El abrótano fema (Santolina chamaecyparissus) ye una especie de subarbusto o planta yerbácea, perteneciente a la familia de les Asteracees.
Tamién ye conocíu como cipresilla, yerba lombriguera, boja, guardarropa, manzanillera, ontina de cabezueles, té d'Aragón, manzanilla de Mahón[1] o manzanilla Mahón.[2] Cultivar poles sos propiedaes melecinales o con fines ornamentales.
Tien numberosos tarmos delgaos sobre'l que crecen fueyes de color verde buxu, estreches, lliniales, estremaes, carnoses y arumoses. esprenden un intensu golor arumoso que recuerda a la manzanilla, anque daqué desagradable. A lo cimero broten cabezueles hemisfériques con flores tubulosas de color mariellu. El so altor puede bazcuyar ente los 20 y 70 cm. El so frutu ye cuadrangular.
La planta ye orixinaria del sur d'Europa, atopándose tamién nel norte d'África y en Norteamérica. Criar en collaes y fasteres magrices o cascayoses.
Santolina chamaecyparissus describióse por Carlos Linneo y espublizóse en Species Plantarum 2: 842. 1753.[4]
Santolina: nome xenéricu que remanez del llatín sanctus = "sagráu" y linum = "llinu", basada nun antiguu nome d'una especie d'esti xéneru.[5]
chamaecyparissus: nome xenéricu emprestáu del llatín chǎmaecŷpǎrissos, de la mesma deriváu del griegu χαμαιχνπαρισσοξ, y yá usáu na roma antigüedá (Pliniu'l Vieyu, Historia naturalis, 24, 136) pa nomar la especie,[6] y que significa "similar a Chamaecyparis, un xéneru de Cupressaceae.
El abrótano fema (Santolina chamaecyparissus) ye una especie de subarbusto o planta yerbácea, perteneciente a la familia de les Asteracees.
Tamién ye conocíu como cipresilla, yerba lombriguera, boja, guardarropa, manzanillera, ontina de cabezueles, té d'Aragón, manzanilla de Mahón o manzanilla Mahón. Cultivar poles sos propiedaes melecinales o con fines ornamentales.
Sərvəoxşar santolina'
Təbii halda İtaliyada və Aralıq dənizyanı ölkələrində bitir.
Hündürlüyü 50-60 sm-ə çatan kol bitkisidir.Yarpaqlarının uzunluğu 3,5 sm-ə qədər olub,lələkvari bölünmüşdür.Cavan yarpaqları açıq-yaşıl,yaşlıları isə boz-gümüşü rəngdə,tükcüklüdür.Sarı rəngli ətirli çiçəkləri uzun çiçək saplaqlarında yerləşmişdir.İyun-avqust aylarında çiçəkləyir.Çobanyastığının qoxusuna bənzər güclü ətri vardır.Toxumları oktyabrda yetişir.Toxum və qələmlərlə çoxaldılır.
Günəşli,isti,quru torpaqlarda bitir.Sərt şaxtalarda yerüstü hissəsi donur.
Mərdəkan dendrarisində introduksiya oçunmuşdur.Bakı şəhərinin park və bağlarında mədəni şəraitdə becərilir.
Çiçəkliklərdə,qazonlarda,müxtəlif kompozisiyaların qurulmasında qiymətli bitkidir.Yarpaqlarından alınan ekstraktlardan aromaterapiyada bir çox xəstəliklərin müalicəsində istifadə olunur.
Sərvəoxşar santolina'
L'espernallac, camamilla groga o camamilla de Maó (Santolina chamaecyparissus) és una planta de la família de les compostes. L'espernellac també rep altres noms comuns: camamil·la, broida femella, camamilla groga, camamilla blanca, camamilla de la Mola (a Maó), herba de Sant Joan, botja de Sant Joan, flor de Sant Joan, cordonet.[1]
Es troba en zones pedregoses o argilenques assolellades, majoritàriament calcàries, des del nivell del mar fins als 2.000 m d'altitud. És una mata que pot fer tres pams d'alçada quan està florida, amb nombroses tiges primes i quasi verticals que porten les inflorescències. Les fulles són esparses, lineals, i amb nombrosos segments de fins a 1-2 mm situats en diverses files. Aquesta forma de les fulles dóna a l'espernallac una certa semblança al xiprer. Precisament, l'epítet específic chamaecyparissus vol dir xiprer nan. Les inflorescències són arrodonides, amb totes les floretes iguals i tubuloses. Sol tenir un color grisenc i tota la planta és molt aromàtica. No confondre amb la camamilla romana.
S'usava com a estomacal o digestiva, prenent-la en infusió. També li han estat atribuïdes virtuts vulneràries, antiespasmòdiques, emmenagogues, i vermífugues.[1] També se li atribueixen usos per remeiar les llagues i infeccions en general. Aquests usos també s'apliquen a animals com ara a les vaques.
L'espernallac, camamilla groga o camamilla de Maó (Santolina chamaecyparissus) és una planta de la família de les compostes. L'espernellac també rep altres noms comuns: camamil·la, broida femella, camamilla groga, camamilla blanca, camamilla de la Mola (a Maó), herba de Sant Joan, botja de Sant Joan, flor de Sant Joan, cordonet.
Es troba en zones pedregoses o argilenques assolellades, majoritàriament calcàries, des del nivell del mar fins als 2.000 m d'altitud. És una mata que pot fer tres pams d'alçada quan està florida, amb nombroses tiges primes i quasi verticals que porten les inflorescències. Les fulles són esparses, lineals, i amb nombrosos segments de fins a 1-2 mm situats en diverses files. Aquesta forma de les fulles dóna a l'espernallac una certa semblança al xiprer. Precisament, l'epítet específic chamaecyparissus vol dir xiprer nan. Les inflorescències són arrodonides, amb totes les floretes iguals i tubuloses. Sol tenir un color grisenc i tota la planta és molt aromàtica. No confondre amb la camamilla romana.
Planhigyn blodeuol o deulu llygad y dydd a blodyn haul ydy Hen wraig sy'n enw benywaidd. Mae'n perthyn i'r teulu Asteraceae. Yr enw gwyddonol (Lladin) yw Santolina chamaecyparissus a'r enw Saesneg yw Lavender cotton.[1]
Daw'r gair "Asteraceae", sef yr enw ar y teulu hwn, o'r gair 'Aster', y genws mwyaf lluosog o'r teulu - ac sy'n tarddu o'r gair Groeg ἀστήρ, sef 'seren'.
Planhigyn blodeuol o deulu llygad y dydd a blodyn haul ydy Hen wraig sy'n enw benywaidd. Mae'n perthyn i'r teulu Asteraceae. Yr enw gwyddonol (Lladin) yw Santolina chamaecyparissus a'r enw Saesneg yw Lavender cotton.
Daw'r gair "Asteraceae", sef yr enw ar y teulu hwn, o'r gair 'Aster', y genws mwyaf lluosog o'r teulu - ac sy'n tarddu o'r gair Groeg ἀστήρ, sef 'seren'.
Svatolína cypřišová (Santolina chamaecyparissus L.)[1] je druh rostlin, vytrvalých bylin, zařazovaný do čeledě hvězdnicovité (Asteraceae). Kvete od června do srpna žlutými kulovitými květenstvími. Dorůstá 30-50 cm, je původní v západní a střední části Středozemí.
Je používáno synonymum Santolina marchii.
Rostliny lze použít v ČR jako okrasné rostliny. Jsou to snadno a rychle rostoucí polokeře pro skalky a trvalkové záhony[2] nebo jako půdokryvná a na zelené střechy.
Vhodné jsou výsadby poblíž cest, celé rostliny silně voní.[3] Rostlina tvoří plochy nebo nízké keře. Během celé vegetace je dekorací šedivě stříbřité olistění. Listy na podzim neopadávají. Někdy je používána jako sušená květina nebo doplňkový materiál při aranžování květin.
Byla používána v lidovém léčitelství na choroby spojené s pohybovým aparátem a jako magická rostlina.
Preferuje slunečné nebo světlé stanoviště, vyžaduje propustné půdy, snese i přísušky. Lze ji pěstovat bez zálivky. Množení semeny, řízky. Jarní řez je velmi vhodný.
Svatolína cypřišová (Santolina chamaecyparissus L.) je druh rostlin, vytrvalých bylin, zařazovaný do čeledě hvězdnicovité (Asteraceae). Kvete od června do srpna žlutými kulovitými květenstvími. Dorůstá 30-50 cm, je původní v západní a střední části Středozemí.
Das Graue Heiligenkraut (Santolina chamaecyparissus) ist eine Pflanzenart aus der Gattung Heiligenkraut (Santolina) in der Familie der Korbblütler (Asteraceae).
Das Graue Heiligenkraut ist ein immergrüner Zwergstrauch, der Wuchshöhen von 15 bis 50 Zentimeter erreicht. Die Stängel sind verzweigt und haben einen Durchmesser von (6) 8 bis 15 Millimeter. Die Blätter sind weißfilzig und stark aromatisch, die unteren sind 2 bis 4, die oberen 1 bis 3 Zentimeter lang. Die Blätter haben an jeder Seite 9 bis 14 Abschnitte. Diese sind eingerollt und 0,5 bis 2 Millimeter lang. Die Blütenköpfe sind meist zu mehreren auf den Stängeln angeordnet. Die Blüten sind gelb.
Blütezeit ist von Juli bis August.
Die Chromosomenzahl ist 2n = 18, seltener 36 oder ca. 45.[1]
Es hat einen hohen Gehalt an gelb-orangefarbenem ätherischem Öl mit charakteristischen Geruch, der etwas an Römische Kamille erinnert. Es besteht hauptsächlich aus Artemisia-Keton, β-Phellandren und Myrcen,[2] wobei die Zusammensetzung zwischen Anbaugebieten zu variieren scheint.[3]
Das Graue Heiligenkraut ist im westlichen und zentralen Mittelmeergebiet weit eingebürgert, die genaue Herkunft ist unklar. Möglicherweise ist diese pentaploide Art hybridogenen Ursprungs. Sie wächst auf gestörten Macchien und Garriguen sowie ruderal. Das ursprüngliche Verbreitungsgebiet des Aggregats Santolina chamaecyparissus agg. umfasst Spanien, Frankreich, Andorra, die Balearen, Korsika, Italien, Kroatien, Sardinien und Sizilien.[4]
Das Graue Heiligenkraut wird in Wärmegebieten verbreitet, sonst selten als Zierpflanze für Steingärten, Trockenmauern, Steinbeete und Einfassungen sowie als Strukturpflanze, als Heil- und Duftpflanze und als Mottenkraut genutzt. Die Art ist seit mindestens 1539 in Kultur. Es war besonders in Kräutergärten des sechzehnten Jahrhunderts für Begrenzungen üblich.[2] Es gibt wenige Sorten, diese haben zum Beispiel einen kompakteren Wuchs. Seit 1917 ist die Hybride Santolina × lindavica aus Santolina chamaecyparissus und Santolina pinnata bekannt. Sie hat blaugrüne Blätter und gelbliche Blüten und vermittelt zwischen den beiden Elternarten.
Die für die Gattung namensgebende Bezeichnung „Santoline“ (santo: heilig, line: Lein) verweist auf medizinische Wirksamkeit, besonders als Wurmmittel.[2] Im Mittelmeerraum ist es traditionell für schmerzlindernde, entzündungshemmende, krampflösende, antiseptische und antimikrobielle Eigenschaften bekannt. In Indien fand es Eingang in die ayurvedische Medizin als Mittel gegen Lebererkrankungen. Weiterhin sind Anwendungen bei entzündlichen Hautkrankheiten, als Magenmittel und als Stimulans bekannt.[3]
Synonyme für Santolina chamaecyparissus sind:
Das Graue Heiligenkraut (Santolina chamaecyparissus) ist eine Pflanzenart aus der Gattung Heiligenkraut (Santolina) in der Familie der Korbblütler (Asteraceae).
Santolino esas planto odoranta, ek la familio "kompozaji", uzata kom kontrevermo.
Santolina chamaecyparissus (syn. S. incana), known as cotton lavender or lavender-cotton,[4] is a species of flowering plant in the family Asteraceae, native to the western and central Mediterranean.
The specific epithet chamaecyparissus means "like Chamaecyparis" (ground cypress), though it is not closely related to that plant.[5] It is also not closely related to either cotton or lavender, despite its common name "cotton lavender". Recognized varieties or subspecies are
It is a small evergreen shrub growing to 50 cm (20 in) tall and broad. Densely covered in aromatic, grey-green leaves, in summer it produces masses of yellow, button-like composite flowerheads, held on slender stems above the foliage. The disc florets are tubular and there are no ray florets.[7]
This plant is valued in cultivation as groundcover or as an edging plant for a hot, sunny, well-drained spot, though it may be short-lived. Once established, plants can tolerate dry and poor soils. Its compact shape can be maintained by cutting back in spring.[8]
Numerous cultivars have been produced, of which 'Nana', a dwarf form growing to 25 cm (10 in), has gained the Royal Horticultural Society's Award of Garden Merit.[9]
In cosmetics it is used as a tonic.[10] It is an effective fumigant[11]
In the UBC Botanical Garden
{{cite journal}}
: Cite journal requires |journal=
(help) Santolina chamaecyparissus (syn. S. incana), known as cotton lavender or lavender-cotton, is a species of flowering plant in the family Asteraceae, native to the western and central Mediterranean.
El abrótano hembra (Santolina chamaecyparissus) es una especie de subarbusto o planta herbácea, perteneciente a la familia de las Asteráceas.
También es conocido como cipresilla, hierba lombriguera, boja, guardarropa, manzanillera, ontina de cabezuelas, té de Aragón, manzanilla de Mahón[1] o manzanilla Mahón.[2] Se cultiva por sus propiedades medicinales o con fines ornamentales.
Posee numerosos tallos delgados sobre el que crecen hojas de color verde grisáceo, estrechas, lineales, divididas, carnosas y aromáticas. desprenden un intenso olor aromático que recuerda a la manzanilla, aunque algo desagradable. En lo alto brotan cabezuelas hemisféricas con flores tubulosas de color amarillo. Su altura puede oscilar entre los 20 y 70 cm. Su fruto es cuadrangular.
La planta es originaria del sur de Europa, encontrándose también en el norte de África y en Norteamérica. Crece en collados y laderas arcillosas o pedregosas.
Santolina chamaecyparissus fue descrita por Carlos Linneo y publicado en Species Plantarum 2: 842. 1753.[4]
Santolina: nombre genérico que deriva del latín sanctus = "sagrado" y linum = "lino", basada en un antiguo nombre de una especie de este género.[5]
chamaecyparissus: nombre genérico en latín derivado del griego χαμαικυπάρισσος ("ciprés de suelo"), y ya usado en la antigua Roma para nombrar la especie.[6] Este nombre designa también al Chamaecyparis, un género de Cupressaceae.
|url=
(ayuda) El abrótano hembra (Santolina chamaecyparissus) es una especie de subarbusto o planta herbácea, perteneciente a la familia de las Asteráceas.
También es conocido como cipresilla, hierba lombriguera, boja, guardarropa, manzanillera, ontina de cabezuelas, té de Aragón, manzanilla de Mahón o manzanilla Mahón. Se cultiva por sus propiedades medicinales o con fines ornamentales.
Astakamamila (Santolina chamaecyparissus) Elkartuen taldeko landarea da. Hosto estuak ditu, zati luzexkatan banatuak. Lore antzeko gerba bakunak ditu, horixkak, adarren muturrean. Landare usainduna da eta zapore mingotsa du. Toki lehorretan eta harritsuetan hazten da, Mediterraneoko karezko lurretan bereziki. Heste zizareak hiltzen ditu eta kamamilaren ordezko bezala erabiltzen da gerben infusioa.[1]
Astakamamila (Santolina chamaecyparissus) Elkartuen taldeko landarea da. Hosto estuak ditu, zati luzexkatan banatuak. Lore antzeko gerba bakunak ditu, horixkak, adarren muturrean. Landare usainduna da eta zapore mingotsa du. Toki lehorretan eta harritsuetan hazten da, Mediterraneoko karezko lurretan bereziki. Heste zizareak hiltzen ditu eta kamamilaren ordezko bezala erabiltzen da gerben infusioa.
Santolina chamaecyparissus
La Santoline petit cyprès (Santolina chamaecyparissus) également appelée « sanguenite »[1] est un sous-arbrisseau de la famille des Astéracées appartenant au genre Santolina. En France, elle est native de la région méditerranéenne[2] et plantée ou subspontanée ailleurs. La santoline (gartoufa en arabe) la plus parfumée et la plus utilisée pousse dans le désert algérien. Elle est plus connue et utilisée dans les soupes du mois sacré de ramadan particulièrement dans les régions de El Bayadh et Béchar.
Les feuilles, grisâtres, sont divisées en nombreux lobes comme celles d'un cyprès. Les fleurs sont jaunes.
Dans la soupe algérienne des régions de El Bayadh et Béchar, la santoline est utilisée moulue, on ne peut l'utiliser que dans la soupe (harira).
La Santoline petit-cyprès a de nombreux usages potentiels. Le plus souvent, les fleurs et les feuilles sont transformées en décoction utilisée pour expulser les parasites intestinaux[3].
Une huile utilisée en parfumerie peut également être extraite de la plante. Les branches peuvent être suspendues dans des armoires pour repousser les mites[4], et les feuilles sont également appropriées pour une utilisation en pot pourri et dans les succédanés de tabac à base de plantes.
En cosmétique, il est utilisé comme tonique.
Santolina chamaecyparissus
La Santoline petit cyprès (Santolina chamaecyparissus) également appelée « sanguenite » est un sous-arbrisseau de la famille des Astéracées appartenant au genre Santolina. En France, elle est native de la région méditerranéenne et plantée ou subspontanée ailleurs. La santoline (gartoufa en arabe) la plus parfumée et la plus utilisée pousse dans le désert algérien. Elle est plus connue et utilisée dans les soupes du mois sacré de ramadan particulièrement dans les régions de El Bayadh et Béchar.
O abrótano femia, herba da loba ou santolina [1] (Santolina chamaecyparissus) é unha especie de planta herbácea ou gamallo, pertencente á familia das Asteráceas, de talo erecto e magro, moi ramificado, follas estreitas e lineares de cor verde agrisada e flores amarelas en capítulos, moi aromáticas, da que se utilizan principalmente as flores en infusión[2]. Ademais das propiedades medicinais, cultívase en Galiza coma ornamental.
Posúe numerosos talos delgados sobre o que medran follas de cor verde cinsenta, estreitas, lineais, divididas, carnosas e recendentes. Botan un intenso cheiro aromático que lembra ao da macela, aínda que un chisco desagradábel. No alto agroman unhas testiñas hemisféricas con flores tubulosas de cor amarela. A súa altura pode oscilar entre os 20 e 70 cm. O seu froito é cuadrangular.
Planta de clima mediterráneo, orixinaria do sur de Europa, atopándose tamén no norte de África e en América do Norte. Medra en outeiros e ladeiras arxilosas ou pedrentas. En Galiza non é común atopala brava, agás nas zonas de clima de influencia mediterránea.
Santolina chamaecyparissus foi descrita por Carl von Linné e publicado en Species Plantarum 2: 842. 1753.[4]
Santolina: nome xenérico que deriva do latín sanctus = "sagrado" e linum = "liño", baseada nun antigo nome dunha especie deste xénero.[5]
chamaecyparissus: nome xenérico en latín derivado do grego χαμαικυπάρισσος ("alcipreste do chan"), e xa usado na antiga Roma para nomear a especie.[6] Este nome designa tamén ao Chamaecyparis, un xénero de Cupressaceae.
O abrótano femia, herba da loba ou santolina (Santolina chamaecyparissus) é unha especie de planta herbácea ou gamallo, pertencente á familia das Asteráceas, de talo erecto e magro, moi ramificado, follas estreitas e lineares de cor verde agrisada e flores amarelas en capítulos, moi aromáticas, da que se utilizan principalmente as flores en infusión. Ademais das propiedades medicinais, cultívase en Galiza coma ornamental.
Santolina cyprysikowata (Santolina chamaecyparissus L.) – gatunek niezdrewniałego krzewu należący do rodziny astrowatych. Pochodzi z Europy Południowej (Jugosławia, Włochy, Francja, Hiszpania)[2].
Roślina ozdobna: znana roślina rabatowa, często sadzona na niskie żywopłoty i obwódki. Strefy mrozoodporności 7-10, w Polsce nie przetrzymuje więc mrozów podczas zimy[3]. W Polsce bywa uprawiana jako roślina jednoroczna. Wymaga przepuszczalnej gleby i słonecznego stanowiska. Kwiaty nie są okazałe więc i niepożądane przez hodowców i jako takie często usuwane przed kwitnieniem. Rozmnaża się z sadzonek. Oprócz typowej formy uprawiane są bardziej ozdobne kultywary, np. 'Lemon Queen' o bardziej zwartym pokroju i cytrynowych kwiatach[3].
Santolina cyprysikowata (Santolina chamaecyparissus L.) – gatunek niezdrewniałego krzewu należący do rodziny astrowatych. Pochodzi z Europy Południowej (Jugosławia, Włochy, Francja, Hiszpania).
Santolina chamaecyparissus é uma espécie de planta com flor pertencente à família Asteraceae.
A autoridade científica da espécie é L., tendo sido publicada em Species Plantarum 2: 842. 1753.[1]
Trata-se de uma espécie presente no território português, nomeadamente os seguintes táxones infraespecíficos:[2]
Santolina chamaecyparissus é uma espécie de planta com flor pertencente à família Asteraceae.
A autoridade científica da espécie é L., tendo sido publicada em Species Plantarum 2: 842. 1753.
Santolina chamaecyparissus, Linn., đồng nghĩa S. incana, Lam. (tiếng Anh Cotton Lavender hoặc Gray Santolina) là một thực vật có hoa thuộc họ Asteraceae, bản địa của vùng Địa Trung Hải.
|tựa đề=
trống hay bị thiếu (trợ giúp) |coauthors=
bị phản đối (trợ giúp)
Santolina chamaecyparissus, Linn., đồng nghĩa S. incana, Lam. (tiếng Anh Cotton Lavender hoặc Gray Santolina) là một thực vật có hoa thuộc họ Asteraceae, bản địa của vùng Địa Trung Hải.
Santolina chamaecyparissus L., 1753
Сантоли́на кипарисови́дная (лат. Santolína chamaecyparíssus) — вид многолетних растений, относящийся к роду Сантолина (Santolina) семейства Сложноцветные (Asteraceae). Лектотип рода.
Декоративное и ароматическое растение, распространённое в Южной Европе.
Полукустарник, реже многолетнее травянистое растение, до метра высотой с резким запахом. Стебли прямостоячие или восходящие, зелёные или сероватые от опушения. Цветоносы под корзинкой обыкновенно безлистные. Листья 1—6 см длиной, на коротких, несколько расширенных в основании, черешках, линейные в очертании, с многочисленными длинными узкими зубцами до перисто-рассечённых (дольки также могут быть рассечёнными), покрыты густым спутанным матовым опушением и оттого сероватые.
Корзинки одиночные на верхушке стебля и веточек. Обёртка 6—10 мм в диаметре, полушаровидная, листочки её ланцетные до яйцевидных, килеватые, с войлочным опушением, внутренние — с закруглённой изорванной верхушкой. Цветки трубчатые, ярко-жёлтые до кремовых, 3—5 мм длиной.
Семянки 1,5—2 мм длиной, с четырьмя продольными рёбрами, лишённые хохолка.
В природе встречается в Западном и Центральном Средиземноморье, на востоке доходит до Далмации.
Активно культивируется в качестве декоративного (бордюрного) и ароматического растения, иногда дичает.
В Ираке культивируется в медицинских целях. Также может использоваться в качестве инсектицида для борьбы с молью.
Сантоли́на кипарисови́дная (лат. Santolína chamaecyparíssus) — вид многолетних растений, относящийся к роду Сантолина (Santolina) семейства Сложноцветные (Asteraceae). Лектотип рода.
Декоративное и ароматическое растение, распространённое в Южной Европе.