dcsimg

Associations ( Anglèis )

fornì da BioImages, the virtual fieldguide, UK
Plant / associate
adult of Bruchidius varius is associated with Galega officinalis
Remarks: season: (late 7-early 10, late 4)5-6

licensa
cc-by-nc-sa-3.0
drit d'autor
BioImages
proget
BioImages

Description ( Anglèis )

fornì da eFloras
Erect perennial, up to 150 cm tall, branches glabrous to sparsely pubescent. Leaflets 9-21, 1.5-5.0 cm long, 4-15 mm broad, elliptic to lanceolate; stipules sagittate. Inflorescence a 25-50-flowered raceme, 7-10 cm long. Calyx teeth c. 3 mm long. Corolla white to purple. Vexillum c. 10-15 mm long. Fruit 20-50 cm long, c. 2-3 mm broad, 2-10-seeded.
licensa
cc-by-nc-sa-3.0
drit d'autor
Missouri Botanical Garden, 4344 Shaw Boulevard, St. Louis, MO, 63110 USA
sitassion bibliogràfica
Flora of Pakistan Vol. 0: 91 in eFloras.org, Missouri Botanical Garden. Accessed Nov 12, 2008.
sorgiss
Flora of Pakistan @ eFloras.org
editor
S. I. Ali & M. Qaiser
proget
eFloras.org
original
visité la sorgiss
sit compagn
eFloras

Distribution ( Anglèis )

fornì da eFloras
Distribution: Pakistan; Central and Southern Russia, Lebanon, Caucasia, Central and Southern Europe.
licensa
cc-by-nc-sa-3.0
drit d'autor
Missouri Botanical Garden, 4344 Shaw Boulevard, St. Louis, MO, 63110 USA
sitassion bibliogràfica
Flora of Pakistan Vol. 0: 91 in eFloras.org, Missouri Botanical Garden. Accessed Nov 12, 2008.
sorgiss
Flora of Pakistan @ eFloras.org
editor
S. I. Ali & M. Qaiser
proget
eFloras.org
original
visité la sorgiss
sit compagn
eFloras

Distribution ( Spagneul; Castilian )

fornì da IABIN
II, V, RM, VI, VII, VIII, IX, X
licensa
cc-by-nc-sa-3.0
drit d'autor
Universidad de Santiago de Chile
autor
Pablo Gutierrez
sit compagn
IABIN

Comprehensive Description ( Anglèis )

fornì da North American Flora
Galega officinalis L. Sp. PI. 714. 1753
A perennial herb; stem 5-10 dm. high, glabrous, growing in tufts; leaves about 1 dm. long; rachis glabrous; leaflets 11-17, oblong or lanceolate, mucrouate-cuspidate, 2-3 cm. long, glabrous; racemes 1-1.5 cm. long; bracts subulate, persistent; calyx-tube 2 mm. long, glabrous, the lobes subulate-setaceous from a deltoid base, 3 mm. long; corolla light-blue or white, about 1 cm. long; wings with an oblong reflexed basal auricle; pod linear, glabrous, 4 cm. long, acuminate at both ends, somewhat torulose.
Type locality: Italy.
Distribution: Kansas, Colorado, and Utah; escaped from cultivation or introduced incidentally in seeds; native of Europe and western Asia.
licensa
cc-by-nc-sa-3.0
sitassion bibliogràfica
Per Axel Rydberg. 1919. (ROSALES); FABACEAE; PSORALEAE. North American flora. vol 24(1). New York Botanical Garden, New York, NY

Physical Description ( Anglèis )

fornì da USDA PLANTS text
Perennial, Herbs, Taproot present, Nodules present, Stems erect or ascending, Stems less than 1 m tall, Stems solid, Stems or young twigs glabrous or sparsely glabrate, Stems or young twigs sparsely to densely hairy, Leaves alternate, Leaves petiolate, Stipules conspicuous, Stipules green, triangulate to lanceolate or foliaceous, Stipules persistent, Stipules free, Stipules cordate, lobed, or sagittate, Leaves compound, Leaves odd pinnate, Leaf or leaflet margins entire, Leaflets opposite, Leaflets 5-9, Leaflets 10-many, Leaves glabrous or nearly so, Inflorescences racemes, Inflorescence axillary, Inflorescence terminal, Bracts conspicuously present, Flowers zygomorphic, Calyx 5-lobed, Calyx glabrous, Petals separate, Corolla papilionaceous, Petals clawed, Petals pinkish to rose, Petals blue, lavander to purple, or violet, Banner petal ovoid or obovate, Wing petals narrow, oblanceolate to oblong, Keel tips obtuse or rounded, not beaked, Stamens 9-10, Stamens monadelphous, united below, Filaments glabrous, Style terete, Style persistent in fruit, Fruit a legume, Fruit unilocular, Fruit freely dehiscent, Fruit elongate, straight, Fruit exserted from calyx, Fruit compressed between seeds, Fruit torulose or moniliform, strongly constricted between seeds, Fruit beaked, Fruit 3-10 seeded, Seeds ovoid to rounded in outline, Seed surface smooth, Seeds olive, brown, or black.
licensa
cc-by-nc-sa-3.0
compilador
Dr. David Bogler
sorgiss
Missouri Botanical Garden
sorgiss
USDA NRCS NPDC
original
visité la sorgiss
sit compagn
USDA PLANTS text

Galega officinalis ( Asturian )

fornì da wikipedia AST
 src=
Galega officinalis - MHNT

Galega officinalis, llamada popularmente galega o arruda cabruno, ye una especie herbal perteneciente a la familia de les fabacees.

Carauterístiques

Ye una planta yerbácea perenne qu'algama 70-100 cm d'altor. Tarmu erecto. Fueyes que surden del raigañu, alternes, compuestes asemeyaes a la alverja, con peciolu curtiu y de color verde brillante. Los foliolos son llanceolaos y terminen en punta. Les flores son bien formoses de color rosa lila o púrpura y crecen axilares formando recímanos llargos. El mota tien cinco lóbulos, los estames tán xuníos ente sigo. El frutu ye una llegume seca con 3-5 granes brilloses.

Distribución y hábitat

Ye orixinal d'Europa central y meridional, Asia Menor ya Irán, n'España atopar dende'l ríu Guadiana al Guadiaro.

Crez en campos húmedos, hábitats arenosos anubiertos cercanos a regueros o cabianes. Ye una planta perenne. Viva mientres l'intre del añu, anque nos iviernos sume toa muerte de vida y a la llegada del mes d'abril, retoma'l so procesu vital cola nacencia de nueves plantes de les que resurden otra vegada nueves fueyes y órganos reproductores.


Principios activos

 src=
Estructura de la guanidina.

Usos melecinales

Emplegar en forma de tisana na diabetes mellitus (contién galegina, una sustanza hipoglucemiante) y p'aguiyar l'actividá de les glándules mamaries mientres la lactancia. Indicáu pa estaos nos que se riquir un aumentu de la diuresis: afecciones genitourinarias (cistitis, ureteritis, uretritis, oliguria, urolitiasis), hiperuricemia (gota), hipertensión arterial, edemes y sobrepesu con retención de líquidos. Ye por tantu un coadyuvante nel tratamientu de la diabetes.[1]

 src=
Inflorescencia

Taxonomía

Galega officinalis describióse por Carlos Linneo y espublizóse en Species Plantarum 2: 714. 1753[2]

Etimoloxía

Galega (según Archangel 1882), provién del griegu gala que significa "lleche", y de ega (provocar) yá que yera utilizada como galactógeno en pequeños animales domésticos.

officinalis: epítetu llatín que significa "planta melecinal de vienta en herbarios".

Sinonimia

Nome común

  • galega, gallega, yerba cabruno, yerba galega, indigo falsu, arruda cabruno, axatada capraria, axatada galega, yerba galega, yerba gallega.[4]

N'Arxentina:

  • alfalfa gallego[5] que ye'l nome patrón propuestu por Petetín en 1984,[6] tamién llamada afalfa inglesa.[5]

Ver tamién

Referencies

  1. «Galega officinalis». Plantes útiles: Linneo. Consultáu'l 3 d'abril de 2014.
  2. «Galega officinalis». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 17 d'abril de 2013.
  3. Sinónimos en Tela Botánico
  4. Nomes en Real Xardín Botánicu
  5. 5,0 5,1 Ángel Marzocca. 1997 Vademécum de maleces melecinales de l'Arxentina. Orientación Gráfica Editora, Buenos Aires, Arxentina.
  6. Carlos A. Petetín, 1984. "Patrón pa nomes comunes de les maleces de la República Arxentina". Revista Maleces Volume 12 nº 4. ASAM, Buenos Aires, Arxentina. Citada en Marzocca (1997) Vademécum de maleces melecinales de l'Arxentina. y en Aníbal R. Molina (2011, segunda edición) Maleces arxentines.

Enllaces esternos

Cymbidium Clarisse Austin 'Best Pink' Flowers 2000px.JPG Esta páxina forma parte del wikiproyeutu Botánica, un esfuerciu collaborativu col fin d'ameyorar y organizar tolos conteníos rellacionaos con esti tema. Visita la páxina d'alderique del proyeutu pa collaborar y facer entrugues o suxerencies.
licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Wikipedia authors and editors
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia AST

Galega officinalis: Brief Summary ( Asturian )

fornì da wikipedia AST
Galega officinalis  src= Galega officinalis - MHNT

Galega officinalis, llamada popularmente galega o arruda cabruno, ye una especie herbal perteneciente a la familia de les fabacees.

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Wikipedia authors and editors
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia AST

Dərman çəpişotu ( Aser )

fornì da wikipedia AZ
 src=
Galega officinalis

Dərman çəpişotu (lat. Galega officinalis)[1] - çəpişotu cinsinə aid bitki növü.[2]


Dahlia redoute.JPG Bitki ilə əlaqədar bu məqalə qaralama halındadır. Məqaləni redaktə edərək Vikipediyanı zənginləşdirin. Etdiyiniz redaktələri mənbə və istinadlarla əsaslandırmağı unutmayın.

Mənbə

  1. Nurəddin Əliyev. Azərbaycanın dərman bitkiləri və fitoterapiya. Bakı, Elm, 1998.
  2. Elşad Qurbanov. Ali bitkilərin sistematikası, Bakı, 2009.
licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Vikipediya müəllifləri və redaktorları
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia AZ

Galega ( Catalan; Valensian )

fornì da wikipedia CA

La galega (Galega officinalis), també anomenada ruda de cabres, alfalfa gallega o alfalfa inglesa, és una de la família fabàcies originària d'Europa central i meridional, Àsia Menor i Iran. A Catalunya la trobem a diverses poblacions com la vegueria de Lleida, de Manresa o de Barcelona. També pot créixer, molt rarament subespontània, a les contrades plujoses de l'Albera, Berguedà, Montseny, etc.

Distribució mundial

Sud-est Europa: Albània; Bulgària; Grècia; Itàlia; Romania; antiga Iugoslàvia

Etimologia

Galega (segons Archangels 1882), prové del grec gala que significa "llet", i de ega (provocar), ja que era emprada com a galactogen en petits animals domèstics.

Ecologia

Creix en camps humits, habitats arenosos inundats propers a rieres o rases. És una planta perenne. Viu durant el transcurs dels anys, encara que als hiverns desapareix tot vestigi de vida i a l'arribada del mes d'abril, reprèn el seu procés vital amb el naixement de noves plantes de les que ressorgiran un altre cop noves fulles i òrgans reproductors.

Recol·lecció: es recol·lecten les fulles tallant-les en el moment de la floració, es fragmenten i es deixen assecar a l'hombra en un lloc ben airejat i esteses sobre canyissos o en paquets. A l'assecador, la temperatura no ha de sobrepassar els 50 °C. Els cultius ja antics es poden recol·lectar diversos cops en un any. No s'han de recollir les flors i les llavors madures.

Descripció morfològica

 src=
Detall de la planta
 src=
Galega officinalis

És una planta herbàcia perenne semblant a la regalèssia que pot arribar a mesurar 70-100 cm amb una tija erecta, consistent, molt ramificada i glabrescent. Les fulles són alternes pinnaticompostes, amb 4-8 parells de folíols i un al final (el·líptics, obtusos, emarginats, apiculats amb fins a 1 cm d'amplada). Les estípules ovalo-lanceolades, grans, agudes, senceres i auriculades. Presenta una rel secundària i axonomorfa. Les inflorescències són raïms erectes (el seu peduncle és més llarg que les fulles) d'aproximadament 25-30 flors. Les flors són hermafrodites, zigomorfes i pentàmeres. El calze és campanulada, amb 5 sèpals, geperut en la base de la part superior i amb dents triangulars. La corol·la papilionàcia fa entre 10-15 cm i té també 5 pètals. El seu color pot ser blanc, lila o blau-violeta. L'androceu és monadelf amb estams units entre ells. Els fruits són unes beines que al seu interior presenten llavors marrons (llegums), mesuren uns 2-5cm x 2-3 mm i són cilíndrics, estipitats i de color vermellós. És una planta nanofarinòfita.

Farmacologia

 src=
Aspecte general de la planta

La part utilitzada (droga) de la planta són les sumitats florides i les llavors.

Composició química

Aquesta espècie conté

  • derivats de la guanidina com la galegina
  • d-peganina i hidroxigalegina
  • Flavonoides: galuteolina.
  • Tanins
  • Saponòsids
  • Principis amargants
 src=
Estructura de la guanidina

Usos medicinals

 src=
Flors

S'empra en forma de tisanes en la diabetis mellitus (conté galegina, una substància hipoglucemiant) i per estimular l'activitat de les glàndules mamàries durant la lactància. Indicat per estats en els que es requereix un augment de la diüresi: afeccions genitourinàries (cistitis, ureteritis, uretritis, oligúria, urolitiasi), hiperazotèmia, hiperuricèmia(gota), hipertensió arterial, edemes i sobrepès amb retenció de líquids. És per tant un coadjuvant en el tractament de la diabetis mellitus.

Administració. Forma galènica i posologia:

  • infusió: s'afegeixen dos grams de la sumitat florida o de llavors a un quart de litre d'aigua prèviament bullida i calent, durant 10 minuts amb agitació ocasionalment. Seguidament es procedeix a la filtració i el líquid obtingut es pot prendre abans de cada àpat. Aquesta operació es pot repetir fins a tres vegades al dia.
  • Extracte fluid: 30 - 40 gotes a l'inici dels àpats en cures setmanals discontínues.
  • Tintura: 50-100 gotes mitja hora abans dels àpats

Accions farmacològiques / propietats

Els derivats de la guanidina i els flavonoides (galuteolina) li confereixen propietats hipoglucemiants i diürètiques. A més a més es considera galactògena.

 src=
Aspectes de les fulles imparipinnades

Indicacions

Estats en els que es requereix un augment de la diüresi, afeccions genitourinàries (cistitis, uretritis, oligúria, urolitiasi), hiperazotèmia, hiperuricèmia, hipertensió arterial, edemes, sobrepès amb retenció de líquids. També és un coadjuvant en el tractament de la diabetis mellitus. Lactància.

Toxicitat

Aquesta planta ingerida resulta altament tòxica pel bestiar. Per la presència d'alcaloides és recomanable emprar-la amb precaució: no superar les dosis recomanades i prescriure de forma discontínua. Els extractes de la Galega Officinalis s'han emprat des de l'edat mitjana en el tractament de la diabetis mellitus. Es va identificar la guanidina com un dels components de l'extracte, encara que la seva administració com principi actiu pur va demostrar ser inacceptable degut a una elevada toxicitat gastrointestinal. Embaràs. No prescriure formes de dosificació amb contingut alcohòlic per l'administració oral a nens de dos anys ni a consultants en procés de deshabituació etílica. Per la presència d'alcaloides és recomanable utilitzar-la amb precaució. No s'ha de superar la dosi recomanada i s'ha de prescriure de forma discontínua. És tòxica per la ramaderia.

Bibliografia

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons (Galeria)
Commons
Commons (Categoria) Modifica l'enllaç a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Autors i editors de Wikipedia
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia CA

Galega: Brief Summary ( Catalan; Valensian )

fornì da wikipedia CA

La galega (Galega officinalis), també anomenada ruda de cabres, alfalfa gallega o alfalfa inglesa, és una de la família fabàcies originària d'Europa central i meridional, Àsia Menor i Iran. A Catalunya la trobem a diverses poblacions com la vegueria de Lleida, de Manresa o de Barcelona. També pot créixer, molt rarament subespontània, a les contrades plujoses de l'Albera, Berguedà, Montseny, etc.

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Autors i editors de Wikipedia
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia CA

Ruw'r geifr ( Galèis )

fornì da wikipedia CY
 src=
Galega officinalis

Llysieuyn blodeuol (neu legume) yw Ruw'r geifr sy'n enw gwrywaidd. Mae'n perthyn i'r teulu Fabaceae. Yr enw gwyddonol (Lladin) yw Galega officinalis a'r enw Saesneg yw Goat's rue.[1] Ceir enwau Cymraeg eraill ar y planhigyn hwn gan gynnwys Llys Llaeth.

Eraill yn yr un teulu yw: ffa soya (Glycine max), y ffa cyffredin (Phaseolus), pys gyffredin (Pisum sativum), chickpea (Cicer arietinum), cnau mwnci (Arachis hypogaea), pys per (Lathyrus odoratus) a licrs (Glycyrrhiza glabra).

Gweler hefyd

Cyfeiriadau

  1. Gerddi Kew; adalwyd 21 Ionawr 2015
Comin Wikimedia
Mae gan Gomin Wikimedia
gyfryngau sy'n berthnasol i:
licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Awduron a golygyddion Wikipedia
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia CY

Ruw'r geifr: Brief Summary ( Galèis )

fornì da wikipedia CY
 src= Galega officinalis

Llysieuyn blodeuol (neu legume) yw Ruw'r geifr sy'n enw gwrywaidd. Mae'n perthyn i'r teulu Fabaceae. Yr enw gwyddonol (Lladin) yw Galega officinalis a'r enw Saesneg yw Goat's rue. Ceir enwau Cymraeg eraill ar y planhigyn hwn gan gynnwys Llys Llaeth.

Eraill yn yr un teulu yw: ffa soya (Glycine max), y ffa cyffredin (Phaseolus), pys gyffredin (Pisum sativum), chickpea (Cicer arietinum), cnau mwnci (Arachis hypogaea), pys per (Lathyrus odoratus) a licrs (Glycyrrhiza glabra).

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Awduron a golygyddion Wikipedia
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia CY

Jestřabina lékařská ( Cech )

fornì da wikipedia CZ
 src=
Ilustrace jestřabiny lékařské

Jestřabina lékařská (Galega officinalis) je vytrvalá rostlina s odstálými nebo nicími namodralými či nafialovělými květy v bohatém hroznu, jediný druh rodu jestřabina rostoucí v české přírodě. Je považována za naturalizovaný archeofyt, který na území České republiky připutoval od Středozemního moře.

Rozšíření

Druh pocházející z jižní a jihovýchodní Evropy je nyní rozšířen také ve velké části západní a střední Evropy až po střední Rusko a dále v Malé Asii, v oblasti Kavkazu i v Íránu a Iráku. Zavlečen byl i na sever i jih Ameriky. V Česku roste téměř po celém území, nejintenzivněji v teplých oblastech termofytika a mezofytika jižní Moravy.[1][2]

Ekologie

Roste na loukách a okrajích cest, na březích vodních toků nebo nádrží i na rumištích a skládkách. Vyskytuje se také na nitrofilních a zasolených místech, mnohdy na jaře po delší dobu zaplavených. Má ráda těžší hlinité a jílovité půdy bohaté na živiny. V minulosti byla záměrně vysévána jako krmná plodina a tehdy se rozšířila do mnoha míst.[2][3]

Popis

Vytrvalá rostlina, vysoká 40 až 100 cm, která vyrůstá ze silného kořene s větevnatými oddenky. Lodyhy jsou přímé, početné, nevětvené nebo rozvětvené již od báze, v průřezu oblé, plytce rýhované a lysé. Nejspodnější listy s řapíky jsou celistvé a teprve výše se jejich čepele stávají lichozpeřenými, jsou složené z pěti až devíti párů lístků. Téměř přisedlé lístky bývají podlouhlé neb kopinaté, 1 až 4 cm dlouhé a do 1 cm široké, celokrajné, na koncích špičaté a obvykle lysé. Na lodyze u řapíků jsou polostřelovité zoubkaté palisty.

Z úžlabí listů vyrůstají koncové hrozny s 15 až 35 oboupohlavnými květy na krátkých stopkách. Obvykle převislé květy mají zvonkovitý, asi 5 mm dlouhý pěticípý kalich, jeho trojúhelníkovité zuby jsou obvykle o něco delší než kališní trubka. Koruna, asi 10 mm dlouhá, má světle modrou pavézu a bělavě namodralá křídla i člunek. V květu je do jednoho svazku srostlých 10 tyčinek, jsou i s prašníky kratší než čnělka s bliznou. Rostlina kvete v červenci až září. Ploidie druhu je 2n = 16.

Plodem je 3 až 4 cm dlouhý, přímo odstálý, válcovitý a na vrcholu v zobáček zúženy lusk, součást hroznovitého plodenství. Slabě článkovitý a lysý lusk s vyniklou žilnatinou obsahuje 4 až 7 semen, je obvykle nepukavý a většina semen se dostává do půdy až po jeho rozpadu v následujícím roce. Ledvinovitá, slabě zploštělá, asi 3,5 mm dlouhá semena mohou být olivově zelená až červeno hnědá.

Po svém okolí se rozmnožuje oddenky a vytváří husté jednodruhové kolonie. Na větší vzdálenosti se šíří semeny která klíčí až v druhé půli jara.[1][2][3][4][5]

Význam

Jestřabina lékařská má, jak napovídá druhové jméno, mnohé léčivé vlastnosti využívané v lidovém léčitelství, sbírá se hlavně její nať. Rostlina obsahuje glykosidy, aminokyseliny, sacharidy, saponiny, třísloviny a hořčiny. Usušená droga se podává formou nálevu a její hlavní léčebné vlastnosti spočívají ve snižování hladiny cukru v krvi, ke zvyšování činnosti mléčných žláz a působí také silně močopudně. Naopak její semena nejsou lidem prospěšná a ve větším množství mohou uškodit.

V minulosti byla vysévána jako pícnina obsahující hodně bílkovin i sacharidů a pro zvýšení produkce mléka se přidávala dobytku do krmiva. V současnosti se od této praxe upustilo, neboť dojivost je sice výšší, ale mléko mívá nepříznivé organoleptické vlastnosti (hořkost). Při kombinaci s jinými krmivářskými surovinami dochází k poškozování trávicího traktu a ke snižování hmotnosti zvířat. V současnosti bývá tato rychle rostoucí rostlina používána jako zelené hnojení, obohacuje půdu o organickou hmotu i atmosférický dusík.[5][6][7]

Ohrožení

V „Červeném seznamu cévnatých rostlin České republiky“ je jestřabina lékařská uvedena jako vzácnější druh vyžadující další pozornost (C4a).[1]

Galerie

Reference

  1. a b c HOUSKA, Jindřich. BOTANY.cz: Jestřabina lékařská [online]. O. s. Přírodovědná společnost, BOTANY.cz, rev. 10.07.2004 [cit. 2015-05-05]. Dostupné online. (česky)
  2. a b c DVOŘÁK, Václav. Natura Bohemica: Jestřabina lékařská [online]. Natura Bohemica, Olomouc, rev. 11.08.2014 [cit. 2015-05-05]. Dostupné online. (česky)
  3. a b BERTOVÁ, Lydia. Flóra Slovenska IV/4: Jastrabina lekárska [online]. VEDA, Vydavateľstvo Slovenskej akadémie vied, Bratislava, SK, 1988 [cit. 2015-05-05]. S. 93-95. Dostupné online. (slovensky)
  4. AtlasRostlin.cz: Jestřabina lékařská [online]. Tiscali media, a.s., Praha [cit. 2015-05-05]. Dostupné online. (česky)
  5. a b Plants For a Future: Galega officinalis [online]. Plants For a Future, Dawlish, Devon, UK [cit. 2015-05-05]. Dostupné online. (anglicky)
  6. Herbář Wendys: Jestřabina lékařská [online]. Wendys, Zdeněk Pazdera [cit. 2015-05-05]. Dostupné online. (česky)
  7. OPLETAL, Lubomír; ŠIMERDA, Bohumír. Rostliny s antinutričními a toxickými látkami vyskytující se potenciálně v pícninách v ČR: Jestřabina lékařská [online]. Výzkumný ústav živočišné výroby, v.v.i., Praha-Uhříněves, rev. 2012 [cit. 2015-05-05]. Dostupné online. (česky)

Externí odkazy

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Wikipedia autoři a editory
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia CZ

Jestřabina lékařská: Brief Summary ( Cech )

fornì da wikipedia CZ
 src= Ilustrace jestřabiny lékařské

Jestřabina lékařská (Galega officinalis) je vytrvalá rostlina s odstálými nebo nicími namodralými či nafialovělými květy v bohatém hroznu, jediný druh rodu jestřabina rostoucí v české přírodě. Je považována za naturalizovaný archeofyt, který na území České republiky připutoval od Středozemního moře.

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Wikipedia autoři a editory
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia CZ

Geißraute ( Alman )

fornì da wikipedia DE

Die Geißraute (Galega officinalis), auch Echte Geißraute, Bockskraut, Fleckenkraut, Geißklee, Pockenraute, Suchtkraut, Ziegenraute genannt, ist die einzige in Mitteleuropa heimische Pflanzenart der Gattung Galega und gehört zur Unterfamilie Schmetterlingsblütler (Faboideae) innerhalb der Familie der Hülsenfrüchtler (Fabaceae).

Beschreibung

 src=
Galega officinalis – Illustration aus Thomé
Flora von Deutschland, Österreich und der Schweiz 1885
 src=
Die Nebenblätter sind pfeilförmig
 src=
Habitus
 src=
Blüte
 src=
Der oberste Staubfaden ist zur Hälfte mit den übrigen zu einer Röhre verwachsen.

Vegetative Merkmale

Die Geißraute ist eine ausdauernde krautige Pflanze. Sie bildet rübenartige Wurzeln. Die bis zu 1 Meter hohen Stängel sind hohl und gerieft. Die wechselständigen Laubblätter sind unpaarig gefiedert. Die 9 bis 17 Fiederblättchen sind 3 bis 9 mm breit und streifennervig. Nebenblätter sind vorhanden.

Generative Merkmale

Die Blütezeit erstreckt sich in Europa von Sommer bis Herbst. Bis zu 50 Blüten stehen in einem dichten, gestielten traubigen Blütenstand.

Die rosaroten, ins bläuliche tendierenden oder weißen, 9 bis 15 mm großen, zygomorphen Blüten sind purpurfarben geädert. Die Blütenhülle besteht aus zwei kleinen Flügeln, einer Fahne und einem aus zwei verwachsenen Kronblättern entstandenen Schiffchen. Die Blüte besitzt neun an den Filamenten verwachsene Staubblätter und ein freies Staubblatt. Das Fruchtblatt ist oberständig.

Die bis zu 3 Zentimeter lange Hülsenfrüchte enthalten flache, braune Samen.

Die Chromosomenzahl beträgt 2n = 16.[1]

Ökologie und Giftigkeit

Bei der Echten Geißraute handelt es sich um einen Hemikryptophyten. Die Echte Geißraute gilt als Bienenweide. Sie ist Nahrungsquelle für die Raupe von Coleophora vicinella aus der Familie der Miniersackträger oder Sackträgermotten (Coleophoridae).

Für Säugetiere ist die Pflanze giftig, tödliche Vergiftungen von Weidevieh wurden beobachtet. Alle Pflanzenteile sind giftig; während der Blütezeit und der Fruchtbildung ist der Giftgehalt am höchsten. Die Giftstoffe bleiben auch beim Trocknen erhalten. Auch laut Madaus werden Vergiftungserscheinungen an Weidetieren während der Blütezeit berichtet, andererseits gesteigerte Milcherträge festgestellt, laut Camerarius sogar vermehrtes Eierlegen bei Hühnern.[2]

Vorkommen

Das natürliche Verbreitungsgebiet der Geißraute ist der östliche Mittelmeerraum, südliches Mitteleuropa, Süd- und Osteuropa bis Vorderasien.

In West- und Süditalien wurde sie als Futterpflanze kultiviert. Diese Art wurde früher häufig als Heil- und Zierpflanze angebaut und ist seit dem 19. Jahrhundert gebietsweise beständig verwildert anzutreffen. In manchen Ländern gilt sie als invasive Pflanze.

Sie wächst in Gegenden mit mildem Klima auf feuchten, lehmigen Wiesen sowie an Bachufern und in Auenwäldern. Sie ist in ihrem natürlichen Verbreitungsgebiet eine Charakterart der Ordnung Convolvuletalia, kommt aber auch in Pflanzengesellschaften des Verbands Agropyro-Rumicion vor.[1]

Taxonomie

Die Erstveröffentlichung von Galega officinalis erfolgte durch Carl von Linné. Der botanische Gattungsname Galega soll sich vom griechischen Wort gála für Milch und ágein für treiben ableiten. Das Artepitheton officinalis bezeichnet Pflanzenarten mit einer arzneilichen Wirkung. Synonyme für Galega officinalis sind: Accoromba tricolor, Callotropis tricolor, Galega bicolor Boiss. & Hausskn. ex Regel, Galega patula Steven, Galega persica Pers., Galega vulgaris Lam., Galega coronilloides

Anwendung als Heilpflanze

Madaus nennt es eine ungelöste Streitfrage, ob antike Ärzte die Pflanze kannten, doch sei sie in Italien bis ins frühe Mittelalter, in Deutschland bis ins 15. Jahrhundert anscheinend unbekannt geblieben. H. Bock und L. Fuchs erwähnten sie noch gar nicht, Gesner und Camerarius hingegen schon, um 1600 sei sie schon in vielen deutschen Gärten zu Heilzwecken kultiviert worden. Sie wurde besonders als harn- und schweißtreibend, gegen Würmer, Verdauungs- und Stoffwechselstörungen, Hautkrankheiten, Epilepsie und Vergiftungen empfohlen. Späteren Untersuchungen zufolge wirke der Inhaltsstoff Galegin ähnlich wie Guanidin gegen Diabetes mellitus, in geringerem Maße auch gegen Diabetes insipidus. So empfehle Janson bei leichtkranken Diabetikern einen Tee aus Geißraute, Bohnenschoten und Dolden-Winterlieb.[2]

 src=
Chemische Strukturformel von Galegin

Die Droge heißt Galegae herba, Herba Galegae oder Herba Rutae capriariae; verwendet werden die getrockneten, während der Blütezeit gesammelten oberirdischen Pflanzenteile.

Extrakte der Geißraute enthalten als wesentliche Inhaltsstoffe das Alkaloid Galegin, ein Guanidin-Derivat, und ferner das Glykosid Galuteolin, Gerbstoffe, Saponine und Bitterstoffe. Untersuchungen belegen die milchfördernde und blutzuckersenkende Wirkung von Galega officinalis. Verwendet wird der Wirkstoff in der Homöopathie bei ungenügendem Milchfluss bei Wöchnerinnen.[3]

Trivialnamen

Für die Geißraute bestehen bzw. bestanden auch die weiteren deutschsprachigen Trivialnamen: Bakraute, Fleckenkraut, Heydenkraut (mittelhochdeutsch), Pestilenzkraut, Petechienkraut, Pockenraute (mittelhochdeutsch), Suchtkraut (mittelhochdeutsch) und Ziegenraute (mittelhochdeutsch).[4]

Weitere Bilder

Einzelnachweise

  1. a b Erich Oberdorfer: Pflanzensoziologische Exkursionsflora für Deutschland und angrenzende Gebiete. 8. Auflage. Verlag Eugen Ulmer, Stuttgart 2001, ISBN 3-8001-3131-5, S. 600.
  2. a b Gerhard Madaus: Lehrbuch der biologischen Heilmittel. Band II. Olms, Hildesheim / New York 1979, ISBN 3-487-05891-X, S. 1402–1407 (Nachdruck der Ausgabe Leipzig 1938).
  3. [1] W. Arnold, Heilpflanzen, abgerufen am 16. Oktober 2011
  4. Georg August Pritzel, Carl Jessen: Die deutschen Volksnamen der Pflanzen. Neuer Beitrag zum deutschen Sprachschatze. Philipp Cohen, Hannover 1882, S. 157, archive.org
licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Autoren und Herausgeber von Wikipedia
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia DE

Geißraute: Brief Summary ( Alman )

fornì da wikipedia DE

Die Geißraute (Galega officinalis), auch Echte Geißraute, Bockskraut, Fleckenkraut, Geißklee, Pockenraute, Suchtkraut, Ziegenraute genannt, ist die einzige in Mitteleuropa heimische Pflanzenart der Gattung Galega und gehört zur Unterfamilie Schmetterlingsblütler (Faboideae) innerhalb der Familie der Hülsenfrüchtler (Fabaceae).

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Autoren und Herausgeber von Wikipedia
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia DE

Сæгъгæрдæг ( osset )

fornì da wikipedia emerging languages

Сæгъгæрдæг[1] (лат. Galega officinalis, уырыс. Козлятник лекарственный) — хъæдурхуызты бинонтæм чи хауы, ахæм зайæгой.

Фиппаинæгтæ

  1. Русско-иронско-дигорский и дигорско-иронско-русский терминологический словарь животного и растительного мира / Составители: Т.А. Тамаев и Б. К. Боллоев. — Владикавказ: Издательско-полиграфическое предприятие им. В. Гассиева, 2006 — 96 с.


licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Wikipedia authors and editors

Сæгъгæрдæг: Brief Summary ( osset )

fornì da wikipedia emerging languages

Сæгъгæрдæг (лат. Galega officinalis, уырыс. Козлятник лекарственный) — хъæдурхуызты бинонтæм чи хауы, ахæм зайæгой.

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Wikipedia authors and editors

Galega officinalis ( Anglèis )

fornì da wikipedia EN

Seeds

Galega officinalis, commonly known as galega[1] or goat's-rue,[2] is an herbaceous plant in the subfamily Faboideae of the legume family Fabaceae.[3] It is native to parts of northern Africa, western Asia and Europe, but is widely cultivated and naturalised elsewhere.[3][1] The plant has been extensively cultivated as a forage crop, an ornamental, a bee plant, and as green manure.[3][4]

G. officinalis is rich in galegine, a substance with blood glucose-lowering activity and the foundation for the discovery of metformin,[5] Italian fitch,[5] a treatment for managing symptoms of diabetes mellitus.[6] In ancient herbalism, goat's-rue was used as a diuretic.[7] It can be poisonous to mammals, but is a food for various insects.[3]

Etymology

The English name "goat's-rue" is a translation of the Latin Ruta capraria, used for the plant in 1554 when it was considered to be related to Ruta graveolens, or common rue.[8] The Latin specific epithet officinalis refers to plants with some medicinal, culinary or herbal attributes.[9]

Galega bicolor is a synonym.

Distribution and habitat

Widely distributed throughout temperate regions of the world, predominantly in Europe, the plant is a hardy perennial that blooms in the summer months on grasslands, wetlands, and riverbanks, and is classified as an invasive weed in many parts of North America.[3][4] It has also been found in South America, North Africa, Pakistan, Turkey, and New Zealand.[3][4]

In 1891 in the United States, Galega officinalis was introduced experimentally at Utah State University for potential use as a forage crop, but escaped cultivation and is now an agricultural pest.[3] As a result, it has been placed on the Federal Noxious Weed List in the United States. It was collected in Colorado, Connecticut and New York prior to the 1930s, and in Maine and Pennsylvania in the 1960s, but the populations appear to have died out.[4]

Chemistry and herbalism

Although not thoroughly studied with 21st century methods, G. officinalis has been analyzed for its constituents, which include galegine, hydroxygalegine, several guanidine derivatives, such as 4-hydroxygalegine flavones, flavone glycosides, kaempferol, and quercetin.[6][7] In addition to its purported effect to lower blood glucose levels and induce diuresis, goat's rue was used as an herbal tonic in folk medicine practices of medieval Europe to treat bubonic plague, worms, and snake bites.[6][7]

Relation to metformin

Once used in traditional medicine over centuries, G. officinalis is at the foundation of the biguanide class of antidiabetic drugs, which also included phenformin and buformin (both discontinued).[6][10]

G. officinalis contains the phytochemicals, galegine and guanidine, both of which decrease blood sugar, but were discovered to cause adverse effects in human studies.[6][10] The study of galegine and related molecules in the first half of the 20th century led to development of oral antidiabetic drugs.[6][10] Research on other compounds related to guanidine, including biguanide, led ultimately to the discovery of metformin (trade name, Glucophage), used in the 21st century for management of diabetes by decreasing liver glucose production and increasing insulin sensitivity of body tissues.[6][11]

Adverse effects

Goat's rue may interfere with prescribed diabetes drugs, iron absorption, and anticoagulants.[7] It may cause headache or muscular weakness, and its safety during pregnancy or breastfeeding is unknown.[7]

Gallery

References

  1. ^ a b "Galega officinalis". Germplasm Resources Information Network (GRIN). Agricultural Research Service (ARS), United States Department of Agriculture (USDA). Retrieved 8 July 2014.
  2. ^ BSBI List 2007 (xls). Botanical Society of Britain and Ireland. Archived from the original (xls) on 2015-06-26. Retrieved 2014-10-17.
  3. ^ a b c d e f g "Galega officinalis (goatsrue)". Invasive Species Compendium, CAB International. Retrieved 2017-12-23.
  4. ^ a b c d Lasseigne, Alex (2003-11-03). "Invasive Plants of the Eastern United States: Galega sp". US Department of Agriculture. Retrieved 2017-12-23.
  5. ^ a b Shenfield, G (April 2013). "Metformin: Myths, misunderstandings and lessons from history". Australian Prescriber. 36 (2): 38–39. doi:10.18773/austprescr.2013.017.
  6. ^ a b c d e f g Bailey CJ, Day C (2004). "Metformin: its botanical background". Practical Diabetes International. 21 (3): 115–117. doi:10.1002/pdi.606. S2CID 208203689.
  7. ^ a b c d e "Goat's rue". Drugs.com. 2009. Retrieved 23 December 2017.
  8. ^ Oakeley, Henry; Knowles, Jane; de Swiet, Michael & Dayan, Anthony (2015). "Galega officinalis". A Garden of Medicinal Plants. Little, Brown for the Royal College of Physicians. ISBN 978-1-4087-0625-1.
  9. ^ Harrison, Lorraine (2012). RHS Latin for Gardeners. United Kingdom: Mitchell Beazley. ISBN 978-1845337315.
  10. ^ a b c Witters L (2001). "The blooming of the French lilac". Journal of Clinical Investigation. 108 (8): 1105–7. doi:10.1172/JCI14178. PMC 209536. PMID 11602616.
  11. ^ Nathan DM, Buse JB, Davidson MB, Ferrannini E, Holman RR, Sherwin R, Zinman B (2009). "Medical Management of Hyperglycemia in Type 2 Diabetes: A Consensus Algorithm for the Initiation and Adjustment of Therapy: A consensus statement of the American Diabetes Association and the European Association for the Study of Diabetes". Diabetes Care. 32 (1): 193–203. doi:10.2337/dc08-9025. PMC 2606813. PMID 18945920.

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Wikipedia authors and editors
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia EN

Galega officinalis: Brief Summary ( Anglèis )

fornì da wikipedia EN
Seeds

Galega officinalis, commonly known as galega or goat's-rue, is an herbaceous plant in the subfamily Faboideae of the legume family Fabaceae. It is native to parts of northern Africa, western Asia and Europe, but is widely cultivated and naturalised elsewhere. The plant has been extensively cultivated as a forage crop, an ornamental, a bee plant, and as green manure.

G. officinalis is rich in galegine, a substance with blood glucose-lowering activity and the foundation for the discovery of metformin, Italian fitch, a treatment for managing symptoms of diabetes mellitus. In ancient herbalism, goat's-rue was used as a diuretic. It can be poisonous to mammals, but is a food for various insects.

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Wikipedia authors and editors
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia EN

Galega officinalis ( Spagneul; Castilian )

fornì da wikipedia ES
 src=
Galega officinalis - MHNT

Galega officinalis, llamada popularmente galega o ruda cabruna, es una especie herbácea perteneciente a la familia de las fabáceas.

Características

Es una planta herbácea perenne que alcanza 70-100 cm de altura. Tallo erecto. Hojas que surgen de la raíz, alternas, compuestas parecidas a la arveja, con peciolo corto y de color verde brillante. Los foliolos son lanceolados y terminan en punta. Las flores son muy hermosas de color rosa lila o púrpura y crecen axilares formando racimos largos. El cáliz tiene cinco lóbulos, los estambres están unidos entre sí. El fruto es una legumbre seca con 3-5 semillas brillantes.

Distribución y hábitat

Es original de Europa central y meridional, Asia Menor e Irán, en España se encuentra desde el río Guadiana al Guadiaro.

Crece en campos húmedos, hábitats arenosos inundados cercanos a arroyos o zanjas. Es una planta perenne y viva durante el transcurso del año, aunque en los inviernos desaparece todo vestigio de vida y a la llegada del mes de abril, retoma su proceso vital con el nacimiento de nuevas plantas de las que resurgen otra vez nuevas hojas y órganos reproductores.

Principios activos

 src=
Estructura de la guanidina.

Usos medicinales

Se emplea en forma de tisana en la diabetes mellitus (contiene galegina, una sustancia antihiperglucemiante) y para estimular la actividad de las glándulas mamarias durante la lactancia. Indicado para estados en los que se requiere un aumento de la diuresis: afecciones genitourinarias (cistitis, ureteritis, uretritis, oliguria, urolitiasis), hiperuricemia (gota), hipertensión arterial, edemas y sobrepeso con retención de líquidos. Es por tanto un coadyuvante en el tratamiento de la diabetes.[1]

 src=
Inflorescencia

Taxonomía

Galega officinalis fue descrita por Carlos Linneo y publicado en Species Plantarum 2: 714. 1753[2]

Etimología

Galega (según Archangel 1882), proviene del griego gala que significa "leche", y de ega (provocar) ya que era utilizada como galactógeno en pequeños animales domésticos.

officinalis: epíteto latino que significa "planta medicinal de venta en herbarios".

Sinonimia

Nombre común

  • galega, gallega, hierba cabruna, hierba galega, indigo falso, ruda cabruna, ruda capraria, ruda galega, yerba galega, yerba gallega.[4]

En Argentina:

  • alfalfa gallega[5]​ que es el nombre patrón propuesto por Petetín en 1984,[6]​ también llamada afalfa inglesa.[5]

Referencias

  1. «Galega officinalis». Plantas útiles: Linneo. Archivado desde el original el 21 de septiembre de 2013. Consultado el 3 de abril de 2014.
  2. «Galega officinalis». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultado el 17 de abril de 2013.
  3. Sinónimos en Tela Botánica
  4. Nombres en Real Jardín Botánico
  5. a b Ángel Marzocca. 1997 Vademécum de malezas medicinales de la Argentina. Orientación Gráfica Editora, Buenos Aires, Argentina.
  6. Carlos A. Petetín, 1984. "Patrón para nombres comunes de las malezas de la República Argentina". Revista Malezas Volumen 12 nº 4. ASAM, Buenos Aires, Argentina. Citada en Marzocca (1997) Vademécum de malezas medicinales de la Argentina. y en Aníbal R. Molina (2011, segunda edición) Malezas argentinas.

 title=
licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Autores y editores de Wikipedia
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia ES

Galega officinalis: Brief Summary ( Spagneul; Castilian )

fornì da wikipedia ES
 src= Galega officinalis - MHNT

Galega officinalis, llamada popularmente galega o ruda cabruna, es una especie herbácea perteneciente a la familia de las fabáceas.

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Autores y editores de Wikipedia
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia ES

Rohtovuohenherne ( Finlandèis )

fornì da wikipedia FI
 src=
Galega officinalis

Rohtovuohenherne (Galega officinalis) on Euroopassa kasvava hernekasvien (Fabaceae) heimoon kuuluva ruoho, joka on myös koristekasvi.

Rohtovuohenherne kasvaa 30–120 senttimetriä korkeaksi. Sen lehdet ovat parilehdykkäiset, muodoltaan soikean suikeita lehdyköitä on 5–8 paria. Rohtovuohenherneen kukinto on pitkäperäinen terttu. Kukat ovat 1–1,5 cm pitkät, väriltään valkoiset ja sinisuoniset. Palot ovat pystyasennossa.[1]

Keskiajalta lähtien rohtohernettä on käytetty diabeteksen eli sokeritaudin hoitoon, sillä sen sisältämä guanidiini alentaa potilaan verensokeria.

Lähteet

  1. Mossberg, B. & Stenberg, L.: Suuri Pohjolan kasvio, 2. painos, s. 334. Suomentanut Vuokko, S. & Väre, H. Helsinki: Tammi, 2005. ISBN 951-31-2924-1.

Aiheesta muualla

Tämä kasveihin liittyvä artikkeli on tynkä. Voit auttaa Wikipediaa laajentamalla artikkelia.
licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Wikipedian tekijät ja toimittajat
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia FI

Rohtovuohenherne: Brief Summary ( Finlandèis )

fornì da wikipedia FI
 src= Galega officinalis

Rohtovuohenherne (Galega officinalis) on Euroopassa kasvava hernekasvien (Fabaceae) heimoon kuuluva ruoho, joka on myös koristekasvi.

Rohtovuohenherne kasvaa 30–120 senttimetriä korkeaksi. Sen lehdet ovat parilehdykkäiset, muodoltaan soikean suikeita lehdyköitä on 5–8 paria. Rohtovuohenherneen kukinto on pitkäperäinen terttu. Kukat ovat 1–1,5 cm pitkät, väriltään valkoiset ja sinisuoniset. Palot ovat pystyasennossa.

Keskiajalta lähtien rohtohernettä on käytetty diabeteksen eli sokeritaudin hoitoon, sillä sen sisältämä guanidiini alentaa potilaan verensokeria.

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Wikipedian tekijät ja toimittajat
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia FI

Galéga officinal ( Fransèis )

fornì da wikipedia FR

Galega officinalis

Galega officinalis, le galéga officinal, est une espèce de plantes dicotylédones de la famille des Fabaceae, sous-famille des Faboideae, originaire des régions tempérées chaudes de l'Ancien Monde. Ce sont des plantes herbacées vivaces, à port dressé, cultivées à diverses fins, ornementale ou médicinale.

Cette espèce, parfois involontairement diffusée par les engins de chantiers est (potentiellement mortellement) toxique pour les ovins, bovins et d'autres animaux.

Taxinomie

L'espèce Galega officinalis a été décrite en premier par Linné et publiée en 1753 dans son Species plantarum 2: 714[1].

Synonymes

Selon The Plant List (30 août 2020)[2] et Plants of the World Online[3]

  • Accorombona tricolor (Hook.) Benth. ex Walp.
  • Callotropis tricolor (Hook.) G.Don
  • Galega bicolor Regel,
  • Galega biloba Sweet
  • Galega coronilloides Freyn & Sint.
  • Galega patula Steven
  • Galega persica Pers.
  • Galega tricolor Hook.
  • Galega vulgaris Lam.
  • Tephrosia tricolor (Hook.) Sweet

Noms vernaculaires

  • Galéga, lavanèse, galéga officinal, rue-de-chèvre, herbe-aux-chèvres, lilas d'Espagne, sainfoin d'Espagne, faux indigo ou faux-indigotier, vanèse[4],[5].

Étymologie

Le nom générique, Galega, dérive du grec ancien γάλα, γάλακτος (gala, galaktos) (« lait ») et ἄγω, ágô (« pousser ») (ou selon certains auteurs[6] αἴξ, αἰγός, aíx, aigós, « chèvre ») en référence aux vertus galactogènes de la plante[7].

L'épithète spécifique, officinalis (« officinal ») rappelle l'utilisation de l'espèce comme plante médicinale depuis le Moyen Âge.

Description

Appareil végétatif

Galega officinalis est une plante herbacée à port dressé buissonnant, vivace par ses rhizomes et son système racinaire pivotant. Les tiges, glabres, rigides, creuses, souvent très ramifiées, peuvent atteindre de 80 cm à 1,2 m de haut, parfois glabrescentes, avec quelques poils apprimés de 0,1 à 0,4 mm de long chez les sujets jeunes. Les feuilles alternes, glabres à la face supérieure et faiblement pubescentes à la face inférieure, sont composées imparipennées, longues de 15 à 50 cm sur 4 à 15 cm de large, et comprennent 9 à 17 folioles allongées, elliptiques ou lancéolées, entières ou dentées, de 25 à 60 mm de long sur 8 à 20 mm de large, au sommet arrondi et acuminé. Elles sont portées par un pétiole faiblement villeux pouvant atteindre 11 cm de long[8],[6].

Appareil reproducteur

L'inflorescence est une grappe (racème) allongée, de 12 à 20 cm de long, axillaire ou terminale, porté par un court pédoncule, regroupant de 10 à 50 fleurs. Celles-ci, de type papilionacé, présentent un calice de 4 à 5 mm de long, formant un tube court prolongé de cinq dents égales ou plus longues que le tube, une corolle de couleur lilas ou bleuâtre à pourprée, plus rarement blanche, formée d'un étendard de 8 à 11 mm de long, légèrement plus long que la carène, deux ailes obovales de 7 à 9,5 mm de long, un peu plus courtes que la carène, et une caréne de 8 à 11,5 mm de long. L’androcée, composé de 10 étamines, est diplostémone et de type subdiadelphe, les étamines sont soudées entre elles par leurs filets sauf une, soudée seulement sur la moitié de sa longueur. L'ovaire, supère, est monocarpellé et surmonté du style et du stigmate[5]. La floraison est estivale (juin à septembre dans l'hémisphère nord). Les fruits sont des gousses mesurant 20 à 40 mm de long sur 2 à 3 mm de large, contenant de 2 à 6 graines. A maturité les deux valves formant la gousse s'ouvrent en se vrillant pour libérer les graines. Celles-ci, de couleur brune, jaunâtre ou brun rougeâtre, mesurent environ 4 mm de long sur 3 mm de large[8],[6].

Caryologie

L'espèce est diploïde avec 16 chromosomes (2n = 2x = 16)[6].

Distribution et habitat

L'aire de répartition originelle de Galega officinalis semble se limiter à des régions tempérés et chaudes d'Europe méridionale, centrale et orientale ainsi qu'en Asie occidentale (Turquie, Pakistan). Selon certains auteurs, ce serait une espèce indigène des steppes du Moyen-Orient qui se serait répandue dans les provinces continentales grâce à son caractère synanthrope[8]. Dispersé en France continentale[9].

 src=
Galega officinalis L. en fleurs sur la rive d'un cours d'eau (Utah, États-Unis).

L'espèce a été introduite aux États-Unis, à Logan dans l'Utah, en 1891 comme plante fourragère potentielle en vue d'essais à la station expérimentale agricole de l'Utah. Vu sa faible productivité comparée à celle de la luzerne, et la faible appétence du bétail pour cette plante, l'essai fut rapidement abandonné. Par la suite, la plante n'a plus été signalée dans l'Utah avant 1909, avant d'être classée comme mauvaise herbe nuisible (noxious weed) en 1974. Les tentatives d'éradication ont échoué[10]. Outre l'Utah, l'espèce est désormais naturalisée dans plusieurs États (Colorado, Connecticut, Maine, Maryland, Massachusetts, Nebraska, New York, Pennsylvanie, Washington) ainsi qu'en Ontario (Canada). Elle s'est également naturalisée au Chili et en Argentine, ainsi qu'en Nouvelle-Zélande[11]. Elle est considérée comme plante envahissante aux États-Unis.

Galega officinalis pousse dans les zones humides sur les berges de cours d’eau, les bords des routes, les friches, prairies, fossés et talus[12]. Cette plante préfère les sites ensoleillés, sur des sols relativement humides, à pH plutôt élevé, riches en nutriments et en matière organique, souvent à caractère rudéral[8]. Elle tolère également les sols salins, et peut se rencontrer dans les montagnes jusqu'à 1600 mètres d'altitude[13].

Statuts de protection, menaces

L'espèce n'est pas encore évaluée à l'échelle mondiale par l'UICN. En Europe elle est classée comme non préoccupante. En France l'espèce est classée NA (non applicable) par l'INPN : Elle n'est pas soumise à évaluation car introduite récemment ou présente de manière occasionnelle[14].

Composition chimique

Galega officinalis comprend divers composés chimiques, notamment des dérivés de la guanidine, présents à des taux variables dans toutes les parties de la plante. Il s'agit de la galégine et de la 4-hydroxygalégine. Elle contient également en faibles quantités des alcaloïdes quinazoliniques, ainsi que des flavonoïdes, des saponosides et des tanins[15].

Biologie

Comme la plupart des Fabaceae, Galega officinalis est capable d'utiliser l'azote de l'air grâce à une symbiose avec des bactéries formant des nodules racinaires. Ces bactéries appartiennent à une espèce spécifique du genre Galega, Neorhizobium galegae, dont on a décrit deux souches (ou biovars), (bv. orientalis et bv. officinalis)[16].

Exigences climatiques

Cette espèce nécessite de longues photopériodes (16 à 18 h) pour la floraison, et des températures diurnes de 26 à 29° C avec de faibles variations diurnes, pour atteindre une productivité maximale[17]. C'est toutefois une plante très rustique qui supporte des gelées sévères[18].

Caractère envahissant

 src=
Pâturage infesté par Galéga officinal (Galega officinalis) L. aux États-Unis.

Aux États-Unis, Galega officinalis est inscrite depuis 1983 dans la liste des Federal Noxious Weed (mauvaises herbes nuisibles) et fait l'objet d'une réglementation dans 12 États des États-Unis[11].

Le galéga officinal est considéré comme envahissant en Suisse, où on le rencontre principalement dans la région zurichoise[19].

Ennemis naturels

Galega officinalis est parasité notamment par une espèce de champignons basidiomycètes du genre Uromyces (rouilles), il s'agit de Uromyces galegae. Cet organisme a été introduit au Chili en 1973 dans le cadre d'un programme de lutte biologique contre le galéga. Il s'est bien implanté mais n'a pas permis de réduire significativement la production de graines de la plante[20].

C'est une espèce sujette au sitone du pois (Sitona lineatus)[21], espèce de coléoptères dont les adultes mangent le bord des feuilles en créant un crénelage caractéristique.

Utilisation

Plante ornementale

Galega officinalis est une espèce cultivée comme plante ornementale pour sa floraison abondante et prolongée. Elle convient pour former des massifs ou plates-bandes, ou pour la fleur coupée. Plusieurs cultivars ont été sélectionnés à cet effet. On peut citer notamment[22] :

  • 'Alba', aux grappes dressées de 15 cm de long, aux fleurs d'un blanc pur de 2 cm de diamètre, fleurissant en été et au début de l'automne[21],
  • 'Bicolor', à fleurs bleues et blanches,
  • 'Carnea', à fleurs roses,
  • 'Compacta', cultivar nain plus hâtif,
  • 'Hartlandii', à fleurs bleues et blanches,
  • 'Lady Wilson', à fleurs mauves.
  • 'His Majesty', cultivar sélectionné de Galega ×hartlandii, hybride de Galega bicolor et Galega officinalis (toutefois G. bicolor étant désormais considéré comme une forme colorée différemment de G. officinalis, cette dénomination n'a plus de raison d'être)[23].

Plante médicinale

Le galéga officinal est également une plante médicinale qui a été employée en médecine traditionnelle pour soigner diverses affections, comme les fièvres pestilentielles, les piqûres d’insectes et les morsures d’animaux venimeux. On l'a utilisé aussi pour des propriétés très variées (vermifuge, diurétique, anti-convulsif et sudorifique, stimulant des glandes surrénales et du pancréas, protecteur hépatique)[5]. Dans la médecine moderne, la plante a été employée pour ses propriétés antidiabétiques hypoglycémiantes[24], en tant qu’adjuvant de l'insuline dans les traitements complémentaires du diabète modéré, et pour ses vertus galactogogues.

En France, l'espèce est inscrite dans la liste A des plantes médicinales utilisées traditionnellement de la pharmacopée française (2008, IV.7) pour ses sommités fleuries. Toutefois, aucun usage alimentaire ou condimentaire n'est reconnu[25].

Une spécialité pharmaceutique, le Galactogil, contenant notamment un extrait aqueux sec des parties aériennes fleuries du Galega officinalis, était commercialisée en France jusqu'en 2015. Son indication était le traitement d'appoint de l'insuffisance de sécrétion lactée. Elle a été retirée du marché à la suite d'un avis du 7 juin 2010 de l'Agence nationale de sécurité sanitaire de l'alimentation, de l'environnement et du travail (ANSES), qui mettait en cause la sécurité d'emploi de ce médicament[26].

Plante fourragère

Galega officinalis est parfois utilisée comme plante fourragère (parties aériennes hors période de floraison et fructification) dans les régions aux sols pauvres[27].

Engrais vert

Comme les autres espèces du genre, Galega officinalis s'est avérée intéressante en tant qu'engrais vert car cette plante à croissance rapide fournit de grandes quantités de matière organique et de nutriments, avec un effet positif sur la réduction des maladies des plantes, des ravageurs et des certaines mauvaises herbes[17].

Toxicité

Les parties aériennes de la plante sont hautement (mortellement) toxiques pour le bétail[28] en période de floraison et de fructification. La plante séchée est la plus dangereuse, car fraîche, elle est peu appétente. Sa présence en fleurs ou avec les gousses dans le foin est à proscrire. Un fourrage contenant 10 % de Galega peut être dangereux. La dose toxique est de[29],[8] :

  • 4 kg de plante fraîche pour une vache ;
  • 400 g de plante fraîche ou 100 grammes de plante séchée suffisent à déclencher les symptômes et entraîner la mort chez les brebis ;
  • des cas d'intoxication ont été rapportés à partir de 40 g de plante sèche ingérée chez les chevaux.

Les lapins semblent très peu sensibles.

Les symptômes sur le bétail sont assez caractéristiques : dyspnée, jetage spumeux, asphyxie, puis la mort. Il y a encombrement pulmonaire, la respiration est intense. Une fois l'animal dans cet état, la mort survient dans la demi-heure.

La toxicité de cette plante est attribuée à divers alcaloïdes (dont la galégine et l'hydroxygalégine) ainsi qu'à un glucoside flavonique, la galutéoline[29].

Notes et références

  1. (en) « Galega officinalis L. », sur International Plant Names Index (IPNI).
  2. The Plant List (2013). Version 1.1. Published on the Internet; http://www.theplantlist.org/, consulté le 30 août 2020
  3. (en) « Galega officinalis L. », sur Kew Science - Plants of the World Online.
  4. « Principales intoxications végétales chez les bovins : la Galega officinalis ».
  5. a b et c Céline Peirs, « Contribution à l'étude phytochimique de Galega officinalis L. (Fabaceae) - Thèse », Faculté des Sciences Pharmaceutiques - Toulouse, 11 mars 2005.
  6. a b c et d (es) « 25. Galega L. », sur Flora iberica, Real Jardín Botánico - Madrid.
  7. « Galega », sur Dictionnaire de l'Académie nationale de pharmacie, 2017.
  8. a b c d et e André Fraiture, « Toxicité pour le bétail et usages médicinaux du Galega officinalis (Leguminosae) et de la galégine », Annales de Médecine Vétérinaire, vol. 158,‎ 2014, p. 99-108 (lire en ligne).
  9. TISON J.-M. & DE FOUCAULT B. (coords), 2014.- Flora Gallica. Flore de France. Biotope, Mèze, xx + 1196 p.
  10. (en) Michelle Oldham, « Goatsrue (Galega officinalis) Seed Biology, Control, and Toxicity (thèsə) », Université d'État de l'Utah, 2008.
  11. a et b (en) « Galega officinalis (goatsrue) », sur Invasive Species Compendium (ISC), CABI
  12. « Galega officinalis », sur Centre de ressources espèces exotiques envahissantes, OFB (Office français de la biodiversité, 2020.
  13. (en) Dzyubenko N.I., Dzyubenko E.A., « Galega officinalis L. - Goat.s rue, medicinal galega. », sur AgroAtlas, 2003-2009.
  14. MNHN & OFB [Ed]. 2003-présent. Inventaire national du patrimoine naturel (INPN), Site web : https://inpn.mnhn.fr, consulté le 3 janvier 2022.
  15. Max Wichtl, Robert Anton, Plantes thérapeutiques: tradition, pratique officinale, science et thérapeutique, Ed. Tec et Doc, 2003, 2e éd., 692 p. (ISBN 9782743006310), p. 235-236.
  16. (en) E. S. Karasev et al., « Evolution of Goat’s Rue Rhizobia (Neorhizobium galegae): Analysis of Polymorphism of the Nitrogen Fixation and Nodule Formation Genes », Russian Journal of Genetics, vol. 55,‎ 2019, p. 263–266 (DOI , lire en ligne).
  17. a et b (en) Fernando González‐Andrés, Pedro A. Redondo, Raquel Pescador et Beatriz Urbano, « Management of Galega officinalis L. and preliminary results on its potential for milk production improvement in sheep », New Zealand Journal of Agricultural Research, vol. 47, no 2,‎ 2004, p. 233-245 (DOI , lire en ligne).
  18. (en) « Galega officinalis », sur New Zealand Plant Conservation Network (consulté le 3 août 2021).
  19. « Galega officinalis L. - Fiche espèce », sur www.infoflora.ch (consulté le 5 août 2020)
  20. (en) Carol A. Ellison & Robert W. Barreto, « Prospects for the management of invasive alien weeds usingco-evolved fungal pathogens: a Latin American perspective », Biological Invasions, vol. 6,‎ 2004, p. 23–45 (lire en ligne).
  21. a et b (en) « Galega officinalis 'Alba' - goat's rue 'Alba' », sur Royal Horticultural Society (RHS) (consulté le 3 août 2021).
  22. Paul Grisvard, Victor Chaudun, Pierre Chouard et André Guillaumin, Le Bon Jardinier : Encyclopédie horticole, t. second, Paris, La Maison rustique, 1982, 152e éd., 1667 p. (ISBN 2-7066-0044-6), p. 1215-1216.
  23. Roger Phillips et Martyn Rix, Vivaces - volume 2 - Plein été et automne : plus de 1250 plantes présentées tout en couleurs, La Maison rustique, 19912, 252 p. (ISBN 2-7066-1226-6), p. 60.
  24. (en) DR Hadden, « Goat's rue – French lilac – Italian fitch –Spanish sainfoin:gallega officinalis andmetformin:The Edinburgh connection », J. R. Coll. Physicians Edinb.,‎ 2005, p. 258-260 (lire en ligne)
  25. « Avis de l’Agence française de sécurité sanitaire des aliments relatif à la sécurité d'emploi d'une plante (Galega officinalis) dans les compléments alimentaires », Agence française de sécurité sanitaire des aliments (AFSSA), 7 juin 2010.
  26. « Retour sur la séance du 24 novembre 2015 de la Commission de suivi du rapport entre les bénéfices/risques des produits de santé », Agence nationale de sécurité sanitaire de l'alimentation, de l'environnement et du travail (ANSES), 24 novembre 2015.
  27. Marie-Claude Mareaux, « Galéga officinal : attention plante toxique ! », sur Chambre d'agriculture 64, octobre 2017 (consulté le 3 août 2021).
  28. (en) Michelle Oldham, Corey V. Ransom, Michael H. Ralphs et Dale R. Gardner, « Galegine Content in Goatsrue ( Galega officinalis ) Varies by Plant Part and Phenological Growth Stage », Weed Science, vol. 59, no 3,‎ septembre 2011, p. 349–352 (ISSN et , DOI , lire en ligne, consulté le 6 février 2020)
  29. a et b « Galéga, lilas d'Espagne, rue des chèvres - Galega officinalis (monographie) », sur VégéTox : Toxicologie Végétale Vétérinaire, 2012.

Voir aussi

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Auteurs et éditeurs de Wikipedia
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia FR

Galéga officinal: Brief Summary ( Fransèis )

fornì da wikipedia FR

Galega officinalis

Galega officinalis, le galéga officinal, est une espèce de plantes dicotylédones de la famille des Fabaceae, sous-famille des Faboideae, originaire des régions tempérées chaudes de l'Ancien Monde. Ce sont des plantes herbacées vivaces, à port dressé, cultivées à diverses fins, ornementale ou médicinale.

Cette espèce, parfois involontairement diffusée par les engins de chantiers est (potentiellement mortellement) toxique pour les ovins, bovins et d'autres animaux.

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Auteurs et éditeurs de Wikipedia
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia FR

Lěkarska rutowka ( Sorbian superior )

fornì da wikipedia HSB

Lěkarska rutowka[2] (Galega officinalis) je rostlina ze swójby łušćinowcow (Fabaceae).

 src=
Lěkarska rutowka
 src=
Lěkarska rutowka
 src=
Symjenja
 src=
Ilustracija, Otto Wilhelm Thomé (1885)

Synonymy

  • Accoromba tricolor,
  • Callotropis tricolor,
  • Galega bicolor Boiss. & Hausskn. ex Regel,
  • G. patula Steven,
  • G. persica,
  • G. vulgaris,
  • G. coronilloides

Wopis

Lěkarska rutowka je trajne zelo, kotrež docpěwa wysokosć wot 60 hač do 120 cm. Rostlina je naha.

Łopjena su njeporowje pjerite a wobsteja z 7 hač do 19 lancetojtych hač jejkojtych łopješkow.

Kćěje wot junija hač do awgusta. Swětolila hač běłe kćenja docpěwaja dołhosć wot něhdźe 1 cm a steja w dołho stołpikatych, čumpatych, zrunanych kićach.

Stejnišćo

Rosće na prózdnych płoninach, na mjezach, w skałach, na nadróžnych kromach a na dwórnišćach. Preferuje tróšku ćopliše stejnišća.

Rozšěrjenje

Pochadźa z wuchodneho regiona Srjedźneho morja.

Wužiwanje

Noty

  1. Jurij Kral: Serbsko-němski słownik hornjołužiskeje serbskeje rěče, Ludowe nakładnistwo Domowina, Budyšin 2003, ISBN 3-7420-0313-5, str. 496.
  2. 2,0 2,1 W internetowym słowniku: Geißraute

Žórła

  • Spohn, Aichele, Golte-Bechtle, Spohn: Was blüht denn da? Kosmos Naturführer (2008), ISBN 978-3-440-11379-0, strona 80 (němsce)
  • Brankačk, Jurij: Wobrazowy słownik hornjoserbskich rostlinskich mjenow na CD ROM. Rěčny centrum WITAJ, wudaće za serbske šule. Budyšin 2005.
  • Kubát, K. (Hlavní editor): Klíč ke květeně České republiky. Academia, Praha (2002)
  • Lajnert, Jan: Rostlinske mjena. Serbske. Němske. Łaćanske. Rjadowane po přirodnym systemje. Volk und Wissen Volkseigener Verlag Berlin (1954)
  • Rězak, Filip: Němsko-serbski wšowědny słownik hornjołužiskeje rěče. Donnerhak, Budyšin (1920)


Mjetel
Tutón nastawk je hišće zarodk wo biologiskej temje. Móžeš pomhać jón dale redigować. K tomu stłóč na «wobdźěłać».

Jeli eksistuje w druhej rěči hižo bóle wuwity nastawk ze samsnej temu, potom přełožuj a dodawaj z njeho.


Jeli nastawk ma wjace hač jedyn njedostatk, wužiwaj prošu předłohu {{Předźěłuj}}. Nimo toho so awtomatisce kategorija Kategorija:Zarodk wo biologiji doda.

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Wikipedia authors and editors
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia HSB

Lěkarska rutowka: Brief Summary ( Sorbian superior )

fornì da wikipedia HSB

Lěkarska rutowka (Galega officinalis) je rostlina ze swójby łušćinowcow (Fabaceae).

 src=Lěkarska rutowka src=Lěkarska rutowka src=Symjenja src=Ilustracija, Otto Wilhelm Thomé (1885)
licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Wikipedia authors and editors
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia HSB

Læknastrábelgur ( Islandèis )

fornì da wikipedia IS

Læknastrábelgur (fræðiheiti Galega officinalis) er fjölær jurt sem hefur allt frá miðöldum verið notuð til lækninga og þá sérstaklega til að slá á einkenni sykursýki.

Heimildir

Wikimedia Commons er með margmiðlunarefni sem tengist
licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Höfundar og ritstjórar Wikipedia
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia IS

Læknastrábelgur: Brief Summary ( Islandèis )

fornì da wikipedia IS

Læknastrábelgur (fræðiheiti Galega officinalis) er fjölær jurt sem hefur allt frá miðöldum verið notuð til lækninga og þá sérstaklega til að slá á einkenni sykursýki.

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Höfundar og ritstjórar Wikipedia
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia IS

Galega officinalis ( Latin )

fornì da wikipedia LA

Galega officinalis (binomen a Linnaeo anno 1753 statutum) est planta familiae Fabacearum quae in Asia occidentali sponte gignitur atque alibi late cultivatur. Medicis utilis sed animalibus pabulantibus nefasta est. Fons est compositi chemici metformin qui ad diabeten mellitum curandum adhibetur.

Bibliographia

Nexus externi

Wikidata-logo.svg Situs scientifici: TropicosTela BotanicaGRINITISPlant ListNCBIBiodiversityEncyclopedia of LifePlant Name Index • "Galega officinalis" apud Plants for a FuturePlantes d'AfriqueINPN FranceUSDA Plants Database Wikispecies-logo.svg Vide "Galega officinalis" apud Vicispecies.
Commons-logo.svg Vicimedia Communia plura habent quae ad Galega officinalis spectant.
licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Et auctores varius id editors
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia LA

Galega officinalis: Brief Summary ( Latin )

fornì da wikipedia LA

Galega officinalis (binomen a Linnaeo anno 1753 statutum) est planta familiae Fabacearum quae in Asia occidentali sponte gignitur atque alibi late cultivatur. Medicis utilis sed animalibus pabulantibus nefasta est. Fons est compositi chemici metformin qui ad diabeten mellitum curandum adhibetur.

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Et auctores varius id editors
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia LA

Ožiarūtis ( lituan )

fornì da wikipedia LT
 src=
Galega officinalis

Ožiarūtis (lot. Galega) – pupinių (Fabaceae) šeimos Faboideae pošeimio augalų gentis.

Priklauo daugiamečiai žoliniai augalai su stačiais stiebais ir neporomis plunksniškais lapais. Žiedai sutelkti kekėse, kurios turi ilgus žiedynkočius. Ankštys atsidarančios su daugeliu inkstiškų sėklų.

Rūšys:

Lietuvoje auga dvi rūšys:

Vikiteka

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Vikipedijos autoriai ir redaktoriai
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia LT

Galega ( olandèis; flamand )

fornì da wikipedia NL

Galega of geitenruit (Galega officinalis) is een meerjarige, kruidachtige plant die behoort tot de vlinderbloemenfamilie (Leguminosae of Fabaceae) en de onderfamilie Papilionoideae. De soort komt van nature voor in het Midden-Oosten en is van daaruit verspreid naar Europa, West-Azié en West-Pakistan. Het aantal chromosomen is 2n = 16.

Beschrijving

De plant wordt tot 100 cm hoog en heeft een sterk verdikte wortel. De stengel is hol. De afwisselend staande bladeren zijn oneven geveerd. De blaadjes zijn 9 - 17 mm lang en en 3 - 9 mm breed.

De plant bloeit vanaf de zomer tot de herfst. De bloeiwijze is een gesteelde tros en heeft tot 50 rozerode of witte, purper geaderde bloemen. De zygomorfe bloemen zijn 9 - 15 mm groot. Een bloem heeft negen vergroeide meeldraden en één vrijstaande. Het vruchtbeginsel is bovenstandig. De tot 3 cm lange peulen bevatten 3 - 5 bruine zaden.

Gebruik

Galega werd op grote schaal geteeld als een voeder- en siergewas en als groenbemester.[1] De plant bleek echter giftig voor dieren te zijn.[2]

Door de ontdekking van galegine in de plant kwam men op het spoor van metformine.

 src=
Galega officinalis - uit Thomé
Flora von Deutschland, Österreich und der Schweiz 1885
Bronnen, noten en/of referenties
  1. Lasseigne, Alex, Invasive PLants of the Eastern United States: Galega sp., US Department of Agriculture, 2003, url=http://www.invasive.org/browse/subinfo.cfm?sub=4535
  2. Bailey CJ, Campbell IW, Chan JCN, Davidson JA, Howlett HCS, Ritz P (eds). 2007. Metformin: the Gold Standard. A Scientific handbook; Chichester: Wiley. Chapter 1: Galegine and anti diabetic plants
Wikimedia Commons Zie de categorie Galega officinalis van Wikimedia Commons voor mediabestanden over dit onderwerp.
licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Wikipedia-auteurs en -editors
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia NL

Galega: Brief Summary ( olandèis; flamand )

fornì da wikipedia NL

Galega of geitenruit (Galega officinalis) is een meerjarige, kruidachtige plant die behoort tot de vlinderbloemenfamilie (Leguminosae of Fabaceae) en de onderfamilie Papilionoideae. De soort komt van nature voor in het Midden-Oosten en is van daaruit verspreid naar Europa, West-Azié en West-Pakistan. Het aantal chromosomen is 2n = 16.

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Wikipedia-auteurs en -editors
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia NL

Rutwica lekarska ( polonèis )

fornì da wikipedia POL
 src=
Owoce i nasiona

Rutwica lekarska (Galega officinalis L.) – gatunek rośliny z rodziny bobowatych (Fabaceae). Rodzimym obszarem jego występowania jest Afryka Północna (Algeria, Maroko), Pakistan w Azji oraz wschodnia, południowa i środkowa Europa, ale rozprzestrzenia się też w innych regionach[2]. W Polsce występuje rzadko, tylko w południowej części kraju jako gatunek zawleczony, kenofit, efemerofit[3].

Morfologia

Pokrój
Ma rozgałęzione łodygi, wysokie do 60 cm, żywozielone.
Liście
Krótkoogonkowe, nieparzystopierzaste o 11-17 lancetowatych listkach. Przylistki duże, wolne zaostrzone.
Kwiaty
Motylkowe, niebieskawe, rzadziej białe, zebrane w grona. Wszystkie pręciki zrośnięte w rurkę wokół słupka.
Owoc
Wzniesiony, nagi strąk z kilkunastoma brunatnymi nasionami.

Biologia i ekologia

Bylina, hemikryptofit. Rośnie na mokrych łąkach, brzegach wód i w wilgotnych zaroślach. Kwitnie od lipca do sierpnia.

Zastosowanie

  • Roślina lecznicza
    • Surowiec zielarski: ziele (Herba galegae). Zawiera: pochodne guanidyny (galegina i hydroksy-4-galegina), pochodną chinazolinypeganinę, gorycze, garbniki, czterocukier stachyoza, sole mineralne[4]
    • Zbiór i suszenie: W lipcu lub w sierpniu zbiera się zakwitające, górne części pędów i suszy w suszarniach naturalnych w cieniu i przewiewie.
    • Działanie: Obniża stężenie glukozy we krwi w cukrzycy, pobudza także wydzielanie mleka u kobiet karmiących i w nieznacznym stopniu działa moczopędnie i napotnie[5]. Używane jest pomocniczo przy leczeniu cukrzycy oraz do pobudzania laktacji u kobiet[5].
 src=
Morfologia

Przypisy

  1. Stevens P.F.: Angiosperm Phylogeny Website/Fabaceae (ang.). 2001–. [dostęp 2010-02-26].
  2. a b Germplasm Resources Information Network (GRIN). [dostęp 2010-02-25].
  3. Lucjan Rutkowski: Klucz do oznaczania roślin naczyniowych Polski niżowej. Warszawa: Wyd. Naukowe PWN, 2006. ISBN 83-01-14342-8.
  4. A. Ożarowski, W. Jaroniewski, Rośliny lecznicze, Instytut Wydawniczy Związków Zawodowych, Warszawa 1989, ​ISBN 83-202-0472-0
  5. a b Jan Macků, Jindrich Krejča, Apoloniusz Rymkiewicz: Atlas roślin leczniczych. Wrocław [etc.]: Zakład Narodowy im. Ossolińskich – Wydawnictwo, 1989. ISBN 83-04-03281-3.
licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Autorzy i redaktorzy Wikipedii
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia POL

Rutwica lekarska: Brief Summary ( polonèis )

fornì da wikipedia POL
 src= Owoce i nasiona

Rutwica lekarska (Galega officinalis L.) – gatunek rośliny z rodziny bobowatych (Fabaceae). Rodzimym obszarem jego występowania jest Afryka Północna (Algeria, Maroko), Pakistan w Azji oraz wschodnia, południowa i środkowa Europa, ale rozprzestrzenia się też w innych regionach. W Polsce występuje rzadko, tylko w południowej części kraju jako gatunek zawleczony, kenofit, efemerofit.

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Autorzy i redaktorzy Wikipedii
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia POL

Arruda-caprária ( portughèis )

fornì da wikipedia PT
 src=
Exemplo de galega officinalis.
 src=
Galega officinalis - MHNT

A arruda-caprária ou galega (Galega officinalis) é uma espécie de planta da subfamília Faboideae. É encontrada no sul da Europa e na Ásia Ocidental. São arbustivas, com folhas imparipenadas, compostas por 11 a 19 folíolos opostos. Flores rosas dispostas em racimos eretos. Há outras variedades de flores brancas e azuis (falso-anil).[1]

Referências

  1. «Galega officinalis». EOL. Consultado em 5 agosto de 2019

Bibliografia

  • Dicionário Enciclopédico Brasileiro ilustrado e editado nas oficinas gráficas da Livraria do Globo. Porto Alegre.

 title=
licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Autores e editores de Wikipedia
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia PT

Arruda-caprária: Brief Summary ( portughèis )

fornì da wikipedia PT
 src= Exemplo de galega officinalis.  src= Galega officinalis - MHNT

A arruda-caprária ou galega (Galega officinalis) é uma espécie de planta da subfamília Faboideae. É encontrada no sul da Europa e na Ásia Ocidental. São arbustivas, com folhas imparipenadas, compostas por 11 a 19 folíolos opostos. Flores rosas dispostas em racimos eretos. Há outras variedades de flores brancas e azuis (falso-anil).

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Autores e editores de Wikipedia
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia PT

Jastrabina lekárska ( slovach )

fornì da wikipedia SK

Jastrabina lekárska (Galega officinalis L.) je liečivá rastlina z čeľade bôbovité (Fabaceae).

Iné projekty

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Autori a editori Wikipédie
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia SK

Jastrabina lekárska: Brief Summary ( slovach )

fornì da wikipedia SK

Jastrabina lekárska (Galega officinalis L.) je liečivá rastlina z čeľade bôbovité (Fabaceae).

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Autori a editori Wikipédie
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia SK

Getruta ( svedèis )

fornì da wikipedia SV
 src=
Galega officinalis

Getruta (Galega officinalis) är en växtart i familjen ärtväxter. Dess naturliga utbredningsområde är i Mellanöstern. Därifrån har den i modern tid spritt sig norrut in i Europa och österut till västra Pakistan. Arten odlas som trädgårdsväxt i Sverige.

Externa länkar

Rödklöver.png Denna växtartikel saknar väsentlig information. Du kan hjälpa till genom att tillföra sådan.
licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Wikipedia författare och redaktörer
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia SV

Getruta: Brief Summary ( svedèis )

fornì da wikipedia SV
 src= Galega officinalis

Getruta (Galega officinalis) är en växtart i familjen ärtväxter. Dess naturliga utbredningsområde är i Mellanöstern. Därifrån har den i modern tid spritt sig norrut in i Europa och österut till västra Pakistan. Arten odlas som trädgårdsväxt i Sverige.

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Wikipedia författare och redaktörer
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia SV

Keçisedefi ( turch )

fornì da wikipedia TR
 src=
Bu madde herhangi bir kaynak içermemektedir. Lütfen güvenilir kaynaklar ekleyerek bu maddenin geliştirilmesine yardımcı olunuz. Kaynaksız içerik itiraz konusu olabilir ve kaldırılabilir.

Keçisedefi (Galega officinalis), baklagiller familyasından, yaz aylarında çiçek açan çok yıllık, otsu bir bitki türü.

Anavatanı Ortadoğu'dur, ancak Avrupa, Asya'nın batısında Pakistan gibi ülkelerde de yetişmektedir.

Bitki kapsamlı olarak yem ürünü, yeşil gübre ve süs bitkisi olarak yetiştirilmekte ve arıcılıkta da kullanılmaktadır.

İsmi hayvancılıkta bir galactogogue (süt artırıcı) olarak kullanılmasından dolayı latince gale(süt) ve ega (getirici) türetilmiştir. Galega bicolorla eşanlamlıdır.

Keçisedefi bir güve türü olan Coleophora vicinellanın larvalarının temel besin kaynağıdır.

Kullanım

Ortaçağdan bu yana diyabet belirtilerini hafifletici etkileri bilinmektedir. Bitkinin 1950'li yıllarda yapılan analizlerinde insülin direncini azaltarak kan şekerini düşüren guanidin içerdiği görüldü.

Biguanide sınıfından kimyasal türevleri arasında metformin (Glucophage®, genellikle diyabet tedavisinde) ve şu an kullanımdan kalkmış olan phenformin ilaç olarak kullanılır.

Stub icon İki çenekliler ile ilgili bu madde bir taslaktır. Madde içeriğini geliştirerek Vikipedi'ye katkıda bulunabilirsiniz.
licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Wikipedia yazarları ve editörleri
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia TR

Keçisedefi: Brief Summary ( turch )

fornì da wikipedia TR

Keçisedefi (Galega officinalis), baklagiller familyasından, yaz aylarında çiçek açan çok yıllık, otsu bir bitki türü.

Anavatanı Ortadoğu'dur, ancak Avrupa, Asya'nın batısında Pakistan gibi ülkelerde de yetişmektedir.

Bitki kapsamlı olarak yem ürünü, yeşil gübre ve süs bitkisi olarak yetiştirilmekte ve arıcılıkta da kullanılmaktadır.

İsmi hayvancılıkta bir galactogogue (süt artırıcı) olarak kullanılmasından dolayı latince gale(süt) ve ega (getirici) türetilmiştir. Galega bicolorla eşanlamlıdır.

Keçisedefi bir güve türü olan Coleophora vicinellanın larvalarının temel besin kaynağıdır.

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Wikipedia yazarları ve editörleri
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia TR

Козлятник лікарський ( ucrain )

fornì da wikipedia UK
 src=
Galega officinalisТулузький музей

Козля́тник лі́карський (лат. Galega officinalis L.)

Ботанічні характеристики

Багаторічна трав'яниста рослина заввишки до 40 —90 см, рідше до 1,5 м. Корінь стрижневий, з коротким багатоголовим кореневищем. Стебла численні, прямостоячі, гіллясті, густо вкриті листям, голі або вкриті розсіяними волосками. Листки з прилистками, непарноперисті, черешкові, 5 — 20 см завдовжки, з 5 —10 парами лінійно-ланцетних листочків. Квітки численні, зібрані в густі, що перевищують довжину листків, пазушні китиці, досягають 8 —27 см у довжину. Віночок метеликовий, близько 1 см завдовжки, ясно-блакитний, зрідка білий. Плоди — багатонасінні, голі, 2 — 4 см завдовжки. Цвіте в червнісерпні.

Поширення

Росте на вологих суглинистих ґрунтах, особливо добре почуває себе на деградованих ґрунтах. Росте на берегах річок, по чагарниках, на вологих місцях і узліссях у горах Криму, на плавневих солонцях у пониззі Дніпра, зрідка — на півдні Лісостепу і в степових районах Правобережжя.

Фармакологічні властивості

Всі органи рослини містять в собі алкалоїди. Для лікування застосовується трава (лат. Herba galegae). З насіння виділено алкалоїд галагін, лютеолін та його глюкозид галутеолін. В траві міститься алкалоїд пеганін і сапоніни. Застосовується як сечогінне і потогінне, а також для посилення секреції молока і для лікування діабету.

Заготівля

Використовують траву (Herba Galegae). Траву збирають в червнісерпні під час цвітіння зрізуючи верхні трав'янисті частини; насіння — після достигання, в серпні — вересні. Сушать траву під наметом або в сушарці при температурі до 40°. З 4 кг сирої трави виходить 1 кг сухої. Зберігають у сухому місці. Рослина неофіцинальна.

Джерела

 src= Вікісховище має мультимедійні дані за темою: Galega officinalis NCI peas in pod.jpg Це незавершена стаття про Бобові.
Ви можете допомогти проекту, виправивши або дописавши її.
licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Автори та редактори Вікіпедії
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia UK

Козлятник лікарський: Brief Summary ( ucrain )

fornì da wikipedia UK
 src= Galega officinalis — Тулузький музей

Козля́тник лі́карський (лат. Galega officinalis L.)

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Автори та редактори Вікіпедії
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia UK

Galega officinalis ( vietnamèis )

fornì da wikipedia VI
 src=
Galega officinalis

Galega officinalis là một loài thực vật có hoa trong họ Đậu. Loài này được L. miêu tả khoa học đầu tiên.[1]

Hình ảnh

Chú thích

  1. ^ The Plant List (2010). Galega officinalis. Truy cập ngày 5 tháng 6 năm 2013.

Liên kết ngoài


Bài viết liên quan đến tông đậu Galegeae này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn.


licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Wikipedia tác giả và biên tập viên
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia VI

Galega officinalis: Brief Summary ( vietnamèis )

fornì da wikipedia VI
 src= Galega officinalis

Galega officinalis là một loài thực vật có hoa trong họ Đậu. Loài này được L. miêu tả khoa học đầu tiên.

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Wikipedia tác giả và biên tập viên
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia VI

Козлятник лекарственный ( russ; russi )

fornì da wikipedia русскую Википедию
 src=
Плоды и семена

Плодыбобы.

Место произрастания

Галега распространена в степных районах Украины, Закарпатья, Молдавии. Растет на болотах и возле канав, вдоль рек и болотистых ручьев, в низинных местах. Иногда встречается в больших количествах.

Применение

Используется галега в народной медицине как средство против диабета; также применяется для повышения лактации, как мочегонное и потогонное. Растение ядовито, поэтому дозировка строго ограничена, рекомендуется консультация с врачом.[4]

Все органы растения содержат в себе алкалоиды . Для лечения применяется трава ( лат. Herba galegae ). С семян выделен алкалоид галагин , лютеолин и его глюкозид галутеолин. В траве содержится алкалоид пеганин и сапонины. Собирают надземную часть растения — траву, причём отрезают верхушки у цветущих растений высотой 20-25 см и быстро их сушат. Сырье содержит алкалоид галегин, немного горьких и дубильных веществ, сапонин, масла и т. д. и т. п.

Примечания

  1. Об условности указания класса двудольных в качестве вышестоящего таксона для описываемой в данной статье группы растений см. раздел «Системы APG» статьи «Двудольные».
  2. 'Galega officinalis': информация о таксоне в проекте «Плантариум» (определителе растений и иллюстрированном атласе видов). (Проверено 12 октября 2012)
  3. АгроАтлас, Galega officinalis L. — Галега лекарственная.
  4. Галега в народной медицине (неопр.) (недоступная ссылка). Проверено 13 января 2011. Архивировано 24 марта 2011 года.
licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Авторы и редакторы Википедии

Козлятник лекарственный: Brief Summary ( russ; russi )

fornì da wikipedia русскую Википедию
 src= Плоды и семена

Плодыбобы.

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Авторы и редакторы Википедии

山羊豆 ( cinèis )

fornì da wikipedia 中文维基百科
二名法 Galega officinalis
L.
 src=
Galega officinalis

山羊豆学名Galega officinalis)为豆科山羊豆属下的一个种。

参考文献

扩展阅读

小作品圖示这是一篇與藥用植物相關的小作品。你可以通过编辑或修订扩充其内容。
 title=
licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
维基百科作者和编辑

山羊豆: Brief Summary ( cinèis )

fornì da wikipedia 中文维基百科
 src= Galega officinalis

山羊豆(学名:Galega officinalis)为豆科山羊豆属下的一个种。

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
维基百科作者和编辑