dcsimg
 
  pms  
nòm ant ël fil
Plancia ëd Sparus aurata Linnaeus 1758
Life » … » Metazoa » … » Vertebrata » … » Actinopterygii » … » Sparidae » …

Sparus aurata Linnaeus 1758

Catalan; Valensian
smon-e tut Breton Catalan; Valensian Còrs Cech Alman Grech modern (1453-) Anglèis Esperant Spagneul; Castilian Basch Fransèis Galissian Croat Indonesian Italian Giaponèis Kirghiz; Kyrgyz lingala lituan olandèis; flamand norvegèis Ossitan (apress 1500) polonèis portughèis romen; moldav russ; russi svedèis turch ucrain vietnamèis cinèis

Orada ( Catalan; Valensian )

fornì da wikipedia CA
src= Per a altres significats, vegeu «Orada (constel·lació)».

L'orada, l'aurada, la daurada, la doradeta o la moixarra[4] (Sparus aurata) és una espècie de peix pertanyent a la família dels espàrids i l'única del seu gènere.[5] És present a la mar Negra,[6][7][8] la Mediterrània (incloent-hi els Països Catalans)[9][10][11][12][13][14][15][16][17][18][19][20][21][22][23][24][25] i l'oceà Atlàntic des de les illes Britàniques[26][27] fins a Cap Verd,[28] Madeira[29] i les illes Canàries -ocasional a les illes orientals, tot i que a Gran Canària i Tenerife han arrelat poblacions a partir de peixos escapats de piscifactories-.[30][31][32][33][34][35][36][37][38][39][40][41][42][43][44][45][46][47][48][49][50][51] Els intents d'introduir-la al golf d'Àqaba,[52][53] Kuwait, Israel,[54][55] l'Aràbia Saudita, Oman, els Emirats Àrabs Units i Bahrain no han reeixit.[56] És inofensiva per als humans[57] i la seua longevitat és d'11 anys.[58][59]

Morfologia

src=
Detall de les dents de l'orada

Els exemplars més vells poden pesar 17,2 kg[60] i passar dels 70 cm de longitud, tot i que la seua mida normal n'és de 35.[61] Té el cos ovalat, comprimit per ambdós costats i de color gris platejat al ventre, verd blavós al dors i groc grisenc als flancs. El cap és gran, arrodonit i amb la vora dorsal corbada. Té els ulls petits, les galtes escamoses i el preopercle sense escates. Boca baixa i molt poc inclinada. Llavis gruixuts. La primera filera de dents està composta per 4, 5 o 6 ullals punxeguts, subjectes a unes fortes mandíbules. Les dents molars se situen després dels ullals, en 4 o 5 fileres. Té una gran taca negra a l'origen de la línia lateral (la qual desborda per l'opercle, on va subratllada per una àrea vermellosa), una franja daurada entre els ulls (vorejada per dues zones fosques) i els extrems de la cua vorejats de negre. Musell fosc i de mida més del doble de llarg que el diàmetre de l'ull. Presenta una sola aleta dorsal. Onze espines i 13-14 radis tous a l'aleta dorsal, i 3 espines i 11-12 radis tous a l'anal. Aletes dorsal i anal amb la part anterior espinosa i la posterior tova. Aletes pectorals llargues i punxegudes. Cua en forma de "V". Entre 73 i 85 escates a la línia lateral fins a la base de l'aleta caudal. Branquiespines curtes.[62][57][31][30]

Ecologia

És una espècie força solitària, eminentment litoral i de clima subtropical (62°N-15°N, 17°W-43°E), que viu sobre fons de sorra, roques o posidònies dels 0 als 150 m de fondària[62] (normalment, entre 1 i 30). A la primavera, pot fer incursions en llacunes[63] i estuaris d'aigües salabroses i dolces.[31][57][64]

Es nodreix de peixos, crustacis i mol·luscs, especialment de bivalves (com ara, musclos i ostres),[57] els quals desenterra amb la seua cua per després triturar-ne les valves i menjar-se'n la carn.[31][65][66][67] També pot alimentar-se d'algues i posidònies.[68]

A França, és depredada pel corb marí gros (Phalacrocorax carbo).[69][70]

La reproducció ocorre entre els mesos d'octubre i desembre, i la maduresa sexual els arriba, als mascles, abans dels dos anys de vida (20-30 cm de llargària), i a les femelles, entre el segon i el tercer any (30-40 cm). Aquest fenomen s'explica perquè aquesta espècie és hermafrodita i, en una primera etapa, actua de mascle i, posteriorment, de femella.

Usos

És capturada amb canya, soltes, tresmalls, pesca submarina i, menys sovint, arrossegament, i cuinada cuita al vapor, fregida, rostida, bullida, enfornada o feta al forn microones.[71] La seua talla mínima legal de pesca és de 20 cm.[31] És una espècie amb una producció creixent en aqüicultura a Grècia, Xipre, Itàlia, l'estat francès i l'estat espanyol (només a les illes Canàries se'n van produir 700 t l'any 2002 i 2.300 t el 2003).[72] Per la seua forma i color, aquest peix, quan és venut sencer, no presenta risc de ser substituït per una altra espècie i, fins i tot, la diferenciació entre moixarres salvatges i de piscifactoria es basa en la major o menor vivesa de la franja daurada que tenen entre els ulls. Això no obstant, quan l'orada es comercialitza com a producte transformat pot haver-hi confusió amb els derivats d'altres espàrids (sobretot, amb el pagre -Pagrus pagrus-, Pagrus auriga, el pagre reial -Pagrus caeruleostictus-, Dentex gibbosus, etc.).[30]

Com que és una espècie d'aigües temperades, es pot criar en piscifactories a la Mediterrània.[73][74] En aquestes granges, les femelles reproductores poden pondre fins a 2 milions d'ous per cada quilo de pes.[31][75][76][77][78]

Té una carn blanca i ferma, la qual, per cada 100 g comestibles, té un contingut d'1,9% de greixos, 20% de proteïnes, 96 quilocalories i 0,40 mg d'àcids grassos omega 3.[30]

  • src=

    Il·lustració del 1828

  • Goudbrasem001.jpg
  • Mořská ryba.jpg
  • Goudbrasem002.jpg
  • Doraden.jpg
  • src=

    Çupra a la venda en Istanbul

  • src=

    Exemplars a la venda en un mercat de Càller (Sardenya, Itàlia)

Referències

  1. ↑ Linnaeus, C., 1758. Systema Naturae, Ed. X. (Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata.) Holmiae. Systema Nat. ed. 10 v. 1: i-ii + 1-824.
  2. ↑ 2,0 2,1 Catalogue of Life (anglès)
  3. ↑ uBio (anglès)
  4. ↑ TERMCAT (català)
  5. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  6. ↑ Tkachenko P. V., 2005. A Find of the Sparus aurata (Perciformes, Sparidae) in the northwestern part of the Black Sea. Vestnik Zoologii 39(2):89–90.
  7. ↑ Magoulas, A., K. Sophronides, T. Patarnello, E. Hatzilaris i E. Zouros, 1995. Mitochondrial DNA variation in an experimental stock of gilthead sea bream (Sparus aurata). Mol. Mar. Biol. Biotechnol. 4(2):110-116.
  8. ↑ Bat, L., Y. Erdem, S. Ustaoglu, Ö Yardim i H. Hüseyin Satilmis, 2005. A study on the fishes of the Central Black Sea coast of Turkey. J. Black Sea/Mediterranean Environment 11:291-296.
  9. ↑ Alegre, M., J. Lleonart i J. Veny, 1992. Espècies pesqueres d'interès comercial. Nomenclatura oficial catalana. Departament de Cultura, Generalitat Catalunya, Barcelona, Països Catalans.
  10. ↑ Costa, F., 1991. Atlante dei pesci dei mari italiani. Gruppo Ugo Mursia Editore S.p.A. Milà, Itàlia. 438 p.
  11. ↑ Djabali, F., B. Brahmi i M. Mammasse, 1993. Poissons des Côtes Algériennes. Pelagos, Bulletin de l'Ismal (Bulletin de l'Institut des Sciences de la Mer et de l'Aménagement du Littoral). Numéro special, 215 pàgines.
  12. ↑ Economidis, P.S., 1973. Catalogue of the fishes of Greece. Reprinted from Hellenic Oceanology and Limnology, Praktika of the Inst. of Ocean. and Fishing Research, vol. 11 (1972).
  13. ↑ Ferrari, I. i A.R. Chieregato, 1981. Feeding habits of juvenile stages of Sparus auratus L., Dicentrarchus labrax L. and Mugilidae in a brackish embayment of the Po River Delta. Aquaculture 25:243-257.
  14. ↑ Katselis, G., C. Koutsikopoulos, E. Dimitriou i Y. Rogdakis, 2003. Spatial patterns and temporal trends in the fishery landings of the Messolonghi-Etoliko lagoon system (western Greek coast). Scientia Marina (Barcelona) 67:501-511.
  15. ↑ Koutrakis, E.T., A.K. Kokkinakis, E.A. Eleftheriadis i M.D. Argyropoulou, 2000. Seasonal changes in distribution and abundance of the fish fauna in the two estuarine systems of Strymonikos gulf (Macedonia, Greece). Belgian Journal of Zoology 130:41-48.
  16. ↑ Labropoulou, M. i C. Papaconstantinou, 2000. Community structure of deep-sea demersal fish in the North Aegean Sea (northeastern Mediterranean). Hydrobiologia 440:281-296.
  17. ↑ Lamboeuf, M., 2000. Artisanal fisheries in Libya. Census of fishing vessels and inventory of artisanal fishery metiers. FAO-COPEMED-MBRC.
  18. ↑ Luther, W. i K. Fiedler, 2002. Guida della fauna marina costiera del Mediterraneo. Atlante illustrato a colori. Franco Muzzio & C. (editor), Roma, Itàlia. 244p.
  19. ↑ Mosconi, P. i C. Chauvet, 1990. Variabilité spatio-temporelle de la croissance des juvéniles de Sparus aurata entre les zones lagunaires et marines du Golfe du Lion. Vie Milieu 40(4):305-311.
  20. ↑ Quignard, J.-P. i J.A. Tomasini, 2000. Mediterranean fish biodiversity. Biol. Mar. Mediterr. 7(3):1-66.
  21. ↑ Reina, J., G. Martínez, A. Amores i M.C. Álvarez, 1994. Interspecific genetic differentiation in western mediterranean sparid fish. Aquaculture 125:47-57.
  22. ↑ Saad, A., 2005. Check-list of bony fish collected from the coast of Syria. Turkish Journal of Fisheries and Aquatic Sciences 5: 99-106.
  23. ↑ Sola, L. i S. Cataudella, 1978. Prime osservazioni sulla cariologia degli sparidi Mediterranei. Boll. Zool. 45(2):242.
  24. ↑ Soljan, T., 1975. I pesci dell'Adriatico. Arnoldo Mondadori Editore, Verona, Itàlia.
  25. ↑ Verdiell-Cubedo, D., F.J. Oliva-Paterna i M. Torralba, 2006. Length-weight relationships for 22 fish species of the Mar Menor coastal lagoon (western Mediterranean Sea). J. Appl. Ichthyol. 22:293-294.
  26. ↑ Wheeler, A.C., N.R. Merrett i D.T.G. Quigley, 2004. Additional records and notes for Wheeler's (1992) List of the Common and Scientific Names of Fishes of the British Isles. J. Fish Biol. 65 (Supplement B): 1-40.
  27. ↑ Swaby, S.E. i G.W. Potts, 1990. Rare British marine fishes - identification and conservation. J. Fish Biol. 37 (Suppl. A):133-143.
  28. ↑ Reiner, F., 1996. Catálogo dos peixes do Arquipélago de Cabo Verde. Publicações avulsas do IPIMAR Núm. 2. 339 p.
  29. ↑ Wirtz, P., R. Fricke i M.J. Biscoito, 2008. The coastal fishes of Madeira Island-new records and an annotated check-list. Zootaxa 1715: 1-26.
  30. ↑ 30,0 30,1 30,2 30,3 PescaBase (castellà)
  31. ↑ 31,0 31,1 31,2 31,3 31,4 31,5 Mercader i Bravo, Lluís, 2008. Del mar a la llotja. Peixos del litoral català. Pòrtic Editorial. Col. Pòrtic Natura, núm. 21. Barcelona. Pàgs. 94-95. ISBN 978-84-9809-050-5
  32. ↑ Bauchot, M.-L. i J.-C. Hureau, 1990. Sparidae. P. 790-812. A: J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.). Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, París; i UNESCO, París. Vol. 2.
  33. ↑ Bañon, R., D. Villegas-Ríos, A. Serrano, G. Mucientes i J.C. Arronte, 2010. Marine fishes from Galicia (NW Spain): an updated checklist. Zootaxa 2667: 1-27.
  34. ↑ Bauchot, M.-L., J.-C. Hureau i J.C. Miguel, 1981. Sparidae. A: W. Fischer, G. Bianchi i W.B. Scott (eds.). FAO species identification sheets for fishery purposes. Eastern Central Atlantic. (Fishing Areas 34, 47 (in part)). Vol. 4. (var. pag.). FAO, Roma.
  35. ↑ Gamito, Sofia, A. Pires, C. Pita i K. Erzini, 2003. Food availability and the feeding ecology of ichtyofauna of a Ria Formosa (South Portugal) water reservoir. Estuaries Vol. 26. Núm. 4A:938-948.
  36. ↑ Gonçalves, J.M.S., L. Bentes, P.G. Lino, J. Ribeiro, A.V.M. Canário i K. Erzini, 1997. Weight-length relationships for selected fish species of the small-scale demersal fisheries of the south and south-west coast of Portugal. Fish. Res. 30:253-256.
  37. ↑ Maigret, J. i B. Ly, 1986. Les poissons de mer de Mauritanie. Science Nat., Compiègne. 213 p.
  38. ↑ Schneider, W., 1990. FAO species identification sheets for fishery purposes. Field guide to the commercial marine resources of the Gulf of Guinea. Prepared and published with the support of the FAO Regional Office for Africa. FAO, Roma. 268 p.
  39. ↑ Thiel, R., H. Cabral i M.J. Costa, 2003. Composition, temporal changes and ecological guild classification of the ichthyofaunas of large European estuaries - a comparison between the Tagus (Portugal) and the Elbe (Germany). J. Appl. Ichthyol. 19(5):330-342.
  40. ↑ Veiga, P., J. Ribeiro, J.M.S. Gonçalves i K. Erzini, 2010. Quantifying recreational shore angling catch and harvest in southern Portugal (north-east Atlantic Ocean): implications for conservation and integrated fisheries management. J. Fish Biol. 76:2216-237.
  41. ↑ Winkler, H.M., K. Skora, R. Repecka, M. Ploks, A. Neelov, L. Urho, A. Gushin i H. Jespersen, 2000. Checklist and status of fish species in the Baltic Sea. ICES CM 2000/Mini:11, 15 p.
  42. ↑ Global Species (anglès)
  43. ↑ GBIF (anglès)
  44. ↑ A Pan-European Species directories Infrastructure (PESI) (anglès)
  45. ↑ Audoin, J., 1962. La daurade de l'étang de Thau (Chrysophrys aurata, Linné). Rev. Trav. Inst. Pêches Marit. 26(1):105-126.
  46. ↑ Bauchot, M.-L., 1987. Poissons osseux. p. 891-1421. A W. Fischer, M.L. Bauchot i M. Schneider (eds.) Fiches FAO d'identification pour les besoins de la pêche. (rev. 1). Méditerranée et mer Noire. Zone de pêche 37. Vol. II. Commission des Communautés Européennes and FAO, Roma, Itàlia.
  47. ↑ Bilecenoglu, M., E. Taskavak S. Mater i M. Kaya, 2002. Checklist of the marine fishes of Turkey. Zootaxa (113):1-194.
  48. ↑ Drake, P. i A.M. Arias, 1991. Composition and seasonal fluctuations of the ichthyoplankton community in a shallow tidal channel of Cadiz Bay (S.W. Spain). J. Fish Biol. 39(2):245-263.
  49. ↑ Fricke, R., M. Bilecenoglu i H.M. Sari, 2007. Annotated checklist of fish and lamprey species (Gnathostoma and Petromyzontomorphi) of Turkey, including a Red List of threatened and declining species. Stuttgarter Beitr. Naturk. Sea A (706):1-172.
  50. ↑ Lassère, G. i P.J. Labour, 1974. Étude comparée de la croissance de la daurade, Sparus auratus L. des régions d'Arcachon et de Sète (deuxième note). Vie et Milieu 24(2A):357-364.
  51. ↑ Tortonese, E., 1979. Sparidae. Pàgs. 405-415. A: J.C. Hureau i Th. Monod (eds.). Check-list of the fishes of the north-eastern Atlantic and of the Mediterranean (CLOFNAM). UNESCO, París. Vol. 1.
  52. ↑ Khalaf, M. A. i A.M. Disi, 1997. Fishes of the Gulf of Aqaba. Marine Science Station, Aqaba, Jordània. 252 p.
  53. ↑ Khalaf, M.A., 2005. Fish fauna of the Jordanian Coast, Gulf of Aqaba, Red Sea. Journal of King AbdulAziz University-Marine Sciences. Vol. 15.
  54. ↑ Tandler, A., 1993. Marine aquaculture in Israel with special emphasis on larval rearing. J. World Aquacult. Soc. 24(2):241-245.
  55. ↑ Golani, D. i D. Mires, 2000. Introduction of fishes to the freshwater system of Israel. Isr. J. Aquacult. / Bamidgeh 52(2):47-60
  56. ↑ FishBase (anglès)
  57. ↑ 57,0 57,1 57,2 57,3 FishBase (anglès)
  58. ↑ Campillo, A., 1992. Les pêcheries françaises de Méditeranée: synthèse des connaissances. Institut Francais de Recherche pour l'Exploitation de la Mer, l'Estat francès. 206 p.
  59. ↑ Cassie, R. M., 1956. Age and growth of the snapper Chrysophrys auratus Forster, in the Hauraki Gulf. Trans. Royal Soc. N.Z. 84(2):329-339.
  60. ↑ IGFA, 2001. Base de dades de registres de pesca IGFA fins al 2001. IGFA, Fort Lauderdale, Florida, Estats Units
  61. ↑ Bauchot, M.-L. i J.-C. Hureau, 1986. Sparidae. P. 883-907. A: P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.). Fishes of the north-eastern Atlantic and the Mediterranean. Vol. 2. UNESCO, París.
  62. ↑ 62,0 62,1 Muus, B.J. i J.G. Nielsen, 1999. Sea fish. Scandinavian Fishing Year Book, Hedehusene, Dinamarca. 340 p.
  63. ↑ Gordo, L.S. i H.N. Cabral, 2001. The fish assemblage structure of a hydrologically altered coastal lagoon: the Obidos lagoon (Portugal). Hydrobiologia 459:125-133.
  64. ↑ Arias, A., 1980. Crecimiento, régimen alimentario y reproducción de la dorada (Sparus aurata L.) y del róbalo (Dicentrarchus labrax, L.) en los esteros de Cádiz. Invest. Pesq. 44(1):59-83.
  65. ↑ Kraljevic, M., 1984. On the experimental feeding of sea bream (Sparus aurata, L.) under aquarium conditions. Acta Adriatica 25(1/2):183-204.
  66. ↑ Pita, C., S. Gamito i K. Erzini, 2002. Feeding habits of the gilthead seabream (Sparus aurata) from the Ria Formosa (southern Portugal) as compared to the black seabream (Spondyliosoma cantharus) and the annular seabream (Diplodus annularis). J. Appl. Ichthyol. 18:81-86.
  67. ↑ Rosecchi, E., 1987. L'alimentation de Diplodus annularis, Diplodus sargus, Diplodus vulgaris et Sparus aurata (Pisces, Sparidae) dans le Golfe du Lion et les lagunes littorales. Rev. Trav. Inst. Pêches Marit. 49:125-141.
  68. ↑ Club d'immersió biologia (català)
  69. ↑ Lekuona, J. M., 2002. Food intake, feeding behaviour and stock losses of cormorants, Phalacrocorax carbo, and grey herons, Ardea cinerea, at a fish farm in Arcachon Bay (Southwest France) during breeding and non-breeding season. Folia Zool. 51(1):23-34.
  70. ↑ FishBase (anglès)
  71. ↑ Frimodt, C., 1995. Multilingual illustrated guide to the world's commercial coldwater fish. Fishing News Books, Osney Mead, Oxford, Anglaterra. 215 p.
  72. ↑ PescaBase (anglès)
  73. ↑ Garibaldi, L., 1996. List of animal species used in aquaculture. FAO Fish. Circ. 914. 38 p.
  74. ↑ Bartley, D.M. (comp./ed.), 2006. Introduced species in fisheries and aquaculture: information for responsible use and control (CD-ROM). Roma, FAO
  75. ↑ Alessio, G. i G. Gandolfi, 1975. Riproduzione artificiale di orata Sparus aurata (L.). IV. Sviluppo embrionale postnatale. Instituto Lombardo (Mem. Sc. Mat.) 26:95-132.
  76. ↑ Breder, C.M. i D.E. Rosen, 1966. Modes of reproduction in fishes. T.F.H. Publications, Neptune City, Nova Jersey, Estats Units. 941 p.
  77. ↑ Buxton, C.D. i P.A. Garratt, 1990. Alternative reproductive styles in seabreams (Pisces: Sparidae). Environ. Biol. Fish. 28(1-4):113-124.
  78. ↑ Devauchelle, N., Y. Letty i M. Quere, 1986. Experimental units for incubation and larval rearing with special reference to four marine fish species. Aquaculture 58:297-304.

Bibliografia

  • Alan Davidson, 1972. Mediterranean Seafood. Penguin. Pàgines 86-108. ISBN 0-14-046174-4
  • Anònim, 2000. Fish collection database of the J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
  • Anònim, 2001. Fish collection database of the National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes.
  • Anònim, 2002. Fish collection database of the American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units.
  • Arias, A. i P. Drake, 1990. Estados juveniles de la ictiofauna en las caños de las salinas de la bahía de Cádiz. Instituto de Ciencias Marinas de Andalucía. CSIC.
  • Cataudella, S., P. Perin Riz i L. Sola, 1980. A chromosome study of eight mediterranean species of Sparidae (peix|Pisces, Perciformes). Genetica 54(2):155-159.
  • Coppola, S.R., W. Fischer, L. Garibaldi, N. Scialabba i K.E. Carpenter, 1994 SPECIESDAB: Global species database for fishery purposes. User's manual. FAO Computerized Information Series (Fisheries). Núm. 9. Roma, Itàlia, FAO. 103 p.
  • FAO, 1992. FAO Yearbook. Fishery statistics: catches and landings. Vol. 74. FAO Fish. Series 43. 677 p.
  • FAO, 1996. Aquaculture production statistics, 1985-1994. FAO Fish. Circ. 815. 189 p.
  • Gibbons, S., 1999. Collect fish on stamps. Stanley Gibbons Ltd., Londres i Ringwood. 418 p.
  • Lannan, C.N., J.L. Batholomew i J.L. Fryer, 1999. Chlamydial infections of fish: Epitheliocystis. Pàgs .255-267. A: P.T.K. Woo i D.W. Bruno (eds.). Fish Diseases and Disorders. Vol. 3: Viral, bacterial and fungal infections. CABI Int'l.
  • Marais, J.F.K. i G.W. Kissil, 1979. The influence of energy level on the feed intake, growth, food conversion and body composition of Sparus aurata. Aquaculture 17:203-219.
  • Museu Suec d'Història Natural. Base de dades de la col·lecció d'ictiologia. Secció d'Ictiologia, Departament de Zoologia de Vertebrats. Estocolm, Suècia, 1999.
  • Randolph, S. i M. Snyder, 1993. The seafood list: FDA's guide to acceptable market names for seafood sold in interstate commerce. U.S. Government Printing Office, Washington DC, els Estats Units.
  • Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1991. World fishes important to North Americans. Exclusive of species from the continental waters of the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (21):243 p.
  • Rodríguez, C., J.A. Pérez, M.S. Izquierdo, J. Mora, A. Lorenzo i H. Fernández-Palacios, 1993. Essential fatty acid requirements of larval sea bream, Sparus aurata (L.). Aquacult. Fish. Mgt. 24:295-304.
  • Sanches, J.G., 1989. Nomenclatura Portuguesa de organismos aquáticos (proposta para normalizaçao estatística). Publicaçoes avulsas do I.N.I.P. Núm. 14. 322 p.
  • Sola, L., S. Cataudella i E. Capanna, 1981. New developments in vertebrate cytotaxonomy III. Karyology of bony fishes: A review. Genetica 54:285-328.
  • Tandler, A. i S. Helps, 1985. The effects of photoperiod and water exchange rate on growth and survival of gilthead sea bream (Sparus aurata, Linnaeus: Sparidae) from hatching to metamorphosis in mass rearing systems. Aquaculture 48:71-82.
  • Travers, M.J. i I.C. Potter, 2002. Factors influencing the characteristics of fish assemblages in a large subtropical marine embayment. J. Fish Biol. 61(3):764-784.
  • Vitturi, R., A. Mazzola, E. Catalano i M.R. Lo-Conte, 1992. Karyotype characterization of four Mediterranean sparid fish (peix|Pisces, Perciformes) using conventional and banding techniques. Cytobios 72(289):107-115.
  • Winstanley, R. H., 1983. The food of snapper Chrysophrys auratus in Port Phillip Bay, Victoria. Victorian Department of Conservation, Forests and Lands, Fisheries and Wildlife Service, Commercial Fisheries Report 10. 14 p.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons Modifica l'enllaç a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies

Viccionari

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Autors i editors de Wikipedia
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia CA

Orada: Brief Summary ( Catalan; Valensian )

fornì da wikipedia CA

L'orada, l'aurada, la daurada, la doradeta o la moixarra (Sparus aurata) és una espècie de peix pertanyent a la família dels espàrids i l'única del seu gènere. És present a la mar Negra, la Mediterrània (incloent-hi els Països Catalans) i l'oceà Atlàntic des de les illes Britàniques fins a Cap Verd, Madeira i les illes Canàries -ocasional a les illes orientals, tot i que a Gran Canària i Tenerife han arrelat poblacions a partir de peixos escapats de piscifactories-. Els intents d'introduir-la al golf d'Àqaba, Kuwait, Israel, l'Aràbia Saudita, Oman, els Emirats Àrabs Units i Bahrain no han reeixit. És inofensiva per als humans i la seua longevitat és d'11 anys.

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Autors i editors de Wikipedia
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia CA
EdV a l'é ospità da: