An interesting side note concerning the survival of this species is that it is often directly tied to the survival of the endangered totoabo, a fish resembling the seabass. Totoabo have been widely fished as they are considered a delicacy. Unfortunately totoabo are similar in size and shape to vaquitas and they are often mistaken. In this manner, the more sought after totoabo are, the more bleak the chances of survival for vaquitas. Fishing for totoabo has become illegal but continues to occur on a wide scale. Conservation of these species must occur in tandem.
Perception Channels: tactile ; chemical
Vaquita are listed as critically endangered. They are perhaps the most endangered of the cetaceans with only a few hundred remaining. Phocoena sinus are often caught in fishing nets which are set to catch other marine animals, most often shrimp. This species becomes entangled either in the shrimp nets or within gillnet fisheries for sharks. It is estimated that 25-30 individuals drown each year as a result. To further complicate the situation, relatively few individuals reach maturity because of the high mortality of young individuals (they are highly susceptible to being netted), and the remaining older individuals are approaching the upper limit of their lifespan so as to be contributing little to future reproduction (Hohn et al, 1996).
US Federal List: endangered
CITES: appendix i
IUCN Red List of Threatened Species: critically endangered
P. sinus may interfere with human activity is in that it may inadvertantly become entangled in fishing nets set for shrimp, sharks, and totoabo causing a nuisance and possibly reducing catch during one net hauling.
This species is not used directly by humans. It is interesting in the sense that it is a unique phocoenid morphologically and behaviorally. The fact that it is limited in its range and is extremely endangered should encourage study of the vaquita.
Vaquitas feed on teleost fishes and squid, which are found near the surface of the water. In several individuals the remains of Guld croakers were found.
Animal Foods: fish; mollusks
Primary Diet: carnivore (Piscivore )
Adult vaquitas are typically 1.2 to 1.5m in length with females being slightly larger than males. At birth their average length is 0.6-0.7m. Juveniles also have white spots on their dorsal fins.
Phocoena sinus has between 34-40 teeth which are unicuspid, or "acorn like" (Silber, 1990) and a blunted rostral profile. P. sinus are physically similar to the Harbor Porpoise (/Phocoena phocoena/) in many ways with an exception being that the vaquita is more slender. This has been explained in terms of their warmer habitat--the slender body increases surface area/volume ratio thus increasing heat dissipation in a warm environment. This explanation has also been used to explain the occurrence of larger appendages within this species (Hohn et al., 1996).
Range mass: 30 to 55 kg.
Other Physical Features: endothermic ; homoiothermic; bilateral symmetry
Sexual Dimorphism: female larger
The range of Phocoena sinus is extremely restricted. This species of porpoise is found only in the northern end of the Gulf of California. Phocoena sinus (commonly known as the vaquita) are found only in shallow water, close to shore.
Biogeographic Regions: pacific ocean (Native )
An interesting feature of the vaquita is that it is the only species of porpoise that is found in such warm waters. Most phocoenids are restricted to water cooler than 20 degrees Celsius, vaquitas are unique in their ability to tolerate large annual fluctuations in temperature (Hohn, et al, 1996). The Gulf of California may experience temperature ranges from 14 degrees C in January to 36 degrees C in August. This may have an effect on the reproductive seasonality of this species.
Aquatic Biomes: coastal
Vaquitas are usually solitary. This would indicate a social system in which sperm competition is extremely important (Hohn et al., 1996). Within such systems, males attempt to maximize their fitness not by monopolizing access to females, but rather by mating with as many females as possible. As would be expected in multi-male breeding systems, male vaquitas have relatively large testes size in comparison to their body size.
Mating System: polygynous
Sexual maturity is believed to be reached between the ages of three and six years. Body mass may help to distinguish mature from immature specimens for both males and females (Hohn et al., 1996). Vaquitas have highly seasonal reproduction. During the spring there is a complete lack of larger calves. The mating period is from mid-April to May, with a gestation period of roughly 10.6 months. Births occur at the beginning of the following March. P. sinus have non-annual ovulation, thus they do not produce calves each year (Hohn et al., 1996). Females have one calf per pregnancy and lactate for less than one year.
Breeding season: The mating period is from mid-April to May
Average number of offspring: 1.
Average gestation period: 10.6 months.
Range weaning age: 12 (high) months.
Average weaning age: 12 months.
Range age at sexual or reproductive maturity (female): 3 to 6 years.
Range age at sexual or reproductive maturity (male): 3 to 6 years.
Key Reproductive Features: iteroparous ; seasonal breeding ; gonochoric/gonochoristic/dioecious (sexes separate); sexual ; viviparous
In 2012, Phocoena sinus was included among the world's 100 most threatened species, in a report by the IUCN Species Survival Commission and the Zoological Society of London.
És un cetaci endèmic d'aigües mexicanes que habita en la reserva de la biosfera de l'alt golf de Califòrnia. La vaquita marina és un dels cetacis més petits del món. Així, en cap altre lloc del món existeix aquest sorprenent animal de 150 cm que pesa fins a 50 kg. Una característica en aquesta espècie és l'aparença excel·lent dels llavis. La part superior del cos és gris fosc, la part inferior és de gairebé blanca o grisa clar. Les aletes són proporcionalment més grans que en altres marsopes. Aquesta enigmàtica espècie és molt tímida, i no salta com els dofins en la superfície del mar, sinó simplement emergeix alguns segons per prendre aire. Sumat a això, la pesca amb xarxes de "enmalle", la qual cosa ha ocasionat que la vaquita marina es trobi molt prop de l'extinció. Pel que veure un espècimen viu de la vaquita marina és gairebé impossible.
Comportament
Les vaquitas utilitzen sons aguts per comunicar-se entre si (ecolocación) i per navegar en els seus hàbitats. En general neden i s'alimenten a un ritme pausado. Les vaquitaseviten acostar-se als vaixells, pugen a respirar lentament i després desapareixen de manera ràpida. Estar absents en la superfície fa que sigui difícil observar-les. Les vaquitas estan generalment soles, tret que estiguin acompanyades d'una cria,8sent menys socials que altres espècies de dofins. Les vaquitaspoden ser molt competitives durant la seva etapa de apareamiento.9 És l'única espècie pertanyent a la família de les marsopes que viu en aigües calentes.10 Les vaquitas són depredadors no selectius.11
Agregació
Com altres Phocoena, les vaquitas se solen veure soles; si estan juntes generalment és en grups petits de 2 o 3 integrants i poques vegades en grups de 8 a 10.
Dieta
Les vaquitas solen buscar aliment prop de les llacunes. Les 17 espècies oposades en l'estómac de les vaquitas poden ser catalogats com demersales o bentónicos espècies que habiten en aigües poc profundes en l'alt golf de Califòrnia. Les vaquitas són depredadors no selectius de peixos i calamars en aquesta àrea. Algunes de les preses més comunes són corvinas i truites.12 Com altres cetacis les vaquitas pot localitzar a la seva presa, també els és possible localitzar a la seva presa seguint els sons dels seus moviments.1
Cicle de vida i reproducció
Un parell de vaquitas marines nedant juntes.
Se sap poc sobre el cicle de vida de les vaquitas. Els científics segueixen investigant moltes coses, tals com la seva edat de maduració sexual, longevitat, cicle de reproducció sexual i la seva interacció. S'han fet suposicions però es necessita més recerca per establir valors concrets, moltes d'aquestes han estat estimades a causa de l'estudi de vaquitasque han estat abandonades o atrapades a les xarxes, unes altres es basen en recerques d'altres espècies de marsopes similars a la vaquita.
Es creu que les vaquitas viuen aproximadament 20 anys en condicions ideals.1314 Les vaquitasaconsegueixen la seva maduresa sexual als 3 anys, la reproducció ocorre durant finals de primavera o principis d'estiu, el seu període de gestació és de 10 a 11 mesos. Tenen reproducció estacional i arriben a tenir una cria al març. El període entre naixements és entre 1 i 2 anys, les cries són alletades al voltant de 6 a 8 mesos fins que són capaços de valer-se per si mateixes.15
Hàbitat
L'hàbitat de la vaquita marina és en el golf de Califòrnia o Mar de Cortès.16 Les vaquitasmarines viuen en llacs tèrbols i poc profunds al llarg de la costa. Elles rares vegades neden a més de 30 metres de profunditat i són conegudes per viure en llacs poc profunds, tant que la seva esquena arriba a sobresortir de la superfície de l'aigua. La majoria de les vegades la vaquita ha estat vista entre els 11-50 metres de profunditat a uns 11- 25 quilòmetres des de la costa, sobre fons de llim i argila. Les vaquitastendeixen a escollir hàbitats amb aigües tèrboles, perquè posseeixen un alt contingut de nutrients.1 Aquests nutrients ajuden a atreure petits peixos, calamars i crustacis que els serveixen d'aliment. Elles són capaços de resistir les temperatures d'on viuen. Solament poden aconseguir a viure 20 anys i el seu cicle d'embaràs dura entre 10 i 11 mesos
ON VIUEN Viu en aigües succintes i tèrboles al llarg de la costa. Rares vegades vist més enllà de 30 km de la costa. Aquesta marsopa és endèmica de l'extrem septentrional del golf de Califòrnia.
Conservació i amenaces
Vaquita marina nedant en primer pla, mentre que els vaixells de pesca exerceixen el seu ofici a la distància.
La vaquita marina es considera en el més alt risc d'extinció de 129 espècies de mamífers marins.17 La vaquita es troba classificada com una de les 100 espècies de mamífers del món en Evolutionarily Distinct and GloballyEndangered (EDGE).18 La vaquita és evolucionariamente diferent i no té parents propers. Aquests animals representen un dels tres que són prioritaris per fer campanyes de conservació. El EDGE of Existence Programmeés un programa que fa l'esforç per la conservació de les espècies en perill. El govern dels Estats Units ha llistat a la vaquita sota la Llei d'Espècies Amenaçades (Endangered SpeciesAct). La International Union for theConservation of Nature (IUCN) i Convention onInternational Trade in the Endangered Speciesof Wild Fauna and Flora (CITIS) la inclouen en la categoria de màxim perill d'extinció.
S'han engegat diverses mesures, i organitzacions com el Comitè Internacional per a la Recuperació de la Vaquita realitzen estratègies i accions per salvar a aquest mamífer. Com es comenta: «Salvar a l'únic cetaci endèmic de Mèxic, és un problema de tota la nació». La reserva on es troba va des de Sant Felipe en Baixa Califòrnia, fins a Port Penyal en Sonora.
La major amenaça és l'ús indiscriminat de xarxes de enmalle per a la pesca "passiva" (chinchorros) intentant atrapar totoabas, el qual és un peix gran, que també es troba en perill d'extinció, i es localitza en el golf de Mèxic. El comerç del peix totoaba es deu al fet que la seva bufeta natatoria és molt apreciada a la Xina.
En 1997 la població de vaquitas era de 567.16 L'any 2000 es va registrar que el nombre d'exemplars estava entre 150 i 300.1920 La depressió endogàmica podria començar a afectar l'adaptabilitat de l'espècie. En el 2014 la població es va estimar en 100 individus.3 La recomanació que donaven era prohibir l'ús de xarxes de enmalle per fer prosperar la recuperació de la vaquita marina. Segons el comitè, la població està disminuint a un ritme del 18,5 % anual i es necessiten, urgentment, mesures addicionals per salvar l'espècie. Aquestes poden ser l'aplicació de la prohibició de la pesca amb xarxes de enmalle en tot l'hàbitat de la vaquita marina, l'adopció de mesures per eliminar la pesca il·legal de la totoaba i, amb l'ajuda dels EE. UU. i Xina, detenir el comerç de les bufetes natatorias de la totoaba.34
El 16 d'abril de 2015 el president de Mèxic Enrique Peña Nieto va anunciar un programa per al rescat i la conservació de la vaquita i la totoaba, el qual inclou vedas i suport econòmic als pescadors de la zona.21
Importància de Vaquita marina en l'ecosistema
Per al rastreig espacial i conductual de les espècies, actualment s'utilitza l'anàlisi d'isòtops, principalment de Carboni i Nitrogen.22 Aquests serveixen per a la construcció de moviments, distribució, ús d'hàbitat i conductes alimentoses.23 Aquesta tècnica permet generar les xarxes tròfiques de les espècies a més de situar-les espacialment, generant ISOMAPAS.
La vaquita marina es troba en el cinquè nivell tròfic, prenent en compte als sediments de C i N. Anteriorment es creia que l'alimentació d'aquesta espècie era especialitzada,24 és a dir de poca amplitud tròfica. Recentment s'ha demostrat la diversitat d'aliments en l'espècie.
P. sinus s'alimenta d'espècies pelágicas i bentónicas (Post, 2002) Malgrat que el cetaci s'alimenta en un 87.5% de peixos ossis de gran grandària, seguits per calamars (37.5%) i com a components incidentals els crustacis (12.5%) (Pérez-Cortés, 1996; Findley i Nava, 1996). L'aportació de les espècies bentónicas a la dieta de la vaquita és de gran importància segons els resultats del valor de δ13C (-12.1‰±0.7‰) (Rodríguez, 2013). La qual cosa reafirma la importància de mantenir les condicions ambientals exactes per a l'espècie.
Com a depredador topall, es defineix al seu nínxol ecològic alt en supervivència, però la seva genètica i els impactes soci-ambientals en escales regionals i globals han condemnat a la vaquita marina a la seva gairebé extinció. No obstant això, recentment diversos periòdics han escrit notes amb encapçalats optimistes. Esmentant el naixement tres vaquitas més, segons Lorenzo Rojas (2017), coordinador del projecte per a la preservació d'aquesta espècie.
El sustento de les àrees de conservació es deu a l'anàlisi de l'hàbitat dels depredadors.25 En aquest cas la vaquita marina s'ha caracteritzat el seu hàbitat espacial i ambiental.26 Preferint les marees i mesos freds. La qual cosa per a escenaris de canvi climàtic és clau en la reproducció i desenvolupament de l'espècie. Des dels primers nivells en la cadena tròfica de la vaquita marina, es troba que des de δ13C i δ15N l'abundància del fitoplàncton depèn de la temperatura i batimetría (ibídem).
Amenaces primàries
Actualment, aquesta espècie està en perill d'extinció i segons informes recents només queden 30 exemplars, per la qual cosa s'estima que per 2018 l'espècie podria quedar extinta.27 Això es deu al fet que la vaquitaqueda atrapada en xarxes de enmalle il·legals, usades per capturar al peix totoaba; espècie en perill d'extinció i amb alt valor al mercat asiàtic, a causa que existeixen mites quant a les seves propietats.
S'han realitzat estudis en el golf de Santa Clara, un dels tres punts en els quals viuen les vaquitas marines, aquests estudis indiquen que les xarxes de enmalle causen al voltant de 39 morts de vaquitas marines a l'any. La qual cosa representa el 17 % de la població total dins d'aquest golf.28
Així i tot si es prohibeix l'ús de les xarxes de enmalle a les àrees de refugi de la vaquitamarina, la qual conté el 50 % de l'hàbitat de la vaquita, la població seguirà en declivi, la qual cosa suggereix que una completa prohibició de l'ús de xarxes de enmalle podria ser la solució per preservar a la vaquita marina.29
Altres possibles amenaces són les alteracions i contaminació de l'hàbitat. L'hàbitat de la vaquita és petit i el subministrament d'aliment en l'ambient marí és afectat per la qualitat i el nivell de nutrients. El represamiento del riu Colorit ha reduït el cabal d'aigua dolça aportada al golf, la qual cosa és perillós per la vaquita.13 A més l'ús de pesticides tractats amb clor podria tenir un efecte perjudicial. Malgrat aquests possibles problemes, la majoria dels cossos recuperats de les vaquitas no mostren signes de adelgazamiento o de estresantesambientals, la qual cosa implica que el declivi de la població es deu majorment a la pesca accidental.
Amenaces secundàries
Encara que la major causa de mortalitat de la vaquita marina és la pesca accidental amb xarxes de enmalle, els nous problemes que sorgeixen fan que la recuperació en la població de la vaquita marina sigui cada vegada més difícil.
Amb menys individus en l'hàbitat, hi haurà menys contacte entre diferents sexes i en conseqüència la reproducció serà menor. La qual cosa ha reduït la variabilitat genètica i genera un efecte de coll d'ampolla. Quan això ocorre els gens recessius i nocius es manifesten, sobretot en els nounats. A més disminueix l'adaptabilitat de les futures generacions.
Estratègies de conservació per Vaquita marina nacionals i internacionals
A causa de la considerable reducció del nombre d'individus de vaquita marina, el govern mexicà ha realitzat múltiples esforços de conservació de vaquita marina, des de fa aproximadament quaranta anys.
Així mateix aquesta preocupació va més enllà de les fronteres i capacitats del govern nacional, per la qual cosa s'han involucrat diferents organitzacions ambientalistas, a més de polítiques de conservació internacionals.
Esforços de conservació a Mèxic.
Convenció sobre el Comerç Internacional d'Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Silvestres (CITIS). Apèndix I.1977
Reserva de la Biósfera de l'Alt Golf de Califòrnia i Delta del Riu Colorit.1993
Àrea de refugi de la vaquita per a la seva protecció i el Programa de Protecció de VaquitaMarina.2005
NOM-059-*SEMARNAT-2010. Espècies en Perill d'Extinció.2010
Programa d'Acció per a la Conservació de l'Espècie: Vaquita (Phocoena sinus) (PASTURA-Vaquita).2013
Comissió Assessora de la Presidència de Mèxic per a la Recuperació de la Vaquita Marina.2013
Programa d'Acció per a la Conservació de l'Espècie: Vaquita (Phocoena sinus) (PASTURA-Vaquita)2013
Estratègia Integral per a la Recuperació de la Vaquita Marina i la Totoaba.2015
Convenció sobre el Comerç Internacional d'Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Silvestres (CITIS).2016
Polítiques nacionals
Exposició sobre la vaquita marina en el Museu d'Història Natural de la Ciutat de Mèxic.
Antecedents de la problemàtica
En la dècada de 1980 es van realitzar diferents estudis en mastozoología en l'Alt Golf de Califòrnia. Els resultats van demostrar que el nombre d'exemplars de vaquita marina atrapades a les xarxes agalleras de la zona, estava augmentant. Aquesta situació va impactar en els grups conservacionistes nacionals i internacionals, i va atreure l'atenció mundial cap a la vaquita marina.
Aproximadament 10 anys després, l'espècie va ser declarada en perill d'extinció, i catalogada com un dels mamífers marins amb alta prioritat en conservació, per la Comissió Internacional Ballenera.
En 1992 una crisi econòmica va afectar als pescadors ribereños de Sonora i Baixa Califòrnia.30 La pesca de gambeta va tenir un decreixement, la qual cosa va generar disputes entre els pescadors locals. Les comunitats pesqueres exigien a les autoritats federals una solució que inclogués una millora en la normatividad, per regular l'extracció i assegurar la recuperació dels recursos pesquers.31
Els instruments amb major impacte en la conservació de la vaquita marina han estat la Reserva de la Biosfera, i el Programa d'Acció per a la Conservació de la vaquita marina (PASTURA vaquita). En la seva implementació intervenen diverses institucions governamentals, com són CONANP, PROFEPA, SAGARPA i CONAPESCA.
Reserva de la Biósfera de l'Alt Golf de Califòrnia.
Va ser establerta per decret presidencial al juny de 1993, i el seu Primer Programa de Maneig publicat tres anys després El seu objectiu és “Conservar i protegir els ecosistemes representatius de la regió, la biodiversitat, els processos evolutius, els hàbitats de reproducció, fresi, migració i alimentació d'espècies marines d'importància ecològica i comercial i, sobretot, les espècies endèmiques i/o en perill d'extinció com la vaquita i la totoaba”.32
No obstant això, els esforços de la Reserva de la Biósfera s'han vist obstaculitzats per: el pressupost federal destinat és insuficient; limitada disponibilitat de servidors públics com a inspectors, personal tècnic, personal operatiu; arts de pesca pròpies de la regió; vedas i decisions externes que impacten en el maneig dels recursos naturals.33
Programa d'Acció per a la Conservació de la Vaquita Marina (PASTURA-vaquita)
És un instrument de política pública del govern federal que sorgeix de la necessitat de prioritària a nivell mundial per preservar la vaquita marina. El seu objectiu és promoure la protecció i conservació de l'espècie i el seu hàbitat. És també una resposta a la gran pressió per part de grups ambientalistas entre ells: Centre Mexicà de Dret Ambiental (CEMDA), Defenders of Wildlife, Greenpeace i el Comitè Internacional per a la Recuperació de la VaquitaMarina (CIRVA).33
Per aconseguir els seus objectius PASTURA-vaquita aposta per la reconversió tecnològica i productiva de la regió de l'Alt Golf de Califòrnia. Així mateix, pretén implementar una pesca de gambeta de baix impacte ambiental, per permetre la recuperació de la població de vaquita marina.34 Aquestes accions van ser preses per la relació oposada entre les velles arts de pesca i la captura incidental de vaquitamarina.
Els suports d'aquest programa es realitzen a l'àrea de la Reserva de la Biósfera de l'Alt Golf de Califòrnia i Delta del Riu Colorit. D'acord amb dades oficials, el pressupost exercit va ser de $37,246,468.00. El 0.2% de les accions realitzades van ser enfocades a projectes de reconversió productiva, el 10.4% a reconversió tecnològica, 12.7% en activitats de pesca responsable de gambeta, 8.4% per a suspensió de pesca de gambeta amb chinchorro de línia i 68.3% en activitats de conservació de la biodiversitat. Per rebre un suport era necessari comptar amb un permís vigent expedit per CONAPESCA.35
Finalment, s'ha documentat que la presència del PASTURA va millorar la regulació de l'activitat pesquera a la regió de l'Alt Golf de Califòrnia.
Establiment d'Àrea de Refugi per a la Protecció de Vaquita Marina
Va ser establerta en 2005, i estableix les condicions de conservació i maneig a les quals hauran de subjectar-se les obres i activitats que es realitzin a l'àrea de refugi establerta (DOF29-12-2005). Els seus objectius coincideixen amb els establerts per a la Reserva de la Biósfera de l'Alt Golf de Califòrnia i Ric Delta Colorit.
Aquest programa pretén ser integrador, per la qual cosa es va formular partint d'un diagnòstic socioeconòmic, pesquer, i de la situació actual de la vaquita. Entre les seves estratègies es trobaven els subsidis, el cuales van ser atorgats a pobladors de Sant Felipe, Santa Clara i Port Penyal. D'aquesta forma es buscava impulsar activitats de conservació de la biodiversitat, la transformació d'arts de pesca i el desenvolupament de processos productius alternatius.
Esforços a nivell Internacional
En l'àmbit internacional, les accions dutes a terme en pro de la protecció i conservació de Vaquita són, principalment, la seva incorporació com a espècie en la categoria de màxim perill d'extinció en la llista vermella de la UICN en 1978;36 així com la seva inserció a l'AQUESTA del govern nord-americà en la categoria d'espècie amenaçada.
D'altra banda, se sumen a la llista d'accions internacionals, els acords i plans bilaterals i trilaterales entre els països involucrats. Per exemple, la creació i engegada en 2008 dels plans PAANC i NACAPs. Així com l'aprovació del resolutiu en 2007 per part de la CBI; en el qual exhorta a Mèxic a intensificar els esforços i convida els països del món a brindar suport a Mèxic, des de l'assistència financera, així com en la tècnica, en monitoreo i en recerca, amb la intenció de reduir a zero la captura incidental de vaquita.37
S'ha d'agregar que, recentment al setembre del 2017, es va dur a terme la Reunió TrilateralXina, Estats Units i Mèxic sobre el combat al tràfic il·lícit de peix Totoaba Macdonaldi en Ancorada Baixa Califòrnia, organitzada per SEMARNAT. En la qual es van establir els següents acords:38
Intercanviar pràctiques i experiències per a una cooperació efectiva en la detecció i detenció de les xarxes de tràfic i comerç il·legal de totoaba.
Aprofitar el marc legal internacional per potenciar les recerques relacionades a aquest delicte.
Incrementar la capacitació dels agents aduanales per identificar al peix mexicà i altres espècies protegides per lleis internacionals.
Formalitzar la declaració d'una intenció de cooperació internacional mitjançant documents legals, com un memoràndum d'enteniment.
Impactes del canvi climàtic
La pèrdua de la diversitat a causa del Canvi Climàtic En l'actualitat, la majoria dels ecosistema La marsopa de Califòrnia (Phocoena sinus) és una espècie rara de marsopa. És endèmica de la part septentrional del golf de Califòrnia (mar de Cortés).
A la seva regió nadiua se la coneix com a "vaquita", que en castellà vol dir "petita vaca".
Avui (2017) només queden uns 29 individus i l'única solució per salvar l'espècie és un programa de reproducció en captivitat[1]
És un cetaci endèmic d'aigües mexicanes que habita en la reserva de la biosfera de l'alt golf de Califòrnia. La vaquita marina és un dels cetacis més petits del món. Així, en cap altre lloc del món existeix aquest sorprenent animal de 150 cm que pesa fins a 50 kg. Una característica en aquesta espècie és l'aparença excel·lent dels llavis. La part superior del cos és gris fosc, la part inferior és de gairebé blanca o grisa clar. Les aletes són proporcionalment més grans que en altres marsopes. Aquesta enigmàtica espècie és molt tímida, i no salta com els dofins en la superfície del mar, sinó simplement emergeix alguns segons per prendre aire. Sumat a això, la pesca amb xarxes de "enmalle", la qual cosa ha ocasionat que la vaquita marina es trobi molt prop de l'extinció. Pel que veure un espècimen viu de la vaquita marina és gairebé impossible.
Comportament
Les vaquitas utilitzen sons aguts per comunicar-se entre si (ecolocación) i per navegar en els seus hàbitats. En general neden i s'alimenten a un ritme pausado. Les vaquitaseviten acostar-se als vaixells, pugen a respirar lentament i després desapareixen de manera ràpida. Estar absents en la superfície fa que sigui difícil observar-les. Les vaquitas estan generalment soles, tret que estiguin acompanyades d'una cria,8sent menys socials que altres espècies de dofins. Les vaquitaspoden ser molt competitives durant la seva etapa de apareamiento.9 És l'única espècie pertanyent a la família de les marsopes que viu en aigües calentes.10 Les vaquitas són depredadors no selectius.11
Agregació
Com altres Phocoena, les vaquitas se solen veure soles; si estan juntes generalment és en grups petits de 2 o 3 integrants i poques vegades en grups de 8 a 10.
Dieta
Les vaquitas solen buscar aliment prop de les llacunes. Les 17 espècies oposades en l'estómac de les vaquitas poden ser catalogats com demersales o bentónicos espècies que habiten en aigües poc profundes en l'alt golf de Califòrnia. Les vaquitas són depredadors no selectius de peixos i calamars en aquesta àrea. Algunes de les preses més comunes són corvinas i truites.12 Com altres cetacis les vaquitas pot localitzar a la seva presa, també els és possible localitzar a la seva presa seguint els sons dels seus moviments.1
Cicle de vida i reproducció
Un parell de vaquitas marines nedant juntes.
Se sap poc sobre el cicle de vida de les vaquitas. Els científics segueixen investigant moltes coses, tals com la seva edat de maduració sexual, longevitat, cicle de reproducció sexual i la seva interacció. S'han fet suposicions però es necessita més recerca per establir valors concrets, moltes d'aquestes han estat estimades a causa de l'estudi de vaquitasque han estat abandonades o atrapades a les xarxes, unes altres es basen en recerques d'altres espècies de marsopes similars a la vaquita.
Es creu que les vaquitas viuen aproximadament 20 anys en condicions ideals.1314 Les vaquitasaconsegueixen la seva maduresa sexual als 3 anys, la reproducció ocorre durant finals de primavera o principis d'estiu, el seu període de gestació és de 10 a 11 mesos. Tenen reproducció estacional i arriben a tenir una cria al març. El període entre naixements és entre 1 i 2 anys, les cries són alletades al voltant de 6 a 8 mesos fins que són capaços de valer-se per si mateixes.15
Hàbitat
L'hàbitat de la vaquita marina és en el golf de Califòrnia o Mar de Cortès.16 Les vaquitasmarines viuen en llacs tèrbols i poc profunds al llarg de la costa. Elles rares vegades neden a més de 30 metres de profunditat i són conegudes per viure en llacs poc profunds, tant que la seva esquena arriba a sobresortir de la superfície de l'aigua. La majoria de les vegades la vaquita ha estat vista entre els 11-50 metres de profunditat a uns 11- 25 quilòmetres des de la costa, sobre fons de llim i argila. Les vaquitastendeixen a escollir hàbitats amb aigües tèrboles, perquè posseeixen un alt contingut de nutrients.1 Aquests nutrients ajuden a atreure petits peixos, calamars i crustacis que els serveixen d'aliment. Elles són capaços de resistir les temperatures d'on viuen. Solament poden aconseguir a viure 20 anys i el seu cicle d'embaràs dura entre 10 i 11 mesos
ON VIUEN Viu en aigües succintes i tèrboles al llarg de la costa. Rares vegades vist més enllà de 30 km de la costa. Aquesta marsopa és endèmica de l'extrem septentrional del golf de Califòrnia.
Conservació i amenaces
Vaquita marina nedant en primer pla, mentre que els vaixells de pesca exerceixen el seu ofici a la distància.
La vaquita marina es considera en el més alt risc d'extinció de 129 espècies de mamífers marins.17 La vaquita es troba classificada com una de les 100 espècies de mamífers del món en Evolutionarily Distinct and GloballyEndangered (EDGE).18 La vaquita és evolucionariamente diferent i no té parents propers. Aquests animals representen un dels tres que són prioritaris per fer campanyes de conservació. El EDGE of Existence Programmeés un programa que fa l'esforç per la conservació de les espècies en perill. El govern dels Estats Units ha llistat a la vaquita sota la Llei d'Espècies Amenaçades (Endangered SpeciesAct). La International Union for theConservation of Nature (IUCN) i Convention onInternational Trade in the Endangered Speciesof Wild Fauna and Flora (CITIS) la inclouen en la categoria de màxim perill d'extinció.
S'han engegat diverses mesures, i organitzacions com el Comitè Internacional per a la Recuperació de la Vaquita realitzen estratègies i accions per salvar a aquest mamífer. Com es comenta: «Salvar a l'únic cetaci endèmic de Mèxic, és un problema de tota la nació». La reserva on es troba va des de Sant Felipe en Baixa Califòrnia, fins a Port Penyal en Sonora.
La major amenaça és l'ús indiscriminat de xarxes de enmalle per a la pesca "passiva" (chinchorros) intentant atrapar totoabas, el qual és un peix gran, que també es troba en perill d'extinció, i es localitza en el golf de Mèxic. El comerç del peix totoaba es deu al fet que la seva bufeta natatoria és molt apreciada a la Xina.
En 1997 la població de vaquitas era de 567.16 L'any 2000 es va registrar que el nombre d'exemplars estava entre 150 i 300.1920 La depressió endogàmica podria començar a afectar l'adaptabilitat de l'espècie. En el 2014 la població es va estimar en 100 individus.3 La recomanació que donaven era prohibir l'ús de xarxes de enmalle per fer prosperar la recuperació de la vaquita marina. Segons el comitè, la població està disminuint a un ritme del 18,5 % anual i es necessiten, urgentment, mesures addicionals per salvar l'espècie. Aquestes poden ser l'aplicació de la prohibició de la pesca amb xarxes de enmalle en tot l'hàbitat de la vaquita marina, l'adopció de mesures per eliminar la pesca il·legal de la totoaba i, amb l'ajuda dels EE. UU. i Xina, detenir el comerç de les bufetes natatorias de la totoaba.34
El 16 d'abril de 2015 el president de Mèxic Enrique Peña Nieto va anunciar un programa per al rescat i la conservació de la vaquita i la totoaba, el qual inclou vedas i suport econòmic als pescadors de la zona.21
Importància de Vaquita marina en l'ecosistema
Per al rastreig espacial i conductual de les espècies, actualment s'utilitza l'anàlisi d'isòtops, principalment de Carboni i Nitrogen.22 Aquests serveixen per a la construcció de moviments, distribució, ús d'hàbitat i conductes alimentoses.23 Aquesta tècnica permet generar les xarxes tròfiques de les espècies a més de situar-les espacialment, generant ISOMAPAS.
La vaquita marina es troba en el cinquè nivell tròfic, prenent en compte als sediments de C i N. Anteriorment es creia que l'alimentació d'aquesta espècie era especialitzada,24 és a dir de poca amplitud tròfica. Recentment s'ha demostrat la diversitat d'aliments en l'espècie.
P. sinus s'alimenta d'espècies pelágicas i bentónicas (Post, 2002) Malgrat que el cetaci s'alimenta en un 87.5% de peixos ossis de gran grandària, seguits per calamars (37.5%) i com a components incidentals els crustacis (12.5%) (Pérez-Cortés, 1996; Findley i Nava, 1996). L'aportació de les espècies bentónicas a la dieta de la vaquita és de gran importància segons els resultats del valor de δ13C (-12.1‰±0.7‰) (Rodríguez, 2013). La qual cosa reafirma la importància de mantenir les condicions ambientals exactes per a l'espècie.
Com a depredador topall, es defineix al seu nínxol ecològic alt en supervivència, però la seva genètica i els impactes soci-ambientals en escales regionals i globals han condemnat a la vaquita marina a la seva gairebé extinció. No obstant això, recentment diversos periòdics han escrit notes amb encapçalats optimistes. Esmentant el naixement tres vaquitas més, segons Lorenzo Rojas (2017), coordinador del projecte per a la preservació d'aquesta espècie.
El sustento de les àrees de conservació es deu a l'anàlisi de l'hàbitat dels depredadors.25 En aquest cas la vaquita marina s'ha caracteritzat el seu hàbitat espacial i ambiental.26 Preferint les marees i mesos freds. La qual cosa per a escenaris de canvi climàtic és clau en la reproducció i desenvolupament de l'espècie. Des dels primers nivells en la cadena tròfica de la vaquita marina, es troba que des de δ13C i δ15N l'abundància del fitoplàncton depèn de la temperatura i batimetría (ibídem).
Amenaces primàries
Actualment, aquesta espècie està en perill d'extinció i segons informes recents només queden 30 exemplars, per la qual cosa s'estima que per 2018 l'espècie podria quedar extinta.27 Això es deu al fet que la vaquitaqueda atrapada en xarxes de enmalle il·legals, usades per capturar al peix totoaba; espècie en perill d'extinció i amb alt valor al mercat asiàtic, a causa que existeixen mites quant a les seves propietats.
S'han realitzat estudis en el golf de Santa Clara, un dels tres punts en els quals viuen les vaquitas marines, aquests estudis indiquen que les xarxes de enmalle causen al voltant de 39 morts de vaquitas marines a l'any. La qual cosa representa el 17 % de la població total dins d'aquest golf.28
Així i tot si es prohibeix l'ús de les xarxes de enmalle a les àrees de refugi de la vaquitamarina, la qual conté el 50 % de l'hàbitat de la vaquita, la població seguirà en declivi, la qual cosa suggereix que una completa prohibició de l'ús de xarxes de enmalle podria ser la solució per preservar a la vaquita marina.29
Altres possibles amenaces són les alteracions i contaminació de l'hàbitat. L'hàbitat de la vaquita és petit i el subministrament d'aliment en l'ambient marí és afectat per la qualitat i el nivell de nutrients. El represamiento del riu Colorit ha reduït el cabal d'aigua dolça aportada al golf, la qual cosa és perillós per la vaquita.13 A més l'ús de pesticides tractats amb clor podria tenir un efecte perjudicial. Malgrat aquests possibles problemes, la majoria dels cossos recuperats de les vaquitas no mostren signes de adelgazamiento o de estresantesambientals, la qual cosa implica que el declivi de la població es deu majorment a la pesca accidental.
Amenaces secundàries
Encara que la major causa de mortalitat de la vaquita marina és la pesca accidental amb xarxes de enmalle, els nous problemes que sorgeixen fan que la recuperació en la població de la vaquita marina sigui cada vegada més difícil.
Amb menys individus en l'hàbitat, hi haurà menys contacte entre diferents sexes i en conseqüència la reproducció serà menor. La qual cosa ha reduït la variabilitat genètica i genera un efecte de coll d'ampolla. Quan això ocorre els gens recessius i nocius es manifesten, sobretot en els nounats. A més disminueix l'adaptabilitat de les futures generacions.
Estratègies de conservació per Vaquita marina nacionals i internacionals
A causa de la considerable reducció del nombre d'individus de vaquita marina, el govern mexicà ha realitzat múltiples esforços de conservació de vaquita marina, des de fa aproximadament quaranta anys.
Així mateix aquesta preocupació va més enllà de les fronteres i capacitats del govern nacional, per la qual cosa s'han involucrat diferents organitzacions ambientalistas, a més de polítiques de conservació internacionals.
Esforços de conservació a Mèxic.
Convenció sobre el Comerç Internacional d'Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Silvestres (CITIS). Apèndix I.1977
Reserva de la Biósfera de l'Alt Golf de Califòrnia i Delta del Riu Colorit.1993
Àrea de refugi de la vaquita per a la seva protecció i el Programa de Protecció de VaquitaMarina.2005
NOM-059-*SEMARNAT-2010. Espècies en Perill d'Extinció.2010
Programa d'Acció per a la Conservació de l'Espècie: Vaquita (Phocoena sinus) (PASTURA-Vaquita).2013
Comissió Assessora de la Presidència de Mèxic per a la Recuperació de la Vaquita Marina.2013
Programa d'Acció per a la Conservació de l'Espècie: Vaquita (Phocoena sinus) (PASTURA-Vaquita)2013
Estratègia Integral per a la Recuperació de la Vaquita Marina i la Totoaba.2015
Convenció sobre el Comerç Internacional d'Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Silvestres (CITIS).2016
Polítiques nacionals
Exposició sobre la vaquita marina en el Museu d'Història Natural de la Ciutat de Mèxic.
Antecedents de la problemàtica
En la dècada de 1980 es van realitzar diferents estudis en mastozoología en l'Alt Golf de Califòrnia. Els resultats van demostrar que el nombre d'exemplars de vaquita marina atrapades a les xarxes agalleras de la zona, estava augmentant. Aquesta situació va impactar en els grups conservacionistes nacionals i internacionals, i va atreure l'atenció mundial cap a la vaquita marina.
Aproximadament 10 anys després, l'espècie va ser declarada en perill d'extinció, i catalogada com un dels mamífers marins amb alta prioritat en conservació, per la Comissió Internacional Ballenera.
En 1992 una crisi econòmica va afectar als pescadors ribereños de Sonora i Baixa Califòrnia.30 La pesca de gambeta va tenir un decreixement, la qual cosa va generar disputes entre els pescadors locals. Les comunitats pesqueres exigien a les autoritats federals una solució que inclogués una millora en la normatividad, per regular l'extracció i assegurar la recuperació dels recursos pesquers.31
Els instruments amb major impacte en la conservació de la vaquita marina han estat la Reserva de la Biosfera, i el Programa d'Acció per a la Conservació de la vaquita marina (PASTURA vaquita). En la seva implementació intervenen diverses institucions governamentals, com són CONANP, PROFEPA, SAGARPA i CONAPESCA.
Reserva de la Biósfera de l'Alt Golf de Califòrnia.
Va ser establerta per decret presidencial al juny de 1993, i el seu Primer Programa de Maneig publicat tres anys després El seu objectiu és “Conservar i protegir els ecosistemes representatius de la regió, la biodiversitat, els processos evolutius, els hàbitats de reproducció, fresi, migració i alimentació d'espècies marines d'importància ecològica i comercial i, sobretot, les espècies endèmiques i/o en perill d'extinció com la vaquita i la totoaba”.32
No obstant això, els esforços de la Reserva de la Biósfera s'han vist obstaculitzats per: el pressupost federal destinat és insuficient; limitada disponibilitat de servidors públics com a inspectors, personal tècnic, personal operatiu; arts de pesca pròpies de la regió; vedas i decisions externes que impacten en el maneig dels recursos naturals.33
Programa d'Acció per a la Conservació de la Vaquita Marina (PASTURA-vaquita)
És un instrument de política pública del govern federal que sorgeix de la necessitat de prioritària a nivell mundial per preservar la vaquita marina. El seu objectiu és promoure la protecció i conservació de l'espècie i el seu hàbitat. És també una resposta a la gran pressió per part de grups ambientalistas entre ells: Centre Mexicà de Dret Ambiental (CEMDA), Defenders of Wildlife, Greenpeace i el Comitè Internacional per a la Recuperació de la VaquitaMarina (CIRVA).33
Per aconseguir els seus objectius PASTURA-vaquita aposta per la reconversió tecnològica i productiva de la regió de l'Alt Golf de Califòrnia. Així mateix, pretén implementar una pesca de gambeta de baix impacte ambiental, per permetre la recuperació de la població de vaquita marina.34 Aquestes accions van ser preses per la relació oposada entre les velles arts de pesca i la captura incidental de vaquitamarina.
Els suports d'aquest programa es realitzen a l'àrea de la Reserva de la Biósfera de l'Alt Golf de Califòrnia i Delta del Riu Colorit. D'acord amb dades oficials, el pressupost exercit va ser de $37,246,468.00. El 0.2% de les accions realitzades van ser enfocades a projectes de reconversió productiva, el 10.4% a reconversió tecnològica, 12.7% en activitats de pesca responsable de gambeta, 8.4% per a suspensió de pesca de gambeta amb chinchorro de línia i 68.3% en activitats de conservació de la biodiversitat. Per rebre un suport era necessari comptar amb un permís vigent expedit per CONAPESCA.35
Finalment, s'ha documentat que la presència del PASTURA va millorar la regulació de l'activitat pesquera a la regió de l'Alt Golf de Califòrnia.
Establiment d'Àrea de Refugi per a la Protecció de Vaquita Marina
Va ser establerta en 2005, i estableix les condicions de conservació i maneig a les quals hauran de subjectar-se les obres i activitats que es realitzin a l'àrea de refugi establerta (DOF29-12-2005). Els seus objectius coincideixen amb els establerts per a la Reserva de la Biósfera de l'Alt Golf de Califòrnia i Ric Delta Colorit.
Aquest programa pretén ser integrador, per la qual cosa es va formular partint d'un diagnòstic socioeconòmic, pesquer, i de la situació actual de la vaquita. Entre les seves estratègies es trobaven els subsidis, el cuales van ser atorgats a pobladors de Sant Felipe, Santa Clara i Port Penyal. D'aquesta forma es buscava impulsar activitats de conservació de la biodiversitat, la transformació d'arts de pesca i el desenvolupament de processos productius alternatius.
Esforços a nivell Internacional
En l'àmbit internacional, les accions dutes a terme en pro de la protecció i conservació de Vaquita són, principalment, la seva incorporació com a espècie en la categoria de màxim perill d'extinció en la llista vermella de la UICN en 1978;36 així com la seva inserció a l'AQUESTA del govern nord-americà en la categoria d'espècie amenaçada.
D'altra banda, se sumen a la llista d'accions internacionals, els acords i plans bilaterals i trilaterales entre els països involucrats. Per exemple, la creació i engegada en 2008 dels plans PAANC i NACAPs. Així com l'aprovació del resolutiu en 2007 per part de la CBI; en el qual exhorta a Mèxic a intensificar els esforços i convida els països del món a brindar suport a Mèxic, des de l'assistència financera, així com en la tècnica, en monitoreo i en recerca, amb la intenció de reduir a zero la captura incidental de vaquita.37
S'ha d'agregar que, recentment al setembre del 2017, es va dur a terme la Reunió TrilateralXina, Estats Units i Mèxic sobre el combat al tràfic il·lícit de peix Totoaba Macdonaldi en Ancorada Baixa Califòrnia, organitzada per SEMARNAT. En la qual es van establir els següents acords:38
Intercanviar pràctiques i experiències per a una cooperació efectiva en la detecció i detenció de les xarxes de tràfic i comerç il·legal de totoaba.
Aprofitar el marc legal internacional per potenciar les recerques relacionades a aquest delicte.
Incrementar la capacitació dels agents aduanales per identificar al peix mexicà i altres espècies protegides per lleis internacionals.
Formalitzar la declaració d'una intenció de cooperació internacional mitjançant documents legals, com un memoràndum d'enteniment.
Impactes del canvi climàtic
La pèrdua de la diversitat a causa del Canvi Climàtic En l'actualitat, la majoria dels ecosistema La marsopa de Califòrnia (Phocoena sinus) és una espècie rara de marsopa. És endèmica de la part septentrional del golf de Califòrnia (mar de Cortés).
A la seva regió nadiua se la coneix com a "vaquita", que en castellà vol dir "petita vaca".
Avui (2017) només queden uns 29 individus i l'única solució per salvar l'espècie és un programa de reproducció en captivitat
Sviňucha kalifornská (Phocoena sinus), ve španělštině se používá též pojmenování vaquita marina - mořská kravička, je savec z řádu kytovců, čeledi sviňuchovitých a rodu Phocoena. Jedná se o endemický živočišný druh, který žije pouze na severu Kalifornského zálivu v Mexiku. Je bezprostředně ohrožena vyhynutím, celková populace čítala začátkem roku 2019 jen asi 10 jedinců.
Sviňucha kalifornská je nejmenším kytovcem na světě.[2] Dosahuje délky 120 až 150 cm a váhy od 30 do 55 kg. Samice bývá obvykle poněkud větší než samec.[2][3][4] Tělo má šedou barvu, v horní části obvykle výrazně tmavší než vespod. Břicho je velmi světlé. Tmavě zbarvený pruh kůže se táhne od spodní čelisti po kořen prsních ploutví. Ty jsou tmavě zbarvené. Okolo ústní dutiny a očí má černý proužek.[2] V čelistech se nachází 34 až 40 zubů, které tvarem připomínají žaludy.[4] Stejně jako další kytovci mají i tyto sviňuchy sonar, který slouží ke komunikaci, navigaci a vyhledávání kořisti.[2][4]
Žije osamoceně nebo v malých skupinách (nejčastěji 2, maximálně 10 jedinců). Sdružuje se v pobřežních mělkých vodách (do 50 metrů), na otevřené moře vyplouvá jen zřídka. Na rozdíl od jiných druhů sviňuch dobře snáší poměrně vysoké teploty vody (až 36 °C). Živí se menšími rybami mnoha různých druhů, hlavonožci a korýši (kraby).[5][2]
Jelikož se jedná o spíše samotářský druh, samci se snaží vyhledat postupně co nejvíce samic a spářit se s nimi. Páření probíhá od půlky dubna do května. Doba březosti je asi 10,6 měsíce. Rodí se vždy jedno mládě, které při narození měří 0,6 až 0,7 metru. Matka ho kojí přibližně rok, pak bývá odstaveno. Pohlavní zralosti dosahuje sviňucha po 3 až 6 letech.[4] Dožívá se okolo 20 let.[2]
V současnosti je sviňucha kalifornská podle IUCN kriticky ohroženým druhem, kterému bezprostředně hrozí vyhubení.[5] V roce 1997 žilo v Kalifornském zálivu asi 567 těchto zvířat, v roce 2008 to bylo přibližně 245 kusů. Populace dále klesala a podle odhadů čítala v roce 2015 97 jedinců.[6] Na začátku roku 2017 vyšla zpráva CIRVA (Comité Internacional para la Recuperación de la Vaquita), která psala o tom, že stav druhu poklesl za posledních 5 let o 90 % a že na světě zbývá posledních 30 jedinců.[7][8] Zpráva IUCN publikovaná v roce 2017 počítala s 18 dospělými kusy,[5] odhad z března 2018 hovořil jen o asi 12 jedincích[9] a odhad z března 2019 pak jen o 10.[10]
Hlavní hrozbou pro přežití druhu je v dlouhodobé perspektivě tzv. bycatch neboli nezáměrné zachycování v rybářských sítích a následné udušení. Rybáři na severu Kalifornského zálivu nelegálně loví dalšího místního kriticky ohroženého endemita jménem smuha MacDonaldova (Totoaba macdonaldi), především kvůli jejímu plovacímu měchýři, a sviňucha je častou nechtěnou obětí těchto lovů.[2][4][11] Odhaduje se, že ročně takto přijde o život 7 až 15 % populace. Dalšími nebezpečími jsou příbuzenské křížení, zamoření pesticidy a změny životního prostředí.[5]
Severní část Kalifornského zálivu a okolní pevnina byla vyhlášena mexickou biosférickou rezervací Alto Golfo de California y Delta del Río Colorado o celkové výměře 934 756 ha (z toho 527 608 ha vodní plochy), která figuruje na seznamu světového přírodního dědictví UNESCO pod názvem „ostrovy a chráněná území Kalifornského zálivu“.[12] Konkrétní doporučení ohledně ochrany druhu vydává organizace Comité Internacional para la Recuperación de la Vaquita založená roku 1997.[5] Ačkoliv se v posledních letech plánovaly různé záchranné akce a programy (mj. chov v zajetí), předpokládá se, že druh v nejbližší době vyhyne.[9][11][13]
Obrázky, zvuky či videa k tématu sviňucha kalifornská ve Wikimedia Commons
Sviňucha kalifornská (Phocoena sinus), ve španělštině se používá též pojmenování vaquita marina - mořská kravička, je savec z řádu kytovců, čeledi sviňuchovitých a rodu Phocoena. Jedná se o endemický živočišný druh, který žije pouze na severu Kalifornského zálivu v Mexiku. Je bezprostředně ohrožena vyhynutím, celková populace čítala začátkem roku 2019 jen asi 10 jedinců.
Golfmarsvinet eller Vaquita (Phocoena sinus) er en tandhval i marsvinefamilien. Den findes kun i den nordligste del af den Californiske Golf og har den mest begrænsede udbredelse af alle hvaler. Arten er stærkt udrydningstruet. Golfmarsvinet blev først beskrevet videnskabeligt i 1958 af Ken Norris.
Golfmarsvin når en længde på 1,2-1,5 m og vejer 30-55 kg og regnes for at være verdens mindste hval. Bestanden er på ca. 15 individer og er akut truet af udryddelse på grund af bifangst i garnfiskeri.[1][2]
Golfmarsvinet eller Vaquita (Phocoena sinus) er en tandhval i marsvinefamilien. Den findes kun i den nordligste del af den Californiske Golf og har den mest begrænsede udbredelse af alle hvaler. Arten er stærkt udrydningstruet. Golfmarsvinet blev først beskrevet videnskabeligt i 1958 af Ken Norris.
Golfmarsvin når en længde på 1,2-1,5 m og vejer 30-55 kg og regnes for at være verdens mindste hval. Bestanden er på ca. 15 individer og er akut truet af udryddelse på grund af bifangst i garnfiskeri.
Der Kalifornische Schweinswal (Phocoena sinus), auch Golftümmler oder Vaquita genannt, ist eine Walart aus der Familie der Schweinswale (Phocoenidae). Er bewohnt nur ein kleines Gebiet im Nordwesten des Golfs von Kalifornien und zählt zu den bedrohtesten Säugetierarten überhaupt, was auch durch die Aufnahme in die IUCN-Liste der hundert am stärksten vom Aussterben bedrohten Arten[1] unterstrichen wird. Bedroht ist die Art vor allem auch als „Beifang“ der illegalen Jagd auf die im gleichen Lebensraum lebenden Totoabas, eine Art der Umberfische.[2]
Mit einer Länge von 1,5 Metern und einem Gewicht von rund 50 Kilogramm ist der Kalifornische Schweinswal, neben La-Plata-Delfin und Hector-Delfin, einer der kleinsten Wale der Welt. Die Weibchen werden größer als die Männchen.[3] Er ist insgesamt grau gefärbt, wobei er am Rücken dunkler ist als am Bauch. Auge und Mundspalt sind dunkel umrandet. Vom Kinn ausgehend verläuft ein grauer Streifen, der zu den Flippern hin breiter wird. Die Flipper sind klein und breit. Verglichen mit anderen Schweinswalen ist die dreieckige Finne im Verhältnis zum Körper recht groß. Die sichelförmige Fluke ist gekerbt und läuft an den Enden spitz aus.
Kalifornische Schweinswale kommen in erster Linie im nördlichen Teil des Golfes von Kalifornien südlich der Mündung des Colorados vor.[3] Sie bevorzugen wärmere Gewässer als andere Schweinswale, der Golf von Kalifornien kann im Sommer bis zu 36 Grad Celsius warm werden. Kalifornische Schweinswale leben einzelgängerisch oder in Paaren und ernähren sich von Kopffüßern und Fischen.
Über die Fortpflanzung des Kalifornischen Schweinswals gibt es kaum Erkenntnisse. Es wird angenommen, dass die Tiere im Alter von etwa sechs Jahren geschlechtsreif werden. Die Paarungszeit ist im späten Frühling, nach einer Tragzeit von zehn bis elf Monaten bringen die Weibchen ein einzelnes Junges zur Welt. Im Gegensatz zu anderen Schweinswalen paaren sich die Weibchen erst im folgenden Jahr wieder.[3]
Der Lebensraum des Kalifornischen Schweinswals beträgt rund 2235 km² vor der Ostküste der Baja California. Da 1993 nur noch etwa 500 Exemplare des Kalifornischen Schweinswals existierten, setzten sich verschiedene Organisationen wie die ASMS oder IFAW für die Einrichtung eines Meeresschutzgebietes ein. Nachdem ein 930.000 Hektar umfassendes Gebiet eingerichtet worden war, scheiterte die Einrichtung weiterer Schutzgebiete an der kommerziellen Fischindustrie, die kein Interesse an einem Verbot des Fischfangs hatte.
1997 wurde die Population erneut auf weniger als 600, 2012 auf weniger als 200, 2015 auf weniger als 100[4] und 2016 auf nur noch rund 30 Individuen[5] geschätzt. Als Ursache für die Reduzierung des Bestands gelten weder die genetische Verarmung noch ein Verlust des Lebensraumes oder Umweltverschmutzung, sondern die Folgen der Fischerei: Jedes Jahr verenden bis zu 80 Kalifornische Schweinswale als so genannter Beifang in Fischernetzen. Nach dem 2006 vermeldeten mutmaßlichen Aussterben der Chinesischen Flussdelfine gilt der Kalifornische Schweinswal heute als der am stärksten vom Aussterben bedrohte Kleinwal.[6] Die IUCN listet ihn als vom Aussterben bedroht („critically endangered“).[7]
Wie in Royal Society Open Science berichtet wurde, gab es 2018 weniger als 19 Kalifornische Schweinswale. Das gehe aus der Auswertung der Aufnahmen von Unterwassermikrophonen hervor. Gesichtet wurden in dem Jahr aber nur sechs Tiere, darunter ein Weibchen mit Kalb.[8]
Laut Pressemeldungen Ende 2019 beläuft sich gemäß Aufzeichnungen mexikanischer Umweltschutzorganisationen der Bestand in freier Wildbahn lebender Tiere auf noch lediglich 19 Exemplare.[2]
Seit 2014 versucht die Organisation Sea Shepherd mit der Operation Milagro die Art zu retten. Hauptsächlich fährt die Organisation mit den vier Schiffen Farley Mowat, John Paul DeJoria, Sharpie und White Holly Patrouille im Verbreitungsgebiet und entfernt dort illegal aufgestellte Stellnetze.
Avaaz forderte im Juni 2017 in einer Petition an die mexikanische Regierung ein Verbot der Stellnetzfischerei, da sich die Kalifornischen Schweinswale in den Netzen verfingen und dadurch ertränken.[9] Sie berufen sich auf Artikel in der Zeit[10] und in der Welt[11]. Im Herbst 2017 scheiterte der Versuch, die letzten überlebenden Kalifornischen Schweinswale einzufangen, um sie in Gefangenschaft vor den illegalen Totoaba-Kiemennetzen der Fischer zu retten. Nachdem gleich der erste gefangene Wal wegen seiner Panik wieder freigelassen werden musste und der zweite durch Stress verendet war, wurde das Vorhaben ergebnislos abgebrochen.[12]
Am 21. März 2019 beschloss die mexikanische Regierung vor der Westküste Mexikos eine Schutzzone für die letzten geschätzten 10 bis 15 Kalifornischen Schweinswale.[13]
Der Schauspieler Leonardo DiCaprio setzt sich für den Schutz der Art ein und drehte 2019 unter dem Titel Sea of Shadows einen Dokumentarfilm über die Bemühungen zur Rettung der Vaquitas.[8]
Der Kalifornische Schweinswal (Phocoena sinus), auch Golftümmler oder Vaquita genannt, ist eine Walart aus der Familie der Schweinswale (Phocoenidae). Er bewohnt nur ein kleines Gebiet im Nordwesten des Golfs von Kalifornien und zählt zu den bedrohtesten Säugetierarten überhaupt, was auch durch die Aufnahme in die IUCN-Liste der hundert am stärksten vom Aussterben bedrohten Arten unterstrichen wird. Bedroht ist die Art vor allem auch als „Beifang“ der illegalen Jagd auf die im gleichen Lebensraum lebenden Totoabas, eine Art der Umberfische.
The vaquita (Phocoena sinus) is a rare species o porpoise. It is endemic tae the northren pairt o the Gulf o Californie. Estimates o the nummer o individuals alive range frae 100 [2][3] tae 300.[3] The wird "vaquita" is Spainyie for little cou.[4] Syne the baiji (Lipotes vexillifer) is believed tae hae gone extinct in 2006,[5] the vaquita haes taken on the teetle o the maist endangered cetacean in the warld.[6]
Ither names include cochito, desert porpoise, Gulf o California harbor porpoise, Gulf o Californie porpoise, an gulf porpoise.
|coauthors= ignored (|author= suggested) (help) |coauthors= ignored (|author= suggested) (help) The vaquita (Phocoena sinus) is a rare species o porpoise. It is endemic tae the northren pairt o the Gulf o Californie. Estimates o the nummer o individuals alive range frae 100 tae 300. The wird "vaquita" is Spainyie for little cou. Syne the baiji (Lipotes vexillifer) is believed tae hae gone extinct in 2006, the vaquita haes taken on the teetle o the maist endangered cetacean in the warld.
Ither names include cochito, desert porpoise, Gulf o California harbor porpoise, Gulf o Californie porpoise, an gulf porpoise.
Η Βακίτα (μεξ.:vaquita- (ισπ:[bakita] Phocoena sinus-μεταφρ: μικρή αγελάδα) είναι από τα σπανιότερα θαλάσσια θηλαστικά και μοιάζει αρκετά με δελφίνι. Ο πληθυσμός της έχει μειωθεί δραματικά λόγω της παράνομης αλιείας στην περιοχή του Κόλπου του Μεξικού, στην Καλιφόρνια.[1][2]
Η Βακίτα είναι ένα από τα σπανιότερα θαλάσσια θηλαστικά, και το μικρότερο της «οικογένειας» των porpoises.Φέρει χαρακτηριστικούς σκούρους κύκλους γύρω από τα μάτια, έχει μικρότερο ρύγχος από το κοινό δελφίνι, επίπεδα δόντια, και είναι πιο μικρόσωμη από τα «ξαδέλφια» της. «Μικρή αγελάδα» σημαίνει το όνομά της, και της το έδωσαν οι ντόπιοι ψαράδες στον Κόλπο του Μεξικού. Πρώτοι την αναγνώρισαν οι επιστήμονες Νόρις και Φάρλαντ το 1958. Το μέσο μήκος για το θηλυκό είναι 1,40 μέτρα. Το αρσενικό είναι λίγο μικρότερο, 1,34. Τα πτερύγιά του είναι αναλογικά μεγαλύτερα από αυτά των συγγενών του.
Ζει σε μια περιοχή 4.000 τετραγωνικών χιλιομέτρων, κοντά στη δυτική ακτή του Άνω Κόλπου της Καλιφόρνιας, εκεί όπου υπάρχουν τα πιο θολά νερά της περιοχής. Τα έχει επιλέξει, στο πλαίσιο μιας «στρατηγικής ησυχίας» για να αποφύγει τους κυνηγούς από τους οποίους κινδυνεύει σε πιο καθαρά νερά.
Τις περισσότερες φορές καταγράφονται να κυκλοφορούν ανά δύο, ή και -σπανιότερα- σε ομάδες των 8-10. Αλλά ένα βασικό χαρακτηριστικό της κοινωνικής τους συμπεριφοράς, είναι η χαλαρότητά τους στη συνάθροιση. Αλλάζουν συχνά θέση, σε χαλαρές ομάδες που, κι αυτές, γρήγορα αλλάζουν. Αναπαράγονται συνήθως γύρω στον Μάρτιο, με κύηση που φτάνει τους 10-11 μήνες. Η μεγαλύτερη ηλικία η οποία έχει καταγραφεί, είναι τα 21 χρόνια. Αυτά, με βάση όσα δεδομένα έχουν καταφέρει να καταγράψουν οι επιστήμονες. Γιατί η vaquita, αποφεύγει τις συναντήσεις[1][2]
Όπως όλοι οι συγγενείς του, παράγει ακουστικά σήματα, με τη μορφή των κλικς. Χρησιμοποιούν αυτά τα σήματα υψηλής συχνότητας για προσανατολισμό, για εντοπισμό του θηράματός τους και για επικοινωνία. Οι επιστήμονες δημιούργησαν ειδικό ηλεκτρονικό εξοπλισμό για να αναγνωρίζονται οι ήχοι και να αποθηκεύονται για ανάλυση.
Οι ήχοι τους μοιάζουν με αυτούς των δελφινιών, που εύκολα μπορεί να εντοπίσει το ανθρώπινο αυτί. Η έρευνα δείχνει ότι εκπέμπουν σε συχνότητες πολύ υψηλές για τον άνθρωπο, στα 135 khz, όταν ο άνθρωπος μπορεί να εποεξεργαστεί ήχους μέχρι 20 khz. Οι επιστήμονες από το Ινστιτούτο έχουν τοποθετήσει παθητικούς ακουστικούς καταγραφείς σε 46 σημεία εντός του Καταφυγίου για την προστασία τους, για να τα εντοπίζουν μέσω των ήχων που εκπέμπουν. Μόνο έτσι μπορούν να βγουν συμπεράσματα για τις κινήσεις και κατά συνέπεια για τον πληθυσμό τους. Τα συμπεράσματα είναι άκρως ανησυχητικά:
Από το 1997 χρησιμοποιούν αυτές τις ακουστικές μεθόδους για να καταγράφουν τον πληθυσμό τους. Μεταξύ 1997 και 2007, εντόπισαν μείωση κατά 58% των ήχων που εκπέμπονταν. Υποθέτουν λοιπόν ότι η μείωση ήταν αναλογική της μείωσης του πληθυσμού τους. Οπτικά στοιχεία την ίδια περίοδο επαλήθευσαν αυτό το συμπέρασμα.
Το 1997 υπήρχαν 567 άτομα, το 2008, 245, το 2016, 60, το 2017, 30 και το 2018 εκτιμάται ότι έχουν απομείνει μόλις 12 άτομα[3]
Ο κυριότερος λόγος που τα οδηγεί προς την εξαφάνιση είναι η αιχμαλωσία τους σε μεγάλα δίχτυα. Αυτό συμβαίνει ήδη από τη δεκαετία του ’40. Η vaquita απειλούνταν από τα δίχτυα που έριχναν οι ψαράδες για να πιάνουν γαρίδες και μικρά ψάρια. Αλλά τα τελευταία χρόνια, η κατάσταση επιδεινώθηκε δραματικά, εξαιτίας της παράνομης αλιείας ενός άλλου ψαριού που ενδημεί στην περιοχή, του totoaba. Η νηκτική του κύστη, ένα όργανο που υπάρχει μόνο στα ψάρια, αποξηραίνεται, βγαίνει παράνομα από τα σύνορα της Καλιφόρνιας και στη συνέχεια στέλνεται στην Κίνα -κατά κύριο λόγο- όπου θεωρείται λιχουδιά και πωλείται για 8-10.000 δολάρια το κιλό.
Η νηκτική κύστη φτάνει στις Ηνωμένες Πολιτείες ή απευθείας στην Κίνα, μέσα σε βαλίτσες ή δέματα. Κάθε μία τιμάται γύρω στα 1.600 δολάρια στο Μεξικό, 5.000 δολάρια στις ΗΠΑ και 10.000 ή 20.000 στην Ασία. Καταναλώνεται στη σούπα, θεωρείται φάρμακο διαφόρων ασθενειών και ανορθωτικό του δέρματος επειδή έχει υψηλή περιεκτικότητα σε κολλαγόνο, έγραφε πρόσφατα ο Guardian. Και η vaquita, που παγιδεύεται στα δίχτυα για τα τοτοάμπα, είναι η "παράπλευρη" απώλεια.
Η εκστρατεία για τη διάσωση του είδους άρχισε πριν από 25 χρόνια. Τα πράγματα πήραν επείγοντα χαρακτήρα το 2008. Τότε, η κυβέρνηση του Μεξικού προσπάθησε με προγράμματα να αποζημιώνει τους ψαράδες για να μειώσουν το ψάρεμα. Αλλά παρατηρήθηκε ότι μεγάλα δίχτυα εντοπίζονταν κάθε μέρα στη θάλασσα -3 με 10 φορές το μέγεθος ενός γηπέδου ποδοσφαίρου, συχνά εγκλωβίζοντας totoaba, δελφίνια, θαλάσσιες χελώνες και θαλάσσια λιοντάρια.
Το 2015, η κυβέρνηση του Μεξικού αποφάσισε να πάρει άμεσα μέτρα, και απαγόρευσε για δύο χρόνια το ψάρεμα με μεγάλα δίχτυα σε όλη την περιοχή εντοπισμού της vaquita στον βόρειο τμήμα του Κόλπου της Καλιφόρνιας.
Όμως, «οι νηκτικές κύστεις πωλούνται προς 8.000 δολάρια το κιλό παράνομα στις κινεζικές αγορές. Με τέτοιες τιμές, φαντάζεστε πόσο δύσκολο είναι να καταπολεμηθεί η παράνομη δραστηριότητα», λέει ο Αρμάντο Λεγκορέτα, ειδικός στη vaquita, από το Εθνικό Ινστιτούτο Οικολογίας του Μεξικού[1]
Ο Ομάρ Βιντάλ, επικεφαλής του WWF Μεξικού, που εργάζεται για τη διατήρηση του είδους από το 1980, είπε πρόσφατα -και οι New York Times έγραψαν: «Κάθε vaquita μετράει. Δε μπορεί να πεθάνει ούτε μια ακόμη. Αν ο πρόεδρος θέλει να σώσει το είδος, αυτή τη στιγμή το μόνο που μπορεί να κάνει, είναι να απαγορεύσει εντελώς το ψάρεμα με δίχτυα και να ελέγξει την εφαρμογή του. Δεν υπάρχει χρόνος να γίνει οτιδήποτε άλλο».
«Ούτε μία ακόμη δεν πρέπει να πιαστεί κατά λάθος αν θέλουμε να επανακάμψει ο πληθυσμός τους. Αν σταματήσει να παγιδεύεται κατά λάθος στα μεγάλα δίχτυα, ο πληθυσμός της μπορεί να φτάσει τα επίπεδα του 2008 ως το 2050, και τα επίπεδα του 1997 -567 πλάσματα- το 2075». Και επειδή αυτό σημαίνει δεκαετίες ολόκληρες , «η στρατηγική δε μπορεί να βασίζεται στις αποζημιώσεις. Η αλιεία στην περιοχή θα πρέπει να ξαναρχίσει, με εναλλακτικές μεθόδους. Αυτή είναι η τελική λύση. Ήδη, η κυβέρνηση και μη-κυβερνητικές οργανώσεις έχουν επεξεργαστεί τη μέθοδο για ψάρεμα γαρίδας με ένα μικρό δίχτυ, που δε θα θέτει σε κίνδυνο τη vaquita. Μεξικό και Ηνωμένες Πολιτείες συνεργάζονται για τη διάσωσή της», τονίζει ο Αρμάντο Λεγκορέτα
Η Βακίτα (μεξ.:vaquita- (ισπ:[bakita] Phocoena sinus-μεταφρ: μικρή αγελάδα) είναι από τα σπανιότερα θαλάσσια θηλαστικά και μοιάζει αρκετά με δελφίνι. Ο πληθυσμός της έχει μειωθεί δραματικά λόγω της παράνομης αλιείας στην περιοχή του Κόλπου του Μεξικού, στην Καλιφόρνια.
The vaquita (/vəˈkiːtə/ və-KEE-tə; Phocoena sinus) is a species of porpoise endemic to the northern end of the Gulf of California in Baja California, Mexico. Reaching a maximum body length of 150 cm (4.9 ft) (females) or 140 cm (4.6 ft) (males), it is the smallest of all living cetaceans. The species is currently on the brink of extinction, and currently listed as Critically Endangered by the IUCN Red List; the steep decline in abundance is primarily due to bycatch in gillnets from the illegal totoaba fishery.[4][2]
The vaquita was defined as a species by two zoologists, Kenneth S. Norris and William N. McFarland, in 1958 after studying the morphology of skull specimens found on the beach.[5] It was not until nearly thirty years later, in 1985, that fresh specimens allowed scientists to describe their external appearance fully.[6]
The genus Phocoena comprises four species of porpoise, most of which inhabit coastal waters (the spectacled porpoise is more oceanic). The vaquita is most closely related to Burmeister's porpoise (Phocoena spinipinnis) and less so to the spectacled porpoise (Phocoena dioptrica), two species limited to the Southern Hemisphere. Their ancestors are thought to have moved north across the equator more than 2.5 million years ago during a period of cooling in the Pleistocene.[7][8] Genome sequencing from an individual captured in 2017 indicates that the ancestral vaquitas had already gone through a major population bottleneck in the past, which may explain why the few remaining individuals are still healthy despite the very low population size.[9]
"Vaquita" is Spanish for "little cow".[10]
The smallest living species of cetacean, the vaquita can be easily distinguished from any other species in its range. It has a small body with an unusually tall, triangular dorsal fin, a rounded head, and no distinguished beak. The coloration is mostly grey with a darker back and a white ventral field. Prominent black patches surround its lips and eyes.[11] Sexual dimorphism is apparent in body size, with mature females being longer than males and having larger heads and wider flippers.[8][12] Females reach a maximum size of about 150 cm (4.9 ft), while males reach about 140 cm (4.6 ft).[13] Dorsal fin height is greater in males than in females.[8][12] They are also known to weigh around 27 kg (60 lb) to 68 kg (150 lb). This makes them one of the smallest species in the porpoise family.[14]
Vaquita habitat is restricted to a small portion of the upper Gulf of California (also called the Sea of Cortez), making this the smallest range of any marine mammal species. They live in shallow, turbid waters of less than 150 m (490 ft) depth.[2] Vaquitas inhabit murky warm waters within 26 kilometres (16 mi) of the shoreline since there is high food availability and a strong tidal mix. Since they are able to survive in shallow waters, their triangle-shaped dorsal fin sticks out above water and they are commonly mistaken for dolphins.(Center for Biological Diversity, n.d)
Vaquitas are generalists, foraging on a variety of demersal fish species, crustaceans, and squids, though benthic fish such as grunts and croakers make up most of the diet.[2]
Vaquitas are generally seen alone or in pairs, often with a calf, but have been observed in small groups of up to 10 individuals.[2]
Little is known about the life history of this species. Life expectancy is estimated at about 20 years and age of sexual maturity is somewhere between 3 and 6 years of age.[15] While an initial analysis of stranded vaquitas estimated a two-year calving interval,[16] recent sightings data suggest that vaquitas can reproduce annually.[17] It is thought that vaquitas have a polygynous mating system in which males compete for females. This competition is evidenced by the presence of sexual dimorphism (females are larger than males), small group sizes, and large testes (accounting for nearly 3% of body mass).[16]
Because the vaquita was only fully described in the late 1980s, historical abundance is unknown.[18] Since 1983, all confirmed specimens, records, and sightings of P. sinus were evaluated. There were 45 records of P. sinus that were collected by skeletal remains, photographs, and sightings in 1983.[19] The first comprehensive vaquita survey throughout their range took place in 1997 and estimated a population of 567 individuals.[20] By 2007 abundance was estimated to have dropped to 150.[21] Population abundance as of 2018 was estimated at less than 19 individuals.[22] Given the continued rate of bycatch and low reproductive output from a small population, it is estimated that there are fewer than 10 vaquitas alive as of February 2022.[23][24][25] In 2023, it is still estimated that there are as few as 10 in the wild. [26]
Vaquitas reach sexual maturity from three to six years old. Vaquitas have synchronous reproduction, suggesting that calving span is greater than a year. Their pregnancies last from 10 to 11 months, and vaquita calves are nursed by their mothers for 6-8 months until becoming independent.[27] Vaquitas give birth about every other year to a single calf, usually between the months of February and April.[14][28] Because of their low reproduction rates, long gestation periods and larger species size, vaquitas are considered a K-selected species.[29] K-selected species are more vulnerable to extinction as they cannot repopulate at the rate of r-selected species.[30] Vaquitas are on the brink of extinction because their numbers are few and they cannot replenish their population fast enough to exceed the number of vaquitas dying off.
Anthropogenic effects of a rise in commercial fishing such as accidental bycatch, illegal fishing, and entanglement have been linked to the cause of their decline.[31] Shrimp fishing and gillnets create entanglement issues for the vaquita.[32] Aspects of illegal fishing include open access fisheries and absent fisheries management has correlated towards poaching of the main prey source of the vaquita.[33]
The drastic decline in vaquita abundance is the result of fisheries bycatch in commercial and illegal gillnets, including fisheries targeting the now-endangered Totoaba, shrimp, and other available fish species.[4][34] Despite government regulations, including a partial gillnet ban in 2015 and establishment of a permanent gillnet exclusion zone in 2017, illegal totaoba fishing remains prevalent in vaquita habitat, and as a result the population has continued to decline.[22] Fewer than 19 vaquitas remained in the wild in 2018. Large-mesh gillnets used in illegal fishing for totoaba caused an increase in the rate of loss of vaquitas after 2011.[35]
In 2021, the Mexican government eliminated a "no tolerance" zone in the Upper Gulf of California and opened it up to fishing.[36]
Given their proximity to the coast, vaquitas are exposed to habitat alteration and pollution from runoff. Pesticides present in the water as a result of runoff from agriculture are a threat as they can be ingested by the vaquitas, causing harm and even death. [37] Exposure to toxic compounds has also had a deleterious effect on vaquitas.[38] Bycatch, which is the incidental catch of non-target species in fishing gear, is not only the largest threat to the survival of the vaquita, but to all marine mammals around the world.[39][40] A series of simulations in a 2022 study indicate that the species has a chance to survive and recover if all bycatch is halted, despite the presence of other threats.[41] However, the biggest threat still towards vaquita are fisheries. Northern fishing fleets have had an indirect positive impact mainly on marine mammals, because fishing on predators like sharks reduces its predatory negative impact on those groups. Although the predation of sharks towards vaquita do result in a decline in population and is seen as an alternate threat, northern fishing fleets also negatively impact this small marine mammal because the negative influence of incidental catch is greater than the positive influence of predation reduction by shark fisheries.[42]
Populations that experience a sudden decline in numbers are often more vulnerable to other threats in the future due to a bottleneck of genetic diversity within the reduced population. The reduced gene pool lowers the rate of adaptation and increases the rate of inbreeding. This phenomenon is attributed to the anthropogenic Allee effect, specifically on the end where small population size leads to low species fitness because of a lack of genetic diversity and the potential for inbreeding. Because of their small population size, vaquitas are experiencing a negative Allee effect, attributing to even smaller population growth rates, driving them further into extinction. [43] However, a 2022 study on the genetic diversity of the vaquita suggests that the marine mammal’s historically small population ensures it is unlikely to greatly suffer from inbreeding depression.[41]
Attempts to start a population in captivity have proved to be more threatening to the population than helpful. A November 2017 effort ended up traumatizing and killing one female vaquita, as well as invoking unnecessary stress onto a juvenile.[44] Still, creating a captive population could be used as a last attempt resort to save the species and to further education on vaquitas.[45]
The vaquita is listed as critically endangered on the IUCN Red List, which is only one level above being completely extinct in the wild. It is considered the most endangered marine mammal in the world. The vaquita has been listed as critically endangered by the IUCN Red List of Threatened Species since 1996.[2] The vaquita is at risk of extinction due to its small population size.[31] It was approximated at one point that there were 150 individuals.[21]
The species is also protected under the US Endangered Species Act, the Mexican Official Standard NOM-059 (Norma Oficial Mexicana), and Appendix I of the Convention on International Trade in Endangered Species of Wild Fauna and Flora (CITES).[3]
For a small population such as the vaquita to recover after a severe decline in population size is very difficult. This conservation status is strongly influenced in part of the species reproductive biology. The large amount of unknown surrounding the key reproductive parameters of the vaquita makes understanding its potential for recovery even harder.[2]
The vaquita, is found only in the upper Gulf of California, Mexico area.[46] The vaquita is at risk of extinction due to its small population size.[31] It was approximated at one point that there were 150 individuals left with a 10% annual decline within their population[21] Anthropogenic effects of a rise in commercial fishing such as accidental bycatch, illegal fishing, and entanglement have been linked to the cause of their decline.[31] Shrimp fishing and gillnets create entanglement issues for the vaquita.[32] Aspects of illegal fishing include open access fisheries and absent fisheries management has correlated towards poaching of the main prey source of the vaquita.[33] The swim bladders of the Totoaba macdonaldi are being sold on the black market by cartel for profit.[32]
The Mexican government, international committees, scientists, and conservation groups have recommended and implemented plans to help reduce the rate of bycatch, enforce gillnet bans, and promote population recovery.
Protection efforts throughout Mexico have taken place in order to preserve the population. In 2017, the Government of Mexico created established it as a felony to remove endangered species.[33] Alongside this, the Government of Mexico also made a public agreement to prohibit gillnet use.[33] Efforts are proactive in incentive applications to fisheries in a system of trade-offs that benefit fishermen and the vaquita.[47]
Mexico launched a program in 2008 called PACE-VAQUITA in an effort to enforce the gillnet ban in the Biosphere Reserve, allow fishermen to swap their gillnets for vaquita-safe fishing gear, and provide economic support to fishermen for surrendering fishing permits and pursuing alternative livelihoods.[48] Despite the progress made with legal fishermen, hundreds of poachers continued to fish in the exclusion zone. Poaching continues as the swim bladders of totoaba can sell for anywhere from $20,000 to upwards of $80,000, and they are often referred to as the "cocaine of the sea."[49] A back market for totaba swim bladders has developed fairly recently in China (including Hong Kong). In 2017, poachers received up to US$20,000 for a kilogram of totoaba swim bladders, with some making as much as $116,000 in one day.[50]
The swim bladders of the Totoaba macdonaldi are being sold on the black market by cartel for profit.[32] With continued illegal totoaba fishing, which is largely motivated by sales to the Chinese market where it is used in traditional medicine, and uncontrolled bycatch of vaquitas, the International Committee for the Recovery of the Vaquita (CIRVA) recommended that some vaquitas be removed from the high-density fishing area and be relocated to protected sea pens. This effort, called VaquitaCPR,[51] captured two vaquitas in 2017: One was later released and the other died shortly after capture after both suffered from shock.[52]
Local and international conservation groups, including Museo de Ballena and Sea Shepherd Conservation Society, are working with the Mexican Navy to detect fishing in the Refuge Area and remove illegal gillnets.[48] In March 2020, the U.S. National Marine Fisheries Service (NMFS) announced a ban on imported Mexican shrimp and other seafood caught in vaquita habitat in the northern Gulf of California.[53]
In response to the dire circumstances facing the vaquita as by-catch of the illegal totoaba trade, in 2017 Earth League International (ELI) commenced an investigation and intelligence gathering operation called Operation Fake Gold, during which the entire illicit totoaba maw (swim bladder) international supply chain, from Mexico to China, has been mapped and researched. Thanks to the confidential data that ELI shared with the Mexican authorities, in November 2020, a series of important arrests were made in Mexico.[54]
To date, efforts have been unsuccessful in solving the complex socioeconomic and environmental issues that affect vaquita conservation and the greater Gulf of California ecosystem. Necessary action includes habitat protection, resource management, education, fisheries enforcement, alternative livelihoods for fishermen, and raising awareness of the vaquita and associated issues.[2] Jaramillo-Legorreta, et al., stated in 2007 that captive breeding programs were not a viable option for saving the species from extinction.[55]
The Secretariat of Environment and Natural Resources (SEMARNAT) announced on February 27, 2021, that it may reduce the protected area for the vaquita in the Sea of Cortés as there are only ten of the porpoises left and it may never recuperate its historical range.[56]
Beginning in July 2022, the Mexican government placed 193 concrete blocks in the Gulf of California no-tolerance zone, intended to allow the detection of nets by acoustic sonar and prevent further entrapment of vaquitas.[57]
Protection efforts throughout Mexico have taken place in order to preserve the population. In 2017, the Government of Mexico created established it as a felony to remove endangered species.[33] Alongside this, the Government of Mexico also made a public agreement to prohibit gillnet use.[33] Efforts are proactive in incentive applications to fisheries in a system of trade-offs that benefit fishermen and the vaquita.[47]
Creating protected areas is always an option for conservationists, but because the vaquita's range is so small, there would be no use in trying to establish habitat corridors. One option for conservationists could be trying to create buffer zones near the coast in which pesticides harmful to vaquitas are restricted or even unavailable in order to enhance the protection value of the vaquita's range.
Roughly 80% of shrimp caught in the northern end of the Gulf of California, which has a high aquatic mammal bycatch rate, is consumed in the United States. As such, U.S. consumers of this shrimp are likely contributing to the vaquita extinction crisis. The Marine Animal Protection Act of 1972, which forbids foreign fishers from exporting seafood with high levels of marine mammal bycatch, may allow for better efforts to preserve endangered vaquitas.[58]
The vaquita (/vəˈkiːtə/ və-KEE-tə; Phocoena sinus) is a species of porpoise endemic to the northern end of the Gulf of California in Baja California, Mexico. Reaching a maximum body length of 150 cm (4.9 ft) (females) or 140 cm (4.6 ft) (males), it is the smallest of all living cetaceans. The species is currently on the brink of extinction, and currently listed as Critically Endangered by the IUCN Red List; the steep decline in abundance is primarily due to bycatch in gillnets from the illegal totoaba fishery.
La Vakito aŭ en hispana vaquita [baKIta] (Phocoena sinus) aŭ Kalifornia foceno estas rara specio de porkoceto. Ĝi estas endemia de la norda parto de la Golfo de Kalifornio. La ĉirkaŭkalkulita nombro de individoj falis sub 100 en 2014, kio metis ĝin sub tuja danĝero de formorto.[2][3] Ekde la Blanknaĝila delfeno (Lipotes vexillifer) supozeble iĝis formortinta en 2006,[4] la vakito prenis la titolon de plej endanĝerita cetaco en la mondo.[5]
La vorto "vaquita" [baKIta] estas hispana por malgranda bovo. Aliaj nomoj estas cochito [koĈIto], dezerta foceno, Kalifornigolfa foceno, kaj golfa foceno.
La Vakito aŭ en hispana vaquita [baKIta] (Phocoena sinus) aŭ Kalifornia foceno estas rara specio de porkoceto. Ĝi estas endemia de la norda parto de la Golfo de Kalifornio. La ĉirkaŭkalkulita nombro de individoj falis sub 100 en 2014, kio metis ĝin sub tuja danĝero de formorto. Ekde la Blanknaĝila delfeno (Lipotes vexillifer) supozeble iĝis formortinta en 2006, la vakito prenis la titolon de plej endanĝerita cetaco en la mondo.
La vorto "vaquita" [baKIta] estas hispana por malgranda bovo. Aliaj nomoj estas cochito [koĈIto], dezerta foceno, Kalifornigolfa foceno, kaj golfa foceno.
La vaquita marina o cochito (Phocoena sinus) es una especie de cetáceo odontoceto de la familia Phocoenidae, una de las siete especies de marsopa. Mide 150 cm de largo y pesa hasta 50 kg. Tiene una distribución muy restringida.También es considerada una especie endémica de México en Baja California. Sus poblaciones han disminuido durante las pasadas décadas al punto de ser considerada en grave peligro de extinción. En el 2015, la población total era de noventa y siete individuos. En 2017 perdió el 67% de su población, quedando con menos de cuarenta individuos. A finales de 2018 y principios de 2019, se estimaba la existencia de entre diez y quince. Según WWF se está extinguiendo.[2] Se han puesto en marcha medidas de conservación, pero la especie se considera en peligro inminente de extinción.[3][4] El 18 de octubre de 2017 fue rescatada una vaquita marina de seis meses de edad; sin embargo, fue devuelta al mar por recomendación de los veterinarios expertos, quienes consideraron que la cría no podía estar separada de su madre.[5] El 10 de noviembre de ese mismo año, científicos del Programa VaquitaCPR dieron a conocer resultados de operaciones en campo. Reportaron el avistamiento de individuos en ocho de trece días de labor en el mar. Registraron treinta y dos avistamientos, incluyendo probables individuos repetidos en el curso de un día. Es importante aclarar que estos avistamientos no representan un estimado de la población de vaquitas. Los eventos de avistamientos incluyeron de una a tres vaquitas a la vez, con promedio de dos vaquitas por grupo.[6] En marzo de 2018, la situación se ha vuelto crítica y, según Andrea Crosta, de la organización protectora de animales "Elephant Action League", solamente se han podido detectar doce individuos nadando en el golfo de California, junto a la península de Baja California.[7]
Es un cetáceo endémico de aguas mexicanas que habita en la reserva de la biósfera del alto golfo de California. La vaquita marina es uno de los cetáceos más pequeños del mundo. Así, en ningún otro sitio del mundo existe este sorprendente animal de 150 cm. que pesa hasta 50 kg. Una característica en esta especie es la apariencia sobresaliente de los labios. La parte superior del cuerpo es gris oscuro, la parte inferior es casi blanca o gris claro.[8] Las aletas son proporcionalmente más grandes que en otras marsopas. Esta enigmática especie es muy tímida, y no salta como los delfines en la superficie del mar, sino simplemente emerge algunos segundos para tomar aire. Sumado a ello, la pesca con redes de "enmalle", lo que ha ocasionado que la vaquita marina se encuentre muy cerca de la extinción. Por lo que ver un espécimen vivo de la vaquita marina es casi imposible.
Las vaquitas utilizan sonidos agudos para comunicarse entre sí (ecolocación) y para navegar en sus hábitats. Por lo general nadan y se alimentan a un ritmo pausado. Las vaquitas evitan acercarse a los barcos, suben a respirar lentamente y luego desaparecen de manera rápida. Estar ausentes en la superficie hace que sea difícil observarlas. Las vaquitas están generalmente solas, a menos que estén acompañadas de una cría,[9] siendo menos sociales que otras especies de delfines. Las vaquitas pueden ser muy competitivas durante su etapa de apareamiento.[10] Es la única especie perteneciente a la familia de las marsopas que vive en aguas calientes.[11] Las vaquitas son depredadores no selectivos.[12]
Como otras Phocoena, las vaquitas se suelen ver solas; si están juntas generalmente es en grupos pequeños de dos o tres integrantes y pocas veces en grupos de ocho a diez.
Las vaquitas suelen buscar alimento cerca de las lagunas. Las diecisiete especies encontradas en el estómago de las vaquitas pueden ser catalogados como demersales o bentónicos especies que habitan en aguas poco profundas en el alto golfo de California. Las vaquitas son depredadores no selectivos de peces y calamares en esta área. Algunas de las presas más comunes son corvinas y truchas.[13] Como otros cetáceos las vaquitas puede localizar a su presa, también les es posible localizar a su presa siguiendo los sonidos de sus movimientos.[1]
Se sabe poco acerca del ciclo de vida de las vaquitas. Los científicos siguen investigando muchas cosas, tales como su edad de maduración sexual, longevidad, ciclo de reproducción sexual y su interacción. Se han hecho suposiciones pero se necesita más investigación para establecer valores concretos, muchas de estas han sido estimadas debido al estudio de vaquitas que han sido abandonadas o atrapadas en las redes, otras se basan en investigaciones de otras especies de marsopas similares a la vaquita.
Se cree que las vaquitas viven aproximadamente veinte años en condiciones ideales.[14][15] Las vaquitas alcanzan su madurez sexual a los tres años, la reproducción ocurre durante finales de primavera o principios de verano, su periodo de gestación es de diez a once meses. Tienen reproducción estacional y llegan a tener una cría en marzo. El periodo entre nacimientos es entre uno y dos años, las crías son amamantadas alrededor de seis a ocho meses hasta que son capaces de valerse por sí mismas.[16]
Esta marsopa es endémica del extremo septentrional del golfo de California o mar de Cortés.[17] Las vaquitas marinas viven en lagos poco profundos a lo largo de la costa, tanto que su espalda llega a sobresalir de la superficie del agua. La mayoría de las veces, la vaquita ha sido vista entre los 11-50 m de profundidad a unos 11-25 km desde la costa, sobre fondos de limo y arcilla, rara vez visto más allá de 30 km de la costa. Las vaquitas tienden a escoger hábitats con aguas turbias, porque poseen un alto contenido de nutrientes.[1] Estos nutrientes ayudan a atraer pequeños peces, calamares y crustáceos que les sirven de alimento. Ellas son capaces de resistir las altas temperaturas del golfo de California.
La vaquita marina se considera en el más alto riesgo de extinción de ciento veintinueve especies de mamíferos marinos.[18] La vaquita se encuentra clasificada como una de las cien especies de mamíferos del mundo en Evolutionarily Distinct and Globally Endangered (EDGE).[8] La vaquita es evolutivamente distinta y no tiene parientes cercanos. Estos animales representan uno de los tres que son prioritarios para hacer campañas de conservación. El EDGE of Existence Programme es un programa que hace el esfuerzo por la conservación de las especies en peligro. El gobierno de Estados Unidos ha listado a la vaquita bajo la Ley de Especies Amenazadas ('Endangered Species Act). La Unión Internacional para la Conservación de la Naturaleza y Convención sobre el Comercio Internacional de Especies Amenazadas de Fauna y Flora Silvestres la incluyen en la categoría de máximo peligro de extinción.
Se han puesto en marcha varias medidas, y organizaciones como el Comité Internacional para la Recuperación de la Vaquita realizan estrategias y acciones para salvar a este mamífero. Como se comenta: «Salvar al único cetáceo endémico de México, es un problema de toda la nación». La reserva donde se encuentra va desde San Felipe en Baja California, hasta Puerto Peñasco en Sonora.
La mayor amenaza es el uso indiscriminado de redes de enmalle para la pesca "pasiva" (chinchorros) intentando atrapar totoabas, el cual es un pez grande, que también se encuentra en peligro de extinción, y se localiza en el golfo de México. El comercio del pez totoaba (Totoaba macdonaldi) se debe a que su vejiga natatoria es muy apreciada en China.
En 1997 la población de vaquitas era de quinientas sesenta y siete.[17] En el año 2000 se registró que el número de ejemplares estaba entre 150 y 300.[19][20] La depresión endogámica podría empezar a afectar la adaptabilidad de la especie. En el 2014 la población se estimó en cien individuos.[3] La recomendación que daban era prohibir el uso de redes de enmalle para hacer prosperar la recuperación de la vaquita marina. Según el comité, la población está disminuyendo a un ritmo del 18,5% anual y se necesitan, urgentemente, medidas adicionales para salvar la especie. Estas pueden ser la aplicación de la prohibición de la pesca con redes de enmalle en todo el hábitat de la vaquita marina, la adopción de medidas para eliminar la pesca ilegal de la totoaba y, con la ayuda de los EE.UU. y China, detener el comercio de las vejigas natatorias de la totoaba.[3][4]
El 16 de abril de 2015, el presidente de México, Enrique Peña Nieto, anunció un programa para el rescate y la conservación de la vaquita y la totoaba, el cual incluye vedas y apoyo económico a los pescadores de la zona.[21]
Para el rastreo espacial y conductual de las especies, actualmente se utiliza el análisis de isótopos, principalmente de Carbono y Nitrógeno.[22] Estos sirven para la construcción de movimientos, distribución, uso de hábitat y conductas alimenticias.[23] Esta técnica permite generar las redes tróficas de las especie además de ubicarlas espacialmente, generando ISOMAPAS.
La vaquita marina se encuentra en el quinto nivel trófico, teniendo en cuenta los sedimentos de C y N. Anteriormente se creía que su alimentación era especializada,[24] es decir, de poca amplitud trófica. Recientemente se ha demostrado la diversidad de alimentos en la especie.
P. sinus se alimenta de especies pelágicas y bentónicas (Post, 2002) Pese a que el cetáceo se alimenta en un 87.5% de peces óseos de gran tamaño, seguidos por calamares (37.5%) y como componentes incidentales los crustáceos (12.5%) (Pérez-Cortés, 1996; Findley y Nava, 1996). El aporte de las especies bentónicas a la dieta de la vaquita es de gran importancia según los resultados del valor de δ13C (-12.1‰±0.7‰) (Rodríguez, 2013). Lo cual reafirma la importancia de mantener las condiciones ambientales exactas para la especie.
Como depredador tope, se define a su nicho ecológico alto en supervivencia, pero su genética y los impactos socio-ambientales en escalas regionales y globales han condenado a la vaquita marina a su casi extinción. Sin embargo, recientemente diversos periódicos han escrito notas con encabezados optimistas. Mencionando el nacimiento de 3 vaquitas más, según Lorenzo Rojas (2017), coordinador del proyecto para la preservación de esta especie.
El sustento de las áreas de conservación se debe al análisis del hábitat de los depredadores.[25] En este caso la vaquita marina se ha caracterizado su hábitat espacial y ambiental.[26] Prefiriendo las mareas y meses fríos. Lo cual para escenarios de cambio climático es clave en la reproducción y desarrollo de la especie. Desde los primeros niveles en la cadena trófica de la vaquita marina, se encuentra que desde δ13C y δ15N la abundancia del fitoplancton depende de la temperatura y batimetría (ibídem).
Actualmente, esta especie está en peligro de extinción y según informes recientes sólo quedan treinta individuos, por lo que se estima que para 2021 la especie podría quedar extinta.[27] Esto se debe a que la vaquita queda atrapada en redes de enmalle ilegales, usadas para capturar al pez totoaba; especie en peligro de extinción y con alto valor en el mercado asiático, debido a que existen mitos en cuanto a sus propiedades.
Se han realizado estudios en el golfo de Santa Clara, uno de los tres puntos en los que viven las vaquitas marinas, dichos estudios indican que las redes de enmalle causan alrededor de treinta y nueve muertes de vaquitas marinas al año. Lo cual representa el 17 % de la población total dentro de este golfo.[28]
Aun así si se prohíbe el uso de las redes de enmalle en las áreas de refugio de la vaquita marina, la cual contiene el 50 % del hábitat de la vaquita, la población seguirá en declive, lo cual sugiere que una completa prohibición del uso de redes de enmalle podría ser la solución para preservar a la vaquita marina.[29]
Otras posibles amenazas son las alteraciones y contaminación del hábitat. El hábitat de la vaquita es pequeño y el suministro de alimento en el ambiente marino es afectado por la calidad y el nivel de nutrientes. El represamiento del río Colorado ha reducido el caudal de agua dulce aportada al golfo, lo cual es peligroso para la vaquita.[14] Además el uso de pesticidas tratados con cloro podría tener un efecto perjudicial. A pesar de estos posibles problemas, la mayoría de los cuerpos recuperados de las vaquitas no muestran signos de adelgazamiento o de estresantes ambientales, lo que implica que el declive de la población se debe mayormente a la pesca accidental.
Aunque la mayor causa de mortalidad de la vaquita marina es la pesca accidental con redes de enmalle, los nuevos problemas que surgen hasta que la recuperación en la población de la vaquita marina sea cada vez más difícil.[cita requerida]
Con menos individuos en el hábitat habrá menos contacto entre diferentes sexos y en consecuencia la reproducción será menor. Lo cual ha reducido la variabilidad genética y genera un efecto de cuello de botella. Cuando esto ocurre los genes recesivos y dañinos se manifiestan, sobre todo en los recién nacidos. Además disminuye la adaptabilidad de las futuras generaciones.[cita requerida]
Debido a la considerable reducción del número de individuos de vaquita marina, el gobierno mexicano ha realizado múltiples esfuerzos de conservación de la vaquita marina, desde hace aproximadamente cuarenta años. El biólogo Fernando Rosales es uno de los primeros investigadores en centrarse en los estudios de las pesquería de Totoaba y Vaquita Marina en México.[30]
Así mismo esta preocupación va más allá de las fronteras y capacidades del gobierno nacional, por lo que se han involucrado distintas organizaciones ambientalistas, además de políticas de conservación internacionales.
En la década de 1980 se realizaron distintos estudios en mastozoología en el Alto Golfo de California. Los resultados demostraron que el número de individuos de vaquita marina atrapadas en las redes agalleras de la zona, estaba aumentando. Esta situación impactó en los grupos conservacionistas nacionales e internacionales, y atrajo la atención mundial hacia la vaquita marina.
Aproximadamente diez años después, la especie fue declarada en peligro de extinción, y catalogada como uno de los mamíferos marinos con alta prioridad en conservación, por la Comisión Internacional Ballenera.
En 1992 una crisis económica afectó a los pescadores ribereños de Sonora y Baja California.[31] La pesca de camarón tuvo un decrecimiento, lo que generó disputas entre los pescadores locales. Las comunidades pesqueras exigían a las autoridades federales una solución que incluyera una mejora en la normatividad, para regular la extracción y asegurar la recuperación de los recursos pesqueros.[32]
Los instrumentos con mayor impacto en la conservación de la vaquita marina han sido la Reserva de la Biosfera, y el Programa de Acción para la Conservación de la vaquita marina (PACE vaquita). En su implementación intervienen varias instituciones gubernamentales, como son CONANP, PROFEPA, SAGARPA y CONAPESCA.
Fue establecida por decreto presidencial en junio de 1993, y su Primer Programa de Manejo publicado tres años después Su objetivo es “Conservar y proteger los ecosistemas representativos de la región, la biodiversidad, los procesos evolutivos, los hábitats de reproducción, desove, migración y alimentación de especies marinas de importancia ecológica y comercial y, sobre todo, las especies endémicas y/o en peligro de extinción como la vaquita y la totoaba”.[33]
No obstante, los esfuerzos de la Reserva de la Biósfera se han visto obstaculizados por: el presupuesto federal destinado es insuficiente; limitada disponibilidad de servidores públicos como inspectores, personal técnico, personal operativo; artes de pesca propias de la región; vedas y decisiones externas que impactan en el manejo de los recursos naturales.[34]
Es un instrumento de política pública del gobierno federal que surge de la necesidad de prioritaria a nivel mundial para preservar la vaquita marina. Su objetivo es promover la protección y conservación de la especie y su hábitat. Es también una respuesta a la gran presión por parte de grupos ambientalistas entre ellos: Centro Mexicano de Derecho Ambiental (CEMDA), Defenders of Wildlife, Greenpeace y el Comité Internacional para la Recuperación de la Vaquita Marina (CIRVA).[34]
Para lograr sus objetivos PACE-vaquita apuesta por la reconversión tecnológica y productiva de la región del Alto Golfo de California. Así mismo, pretende implementar una pesca de camarón de bajo impacto ambiental, para permitir la recuperación de la población de vaquita marina.[35] Estas acciones fueron tomadas por la relación encontrada entre las viejas artes de pesca y la captura incidental de vaquita marina.
Los apoyos de este programa se realizan en el área de la Reserva de la Biósfera del Alto Golfo de California y Delta del Río Colorado. De acuerdo con datos oficiales, el presupuesto ejercido fue de $37,246,468.00. El 0.2% de las acciones realizadas fueron enfocadas a proyectos de reconversión productiva, el 10,4% a reconversión tecnológica, 12,7% en actividades de pesca responsable de camarón, 8,4% para suspensión de pesca de camarón con chinchorro de línea y 68,3% en actividades de conservación de la biodiversidad. Para recibir un apoyo era necesario contar con un permiso vigente expedido por CONAPESCA.[36]
Finalmente, se ha documentado que la presencia del PACE mejoró la regulación de la actividad pesquera en la región del Alto Golfo de California.[cita requerida]
Fue establecida en 2005, y establece las condiciones de conservación y manejo a las que deberán sujetarse las obras y actividades que se realicen en el área de refugio establecida (DOF 29-12-2005). Sus objetivos coinciden con los establecidos para la Reserva de la Biósfera del Alto Golfo de California y Río Delta Colorado.
Este programa pretende ser integrador, por lo que se formuló partiendo de un diagnóstico socioeconómico, pesquero, y de la situación actual de la vaquita. Entre sus estrategias se encontraban los subsidios, los cuales fueron otorgados a pobladores de San Felipe, Santa Clara y Puerto Peñasco. De esta forma se buscaba impulsar actividades de conservación de la biodiversidad, la transformación de artes de pesca y el desarrollo de procesos productivos alternativos.
En el ámbito internacional, las acciones llevadas a cabo en pro de la protección y conservación de Vaquita son, principalmente, su incorporación como especie en la categoría de máximo peligro de extinción en la lista roja de la UICN en 1978;[37] así como su inserción al ESA del gobierno estadounidense en la categoría de especie amenazada.
Por otro lado, se suman a la lista de acciones internacionales, los acuerdos y planes bilaterales y trilaterales entre los países involucrados. Por ejemplo, la creación y puesta en marcha en 2008 de los planes PAANC y NACAPs. Así como la aprobación del resolutivo en 2007 por parte de la CBI; en el cual exhorta a México a intensificar los esfuerzos e invita los países del mundo a brindar apoyo a México, desde la asistencia financiera, así como en la técnica, en monitoreo y en investigación, con la intención de reducir a cero la captura incidental de vaquita.[38]
Se debe agregar que, recientemente en septiembre de 2017, se llevó a cabo la Reunión Trilateral China, Estados Unidos y México sobre el combate al tráfico ilícito de pescado Totoaba Macdonaldi en Ensenada Baja California, organizada por SEMARNAT. En la cual se establecieron los siguientes acuerdos:[39]
En la actualidad, la mayoría de los ecosistemas perjudicados presentan cambios en sus características bióticas y pérdida de biodiversidad debido a acciones humanas. Las principales actividades que amenazan dicha biodiversidad son: el cambio de uso de suelo, el crecimiento de la infraestructura urbana y la sobreexplotación de los recursos naturales.[40] Hasta el 2012, en el mundo se han descrito alrededor de 1.7 a 2 millones de especies de las cuales 19,817 están dentro de alguna categoría de riesgo.[40]
En México, se enlistan 2,486 especies en alguna categoría de riesgo según la NOM-059-SEMARNAT-2010. Siendo la pesca y la caza furtiva, las principales fuentes de pérdida de biodiversidad. Un ejemplo de esto, es la actual disminución en los individuos de la Vaquita Marina.
Ante los efectos del cambio climático, la mayoría de las especies tiene que migrar hacia zonas donde la temperatura y precipitaciones sean favorables, así mismo, tienen que competir con otras especies ya establecidas. Estos desplazamientos y competencias podrían, en algunas áreas naturales protegidas, determinar espacios diferentes de los que inicialmente se pretendían proteger.[41] En algunos casos, los efectos del cambio climático sobre las áreas protegidas se ven incrementados por factores de origen antropogénico.[42]
La vaquita marina cuenta con un hábitat pequeño y un suministro de alimento que depende del nivel de nutrientes en el agua. Una de las amenazas a su supervivencia es el represamiento del río Colorado, que ha ocasionado la reducción del caudal de agua dulce aportada al golfo.[43] A pesar de este problema, la mayoría de los cuerpos recuperados de las vaquitas no han mostrado signos de adelgazamiento o malnutrición, lo que implica que la disminución en la población se debe mayormente a la pesca accidental[44]
Al reducir el número de individuos en el hábitat, lo hará también el contacto entre diferentes sexos y en consecuencia la reproducción será menor. Lo cual disminuirá la variabilidad genética y generará un efecto de cuello de botella. Si esto sucede, los genes recesivos se manifiestan en los recién nacidos, disminuyendo la capacidad adaptativa.
Como consecuencia del calentamiento global, las temperaturas óptimas para la supervivencia de la vaquita marina serán afectadas. Para este análisis, se consideró el escenario de Caminos de Concentración Representativos 4.5 (RCP por sus siglas en inglés) generado por el Panel Intergubernamental de Cambio Climático (IPCC por sus siglas en inglés) el cual considera un aumento y efecto medio de las emisiones de carbono. Siendo así, la zona del Golfo Alto aumentará su temperatura anual alrededor de 2° C en un ensamble de futuro cercano (año 2030).
También se utilizó la plataforma web del Instituto Nacional de Ecología y Cambio Climático (INECC) el cual contiene cuatro modelos de circulación general y ensamble ponderado REA, generando escenarios de cambio climático regionales para estudios de impactos, vulnerabilidad y adaptación.[45]En el mapa vectorial generado por esta plataforma, se muestra la variación regional de las temperaturas máximas en un futuro cercano hasta 2030, evidenciando la amenaza para la supervivencia de vaquita marina.
.jpg)
|url= incorrecta con autorreferencia (ayuda). Wikipedia, la enciclopedia libre. 14 de septiembre de 2021. Consultado el 14 de septiembre de 2021. La vaquita marina o cochito (Phocoena sinus) es una especie de cetáceo odontoceto de la familia Phocoenidae, una de las siete especies de marsopa. Mide 150 cm de largo y pesa hasta 50 kg. Tiene una distribución muy restringida.También es considerada una especie endémica de México en Baja California. Sus poblaciones han disminuido durante las pasadas décadas al punto de ser considerada en grave peligro de extinción. En el 2015, la población total era de noventa y siete individuos. En 2017 perdió el 67% de su población, quedando con menos de cuarenta individuos. A finales de 2018 y principios de 2019, se estimaba la existencia de entre diez y quince. Según WWF se está extinguiendo. Se han puesto en marcha medidas de conservación, pero la especie se considera en peligro inminente de extinción. El 18 de octubre de 2017 fue rescatada una vaquita marina de seis meses de edad; sin embargo, fue devuelta al mar por recomendación de los veterinarios expertos, quienes consideraron que la cría no podía estar separada de su madre. El 10 de noviembre de ese mismo año, científicos del Programa VaquitaCPR dieron a conocer resultados de operaciones en campo. Reportaron el avistamiento de individuos en ocho de trece días de labor en el mar. Registraron treinta y dos avistamientos, incluyendo probables individuos repetidos en el curso de un día. Es importante aclarar que estos avistamientos no representan un estimado de la población de vaquitas. Los eventos de avistamientos incluyeron de una a tres vaquitas a la vez, con promedio de dos vaquitas por grupo. En marzo de 2018, la situación se ha vuelto crítica y, según Andrea Crosta, de la organización protectora de animales "Elephant Action League", solamente se han podido detectar doce individuos nadando en el golfo de California, junto a la península de Baja California.
Kalifornia pringel (Phocoena sinus) on pringellaste sugukonda kuuluv veeimetaja, üks haruldasemaid vaalalisi maailmas.
Teda on järele jäänud vaid 20–30 isendit [viide?] ning ta elab ainult Kalifornia lahe põhjaosas.
Kalifornia pringlitel on helepruun selg, roosakasvalge kõht, mustad loivad ja must suu. Noored pringlid on tumedamad kui täiskasvanud.
Kalifornia pringlid on kuni 1,4 m pikad ja kaaluvad kuni 30–55 kg. Vastsündinud Kalifornia pringlid on 70–80 cm pikad ja kaaluvad 7–8 kg.[viide?]
Nad elavad tavaliselt üksikuna või paarides, harva on neid kohatud ka gruppides, kuhu kuulub 10–12 pringlit.
Kalifornia pringlid toituvad väikestest merepõhjas elavatest kaladest ja kalmaaridest.
Neid aetakse tihti segamini afaliinidega. Kalifornia pringlid sukelduvad kuni 50 m sügavusele.
Pojad sünnivad harilikult veebruaris või märtsis ning jäävad emaga kokku vähemalt 18 kuuks.
Kalifornia pringlite eluiga on 21–38 aastat.
Kalifornia pringel (Phocoena sinus) on pringellaste sugukonda kuuluv veeimetaja, üks haruldasemaid vaalalisi maailmas.
Teda on järele jäänud vaid 20–30 isendit [viide?] ning ta elab ainult Kalifornia lahe põhjaosas.
Phocoena sinus Phocoena generoko animalia da. Artiodaktiloen barruko Phocoenidae familian sailkatuta dago. 2015ean, bere populazioa 97 aleko zen. Honen ondorioz, kontserbazio-neurriak abiarazi dira. Hala ere, espeziea desagertzeko berehalako arriskuan dago.
Zetazeo bat da eta Kaliforniako golko altuaren biosferaren erreserban bizi den animalia bat da. Itsas vaquita munduko zetazeo txikienetako bat da. 150 cm eta 50 kg pisatzen duen animalia harrigarri hau ez dago beste munduko inongo lekutan. Mota honetako ezaugarria nagusiena, ezpainen itxura nabarmena da. Gorputzeko goialdea gris iluna da, behealdea argia da ia zuri edo grisa. Espezie misteriotsu hau oso lotsatia da, eta ez du saltatzen izurdeak bezala itsasoko azalean, baizik eta bakarrik urgaineratzen da airea hartzeko segundo batzuetan.
Vaquitak elikagaia bilatu ohi dute urmaeletatik hurbil. Vaquitak harrapari ez selektiboak dira eta arrainak eta txibiak harrapatzen dituzte. Harrapakin ohikoenetako batzuk corvinak eta amuarrainak. Beste zetazeo batzuk bezala vaquitak bere harrapakinak aurki ditzake. Aurkitzea posiblea zaio ere bere harrapakinaren mugimenduetako soinuei jarraituz.
Itsas vaquitaren habitata Kaliforniako golkoaren mugan eta Cortésen itsasoan dago. Itsas vaquitak kostaldean zeharreko aintzira arre eta ez hain sakonetan bizi dira. Haiek 30 metro sakontasun baino gehiagotara gutxitan igeri egiten dute eta aintzira ez hain sakonetan bizi izateagatik ezagutzen dute. Gehienetan vaquita 11 batzuetarako sakontasun 11-50 metroen artean ikusi da. Kostaldetik 25 kilometro, lohi-hondoen eta [[buztinaren gainean. Vaquitak joera dute, mantenugai-eduki altua daukatelako, habitatak ur arreekin aukeratzeko. Mantenugai hauek laguntzen dute arrain txikiak, txibiak eta elikagai gisa balio dieten krustazeoak erakartzen. Haiek tokitik bizi diren tenperaturak jasateko gai dira.
Phocoena sinus Phocoena generoko animalia da. Artiodaktiloen barruko Phocoenidae familian sailkatuta dago. 2015ean, bere populazioa 97 aleko zen. Honen ondorioz, kontserbazio-neurriak abiarazi dira. Hala ere, espeziea desagertzeko berehalako arriskuan dago.
Kalifornianpyöriäinen eli vaquita (Phocoena sinus) on pienikokoinen, äärimmäisen uhanalainen pyöriäislaji.[1] Vuoden 2016 lopulla niitä arveltiin olevan jäljellä vain 30 yksilöä.[2] Laji uhkaa kuolla sukupuuttoon kahdessa vuodessa. Nisäkäsnimistötoimikunta on ehdottanut, että lajin suomenkieliseksi nimeksi vaihdettaisiin bajanpyöriäinen.[3]
Kalifornianpyöriäinen on pienin pyöriäislaji. Se voi kasvaa puolitoista metriä pitkäksi. Selkäpuoli on tummanharmaa, vatsa lähes valkea. Naaras on hiukan isompi kuin koiras. Poikasella on valkeita pilkkuja evissään.[4]
Kalifornianpyöriäinen on Kalifornianlahden endeeminen laji.[5] Sitä tavataan harvoin yli 30 metrin syvyydessä.
Kalifornianpyöriäinen syö kalaa ja mustekaloja.
Kalifornianpyöriäinen tulee ilmeisesti sukukypsäksi kolmen-kuuden vuoden iässä. Kiima-aika alkaa huhtikuun puolivälissä ja jatkuu toukokuulle. Tiineys kestää kymmenen kuukautta.[4]
Kalifornianpyöriäinen eli vaquita (Phocoena sinus) on pienikokoinen, äärimmäisen uhanalainen pyöriäislaji. Vuoden 2016 lopulla niitä arveltiin olevan jäljellä vain 30 yksilöä. Laji uhkaa kuolla sukupuuttoon kahdessa vuodessa. Nisäkäsnimistötoimikunta on ehdottanut, että lajin suomenkieliseksi nimeksi vaihdettaisiin bajanpyöriäinen.
Vaquita
Le Marsouin du golfe de Californie, ou Marsouin du Pacifique (Phocoena sinus)[1] est une espèce de marsouins[2] en danger critique d'extinction (il n'en resterait qu'une dizaine d'individus[3]). Elle fait partie de la liste des 100 espèces les plus menacées au monde établie par l'UICN en 2012.
La première cause de mortalité est l'étouffement à la suite du piégeage dans des filets de pêches illégaux[2] notamment utilisés par des pêcheurs de totoaba (poisson, également en voie d'extinction, prisé dans la médecine traditionnelle chinoise et vendu dans les marchés noirs de Chine jusqu'à 3 500 euros le kg par les braconniers[4]).
Le marsouin du golfe de Californie mesure environ 1,50 m et pèse en moyenne 48 kg[5]. Son corps gris est plus foncé sur le dos que sur le ventre ainsi qu'autour des yeux et de la bouche. La femelle donne le jour à un petit tous les deux ans ne mesurant que de 70 à 80 cm de long qu'elle allaite plusieurs mois[5].
Son mode de vie est très mal connu. Il vit, souvent seul, dans des eaux peu profondes (moins de 40 m) où il se nourrit de poissons et de calmars, qu'il repère par écholocation près du fond ou sur le sol marin[5].
Comparaison de la taille de Phocoena sinus avec l'homme
Aileron.
Cette espèce est endémique du nord du golfe de Californie (mer de Cortés)[6] et ne semble jamais avoir été élevée en captivité[4].
L'habitat du marsouin du golfe de Californie se limite à la région du nord du golfe de la Californie ou mer de Cortés. Le mammifère vit près de la côte, dans les eaux sombres et peu profondes des lagunes. Il nage rarement à plus de 30 mètres de profondeur et peut survivre dans des lagunes si peu profondes que son dos en émerge. Le marsouin du golfe de Californie est le plus souvent aperçu dans les eaux de 11 à 50 mètres, sur fond de limon et de glaise, à une distance de 11 à 25 kilomètres de la côte. Il a tendance à préférer les eaux turbides, car elles ont une plus forte teneur en nutriments. Cette teneur en nutriment est importante, car elle attire les petits poissons, les calmars et les crustacés dont il se nourrit. Le marsouin du Golfe de Californie résiste aux fluctuations de température propres aux eaux turbides et peu profondes des lagunes.
Il s'agit d'un des animaux marins les plus vulnérables[5], et du mammifère marin considéré en 2017 comme le plus menacé au monde[2].
Le recensement basé sur un sondage acoustique qui a compté les bruits de cliquetis de ces animaux l'été 2016 (publié en février 2017) fait état d'une population de moins de trente individus[7] (pour une population d'environ 600 individus dix ans plus tôt[8]).
En 2022 il ne resterait qu'une dizaine de vaquitas. La principale cause de son extinction est la pêche du totoaba, un poisson qui comme lui vit dans la mer de Cortès et dont la vessie se vend des milliers d'euros en Asie pour des prétendues vertus aphrodisiaques[9]. Sa pêche a par conséquent attiré des cartels mexicains comme le cartel de Sinaloa. Ceux-ci pratiquent une pêche intensive et non-sélective en utilisant le filet dérivant qui décime de nombreuses espèces parmi lesquelles le vaquita[10],[11],[12].
Le gouvernement mexicain a créé un sanctuaire dans la mer de Cortés où vit le vaquita ; la pêche y est interdite, mais les braconniers continuent de pêcher dans cette zone. Seule l'ONG Sea Shepherd est présente sur le terrain pour faire respecter la loi[13].
Vaquita
Le Marsouin du golfe de Californie, ou Marsouin du Pacifique (Phocoena sinus) est une espèce de marsouins en danger critique d'extinction (il n'en resterait qu'une dizaine d'individus). Elle fait partie de la liste des 100 espèces les plus menacées au monde établie par l'UICN en 2012.
La première cause de mortalité est l'étouffement à la suite du piégeage dans des filets de pêches illégaux notamment utilisés par des pêcheurs de totoaba (poisson, également en voie d'extinction, prisé dans la médecine traditionnelle chinoise et vendu dans les marchés noirs de Chine jusqu'à 3 500 euros le kg par les braconniers).
A toniña do golfo de California[2] (Phocoena sinus), chamada en cochimí: va-güi-tua, é unha especie de focénido endémica da parte norte do Golfo de California. Xa que o Lipotes vexillifer crese extinto dende o ano 2006,[3] a toniña do golfo de California está considerado o cetáceo máis ameazado do mundo.[4] Está na lista de especies en perigo crítico dende 1996.[1] A súa poboación estimouse en 600 individuos no ano 1997,[1] pero caeu a só 100 no 2014, poñendoo en perigo inminente de extinción.[5][6] Esta cifra foi actualizada a aproximadamente 60 no 2015[7] e baixo até os 30 en novembro de 2016,[8][9] o que leva a concluír que a especie extinguirase axiña. A poboación minguou por mor da captura ilegal de totoaba, unha especie dos esciénidos endémica que tamén está ameazada.[8][10][11] Este decline ocorreu malia os investimentos de millóns de dólares do Goberno de México para acabar coa pesca ilegal.[9] Un programa de cría, sen precedentes en mamíferos mariños, foi desenvolvido e está sendo sometido a probas de viabilidade, sendo considerado tan necesario como rescatar a especie.[8][9][10][12][13] Porén, as instalacións precisas para poñer en funcionamento esta estratexia non estarán dispoñibles até outubro de 2017,[9][10] que se teme que sexa demasiado tarde. Ademais, a capacidade da especie de sobrevivir e reproducirse confinada nun santuario é incerta.[14]
A toniña do golfo de California (Phocoena sinus), chamada en cochimí: va-güi-tua, é unha especie de focénido endémica da parte norte do Golfo de California. Xa que o Lipotes vexillifer crese extinto dende o ano 2006, a toniña do golfo de California está considerado o cetáceo máis ameazado do mundo. Está na lista de especies en perigo crítico dende 1996. A súa poboación estimouse en 600 individuos no ano 1997, pero caeu a só 100 no 2014, poñendoo en perigo inminente de extinción. Esta cifra foi actualizada a aproximadamente 60 no 2015 e baixo até os 30 en novembro de 2016, o que leva a concluír que a especie extinguirase axiña. A poboación minguou por mor da captura ilegal de totoaba, unha especie dos esciénidos endémica que tamén está ameazada. Este decline ocorreu malia os investimentos de millóns de dólares do Goberno de México para acabar coa pesca ilegal. Un programa de cría, sen precedentes en mamíferos mariños, foi desenvolvido e está sendo sometido a probas de viabilidade, sendo considerado tan necesario como rescatar a especie. Porén, as instalacións precisas para poñer en funcionamento esta estratexia non estarán dispoñibles até outubro de 2017, que se teme que sexa demasiado tarde. Ademais, a capacidade da especie de sobrevivir e reproducirse confinada nun santuario é incerta.
Vaquita (Phocoena sinus) adalah spesies lumba-lumba langka yang endemik di bagian utara Teluk California. Sejak baiji (Lipotes vexillifer) diyakini telah punah pada tahun 2006,[2] vaquita menjadi cetacea yang paling terancam punah di dunia.[3] Vaquita terdaftar sebagai terancam punah karena diperkirakan jumlah individu yang menurun hingga di bawah 100 pada tahun 2014, menempatkan spesies ini dalam bahaya kepunahan.[4][5] Jumlah tersebut diperbarui menjadi sekitar 60 individu pada tahun 2015, dan kembali menurun ke angka 30 pada November 2016,[6] yang mengarah ke kesimpulan bahwa spesies ini akan segera punah. Penurunan populasi ini sebagian besar disebabkan tangkapan sampingan dari kegiatan ilegal penangkapan totoaba dengan jaring insang. Totoaba merupakan spesies endemik lain yang terancam punah.[7][8] Program penangkaran saat ini diperlukan untuk menyelamatkan spesies ini.[9][10] Namun, fasilitas penangkaran yang diperlukan untuk melaksanakan strategi ini diperkirakan tidak akan tersedia hingga Oktober 2017, yang dikhawatirkan akan terlambat. Selain itu, kemampuan vaquita untuk bertahan hidup dan bereproduksi sementara terbatas pada sebuah tempat yang tidak pasti.[11]
Kata vaquita adalah bahasa Spanyol yang berarti "sapi kecil".
Vaquita adalah spesies terkecil dan paling terancam punah dari ordo cetacea dan endemik di ujung utara dari Teluk California. Tubuh vaquita agak gempal dan memiliki ciri khas bentuk lumba-lumba. Spesies ini dibedakan dengan lingkaran hitam di sekitar mata mereka, patch pada bibir mereka, dan garis yang memanjang dari sirip dorsal ke mulut mereka. Punggung mereka berwarna abu-abu gelap yang memudar menjadi putih pada bagian bawah. Pada vaquita dewasa, warna abu-abu menjadi terang.[12] Vaquita betina cenderung untuk tumbuh lebih besar daripada jantan. Pada rata-rata, betina dewasa memiliki panjang 140,6 cm (55,4 in), dibandingkan dengan 134,9 cm (53,1 in) untuk jantan dewasa. Umur, pola pertumbuhan, reproduksi musiman, dan ukuran testis vaquita semua mirip ikan lumba-lumba pelabuhan.[13] Dengan sirip yang lebih besar secara proporsional dibandingkan dengan lumba-lumba lain, dan sirip yang lebih tinggi dan lebih berbentuk sabit. Tengkorak yang lebih kecil dan moncong yang lebih pendek dan lebih luas dari pada spesies lain pada genus yang sama.
Vaquita menggunakan suara bernada tinggi untuk berkomunikasi satu sama lain dan untuk ekolokasi dalam navigasi di habitat mereka. Mereka umumnya makan dan berenang dengan santai. Vaquita menghindari kapal. Mereka keluar ke permukaan untuk bernapas dengan lambat, gerakan maju dan kemudian menghilang dengan cepat. Kurangnya aktivitas di permukaan membuat mereka sulit untuk melakukan pengamatan. Vaquita biasanya sendirian, kecuali jika mereka disertai oleh anaknya,[14] yang menandakan mereka kurang sosial dibandingkan dengan spesies lumba-lumba lain. Mereka juga menjadi lebih kompetitif selama musim kawin.[15] Mereka adalah satu-satunya spesies yang termasuk keluarga lumba-lumba yang hidup di perairan hangat.[16] Vaquita merupakan predator non-selektif.[17]
Habitat vaquita terbatas pada daerah utara dari Teluk California, atau Laut Cortez. Mereka tinggal di perairan dangkal dan laguna keruh di sepanjang garis pantai. Mereka jarang berenang lebih dari 30 m (100 ft) dan dikenal untuk bertahan hidup di laguna yang sangat dangkal sehingga punggung mereka menonjol di atas permukaan laut. Vaquita paling sering terlihat pada kedalaman 11 hingga 50 m (36 hingga 160 ft), 11 hingga 25 km (6,8 hingga 16 mi) dari pantai. Mereka cenderung memilih habitat dengan air yang keruh, karena mereka memiliki kandungan gizi yang tinggi, yang menjadi penting karena akan menarik ikan-ikan kecil, cumi-cumi, dan udang yang menjadi makanan mereka. Mereka mampu bertahan pada perubahan suhu yang signifikan pada perairan dan laguna yang keruh dan dangkal.
Vaquita dianggap paling terancam punah dari 129 spesies mamalia laut yang masih ada.[18] Hal ini telah diklasifikasikan sebagai salah satu dari 100 mamalia dengan evolusi yang berbeda dan secara global terancam punah (EDGE). Vaquita merupakan evolusi yang berbeda dari hewan lain dan tidak memiliki kerabat dekat. Hewan ini lebih mewakili pohon kehidupan dibandingkan dengan spesies lain, yang berarti mereka adalah prioritas utama bagi kampanye konservasi. Pemerintah AS telah mendaftarkan vaquita sebagai terancam punah di bawah Endangered Species Act. Hal ini juga terdaftar oleh IUCN dan CITES dalam kategori risiko kepunahan tinggi.
Vaquita tidak pernah diburu secara langsung, namun populasi mereka menurun, sebagian besar karena hewan menjadi terjebak dalam kegiatan ilegal jaring insang yang dimaksudkan untuk menangkap totoaba. Perdagangan totoaba yang meningkat, didorong oleh permintaan dari Tiongkok (di mana mereka digunakan dalam sup, yang dianggap lezat dan juga dianggap memiliki nilai obat), sangat memperburuk masalah.
Perkiraan populasi vaquita sekitar 567 pada tahun 1997.[19] Perkiraan pada tahun 2000-an berkisar antara 150[20][21] hingga 300.
Dengan populasi mereka yang turun menjadi 85 individu pada tahun 2014,[22] Depresi penangkaran sanaki mungkin telah mulai mempengaruhi kebugaran spesies ini, yang berpotensi memberikan kontribusi penurunan populasi lebih lanjut.[23]
Pada tahun 2014, perkiraan spesies turun di bawah 100 individu. Tim internasional penyelamatan vaquita menyimpulkan bahwa populasi menurun pada tingkat 18.5% per tahun, dan "spesies ini akan segera punah kecuali langkah-langkah drastis yang diambil segera." Laporan ini menganjurkan larangan penggunaan alat tangkap jenis insang akan diberlakukan pada seluruh rentang vaquita, tindakan yang diambil untuk menghilangkan penangkapan ilegal untuk totoaba, dan dengan bantuan dari Amerika Serikat dan Tiongkok, perdagangan totoaba dapat dihentikan.
Pada tanggal 16 April 2015, Presiden Meksiko Enrique Peña Nieto, mengumumkan sebuah program untuk melestarikan dan melindungi vaquita dan totoaba, termasuk dua tahun larangan alat tangkap jenis insang di daerah tersebut, patroli oleh Angkatan Laut Meksiko dan dukungan keuangan untuk nelayan.[24][25] Namun, beberapa komentator percaya bahwa langkah-langkah tersebut tidak cukup untuk memastikan kelangsungan hidup spesies ini.[26]
Pada awal Mei 2016, IUCN SSC – Cetacea Specialist Group melaporkan bahwa populasi vaquita telah menurun hingga sekitar 60 individu pada tahun 2015. Angka ini memperlihatkan penurunan sebesar 92% dari populasi tahun 1997. Pada Maret 2016, setidaknya tiga vaquita tenggelam setelah terjerat dalam alat tangkap senis insang yang dibuat untuk totoaba.[27] Laporan tersebut menyimpulkan bahwa larangan alat tangkap jenis insang perlu diperpanjang tanpa batas waktu, dengan lebih banyak penegakan hukum yang efektif, agar vaquita memiliki kesempatan untuk bertahan hidup jangka panjang. Namun, kebijakan ini tidak diberlakukan, spesies ini akan punah dalam 5 tahun.
Pada November 2016, menurut sebuah laporan yang dirilis pada bulan Februari 2017, populasi telah menurun menjadi sekitar 30 individu, dan itu menilai bahwa penangkapan beberapa vaquita yang tersisa dan melakukan program penangkaran di tempat yang aman adalah satu-satunya harapan untuk kelangsungan hidup vaquita.
. PMID 17686754. Vaquita (Phocoena sinus) adalah spesies lumba-lumba langka yang endemik di bagian utara Teluk California. Sejak baiji (Lipotes vexillifer) diyakini telah punah pada tahun 2006, vaquita menjadi cetacea yang paling terancam punah di dunia. Vaquita terdaftar sebagai terancam punah karena diperkirakan jumlah individu yang menurun hingga di bawah 100 pada tahun 2014, menempatkan spesies ini dalam bahaya kepunahan. Jumlah tersebut diperbarui menjadi sekitar 60 individu pada tahun 2015, dan kembali menurun ke angka 30 pada November 2016, yang mengarah ke kesimpulan bahwa spesies ini akan segera punah. Penurunan populasi ini sebagian besar disebabkan tangkapan sampingan dari kegiatan ilegal penangkapan totoaba dengan jaring insang. Totoaba merupakan spesies endemik lain yang terancam punah. Program penangkaran saat ini diperlukan untuk menyelamatkan spesies ini. Namun, fasilitas penangkaran yang diperlukan untuk melaksanakan strategi ini diperkirakan tidak akan tersedia hingga Oktober 2017, yang dikhawatirkan akan terlambat. Selain itu, kemampuan vaquita untuk bertahan hidup dan bereproduksi sementara terbatas pada sebuah tempat yang tidak pasti.
Kata vaquita adalah bahasa Spanyol yang berarti "sapi kecil".
La focena del Golfo di California (Phocoena sinus) o vaquita è una rara specie di focena. È endemica della parte settentrionale del golfo di California (o mare di Cortez). Si stima che ne siano rimasti solo 12 individui.[2] È uno dei cetacei più piccoli al mondo.[3]
Il termine "vaquita" è spagnolo e significa "piccola vacca".[4]
La focena del Golfo di California presenta la classica forma della focena (robusta e ricurva a forma concava quando viene vista di lato). È la più piccola delle focene ed è così uno dei cetacei più piccoli. Gli individui raggiungono i 150 centimetri di lunghezza e i 50 chilogrammi di peso. Hanno un grande anello nero intorno all'occhio e delle macchie sul labbro. La regione superiore del corpo va dal grigio medio al grigio scuro. Quella inferiore va dal bianco al grigio chiaro, ma la demarcazione sui fianchi è indistinta. Le natatoie sono in proporzione più grandi che in altre focene e la pinna è più bassa e più falcata. Il cranio è più piccolo e il rostro è più corto e più largo che in altri membri del genere.
Vive in lagune basse e scure situate lungo la costa e raramente la si avvista in acque più profonde di 30 metri; infatti, può sopravvivere in acque talmente basse che il dorso sporge dall'acqua. Altre caratteristiche del suo habitat sono una forte escursione tidale, forti processi di convezione ed una produttività primaria e secondaria.
Vi sono poche segnalazioni di questo cetaceo in natura. Sembra che nuoti e che si alimenti lentamente, ma è elusiva ed evita le imbarcazioni di ogni genere. Emerge per respirare con un movimento lento e in avanti, che smuove appena la superficie dell'acqua, poi scompare rapidamente per un lungo periodo. Ha un soffio non visibile, ma che provoca un rumore forte, secco e sbuffante che ricorda quello della focena comune.
Tutte e 17 le specie di pesci che sono state trovate negli stomaci della vaquita possono essere classificate come specie demersali o specie bentiche che abitano le acque relativamente basse del golfo della California superiore e sembra che in questa zona la vaquita sia una predatrice non selettiva di piccoli pesci e calamari.
Come altre focene, anche P. sinus vive da sola o in piccoli gruppi, solitamente di 1-3, ma anche di 8-10 individui.
La maggior parte dei piccoli nasce apparentemente in primavera. La gestazione è probabilmente di 10-11 mesi. La massima durata di vita registrata è stata di 21 anni.
La focena del Golfo di California non è mai stata cacciata direttamente. La loro costante esistenza è stata confermata solamente da uno studio effettuato nel 1985. È noto che la popolazione di vaquita stia declinando e che questo fatto sia dovuto agli intrappolamenti nelle reti da pesca posizionate per catturare un'altra specie endemica del Golfo, il totoaba. Il CIRVA, la Commissione per il Recupero della Vaquita, nel 2000 arrivò alla conclusione che ogni anno rimangono uccisi in queste reti tra i 39 e gli 84 individui.
Viene classificata dalla IUCN e dalla Convenzione sul Commercio Internazionale delle Specie Minacciate di Fauna e Flora Selvatiche nella categoria più critica a rischio di estinzione. Allo scopo di cercare di impedire l'estinzione, il governo messicano ha creato una riserva naturale che ricopre la parte superiore del golfo della California e il delta del fiume Colorado. Il CIRVA sostiene che questa riserva ricopre tutta la parte meridionale dell'areale conosciuto della focena e che le reti da pesca sono bandite completamente dall'area protetta. Anche se il numero delle focene uccise dai pescatori si riducesse a zero, per i conservazionisti resterebbero ugualmente dei rischi. Anche l'uso di pesticidi clorinati, il flusso di acqua dolce del fiume Colorado ridotto a causa dell'irrigazione e la depressione dovuta all'inincrocio hanno effetti dannosi.
La focena del Golfo di California è tra le prime 100 specie EDGE, acronimo di "Evolutionarily Distinct, Globally Endangered" (Distinte evolutivamente, minacciate globalmente). Gli animali distinti evolutivamente non hanno alcun parente stretto e rappresentano più di altre specie la varietà dell'albero della vita, cosa che significa una priorità assoluta nelle campagne di conservazione.
Secondo la genetista americana Jacqueline Robinson dell'Università della California, le poche unità di vaquita rimaste hanno "un DNA troppo uniforme per sperare di ricostruire una popolazione sana".[5]
La focena del Golfo di California (Phocoena sinus) o vaquita è una rara specie di focena. È endemica della parte settentrionale del golfo di California (o mare di Cortez). Si stima che ne siano rimasti solo 12 individui. È uno dei cetacei più piccoli al mondo.
Il termine "vaquita" è spagnolo e significa "piccola vacca".
De Californische bruinvis of vaquita (Phocoena sinus) is een soort bruinvis. Er zouden nog slechts circa 30 individuen in leven zijn. De soort is dan ook sterk bedreigd.
De Californische bruinvissen leven alleen of in kleine groepen van hooguit 10 exemplaren. Ze worden naar verwachting hooguit zo'n 21 jaar. Hun dracht duurt 10 à 11 maanden.
De Californische bruinvis komt alleen voor in ondiepe lagunes in en rond de delta van de Colorado in het noorden van de Golf van Californië. In gebieden dieper dan 30 meter waagt ze zich niet. Soms zijn ze zelfs te zien in gebieden zo ondiep dat hun rug boven het water uitsteekt. Ze leven er van tal van vissen en inktvissen.
De lokale bevolking noemt ze cochito's. De naam "vaquita" is Spaans voor "kleine koe".
Mannetjes van de Californische bruinvis worden ongeveer 1,4 meter lang, vrouwtjes 1,5 meter. Pasgeboren kalveren zijn circa 0,7 meter. Daardoor is dit de kleinste bruinvis en een van de kleinste walvisachtigen. De flippers en rugvin zijn groot ten opzichte van de rest van het lichaam; de rugvin is sikkelvormig. Vergeleken met andere bruinvissen heeft de vaquita een kleinere schedel en een kortere en bredere snuit. De soort is verder te herkennen aan de zwartomrande ogen en lippen. De rug is grijs tot donkergrijs en verbleekt geleidelijk tot lichtgrijs of gebroken wit naar de buik toe. De Californische bruinvis wordt tot 50 kilogram zwaar.
De Californische bruinvis maakt een luid, scherp en puffend geluid dat wat lijkt op het geluid van de gewone bruinvis.
Veel Californische bruinvissen zijn gestikt in haringnetten. Om de soort te beschermen, riep de Mexicaanse regering in 1993 het noordelijke deel van de Golf van Californië uit tot reservaat. Toch zouden jaarlijks nog exemplaren omkomen door visnetten. Zelfs zonder deze ongelukjes zouden er volgens natuurbeschermers nog steeds veel dieren omkomen, dan vooral door pesticiden en een teruglopende aanvoer van zoet water uit de Colorado door irrigatie. Door hun kleine aantal kan ook inteelt voor problemen zorgen.
Californische bruinvissen lijken menselijk contact sterk te mijden. Ze worden niet snel opgemerkt en vluchten geruisloos als een boot nadert. Toch is er een geval bekend waar ze mensen aanvielen met hun sterke schedel.
Anno 2010 werd het aantal dieren op 250 geschat, ruim 50% minder dan een decennium daarvoor.[2] In 2012 bedroeg hun aantal naar schatting 200, anno 2014 is dat verminderd tot 97 individuen, waarvan 25 geslachtsrijpe vrouwtjes zijn.[3] In 2015 werd het aantal nog lager ingeschat op circa 50,[4] bij een telling in de zomer van 2016 op 30.[5] Als grote oorzaak van de achteruitgang wordt de illegale vangst met netten op de vis Totoaba macdonaldi genoemd. De vaquita's raken verstrikt in de netten en verdrinken.[3]
BronnenDe Californische bruinvis of vaquita (Phocoena sinus) is een soort bruinvis. Er zouden nog slechts circa 30 individuen in leven zijn. De soort is dan ook sterk bedreigd.
De Californische bruinvissen leven alleen of in kleine groepen van hooguit 10 exemplaren. Ze worden naar verwachting hooguit zo'n 21 jaar. Hun dracht duurt 10 à 11 maanden.
Phocoena sinus er ei nise som berre finst i Californiabukta. Ho er kritisk utryddingstruga.
Phocoena sinus er ei nise som berre finst i Californiabukta. Ho er kritisk utryddingstruga.
Multimedia w Wikimedia Commons Morświn kalifornijski[3] (Phocoena sinus) – gatunek ssaka z rodziny morświnowatych (Phocoenidae). Jest najmniejszym z delfinów i jednym z mniejszych waleni. Gatunek bardzo rzadki, uważany za najbardziej zagrożonego wyginięciem przedstawiciela rodziny jak i w ogóle ssaka.[4]
Morświn kalifornijski jest endemitem, zasiedlającym płytkie wody przybrzeżne w północnej części Zatoki Kalifornijskiej. Rzadko spotykany w wodach o głębokości powyżej 30 m.
Ma mniejszą głowę i krótszy pysk w porównaniu z innymi waleniami, ciemnoszare ubarwienie grzbietu z jaśniejszym spodem. Płetwa grzbietowa trójkątna i znacznie wyższa w stosunku do ciała niż u innych morświnów. Zęby tego gatunku mają łopatkowaty kształt. W górnej szczęce jest ich 20 - 21 par, zaś w żuchwie 18 par.
Spotykany pojedynczo lub w małych grupach. Żywi się rybami i kałamarnicami.
Ciąża trwa prawdopodobnie 10-11 miesięcy.
W 1999 roku liczebność morświna kalifornijskiego szacowano na ponad 560 osobników[5], jednak według badań w 2008 roku obecnie żyło ich tylko 250, co oznaczało spadek o ponad 56% w ciągu dekady[6]. Według liczenia w 2014 roku pozostało już tylko 97 osobników[7], w 2017 roku 30[8], natomiast w 2018 roku zaledwie 12[9]. Największym zagrożeniem dla gatunku są przypadkowe odłowy w sieci rybackie, co spotyka szczególnie młode osobniki. Gatunek jest objęty konwencją waszyngtońską CITES (załącznik I)[10].
W Czerwonej księdze gatunków zagrożonych Międzynarodowej Unii Ochrony Przyrody i Jej Zasobów został zaliczony do kategorii CR (krytycznie zagrożony wyginięciem)[2]. Na świecie występuje mniej niż 100 osobników
Morświn kalifornijski (Phocoena sinus) – gatunek ssaka z rodziny morświnowatych (Phocoenidae). Jest najmniejszym z delfinów i jednym z mniejszych waleni. Gatunek bardzo rzadki, uważany za najbardziej zagrożonego wyginięciem przedstawiciela rodziny jak i w ogóle ssaka.
A vaquita (Phocoena sinus) é uma espécie rara de toninha endêmica do norte do Golfo da Califórnia. É também conhecida como marsuíno-do-golfo-da-califórnia, toninha-do-golfo, boto-do-pacífico e cochito. Como o baiji (Lipotes vexillifer) foi extinto em 2006,[1] a vaquita assumiu o título de cetáceo mais ameaçado do mundo.[2] Está listado como criticamente ameaçado desde 1996.[3] A população foi estimada em 600 em 1997,[3] abaixo de 100 em 2014,[4][5] aproximadamente 60 em 2015,[6] em torno de 30 em novembro de 2016,[7] e cerca de 12 em março de 2018.[8] Uma estimativa divulgada em março de 2019, com base em dados acústicos coletados no verão de 2018, é que existem no máximo 22 e um mínimo de 6 vaquitas vivas, com a IUCN estimando cerca de 10 indivíduos.[9][10][11]
O decréscimo populacional é atribuído às capturas acidentais da pesca ilegal com redes de emalhar para o totoaba (Totoaba macdonaldi), um cienídeo igualmente endêmico do Golfo da Califórnia que também está criticamente ameaçado.[7][12][13] O declínio da população ocorreu apesar do investimento de dezenas de milhões de dólares pelo governo mexicano nos esforços para eliminar as capturas. Uma proibição parcial da rede de emalhar foi implementada por dois anos em maio de 2015; o seu vencimento programado no final de maio de 2017 estimulou uma campanha para ampliá-lo e fortalecê-lo.[14] Em 7 de junho de 2017, um acordo foi anunciado pelo presidente mexicano Enrique Peña Nieto para tornar a proibição da rede de emalhar permanente e fortalecer a fiscalização. Além do governo mexicano e de várias organizações ambientais, esse esforço também envolverá as fundações do empresário mexicano Carlos Slim e do ator e ativista ambiental americano Leonardo DiCaprio.[15]
Um programa de proteção/criação em cativeiro, sem precedentes para mamíferos marinhos, foi desenvolvido e submetido a testes de viabilidade, sendo visto como necessário para salvar a espécie.[7][12][16][17] No entanto, a capacidade da vaquita sobreviver e reproduzir-se confinada em um santuário é incerta.[18] O governo mexicano aprovou o plano em 3 de abril de 2017, com início previsto para outubro de 2017.[19] Em novembro de 2017, a tentativa de capturar espécimes selvagens para reprodução em cativeiro foi suspensa após a morte de uma vaquita, a fêmea adulta morreu poucas horas depois de ser capturada.[20][21] Em dezembro de 2017, o México, os Estados Unidos e a China concordaram em adotar medidas adicionais para impedir o comércio de bexigas de totoabas,[22] porém, a intensificação da caça furtiva e a população extremamente baixa tornam provável que a espécie seja extinta a menos que sejam tomadas medidas drásticas.[8] Se nada for feito, provavelmente será o primeiro cetáceo a ser extinto desde o baiji.
A vaquita é a menor e mais ameaçada espécie de cetáceo e é endêmica do extremo norte do Golfo da Califórnia. A espécie é distinguível pelos anéis escuros ao redor de seus olhos, manchas em seus lábios e uma linha que se estende desde suas barbatanas dorsais até sua boca. Suas costas possuem um cinza escuro que se desvanece na parte inferior branca. Conforme as vaquitas amadurecem, os tons de cinza ficam mais claros.[23] Em média, as fêmeas adultas têm um comprimento de 140,6 cm, em comparação com 134,9 cm dos machos. O tempo de vida, o padrão de crescimento, a reprodução sazonal e o tamanho dos testículos da vaquita são todos semelhantes à toninha-comum.[24] As barbatanas são proporcionalmente maiores que as de outros focenídeos, é mais alta e mais falcada. O crânio é menor e o rosto é mais curto e largo do que nos outros membros do gênero.
Vaquitas usam sons agudos para se comunicarem uns com os outros e para navegar através de seus habitats com ecolocalização. Eles geralmente se alimentam e nadam em um ritmo calmo. Evitam barcos e são muito evasivas. Vão à superfície para respirar e depois desaparecem rapidamente, o que dificulta sua observação. As vaquitas geralmente ficam sozinhas, a menos que sejam acompanhadas por um filhote,[25] o que significa que elas são menos sociais do que outras espécies de toninhas. Também podem ser mais competitivos durante o período de acasalamento.[26] É a única espécie pertencente à família Phocoenidae que vive em águas quentes.[27] Vaquitas são predadores não seletivos.[28]
Costumam ser vistas isoladamente. Se são vistas juntas, geralmente é em pequenos grupos de dois ou três indivíduos.[23] Menos frequentemente, grupos em torno de dez foram observados, sendo que o maior grupo já encontrado era formado por 40 vaquitas.
Todas as 17 espécies de peixes encontradas em estômagos de vaquita podem ser classificadas como espécies demersais ou bentônicas que habitam águas relativamente rasas no Golfo da Califórnia. São predadores de crustáceos, peixes pequenos, polvos e lulas.[29] Algumas das presas mais comuns são os teleósteos.[30] Como outros cetáceos, vaquitas podem usar a ecolocalização para localizar presas.
Pouco se sabe sobre o ciclo de vida das vaquitas. Estimativas de maturidade sexual, longevidade, ciclo reprodutivo e dinâmica populacional foram feitas, mas são necessárias mais pesquisas. A maioria dessas estimativas vem de vaquitas que foram presas em redes, algumas são baseadas em outras espécies de toninhas similares às vaquitas.
Estimativas afirmam que vaquitas vivem cerca de 20 anos em condições ideais.[31][32] Amadurecem sexualmente a 1,3 m de comprimento, aos 3 anos de idade, mas mais provavelmente aos 6 anos. A reprodução ocorre durante o final da primavera ou início do verão. Seu período de gestação é entre 10 e 11 meses. Têm reprodução sazonal e geralmente têm um filhote em março. O período entre os nascimentos, ou o tempo decorrido entre o nascimento da prole, é de 1 a 2 anos. Os jovens são amamentados por cerca de 6 a 8 meses até que sejam capazes de cuidar de si mesmos.[33]
O habitat da vaquita é restrito à área norte do Golfo da Califórnia, ou Mar de Cortez.[34] Vivem em lagoas rasas e escuras ao longo da costa. Raramente nadam abaixo de 30 m e são conhecidos por sobreviver em áreas tão rasas que suas costas se projetam acima da superfície. A vaquita é mais frequentemente avistada em águas de 11 a 50 m de profundidade, 11 a 25 km da costa, sobre sedimentos e fundos de argila. Tendem a escolher habitats com águas turvas, porque têm alto teor de nutrientes,[3] o que é importante pois atrai pequenos peixes, lulas e crustáceos dos quais se alimentam. São capazes de suportar as flutuações de temperatura significativas características de águas rasas e turvas.
A vaquita é considerada a mais ameaçada das 129 espécies de mamíferos marinhos existentes.[35] Foi classificada como um dos 100 principais mamíferos Evolutionarily Distinct and Globally Endangered (EDGE) no mundo.[23] O EDGE of Existence Program é um esforço de conservação que tenta ajudar a conservar animais em extinção que representam grandes porções de suas árvores evolutivas. O governo dos EUA listou a vaquita como ameaçada sob o Ato de Espécies Ameaçadas. Ele também é listado pela IUCN e pela CITES na categoria de risco mais crítico de extinção.
As vaquitas nunca foram caçadas diretamente, mas sua população está em declínio, em grande parte porque os animais ficam presos em redes de emalhar ilegais destinadas a capturar o totoaba, um grande peixe criticamente ameaçado da família dos cienídeos endêmicos do Golfo da Califórnia. O comércio de bexigas natatórias de totoabas surgiu impulsionado pela demanda da China (onde elas são usadas na sopa, sendo consideradas uma iguaria e também erroneamente consideradas como tendo valor medicinal[12]), o que está exacerbando muito o problema.[4][5]
Estimativas colocaram a população da vaquita em 567 em 1997.[36] Nos anos 2000, variaram entre 150[37] a 300.[38]
Com a população tão baixa (85 indivíduos) em 2014,[39] a depressão por endogamia provavelmente começou a afetar a aptidão da espécie, contribuindo para o declínio da população.[40]
Uma equipe internacional de recuperação de vaquita concluiu que a população está diminuindo a uma taxa de 18,5% ao ano, e "a espécie estará em breve extinta a menos que medidas drásticas sejam tomadas imediatamente".[5] O relatório recomendou que a proibição da pesca com redes de emalhar seja aplicada, que medidas sejam tomadas para eliminar a pesca ilegal do totoaba, e que com a ajuda dos EUA e da China, o comércio de bexigas de totoabas seja interrompido.[5][4]
Em 16 de abril de 2015, Enrique Peña Nieto, presidente do México, anunciou um programa para conservar e proteger a vaquita e o totoaba, incluindo uma proibição de dois anos de pesca na área, patrulhas da Marinha mexicana e apoio financeiro aos pescadores afetados pelo plano.[41][42]
No início de maio de 2016, o Grupo de Especialistas em Cetáceos da IUCN/SSC relatou que a população da vaquita havia caído para cerca de 60 indivíduos remanescentes em 2015. Isso representa um declínio de 92% em relação ao nível da população de 1997. Somente em março de 2016, pelo menos três vaquitas se afogaram depois de serem enredadas em redes de emalhar prontas para totoaba.[6] O relatório concluiu que a proibição da rede de emalhar teria de ser prolongada indefinidamente, com uma aplicação mais eficaz, caso contrário, a espécie é suscetível de se extinguir dentro de 5 anos.[6]
Em novembro de 2016, de acordo com um relatório divulgado em fevereiro de 2017, a população havia caído para cerca de 30 indivíduos, e foi considerado que a captura de algumas vaquitas remanescentes e a realização de um programa de criação em cativeiro dentro de um santuário era a única esperança de sobrevivência.[7]
Em março de 2018, uma entrevista com o grupo de vigilância Elephant Action League revelou que, provavelmente havia apenas 12 vaquitas remanescentes na região. De acordo com a entrevista, apesar dos recentes esforços para conter a caça furtiva, dezenas de caçadores ainda são vistos pescando todas as noites. É improvável que a população sobreviva à próxima temporada de pesca de totoaba, que começou na mesma época em que a entrevista foi divulgada.[8]
O afogamento acidental em redes de emalhar é a principal causa de mortalidade antrópica da vaquita. Três vilas de pescadores no norte do Golfo da Califórnia estão principalmente envolvidas na pesca de totoaba e, como resultado, mais diretamente envolvidas em ameaças à vaquita. San Felipe, na Baixa Califórnia, e Golfo de Santa Clara e Puerto Peñasco, em Sonora, têm uma população total de aproximadamente 61.000 habitantes. Até 80% da economia dessas cidades está associada à indústria pesqueira. Um total de 1771 navios compõem a frota artesanal que tem permissão para pescar com redes, com o tamanho total da pesca comercial desconhecido devido à extensão do mercado negro para totoaba. Cerca de 3.000 pessoas estão envolvidas no setor de totoaba em geral.[43] O impacto econômico total da indústria para a região é estimado em aproximadamente US$ 5,4 milhões anuais. Levantamentos socioeconômicos do norte do Golfo sugeriram que aproximadamente US$ 25 milhões, se investidos na região por meio de educação, compra de equipamentos e colocação de postos de trabalho, poderiam acabar com o problema das capturas acidentais de vaquita.[43]
Estudos realizados no El Golfo de Santa Clara, um dos três principais portos em que vivem vaquitas, indicaram que a pesca com redes de emalhar causou cerca de 39 mortes de vaquitas por ano no final dos anos 90. Embora esses resultados não tenham sido obtidos de toda a extensão do habitat em que vivem as vaquitas, é razoável supor que esses resultados possam ser aplicados a toda a população vaquita e, na verdade, podem até ser um pouco baixos.[44] Mesmo com uma proibição de redes de pesca em toda a área de refúgio de vaquita, que contém 50% do habitat da vaquita, a população ainda está em declínio, o que sugere que uma proibição total do uso de redes de emalhar pode ser a única solução para salvar a população de vaquita. No entanto, cerca de um terço dos pescadores da região ainda está usando redes de emalhar, apesar da imposição de proibições ao seu uso. Redes de arrasto comumente usadas para capturar camarões na área também podem apresentar ameaças devido a seus impactos no ecossistema do Golfo, diretamente através de capturas acidentais ou indiretamente alterando o fundo do mar e as espécies associadas (incluindo presas de vaquita).[31]
Outras ameaças potenciais à população de vaquita incluem alterações de habitat e poluição. O habitat da vaquita é pequeno e o fornecimento de alimentos em ambientes marinhos é afetado pela qualidade da água e pelos níveis de nutrientes. O represamento do alto Rio Colorado reduziu o fluxo de água doce para o golfo, embora não haja evidências empíricas de que o fluxo reduzido do Rio Colorado tenha colocado um risco imediato para a espécie. Além disso, o uso de pesticidas clorados também pode ter um efeito prejudicial. Apesar desses possíveis problemas, a maioria dos corpos recuperados de vaquitas não mostram sinais de emaciação ou estressores ambientais,[31] implicando que o declínio se deve quase exclusivamente à pesca. No entanto, esses riscos adicionais podem representar uma ameaça a longo prazo.
Uma entrevista de 2018 indicou que os pescadores ilegais podem estar à espera da extinção da espécie para pescar com menos restrições.[8]
Embora a principal causa da mortalidade de vaquitas seja a captura acidental em redes de emalhar, à medida que os números continuam a diminuir, surgem novos problemas que tenderão a tornar a recuperação mais difícil. Um desses problemas é a redução das taxas de reprodução. Com menos indivíduos no habitat, menos contato ocorrerá entre os sexos e, consequentemente, menos reprodução. Isto pode ser seguido por aumento da endogamia e redução da variabilidade genética no pool genético, após o efeito gargalo.
Em pequenas populações onde a variabilidade genética é baixa, os indivíduos são geneticamente mais semelhantes. Quando os genomas dos pares de acasalamento são mais semelhantes, os traços recessivos aparecem com maior frequência nos descendentes. Esses impactos secundários da diminuição dos números de vaquita não são necessariamente uma ameaça ainda, mas se tornarão problemáticos se a população continuar a cair.[45] Além disso, como as taxas de crescimento populacional são geralmente baixas, é improvável que a população de vaquita se recupere rapidamente mesmo após a remoção dos fatores de risco antropogênico para sua sobrevivência. Segundo algumas estimativas, a taxa máxima de crescimento potencial para a espécie é inferior a 4%.[31]
O desaparecimento da vaquita terá um impacto ecológico significativo no norte do Golfo da Califórnia. O Golfo da Califórnia é considerado um grande ecossistema marinho, devido à sua alta diversidade de espécies e ao grande tamanho do habitat.[46]
Embora a vaquita seja responsável por apenas uma pequena porcentagem das dietas de tubarões na região, a sua extinção poderia causar efeitos negativos nos tamanhos das populações de tubarões, além disso, o desaparecimento da vaquita pode levar a uma potencial superpopulação de suas presas, como peixes bentônicos, lulas e crustáceos.[31]
Os esforços de conservação para a vaquita são principalmente focados em restrições de pesca para evitar sua captura. Essas restrições de pesca podem ser benéficas para os peixes, bem como para a vaquita. Como resultado do aumento das restrições ao uso das redes de emalhar, as populações das espécies de peixes e camarões receberão proteção contra a pesca excessiva.[47] Historicamente, muitas espécies pescadas comercialmente sofreram impactos devastadores devido à sobrepesca, e o programa de conservação da vaquita pode diminuir a gravidade de tal devastação no futuro.[47] Outra solução para evitar as capturas acidentais seria redesenhar as redes de pesca, que poderiam ser usadas normalmente, sem prejudicar as vaquitas.
Como as vaquitas são endêmicas do Golfo da Califórnia, o México lidera os esforços de conservação com a criação do Comitê Internacional para a Recuperação da Vaquita (CIRVA), que tentou evitar a morte acidental de vaquitas, proibindo o uso de redes de pesca no habitat da vaquita.[23] O CIRVA concluiu em 2000 que entre 39 e 84 indivíduos são mortos a cada ano por essas redes de emalhar. Para tentar evitar a extinção, o governo mexicano criou uma reserva natural que cobre a parte superior do Golfo da Califórnia e o delta do Rio Colorado. O CIRVA recomenda que esta reserva seja estendida para o sul, para cobrir toda a área conhecida da vaquita e que os arrastões sejam completamente banidos da área de reserva.
Em 28 de outubro de 2008, Canadá, México e Estados Unidos lançaram o Plano de Ação de Conservação da América do Norte para a vaquita, sob a jurisdição da Comissão de Cooperação Ambiental, uma organização ambiental do NAFTA.[48] Também em 2008, o México lançou o programa PACE-VAQUITA, outro esforço para ajudar a preservar a espécie.
Em novembro de 2014, o Greenpeace do Reino Unido lançou uma campanha pedindo que seus membros escrevessem ao Presidente Peña Nieto para estender a reserva da vaquita, bem como iniciar o diálogo com os chineses e os EUA sobre o transporte comercial e consumo de produtos de espécies que ameaçam o futuro da vaquita, como o peixe totoaba, usado na medicina chinesa.[49]
Em maio de 2015, o México autorizou uma proibição emergencial de rede de emalhar na área do habitat da vaquita, em uma tentativa de deter o declínio da população. Em dezembro de 2015, a Sea Shepherd Conservation Society lançou a Operação Milagro, uma campanha de ação direta para patrulhar o habitat para proteger a vaquita. A Sea Shepherd fez uma parceria com a Marinha Mexicana em um esforço conjunto para remover redes ilegais, liberar a vida selvagem presa, obter evidências visuais de caça furtiva na área e realizar contatos com comunidades locais e biólogos marinhos. No outono de 2016, um novo programa internacional para localizar e remover equipamentos de pesca ilegais ou abandonados na área de ocorrência da vaquita começou, encontrando 31 redes de emalhar ilegais em 15 dias. Em 8 de abril de 2017, a Sea Shepherd retirou sua 200º rede de emalhe das águas mexicanas desde o início da Operação Milagro III em dezembro de 2016.[50]
Como essas medidas não conseguiram deter o declínio, em fevereiro de 2017, foi considerado que um programa que colocasse uma parcela da população remanescente em cativeiro era necessário para salvar a espécie. Medidas adicionais consideradas necessárias estenderiam a proibição permanente da rede de emalhar à pesca legal de corvina (que pode fornecer cobertura para a pesca ilegal de totoaba), melhorando a aplicação da regulamentação pesqueira e aumentando as penalidades por violações, e acelerando o desenvolvimento de artes de pesca alternativas favoráveis à vaquita para pescadores locais. A proibição da rede de emalhar estava prevista para expirar no final de maio de 2017; à medida que essa data se aproximava, uma campanha entre os conservacionistas para estender a proibição reuniu força nas mídias sociais, com celebridades se envolvendo.[14]
Em 7 de junho de 2017, foi anunciado pelo presidente Peña Nieto que a proibição da rede de emalhar seria ampliada e tornada permanente.[15][51] Haverá também novos esforços para reforçar a proibição e processar os infratores. Para desencorajar a contornar as regras, a pesca noturna será proibida e o monitoramento dos pontos de entrada e saída será estabelecido para os navios de pesca que operam na zona protegida. O acordo foi assinado pelo presidente e pelos secretários mexicanos do meio ambiente, agricultura e marinha. As fundações do empresário mexicano Carlos Slim e do ator americano e ativista ambiental Leonardo DiCaprio também se comprometeram a apoiar a implementação do plano.[15]
A proposta de um programa de reprodução em cativeiro deve lidar com a maior dificuldade de manter toninhas em cativeiro em relação aos golfinhos, devido à sensibilidade das toninhas à perturbação e ao estresse.[52] O sucesso em manter os animais cativos só foi alcançado nos últimos anos.[52] O esquema envolve o uso de golfinhos treinados da Marinha dos EUA para localizar as vaquitas, junto com aeronaves e uma embarcação de observação.[12][53] Algumas dessas vaquitas podem ser marcadas e liberadas para fins de pesquisa, enquanto outras seriam mantidas em cativeiro. As últimas vaquitas seriam transferidas para cercados de mar ao longo da costa do golfo. Uma vez que o sucesso foi alcançado na campanha para eliminar a ameaça de redes de emalhar, vaquitas em cativeiro poderiam então ser devolvidas à natureza.
Este programa, chamado VaquitaCPR (Conservação, Proteção e Recuperação da Vaquita), começou a capturar vaquitas do Golfo no outono de 2017. No entanto, as duas tentativas iniciais resultaram na morte de uma vaquita.[17][54] Em 6 de novembro de 2017, o ministro do Meio Ambiente do México anunciou que uma vaquita fêmea havia sido capturada com sucesso e levada para um recinto, mas morreu várias horas depois, evidentemente devido ao estresse.[55] O programa de criação foi fechado logo depois, e em fevereiro de 2018, um programa concebido em 2017 foi financiado, o qual produziria totoaba em três fazendas de peixes dedicadas para reduzir o tamanho do mercado negro de totoabas e assim diminuir os assassinatos acidentais de vaquita.[56][57][58]
Os esforços de recuperação foram considerados muito lentos e inadequados, com grandes quantidades de caça furtiva ainda acontecendo, reduzindo a população a uma dúzia. A Sea Shepherd e a Elephant Action League aparentemente são as únicas organizações que têm uma presença constante no monitoramento da população.[8]
A vaquita (Phocoena sinus) é uma espécie rara de toninha endêmica do norte do Golfo da Califórnia. É também conhecida como marsuíno-do-golfo-da-califórnia, toninha-do-golfo, boto-do-pacífico e cochito. Como o baiji (Lipotes vexillifer) foi extinto em 2006, a vaquita assumiu o título de cetáceo mais ameaçado do mundo. Está listado como criticamente ameaçado desde 1996. A população foi estimada em 600 em 1997, abaixo de 100 em 2014, aproximadamente 60 em 2015, em torno de 30 em novembro de 2016, e cerca de 12 em março de 2018. Uma estimativa divulgada em março de 2019, com base em dados acústicos coletados no verão de 2018, é que existem no máximo 22 e um mínimo de 6 vaquitas vivas, com a IUCN estimando cerca de 10 indivíduos.
O decréscimo populacional é atribuído às capturas acidentais da pesca ilegal com redes de emalhar para o totoaba (Totoaba macdonaldi), um cienídeo igualmente endêmico do Golfo da Califórnia que também está criticamente ameaçado. O declínio da população ocorreu apesar do investimento de dezenas de milhões de dólares pelo governo mexicano nos esforços para eliminar as capturas. Uma proibição parcial da rede de emalhar foi implementada por dois anos em maio de 2015; o seu vencimento programado no final de maio de 2017 estimulou uma campanha para ampliá-lo e fortalecê-lo. Em 7 de junho de 2017, um acordo foi anunciado pelo presidente mexicano Enrique Peña Nieto para tornar a proibição da rede de emalhar permanente e fortalecer a fiscalização. Além do governo mexicano e de várias organizações ambientais, esse esforço também envolverá as fundações do empresário mexicano Carlos Slim e do ator e ativista ambiental americano Leonardo DiCaprio.
Um programa de proteção/criação em cativeiro, sem precedentes para mamíferos marinhos, foi desenvolvido e submetido a testes de viabilidade, sendo visto como necessário para salvar a espécie. No entanto, a capacidade da vaquita sobreviver e reproduzir-se confinada em um santuário é incerta. O governo mexicano aprovou o plano em 3 de abril de 2017, com início previsto para outubro de 2017. Em novembro de 2017, a tentativa de capturar espécimes selvagens para reprodução em cativeiro foi suspensa após a morte de uma vaquita, a fêmea adulta morreu poucas horas depois de ser capturada. Em dezembro de 2017, o México, os Estados Unidos e a China concordaram em adotar medidas adicionais para impedir o comércio de bexigas de totoabas, porém, a intensificação da caça furtiva e a população extremamente baixa tornam provável que a espécie seja extinta a menos que sejam tomadas medidas drásticas. Se nada for feito, provavelmente será o primeiro cetáceo a ser extinto desde o baiji.
Kaliforniatumlare (Phocoena sinus, engelska vaquita[2] och spanska vaquita marina eller chochito) är en ovanlig art av tumlare som är endemisk i norra delen av Californiaviken. Den är akut utrotningshotad, och försök görs för att rädda artens överlevnad.[2]
Kaliforniatumlaren är den minsta valen med en längd upp till 1,50 meter och vikt runt 50 kilogram. Den har stora svarta ögonringar och läppar. Dess kropp är grå till mörkgrå med ljus mage. Ryggfenan sitter mitt på ryggen och är större än hos andra tumlare.
Kaliforniatumlaren tycker om grunda vatten och man ser den mycket sällan på vatten som är djupare än 30 meter. Den kan överleva på så grunda vatten att ryggen är ovanför vattenytan. Det finns mycket få observationer av tumlaren i vilt tillstånd men den verkar framleva sin existens i maklig takt. Den tycker inte om båtar och undviker dem så mycket de kan. Tumlaren livnär sig huvudsakligen på fisk men fångar också bläckfisk.
Trots att Kaliforniatumlaren aldrig har blivit aktivt jagad minskar dess antal stadigt, med cirka 40[2] procent om året. Detta beror främst på att den fastnar vid fiske med drivgarn, där fiskarna egentligen är ute efter kalifornisk vekfisk.[2] Andra hot är inavel och minskat färskvattenflöde från Coloradofloden.[1]
Vid en räkning 1997 noterades 567 kaliforniatumlare. År 2015 var antalet ner i endast 59, och nedgången har därefter fortsatt. Forskare uppskattade att det i juni 2017 endast fanns 30 kaliforniatumlare kvar (ett halvår tidigare antogs de vara knappt 40 individer[2]). Den riskerar att vara utrotad 2018 alternativt 2022[2], vilket gör Kaliforniatumlaren till den mest hotade arten av marina däggdjur.
En internationell räddningsaktion med hjälp militärt tränade delfiner från USA har inletts för att försöka rädda arten. Det handlar om att delfinerna, som vanligtvis nyttjas för att upptäcka minor, hjälper till att hitta de små tumlarna. Därefter fångas de små valarna in för skyddad placering i flytande fållor i Californiaviken, så att de slipper bli offer för fiskenät. Förhoppningen är sedan att tumlana under kontrollerade och övervakade former ska kunna föröka sig.[2]
Kaliforniatumlare (Phocoena sinus, engelska vaquita och spanska vaquita marina eller chochito) är en ovanlig art av tumlare som är endemisk i norra delen av Californiaviken. Den är akut utrotningshotad, och försök görs för att rädda artens överlevnad.
Körfez Muturu (Phocoena sinus) az bulunan yunus ailesinden bir cinsdir. California Körfezi'nin kuzey kısmında bulunan bu bölgeye özgü bir türdür. Hayatta kalanlarının sayısının 100 ila 300 arasında olduğu tahmin edilmektedir.[1]
Memeliler ile ilgili bu madde bir taslaktır. Madde içeriğini geliştirerek Vikipedi'ye katkıda bulunabilirsiniz. Körfez Muturu (Phocoena sinus) az bulunan yunus ailesinden bir cinsdir. California Körfezi'nin kuzey kısmında bulunan bu bölgeye özgü bir türdür. Hayatta kalanlarının sayısının 100 ila 300 arasında olduğu tahmin edilmektedir.
Середня довжина самців: 134,9 см. Середня довжина самиць: 140,6 см. Діапазон мас: від 30 до 55 кг. Кількість зубів 34–40.
Має темно-сіру спину і блідо-сірі боки, що переходять у білий низ, і є дуже помітні великі чорні кільця навколо очей і рота. Спинний плавник, пропорційно вищий, ніж у інших фоцен і приблизно трикутний, але викривлений трохи назад. Неповнолітні також мають білі плями на їх спинних плавниках. Вакіти фізично схожі на інших фоцен, але тонші. Це пояснюється їх проживанням у теплішому середовищі.
Проживає тільки в північній частині Каліфорнійського затоки, Мексика, в основному на північ від 30º45' пн.ш. і на захід від 114º20' зх.д. Так звана «центральна зона» складається з близько 2500 квадратних кілометрів. Цей морський вид живе у відносно мілкому (<40 м), мутному і динамічному середовищі. Найчастіше їх можна побачити у воді на глибинах від 11 до 50 метрів, на віддалі від 11 до 25 км від берега, над мулистим та глинястим дном.
Ледь порушує поверхню води, коли дихає, а потім швидко зникає. Живиться різноманітними придонними або донними рибами, кальмарами і ракоподібними. Можна зустріти як одинокі особини, так і невеликі групи тварин, до 8–10 особин (середнє значення = 2), але багато таких груп можуть вільно об'єднуватися протягом коротких періодів. Як і інші китоподібні видає високочастотні клацання, які використовує для ехолокації.
Є яскраво виражений сезонний характер відтворення. Період спарювання з середини квітня по травень, період вагітності приблизно 10,6 місяців. Пологи відбуваються на початку наступного березня. P. sinus не мають щорічної овуляції, таким чином, вони не народжують щорічно. Самиці мають одне дитинча на одну вагітність і вигодовують дитя молоком менше одного року. Одна з тварин, за оцінками, прожила 21 рік. Статева зрілість, як вважають, досягається у віці від трьох до шести років.
Смертність у зябрових різного розміру сітках вже давно визнана як найсерйозніша і безпосередня загроза для виживання. До інших потенційних загроз належать ендогамна депресія, вплив пестицидів і екологічні зміни внаслідок зменшення потоку з річки Колорадо. Остання небезпека може мати важливе значення в довгостроковій перспективі й заслуговує на вивчення.
Тільки близько половини «основної» області поширення знаходиться в межах Біосферного заповідника верхньої Каліфорнійської затоки і дельти річки Колорадо, який був створений в 1993 році.
Вважається, що є реальна загроза зникнення цього виду тварин[1]
Cá heo California (danh pháp hai phần: Phocoena sinus) là một loài cá trong họ Cá heo chuột. Cá heo California có môi trường sống giới hạn khu vực phía bắc của vịnh California. Chúng sống ở các đầm phá nông, đục dọc theo các bờ biển và hiếm khi được nhìn thấy ở nhiều nước sâu hơn 30 mét, thật sự nó có thể tồn tại trong các ao hồ để nông nhô ra trở lại trên bề mặt. Loài cá vi này thường được nhìn thấy trong nước 11-50 mét sâu, 11–25 km từ bờ biển, trên đáy bùn và đất sét. Môi trường sống của nó được đặc trưng bởi nước đục với có nhiều con mồi với hàm lượng dinh dưỡng cao.
Phương tiện liên quan tới Phocoena tại Wikimedia Commons
Cá heo California (danh pháp hai phần: Phocoena sinus) là một loài cá trong họ Cá heo chuột. Cá heo California có môi trường sống giới hạn khu vực phía bắc của vịnh California. Chúng sống ở các đầm phá nông, đục dọc theo các bờ biển và hiếm khi được nhìn thấy ở nhiều nước sâu hơn 30 mét, thật sự nó có thể tồn tại trong các ao hồ để nông nhô ra trở lại trên bề mặt. Loài cá vi này thường được nhìn thấy trong nước 11-50 mét sâu, 11–25 km từ bờ biển, trên đáy bùn và đất sét. Môi trường sống của nó được đặc trưng bởi nước đục với có nhiều con mồi với hàm lượng dinh dưỡng cao.
Phocoena sinus Norris & McFarland, 1958
Ареал
Калифорнийская морская свинья[1][2] (лат. Phocoena sinus) — редкий вид морской свиньи, эндемичный для северной части Калифорнийского залива. По последним оценкам ученых, представителей этого вида осталось лишь 12 особей[3]. Название «вакита» (англ. «vaquita») испанское по происхождению, переводится как «маленькая корова».
Этот вид может также называться «Cochito», «бухтовая морская свинья Калифорнийского залива» («Gulf of California Harbor Porpoise»), «морская свинья Калифорнийского залива» («Gulf of California Porpoise»), «морская свинья залива» («Gulf Porpoise»), «гафеншвайнсваль» («Hafenschweinswal») и «Marsouin du Golfe de Californie».
Форма тела животного характерна для всех морских свиней. Это коренастое животное, при взгляде сбоку плавники образуют отдалённое подобие звезды. Калифорнийская морская свинья — самая мелкая из морских свиней. Она вырастает только до 150 см, её вес может достигать 50 кг. Вокруг глаз — большие чёрные «очки», губы и кожа вокруг рта тоже чёрные. Верхняя сторона тела от серой до тёмно-серой. Брюхо беловатое или светло-серое, граница между тёмной спиной и светлым брюхом размыта. Ласты относительно крупнее, чем у других морских свиней, спинной плавник тоньше чем у других родственных видов, и более серповидный по форме. Череп меньше, а рострум короче и шире, чем у других видов рода.
Вакита живёт в мелководных лагунах с тёмной водой, расположенных вдоль береговой линии. В водах глубиной более 30 метров встречается редко. Может выживать в лагунах, настолько мелких, что её спина высовывается из воды. В местах обитания вакиты вода активно перемешивается приливами и отливами, здесь активно действуют конвекционные процессы, высока первичная и вторичная биологическая продуктивность.
Калифорнийскую морскую свинью редко можно наблюдать в природе. На основании имеющихся немногочисленных наблюдений считается, что она неторопливо плавает и кормится. Калифорнийская морская свинья неуловима, она избегает любых лодок или иных плавсредств. Выныривая на поверхность за воздухом, она совершает медленное движение вперёд и вокруг горизонтальной оси, только слегка тревожа при этом водную поверхность, а потом сразу же исчезает, часто надолго. Она не создаёт при выдохе чёткого фонтана, но, как и обыкновенная морская свинья (Phocoena phocoena), производит громкий резкий пыхтящий звук.
Все 17 видов рыб, обнаруживаемые в желудках этих морских свиней, относятся к донным видам, населяющим относительно мелкие воды в северной части Калифорнийского залива. Очевидно, калифорнийская морская свинья поедает все мелкие виды рыбы и кальмаров, живущие в местах её обитания.
Как и другие морские свиньи, калифорнийская морская свинья встречается поодиночке или в небольших группах в 1—3 особи. Иногда численность стада может достигать 8—10 особей.
Очевидно, калифорнийская морская свинья чаще всего рождает детёнышей весной. Беременность, вероятно, составляет 10—11 месяцев. Максимальная зафиксированная продолжительность жизни — 21 год.
На калифорнийскую морскую свинью никогда не охотились. Фактически, существование этого вида было подтверждено только в 1985 году в ходе специального исследования. Тем не менее известно, что популяция калифорнийской морской свиньи сокращается. Основная угроза этому виду — прилов в сетях, выставленных на тотоабу, эндемичную для Калифорнийского залива и, наряду с калифорнийской морской свиньёй, находящуюся под угрозой исчезновения рыбу. Комитет восстановления численности калифорнийской морской свиньи (англ. «Committee for the Recovery of the Vaquita» или «CIRVA») в 2000 году сделал заключение, что в год в сетях погибает от 39 до 84 особей этого вида. Как в документах Международного союза охраны природы, так и в Конвенции о Международной Торговле Находящимися в Опасности Видами Растений и Животных калифорнийская морская свинья указывается среди видов, наиболее близких к вымиранию. Чтобы предотвратить вымирание этого вида, правительство Мексики создало заповедник, включающий в себя северную часть Калифорнийского залива и дельту реки Колорадо. CIRVA рекомендует расширить этот заповедник в южном направлении так, чтобы он включил в себя весь известный учёным ареал калифорнийской морской свиньи, а также полностью запретить присутствие на территории заповедника рыболовецких траулеров. Даже если свести к нулю число особей калифорнийской морской свиньи, погибающих в рыболовных сетях, определённые опасения всё равно останутся. Использование хлорсодержащих пестицидов, сократившийся в результате забора воды на ирригацию сток реки Колорадо и пагубное влияние близкородственного скрещивания[4] могут также причинить ущерб популяции.
Калифорнийская морская свинья — один из 100 самых эволюционно уникальных и находящихся в опасности видов. Эволюционная уникальность предполагает, что у этого вида нет близких родственников, откуда вытекает важность его охраны.
28 октября 2008 Канада, Мексика и США на основании полномочий, предоставленных природоохранной организацией в рамках NAFTA, а также Комиссией по Сотрудничеству в Природоохранной Сфере, приняли Общесевероамериканский План по Охране (англ. «North American Conservation Action Plan» или «NACAP»)[5] калифорнийской морской свиньи. Этот план представляет собой стратегию поддержки действий Мексики в восстановлении численности вида, признанного одним из наиболее редких морских млекопитающих. Закон США «О Находящихся в Опасности Видах (англ.)русск.» (англ. «Endangered Species Act») включает калифорнийскую морскую свинью в список исчезающих видов.
Калифорнийская морская свинья (лат. Phocoena sinus) — редкий вид морской свиньи, эндемичный для северной части Калифорнийского залива. По последним оценкам ученых, представителей этого вида осталось лишь 12 особей. Название «вакита» (англ. «vaquita») испанское по происхождению, переводится как «маленькая корова».
Этот вид может также называться «Cochito», «бухтовая морская свинья Калифорнийского залива» («Gulf of California Harbor Porpoise»), «морская свинья Калифорнийского залива» («Gulf of California Porpoise»), «морская свинья залива» («Gulf Porpoise»), «гафеншвайнсваль» («Hafenschweinswal») и «Marsouin du Golfe de Californie».
小頭鼠海豚（Phocoena sinus），又名港口豚、太平洋鼠海豚、加灣鼠海豚、加灣鼠豚或海灣鼠海豚及加利福尼亞灣鼠海豚，屬於稀有的鼠海豚屬。牠們是加利福尼亞灣北部的特有種。小头鼠海豚是世界上最濒危的鲸豚类动物，自1996年便被列为极度濒危物种。[2]1997年年时小头鼠海豚估计数量为约600只，[3]随后逐年下降，2014年时数量便低于100只，2015年为约60只，2016年11月为30只，[4][5][6]2018年3月则仅有12只。[7]目前的结论是，除非采取更激进的保育手段，否则小头鼠海豚可能会在2018年中期灭绝。[8]
小頭鼠海豚有典型的鼠海豚屬體形。牠們是最細小的鼠海豚屬，故是鯨目中最細小的物種之一。牠們長約1.5米，重50公斤。牠們有很大及黑色的眼圈及嘴唇。背部呈中至深灰色。腹部是白色至淺灰色。胸鰭比例上較大，鰭較高及更呈鐮狀。頭顱骨細小，吻較短及闊。
小頭鼠海豚棲息在淺水潟湖近岸的地方，在水深多於30米的地方很少見到牠們。牠們甚至可以在露出背部的淺水區生存。牠們棲息地的特色是有強烈的潮混合、對流及有高的初級和次級生產。
小頭鼠海豚在野外的紀錄很少。牠們游泳及覓食也很優游，但卻很怕羞，避免與船隻接觸。牠們會以很緩慢和翻滾來升到水面呼吸，接著很快就會消失。牠們的叫聲像鼠海豚。
小頭鼠海豚主要吃的17個物種，大致分為底棲及深海的。牠們似乎不怎麼選擇，主要吃細小的魚類及魷魚。
小頭鼠海豚是獨居或以小群生活，成員通常只有1-3條，最多可達8-10條。
小頭鼠海豚很多時會在春天產子，妊娠期約10-11個月。最年長的達21歲。
小頭鼠海豚從未被直接捕獵。其依然生存都是要到1985年才能確定。不過牠們的數目卻正在下降，因牠們經常被困在捕捉加利福尼亞灣石首魚的流刺網中。每年就有39-84隻小頭鼠海豚被刺網所殺，（主要因为他们的花胶很昂贵）。世界自然保護聯盟就將牠們列為極危物種。墨西哥為了保護牠們，在加利福尼亞灣及科羅拉多河三角洲設立了自然保護區。另外，使用含氯的殺蟲劑、科羅拉多河因灌溉而水流減少及近親繁殖等，都使牠們的數量減少。[9]2017年，60余名科学家与潜水员试图将小头鼠海豚转移至安全地带，然而最终该计划因小头鼠海豚的应激反应与死亡而失败。[10]
|access-date=中的日期值 (帮助) 小頭鼠海豚（Phocoena sinus），又名港口豚、太平洋鼠海豚、加灣鼠海豚、加灣鼠豚或海灣鼠海豚及加利福尼亞灣鼠海豚，屬於稀有的鼠海豚屬。牠們是加利福尼亞灣北部的特有種。小头鼠海豚是世界上最濒危的鲸豚类动物，自1996年便被列为极度濒危物种。1997年年时小头鼠海豚估计数量为约600只，随后逐年下降，2014年时数量便低于100只，2015年为约60只，2016年11月为30只，2018年3月则仅有12只。目前的结论是，除非采取更激进的保育手段，否则小头鼠海豚可能会在2018年中期灭绝。
ワシントン条約附属書I 分類 界 : 動物界 Animalia 門 : 脊索動物門 Chordata 亜門 : 脊椎動物亜門 Vertebrata 綱 : 哺乳綱 Mammalia 目 : 偶蹄目/鯨偶蹄目
コガシラネズミイルカ（Phocoena sinus）は、偶蹄目（鯨偶蹄目とする説もあり）ネズミイルカ科ネズミイルカ属に属する鯨類。
メキシコ（カリフォルニア湾北部）[5]。種小名sinusはラテン語で「湾」の意で、分布域であるカリフォルニア湾に由来するとされる[4]。
最大全長148センチメートル[5]。体形は太くて短い[5]。背鰭は鎌状で、丈が高い[5]。胸鰭は三日月形で、先端が尖る[5]。胸びれは幅が狭く小さい。背びれはやや大きく後方に傾いた三角形、尾びれは両端が尖り、中央にはっきりとした切れ込みがある。背面は暗灰色、体側面は淡灰色、腹面は白い[5]。眼の周囲や、上下の唇は黒い[5]。頤から胸鰭にかけて黒い筋模様が入る[5]。幼獣は成獣に模様は似るが、やや色は濃い。また、背びれ前縁に白い斑点がある。[6]
出産直後の幼獣は全長が約70センチメートル[5]。
水深40メートル以下の沿岸部に生息する[3][5]。同科他種と同じく主に1 - 3頭からなる小規模な群れを形成して生活し、10頭以上の群れは形成しない[5]。沿岸の浅い海域を好み、30mより水深が深い海域では見られない[6]。
胃の内容物からは底層にいる17種の魚類や2種がイカが検出された例がある[5]。
繁殖様式は胎生。妊娠期間は多くの鯨類の例から約11か月と推定されている[5]。2 - 4月に出産する[5]。
刺し網・トロール漁による混獲などにより生息数は減少している[3][5]。農薬による汚染や、近親交配による影響も懸念されている[3]。本種の分布域にいるトトアバという魚類はメキシコ政府により法的に捕獲が禁止されているが、刺し網によって密猟される事もあり本種が混獲されることもあると考えられている[5]。1993年における生息数は300 - 400頭と推定されている[5]。1997年における生息数は567頭（177 - 1073頭）と推定されている[3]。1979年にワシントン条約附属書Iに掲載されている[2]。 2015年の調査では約60頭、2016年の調査では約30頭と急激に数を減らしている。[7]
メキシコ政府は、本種の保護を目的として、カリフォルニア湾北部とコロラド川河口部を含む保護区を制定した。 CIRVAは、保護区をより南部まで拡張し、既知の全生息域を保護区とすること、および保護区からトロール船を完全に排除することを勧告している。
混獲の問題以外には、塩素系の農薬の使用、灌漑によるコロラド川の水量の低下、近親交配の問題[8] などが懸念されている。
この項目は、動物に関連した書きかけの項目です。この項目を加筆・訂正などしてくださる協力者を求めています（Portal:生き物と自然／プロジェクト:生物）。
바다의 판다라는 별명을 가진 바키타 돌고래(Phocoena sinus, 영어: vaquita porpoise)는 쇠돌고래 중 희귀한 종이다. 코르테스 해에만 서식하는 고유종이다. 현존하는 개체수의 측정치는 다양한데, 100[2][3]에서 300[3]까지 있었으나, 2019년 발표된 자료에 따르면 2018년 가을의 개체수는 약 9마리로 추정된다.[4] "바키타"(vaquita)는 에스파냐어에서 작은 소를 의미한다.
바키타는 쇠돌고래과의 종들과 비슷하게 생겼으며, 다른 종보다 작으며, 고래류에서 가장 작은 종이기도 한다. 개체의 몸길이는 암컷의 경우 최대 150cm, 수컷의 경우 140cm 정도까지 자라며, 몸무게는 50킬로그램 정도이다. 눈 주위에는 검은 고리모양이 있으며, 입술에는 점들이 있다. 몸의 윗부분은 옅거나 짙은 회색이며, 아랫부분은 흰색이거나 옅은 회색이다. 가슴지느러미는 몸의 크기에 비해서는 큰 편이며, 등지느러미도 크고 갈고리 모양이다. 두개골은 작고 부리 또한 몸크기에 비교해서 짧고 넙죽하다.
바키타는 얕고 흐린 석호, 해안가에서 서식하며, 수심 30미터이상의 바다에서는 보이지 않는다. 등이 뒤에 보일정도만큼 얕은 석호에서도 생존할 수 있다.
바다의 판다라는 별명을 가진 바키타 돌고래(Phocoena sinus, 영어: vaquita porpoise)는 쇠돌고래 중 희귀한 종이다. 코르테스 해에만 서식하는 고유종이다. 현존하는 개체수의 측정치는 다양한데, 100에서 300까지 있었으나, 2019년 발표된 자료에 따르면 2018년 가을의 개체수는 약 9마리로 추정된다. "바키타"(vaquita)는 에스파냐어에서 작은 소를 의미한다.
.png)
