Anthyllis vulneraria ye una especie de la familia de les fabacees. Ye orixinaria d'Europa.
La Vulneraria (Anthyllis vulneraria) ye una planta añal a perenne que'l so tarmos velludos algamen los 5-50 cm d'altor, estendíos o ascendentes, dacuando erectos. Les fueyes son pinnaes y alternes; les inferiores con foliolos desiguales ovaos a elípticos; les cimeres con foliolus llinial-oblongos iguales, cuasi iguales o desiguales. Les flores xeneralmente marielles pero (especialmente na mariña) tamién pueden ser crema, roses o anaranxaes n'inflorescencies globulares trupes d'hasta 4 cm de diámetru, con 2 bráctees bien estremaes so les cabezueles de normal pareaes. Pétalos 12-15 mm; mota enchíu y constreñido nel ápiz, con 5 dientes desiguales. El frutu ye una pqueña vaina ovoide, reticulada. Especie bien variable, con unes 20 subespecies identificaes. Floria en primavera y branu.
Tien el so hábitat en praderíes seques, riscos y al pie de carreteres.
Por toa Europa.
Ye utilizada pa fines melecinales interesando les sumidaes aérees, les inflorescencies, y en menor midida la planta entera na dómina de floriamientu, seca o fresca. Haber d'ensugar al campu ensin calor artificial.[1]
Tocantes a la so composición química, apaecen munchos principios activos que pueden ser utilizaos dempués pol home como remediu contra enfermedaes:
Los sos usos tradicionales son p'acelerar el sanamientu de firíes, quemadures, úlceres tórpidas, llagues, pero tamién actúa sobre cortes, contusiones y hematomes. Corta una posible hemorraxa y facilita la necesaria cicatrización de la ferida. Dende dómines antigües utilizóse como remediu contra erupciones cutanees, mancaes de sanamientu lentu, quemadures menores, cortes y golpes.[3]
Hemostático local, cicatrizante y antisépticu. Popularmente considérase depurativa y antiemética. Tamién tien propiedaes como laxante, astrinxente, desinfestante y vulneraria.[4]
L'estractu etanólico demostróse activu frente a poliovirus y herpes virus[5] tornando la so actividá.
Anthyllis vulneraria describióse por Carlos Linneo y espublizóse en Species Plantarum 2: 720. 1753.[6]
Anthyllis: nome xenéricu que provini del griegu antiguu anthyllís = "planta florida"; anthýllion = "floruca"; de anthos = "flor"). El xéneru foi establecíu por Rivinus y revalidáu por Linneo pa plantes que nada tienen que ver coles felicidaes; anque yá Dodonaeus y Lobelius incluyíen ente los sos Anthyllis plantes de les que güei llamamos asina.[7]
vulneraria: epítetu llatín que significa "pa curar feríes.[8]
.
Esta páxina forma parte del wikiproyeutu Botánica, un esfuerciu collaborativu col fin d'ameyorar y organizar tolos conteníos rellacionaos con esti tema. Visita la páxina d'alderique del proyeutu pa collaborar y facer entrugues o suxerencies. Anthyllis vulneraria ye una especie de la familia de les fabacees. Ye orixinaria d'Europa.
La vulnerària (Anthyllis vulneraria) pertany a la família de les fabàcies. És una planta anual a perenne; tija de 5-50 cm, de fulles pinnades.
Flors generalment grogues, però (especialment a la costa) poden ser de color crema, roses o taronges. És una espècie molt variable, amb unes 20 subespècies identificades, entre aquestes: subsp. alpestris, subsp. arundana, subsp. balearica, subsp. gandogeri, subsp. Iberica, subsp. maura, subsp. microcephala, subsp. pseudoarundana, subsp. reuteri, subsp. sampaioana, subsp. vulnerarioides, subsp. pollyphila, subsp. carpatica, subsp. maritima. Aquesta planta floreix a la primavera i a l'estiu i la podem trobar per tota Europa.
El nom del gènere Anthyllis deriva del grec Anthos: 'flors' i illos, que vol dir 'borrissol', per indicar l'aparença de les inflorescències, mentre que el nom específic deriva del llatí vulneraria: vulnus = 'ferida', per les propietats curatives d'aquest gènere.
Creix en ambients molt diversos, com indrets molt oberts, matolls, a les vores dels camins i sembrats, riberes i pastures de muntanya.
També la podem trobar en llocs secs i zones pedregoses o rocoses (generalment sobre roca calcària). Pot localitzar-se fins a 3.000 metres d'altitud.
Es troba en terrenys calcaris[1] de gran part d'Europa, al nord d'Àfrica (països com Algèria, Egipte, Líbia, Etiòpia o el Marroc), sud-oest asiàtic (Iran, Turquia, Armènia i Geòrgia entre altres) i Amèrica del Nord. A Europa la podem trobar en una gran varietat de països: Dinamarca, Finlàndia, Irlanda, Noruega, Àustria, Bèlgica, Bulgària, Grècia i així podríem enumerar gairebé tots els estats d'Europa.
La podem trobar per tota la península Ibèrica. Des del litoral fins als pastissals dels Pirineus i serra Nevada, a 3.000 metres d'altura, representada per estirps diverses en diferents localitats.
Hemicriptòfit (els meristemes es troben just arran de terra en l'estació desfavorable, com per exemple passa amb la ceba o l'all.)
Les dimensions de la tija són d'aproximadament de 5 a 50 cm, encara que la mida n'és variable segons la subespècie.
Té rel axonomorfa, és a dir, té un eix principal més desenvolupat que els laterals. La tija és de tipus herbaci, ja que té consistència d'herba. És hirsuta, amb pèls ascendents o patents. Les fulles estan constituïdes per entre un i tretze folíols amples, sempre amb el terminal més gran que els altres i molt semblants entre si.
Les fulles inferiors són ovades o el·líptiques, amb folíols desiguals, i les superiors els tenen lineals i oblongs iguals, semblants o desiguals.
Trobem dues bràctees (fulla situada vora les flors, generalment de forma, mida i coloració diferent a les fulles normals) molt dividides sota les flors, normalment aparellades. Totes les fulles són piloses en major o menor proporció.
Les flors són hermafrodites i zigomorfes. Té inflorescències racemoses en glomèruls llargament pedunculats, de 15 mm de diàmetre i globosos amb 15-25 flors, bracteats, germinats, terminals, a vegades amb alguns glomèruls auxiliars. Bràctea palmatipartida. Les flors tenen entre 8-20 mm i són pedicel·lades o subsèssils.
El periant és format pel calze i els pètals que constitueixen la corol·la. És de color generalment rosa, però també el podem trobar de color groc o ataronjat. El calze (5-17) té una mida entre 2,5-6 mm. És tubular en el botó floral, gibós, ovoide i inflat en l'antesi, subbilabiat, amb la boca del tub molt obliqua, concolor o porpra en la part superior i proveït de dents desiguals, les dues superiors triangulars i les tres inferiors més o menys subulades.
La corol·la és dialipètala zigomorfa, és a dir, típicament papilionàcia. Consta de cinc pètals, un de més gran que els altres, anomenat estendard, dos laterals iguals entre si (les ales) i dos sota l'estendard que estan lleugerament units, també iguals entre si, que constitueixen la quilla o carena. És versicolor, ja que pot anar de rosa (més o menys pàl·lid) a intensament porpra o d'un groc pàl·lid a ataronjat. Molt rarament la trobem albina.
L'androceu, que constitueix l'aparell sexual masculí de la flor, consta de 10 estams concretament, filaments i anteres. En aquest cas és un androceu monadelf, és a dir, que tots els estams d'una flor estan soldats pels filaments.
D'altra banda, el gineceu que constitueix l'aparell sexual femení és monocarpel·lar amb dos o tres primordis seminals. Aquest únic carpel forma una cavitat tancada que en seria l'ovari d'estil arquejat.
El fruit d'aquesta planta és un llegum semicircular, comprimit i glabre, amb un enreixat a la superfície i una única llavor. És una beina, un llegum indehiscent, no septat i espitat. És un fruit simple que procedeix d'un gineceu monocarpel·lar i s'obre en dues valves, per la línia de sutura central i també del nervi central.
Per a fins medicinals interessen les summitats aèries, les inflorescències, i en menor mesura la planta sencera a l'època de floració, seca o fresca. S'ha d'assecar a l'aire lliure sense calor artificial.
Quant a la composició química, n'apareixen molts principis actius que poden ser utilitzats com a remei contra malalties:
Els seus usos tradicionals són per a accelerar la curació de ferides, cremades, úlceres tòrpides, nafres, però també actua sobre talls, contusions i hematomes. Talla una possible hemorràgia i facilita la necessària cicatrització de la ferida. Des d'èpoques antigues s'ha emprat com a remei contra erupcions cutànies, ferides de curació lenta, cremades menors, talls i cops.
Hemostàtic local, cicatritzant i antisèptic. Popularment es considera depurativa i antiemètica. També té propietats com a laxant, astringent, desinfectant i vulnerària. L'extracte etanòlic s'ha demostrat actiu enfront poliovirus i herpes virus[3] inhibint la seva activitat.
Amb el nom de vulnerària, aquesta planta no apareix fins al Renaixement, designada als textos de Pinax de Bauhin com Lotto affinis vulneraria pratensis. Si es tracta realment d'alguna de les antílides dels antics, és un assumpte molt difícil de saber. Segons la figura que porta l'edició de Dioscòrides donada per Laguna, en la pàgina 160, es diu que, en efecte, representa la vulnerària.
Necessita posicions assolellades i sòl alcalí. Toleren un pH entre 4,8 i 8. Prospera en sòls pobres i és una font d'aliment per a abelles, papallones i erugues.
Aquesta espècie té relació simbiòtica amb diferents bacteris del terra. Aquests bacteris formen nòduls a les arrels i fixen el nitrogen atmosfèric.
Floreix a la primavera a partir del mes d'abril, i als prats d'alta muntanya de juny cap endavant.
Anthyllis vulneraria
Dibuix esquemàtic
Vulnerària
Planta sencera
Subsp. valesiaca
Subsp. ibèrica
Subsp. alpestris
Subsp. pseudovulneraria
Subsp. pseudovulnerària
La vulnerària (Anthyllis vulneraria) pertany a la família de les fabàcies. És una planta anual a perenne; tija de 5-50 cm, de fulles pinnades.
Flors generalment grogues, però (especialment a la costa) poden ser de color crema, roses o taronges. És una espècie molt variable, amb unes 20 subespècies identificades, entre aquestes: subsp. alpestris, subsp. arundana, subsp. balearica, subsp. gandogeri, subsp. Iberica, subsp. maura, subsp. microcephala, subsp. pseudoarundana, subsp. reuteri, subsp. sampaioana, subsp. vulnerarioides, subsp. pollyphila, subsp. carpatica, subsp. maritima. Aquesta planta floreix a la primavera i a l'estiu i la podem trobar per tota Europa.
Llysieuyn blodeuol (neu legume) yw Plucen felen sy'n enw benywaidd. Mae'n perthyn i'r teulu Fabaceae. Yr enw gwyddonol (Lladin) yw Anthyllis vulneraria a'r enw Saesneg yw Kidney vetch.[1] Ceir enwau Cymraeg eraill ar y planhigyn hwn gan gynnwys Meillionen Felen, Plucen, Pupus Melyn, Pys yr Aren.
Eraill yn yr un teulu yw: ffa soya (Glycine max), y ffa cyffredin (Phaseolus), pys gyffredin (Pisum sativum), chickpea (Cicer arietinum), cnau mwnci (Arachis hypogaea), pys per (Lathyrus odoratus) a licrs (Glycyrrhiza glabra).
Llysieuyn blodeuol (neu legume) yw Plucen felen sy'n enw benywaidd. Mae'n perthyn i'r teulu Fabaceae. Yr enw gwyddonol (Lladin) yw Anthyllis vulneraria a'r enw Saesneg yw Kidney vetch. Ceir enwau Cymraeg eraill ar y planhigyn hwn gan gynnwys Meillionen Felen, Plucen, Pupus Melyn, Pys yr Aren.
Eraill yn yr un teulu yw: ffa soya (Glycine max), y ffa cyffredin (Phaseolus), pys gyffredin (Pisum sativum), chickpea (Cicer arietinum), cnau mwnci (Arachis hypogaea), pys per (Lathyrus odoratus) a licrs (Glycyrrhiza glabra).
Úročník bolhoj (Anthyllis vulneraria) je silně aromatická bylina, vysoká 5 – 40 cm. Lodyha je jednoduchá, častěji rozvětvená. Jeho listy jsou lichozpeřené, konečný list je větší než ostatní. Květ má žlutou barvu. Kvete od května do července.
Roste v Evropě od Islandu po Středozemní moře, ale i v Africe (pohoří Atlas, Etiopie) či Asii (od Malé Asie až po Írán), obvykle na suchých místech, vápnitých půdách a v nižších nadmořských výškách, ale vyskytuje se i v alpských oblastech do nadmořské výšky 3000 metrů.
Její nať se používá na povzbuzení organismu, na obklady na špatně se hojící rány, či k výplachům úst při nemoci dásní.
Tento druh má množství poddruhů, z nichž některé někteří autoři považují za samostatné druhy. Neúplný seznam poddruhů:
Obrázky, zvuky či videa k tématu úročník bolhoj ve Wikimedia Commons
Úročník bolhoj (Anthyllis vulneraria) je silně aromatická bylina, vysoká 5 – 40 cm. Lodyha je jednoduchá, častěji rozvětvená. Jeho listy jsou lichozpeřené, konečný list je větší než ostatní. Květ má žlutou barvu. Kvete od května do července.
Rundbælg (Anthyllis vulneraria) eller undertiden kaldt gul rundbælg er en 10-40 cm lang nedliggende eller opstigende urt, der vokser på skrænter, overdrev og i vejkanter.
Rundbælg er en flerårig urt med en grundstillet roset af groft takkede til lappede, elliptiske blade. Bladene er helrandede og grågrønne på begge sider.
De gule eller orangerøde blomster er samlet i kugleformede hoveder, der sidder for enden af bladbærende stængler. Frøene modner godt og spirer villigt på egnede voksesteder.
I og med at rundbælg er en bælgplante har den en dybtgående pælerod. På rodnettet sidder små knolde, som rummer symbiotiske bakterier, der gør planten selvforsynende med kvælstof. Det gør, at Rundbælg er pionerplante på rå og mager jord.
Højde x bredde og årlig tilvækst: 0,25 x 0,25 m (25 x 25 cm/år). Disse mål kan fx bruges til beregning af planteafstande, når arten anvendes som kulturplante.
Rundbælg findes overalt i Europa, Lilleasien og Nordafrika, hvor der er solåben, tør, kalkrig jord. I den fredede, tidligere grusgrav nordvest for Bjergsted findes en varmeelskende og tørketålende bevoksning på de sydvestvendte skråninger. Her findes arten sammen med bl.a. blåhat, almindelig knopurt, almindelig kællingetand, almindelig pimpinelle, bidende stenurt, bredbladet timian, fåresvingel, gul snerre, hulkravet kodriver, håret høgeurt, knoldranunkel, knoldrottehale, kornet stenbræk, markkrageklo, smalbladet timian, stivhåret kalkkarse, stor knopurt og vellugtende gulaks[1]
Rundbælg er velegnet i en blomstereng, som dækafgrøde på ubenyttet jord og som foderplante for små og store kreaturer.
Rundbælg findes i en række underarter, som er knyttet til forskellige dele af dens udbredelsesområde:
Rundbælg (Anthyllis vulneraria) eller undertiden kaldt gul rundbælg er en 10-40 cm lang nedliggende eller opstigende urt, der vokser på skrænter, overdrev og i vejkanter.
Echter Wundklee, Gemeiner Wundklee, Gewöhnlicher Wundklee oder Tannenklee (Anthyllis vulneraria) ist eine Pflanzenart aus der Gattung Wundklee (Anthyllis). Das Artepipheton vulneraria leitet sich vom lateinischen vulnerarius (= Wund-) ab.[1] Auch der volkstümliche Name Wundklee bzw. „Wundkraut“ verweist auf die Verwendung in der Volksmedizin zur Heilung von Wunden und als Hustenmittel.[2]
Die mehrjährige, krautige Pflanze erreicht Wuchshöhen von etwa 5 bis 40 Zentimetern. Diese Pflanzenart hat ein kurzes, mehr oder weniger ästiges und vielköpfiges Rhizom und aufsteigende oder aufrechte Stängel.
Die grundständigen Laubblätter haben bis zu vier Blättchenpaare, zur Blütezeit fehlen diese aber bereits oft. Die Endblättchen werden bis zu 8 Zentimeter lang und sind somit merklich größer als die übrigen seitlichen Fiedern. Die Stängelblätter bestehen aus zwei bis sieben Blättchenpaare. Die Blättchenform ist lang-elliptisch.
Die Blüten stehen in vielblütigen Blütenköpfen. Die goldgelbe Krone wird zwischen 9 und 19 mm lang. Gelegentlich sind diese auch von weißlicher, oranger oder roter Farbe. Der weißzottig behaarte Kelch ist nach der Blütezeit aufgeblasen und hat ungleiche Zähne. Die Blütezeit ist von Juni bis September.
Alle zehn Staubblätter sind trotz Nektarbildung zu einer Röhre verwachsen, die somit nur langrüsseligen Insekten wie Hummeln oder Schmetterlingen zugänglich ist. Die Blüte besitzt einen Pumpmechanismus: Beim Herunterdrücken des Schiffchens durch den Bestäuber wird durch den Griffelkolben der Pollen entleert. Die Narbe ist erst nach dem Abwetzen der zarten Oberflächenzellen klebrig.[3]
Die relativ leichten ein- bis zweisamigen Nüsse sind im trockenen Kelch eingehüllt und werden vor allem durch den Wind verbreitet. Die Fruchtreife erfolgt von Juli bis Oktober.
Die Chromosomenzahl beträgt 2n = 12 für die Unterarten subsp. vulneraria, subsp. carpatica und subsp. alpicola.[4]
Diese sehr formenreiche Art tritt in zahlreichen Unterarten auf, welche noch nicht ausreichend erforscht sind. In Europa kommen etwa 24 verschiedene Unterarten vor. Außerdem gibt es noch Zwischenformen und Hybriden.[5] Hier eine Auswahl der Unterarten:
Alpen-Wundklee (Anthyllis vulneraria subsp. alpicola)
Anthyllis vulneraria ssp. pseudovulneraria (Stängelblätter)
Steppen-Wundklee (Anthyllis vulneraria subsp. polyphylla)
Anthyllis vulnearia subsp. pulchella (Vis.) Bornm. ist am Balkan bis Griechenland verbreitet
Illustration von Anthyllis vulneraria
Das Verbreitungsgebiet des Echten Wundklees umfasst ganz Europa sowie Nordafrika (Atlas-Gebirge). Als Standort werden Trockenwiesen und Halbtrockenrasen, Wegränder, Böschungen, Steinbrüche aber auch Küstendünen bevorzugt. Vor allem auf kalkhaltigen Böden. Die Pflanze wächst von der Ebene bis in alpine Regionen.
Die Pflanze gehört als Tiefwurzler, sowie durch die Wurzelknöllchen mit Luftstickstoff bindenden Bakterien, zu den wichtigsten Rohbodenfestigern bzw. -pionieren. Diese Pflanze wird auf Erdabrissen und Lawinenanrissen, auf Straßenböschungen vielfach angebaut. Die Pflanze selbst ist düngerfeindlich und ihre Verbreitung nimmt durch Eutrophierung und Rückgang der Schafweide ab. Die Tieflandform des Echten Wundklees ist eine gute Futterpflanze für Vieh.
Aufgrund des Gehalts an Saponinen und Gerbstoffen standen die Blüten in hohem Ansehen und wurden zur Behandlung von Wunden und Geschwüren benutzt.[8] Eventuell geht der Gebrauch auf die Signaturenlehre zurück, da die Blüten oft rot überlaufen sind.[3]
Der Echte Wundklee galt auch als Zauberkraut. In die Wiege gelegt sollte er kleine Kinder vor dem „Verschreien“ (= Verhexen) beschützen, wovon sich auch der Name Schreiklee ableitet.[2]
Die vielen Volksnamen spiegeln den Bekanntheitsgrad der Pflanze wider: Schöpfli, Wollklee, Bärenpratzen, Hasenklee, Katzenklee, Katzenbratzerl, Katzentapen, Muttergottes-Schühlein, Frauenkapperl, Taubenkröpferl, Tannenklee. Weitere volkstümliche Namen sind Apothekerklee, Bärenklee, Bartklee, Gelber Klee, Goldknopf, Kretzenkraut, Russischer Klee, Schafszähn, Sommerklee und Watteblume.[9]
Weitere Volksnamen sind oder waren, zum Teil nur regional, auch die Bezeichnungen Bädönikli (Schaffhausen), Bärndazen (Zillertal), Bergkraut (Ostpreußen, Kurland), Berufkraut (Schlesien), wilde Bohnen, Fräulischlössli (Graubünden), Frauenkäppeln (Lechrain), Frauenschuhli (Luzern, Bern), Frauenthrän (Luzern, Bern), Gichtbleamen (Siebenbürgen), geeler Hasenklee, Hendelweis (Schlesien), Hergött-Schühalein, Iven, Kanferkrut, Katzendöpli (Luzern), Katzendapen in (Hossingen) (Schwäbische Alb) ,[10] Weißer Katzenklee, Unser Frauen Krapflein (Zillertal), Trän (Luzern, Entlebuch), Wollblume (Mähren, Pommern, Schlesien), Wollklee (Berner Oberland), Wundklee (Schlesien), Wundkraut (Bern), Wundwurz und Zehali (St. Gallen bei Werdenberg).[11]
Echter Wundklee, Gemeiner Wundklee, Gewöhnlicher Wundklee oder Tannenklee (Anthyllis vulneraria) ist eine Pflanzenart aus der Gattung Wundklee (Anthyllis). Das Artepipheton vulneraria leitet sich vom lateinischen vulnerarius (= Wund-) ab. Auch der volkstümliche Name Wundklee bzw. „Wundkraut“ verweist auf die Verwendung in der Volksmedizin zur Heilung von Wunden und als Hustenmittel.
'A contrerva, Anthyllis vulneraria pe llatino, è na pianta mmericinale aropea d''a famiglia Fabaceae. Tene 'e sciure gialle.
Anthyllis vulneraria (craw-nebs) is a medicinal plant[4] native tae Europe. The name vulneraria means "wound healer".[5]
Anthyllis vulneraria (craw-nebs) is a medicinal plant native tae Europe. The name vulneraria means "wound healer".
Vulnerario esas planto leguminosa, kun flori flava, reputata kom apta remediar la vunduri, la plagi. vulneraria rustica.
Anthyllis vulneraria,[3] the common kidneyvetch, kidney vetch[4] or woundwort[5] is a medicinal plant[6] native to Europe. The name vulneraria means "wound healer".[7]
Anthyllis vulneraria reaches 5–40 centimetres (2.0–15.7 in) in height. The stem is simple or more often branched. The leaves are imparipinnate, glabrous or with scattered hairs on the upper face and silky hairs on the underside. The flower heads are spherical in shape and 10–20 millimetres (0.39–0.79 in) long. The petals are yellow in most sub-species, but red in A. vulneraria var. coccinea. Flowering takes place between June and September. The fruit is a legume. The fruits ripening takes place from July to October.
Kidney vetch is the food plant of the small blue butterfly larvae and the leaf miner, Aproaerema anthyllidella.[8]
This plant is sporadic throughout Europe, from Iceland to the Mediterranean, in Asia Minor up to Iran, in North Africa and in Ethiopia. It is naturalized in North America. It prefers the dry grasslands and rocky environments with calcareous soil, up to 3000 m of altitude.
This species includes numerous subspecies (which some authors elevate to the role of separate species). A very incomplete list is as follows:
![1885 illustration[10]](http://en.wikipedia.org/wiki/File:Illustration_Anthyllis_vulneraria0.jpg)
1885 illustration[10]
Kidney vetch is providing pollen and nectar for a wide range of insects, particularly bumblebees
Inflorescences
Leaves
Anthyllis vulneraria, the common kidneyvetch, kidney vetch or woundwort is a medicinal plant native to Europe. The name vulneraria means "wound healer".
La vulneraria (Anthyllis vulneraria) es una planta de la familia Fabaceae que alcanzan los 5-50 cm.
Es una planta anual o perenne, extraordinariamente variable en casi todos sus caracteres, especialmente en las dimensiones de órganos vegetativos y el color de las flores; por otra parte, el conjunto de razas que agrupa, tiene una considerable amplitud ecológica.[2]
Tallos velludos alcanzan los 5-50 cm de altura, extendidos o ascendentes, a veces erectos. Las hojas son pinnadas y alternas; las inferiores con folíolos desiguales ovados a elípticos; las superiores con folíolos lineal-oblongos iguales, casi iguales o desiguales. Las flores generalmente amarillas pero (especialmente en la costa) también pueden ser crema, rosas o anaranjadas en inflorescencias globulares densas de hasta 4 cm de diámetro, con 2 brácteas muy divididas bajo las cabezuelas normalmente pareadas. Pétalos 12-15 mm; cáliz hinchado y constreñido en el ápice, con 5 dientes desiguales.
El fruto es una pequeña vaina ovoide, reticulada. Especie muy variable, con unas 35 subespecies identificadas. Florece en primavera y verano.
Habita en praderas secas, riscos y junto a carreteras.
Por toda Europa.
Es utilizada para fines medicinales interesando las sumidades aéreas, las inflorescencias, y en menor medida la planta entera en la época de floración, seca o fresca. Se ha de secar al aire libre sin calor artificial.[3]
En cuanto a su composición química, aparecen muchos principios activos que pueden ser utilizados después por el hombre como remedio contra enfermedades:
Sus usos tradicionales son para acelerar la curación de heridas, quemaduras, úlceras tórpidas, llagas, pero también actúa sobre cortes, contusiones y hematomas. Corta una posible hemorragia y facilita la necesaria cicatrización de la herida. Desde épocas antiguas se ha utilizado como remedio contra erupciones cutáneas, heridas de curación lenta, quemaduras menores, cortes y golpes.[5]
Hemostático local, cicatrizante y antiséptico. Popularmente se considera depurativa y antiemética. También tiene propiedades como laxante, astringente, desinfectante y vulneraria.[6]
El extracto etanólico se ha demostrado activo frente a poliovirus y herpes virus[7] inhibiendo su actividad.
Anthyllis vulneraria fue descrita por Carlos Linneo y publicado en Species Plantarum 2: 720. 1753.[8]
Anthyllis: nombre genérico que provine del griego antiguo anthyllís = "planta florida"; anthýllion = "florecilla"; de anthos = "flor"). El género fue establecido por Rivinus y revalidado por Linneo para plantas que nada tienen que ver con las dichas; aunque ya Dodonaeus y Lobelius incluían entre sus Anthyllis plantas de las que hoy llamamos así.[9]
vulneraria: epíteto latíno que significa "para curar heridas.[10]
NOTA: Los nombres que presentan enlaces son sinónimos en otras especies:
No se editan los nombres invalidados ni los que tienen como nombre aceptado a otra especie
La vulneraria (Anthyllis vulneraria) es una planta de la familia Fabaceae que alcanzan los 5-50 cm.
Harilik koldrohi (Anthyllis vulneraria) on rohttaim liblikõieliste sugukonnast koldrohu perekonnast.
Varred lamavad või tõusvad. Sulgjagused liitlehed. Leherootsud karvased. Kollased, oranžid või punased õied on koondunud kerajatesse nuttidesse. Õitseb juulist augustini.
Kasvab sagedamini Põhja- ja Lääne-Eestis, mujal paiguti. Eelistab looduslikke rohumaid ning loopealseid karjamaid. Hea meetaim.
Harilik koldrohi (Anthyllis vulneraria) on rohttaim liblikõieliste sugukonnast koldrohu perekonnast.
Masmalo (Anthyllis vulneraria) on kaksi- tai monivuotinen hernekasvi. Sitä kasvatetaan maanpeittokasvina. Suomessa masmalo on rauhoitettu Ahvenanmaata lukuun ottamatta.
Masmalo kasvaa 10–100 senttimetriä korkeaksi. Sen kukinto on palleromainen, halkaisijaltaan 2–4 cm ja useimmiten keltainen, joskus oranssinpunainen. Lehdet ovat parijakoisia, kärkilehti selvästi isompi kuin muut.
Masmalo on hyvin muunteleva kasvi, josta erotetaan lukuisia joskus vaikeasti erotettavia alalajeja sekä muunnoksia. Suomessa tavataan neljä masmalon alalajeista.
Masmaloa kasvaa lähes koko Euroopassa. [3] Suomessa masmalon alkuperäisiä kasvupaikkoja ovat harjujen paahderinteet. Tienvarsilla ja niityillä laji saattaa myös olla tulokas. Suomessa masmalo on rauhoitettu paitsi Ahvenanmaalla.
Masmalo kasvaa valoisilla, kuivahkoilla paikoilla kuten niityillä, kallioilla ja tienpientareilla.
Masmaloa on käytetty muinaisajoista asti villan ja pellavan värjäämiseen. Nykyisin sitä kasvatetaan koriste- ja maanpeittokasvina. [4]
Masmalo (Anthyllis vulneraria) on kaksi- tai monivuotinen hernekasvi. Sitä kasvatetaan maanpeittokasvina. Suomessa masmalo on rauhoitettu Ahvenanmaata lukuun ottamatta.
Anthyllis vulneraria
L'Anthyllide vulnéraire (Anthyllis vulneraria) est une plante herbacée de la famille des Fabacées (Légumineuses).
Elle produit des fleurs jaunes, parfois rougeâtres, groupées en racèmes ressemblant à des capitules, au calice très poilu.
On trouve cette plante dans les endroits ensoleillés, souvent en bord de mer et sur les pelouses sèches.
On compte de nombreuses sous-espèces et variétés.
La plante renferme des tanins, des saponines, du mucilage, des flavonoïdes et des acides organiques[1].
Comme l'épithète l'indique, l'anthyllide vulnéraire est un remède populaire pour soigner les plaies, les brûlures et les inflammations cutanées. Elle favorise la cicatrisation.
On lui prête également des vertus contre la toux, puis elle facilite la digestion.
Elle est parfois utilisée pour ses vertus dépolluantes. Ses racines sont en effet capables d'aspirer certains métaux toxiques (zinc, plomb, cadmium) présents dans un sol[2].
Données d'après : Julve, Ph., 1998 ff. - Baseflor. Index botanique, écologique et chorologique de la flore de France. Version : 23 avril 2004.
L'Anthyllide vulnéraire est la ou une des plantes hôtes des chenilles des papillons de jour (rhopalocères) de la famille des Lycaenidae :
C'est aussi la plante hôte des chenilles des papillons :
Anthyllis vulneraria
L'Anthyllide vulnéraire (Anthyllis vulneraria) est une plante herbacée de la famille des Fabacées (Légumineuses).
Elle produit des fleurs jaunes, parfois rougeâtres, groupées en racèmes ressemblant à des capitules, au calice très poilu.
On trouve cette plante dans les endroits ensoleillés, souvent en bord de mer et sur les pelouses sèches.
On compte de nombreuses sous-espèces et variétés.
Wšědny wuwróćenc (łaćonsce Anthyllis vulneraria) je rostlina ze swójby łušćinowcow.
Jeli eksistuje w druhej rěči hižo bóle wuwity nastawk ze samsnej temu, potom přełožuj a dodawaj z njeho.
Jeli nastawk ma wjace hač jedyn njedostatk, wužiwaj prošu předłohu {{Předźěłuj}}. Nimo toho so awtomatisce kategorija Kategorija:Zarodk wo biologiji doda.
Wšědny wuwróćenc (łaćonsce Anthyllis vulneraria) je rostlina ze swójby łušćinowcow.
Gullkollur (fræðiheiti Anthyllis vulneraria) er jurt af ertublómaætt. Talið er að Gullkollur hafi verið fluttur til Íslands sem fóðurjurt í Selvog og þaðan breiðst út.
Hann er tví eða fjölær jurt með gul (sjaldan rauðgul eða rauð) blóm. Hann nær allt að 20 sm hæð.
Gullkollur er útbreiddur í Evrópu, Litluasíu og Norður Afríku, á sólríkum stöðum í þurrum og kalkríkum jarðvegi.
Gullkollur er með nokkrar undirtegundir sem eru bundnar mismunandi hlutum útbreiðslusvæðisins:
Blóm
Blóm
Laufblöð
Rauðblóma afbrigði
Planta
Gullkollur (fræðiheiti Anthyllis vulneraria) er jurt af ertublómaætt. Talið er að Gullkollur hafi verið fluttur til Íslands sem fóðurjurt í Selvog og þaðan breiðst út.
L'antillide vulneraria o semplicemente vulneraria (Anthyllis vulneraria L., 1753) è una pianta della famiglia delle Fabaceae appartenente alla sottofamiglia delle Faboideae.
Il fusto è alto 5–40 cm, semplice o più spesso ramificato con pelosità appressata.
Le foglie sono imparipennate, glabre o con peli appressati sparsi sulla faccia superiore e con pelosità sericea e peli appressati sulla faccia inferiore.
I capolini sono di forma sferica con fiori addensati, di colore giallo in quasi tutte le sottospecie (in qualcuna tendono al rosso). Il fiore ha la tipica forma irregolare dei fiori delle leguminose (corolla papilionacea). La fioritura ha luogo tra giugno ed agosto.
La vulneraria è spontanea in tutta Europa dall'Islanda al Mediterraneo, in Asia Minore (fino all'Iran), nel Nord Africa e in Etiopia [1]. È naturalizzata qua e là in Nordamerica [2].
Predilige le praterie aride e gli ambienti rupestri, su terreno preferibilmente calcareo, fino a 3000 m di altitudine.
Questa specie comprende numerosissime sottospecie (che alcuni autori elevano al ruolo di specie separate). Un elenco incompleto è il seguente:
L'epiteto specifico deriva dal latino vulnus = ferita, in riferimento all'uso di questa pianta quale rimedio popolare cicatrizzante.
Nell'antichità, Anthyllis vulneraria veniva apprezzata come medicamento per le ferite.
Trascurata dall'erboristeria classica, è oggi considerata utile per il suo contenuto di saponine, mucillagine e acido tannico come coadiuvante per vari usi [3] [4] [5].
L'antillide vulneraria o semplicemente vulneraria (Anthyllis vulneraria L., 1753) è una pianta della famiglia delle Fabaceae appartenente alla sottofamiglia delle Faboideae.
Paprastasis perluotis (lot. Anthyllis vulneraria) – pupinių (Fabaceae) šeimos žolinis augalas. Paplitęs Europoje.
Augalas daugiametis, 20-50 cm aukščio. Stiebas status, plaukuotas, kartais viršūnėlėje šakotas. Žiedai ryškiai geltoni, susitelkę į tankias galvutes (kamuolėlius), apsuptas dengiamųjų lapelių stiebų viršūnėlėse. Žydi birželio-liepos mėnesiais, medingas.
Gausiai paplitęs visoje Lietuvoje. Auga kalvų šlaituose, pagrioviuose, pušynuose, sausose pievose.
Paprastasis perluotis – vaistinis augalas. Žiedų ir žolės nuoviru skalaujama burna esant dantų uždegimui, arbata varo šlapimą, padeda sutrikus nervų sistemai, esant nemigai, sergant cukriniu diabetu. Šviežiomis sultimis gydomos sunkiai gyjančios, pūliuojančios žaizdos.
De wondklaver (Anthyllis vulneraria) is een overblijvend kruid uit de vlinderbloemenfamilie (Leguminosae), die zich vaak als eenjarige plant gedraagt. Het woord 'wond-' in de naam geeft aan dat de plant in de volksgeneeskunde gebruikt werd om wonden te genezen.
Het is een erg variabele soort: soms kruipt hij, soms groeit hij rechtop. De plant is bedekt met zilverkleurige haartjes. De bloem is normaal gesproken geel, maar kan ook oranje, rood of roze zijn. Aan zee komt zelfs een witte variant voor.
De plant vormt bolvormige hoofdjes met een doorsnede van 2–4 cm, die van mei tot de herfst bloeien. Het blad is oneven geveerd. Het topblaadje is het grootst. Verder zijn er vier of vijf paar deelblaadjes. De vrucht van de wondklaver is een platte peul van 3 mm lang.
De wondklaver komt voor op droge zand- en kalkhoudende grond, bijvoorbeeld in de duinen. In Nederland is de wondklaver vrij zeldzaam.
Wondklaver is een waardplant voor de dagvlinders dwergblauwtje en klaverblauwtje, en de microvlinder Aproaerema anthyllidella.
bloemhoofd
bladeren
Wondklaver
De wondklaver (Anthyllis vulneraria) is een overblijvend kruid uit de vlinderbloemenfamilie (Leguminosae), die zich vaak als eenjarige plant gedraagt. Het woord 'wond-' in de naam geeft aan dat de plant in de volksgeneeskunde gebruikt werd om wonden te genezen.
Rundskolm er ei plante i ertefamilien. Arten er utbreidd i Europa, Asia og Nord-Afrika. Stengel og blad er silkehåra. Planta har fingerforma støtteblad under hovudet og gule eller stundom raude blomstrar.
Rundskolm finst i mange former og fargevariantar. Han blømer kring juli på sand og turr kalkrik grunn. Planta er nokså vanleg både i låglandet og til fjells i Noreg. Funnen opp til 1350 m på Hardangervidda.
Rundskolm er ei plante i ertefamilien. Arten er utbreidd i Europa, Asia og Nord-Afrika. Stengel og blad er silkehåra. Planta har fingerforma støtteblad under hovudet og gule eller stundom raude blomstrar.
Rundskolm finst i mange former og fargevariantar. Han blømer kring juli på sand og turr kalkrik grunn. Planta er nokså vanleg både i låglandet og til fjells i Noreg. Funnen opp til 1350 m på Hardangervidda.
Rundbelg eller rundskolm (Anthyllis vulneraria) er en plante i slekten Anthyllis i erteblomstfamilien.
Planten han en har en nedstigende til oppstigene vekstform og har grovt takkede elliptiske blad. Bladene er helrandede og grågrønne på begge sider. De gule eller oransjerøde blomstene er samlet i kuleformete hoder som sitter på enden av stenglene. Frøene spirer villig på egnede voksesteder.
Rundbelg hører hjemme overalt i Europa, Lilleasia og Nord-Afrika, der det er solrikt og tørr kalkholdig jord.
Rundbelg har en rekke underarter, som er knyttet til forskjellige deler av den utbredelsesområder.
Tre av disse vokser i Norge: Vanlig rundbelg (Anthyllis vulneraria ssp. vulneraria), fjellrundbelg (Anthyllis vulneraria ssp. lapponica) og fôrrundbelg (Anthyllis vulneraria ssp. carpatica).
Rundbelg eller rundskolm (Anthyllis vulneraria) er en plante i slekten Anthyllis i erteblomstfamilien.
Planten han en har en nedstigende til oppstigene vekstform og har grovt takkede elliptiske blad. Bladene er helrandede og grågrønne på begge sider. De gule eller oransjerøde blomstene er samlet i kuleformete hoder som sitter på enden av stenglene. Frøene spirer villig på egnede voksesteder.
Rundbelg hører hjemme overalt i Europa, Lilleasia og Nord-Afrika, der det er solrikt og tørr kalkholdig jord.
Rundbelg har en rekke underarter, som er knyttet til forskjellige deler av den utbredelsesområder.
Tre av disse vokser i Norge: Vanlig rundbelg (Anthyllis vulneraria ssp. vulneraria), fjellrundbelg (Anthyllis vulneraria ssp. lapponica) og fôrrundbelg (Anthyllis vulneraria ssp. carpatica).
Multimedia w Wikimedia Commons 
Hasło w Wikisłowniku Przelot pospolity, przelot uprawny (Anthyllis vulneraria L.) – gatunek rośliny z rodziny bobowatych. Rodzimy obszar jego występowania to Europa, Azja Mniejsza, Afryka Północna, ale jest też uprawiany w wielu innych regionach świata[2]. W Polsce dość pospolity na niżu i w niższych położeniach górskich.
Bylina, hemikryptofit. Występuje na niżu, na suchych łąkach i pastwiskach. W klasyfikacji zbiorowisk roślinnych gatunek charakterystyczny dla Ass. Anthyllido-Trifolietum montani (regionalnie)[3]. Kwitnie w okresie maj-sierpień.
Jest rośliną żywicielską larw motyli modraszka dorylasa i modraszka malczyka[4].
Gatunek zmienny morfologicznie, występuje w kilku podgatunkach[5]:
Przelot pospolity, przelot uprawny (Anthyllis vulneraria L.) – gatunek rośliny z rodziny bobowatych. Rodzimy obszar jego występowania to Europa, Azja Mniejsza, Afryka Północna, ale jest też uprawiany w wielu innych regionach świata. W Polsce dość pospolity na niżu i w niższych położeniach górskich.
Anthyllis vulneraria é uma espécie de planta com flor pertencente à família Fabaceae.
Descrição : Planta da família das leguminosas. Também conhecida como trevo-da-areia, possui as folhas e o cálice dos capítulos florais coberta de pelos suaves. Suas flores são amarelas, reunindo-se em capítulos na extremidades de um caule ereto, de 1 a 5 metros.
Plantio : Abril a Julho
Origem : Península Ibérica, Ilhas Baleares e Norte da África
Propriedades : Depurativa e cicatrizante.
Indicações : Seu infuso é usado para lavar feridas, chagas e úlceras de difícil cicatrização, escoriações e zonas contusas.
Princípios Ativos : taninos, saponinas e flavonoides.
A autoridade científica da espécie é L., tendo sido publicada em Species Plantarum 2: 719. 1753.[1]
Trata-se de uma espécie presente no território português, nomeadamente os seguintes táxones infraespecíficos:[2]
Pravi ranjak, (znanstveno ime Anthyllis vulneraria) je zelnata trajnica iz družine metuljnic.
Pravi ranjak zraste v višino do 50 cm in ima enojno steblo. Pritlični listi so pecljati in imajo velik končni listič, lahko pa tudi manjše število stranskih lističev. Stebelni listi so sedečiin so enkrat pernato deljeni na jajčaste do suličaste celerobe lističe. Cvetovi so cevasti in svetlorumeni ali oranžno-rumeni, združeni pa so v gosta glavičasta socvetja, pod katerimi je od tri do sedem ovršnih listov. Venec je dolg 1-2cm. Plod je strok, v katerem je posamično seme. Korenina je vretenasta.
Raste po pustih travnikih na apnenčasti podlagi po vsej Evropi vse do Kavkaza, v Sloveniji pa cveti od maja do avgusta.
Navadni ranjak ima mnogo podvrst, od katerih so najpomembnejše:
Pravi ranjak, (znanstveno ime Anthyllis vulneraria) je zelnata trajnica iz družine metuljnic.
Getväppling, Anthyllis vulneraria, är en ört med gula blommor. Den är två- eller flerårig och cirka 20 centimeter hög. Det förekommer även röda blommor.
Arten indelas i flera underarter.
Wikimedia Commons har media som rör Getväppling.
Getväppling, Anthyllis vulneraria, är en ört med gula blommor. Den är två- eller flerårig och cirka 20 centimeter hög. Det förekommer även röda blommor.
Arten indelas i flera underarter.
Çobangülü (Anthyllis vulneraria), Fabaceae familyasından 10–40 cm yüksekliğe ulaşabilen iki yıllık veya kısa ömürlü çok yıllık bir bitki türü.
Sürünücü-dik gövdeye sahiptir. Taç yapraklar düzensiz (zigomorfik). açık sarı, bazen kırmızı-uçlu, 12–15 mm uzunluğunda olup tabanı kaynaşmış vaziyettedir. Taç yaprak sayısı 5'dir. Çanak 5 loplu, oval, yünlü, soluk mor uçludur. Erkek organ sayısı 10'dur. Tek meyve yaprağına sahiptir. Çiçek kurulu küresel yapıdadır, çiçek salkımı gövdenin sonunda yer alır. Brakteler dikdörgen oluşturacak biçimde bazen yan dallardan ya da gövde yapraklarının koltuğundan çıkar.
Almaşık dizilişli yapraklar saplı veya sapsız kulakçıklıdır. Alttaki yapraklar kimi zaman 1 loplu, üsteki yapraklar ise 1-5 çiftlidir. Uçtaki yapraklar daha büyüktür. Yaprakçıklar eliptik, kenarları tam üstü seyrek tüylüdür. Yaprakçıkların altı kısa yumuşak tüylüdür. Tek tohum badıç adı verilen bir yapının içerisinde bulunur. Çiçeklenme haziran ve temmuz aylarında gerçekleşir.
Bu bitki Kuzey Afrika ve Etiyopya'da, İzlanda'dan İran'a kadar Anadolu'da, Akdeniz ve tüm Avrupa'da kendiliğinden yetişir. Kuzey Amerika'da doğallaşmıştır. 3000 m yüksekliğe kadar kadar, kireçli toprak ile kuru otlaklar ve kayalık ortamları tercih eder.
Çok sayıda alt türü vardır.
Çobangülü (Anthyllis vulneraria), Fabaceae familyasından 10–40 cm yüksekliğe ulaşabilen iki yıllık veya kısa ömürlü çok yıllık bir bitki türü.
Sürünücü-dik gövdeye sahiptir. Taç yapraklar düzensiz (zigomorfik). açık sarı, bazen kırmızı-uçlu, 12–15 mm uzunluğunda olup tabanı kaynaşmış vaziyettedir. Taç yaprak sayısı 5'dir. Çanak 5 loplu, oval, yünlü, soluk mor uçludur. Erkek organ sayısı 10'dur. Tek meyve yaprağına sahiptir. Çiçek kurulu küresel yapıdadır, çiçek salkımı gövdenin sonunda yer alır. Brakteler dikdörgen oluşturacak biçimde bazen yan dallardan ya da gövde yapraklarının koltuğundan çıkar.
Almaşık dizilişli yapraklar saplı veya sapsız kulakçıklıdır. Alttaki yapraklar kimi zaman 1 loplu, üsteki yapraklar ise 1-5 çiftlidir. Uçtaki yapraklar daha büyüktür. Yaprakçıklar eliptik, kenarları tam üstü seyrek tüylüdür. Yaprakçıkların altı kısa yumuşak tüylüdür. Tek tohum badıç adı verilen bir yapının içerisinde bulunur. Çiçeklenme haziran ve temmuz aylarında gerçekleşir.
Bu bitki Kuzey Afrika ve Etiyopya'da, İzlanda'dan İran'a kadar Anadolu'da, Akdeniz ve tüm Avrupa'da kendiliğinden yetişir. Kuzey Amerika'da doğallaşmıştır. 3000 m yüksekliğe kadar kadar, kireçli toprak ile kuru otlaklar ve kayalık ortamları tercih eder.
Çok sayıda alt türü vardır.
A. vulneraria subsp. abyssinica A. vulneraria subsp. alpestris A. vulneraria subsp. baldensis A. vulneraria subsp. busambarensis A. vulneraria subsp. carpatica A. vulneraria subsp. forondae A. vulneraria subsp. iberica A. vulneraria subsp. maura A. vulneraria subsp. polyphylla A. vulneraria subsp. praepropera A. vulneraria subsp. pulchella A. vulneraria subsp. vulneraria A. vulneraria subsp. vulnerarioides A. vulneraria subsp. weldeniana A. vulneraria subsp. valesiacaТрапляється в Лісостепу, рідше — на Поліссі та в Степу на узліссях, по чагарниках, лісових галявинах, суходільних луках і степових схилах.
Для виготовлення ліків використовують траву (Herba Anthyllidis), зібрану під час цвітіння рослини. Рослина неофіцинальна.
Трава містить флавоноїди, дубильні речовини, аскорбінову кислоту (191 мг%) та інші цінні речовини.
В народній медицині рослина відома як така, що має заспокійливі, в'яжучі, сечогінні, загальнозміцнюючі та ранозагоювальні властивості. Настій трави п'ють при безсонні, виразковій хворобі шлунка, захворюваннях нирок і сечового міхура, діабеті, при захворюваннях, спричинених фізичною перенапругою, а також як загальнозміцнюючий засіб після виснажливих хвороб. Дітей напувають настоєм при переляку й епілепсії. У вигляді компресів і примочок настій використовують для лікування ран, виразок, для розсмоктування доброякісних пухлин, при укусах бджіл. Ним полощуть ротову порожнину при запальних процесах. Подрібнену свіжу траву прикладають до наривів і ран для прискорення загоювання їх.
Anthyllis vulneraria [1] ('Common kidneyvetch, Kidney vetch) là một cây thuốc[2] bản địa của châu Âu. Cây này là một cây thuốc trị các bệnh spasm, detoxify, giảm swelling.
Bài viết liên quan đến tông đậu Loteae này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn.
Anthyllis vulneraria ('Common kidneyvetch, Kidney vetch) là một cây thuốc bản địa của châu Âu. Cây này là một cây thuốc trị các bệnh spasm, detoxify, giảm swelling.
Anthyllis vulneraria L.
Я́звенник ранозаживля́ющий, или Язвенник обыкнове́нный, или Зольник[2], или Заячий клевер[2], или Желтый заячий клевер[3] (лат. Anthýllis vulnerária) — двулетнее или многолетнее травянистое растение; вид рода Язвенник (Anthyllis) семейства Бобовые (Fabaceae).
Бореальный европейский вид. Произрастает в странах Прибалтики, Скандинавии, Приатлантической и Центральной Европы.
На территории России — на западе и севере европейской части, обычно в бассейнах рек, на Урале[4].
Предпочитает расти по сухим песчаным склонам, водораздельным лугам на карбонатных почвах, в светлых, разреженных сухотравно-лишайниковых борах.
Двулетнее, чаще многолетнее растение высотой до 40 см, со стержневым корнем, от которого отходят несколько в основании восходящих побегов. Стебли и цветоносы прямые, по всей длине покрыты редкими, короткими, сильно прижатыми волосками.
Листья непарно-перистосложные, конечный листочек верхнего стеблевого листа намного крупнее боковых.
Соцветия головчатые, скученные по два — три на верхушке стебля, боковые соцветия если и образуются, то не достигают фазы цветения. Венчик жёлтый или оранжевый. Цветение в июне — августе.
Плоды — бобы яйцевидные, невскрывающиеся, односемянные, заключённые в чашечку. Плодоношение в июле — августе.
Включён в Красную книгу Вологодской области.
Отличная кормовая трава, особенно для овец. Не нуждается в удобрении, долго сохраняется в травостое благодаря самосеву. В Западной Европе введена в культуру в середине XIX века.
Содержит красящие и дубильные вещества.
Прежде применялась в народной медицине в качестве вяжущего и для заживления ран (отсюда и видовой эпитет).
По данным The Plant List на 2010 год[5], в синонимику вида входят:
Я́звенник ранозаживля́ющий, или Язвенник обыкнове́нный, или Зольник, или Заячий клевер, или Желтый заячий клевер (лат. Anthýllis vulnerária) — двулетнее или многолетнее травянистое растение; вид рода Язвенник (Anthyllis) семейства Бобовые (Fabaceae).
.JPG)
.jpg)
_Bornm._leg_P.Cikovac_Mt_Orjen_talus_slope.jpg)
.jpg)
