Dysphania ambrosioides, comúnmente llamada epazote o paico en países hispanoamericanos, ye una planta viviega arumosa, que s'usa como condimento y como planta melecinal en Méxicu y munchos otros países de Hispanoamérica, como Arxentina, Bolivia, Chile, Colombia, Ecuador, El Salvador, Paraguái y Perú, según nel sur de los Estaos Xuníos. En Méxicu llámase-y tamién acahualillo o té de milpa[2].
Esta planta ye orixinaria d'América, y yá yera conocida y utilizada polos azteques nel actual Méxicu, sol nome náhuatl de epazotl, d'onde provién el nome actual utilizáu nesi país. Crez en suelos arenosos y algama mayor tamañu nes riberes de los ríos y llagos.
Ye una planta añal o perenne de vida curtia que llega a crecer en promediu 1,2 m, con cañes de desenvolvimientu bastante irregular y fueyes oblongo llanceolaes que pueden algamar los 12 cm de llargor. Les flores, pequeñes y verdes, surden d'una panícula, ramificada nel ápiz del tarmu.
La pallabra epazote derivar del náhuatl. Ye una pallabra compuesta de epatl que quier dicir fedor y tzotl, sudu,"llárimes".[3] Tamién ye llamada paico (del quechua payqu).
Dysphania ambrosioides describióse por (L.) Mosyakin et Clemants y espublizóse en Ukrajins'kyj Botaničnyj Žurnal 59(4): 382. 2002.[4]
Créese que foi introducida n'Europa en 1577 por Francisco Hernández de Toledo, quien foi tamién médicu del rei Felipe II. D'él provién la primer mención que se conoz nel Vieyu Mundu sobre'l epazotl, y onde tamién se citen per primer vegada les virtúes melecinales que yá-y otorgaben los nativos de Méxicu, quien la utilizaben como antihelmíntico; esto ye, como ayuda pa esaniciar los parásitos intestinales. Tamién ye utilizada como antiespasmódico.
Na gastronomía mexicana usar en munchos platillos, como los elotes y esquites, los frijoles negros, el chileatole, ciertes variedaes de quesadillas, dellos tipos de tamales, escamoles, en delles sopes de mariscos como'l chilpachole de jaiba, dientro d'una peramplia variedá de caldos, sopes, guisaos, mueyos y delles moles de la cocina tradicional mexicana nos qu'esti condimento ye insustituible.
Principio activos:
Comúnmente créese que previen la flatulencia causada pol consumu de xudíes, por eso utilízase p'arumales. Tamién s'utiliza en tratamientos d'amenorrea,[6] dismenorrea, malaria, corea, histeria, catarros y asma.[7]
Como antihelmíntico, especialmente efectivu frente a ascaris y anquilostoma, menos frente a oxiuros. Emenagogo, antiespasmódico. Indicáu pa parásitos intestinales: ascaridiasis, anquilostomiasis.[5]
Ta contraindicáu nel embaranzu y insuficiencia renal. L'aceite esencial puede producir cefalees, vértigos, estomagaes, vultures sanguinolentos, temblón de pies y de manes. A dosis elevaes, l'aceite esencial, puede aniciar irritación del parénquima renal ya inclusive la muerte por paralís de los centros respiratorios bulbares. Encamiéntase nun prescribir l'aceite esencial per vía interna.[5] En Canaries conocer como pasote, y ye utilizada como planta melecinal, en fervinchu, pa problemes dixestivos.
.
Esta páxina forma parte del wikiproyeutu Botánica, un esfuerciu collaborativu col fin d'ameyorar y organizar tolos conteníos rellacionaos con esti tema. Visita la páxina d'alderique del proyeutu pa collaborar y facer entrugues o suxerencies. Dysphania ambrosioides, comúnmente llamada epazote o paico en países hispanoamericanos, ye una planta viviega arumosa, que s'usa como condimento y como planta melecinal en Méxicu y munchos otros países de Hispanoamérica, como Arxentina, Bolivia, Chile, Colombia, Ecuador, El Salvador, Paraguái y Perú, según nel sur de los Estaos Xuníos. En Méxicu llámase-y tamién acahualillo o té de milpa.
Esta planta ye orixinaria d'América, y yá yera conocida y utilizada polos azteques nel actual Méxicu, sol nome náhuatl de epazotl, d'onde provién el nome actual utilizáu nesi país. Crez en suelos arenosos y algama mayor tamañu nes riberes de los ríos y llagos.
Ambroziyaya bənzər tərə (lat. Chenopodium ambrosioides)[1] – pəncərkimilər fəsiləsinin tərələr cinsinə aid bitki növü.[2]
İkiləpəlilər ilə əlaqədar bu məqalə qaralama halındadır. Məqaləni redaktə edərək Vikipediyanı zənginləşdirin. Ambroziyaya bənzər tərə (lat. Chenopodium ambrosioides) – pəncərkimilər fəsiləsinin tərələr cinsinə aid bitki növü.
El te bord (Chenopodium ambrosioides L.) és una planta herbàcia anual o perennant, de la família de les Quenopodiàcies. A Catalunya també es diu te fals, te d'Espanya, té de Mèxic, herba formiguera i herba dels leprosos i hi és considerada com invasora.[1] És una planta utilitzada a Amèrica Llatina a causa de les seves propietats curatives per les seves propietats vermífugues i estomacals.[2]
Chenopodium ambrosioides és una planta herbàcia, anual, camèfita (es troba a prop o dins del sòl) i teròfita (només hi ha llavors en les estacions adverses). Normalment oscil·la entre els 50 i els 60 centímetres d'alçada; encara que, en algunes ocasions, pot arribar al metre. El seu tall és erecte, estriat i molt ramificat sobretot a la seva base. És una planta pubescent, tant les fulles, com les flors i els fruits presenten uns pèls glandulars on es forma el seu actiu principal, l'oli essencial.
Les seves fulles són nombroses, alternes i de color verd fosc vermelloses; les inferiors tenen generalment el limbe lanceolat-el·líptic amb les vores dentades o profundament sinuoses, les superiors són més petites, també lanceolades i amb les vores senceres. Mesuren de 5 a 8 cm de llarg i d'1 a 3 cm d'ample. Tenen el pecíol curt verd clar i nervadura pennada. Les fulles (sobretot aquelles que formen la sumitat florida) tenen un sabor aromàtic pel contingut d'essències, que poden augmentar segons el tipus de terreny i de clima on es trobi la planta.
Les flors, molt petites i actinomorfes, d'un mil·límetre apareixen entre juliol i setembre i presenten periant amb cinc sèpals. S'agrupen en una inflorescència racemosa que creix des de la unió entre les fulles i la tija de la part superior de la planta, on es poden distingir flors hermafrodites i femenines; aquestes últimes, només presenten gineceu mentre que les hermafrodites presenten androceu amb uns quatre estams a més de gineceu.
De la fecundació es forma un calze fructífer pentagonal, de 0,8 mm de diàmetre on es forma un fruit petit aqueniforme (de 0,7 mm de diàmetre) de forma arrodonida i color negre. Quan aquest fruit està encara recobert per la coberta floral, posseeix a la seva part més externa unes formacions amb un gran cúmul d'olis, que s'utilitzen per a la destil·lació i l'obtenció de la seva essència.
Aquesta planta és originària d'Amèrica, es troba especialment a Mèxic i al sud-oest dels Estats Units. Encara que també la trobem a Europa, Àsia meridional, Àfrica i Austràlia on estan totalment naturalitzades. Als Països Catalans es localitza sobretot a les províncies d'Alacant, Barcelona, Castelló, Girona, Illes Balears (únicament a Eivissa, Formentera, Mallorca, Menorca), Lleida, Tarragona i València. Viu principalment a llocs humits, jardins, vores de camins i camps de cultius.
Chenopodium ambrosioides del grec chenos, d'oca i pous, peu, anomenat així per la forma de les seves fulles amb tres lòbuls que recorden al peu d'una oca. Ambrosioides, prové del grec Ἀμβροσία, α (a) prefix de negació i βρότος (brótos), mortal, el que mitològicament és un aliment reservat exclusivament als déus de l'Olimp. També és coneguda com a Epazote (del náhuatl epazōtl, epatli = guineu + zotli = herba) o paico (del quechua payqu) és una planta amb moltes utilitzacions medicinals. Depenent del lloc es coneix amb diferents noms científics: Ambrina ambrosioides (L.), Chenopodium anthelminticum (L.), Chenopodium integrifolium, Chenopodium obovatum., Chenopodium retusum, Dysphania ambrosioides (L.), Teloxys ambrosioides (L.) Teloxys vagans.
Es cultiva al llarg de l'any, preferentment en dies poc assolellats en sòls no inundables a manera d'hortalissa. Es recomana deixar entre planta i planta un espai de 0,25 m a 0,30 m, adobar quinze dies abans del cultiu definitiu i realitzar podes de formació. La seva propagació es pot fer mitjançant llavors sexuals i per divisió d'esqueixos. Les llavors tarden 10 dies a germinar. Es pot sembrar directament o per trasplantament al terreny definitiu quan les plantes tenen 20 dies i hagin assolit els 10 o 12 cm.
A part de la seva utilització en el camp de la medicina, l'epazote també s'utilitza en alimentació. Les seves fulles es consumeixen com a verdura en sopes, com l'anomenat "caldo verde" i el "chupe de paico". Les seves llavors s'utilitzen com a condiment a la preparació de "frijoles".
Per la conservació de la planta les parts vegetals, després del cultiu, han d'assecar-se a l'ombra. La seva comercialització pot ser en fresc, deshidratada o polvoritzada, empaquetada a pes, en fundes de te, polietilè, en flascons o tubs.
Les infusions i decoccions de les fulles, arrels i inflorescències de C. ambrosioides s'han utilitzat durant segles de manera tradicional per diverses poblacions natives d'Amèrica Llatina i el Carib com a condiment i en medicina ètnica. A més a més, durant les primeres dècades del s. XX, l'oli essencial de C. ambrosioides era un dels antihelmíntics més utilitzats en humans, gossos, gats, cavalls i porcs. El seu ús va decaure a la dècada del 1940 al descobrir altres antihelmíntics menys tòxics. Es creu que a Europa va ser introduïda l'any 1577 per Francisco Hernández, que va ser també metge de Felip II d'Espanya. D'ell prové la primera menció al Vell món que es coneix sobre l'eepazotl, i d'on també es nombren per primer cop les virtuts medicinals que ja li atribuïen els natius de Mèxic.
S'empra la planta sencera especialment les tiges, les fulles i les llavors, d'on s'extreu l'oli essencial de l'epazote esmentat anteriorment. L'oli d'epazote està format principalment per ascaridol (60-80%) i altres compostos hidrocarbonats com el p-cimè, l'l-limonè, el d-alcanfor, etc.
L'ascaridol ha estat utilitzat com antihelmíntic en el control de nematodes. Produeix un efecte paralitzant i narcòtic sobre els paràsits intestinals, fent que es desprenguin del teixit intestinal on es troben adherits.
A més a més, el paico té propietats antisèptiques, contraceptives, digestives, diürètiques, hepatoprotectores, acidesa, diabetis, dismenorrea, diarrea, flatulència, reumatisme a més d'altres.
L'ascaridol extret directament de la planta i posteriorment purificat, posseeix una alta toxicitat, per tant, el seu ús va ser prohibit en alguns països des de fa anys. D'altra banda quan s'utilitza el paico que conté ascaridol sense purificar, la seva acció queda contrarestada amb els altres component que conté la planta, neutralitzant-se la seva acció tòxica. Tot i això, no existeix una dosi segura establerta i tant la forma d'ús com la quantitat emprada varia molt segons la regió, la seguretat i efectivitat no estan garantides per aquest motiu. Així, és aconsellable evitar prendre epazote en períodes d'embaràs i lactància i no s'ha d'administrar te o oli d'epazote a nens petits, ja que s'han donat alguns casos d'intoxicació en alguns països d'Amèrica Llatina on és més freqüent el consum d'aquesta planta. S'ha d'evitar també el seu consum en persones que pateixen úlceres, gastritis, problemes de fetge, malalties coronàries o mal funcionament dels ronyons.
El te bord (Chenopodium ambrosioides L.) és una planta herbàcia anual o perennant, de la família de les Quenopodiàcies. A Catalunya també es diu te fals, te d'Espanya, té de Mèxic, herba formiguera i herba dels leprosos i hi és considerada com invasora. És una planta utilitzada a Amèrica Llatina a causa de les seves propietats curatives per les seves propietats vermífugues i estomacals.
Planhigyn blodeuol yw Te Mecsico sy'n enw gwrywaidd. Mae'n perthyn i'r teulu Amaranthaceae yn y genws Dysphania. Yr enw gwyddonol (Lladin) yw Chenopodium ambrosioides a'r enw Saesneg yw Mexican tea. Mae'n berlysieuyn sy'n frodorol o Ganol America, De America a de Mecsico.
Gall dyfu hyd at 1.2 m (3.9 ft) o uchder, gyda'r canghennau'n afreolaidd ac mae'r dail yn 12 cm (4.7 in) o hyd.
Mae'n blanhigyn unflwydd, byrhoedlog. Nid oes ganddo stipwl (neu ddeilen fach); blodau bychan gwyrdd sydd ganddo. . Fel arfer mae'r dail yn ddanheddog.
Planhigyn blodeuol yw Te Mecsico sy'n enw gwrywaidd. Mae'n perthyn i'r teulu Amaranthaceae yn y genws Dysphania. Yr enw gwyddonol (Lladin) yw Chenopodium ambrosioides a'r enw Saesneg yw Mexican tea. Mae'n berlysieuyn sy'n frodorol o Ganol America, De America a de Mecsico.
Gall dyfu hyd at 1.2 m (3.9 ft) o uchder, gyda'r canghennau'n afreolaidd ac mae'r dail yn 12 cm (4.7 in) o hyd.
Mae'n blanhigyn unflwydd, byrhoedlog. Nid oes ganddo stipwl (neu ddeilen fach); blodau bychan gwyrdd sydd ganddo. . Fel arfer mae'r dail yn ddanheddog.
Merlík vonný (Dysphania ambrosioides, dříve Chenopodium ambrosioides) je jednoletá léčivá léčivá bylina z čeledi laskavcovité (původně merlíkovité). Původním areálem výskytu je Střední a Jižní Amerika. Extrakty z rostliny se používají tradičně v lidovém léčitelství v Jižní a Střední Americe již od dob Mayské civilizace. Komerčně vyráběný olej ze semen D. ambrosioides byl hlavním používaným anthelmitikem proti střevním parazitům u lidí (Ascaris lumbricoides, měchovci či tenkohlavci) do objevu benzimidazolů.[1] Podstatou antiparazitárního účinku je terpenická látka ascaridol obsažená především v semenech této rostliny.[2]
Obrázky, zvuky či videa k tématu merlík vonný ve Wikimedia Commons
Merlík vonný (Dysphania ambrosioides, dříve Chenopodium ambrosioides) je jednoletá léčivá léčivá bylina z čeledi laskavcovité (původně merlíkovité). Původním areálem výskytu je Střední a Jižní Amerika. Extrakty z rostliny se používají tradičně v lidovém léčitelství v Jižní a Střední Americe již od dob Mayské civilizace. Komerčně vyráběný olej ze semen D. ambrosioides byl hlavním používaným anthelmitikem proti střevním parazitům u lidí (Ascaris lumbricoides, měchovci či tenkohlavci) do objevu benzimidazolů. Podstatou antiparazitárního účinku je terpenická látka ascaridol obsažená především v semenech této rostliny.
Der Mexikanische Drüsengänsefuß (Dysphania ambrosioides), auch Epazote, Wohlriechender Gänsefuß, Mexiko-Drüsengänsefuß, Mexikanischer Traubentee oder Jesuitentee genannt, ist eine Pflanzenart in der Familie der Fuchsschwanzgewächse (Amaranthaceae). Diese intensiv riechende Pflanze dient als Heilpflanze und Gewürz.
Dysphania ambrosioides ist eine einjährige, manchmal auch wenige Jahre überdauernde krautige Pflanze, die mit einreihig mehrzelligen Haaren und Drüsenhaaren bedeckt ist und einen intensiven aromatischen Geruch (nach Zitronen, Bohnenkraut oder Minze[1]) verströmt. Die aufrechten oder aufsteigenden, gestreiften Stängel sind bei Wuchshöhen von 0,3 bis 1 (selten bis zu 1,5) Meter stark verzweigt mit zarten Ästen.
Die aromatischen Laubblätter sind meist bis zu 18 mm lang gestielt, die obersten sind oft ungestielt. Die Blattspreite weist eine Länge von meist 2 bis 8 (bis zu 15) cm und eine Breite von meist 0,5 bis 4 (bis zu 5,5) cm auf. Die Spreitenform ist eilänglich-lanzettlich bis lanzettlich mit keilförmiger Basis. Der Blattrand ist unregelmäßig gezähnt oder grob gesägt, bei den oberen Blättern oft ganzrandig.
Die 3 bis 7 cm langen, ährigen Blütenstände setzen sich aus sitzenden kugeligen knäueligen Teilblütenständen mit einem Durchmesser von 1,5 bis 2,3 mm zusammen; diese bestehen jeweils aus drei bis fünf Blüten in der Achsel eines laubblattähnlichen Tragblatts mit einer Länge von 0,3 bis 2,5 cm.
Die kleinen, gelben zwittrigen (gelegentlich weiblichen) Blüten weisen eine Blütenhülle aus (selten drei) vier bis fünf auf etwa der Hälfte ihrer Länge miteinander verwachsenen Tepalen auf. Bei einer Länge von 0,7 bis 1 mm sind sie eiförmig mit stumpfer Spitze, auf dem Rücken gerundet und drüsenhaarig. Es sind vier bis fünf Staubblätter und drei herausragende Narben vorhanden.
Die Blütezeit reicht von Juni bis September. Die Bestäubung erfolgt in der Regel durch den Wind, ist aber auch durch Selbstbestäubung möglich.[2]
Zur Fruchtzeit umgibt die Blütenhülle die Frucht. Die runzelige bis glatte Fruchtwand liegt dem Samen nicht an. Der rötlich-braune bis rötlich-schwarze, horizontale oder vertikale Same ist bei einer Höhe von 0,6 bis 1 mm und einem Durchmesser 0,4 bis 0,5 mm eiförmig mit undeutlichem Rand. Die Samenschale ist glatt oder runzelig.
Die Chromosomenzahl beträgt 2n = 32.[3] Aus der Chromosomengrundzahl der Gattung Dysphania von x = 8 ergibt sich, dass diese Art tetraploid ist.[2] In anderen Quellen werden auch Chromosomenzahlen von 16, 36 und 48 angegeben.[4]
Der Mexikanische Drüsengänsefuß ist eine C3-Pflanze mit normaler Blattanatomie.[5]
Die Blätter und Samen enthalten bis zu 2 % eines ätherischen Öls mit dem Hauptinhaltsstoff Ascaridol, einem Monoterpenperoxid.[1][6]
Der Mexikanische Drüsengänsefuß ist eine Nahrungspflanze für Schmetterlingsraupen: so fressen Miniersackträger der Gattung Coleophora, die Dickkopffalter Pholisora catullus und Staphylus mazans sowie die Eulenfalter Amyna octo und Rachiplusia ou an dieser Art.[7]
Dysphania ambrosioides stammt aus dem tropischen und subtropischen Nord- und Südamerika.[8] Es hat sich durch Anpflanzung oder Verwilderung weltweit in warmen Gebieten angesiedelt. In Europa ist diese Art in allen warm-gemäßigten Regionen eingebürgert.[9] Da sie nicht winterhart ist, wächst sie in Mitteleuropa nur an besonders geschützten Stellen in den Tieflagen.
In Deutschland tauchte der Mexikanische Drüsengänsefuß erstmals im 18. Jahrhundert auf.[2] Heute wächst dieser wärmeliebende Neophyt in Mitteleuropa selten und unbeständig als Ruderalpflanze in Schuttunkrautfluren, auf Müllplätzen oder an Ufern (im System der Pflanzensoziologie: Sisymbrietea officinalis) auf sehr nährstoffreichen Sand- und Lehmböden.[4] In Südeuropa ist er eine Charakterart des Verbands Chenopodion muralis.[4]
Dysphania ambrosioides gehört innerhalb der Gattung Dysphania zur Sektion Adenois (Moq.) Mosyakin & Clemants.
Die Erstveröffentlichung dieser Art erfolgte 1753 durch Carl von Linné unter dem Namen Chenopodium ambrosioides in Species Plantarum.[10] Sie wurde 2002 durch Sergei Mosyakin und Steven Clemants in die Gattung Dysphania gestellt.[11]
Weitere Synonyme für Dysphania ambrosioides (L.) Mosyakin & Clemants sind: Ambrina ambrosioides (L.) Spach, Atriplex ambrosioides (L.) Crantz, Blitum ambrosioides (L.) Beck, Chenopodium ambrosioides var. suffruticosum (Willd.) Graebn. und Teloxys ambrosioides (L.) W.A.Weber[12] sowie Chenopodium integrifolium Vorosch. und Chenopodium suffruticosum Willd.[9]. Ein oft fälschlich benutzter Name ist Chenopodium anthelminticum[9].
Früher wurde auch Chenopodium ambrosioides var. anthelminticum in diese Art eingeordnet, aber nach neueren Untersuchungen wird sie als eigene Art Wurmsamen-Drüsengänsefuß (Dysphania anthelmintica (L.) Mosyakin & Clemants) geführt.
Der Mexikanische Drüsengänsefuß hat zahlreiche deutsche Namen, wie Epazote, Mexikanischer Tee, Mexikanisches Teekraut, Mexikanisches Traubenkraut, Tee-Gänsefuß, Traubenkraut, Wohlriechender Gänsefuß,[13] Mexiko-Drüsengänsefuß, Duft-Gänsefuß, Mexikanischer Gänsefuß,[14] Jesuitentee und Mexikanischer Traubentee[15] sowie Eiche aus Cappadocien, Jesuiter Tee (Österreich) und Merwet (Siebenbürgen).[16]
Das Wort epazote stammt aus dem Nahuatl und setzt sich zusammen aus epatl für Stinktier[17] und sotl,[18] gleichbedeutend mit Schweiß oder Schmutz.[1] Es weist auf den intensiven Geruch des Krautes hin. In Südamerika ist auch das aus der Quechua-Sprache abgeleitete Wort Paico üblich.
In der mexikanischen Küche werden frische oder getrocknete Epazoteblätter besonders als blähungsminderndes Gewürz für Bohnengerichte verwendet. Epazote ist vor allem in Südmexiko gebräuchlich.[1] Die Blätter werden als "Mexikanischer Tee" zubereitet[19]. Rohe Blätter sollten nur in geringen Mengen verzehrt werden, da das ätherische Öl giftig wirkt. Die Pflanze kann Dermatitis und andere allergische Reaktionen hervorrufen.[19] Auch die Samen sind gekocht essbar. Um die Saponine zu entfernen, sollten sie vor dem Kochen über Nacht in Wasser eingeweicht und gut abgespült werden.[19]
Der Mexikanische Drüsengänsefuß ist eine vielseitig genutzte Heilpflanze[13]. Wegen der desinfizierenden Wirkung des Ascaridols vermindert die Zugabe von Epazoteblättern zu gekochten Bohnen die sonst leicht auftretenden Blähungen[1]. Ein Aufguss der Blätter wird bei Verdauungsproblemen, Kolik oder Magenschmerzen angewendet (Karminativum)[19].
Er wirkt auch gegen Husten (Antiasthmatikum). Äußerlich als Umschlag wird er bei Haemorrhoiden, Insektenstichen oder Schlangenbissen und zur Wundheilung eingesetzt. Er wirkt schmerzlindernd (Analgetikum) und gegen Pilzerkrankungen (antifungal).[19]
Der früher zu dieser Art gezählte Wurmsamen-Drüsengänsefuß oder Wurmkraut ist besonders ascaridolreich. Seine Samen oder das daraus gewonnene ätherische Öl waren in der Volksmedizin seit Jahrhunderten als Wurmmittel gebräuchlich und auch gegen Ruhr-Amöben (Dysenterie) wirksam. Wegen der Giftigkeit sollte diese Behandlung unter ärztlicher Überwachung und nicht bei Schwangeren erfolgen.[19]
Das ätherische Öl aus der Pflanze findet auch in Kosmetikprodukten Verwendung[8]. Die Pflanze wirkt insektizid und wird als Repellent gegen Moskitos, als Zusatz im Dünger gegen Insektenlarven[19] sowie gegen Läuse und Bettwanzen[13] eingesetzt. Sie dient auch als Färbepflanze, wobei gold-grüne Farbtöne erzielt werden[19].
Der Mexikanische Drüsengänsefuß (Dysphania ambrosioides), auch Epazote, Wohlriechender Gänsefuß, Mexiko-Drüsengänsefuß, Mexikanischer Traubentee oder Jesuitentee genannt, ist eine Pflanzenart in der Familie der Fuchsschwanzgewächse (Amaranthaceae). Diese intensiv riechende Pflanze dient als Heilpflanze und Gewürz.
In epazōtl (Dysphania ambrosioides syn. Chenopodium ambrosioides) ca ahhuiyāc xihuitl tlanelhuayōtl.
Li fåsse ambrôze, c' est ene plante d' Amerike mîtrinne et nonnrece, mins k' a stî aclimatêye ôte pårt, metans dins les payis del Mîtrinne Mer.
No d' l' indje e sincieus latén : Dysphania ambrosioides (davance : Chenopodium ambrosioides)
Rishonne nén må a ene kixhåde, avou ses foyes ås dints, et si long vert flormint, avou des ptitès grinnes. Mins ele ni pike nén.
Ele crexhe disk' a 1 mete vint hôte.
Ele a ene odeur ene miete flairante.
Come yebe ås maladeyes, on pout prinde les foyes ou les flormints. On eploye 20 grames di plante souwêye po on lite d' aiwe. On fwait boure, et leyî rashire li té 10 munutes.[1]
On l' eploye po-z espaitchî les gåz des boyeas, et come tchesse-vier.
On l' dit eto soverinne po totes sôres di mås, come les målès rvoeyeures (dismenorêyes), les matchureas, l' asse, li five fagnrece.
Ele sieve eto come yerbêye.
Li fåsse ambrôze, c' est ene plante d' Amerike mîtrinne et nonnrece, mins k' a stî aclimatêye ôte pårt, metans dins les payis del Mîtrinne Mer.
No d' l' indje e sincieus latén : Dysphania ambrosioides (davance : Chenopodium ambrosioides)
Ka'arẽ (karaiñe'ẽ: Paico oloroso, epazote, lasioñe'ẽ: Chenopodium ambrosioides) ka'avo ojepotúva sevo'i pohãrã hogue ha ha’ỹingue.
Hakã ru'ãngue (hogue) oreko mba'épa ojapo omboguapy tembi'u, tuguy'ípe guarã (sa'yju), tymba chu'ikuéra ha sevo'ípe guarã.
Payqu[1] (Dysphania ambrosioides syn. Chenopodium ambrosioides) nisqaqa huk quram, Awya Yalapi wiñaq Mishiku suyumanta Chili suyukama.
Wikispecies nisqaqa qillqasqa p'anqayuqmi kay hawa: Payqu
Payqu (Dysphania ambrosioides syn. Chenopodium ambrosioides) nisqaqa huk quram, Awya Yalapi wiñaq Mishiku suyumanta Chili suyukama.
Simenkontra se yon zèb.
ಕಾಡು ಓಮ ಮಧ್ಯ ಅಮೇರಿಕ,ದಕ್ಷಿಣ ಅಮೇರಿಕ ಮತ್ತು ಮೆಕ್ಸಿಕೊಗಳ ಮೂಲವಾಸಿ ಸಸ್ಯ. ಇದೊಂದು ಮೂಲಿಕೆ ಸಸ್ಯ.ಎಪಝೋಟೆ ಎಂದು ವಾಣಿಜ್ಯ ಹೆಸರು.
ಕಿನೋಪೋಡಿಯೇಸಿ ಕುಟುಂಬಕ್ಕೆ ಸೇರಿದೆ. ಕಿನೋಪೋಡಿಯಮ್ ಆಂಬ್ರೋಸಾಯ್ಡಿಸ್ ಅಥವಾ ಡಿಸ್ಫೇನಿಯ ಆಂಬ್ರೋಸಾಯ್ಡಿಸ್ ಎಂಬುದು ಸಸ್ಯಶಾಸ್ತ್ರೀಯ ಹೆಸರು.
ಪುಟ್ಟ ಗಾತ್ರದ ಸಸ್ಯ.ಉದ್ದವಾದ ಭರ್ಚಿಯ ಆಕಾರದ ಎಲೆಗಳು. ಸುಮಾರು ೩ ರಿಂದ ೪ ಆಡಿ ಎತ್ತರ ಬೆಳೆಯುತ್ತದೆ.ಸಣ್ಣ ಗಾತ್ರದ ಹಸಿರು ಬಣ್ಣದ ಹೂವುಗಳು ಗೊಂಚಲು ಗೊಂಚಲಾಗಿರುತ್ತವೆ.ಸಸ್ಯದ ಕೂದಲುಗಳಿಂದ ಕರ್ಪೂರ ವಾಸನೆಯ ಒಂದು ರೀತಿಯ ಎಣ್ಣೆ ಒಸರುತ್ತದೆ.
ಸಮಶೀತೋಷ್ಣ ವಲಯದಲ್ಲಿ ಹುಲುಸಾಗಿ ಬೆಳೆಯುತ್ತದೆ. ಕೆಲವೋಮ್ಮೆ ಬಹಳ ಆಕ್ರಮಣಶೀಲ ಸಸ್ಯವಾಗಿ ಬೆಳೆಯುತ್ತದೆ.
ತರಕಾರಿ ಸಸ್ಯವಾಗಿ,ಮೂಲಿಕೆಯಾಗಿ,ಗಿಡ ಮೂಲಿಕೆಗಳ ಕಷಾಯವಾಗಿ ಬಹುವಾಗಿ ಬಳಕೆಯಲ್ಲಿದೆ.ಇದರ ಸುಂಗಂಧವು ಒಂದು ವಿಶಿಷ್ಟ ಬಗೆಯದ್ದಾಗಿದ್ದು,ಬಹಳ ಗಾಢವಾಗಿದೆ.ಮೆಕ್ಸಿಕೋದ ಅಡುಗೆಗಳಲ್ಲಿ ಸುಂಗಂಧ ದ್ರವ್ಯವಾಗಿ ಉಪಯೊಗಿಸಲ್ಪಡುತ್ತದೆ.ಔಷಧೀಯವಾಗಿ ವಾಯು ನಿವಾರಕ ದ್ರವ್ಯವಾಗಿದೆ.ಹುಳದ ಭಾದೆಗೆ ಉತ್ತಮೆ ಔಷಧವಾಗಿದೆ.ಇದರ ರಾಸಾಯನಿಕ ದ್ರವ್ಯಗಳಲ್ಲಿ ಕ್ಯಾನ್ಸರ್ ನಿವಾರಕ ಗುಣಗಳಿರುವುದು ಪ್ರಯೋಗಾಲಯಗಳ ಪರಿವೀಕ್ಷಣೆಗಳಲ್ಲಿ ಕಂಡುಬಂದಿದೆ[೨] .ಇದರಿಂದ ಪಡೆದ ದ್ರವ್ಯವನ್ನು ಕೃಷಿಯಲ್ಲಿ ಕೀಟನಾಶಕವಾಗಿ ಉಪಯೋಗಿಸುತ್ತಾರೆ.
ಕಾಡು ಓಮ ಮಧ್ಯ ಅಮೇರಿಕ,ದಕ್ಷಿಣ ಅಮೇರಿಕ ಮತ್ತು ಮೆಕ್ಸಿಕೊಗಳ ಮೂಲವಾಸಿ ಸಸ್ಯ. ಇದೊಂದು ಮೂಲಿಕೆ ಸಸ್ಯ.ಎಪಝೋಟೆ ಎಂದು ವಾಣಿಜ್ಯ ಹೆಸರು.
Dysphania ambrosioides, formerly Chenopodium ambrosioides, known as Jesuit's tea, Mexican-tea,[2] payqu (paico), epazote, mastruz, or herba sanctæ Mariæ, is an annual or short-lived perennial herb native to Central America, South America, and southern Mexico.
Dysphania ambrosioides is an annual or short-lived perennial plant delicious (herb), growing to 1.2 m (3 ft 11 in) tall, irregularly branched, with oblong-lanceolate leaves up to 12 cm (4+1⁄2 in) long. The flowers are small and green, produced in a branched panicle at the apex of the stem.
As well as in its native areas, it is grown in warm temperate to subtropical areas of Europe and the United States (Missouri, New England, Eastern United States),[3] sometimes becoming an invasive weed.
The species was described in 1753 by Carl Linnaeus as Chenopodium ambrosioides.[4] Some researchers treated it as a highly polymorphic species with several subspecies. Today these are considered as their own species within genus Dysphania (e.g. American wormseed, Chenopodium ambrosioides var. anthelminticum is now accepted as Dysphania anthelmintica).[5][6]
The generic name Dysphania was traditionally applied in the 1930s to some species endemic to Australia. Placement and rank of this taxon have ranged from a mere section within Chenopodium to the sole genus of a separate family, Dysphaniaceae, or a representative of the Illicebraceae. The close affinity of Dysphania to "glandular" species of Chenopodium sensu lato is now evident.[7]
The specific epithet ambrosioides refers to the plant's resemblance to unrelated plants of the genus Ambrosia, in the aster family.
The common Spanish name epazote (sometimes spelled and pronounced ipasote or ypasote) is derived from the Nahuatl word epazōtl (pronounced [eˈpasoːt͡ɬ]).
Ideally collected before going to seed, D. ambrosioides is used as a leaf vegetable, herb, and herbal tea[8] for its pungent flavor. Raw, it has a resinous, medicinal pungency, similar to oregano, anise, fennel, or even tarragon, but stronger. The fragrance of D. ambrosioides is strong and unique.[8] A common analogy is to turpentine or creosote. It has also been compared to citrus, savory, and mint.
Although it is traditionally used with black beans for flavor and its antiflatulent properties,[8] it is also sometimes used to flavor other traditional Mexican dishes: it can be used to season quesadillas and sopes (especially those containing huitlacoche), soups, mole de olla, tamales with cheese and chili peppers, chilaquiles, eggs and potatoes, and enchiladas. It is often used as an herb in fried white rice, and it is an important ingredient for making the green salsa for chilaquiles.
Humans have died from overdoses of D. ambrosioides essential oils (attributed to the ascaridole content). Symptoms include severe gastroenteritis with pain, vomiting, and diarrhea.[9]
The essential oils of D. ambrosioides contain terpene compounds, some of which have natural pesticide capabilities.[10] The compound ascaridole in epazote inhibits the growth of nearby species, so it is best to grow it at a distance from other plants.[11]
Dysphania ambrosioides not only contains terpene compounds, but it also delivers partial protection to nearby plants simply by masking their scent to some insects, making it a useful companion plant. Its small flowers may also attract some predatory wasps and flies.
Epazote contains oil of chenopodium, which Merriam-Webster defines as “a colorless or pale yellow toxic essential oil of unpleasant odor and taste, … formerly used as an anthelmintic”.[12]
Epazote essential oil contains ascaridole (up to 70%), limonene, p-cymene, and smaller amounts of numerous other monoterpenes and monoterpene derivatives (α-pinene, myrcene, terpinene, thymol, camphor and trans-isocarveol). Ascaridole (1,4-peroxido-p-menth-2-ene) is rather an uncommon constituent of spices; another plant owing much of its character to this monoterpene peroxide is boldo. Ascaridole is slightly toxic and has a pungent, not very pleasant flavor. In pure form, ascaridole decomposes violently upon heating, but this is relatively weak in regards to energy release, since breaking the oxygen bond will not destroy the entire molecule.[13] Ascaridole content is lower in epazote from Mexico than in epazote grown in Europe or Asia.[14]
{{cite magazine}}: Cite magazine requires |magazine= (help) Dysphania ambrosioides, formerly Chenopodium ambrosioides, known as Jesuit's tea, Mexican-tea, payqu (paico), epazote, mastruz, or herba sanctæ Mariæ, is an annual or short-lived perennial herb native to Central America, South America, and southern Mexico.
Dysphania ambrosioides,[2][3] llamada popularmente epazote, apazote o paico, es una planta vivaz aromática, que se usa como condimento y como planta medicinal en México y muchos otros países de Hispanoamérica, como Argentina, Bolivia, Chile, Colombia, Ecuador, Guatemala, El Salvador, Paraguay, el Perú y Venezuela, así como en el sur de los Estados Unidos. En México se le llama también acahualillo o té de milpa.[4]
Esta planta es originaria de América, y ya era conocida y utilizada por los aztecas en el territorio del actual México, bajo el nombre náhuatl de epazotl, de donde proviene el nombre actual utilizado en ese país. Crece en suelos arenosos y alcanza mayor tamaño en las riberas de los ríos y lagos. Epazote proviene del Náhuatl “epatl”, hierba fétida, y “tzotl”, dulce, lo cual se refiere al olor tan fuerte y dulzón que tiene esta hierba.
Es una planta anual o perenne aromática de vida corta, con ramas de desarrollo bastante irregular. Tallo pubescente, simple o ramificado usualmente postrado, de olor fuerte, desde aproximadamente 40 cm hasta 1 m de altura; las hojas son oblongo-lanceoladas y cerradas, de entre 3 y 10 cm de longitud y de entre 1 y 5 cm de ancho, gradualmente reducidas hacia la parte superior, subenteras o sinuado-dentadas; inflorescencias con numerosas flores pequeñas de color verde surgen de una panícula ramificada en el ápice del tallo, con o sin hojas interpuestas; perianto de 1 mm de largo, glanduloso, envolviendo el fruto, pericarpio delgado que se desprende fácilmente, glanduloso; semilla horizontal o vertical, de unos 0.7 mm de diámetro, con el margen obtuso, negra, brillante y lisa.[5][6][7]
Se cree que fue introducida en Europa en 1577 por Francisco Hernández de Toledo, quien fue también médico del rey Felipe II. De él proviene la primera mención que se conoce en el Viejo Mundo sobre el “epazotl” y donde también se citan por primera vez las virtudes medicinales que ya le otorgaban los nativos de México, quienes la utilizaban como antihelmíntico.
Distribuida ampliamente en el Valle de México, aunque no es muy común como maleza arvense y ruderal. Y en México se conoce en Aguascalientes, Baja California Norte, Baja California Sur, Chiapas, Chihuahua, Coahuila, Colima, Distrito Federal, Durango, Guerrero, Hidalgo, Jalisco, Estado de México, Michoacán, Morelos, Nayarit, Nuevo León, Oaxaca, Puebla, Querétaro, San Luís Potosí, Sinaloa, Sonora, Tabasco, Tamaulipas, Tlaxcala, Veracruz, Yucatán.[8]
Es una planta común en el traspatio de las casas de las zonas rurales y está bien adaptada a climas cálido, semicálido, seco y templado. Crece asociada a la selva tropical caducifolia, subcaducifolia, perennifolia, subperennifolia, matorral xerófilo, bosques mesófilo de montaña, de encino y mixto de pino. Prácticamente se encuentra en todo México tanto de forma silvestre como cultivada, debido a su gran producción de semillas y a su adaptabilidad a diferentes tipos de suelos y climas no se considera una planta bajo ninguna categoría de protección de la norma 059 de la SEMARNAT de México. En el Valle de México se conoce hasta los 3000 msnm. Crece en suelos ricos en materia orgánica, nitrógeno y suficiente humedad. Naturalizada en regiones cálidas y templadas del Viejo Mundo.[7]
En Colombia se distribuye entre los 50 y los 3600 msnm en las regiones biogeográficas de Amazonia, Andes, Llanura del Caribe, Sierra Nevada de Santa Marta, Valle del Cauca, Valle del Magdalena, con registros reportados para los departamentos de Amazonas, Antioquia, Atlántico, Boyacá, Cauca, Cundinamarca, Huila, Magdalena, Nariño, Norte de Santander, Putumayo, Santander y Valle del Cauca.[9]
Dysphania ambrosioides fue descrita por (L.) Mosyakin y Clemants y publicado en Ukrajins'kyj Botaničnyj Žurnal 59(4): 382. 2002.[10]
La palabra epazote se deriva del náhuatl. Es una palabra compuesta de epatl que quiere decir hedor y tzotl, sudor,"lágrimas".[11] También es llamada paico en Chile y en el Perú (del quechua payqu).
Se cree que fue introducida en Europa en 1577 por Francisco Hernández de Toledo, quien fue también médico del rey Felipe II. De él proviene la primera mención que se conoce en el Viejo Mundo sobre el epazotl, y donde también se citan por primera vez las virtudes medicinales que ya le otorgaban los nativos de México, quienes la utilizaban como antihelmíntico; es decir, como ayuda para eliminar los parásitos intestinales. También es utilizada como antiespasmódico.
En la gastronomía mexicana se usa en muchos platillos, como los elotes y esquites, los frijoles negros, huitlacoche, chileatole, ciertas variedades de quesadillas, algunos tipos de tamales, escamoles, en algunas sopas de mariscos como el chilpachole de jaiba, dentro de una amplísima variedad de caldos, sopas, guisados, salsas y algunos moles de la cocina tradicional mexicana en los que este condimento es insustituible.
Principios activos:
Comúnmente se cree que previene la flatulencia causada por el consumo de frijoles, por eso se utiliza para aromatizarlas. También se utiliza en tratamientos de amenorrea,[14] dismenorrea, malaria, corea, histeria, catarros y asma.[15]
Como antihelmíntico, especialmente efectivo frente a ascaris y anquilostoma, menos frente a oxiuros. Emenagogo, antiespasmódico. Indicado para parásitos intestinales: ascaridiasis, anquilostomiasis.[13]
Está contraindicado en el embarazo e insuficiencia renal. El aceite esencial puede producir cefaleas, vértigos, náuseas, vómitos sanguinolentos, temblor de pies y de manos. A dosis elevadas, el aceite esencial, puede originar irritación del parénquima renal e incluso la muerte por parálisis de los centros respiratorios bulbares. Se recomienda no prescribir el aceite esencial por vía interna.[13] En las Islas Canarias, donde se la conoce como pasote, es utilizada como planta medicinal, en infusión, para problemas digestivos.[cita requerida]
El aceite esencial de esta planta, extraído de las hojas y las semillas inmaduras contiene monoterpenos peroxigenados, como el ascaridol (de 10% a 70% dependiendo del origen) y fenilpropanoides como el safrol.[16] La sobredosis puede causar la muerte. Algunos de los síntomas son gastroenteritis aguda con dolor, vómitos y diarrea.[17]
Ilustración en Francisco Manuel Blanco, Flora de Filipinas, Gran edición, 1880-1883[1].
Detalle de las hojas.
Dysphania ambrosioides: frutos y semillas.
Dysphania ambrosioides, llamada popularmente epazote, apazote o paico, es una planta vivaz aromática, que se usa como condimento y como planta medicinal en México y muchos otros países de Hispanoamérica, como Argentina, Bolivia, Chile, Colombia, Ecuador, Guatemala, El Salvador, Paraguay, el Perú y Venezuela, así como en el sur de los Estados Unidos. En México se le llama también acahualillo o té de milpa.
Esta planta es originaria de América, y ya era conocida y utilizada por los aztecas en el territorio del actual México, bajo el nombre náhuatl de epazotl, de donde proviene el nombre actual utilizado en ese país. Crece en suelos arenosos y alcanza mayor tamaño en las riberas de los ríos y lagos. Epazote proviene del Náhuatl “epatl”, hierba fétida, y “tzotl”, dulce, lo cual se refiere al olor tan fuerte y dulzón que tiene esta hierba.
Ürt-hanemalts (Chenopodium ambrosioides) on rebasheinaliste sugukonda hanemaltsa perekonda kuuluv rohttaim.
Ürt-hanemalts (Chenopodium ambrosioides) on rebasheinaliste sugukonda hanemaltsa perekonda kuuluv rohttaim.
Inurri belarra (Dysphania ambrosioides) Amaranthaceaefamiliako landare belarkara, urtekoa, itxuraz sabi hostozuriaren eta beltzaren antzekoa. Zurtoin zuzen gorrixka, txandaka antolatutako hosto luzara, lantza-egiturakoak eta buruxkatan bildutako lore txiki biribilak izaten ditu. Berez Ameriketako tropiko aldeko landarea da; XVII. mendean zabaldu zuten Europan. Sendagaiak egiteko erabiltzen da. Bere edabea ona da digestioa errazteko eta hesteetako bizkarroiak galarazteko. Ondoeza eragin dezake neurririk gabe hartuz gero.
Inurri belarra (Dysphania ambrosioides) Amaranthaceaefamiliako landare belarkara, urtekoa, itxuraz sabi hostozuriaren eta beltzaren antzekoa. Zurtoin zuzen gorrixka, txandaka antolatutako hosto luzara, lantza-egiturakoak eta buruxkatan bildutako lore txiki biribilak izaten ditu. Berez Ameriketako tropiko aldeko landarea da; XVII. mendean zabaldu zuten Europan. Sendagaiak egiteko erabiltzen da. Bere edabea ona da digestioa errazteko eta hesteetako bizkarroiak galarazteko. Ondoeza eragin dezake neurririk gabe hartuz gero.
Sitruunasavikka (Chenopodium ambrosioides) on savikoiden sukuun kuuluva yksivuotinen, tuoksuva kasvilaji. Se kasvaa alkuperäisenä trooppisessa Amerikassa. Pohjoismaissa se on hyvin harvinainen, satunnainen tulokaskasvi. [1]
Sitruunasavikka kasvaa 25–60 senttimetriä korkeaksi. Koko kasvi on tahmea ja nystyinen mutta ei jauhoinen. Lehdet ovat vihreät, soikean–suikean muotoiset ja laidaltaan ehyet tai isohampaiset. Sitruunasavikan kukat ovat hyvin pieniä ja vihertäviä muiden savikoiden tapaan ja ne sijaitsevat tiheästi varren kukintohaaroissa, jotka ovat lehtien mittaiset. [1]
Sitruunasavikka (Chenopodium ambrosioides) on savikoiden sukuun kuuluva yksivuotinen, tuoksuva kasvilaji. Se kasvaa alkuperäisenä trooppisessa Amerikassa. Pohjoismaissa se on hyvin harvinainen, satunnainen tulokaskasvi.
Dysphania ambrosioides (autrefois nommée Chenopodium ambrosioides), en français Chénopode fausse-ambroisie ou Thé du Mexique, est une espèce de plantes à fleurs de la famille des Amaranthaceae et du genre Dysphania. C'est une herbacée annuelle ou vivace de courte durée, originaire d'Amérique. Elle a été naturalisée un peu partout dans le monde.
Le genre Dysphania a été utilisé dans les années 1930 pour certaines espèces endémiques d'Australie. Bien qu'on l'admette aujourd'hui dans la famille des Chenopodiaceae, il a parfois été classé parmi les Amaranthaceae, les Dysphaniaceae ou les Illicebraceae[1]. L'affinité étroite de Dysphania avec des espèces glanduleuses de Chenopodium sensu lato est maintenant évidente[2].
L'espèce a été initialement classée dans le genre Chenopodium sous le basionyme Chenopodium ambrosioides par le naturaliste suédois Carl von Linné en 1753. Elle est déplacée dans le genre Dysphania par Sergei Leonidovich Mosyakin et Steven Earl Clemants en 2002[3].
Ce taxon porte en français les noms vernaculaires ou normalisés suivants : Ambroisie du Mexique[4], Ambroisine[5], Ambrosine[4], Chénopode fausse-ambroisie[4],[6],[3], Chénopode ambroisine[6], Chénopode fausse-armoise[6], Herbe-aux-vers[6],[3], Herbe à vers[3], Herbe amère[3], Semen-contra[3], Semencine[3], Thé de Silésie[4], Thé des Jésuites[4], Thé du Mexique[4],[6],[5], Thé vert[5].
On l'appelle également Fausse ambroisie, Ansérin, ou Épazote en français, M'khinza au Maroc, wormseed, Jesuit's tea, Mexican-tea en anglais[7]. payqu (paico), epazote, ou herba sancti Mariæ en espagnol. En Guyane, elle porte les noms de Simin contra (simenkontral) ou Poudre aux vers (lapoudovè) en créole guyanais, a'a poã en wayãpi, kawi βey en palikur, erva-de-mastruz, erva-de-Santa-Maria et erva-de-formigueira en brésilien[8].
Dysphania ambrosioides a pour synonymes[9] :
Liste des variétés selon GBIF (19 mai 2021)[4] :
C'est une plante annuelle ou vivace de 30 à 80 cm, pubérulente ou presque glabre, à odeur pénétrante et agréable, sans rameaux stériles à la base. Sa tige est dressée, anguleuse, rameuse, aux feuilles courtement pétiolées, oblongues et lancéolées, sinuées-dentées ou presque entières[5].
Les glomérules sont verdâtres, en panicule longue et étroite, feuillée, à rameaux dressés-étalés. Le périanthe cache le fruit, à lobes non carénés. La graine est très petite, horizontale, luisante, à bord obtus[5].
Elle est cultivée depuis la préhistoire dans sa région d'origine (Amérique centrale et du Sud)[10], et plus récemment dans les régions tempérées chaudes à subtropicales d'Europe et des États-Unis (Missouri, de la Nouvelle-Angleterre, Est des États-Unis)[11], parfois devenir envahissantes de mauvaises herbes.
Elle présente un comportement envahissant avec des impacts économiques et environnementaux dans de nombreuses régions du monde (Cambodge, Hong Kong, Corée du Sud, Philippines, Taïwan, Vietnam, île Maurice, Namibie, Afrique du Sud, Hawaï, Chili, Galapagos, Croatie, Grèce, Sardaigne, Espagne, Australie, Fidji, Polynésie française, Nouvelle-Calédonie, île Norfolk, Papouasie-Nouvelle-Guinée)[12].
Dysphania ambrosioides est utilisé comme légume-feuille, pour la confection de tisanes ou comme épice pour sa saveur piquante. Frais, il développe une forte saveur résineuse, âcre, difficile à décrire, évoquant l'origan, l'anis vert, le fenouil, ou l'estragon. On compare souvent son parfum à l'essence de térébenthine, au créosote, aux agrumes, à la sarriette ou à la menthe.
Bien qu'il soit traditionnellement utilisé avec les haricots noirs en raison de sa saveur et de ses propriétés carminatives supposées (réduction de ballonnements), il est aussi parfois utilisé pour assaisonner d'autres plats traditionnels mexicains : quesadillas, sopes (particulièrement ceux à base de huitlacoche), soupes, mole de olla, tamales au fromage et au piment, chilaquiles, œufs et pommes de terre et les enchiladas. Il est souvent utilisé pour parfumer le riz frit blanc. C'est un ingrédient important de la sauce verte (salsa verde) accompagnant les chilaquiles.
Même si cette plante est profondément ancrée dans les recettes traditionnelles, il est fortement recommandé de n'utiliser dans la cuisine que les feuilles, et ce avec beaucoup de parcimonie[13]
Dysphania ambrosioides est connue pour ses propriétés vermifuges, antispasmodiques, stomachiques, et carminatives[14].
Au début des années 1900, Dysphania ambrosioides a été utilisé comme un anthelminthique à traiter les ascaris et les ankylostomes chez les humains, les chats, les chiens, les chevaux et les porcs[réf. nécessaire]. Il s'agissait généralement d'huile de chénopode. On l'a parfois appelée « Baltimore Oil », en raison de la grande usine de production de Baltimore dans le Maryland[15] qui s'est spécialisée dans l'extraction de cette huile. Le chénopode a été remplacé par d'autres anthelminthiques, plus efficaces et moins toxiques dans les années 1940.
On prétend que Dysphania ambrosioides permet d'éviter les flatulences.Modèle:Medcn Il a également été utilisé pour les cas d'aménorrhée[16],Modèle:Medrs de dysménorrhée, de paludisme, de chorée, les diagnostics d'hystérie (aujourd'hui discrédités), de catarrhe, et d'asthme.Modèle:Medrs
Au Honduras, ainsi que dans d'autres pays d'Amérique latine, on consomme la plante entière ou les feuilles broyées mélangées à de l'eau pour traiter les infections chez les humains. Dans quelques régions d'Amérique latine, la plante est aussi utilisée pour traiter les infections parasitaires du bétail[17].
Dysphania ambrosioides est principalement utilisée comme vermifuge traditionnel par les populations sud-américaines et maintenant aussi en Afrique et en Chine[18].
Dans les pharmacopées traditionnelles guyanaise, les Créoles emploie Dysphania ambrosioides en infusion vermifuge et antigrippale chez les enfants, tandis que les adultes l'utilisent macérée dans le rhum. les Wayãpi la consomment en décoction très chaude contre les maux d'estomac et les hémorragies internes liés à une chute. Les Palikur la préparent en décoction salée vermifuge, ou en tisane pour « purifier le sang[8]. »
Sa consommation en général serait à éviter pour les enfants en bas âge et les femmes enceintes[19].
Des surdoses d'huile essentielle ont causé des symptômes comprenant des gastro-entérite sévère avec douleurs, des vomissements et de la diarrhée. On a parfois constaté des décès chez l'homme (attribués à l'ascaridole)[20].
Les huiles essentielles de Dysphania ambrosioides contiennent des terpènes composés, dont certains présentent des propriétés pesticides naturelles. Le composé ascaridole produit par Dysphania ambrosioides inhibe la croissance des plantes poussant aux alentours, de sorte qu'il serait préférable de reléguer cette plante à distance des autres cultures du jardin[21].
Néanmoins, Dysphania ambrosioides produit également des substances volatiles qui masquent l'odeur des autres plantes cultivées et ainsi les protègent partiellement de certains insectes pathogènes, ce qui en fait un partenaire intéressant pour les cultures associées. Ses petites fleurs peuvent également attirer des auxiliaire des cultures (guêpes et mouches prédatrices).
Certains de ses composés chimiques extraits de Dysphania ambrosioides ont montré des activités contre certaines lignées de cellules cancéreuses en laboratoire[22], mais il a aussi été signalé comme hautement cancérigène chez le rat[23]. Un groupe nigérian a cependant conclu, en 2007, que les extraits de Dysphania ambrosioides ne sont ni mutagène ni cytotoxiques[24].
Merriam-Webster définit l'huile de Dysphania ambrosioides comme « a colorless or pale yellow toxic essential oil of unpleasant odor and taste, ... formerly used as an anthelmintic » (« une huile essentielle toxique incolore ou jaune pâle à l'odeur et au goût désagréable, ... autrefois utilisé comme un anthelminthique »)[25].
L'huile essentielle de Dysphania ambrosioides contient jusqu'à 70% d'ascaridole, du limonène, du p-Cymène, et de plus petites quantités de nombreux autres monoterpènes et dérivés monoterpèniques (α-pinène, myrcène, terpinène, thymol, camphre, trans-isocarveol). L'Ascaridole (1,4-peroxido-p-menth-2-ène) est un composé plutôt rare parmi les épices ; une autre plante présentant des similitudes par sa composition en peroxydes monoterpèniques est le boldo. L'ascaridole est toxique, présente une saveur piquante peu agréable et est un explosif sensibles aux chocs à l'état pur. Le taux d'ascaridole serait plus faible dans les plantes de Dysphania ambrosioides du Mexique, que dans plantes cultivés en Europe ou en Asie[26].
Dysphania ambrosioides (autrefois nommée Chenopodium ambrosioides), en français Chénopode fausse-ambroisie ou Thé du Mexique, est une espèce de plantes à fleurs de la famille des Amaranthaceae et du genre Dysphania. C'est une herbacée annuelle ou vivace de courte durée, originaire d'Amérique. Elle a été naturalisée un peu partout dans le monde.
O té bravo[2], de nome científico Dysphania ambrosioides, clasificada antano co basónimo Chenopodium ambrosioides[3], é unha planta da familia Amaranthaceae orixinaria de América. En Galicia tómase en infusión para tratar as doenzas dixestivas e dáselle tamén ó gando.
Naturalizada nas zonas de clima oceánico e mediterráneo de Europa e nas zonas de clima subtropical dos Estados Unidos de América[4].
Planta anual ou bianual de ata 1 m, con follas oblongo-lanceoladas. Flores verdes discretas dispostas en panícula ramificada no ápice do talo. A especie é orixinaria de América e vive naturalizada en case toda a península Ibérica como ruderal e nitrófila. A planta ten un cheiro característico.
O nome do xénero deriva do grego disphanis; escuro, en referencia ás flores discretas[5]. O epíteto da especie deriva do grego ambrosia; non mortal, para referirse a algo que está reservado ós deuses.
Pensase que foi introducida en Europa por Francisco Hernández de Toledo, médico de Filipe II, no ano 1577. Menciona Francisco Hernández as súas virtudes medicinais como antihelmíntico (contra os parasitos intestinais) amais como antiespasmódico que lle outorgaban os nativos de Nova España.
Coñecese na lingua náhuatl coma epazōtl (epazote) e nas linguas quechuas coma payqu (paico).
A planta, que ten un arrecendo característico, prepárase en infusión e ten un gusto agradable cando non está demasiado concentrada. O seu uso no tratamento de trastornos dixestivos é bastante antigo e está estendido de xeito especial no oeste da península Ibérica (Galicia, Estremadura, na parte occidental de Castela e León e no noroeste de Portugal). Dáselle tamén ó gando.
Tamén se utiliza coma axente antihelmíntico, especialmente efectivo fronte ó ascaris, anquilostoma e ós oxiuros, agás fronte ós tricocéfalos e a tenia; como anticatarral (contra o arrefriado), debido ó seu contido en ascaridol. É unha planta estreitamente relacionada coa Dysphania botrys, que se emprega para tratar a tose e probablemente trastornos dixestivos.
Empregado amais como antiespasmódico. Tamén se utiliza no tratamento doutras doenzas, para aliviar os seus síntomas.
Está contraindicado durante o embarazo e en caso de insuficiencia renal. Recoméndase a non prescrición do aceite esencial por vía interna. O aceite esencial pode producir cefaleas, vertixe, tremor de pés e mans, náuseas e vómitos sanguinolentos. En doses elevadas o aceite esencial pode orixinar irritación do parénquima renal e incluso a morte por parálise dos centros respiratorios bulbares.
Dysphania ambrosioides, denominada epazote ou paico nos países hispanoamericanos, é unha planta vivaz aromática que se emprega na gastronomía coma condimento en México e noutros países de Hispanoamérica, amais de planta medicinal.
O té bravo, de nome científico Dysphania ambrosioides, clasificada antano co basónimo Chenopodium ambrosioides, é unha planta da familia Amaranthaceae orixinaria de América. En Galicia tómase en infusión para tratar as doenzas dixestivas e dáselle tamén ó gando.
Naturalizada nas zonas de clima oceánico e mediterráneo de Europa e nas zonas de clima subtropical dos Estados Unidos de América.
Meksikanska pólšica je rostlina ze swójby pólšicowych rostlinow łaćonsce: Chenopodium ambrosioides, Chenopodiaceae).
Meksikanska pólšica je rostlina ze swójby pólšicowych rostlinow łaćonsce: Chenopodium ambrosioides, Chenopodiaceae).
Welriekende ganzenvoet (Dysphania ambrosioides; basioniem: Chenopodium ambrosioides L.) is een adventieve, eenjarige plant uit de amarantenfamilie (Amaranthaceae). De soort komt oorspronkelijk uit Midden- en Zuid-Mexico. De welriekende ganzenvoet heeft de naam te danken aan de citroengeur.
De plant kan 30-100 cm hoog worden. De kantige of geribde stengel, bladeren en bloemdek zijn bezet met zittende of kort gesteelde klierharen, die bij kneuzing een citroenachtige geur afgeven. De grootste bladeren kunnen meer dan 3 cm lang worden. De bladeren zijn verwijderd grof getand tot gelobd.
De bloemen van de welriekende ganzenvoet zitten in bloemkluwens, die in 3-7 cm lange, bebladerde aren of pluimen zitten. De bloem is geelachtig met vier of vijf 0,7-1 mm lange bloemdekbladen, die voor ongeveer de helft met elkaar vergroeid zijn. In de bloem zitten vier of vijf meeldraden en drie stempels. De bloeitijd is van juli tot de herfst.
De roodbruine, eivormige, 0,6-1 × 0,4-0,5 mm grote vrucht is een eenzadig nootje, dat door de bloemdekbladen wordt omsloten.
De welriekende ganzenvoet komt voor op voedselrijke, omgewerkte grond.
In Guatemala en in Mexico vooral op het schiereiland Yucatán wordt de welriekende ganzenvoet als keukenkruid gebruikt.
Welriekende ganzenvoet levert chenopodiumolie, die als wormmiddel wordt ingezet. Ook thee getrokken van deze soort werd als geneesmiddel tegen wormen gebruikt. De etherische olie bevat tot 70% ascaridool en verder de monoterpenen limoneen, a-pineen, myrceen, p-cymeen, terpineen, thymol, kamfer en trans-isocarveol.
Zie de categorie Dysphania ambrosioides van Wikimedia Commons voor mediabestanden over dit onderwerp. Welriekende ganzenvoet (Dysphania ambrosioides; basioniem: Chenopodium ambrosioides L.) is een adventieve, eenjarige plant uit de amarantenfamilie (Amaranthaceae). De soort komt oorspronkelijk uit Midden- en Zuid-Mexico. De welriekende ganzenvoet heeft de naam te danken aan de citroengeur.
De plant kan 30-100 cm hoog worden. De kantige of geribde stengel, bladeren en bloemdek zijn bezet met zittende of kort gesteelde klierharen, die bij kneuzing een citroenachtige geur afgeven. De grootste bladeren kunnen meer dan 3 cm lang worden. De bladeren zijn verwijderd grof getand tot gelobd.
De bloemen van de welriekende ganzenvoet zitten in bloemkluwens, die in 3-7 cm lange, bebladerde aren of pluimen zitten. De bloem is geelachtig met vier of vijf 0,7-1 mm lange bloemdekbladen, die voor ongeveer de helft met elkaar vergroeid zijn. In de bloem zitten vier of vijf meeldraden en drie stempels. De bloeitijd is van juli tot de herfst.
De roodbruine, eivormige, 0,6-1 × 0,4-0,5 mm grote vrucht is een eenzadig nootje, dat door de bloemdekbladen wordt omsloten.
De welriekende ganzenvoet komt voor op voedselrijke, omgewerkte grond.
Komosa piżmowa, komosa meksykańska, herbata jezuicka (Dysphania ambrosioides (L.) Mosyakin & Clemants[2]) – gatunek rośliny należący w różnych systemach klasyfikacyjnych do rodziny komosowatych lub szarłatowatych. Pochodzi z Meksyku. W Europie i w Polsce jest czasami uprawiana, jej zdziczałe formy można niekiedy spotkać w środowisku naturalnym (gatunek zawleczony). Status gatunku we florze Polski: efemerofit.
Rośnie na przydrożach, śmietniskach, rowach, polach uprawnych. Jest rośliną ruderalną.
Komosa piżmowa, komosa meksykańska, herbata jezuicka (Dysphania ambrosioides (L.) Mosyakin & Clemants) – gatunek rośliny należący w różnych systemach klasyfikacyjnych do rodziny komosowatych lub szarłatowatych. Pochodzi z Meksyku. W Europie i w Polsce jest czasami uprawiana, jej zdziczałe formy można niekiedy spotkać w środowisku naturalnym (gatunek zawleczony). Status gatunku we florze Polski: efemerofit.
Dysphania ambrosioides é uma espécie de planta com flor pertencente à família Amaranthaceae.[1] É popularmente conhecida como erva-de-santa-maria[2] ou ainda mentruz ou mastruz.[3]
Sinônimos atualmente reconhecidos:[4]
Dysphania ambrosioides é uma espécie de planta com flor pertencente à família Amaranthaceae. É popularmente conhecida como erva-de-santa-maria ou ainda mentruz ou mastruz.
Mrlík voňavý (Chenopodium ambrosioides L., syn. Dysphania ambrosioides (L.) Mosyakin & Clemants) je liečivá rastlina z čeľade mrlíkovité (Chenopodiaceae).
Commons ponúka multimediálne súbory na tému Mrlík voňavý
Wikidruhy ponúkajú informácie na tému Mrlík voňavý
Mrlík voňavý (Chenopodium ambrosioides L., syn. Dysphania ambrosioides (L.) Mosyakin & Clemants) je liečivá rastlina z čeľade mrlíkovité (Chenopodiaceae).
Chenopodium ambrosioides
Dišeča metlika (znanstveno ime Dysphania ambrosioides, prej Chenopodium ambrosioides) je zdravilno zelišče iz družine ščirovk, ki izvira iz Centralne in Južne Amerike.
Dišeča metlika je do 1,2 m visoka rastlina, ki ima pokončno in razvejano steblo iz katerega poganjajo enostavni, suličasto okroglasti krpasti ali ostro zobati listi. Ti so poraščeni z žlezastimi dlačicami, dosežejo pa dolžino do 12 cm.
Cvetovi so rumenkasti, zbrani pa so v klobčičasta socvetja, ki poganjajo iz zalistij ter se združujejo v velike metlice. V Sloveniji dišeča metlika cveti od junija do septembra.
Iz svoje domovine se je dišeča metlika razširila po vsej Severni Ameriki in Evropi[1], kjer je ponekod postala invazivna vrsta.
V eteričnem olju dišeče metlike se nahaja tudi strupen askaridol, ki lahko v prevelikih količinah povzroči vznemirjenost, bljuvanje, omedlevico, v skrajnih primerih pa tudi nezavest, gluhost ter smrt[2].
Kljub temu je dišeča metlika tudi zdravilna rastlina, katere cvetove in plodove se nabira od junija do konca septembra. V ljudskem zdravilstvu se z dišečo metliko odganja črevesne parazite, v Južni ameriki pa z njo zdravijo tudi malarijo, katarje in astmo[3].
Dišeča metlika (znanstveno ime Dysphania ambrosioides, prej Chenopodium ambrosioides) je zdravilno zelišče iz družine ščirovk, ki izvira iz Centralne in Južne Amerike.
Citronmålla (Dysphania ambrosioides (L.) Mosyakin & Clemets) [1] [2] är en amarantväxt.
Citronmålla ingår i släktet doftmållor och familjen amarantväxter.[3]
Inga underarter finns listade i Catalogue of Life.[3]
Växten kallas ibland dieselmålla, p g a att dess lukt påminner om lukten av dieselolja.
Citronmålla är ursprunglig i Mexiko, och kallas där epazote. Introducerades i Europa 1577 av Fransico Hérnandes de Toledo, som var hovläkare till Filip II av Spanien.
Den är perenn och blir 1,25 meter hög med 12 centimeter långa blad.
Blomningstiden är juni – september. Blommorna är små. Pollinering sker huvudsakligen med hjälp av vinden, men självpollinering förekommer. Fröna är ca 1 × 0,5 mm.
Kromosomtalet är 2n = 32.
Citronmålla är allmän, men inte ursprunglig i USA (inklusive Hawaii. Somliga delstater betraktar den som invasiv.
Utbredningskarta för USA: [1]
Introducerad i Kanada och på de karibiska öarna.
Sydamerika finns citronmålla i de tropiska delarna.
I Mexiko finns citronmålla upp till 3 000 m ö h, i Colombia upp till 3 600 m ö h.
Introducerad i varmare områden i Europa på skyddade platser. Naturaliserad i södra Frankrike. Klarar inte kalla vintrar. Finns i Sverige bara som odlad kryddväxt.
Kräver näringsrik mark.
Citronmålla används som krydda i många rätter i Mexiko och Västindien. De citronmållor som introducerats till Europa anses ha starkare smak, än de som finns i ursprungsländerna.
Råa blad bör konsumeras bara i måttliga mängder, eftersom de innehåller ohälsosamma saponiner. Bör ej alls ätas av småbarn och gravida kvinnor. Överkonsumtion kan ge magsmärta, kräkning och diarré.
Torkade blad kan användas till dryck på samma sätt som te.
Frön kan ätas kokade, men de måste först blötläggas i vatten ett dygn och sedan sköljas väl för att befrias från saponinerna.
Föda för en del fjärilslarver, som inte äter annat.
Enligt folkmedicin bland ursprungsbefolkningen i Mexico var den bra för behandling av parasiter i inälvorna och motverka gasbildning..
Bladen kan användas vid växtfärgning, och ger då gulgröna nyanser.
Den starka lukten verkar avskräckande på en del skadliga insekter, och citronmålla kan i en trädgård planteras som en skyddsbarriär intill växter man vill skydda från insektangrepp. En nackdel är emellertid, att den obehagliga lukten kan maskera önskad doft man vill ha från andra blommor i närheten. Detta är ett besvärligt avvägningsproblem för den trädgårdsmästare, som ska välja plats vid planteringen av olika arter.
Den eteriska olja, som kan utvinnas från citronmålla har följande sammansättning:
Övrigt innehåll
Vilken biologisk roll p-cymen eventuellt kan ha är okänt.
Frön och frukter
Från botaniska trädgården i Universidad Nacional Autónoma de México, Mexico City
Wikimedia Commons har media som rör Dysphania ambrosioides.
Wikispecies har information om Dysphania ambrosioides.
Citronmålla (Dysphania ambrosioides (L.) Mosyakin & Clemets) är en amarantväxt.
Citronmålla ingår i släktet doftmållor och familjen amarantväxter.
Inga underarter finns listade i Catalogue of Life.
Växten kallas ibland dieselmålla, p g a att dess lukt påminner om lukten av dieselolja.
Спершу вид був описаний у публікації 1753 році в Species Plantarum Карлом Ліннеєм під назвою Chenopodium ambrosioides[3]. Вид був описаний у роді Dysphania Мосякіним та Клемантсом в Українському ботанічному журналі 59(4): 382. 2002[4]
Однорічна або коротко-багаторічна, неправильно розгалужена рослина, яка може досягати росту 1,2 м. Стебла ребристі. Довгасті листки ланцетоподібні й можуть досягати 12 см в довжину. Маленькі й зелені квітки ростуть у волоті. Період цвітіння з липня до осені. Запилення зазвичай викликається вітром, але також можливе самозапилення. Плоди червоно-коричневі, яйцевиді, 0,6–1 × 0,4–0,5 мм.
Батьківщина: США; Мексика; Беліз; Коста-Рика; Сальвадор; Гватемала; Гондурас; Нікарагуа; Панама; Французька Гвіана; Гаяна; Суринам; Венесуела; Аргентина; Чилі; Парагвай; Болівія; Колумбія; Перу. Широко натуралізований вид у тому числі по всьому Середземномор'ю.
У мексиканській кухні вона використовується в багатьох стравах як приправа (ісп. epazote).
Активними інгредієнтами є ефірна олія (0,8-1 %) та аскарідол (60-80 %), це з'єднання є токсичним і не дуже приємне на смак. Як глистогінний засіб, особливо ефективний проти круглих черв'яків і нематод. Протипоказаний при вагітності і нирковій недостатності.
Dầu giun hay Rau muối dại, Kinh giới đất (Dysphania ambrosioides, tên cũ Chenopodium ambrosioides) là loài bản địa của Trung Mỹ, Nam Mỹ và nam México.
Hiện nay loài này đã trở thành phổ biến trong tất cả các vùng nóng của thế giới. Ở Việt Nam, cây gặp thông thường ở vùng Hà Nội và Đà Lạt, còn gặp ở vùng đồng bằng, trung du và vùng núi thấp.[cần dẫn nguồn]
Tinh dầu của cây dầu giun chứa ascaridol (có thể tới 70%), limonen, p-cymen và một lượng nhỏ các monoterpen khác cũng như dẫn xuất monoterpen (α-pinen, myrcen, terpinen, thymol, camphor và trans-isocarveol). Ascaridol (1,4-peroxido-p-menth-2-en) có thể gây độc. Hàm lượng ascaridole trong cây dầu giun trồng ở Mexico thấp hơn ở châu Âu và châu Á.
Dầu giun hay Rau muối dại, Kinh giới đất (Dysphania ambrosioides, tên cũ Chenopodium ambrosioides) là loài bản địa của Trung Mỹ, Nam Mỹ và nam México.
Hiện nay loài này đã trở thành phổ biến trong tất cả các vùng nóng của thế giới. Ở Việt Nam, cây gặp thông thường ở vùng Hà Nội và Đà Lạt, còn gặp ở vùng đồng bằng, trung du và vùng núi thấp.[cần dẫn nguồn]
Tinh dầu của cây dầu giun chứa ascaridol (có thể tới 70%), limonen, p-cymen và một lượng nhỏ các monoterpen khác cũng như dẫn xuất monoterpen (α-pinen, myrcen, terpinen, thymol, camphor và trans-isocarveol). Ascaridol (1,4-peroxido-p-menth-2-en) có thể gây độc. Hàm lượng ascaridole trong cây dầu giun trồng ở Mexico thấp hơn ở châu Âu và châu Á.
Dysphania ambrosioides (L.) Mosyakin & Clemants, 2002
Синонимы
Dysphánia ambrosioídes (лат.) — травянистое растение; вид рода Dysphania семейства Амарантовые (Amaranthaceae).
Общеупотребительные названия растения на испанском языке — Herba Sancti Mariæ, Paico, Epazote (от слова epazōtl на языке науатль).
На русском языке встречаются названия растения «марь душистая»[4], «мексиканский чай» и «чай иезуитов».
Изначальный ареал — Центральная и Южная Америка, в том числе юг Мексики; позже растение распространилось и в некоторых других регионах земного шара. Ныне произрастает также в областях с климатом от тёплого до умеренного: в субтропических областях Европы и США; может считаться инвазивным (то есть «занесённым») сорняком.
В России встречается на юге европейской части по сорным местам. Возделывалось как лекарственное.
Однолетнее или многолетнее растение со сроком жизни в несколько лет, высотой до 1,2 м, неправильно ветвящееся.
Листорасположение очерёдное. Листья продолговато-ланцетные до 12 см в длину и 2—3 см шириной, покрыты золотисто-жёлтыми сидячими желёзками.
Цветки маленькие зелёные, образующие клубочки (верхушечные или пазушные) с прицветниками, в несколько раз превышающими их по длине. Цветки обоеполые и однополые (женские). Цветёт в июне — сентябре.
Семена округлые, 0,5—0,7 мм в диаметре, чёрно-бурые, гладкие, блестящие, одетые тонким светло-жёлтым околоплодником.
В плодах и особенно околоплодниках содержится эфирное хеноподиевое масло, главным компонентом которого (до 80 %) является аскаридол (выход масла из сухих соцветий — до 2,3 %, из травянистых частей — до 1 %). Во всех органах растения содержатся сапонины[4].
Применяется в кулинарии (в основном как приправа для овощей). Является важным ингредиентом для создания пестицида Requiem.
Хеноподиевое масло — эффективное противоглистное средство при аскаридозе и острицах[4].
По данным The Plant List на 2013 год, в синонимику вида входят[5]:
Dysphánia ambrosioídes (лат.) — травянистое растение; вид рода Dysphania семейства Амарантовые (Amaranthaceae).
土荆芥（学名：Dysphania ambrosioides），又名臭草、杀虫芥、鸭脚草。是苋科刺藜属的植物。
一年生或多年生草本，具有椭圆形腺体，芳香；茎有棱多分枝；披针形的叶子，有不整齐的齿，下面有黄色腺点；穗状花序，花两性或雌性，通常35朵簇生于苞腋；扁球形苞果。
分布于热带及温带，生长于海拔330米至1,900米的地区，常生于路边、村旁以及河岸，目前已由人工引种栽培。
这是一篇莧科小作品。你可以通过编辑或修订扩充其内容。 
Chenopodium ambrosioides
L.
var. pubescens
(Makino) Makino
Dysphania ambrosioides
(L.)
Mosyakin et Clemants
Ambrina ambrosioides
(L.) Spach
Ambrina ambrosioides
(L.) Spach
var. pubescens
(Makino)
アリタソウ（有田草、学名: Chenopodium ambrosioides または Dysphania ambrosioides）は、アカザ科（APG植物分類体系ではヒユ科）アカザ属またはアリタソウ属の一年草。
和名は、駆虫薬として佐賀県有田町で栽培していたことに由来する。エパソーテ（スペイン語: epazote）とも言い、ナワトル語の「エパートリ」（epatli, 「スカンク」）と「ソートリ」（zotli, 「ハーブ」）に由来する。英語ではメキシカン・ティー (Mexican tea) とも呼ばれる。
本記事ではアカザ科のアリタソウを説明している。シソ科にも「アリタソウ」と呼ばれる全く別の植物があり、これはケイガイの別名である。
一年から数年で枯死する。1.2mほどまで生長し、不規則に枝を広げ、長楕円形の皮針形葉をつける。葉は12cmほどにもなる。茎の先端の円錐花序に緑色の小さな花をつける。
毛があるものを、ケアリタソウ（毛有田草、学名: C. a. var. pubescens）と呼んで区別する。
中南米、メキシコ南部原産。原産地だけでなく、ヨーロッパやアメリカの温暖な亜熱帯や日本を含むアジアでも生長し、侵入雑草となることもある。
エパソーテは独特の刺激臭を持ち、葉物野菜やハーブとして用いられる。生の状態では樹脂性の薬効のある辛味を持つ。味はアニス、フェンネル、タラゴンに似ているが、より風味が強い。柑橘類、石油、ミントを連想させるようなピリッとした独特の香りを持つ。
伝統的にメキシコ料理では、豆（フリホレス）の香り付けや整腸に利用されていた。特に黒いんげん豆を煮るときには欠かせない。この他ケサディージャやスープ、モーレ・デ・オーヤ（mole de olla、肉と野菜を煮込んで唐辛子で風味をつけたスープ）、タマーレス・デ・ケソ・イ・ラハ（tamales de queso y raja、火であぶって皮をむき、細く裂いたポブラーノ唐辛子とチーズを詰めたタマーレス）、チラキレス、卵やジャガイモのエンチラーダ、スイートコーンの料理などに特によく用いられる。一度その味を覚えると、何にでも使えるハーブである。
エパソーテは豆を食べることによって起こる腹部膨満や無月経に効果があるとされている[2]。そのほか、月経困難症、マラリア、コレラ、ヒステリー、痰、カタル、気管支喘息への効果も指摘されている[3]。
鎮痙剤や虫下しもエパソーテから作られる。また、最初の中絶薬もエパソーテの研究から生まれている。
エパソーテのエッセンシャルオイルは70%未満のアスカリドールからなり、そのほかリモネン、シメンなどモノテルペンとその由来成分が含まれる。アスカリドールはハーブの成分としては珍しい。アスカリドールは中毒性がある。また刺激臭を持ち、単体ではどちらかというと不快なにおいである。また衝撃に敏感な爆発物でもある。メキシコ産のエパソーテの方が、アジアやヨーロッパで見られるものよりもアスカリドール濃度は低いといわれる。
アサ · アンゼリカ · イノンド · イングリッシュラベンダー（英語版） · エパソーテ · オレガノ · カレーリーフ · クルマバソウ（英語版） · コショウソウ · コリアンダー (シアントロ) · シシリー · シソ · シソクサ（英語版） · ジンブー（英語版） · スイバ · セージ · セイボリー · タイバジリコ（英語版） · タイホーリーバジル · タイム · タラゴン · チャービル · チャイブ · ドクダミ · ナギナタコウジュ · バジル · パセリ · ヒソップ · ピペルアウリツム（英語版） · ベトナムコリアンダー（英語版） · ヘンルーダ · ボリビアンコリアンダー（英語版） · ボルド（英語版） · マジョラム · ミツバ · ミント · メキシカンコリアンダー (ロングコリアンダー)（英語版） · ルリジサ · レモンバーム · レモンバーベナ · レモンマートル · ローリエ · レモングラス · ローズマリー · ラベージ
アサフェティダ · アジョワン · アナルダナ · アニス · アムチュール (マンゴーパウダー) · アリゲーターペッパー · アレッポペッパー · イノンド · ウコン · オールスパイス · カイエンペッパー · カシア · ガジュツ · カラシナ · カホクザンショウ · カルダモン · キャラウェイ · クスノキ · クミン · クラチャイ · クローブ · クロガラシ · 黒カルダモン · ケシノミ · コクム · コショウ · ゴマ · コリアンダー · サッサフラス · サフラン · サルサパリラ · 塩 · シトラスピール シナモン · シヌスモーレ · ジュニパーベリー · ショウガ · 小ガランガル · シロガラシ · スペインカンゾウ · セリムグレイン · セロリ · タスマニアペッパー · タマリンド · チャロリー · 陳皮 · 唐辛子 · トウシキミ · トンカ豆 · ナツメグ · ナンキョウソウ · ニオイクロタネソウ · ニンニク · バーベリー · ゴルパー · バニラ · パプリカ · パラダイスグレイン · バンウコン · ヒッチョウカ · ヒハツ · ヒハツモドキ · フェヌグリーク · フェンネル · ブラジリアンペッパー · ブラッククミン · ブラックライム · ホースラディッシュ · マウラブチェリー · マラバスラム · メース · ラドゥニ · リツェアクベバ · ローズ · ワサビ
アドジカ · アドヴィエ · エルブ・ド・プロヴァンス · オールドベイシーズニング · カーメリスネリ · ガーリックソルト · ガラムマサラ · カレー粉 · キャトルエピス · クラブボイル · 五香粉 · ザーター · シーズンドソルト · 七味唐辛子 · ジャークスパイス · セイボリー · タビル · タンドリーマサラ · チャートマサラ · チャウンク · チュニジアンファイブスパイス · チリパウダー · バハラット · ハリッサ · バルバレ · ハワイジ · パンチフォロン · ファインハーブ · ブーケガルニ · ブクヌ · ペルシャード · マサラ · ミックススパイス · ミトミタ · レモンペッパー · パンプキンパイスパイス · レカードロジョ
アリタソウ（有田草、学名: Chenopodium ambrosioides または Dysphania ambrosioides）は、アカザ科（APG植物分類体系ではヒユ科）アカザ属またはアリタソウ属の一年草。
和名は、駆虫薬として佐賀県有田町で栽培していたことに由来する。エパソーテ（スペイン語: epazote）とも言い、ナワトル語の「エパートリ」（epatli, 「スカンク」）と「ソートリ」（zotli, 「ハーブ」）に由来する。英語ではメキシカン・ティー (Mexican tea) とも呼ばれる。
本記事ではアカザ科のアリタソウを説明している。シソ科にも「アリタソウ」と呼ばれる全く別の植物があり、これはケイガイの別名である。
![[1]](http://images.mobot.org/efloras/FloraData/001/Map/fna04/dysphania-ambrosioides.gif){kind=link}