiếu đuôi. Nhiều loài màu nâu xám, nhưng có loài màu trắng, xám lam, hay thậm chí lục-ôliu, giúp chúng náu mình trong chỗ ngủ. Chúng chủ yếu ăn côn trùng, nhưng cũng ăn cả động vật có xương sống nhỏ.
Megadermatidae H. Allen, 1864
Дочерние таксоны
Копьеносые, или ложные вампиры (лат. Megadermatidae) — семейство млекопитающих отряда рукокрылых подотряда летучих мышей.
Средние и крупные летучие мыши: длина тела 6,5—14 см, предплечья 5—11,5 см. Межбедренная перепонка широкая, хвост отсутствует. Морда несколько укороченная. На носу удлинённый листовидный кожистый вырост (носовой листок), торчащий кверху. Эхолокационные сигналы издают через нос, и развитый носовой листок помогает их фокусировать. Уши крупные, соединённые полоской кожи по верху головы; козелок раздвоенный. Крылья короткие и широкие. Окраска серая или бурая, однако крылья, уши и носовой листок желтовато-оранжевые. У самцов на спине имеется жёлтая кожная железа. Характерно отсутствие верхних резцов. Всего зубов 26 или 28.
Ареал охватывает субтропики и тропики Восточного полушария: Центральную и Восточную Африку, Южную и Юго-Восточную Азию, Филиппины и Австралию.
Ложные вампиры питаются не только насекомыми, но и мелкими позвоночными: спящими ящерицами, древесными лягушками, птицами, грызунами и рукокрылыми мелких биовидов[1].
Представители родов Cardioderma, Macroderma и Megaderma ловят и поедают птиц, рыб, ящериц, лягушек и других летучих мышей. Один вид (Cardioderma cor) охотится преимущественно на наземных насекомых (жуков), многоножек и скорпионов, поджидая их сидя на ветке. Большинство видов ведёт ночной образ жизни; вид Lavia frons бывает активен и днём. Днюют в пещерах, расщелинах скал, строениях, дуплах и кронах деревьев и кустов, держась поодиночке или группами до 50—100 особей. Издают ультразвуковые «песни», защищая свою кормовую территорию от других летучих мышей. Размножаются 1 раз в году, принося по 1 детёнышу, обычно в апреле—мае. Вид Lavia frons предположительно моногамен.
В ископаемом виде известны с конца эоцена — начала олигоцена.
В семействе 4 рода, представленные 5 видами. Названия приведены в соответствии с АИ[2]
Копьеносые, или ложные вампиры (лат. Megadermatidae) — семейство млекопитающих отряда рукокрылых подотряда летучих мышей.
위흡혈박쥐과(僞吸血박쥐科, Megadermatidae, False Vampire Bats)는 음박쥐아목에 속하는 박쥐 과의 하나이다. 아프리카 중부 지역, 동쪽으로 아시아 남부 지역과 오스트레일리아에서 발견된다. 비교적 큰 박쥐로 몸길이는 6.5~14 cm 정도이다. 큰 눈과 아주 큰 귀, 그리고 뚜렷한 후엽(嗅葉, nose-leaf)을 갖고 있다. 뒷다리 또는 사이에 넓은 막(膜)을 갖고 있지만, 꼬리는 없다. 대부분의 종이 어두운 갈색을 띠지만 일부는 흰색을 띠거나, 푸른 빛을 띤 회색 또는 황록색으로 보여, 둥지에서 자신을 위장하는 역할을 한다. 주로 식충성 동물이지만, 작은 척추동물 등을 다양하게 먹는다.[1]
다음은 2002년 박쥐목의 계통 분류이다.[2]
박쥐목 큰귀박쥐과 넓은 의미의 애기박쥐과좁은 의미의 애기박쥐과
위흡혈박쥐과(僞吸血박쥐科, Megadermatidae, False Vampire Bats)는 음박쥐아목에 속하는 박쥐 과의 하나이다. 아프리카 중부 지역, 동쪽으로 아시아 남부 지역과 오스트레일리아에서 발견된다. 비교적 큰 박쥐로 몸길이는 6.5~14 cm 정도이다. 큰 눈과 아주 큰 귀, 그리고 뚜렷한 후엽(嗅葉, nose-leaf)을 갖고 있다. 뒷다리 또는 사이에 넓은 막(膜)을 갖고 있지만, 꼬리는 없다. 대부분의 종이 어두운 갈색을 띠지만 일부는 흰색을 띠거나, 푸른 빛을 띤 회색 또는 황록색으로 보여, 둥지에서 자신을 위장하는 역할을 한다. 주로 식충성 동물이지만, 작은 척추동물 등을 다양하게 먹는다.
