dcsimg

Sensa tìtol ( Anglèis )

fornì da Animal Diversity Web

An interesting side note concerning the survival of this species is that it is often directly tied to the survival of the endangered totoabo, a fish resembling the seabass. Totoabo have been widely fished as they are considered a delicacy. Unfortunately totoabo are similar in size and shape to vaquitas and they are often mistaken. In this manner, the more sought after totoabo are, the more bleak the chances of survival for vaquitas. Fishing for totoabo has become illegal but continues to occur on a wide scale. Conservation of these species must occur in tandem.

licensa
cc-by-nc-sa-3.0
drit d'autor
The Regents of the University of Michigan and its licensors
sitassion bibliogràfica
Landes, D. 2000. "Phocoena sinus" (On-line), Animal Diversity Web. Accessed April 27, 2013 at http://animaldiversity.ummz.umich.edu/site/accounts/information/Phocoena_sinus.html
autor
Devon Landes, University of Michigan-Ann Arbor
autor
Phil Myers, Museum of Zoology, University of Michigan-Ann Arbor

Behavior ( Anglèis )

fornì da Animal Diversity Web

Perception Channels: tactile ; chemical

licensa
cc-by-nc-sa-3.0
drit d'autor
The Regents of the University of Michigan and its licensors
sitassion bibliogràfica
Landes, D. 2000. "Phocoena sinus" (On-line), Animal Diversity Web. Accessed April 27, 2013 at http://animaldiversity.ummz.umich.edu/site/accounts/information/Phocoena_sinus.html
autor
Devon Landes, University of Michigan-Ann Arbor
autor
Phil Myers, Museum of Zoology, University of Michigan-Ann Arbor

Conservation Status ( Anglèis )

fornì da Animal Diversity Web

Vaquita are listed as critically endangered. They are perhaps the most endangered of the cetaceans with only a few hundred remaining. Phocoena sinus are often caught in fishing nets which are set to catch other marine animals, most often shrimp. This species becomes entangled either in the shrimp nets or within gillnet fisheries for sharks. It is estimated that 25-30 individuals drown each year as a result. To further complicate the situation, relatively few individuals reach maturity because of the high mortality of young individuals (they are highly susceptible to being netted), and the remaining older individuals are approaching the upper limit of their lifespan so as to be contributing little to future reproduction (Hohn et al, 1996).

US Federal List: endangered

CITES: appendix i

IUCN Red List of Threatened Species: critically endangered

licensa
cc-by-nc-sa-3.0
drit d'autor
The Regents of the University of Michigan and its licensors
sitassion bibliogràfica
Landes, D. 2000. "Phocoena sinus" (On-line), Animal Diversity Web. Accessed April 27, 2013 at http://animaldiversity.ummz.umich.edu/site/accounts/information/Phocoena_sinus.html
autor
Devon Landes, University of Michigan-Ann Arbor
autor
Phil Myers, Museum of Zoology, University of Michigan-Ann Arbor

Benefits ( Anglèis )

fornì da Animal Diversity Web

P. sinus may interfere with human activity is in that it may inadvertantly become entangled in fishing nets set for shrimp, sharks, and totoabo causing a nuisance and possibly reducing catch during one net hauling.

licensa
cc-by-nc-sa-3.0
drit d'autor
The Regents of the University of Michigan and its licensors
sitassion bibliogràfica
Landes, D. 2000. "Phocoena sinus" (On-line), Animal Diversity Web. Accessed April 27, 2013 at http://animaldiversity.ummz.umich.edu/site/accounts/information/Phocoena_sinus.html
autor
Devon Landes, University of Michigan-Ann Arbor
autor
Phil Myers, Museum of Zoology, University of Michigan-Ann Arbor

Benefits ( Anglèis )

fornì da Animal Diversity Web

This species is not used directly by humans. It is interesting in the sense that it is a unique phocoenid morphologically and behaviorally. The fact that it is limited in its range and is extremely endangered should encourage study of the vaquita.

licensa
cc-by-nc-sa-3.0
drit d'autor
The Regents of the University of Michigan and its licensors
sitassion bibliogràfica
Landes, D. 2000. "Phocoena sinus" (On-line), Animal Diversity Web. Accessed April 27, 2013 at http://animaldiversity.ummz.umich.edu/site/accounts/information/Phocoena_sinus.html
autor
Devon Landes, University of Michigan-Ann Arbor
autor
Phil Myers, Museum of Zoology, University of Michigan-Ann Arbor

Trophic Strategy ( Anglèis )

fornì da Animal Diversity Web

Vaquitas feed on teleost fishes and squid, which are found near the surface of the water. In several individuals the remains of Guld croakers were found.

Animal Foods: fish; mollusks

Primary Diet: carnivore (Piscivore )

licensa
cc-by-nc-sa-3.0
drit d'autor
The Regents of the University of Michigan and its licensors
sitassion bibliogràfica
Landes, D. 2000. "Phocoena sinus" (On-line), Animal Diversity Web. Accessed April 27, 2013 at http://animaldiversity.ummz.umich.edu/site/accounts/information/Phocoena_sinus.html
autor
Devon Landes, University of Michigan-Ann Arbor
autor
Phil Myers, Museum of Zoology, University of Michigan-Ann Arbor

Morphology ( Anglèis )

fornì da Animal Diversity Web

Adult vaquitas are typically 1.2 to 1.5m in length with females being slightly larger than males. At birth their average length is 0.6-0.7m. Juveniles also have white spots on their dorsal fins.

Phocoena sinus has between 34-40 teeth which are unicuspid, or "acorn like" (Silber, 1990) and a blunted rostral profile. P. sinus are physically similar to the Harbor Porpoise (/Phocoena phocoena/) in many ways with an exception being that the vaquita is more slender. This has been explained in terms of their warmer habitat--the slender body increases surface area/volume ratio thus increasing heat dissipation in a warm environment. This explanation has also been used to explain the occurrence of larger appendages within this species (Hohn et al., 1996).

Range mass: 30 to 55 kg.

Other Physical Features: endothermic ; homoiothermic; bilateral symmetry

Sexual Dimorphism: female larger

licensa
cc-by-nc-sa-3.0
drit d'autor
The Regents of the University of Michigan and its licensors
sitassion bibliogràfica
Landes, D. 2000. "Phocoena sinus" (On-line), Animal Diversity Web. Accessed April 27, 2013 at http://animaldiversity.ummz.umich.edu/site/accounts/information/Phocoena_sinus.html
autor
Devon Landes, University of Michigan-Ann Arbor
autor
Phil Myers, Museum of Zoology, University of Michigan-Ann Arbor

Distribution ( Anglèis )

fornì da Animal Diversity Web

The range of Phocoena sinus is extremely restricted. This species of porpoise is found only in the northern end of the Gulf of California. Phocoena sinus (commonly known as the vaquita) are found only in shallow water, close to shore.

Biogeographic Regions: pacific ocean (Native )

licensa
cc-by-nc-sa-3.0
drit d'autor
The Regents of the University of Michigan and its licensors
sitassion bibliogràfica
Landes, D. 2000. "Phocoena sinus" (On-line), Animal Diversity Web. Accessed April 27, 2013 at http://animaldiversity.ummz.umich.edu/site/accounts/information/Phocoena_sinus.html
autor
Devon Landes, University of Michigan-Ann Arbor
autor
Phil Myers, Museum of Zoology, University of Michigan-Ann Arbor

Habitat ( Anglèis )

fornì da Animal Diversity Web

An interesting feature of the vaquita is that it is the only species of porpoise that is found in such warm waters. Most phocoenids are restricted to water cooler than 20 degrees Celsius, vaquitas are unique in their ability to tolerate large annual fluctuations in temperature (Hohn, et al, 1996). The Gulf of California may experience temperature ranges from 14 degrees C in January to 36 degrees C in August. This may have an effect on the reproductive seasonality of this species.

Aquatic Biomes: coastal

licensa
cc-by-nc-sa-3.0
drit d'autor
The Regents of the University of Michigan and its licensors
sitassion bibliogràfica
Landes, D. 2000. "Phocoena sinus" (On-line), Animal Diversity Web. Accessed April 27, 2013 at http://animaldiversity.ummz.umich.edu/site/accounts/information/Phocoena_sinus.html
autor
Devon Landes, University of Michigan-Ann Arbor
autor
Phil Myers, Museum of Zoology, University of Michigan-Ann Arbor

Reproduction ( Anglèis )

fornì da Animal Diversity Web

Vaquitas are usually solitary. This would indicate a social system in which sperm competition is extremely important (Hohn et al., 1996). Within such systems, males attempt to maximize their fitness not by monopolizing access to females, but rather by mating with as many females as possible. As would be expected in multi-male breeding systems, male vaquitas have relatively large testes size in comparison to their body size.

Mating System: polygynous

Sexual maturity is believed to be reached between the ages of three and six years. Body mass may help to distinguish mature from immature specimens for both males and females (Hohn et al., 1996). Vaquitas have highly seasonal reproduction. During the spring there is a complete lack of larger calves. The mating period is from mid-April to May, with a gestation period of roughly 10.6 months. Births occur at the beginning of the following March. P. sinus have non-annual ovulation, thus they do not produce calves each year (Hohn et al., 1996). Females have one calf per pregnancy and lactate for less than one year.

Breeding season: The mating period is from mid-April to May

Average number of offspring: 1.

Average gestation period: 10.6 months.

Range weaning age: 12 (high) months.

Average weaning age: 12 months.

Range age at sexual or reproductive maturity (female): 3 to 6 years.

Range age at sexual or reproductive maturity (male): 3 to 6 years.

Key Reproductive Features: iteroparous ; seasonal breeding ; gonochoric/gonochoristic/dioecious (sexes separate); sexual ; viviparous

licensa
cc-by-nc-sa-3.0
drit d'autor
The Regents of the University of Michigan and its licensors
sitassion bibliogràfica
Landes, D. 2000. "Phocoena sinus" (On-line), Animal Diversity Web. Accessed April 27, 2013 at http://animaldiversity.ummz.umich.edu/site/accounts/information/Phocoena_sinus.html
autor
Devon Landes, University of Michigan-Ann Arbor
autor
Phil Myers, Museum of Zoology, University of Michigan-Ann Arbor

Biology ( Anglèis )

fornì da Arkive
The vaquita is an elusive marine mammal, which surfaces slowly, barely disturbing the water's surface when it breathes and then quickly disappearing for long periods (8). It cryptic behaviour and rarity may be the reasons why little is known about the biology of the vaquita, except that most vaquita births occur around March, gestation is believed to last around 10 to 11 months and one individual was estimated to have lived for 21 years (2). Little is also known about the social organisation of this enigmatic species (2). While the vaquita is most often seen in schools of one to three individuals (8), groups as large as eight or ten have been seen, and these small schools may form large, loose aggregations for short periods (2). The vaquita has a varied diet, comprising fish that live on or near the ocean bottom, squid and crustaceans. Like other cetaceans, the vaquita produces high-frequency clicks which are used in echolocation. This may be used to locate their prey, but several of the fish species it feeds on are known to produce sound and so it is possible that the vaquita locates them by following their sound, rather than by echolocating. In the murky waters of its habitat, echolocation may also be used to communicate with other vaquitas (2).
licensa
cc-by-nc-sa-3.0
drit d'autor
Wildscreen
original
visité la sorgiss
sit compagn
Arkive

Conservation ( Anglèis )

fornì da Arkive
Time is quickly running out for the vaquita, with a group of scientists in 2007 stating that they believed there were only two years remaining in which to find a solution to saving this species (4). Some measures have already been implemented; the Mexican government created the Upper Gulf of California and Colorado River Delta Biosphere Reserve in 1993 to protect the vaquita and other endangered species (2). In 2005, the Government also created a vaquita reserve, the area of which partially overlaps with the Biosphere Reserve (10). A ban on gillnet fishing is currently being enforced within the vaquita reserve, but gillnetting and shrimp trawling continues in the Biosphere Reserve and elsewhere within the range of vaquita (10) (11). Whilst these are incredibly important steps in the battle to save the vaquita, if conservation efforts are not increased substantially the vaquita will become extinct (7). The Mexican government created the International Committee for the Recovery of the Vaquita (CIRVA): a group of scientists from the UK, Canada, US and Mexico (2). CIRVA recommends that the most critical measure for the conservation of the vaquita is to reduce by-catch to zero as soon as possible (2). This will need to be achieved by banning the use of all entangling fishing nets within the vaquitas range. Unfortunately, this is not an easy law to implement, as this will have a serious impact on the people whose livelihoods depend on fishing in the Gulf of California (2) (4). Funds are urgently needed to buy out these net fisheries and to develop economic alternatives for those people affected (4) (10). One can only hope that lessons are learnt from the tragic tale of the baiji and that necessary measures are implemented before the vaquita too is driven to extinction.
licensa
cc-by-nc-sa-3.0
drit d'autor
Wildscreen
original
visité la sorgiss
sit compagn
Arkive

Description ( Anglèis )

fornì da Arkive
Since the baiji (Lipotes vexillifer) was believed to have become extinct in 2006 (3), the vaquita has taken on the unfortunate title as the most endangered cetacean in the world (4). It also has the distinction of being the smallest porpoise species (2), a group of marine mammals that differ from dolphins in their stockier, robust body, lack of an elongated beak, and their distinctively shaped teeth (5). The vaquita has a dark grey back and pale grey sides, blending into white on the underside, and there are highly conspicuous large black rings around its eyes and mouth. The fin on the back of its body, the dorsal fin, is proportionally taller than that of other porpoises and is roughly triangular, but curves slightly backwards (6).
licensa
cc-by-nc-sa-3.0
drit d'autor
Wildscreen
original
visité la sorgiss
sit compagn
Arkive

Habitat ( Anglèis )

fornì da Arkive
The vaquita is most often sighted in water 11 to 50 metres deep, 11 to 25 kilometres from the coast, over silt and clay bottoms. Its habitat is characterised by turbid water with a high nutrient content (2).
licensa
cc-by-nc-sa-3.0
drit d'autor
Wildscreen
original
visité la sorgiss
sit compagn
Arkive

Range ( Anglèis )

fornì da Arkive
Endemic to the upper Gulf of California, Mexico (2) (7).
licensa
cc-by-nc-sa-3.0
drit d'autor
Wildscreen
original
visité la sorgiss
sit compagn
Arkive

Status ( Anglèis )

fornì da Arkive
Classified as Critically Endangered (CR) on the IUCN Red List (1).
licensa
cc-by-nc-sa-3.0
drit d'autor
Wildscreen
original
visité la sorgiss
sit compagn
Arkive

Threats ( Anglèis )

fornì da Arkive
It was estimated in 2007 that only around 150 vaquita remained in the world (4); a number that is declining rapidly as the species is impacted by significant threats (7). The upper Gulf of California is not only home to this Critically Endangered species, it is also the site of intensive commercial and artisanal fishing (7). Vaquitas become entangled in the gill nets and trawl nets that are used in these activities, claiming the lives of an estimated 39 to 84 vaquitas each year (2). This is considered the principal threat to the vaquita's survival (7). The habitat of the vaquita has undoubtedly been changed by the damming of the Colorado River in the United States and the resulting loss of its flow into the Gulf of California; however, the Gulf remains incredibly productive and loss of river input is not believed to be an immediate threat to the vaquita (9).
licensa
cc-by-nc-sa-3.0
drit d'autor
Wildscreen
original
visité la sorgiss
sit compagn
Arkive

Amenazas ( Spagneul; Castilian )

fornì da Conabio
Factores de riesgo

Las vaquitas son muy vulnerables a la extinción debido a que son naturalmente raras y a que tienen una distribución limitada con una sola población. Muy poco se conoce en relación con su historia de vida, ya que son muy difíciles de ser observadas y estudiadas en su medio natural.

La vaquita ha sido capturada incidentalmente en redes agalleras para totoaba cerca de San Felipe y a lo largo de la costa de Sonora. La pesquería inició a finales de la década de 1940, llegándose a capturar hasta 10 vaquitas diarias hasta inicios de 1970. Debido a la disminución de la población de totoaba, la pesquería de esta especie cerró en 1975. Sin embargo, la mortalidad incidental causada por los camaroneros y redes para otras especies continúan, causando estragos en la especie. La disminución en la productividad del Golfo de California, debido a la represa del Río Colorado, junto con la contaminación por pesticidas, han afectado negativamente a la vaquita (Leatherwood y Reeves, 1983).

Como una especie naturalmente rara, la vaquita presenta una variabilidad genética baja. La especie presenta una falta de variabilidad genética, anormalidades como un sexto dígito en las aletas pectorales (Ortega, 1993), anormalidades vertebrales, y calcificaciones ováricas en algunas hembras (Hohn et al., 1996). Las características anteriormente mencionadas son desconocidas, y se desconoce si estaban presentes en las formas ancestrales de la especie o si se trata de características poco comunes debido a la deriva génetica.

De acuerdo a Rojas y Taylor (1999), el riesgo principal e inmediato para las vaquitas es la mortalidad por pesquerías. Por otro lado, estos mismos autores mencionan que es de suma importancia conocer más acerca de los efectos secundarios de la pesca en el norte del Golfo de California, así como de los efectos directos o indirectos de la pesca incidental de otras especies y las alteraciones al hábitat bentónico, causados por la pesca de arrastre repetida e intensiva, debido a que se desconoce. Estos mismos autores reportan que es posible que cualquier acción de manejo que se lleve a cabo para reducir la mortalidad directa de las vaquitas por las actividades pesqueras, también afectará a las amenazas indirectas y potenciales que hay tanto para las presas de la vaquita, como para la calidad de su hábitat. Además, mencionan que es claro que la única acción que se puede llevar a cabo para salvar a la especie es una inmediata y gran reducción o eliminación de la mortalidad incidental causada por la pesca, la cual requerirá tanto de nuevas regulaciones, como de una aplicación fuerte. Finalmente Rojas y Taylor (1999) reportan que aparentemente la contaminación del norte del Golfo no representa un riesgo para la vaquita, ni que la reducción del flujo del Río Colorado en la zona hay reducido suficientemente la productividad como para representar un riesgo para la especie a corto plazo. Al parecer, tampoco hay un fundamento para considerar que las vaquitas desaparecerán debido a la carencia de variabilidad genética.

Comercio ilícito

Se ignora cuál es el volumen del comercio ilegal.

Utilización nacional

El artículo 60 Bis de la Ley General de Vida Silvestre establece que "Ningún ejemplar de mamífero marino, cualquiera que sea la especie podrá ser sujeto de aprovechamiento extractivo, ya sea de subsistencia o comercial, con excepción de la captura que tenga por objeto la investigación científica y la educación superior de instituciones acreditadas. El promoverte de una autorización para la captura de mamíferos marinos a los que se refiere este artículo, deberá entregar a la autoridad correspondiente un protocolo completo que sustente su solicitud. El resto del trámite quedará sujeto a las disposiciones de la presente Ley y demás ordenamientos aplicables" (Anónimo, 2000 reformada el 26 de enero de 2006).

Situación actual del hábitat con respecto a las necesidades de la especie

El hábitat de la especie se ha modificado en diferentes grados. Los cambios más drásticos son los que se dieron en 1940, por la desviación del flujo de agua dulce proveniente del Río Colorado para ser utilizado con fines agrícolas y de consumo humano (Brownell, 1982), sin embargo, la disminución del aporte de nutrientes al sistema es considerado como un riesgo menor para la especie.

Otras modificación importante está relacionada con el aporte de contaminantes utilizados en regiones agrícolas cerca de la parte norte del Golfo de California por el valle Imperial de Estados Unidos, y el valle adyacente de Mexicali, los cuales se cree podrían afectar en un futuro, la función reproductiva y tasa de supervivencia de la vaquita. Algunos estudios han arrojado que los niveles de DDT y otros pesticidas organoclorados exceden las concentraciones máximas para peces y almejas. Guardado (1976) ha sugerido que el Valle de Mexicali pudiera ser una fuente importante de contaminantes para la parte norte del Golfo de California. Los mamíferos marinos son animales muy longevos y que ocupan un nivel alto en la cadena trófica, como consecuencia, muchas poblaciones muestran altas concentraciones de contaminantes orgánicos. Sin embargo, en la última década, Gutiérrez et al. (1988) han demostrado que los valores de organoclorados presentes en el norte del Golfo de California han disminuido entre 6 y 10 veces en cuanto a los valores reportados por Guardado (1976) para el Valle de Mexicali. Al parecer los pesticidas hidrocarburados o PCB's no representan una amenaza para la supervivencia de la población de vaquitas, así como que otros contaminantes son poco posibles que afecten la reproducción y mortalidad de las mismas.

Otras modificaciones que ha sufrido el hábitat tienen que ver con la pesca ribereña y de altura, legal e ilegal, las cuales son consideradas como los principales factores de riesgo para la especie. Se determina que la mortalidad de vaquitas por las pesquerías es el riesgo inmediato principal para la especie.

Las vaquitas tienen una incidencia mayor de caer en redes agalleras con una luz de malla de 15-30.5 cm, utilizadas para capturar totoaba (Totoaba macdonaldi) (Vidal, 1995; Villa, 1976; Villa, 1978; Brownell, 1983), sin embargo la pesquería de esta especie fue cerrada por el gobierno mexicano en 1975 (Avalos de Haro y Mathews, 1973; Flanagan y Hendrickson, 1976; Magatagan et al., 1984; Ruiz, 1985). Sin embargo la captura ilegal continúa y contribuye a la extinción de la totoaba y de la vaquita también. Las vaquitas también se enmallan en otras redes agalleras, incluyendo aquellas que son para tiburones (Brownell, 1982; Vidal, 1995; D'Agrosa et al., 1995). Este tipo de redes hacen susceptibles a las crías y juveniles más que a cualquier otra clase de edad (Vidal et al., 1999). Por otro lado son susceptibles a caer en las redes camaroneras y en otras redes con distinta luz de malla.
licensa
cc-by-nc-sa-2.5
drit d'autor
CONABIO
sitassion bibliogràfica
Urbán R., J. y M. Guerrero-Ruiz. 2008. Ficha técnica de Phocoena sinus. En: Urbán R., J. (compilador). Conocimiento biológico de las especies de mamíferos marinos, incluidas en la Norma Oficial Mexicana-059-SEMARNAT-2001. Universidad Autónoma de Baja California Sur. Bases de datos SNIB-CONABIO. Proyecto No. CK009. México, D.F.
autor
Urbán R., J.
autor
M. Guerrero-Ruiz.
original
visité la sorgiss
sit compagn
Conabio

Biología ( Spagneul; Castilian )

fornì da Conabio
Antecedentes del estado de la especie o de las poblaciones principales

El primer censo diseñado estadísticamente para determinar el tamaño poblacional de la especie se llevó a cabo en 1993, como parte de un crucero que investigaba no sólo a esa especie sino a varias. La abundancia reportada fue de 224 vaquitas, con un intervalo de confianza de 95% de 106-470 animales (Barlow, et al. 1997). Sin embargo, debido a que el crucero no estuvo especialmente diseñado para la búsqueda de la especie, no se pudo cubrir con todo el hábitat potencial de la vaquita.

Mucha información sobre la especie se ha publicado, incluyendo aquellos estudios sobre genética (Rosel y Rojas, 1999; Taylor y Rojas, 1999); sobre su hábitat (Silber, 1990); dieta (Pérez-Cortés, 1996); comportamiento (Silber et al., 1988), morfología (Brownell et al., 1987); historia de vida (Hohn et al., 1996); mortalidad en redes pesqueras (D'Agrosa et al., 1995); D'Agrosa et al., 2000); y sobre su estado de conservación (Vidal, 1995; Rojas y Taylor, 1999). Jaramillo et al. (1999) realizaron los primeros conteos por transecto, especialmente diseñados para estimar la abundancia de vaquita a lo largo de todo su rango de distribución.

Historia de vida

El único trabajo publicado hasta la fecha, sobre historia de vida de la vaquita, es el de Hohn et al. (1996). El aspecto probablemente más llamativo es la ausencia de individuos entre los 3 y 6 años de edad, es decir, la distribución de edades es bimodal con 62% de los individuos entre los 0 y 2 años y el 31% entre los 11 y 16 años de edad y unos cuantos ejemplares entre 7 y 10 años. El individuo más viejo fue una hembra de 21 años. Todos los individuos menores de tres años fueron sexualmente inmaduros, mientras que todos aquellos mayores de seis fueron maduros. Los nacimientos se registraron entre finales de febrero y principios de abril. La muestra disponible para estos investigadores fue pequeña, pero todo parece indicar que la producción de crías es bianual.

Gaskin et al. (1984) revisó estimaciones de período de gestación para la marsopa común, de Dall y de Burmeister y concluyó que dura aproximadamente 11 meses, lo cual se infiere para la vaquita.
Aparentemente el período de apareamiento ocurre entre abril y junio. Los nacimientos se presentan en primavera, entre febrero y abril, con un posible pico a finales de marzo y principios de abril (Silber, 1990). Los neonatos miden aproximadamente 70-78 cm y pesan por lo menos 7.5 kg (Vidal et al., 1999). La mínima longitud de madurez sexual registrada para las hembras es de 135 cm y la máxima de 128.7, mientras que para los machos la mínima es de 128.3 cm y la máxima de 127 cm.
licensa
cc-by-nc-sa-2.5
drit d'autor
CONABIO
sitassion bibliogràfica
Urbán R., J. y M. Guerrero-Ruiz. 2008. Ficha técnica de Phocoena sinus. En: Urbán R., J. (compilador). Conocimiento biológico de las especies de mamíferos marinos, incluidas en la Norma Oficial Mexicana-059-SEMARNAT-2001. Universidad Autónoma de Baja California Sur. Bases de datos SNIB-CONABIO. Proyecto No. CK009. México, D.F.
autor
Urbán R., J.
autor
M. Guerrero-Ruiz.
original
visité la sorgiss
sit compagn
Conabio

Biología de poblaciones ( Spagneul; Castilian )

fornì da Conabio
Tamaño poblacional

México:
En 1997 Jaramillo et al. (1999) estimaron el tamaño poblacional en 567 vaquitas, con un intervalo de confianza al 95% entre 177 y 1073 vaquitas. De acuerdo con estos autores, el tamaño promedio de grupo es de dos.

Mundial:
Debido a que es una especie endémica del Golfo de California, México, el tamaño poblacional mundial es el mismo reportado para México.

Reclutamiento

El único reporte en relación a la historia natural de la vaquitas es el de Hohn et al. (1996), quienes encontraron una distribución inusual de categorías de edad en la especie. Estos autores encontraron que la mayoría de los individuos (62%) se encontraban entre los 0 y 2 años de edad, mientras que un 31% entre los 11 y 16 años, con pocos ejemplares al parecer entre los 3 y 10 años de edad. Probablemente estos autores tuvieron un sesgo en su muestreo debido a la segregación espacial de las diferentes clases de edad o por la susceptibilidad de varias clases de edad de ser capturadas en las redes. Sin embargo, si esta fuera la real distribución de edades de la población, representaría una falla completa en el reclutamiento de individuos en años recientes (Rojas y Jaramillo, 2002).
licensa
cc-by-nc-sa-2.5
drit d'autor
CONABIO
sitassion bibliogràfica
Urbán R., J. y M. Guerrero-Ruiz. 2008. Ficha técnica de Phocoena sinus. En: Urbán R., J. (compilador). Conocimiento biológico de las especies de mamíferos marinos, incluidas en la Norma Oficial Mexicana-059-SEMARNAT-2001. Universidad Autónoma de Baja California Sur. Bases de datos SNIB-CONABIO. Proyecto No. CK009. México, D.F.
autor
Urbán R., J.
autor
M. Guerrero-Ruiz.
original
visité la sorgiss
sit compagn
Conabio

Comportamiento ( Spagneul; Castilian )

fornì da Conabio
Las vaquitas viajan solas o en grupos pequeños, la mayoría conformados por 2-3 animales, con un promedio de 1.9 y un rango de 1-7 animales (Silber, 1990). Grandes agregaciones de la especie se han visto dispersados como individuos solitarios o en subgrupos pequeños de entre 2 y 4 miembros, hasta 8 y 10 (Silber et al., 1988). Las vaquitas salen a la superficie a respirar inconspicuamente (Jaramillo et al., 1999). Silber et al, (1988) observaron dos parejas de hembras con cría por espacio de 3 horas, en las cuales se concluye que las características y patrones de buceo son similares a las reportadas para la marsopa común, sin embargo el promedio de buceo reportado por Watson y Gaskin (1983) para la marsopa común, así como tiempo en que permanecen en la superficie es mayor que el de la vaquita (Vidal et al., 1999). De acuerdo a Wells et al. (1981), tienden a evadir a las embarcaciones, sin embargo Silber et al. (1988) notó que no existe una aparente respuesta a embarcaciones menores, a distancias de entre 40 y 200 m, así como a embarcaciones de pescadores.

No se ha observado a las vaquitas asociadas con otras especies formando agregaciones mixtas, sin embargo Silber (1990) reportó a dos rorcuales tropicales (Balaenoptera edeni) junto con tres delfines comunes de rostro corto (Delphinus delphis) a una distancia de 1-1.5 km de grupos de vaquitas. Varios petreles negros de tormenta (Oceanodroma melania), así como la gaviota de Bonaparte (Larus philadelphia) se han observado bañándose en las olas formadas por las vaquitas (Silber, 1990).

En 1986 y 1987 se grabaron sonidos de alta frecuencia cerca de vaquitas (Silber, 1991). Los clicks fueron definidos, intensos y señales de banda corta (media: 17.1+/- d.e. 5.38 kHz) en una frecuencia de entre 122.2 y 146.9 kHz. La duración de los sonidos fue de 79-193 msec. Las señales acústicas producidas por la vaquita son similares a las reportadas para otras marsopas y para los delfines pertenecientes al género Cephalorhynchus (Evans et al., 1988).
licensa
cc-by-nc-sa-2.5
drit d'autor
CONABIO
sitassion bibliogràfica
Urbán R., J. y M. Guerrero-Ruiz. 2008. Ficha técnica de Phocoena sinus. En: Urbán R., J. (compilador). Conocimiento biológico de las especies de mamíferos marinos, incluidas en la Norma Oficial Mexicana-059-SEMARNAT-2001. Universidad Autónoma de Baja California Sur. Bases de datos SNIB-CONABIO. Proyecto No. CK009. México, D.F.
autor
Urbán R., J.
autor
M. Guerrero-Ruiz.
original
visité la sorgiss
sit compagn
Conabio

Conservación ( Spagneul; Castilian )

fornì da Conabio
La vaquita es el cetáceo en mayor peligro de extinción del mundo (Jefferson et al., 1993) con la posible excepción del baiji (Lipotes vexillifer). En 1996 la UICN consideró que la vaquita como especie Críticamente Amenazada, puede extinguirse a menos que los esfuerzos de conservación se incrementen substancialmente (Rojas y Taylor, 1999).

En 1993, el gobierno mexicano estableció la parte alta del Golfo de California y el Delta del Río colorado como Reserva de la Biosfera, con la intención de proteger a la vaquita, entre otras especies. En 1996, el gobierno mexicano anunció una estrategia de recuperación para la especie y formó un comité Internacional de Recuperación de la vaquita. En su primer encuentro, dicho comité recomendó que se obtuviera una nueva estimación de abundancia, como primer paso para obtener un plan de recuperación de la especie. Como resultado, el National Marine Fisheries Service de Estados Unidos, llevó a cabo un crucero en 1997, con el principal objetivo de obtener una estimación nueva y comprensiva sobre la abundancia de la vaquita (Jaramillo et al., 1999).

En 1997 el Instituto Nacional de la Pesca (INP/SEMARNAP) anunció la creación y primera reunión, del Comité Internacional para la Recuperación de la Vaquita (CIRVA). El mandato de este grupo es la elaboración del plan de recuperación de esta especie endémica de nuestro país. El CIRVA está integrado por reconocidos investigadores de Canadá, Escocia, Inglaterra, Estados Unidos y México.
Durante la primera reunión se analizaron diversos temas, entre ellos: aspectos oceanográficos del Alto Golfo, historia de vida, distribución, abundancia y factores de riesgo, entre otros (Rojas et al., 1998). Las conclusiones más importantes fueron: 1) la necesidad de una nueva evaluación del tamaño de la población, la cual se llevó a cabo ese mismo año (Jaramillo et al., 1999) y 2) que el principal factor de riesgo para la supervivencia de la vaquita son las redes agalleras, en comparación con la depresión endogámica (Taylor y Rojas, 1999) y la degradación del hábitat, ya sea por contaminación o por la ausencia del flujo del Río Colorado (Rojas y Taylor, 1999).

En la segunda reunión del CIRVA se analizaron las medidas de mitigación de la mortalidad incidental y se hicieron algunas recomendaciones. Dentro de las primeras se analizaron el uso de alarmas acústicas, el cierre de áreas por temporada, la restricción en el uso de artes de pesca, las áreas marinas protegidas y cambios en el límite sur de la Reserva de la Biosfera del Delta del Río Colorado y Alto Golfo de California. También se analizaron algunos aspectos sobre las pesquerías y los aspectos socioeconómicos de las mismas. Debido a que los límites de mortalidad para la vaquita son menores de una vaquita por año, el CIRVA recomendó disminuir las capturas incidentales a cero (Rojas et al., 1998). Es necesario re-establecer los límites y regulaciones de la Reserva del Alto Golfo y Delta de Río Colorado, ya que se ha demostrado que la distribución de las vaquitas no concuerda con los límites de la Reserva de la Biosfera, que supuestamente da protección para la especie. En 1997, 40% de los avistamientos se realizaron fuera de los límites de esta y ningún avistamiento se llevó a cabo dentro de la zona núcleo de la reserva, donde la pesca está prohibida (Jaramillo et al., 1999).

Entre las medidas que el gobierno de México ha tomado para la protección de la vaquita se pueden mencionar su adhesión en 1991 a la Convención sobre Comercio Internacional de Especies Amenazadas de Flora y Fauna Silvestre (CITES).

En el 2000, la Comisión para la Cooperación Ambiental de América del Norte (CCA) identificó la región de Baja California al mar de Bering (B2B) como una de sus Regiones Prioritarias para las Conservación de la Biodiversidad en América del Norte, definidas como las zonas económicamente exclusivas de la costa occidental de México, Estados Unidos y Canadá, de 22o N a 65o N de latitud. Las áreas prioritarias de conservación abarcan siete regiones ecológicas marinas en la región B2B. En México se encuentra la región ecológica del Golfo de California, en donde un área prioritaria de conservación es el Alto Golfo de California.

La Coalición para la Sustentabilidad del Golfo de California, cuyo objetivo consiste en contribuir a la conservación de esta región, logrando reunir la mejor información científica en cuanto a los aspectos biológicos, ecológicos, físicos y socioeconómicos, para definir las prioridades de conservación del Golfo de California en un Mega-Taller realizado en Mazatlán, Sinaloa, en mayo de 2001, concluyó también que una de las áreas marinas de importancia biológica es el Alto Golfo.

Conservación del hábitat

De acuerdo a la Ley de Pesca (Anónimo, 1992) y a la reforma del 30 de noviembre de 2000 a la fracción V del artículo 3o de la misma ley, "Será atribución de la Secretaría de Medio Ambiente y Recursos Naturales dictar las medidas tendientes a la protección de los quelonios, mamíferos marinos y especies acuáticas sujetas a protección especial o en peligro de extinción y participar con las dependencias competentes en la determinación de estas dos últimas. Asimismo establecerá las vedas totales o parciales referentes a estas especies".

Ver Refugios, Conservación y Medidas de control.
licensa
cc-by-nc-sa-2.5
drit d'autor
CONABIO
sitassion bibliogràfica
Urbán R., J. y M. Guerrero-Ruiz. 2008. Ficha técnica de Phocoena sinus. En: Urbán R., J. (compilador). Conocimiento biológico de las especies de mamíferos marinos, incluidas en la Norma Oficial Mexicana-059-SEMARNAT-2001. Universidad Autónoma de Baja California Sur. Bases de datos SNIB-CONABIO. Proyecto No. CK009. México, D.F.
autor
Urbán R., J.
autor
M. Guerrero-Ruiz.
original
visité la sorgiss
sit compagn
Conabio

Descripción ( Spagneul; Castilian )

fornì da Conabio
Físicamente es semejante a la marsopa común (Phocoena phocoena), pero los apéndices de la vaquita son mayores. Las aletas pectorales son proporcionalmente más largas y cóncavas
(margen anterior); la aleta dorsal es más alta, menos triangular, con el margen anterior ligeramente convexo y más largo que el anterior. Este último es casi recto o ligeramente cóncavo. Esta marsopa es robusta y de perfil la cabeza aparenta un cono truncado, con la parte posterior del melón inclinándose hacia adentro, en dirección a las fosas nasales. La pendiente del extremo anterior del melón se inclina abruptamente hacia el extremo anterior del rostro. El patrón de pigmentación es gris oscuro dorsalmente, con campos laterales gris claro y blanco ventralmente. Las características más conspicuas son los parches negros alrededor de los ojos y los labios (Brownell et al., 1987).

La vaquita es probablemente el cetáceo más pequeño. Las hembras alcanzan 140.6 cm y los machos 134.9 de largo (Hohn et al., 1996). Vidal et al. (1999), basados en una muestra de 12 individuos reportados por Brownell et al. (1987), obtuvieron la media de las siguientes medidas en centímetros. Del extremo anterior de la mandíbula a: ángulo de la comisura 6.9; centro del espiráculo 10.3; centro del ojo 10.6; meato auditivo 15.5; inserción anterior de aleta pectoral 21.9; punta de la aleta dorsal 68.8; centro del ano 79.1. Otras medidas fueron: la longitud anterior de la aleta pectoral 23.5; longitud axilar de la pectoral 17.7; altura de la aleta dorsal 12.3; longitud de la base de la aleta dorsal 16.3; anchura de la aleta caudal 34.6 anchura del lóbulo de la caudal (muesca a extremo más cercano) 9.3; profundidad de muesca 1.9; circunferencia la altura de la axila 65.7; circunferencia máxima 77.

Información sobre especies similares

La vaquita se puede confundir con otras dos especies del mismo género, La marsopa común (Phocoena phocoena) y la marsopa de Burmeister (P. spinipinnis), sin embargo hay características distintivas para cada especie. La marsopa común, a pesar de presentas también un cuerpo robusto y corto, sin un rostro definido, cuenta con un patrón de coloración sutil pero complejo. En éste se observa una franja gris oscuro en el dorso de cada animal, por encima de una superficie gris clara, localizada básicamente en cada costado y la cual suele presentar diversas manchas de color gris oscuro. Por otro lado, la garganta y el vientre de la marsopa común son blancas y la región de la barbilla y el ojo presentas generalmente un parche oscuro, sin embargo, otra de las características distintivas de la especie son las franjas oscuras que se localizan en el borde de la boca, y que se extienden hacia la aleta pectoral (Reeves et al., 2002).

Por otro lado, la marsopa de Burmeister es similar a la vaquita por presentar la típica forma robusta de las marsopas, dientes cónicos y la ausencia de un rostro distintivo. Sin embargo esta especie se distingue del resto de las marsopas en la posición de la aleta dorsal, la cual no se encuentra en la región media del cuerpo, sino más hacia la región caudal. Además, la forma de la aleta dorsal también es distintiva ya que presenta una punta redonda y un borde posterior convexo, cuando éste suele ser cóncavo en el resto de las marsopas, e incluso de la mayoría de los delfines. Esta característica hace ver la aleta dorsal como inclinada hacia la región posterior del cuerpo y no vertical como en la mayoría de los cetáceos. Finalmente, la coloración de la marsopa de Burmeister es gris oscura dorsalmente. La cabeza suele ser ligeramente más clara, con una banda longitudinal más oscura que va por detrás de la fosa nasal, hacia la punta de la maxila, en donde converge con un parche oscuro que rodea el labio superior. Por otro lado esta especie también presenta un parche oscuro alrededor del ojo, así como a veces se distingue igualmente un anillo blanco rodeando a éste. Tanto el vientre como la garganta tienen una coloración que va de un gris claro a blanco y se pueden observar algunas franjas gris oscuro de forma asimétrica que corren desde la barbilla hacia las aletas pectorales (Reeves et al., 2002).

Por otro lado, la vaquita también se pudiera llegar a confundir con dos especies de delfines, el delfín nariz de botella (Tursiops truncatus) y el delfín común (Delphinus sp.), sin embargo el tamaño es mucho menor en la vaquita y ambas especies de delfines presentan un rostro muy bien definido (Leatherwood et al., 1988).
licensa
cc-by-nc-sa-2.5
drit d'autor
CONABIO
sitassion bibliogràfica
Urbán R., J. y M. Guerrero-Ruiz. 2008. Ficha técnica de Phocoena sinus. En: Urbán R., J. (compilador). Conocimiento biológico de las especies de mamíferos marinos, incluidas en la Norma Oficial Mexicana-059-SEMARNAT-2001. Universidad Autónoma de Baja California Sur. Bases de datos SNIB-CONABIO. Proyecto No. CK009. México, D.F.
autor
Urbán R., J.
autor
M. Guerrero-Ruiz.
original
visité la sorgiss
sit compagn
Conabio

Distribución ( Spagneul; Castilian )

fornì da Conabio
Actual

Mundial

Esta es una especie endémica del Golfo de California, México. Tanto los avistamientos de animales vivos, como los reportes de animales varados y capturados incidentalmente en redes pesqueras, así como entrevistas a pescadores, indican que la vaquita se distribuye exclusivamente en el Alto Golfo de California. Debido a que no hay ningún indicio de la presencia de vaquitas al sur de los 29o N, en el Golfo de California, se plantea que el alto Golfo de California es y ha sido su distribución histórica y actual.

MEXICO / BAJA CALIFORNIA

MEXICO / SONORA

Endémica

MEXICO

Distribución histórica estimada:
Similar a la actual.

Distribución actual, con poblaciones aún presentes:
La especie es endémica de México, particularmente del Golfo de California, sólo se distribuye en el Alto Golfo. Los avistamientos de vaquitas se han hecho en la misma área en diferentes épocas del año yen años diferentes. La distribución de vaquita está relacionada con la profundidad y, aparentemente, con el tipo de fondo. Silber et al. (1994) reporta todos sus avistamientos en aguas entre 14 y 56 m de profundidad. Gallo y Torre (1988) analizaron los datos publicados en la literatura y concluyeron que el 83% de los registros fueron entre los 20 y 50 m de profundidad. Estos mismos autores señalaron que estas marsopas prefieren los fondos compuestos de arcilla-limo, a los arenosos en el 79% de los casos.

Localidades referidas: Varias observaciones y reportes de organismos enmallados en redes agalleras en el Alto Golfo de California, los ubican entre los 30°45'N y 31°30'N de latitud norte y entre los 114°20' y 114°50' de longitud oeste. Se tiene reportes de organismos atrapados en redes agalleras en las aguas frente a la costa de Sonora, desde El Golfo de Santa Clara hasta Punta Borrascosas y en aguas al sur de la Isla Montague (D´Agrosa et al., 1995; Gerrodette et al., 1995; Jaramillo et al., 1999; Silber et al., 1994; Vidal, 1995).

En cuanto a la localización geográfica histórica, tenemos que debido a que no hay ningún indicio de la presencia de vaquitas al sur de los 29° N, en el Golfo de California, se plantea que el alto Golfo de California es y ha sido su distribución histórica.

La mayoría de los avistamientos han sido al norte de los 30°45'N y al oeste de los 114°20'W (Gerrodette et al., 1995; Jaramillo et al., 1999; Silber et al., 1994; Vidal, 1995).

En cuanto a la distribución actual, con poblaciones aún presentes, la población de vaquita está restringida a la región norte del Golfo de California, y esta zona está definida como la parte norte de una línea que conecta Puertecitos en Baja California norte y Puerto Peñasco en Sonora.
licensa
cc-by-nc-sa-2.5
drit d'autor
CONABIO
sitassion bibliogràfica
Urbán R., J. y M. Guerrero-Ruiz. 2008. Ficha técnica de Phocoena sinus. En: Urbán R., J. (compilador). Conocimiento biológico de las especies de mamíferos marinos, incluidas en la Norma Oficial Mexicana-059-SEMARNAT-2001. Universidad Autónoma de Baja California Sur. Bases de datos SNIB-CONABIO. Proyecto No. CK009. México, D.F.
autor
Urbán R., J.
autor
M. Guerrero-Ruiz.
original
visité la sorgiss
sit compagn
Conabio

Ecología ( Spagneul; Castilian )

fornì da Conabio
Categoria de edad, tamaño o estadio

Vidal (1995) reportó posibles neonatos, con longitudes muy pequeñas, estimadas entre 50, 60, 70 y 80 cm, que murieron durante operaciones pesqueras en marzo de 1989 y entre febrero y abril de 1990. Por otro lado, Silber (1990) reportó crías durante los avistamientos realizados en Marzo de 1986. La estructura de edades de un estudio reciente sobre vaquitas enmalladas indicó que un 62% correspondía a especimenes de entre 0 y 2 años de edad y un 31% correspondió a especimenes entre 11 y 16 años de edad. El individuo más viejo estimado fue aquel que llegó a los 21 años de edad (Hohn et al., 1996).
licensa
cc-by-nc-sa-2.5
drit d'autor
CONABIO
sitassion bibliogràfica
Urbán R., J. y M. Guerrero-Ruiz. 2008. Ficha técnica de Phocoena sinus. En: Urbán R., J. (compilador). Conocimiento biológico de las especies de mamíferos marinos, incluidas en la Norma Oficial Mexicana-059-SEMARNAT-2001. Universidad Autónoma de Baja California Sur. Bases de datos SNIB-CONABIO. Proyecto No. CK009. México, D.F.
autor
Urbán R., J.
autor
M. Guerrero-Ruiz.
original
visité la sorgiss
sit compagn
Conabio

Estado de conservación ( Spagneul; Castilian )

fornì da Conabio
NOM-059-SEMARNAT-2001

P en peligro de extinción

NOM-059-SEMARNAT-2010

P en peligro de extinción

CITES

Apéndice I
licensa
cc-by-nc-sa-2.5
drit d'autor
CONABIO
sitassion bibliogràfica
Urbán R., J. y M. Guerrero-Ruiz. 2008. Ficha técnica de Phocoena sinus. En: Urbán R., J. (compilador). Conocimiento biológico de las especies de mamíferos marinos, incluidas en la Norma Oficial Mexicana-059-SEMARNAT-2001. Universidad Autónoma de Baja California Sur. Bases de datos SNIB-CONABIO. Proyecto No. CK009. México, D.F.
autor
Urbán R., J.
autor
M. Guerrero-Ruiz.
original
visité la sorgiss
sit compagn
Conabio

Estrategia trófica ( Spagneul; Castilian )

fornì da Conabio
Fitch y Brownell (1968) reportaron restos de dos especies de peces demersales, correspondientes a la familia Haemulidae (Orthopristis reddingi) y Sciaenidae (Bardiella icistia) del estómago de una vaquita varada en 1965 cerca de San Felipe.

Silber (1990) reportó restos de Anchoa nasus o Sardinops spp en dos vaquitas capturadas en 1988, así como diversos otolitos no identificados y picos de calamares. Más restos de calamares (Lolliguncula panamensis) fueron encontrados en el estómago de vaquitas colectadas en 1965 y 1984. Otras necropsias realizadas a seis vaquitas en 1985 reportaron un total de 103 picos de calamar L. panamensis y 25 de Loliolopsis diomedae, esta última encontrándose en los 6 ejemplares (Vidal et al., 1999). Otros estudios han indicado la presencia de las mismas especies de calamares, así como de 17 especies de teleosteos más, todos clasificados como demersales o especies bentónicas, que habitan aguas relativamente someras del Golfo de California. Un par de trabajos sobre la dieta de la vaquita fueron presentados por Findley et al., 1995 y Pérez-Cortés, 1996, concluyendo ambos trabajos que la especie se alimenta principalmente de peces y de acuerdo al número de presas registradas en los contenidos estomacales, la vaquita es una especie no selectiva.
licensa
cc-by-nc-sa-2.5
drit d'autor
CONABIO
sitassion bibliogràfica
Urbán R., J. y M. Guerrero-Ruiz. 2008. Ficha técnica de Phocoena sinus. En: Urbán R., J. (compilador). Conocimiento biológico de las especies de mamíferos marinos, incluidas en la Norma Oficial Mexicana-059-SEMARNAT-2001. Universidad Autónoma de Baja California Sur. Bases de datos SNIB-CONABIO. Proyecto No. CK009. México, D.F.
autor
Urbán R., J.
autor
M. Guerrero-Ruiz.
original
visité la sorgiss
sit compagn
Conabio

Gestión ( Spagneul; Castilian )

fornì da Conabio
Comercio internacional

En México, la Ley General de Vida Silvestre (Anónimo, 2000) estipula que son infracciones a lo establecido en esta Ley exportar o importar ejemplares, partes o derivados de la vida silvestre, o transitar dentro del territorio nacional los ejemplares, partes o derivados procedentes del y destinados al extranjero en contravención a esta Ley, a las disposiciones que de ella deriven y a las medidas de regulación o restricción impuestas por la autoridad competente o, en su caso, de la Convención sobre el Comercio Internacional de Especies Amenazadas de Fauna y Flora Silvestre (CITES).

Con base en la reforma de esta misma ley (26 enero 2006), el Artículo 55 Bis establece que "queda prohibida la importación, exportación y reexportación de ejemplares de cualquier especie de mamífero marino y primate, así como de sus partes y derivados, con excepción de aquéllos destinados a la investigación científica, previa autorización de la Secretaría".

Medidas nacionales

La Ley de Pesca (Anónimo, 1992) hace mención al castigo por capturar deliberadamente mamíferos marinos y especies en peligro de extinción, sin autorización de la Secretaría de Pesca (Última Reforma DOF 08-01-2001). En el Código Penal (Anónimo, 1931) se hace referencia a la imposición de penas para aquellas personas que dañen o priven de la vida a algún mamífero o que recolecten o comercialicen en cualquier forma sus productos o subproductos, sin contar con la autorización correspondiente; así como aquellas que realicen la caza, pesca o captura de especies de fauna silvestre utilizando medios prohibidos por la normatividad aplicable o amenace la extinción de las mismas; y a quienes lleven a cabo cualquier actividad con fines comerciales con especies de flora o fauna silvestre consideradas endémicas, amenazadas, en peligro de extinción, raras o sujetas a protección especial, así como sus productos o subproductos y demás recursos genéticos, sin contar con la autorización o permiso correspondiente.

Con base en la reforma del 26 enero 2006 a la Ley General de Vida Silvestre (Anónimo, 2000), el Artículo 60Bis, establece que "Ningún ejemplar de mamífero marino, cualquiera que sea la especie podrá ser sujeto de aprovechamiento extractivo, ya sea de subsistencia o comercial, con excepción de la captura que tenga por objeto la investigación científica y la educación superior de instituciones acreditadas. El promoverte de una autorización para la captura de mamíferos marinos a los que se refiere este artículo, deberá entregar a la autoridad correspondiente un protocolo completo que sustente su solicitud. El resto del trámite quedará sujeto a las disposiciones de la presente Ley y demás ordenamientos aplicables."

Dentro de las Normas Oficiales Mexicanas en materia ambiental se encuentran 3 que tiene que ver directamente con lineamientos y especificaciones para el desarrollo de actividades relacionadas con el aprovechamiento y conservación de los mamíferos marinos y en donde se incluiría al tursión:
Norma Oficial Mexicana NOM-059-SEMARNAT-2001, Protección ambiental-especies nativas de México de flora y fauna silvestres-categorías de riesgo y especificaciones para su inclusión, exclusión o cambio-lista de especies en riesgo. (D.O.F. 6-marzo-2002). Antes NOM-059-ECOL-2001; Norma Oficial Mexicana NOM-126-SEMARNAT-2000, Por la que se establecen las especificaciones para la realización de actividades de colecta científica de material biológico de especies de flora y fauna silvestres y otros recursos biológicos en el territorio nacional. D.O.F. 20-marzo-2001. Antes NOM-126-ECOL-2000; Proyecto de Norma Oficial Mexicana PROY-NOM-135-SEMARNAT-2003, Para la regulación de la captura para investigación, transporte, exhibición, manejo y manutención de mamíferos marinos en cautiverio. (D.O.F. 30-06-03). De acuerdo al Código Penal (Anónimo, 1931) es deber de todos respetarlas, ya que en caso de lo contrario se impondrán penas a toda persona que las quebrante.

Supervisión de la población

En general dentro de las leyes ambientales se contempla el desarrollo y bienestar social junto con el aprovechamiento adecuado y ordenado de los recursos naturales. Particularmente, la Ley General de Vida Silvestre (Anónimo, 2000) establece que el aprovechamiento de la fauna silvestre debe realizarse evitando o aminorando los daños que esta pueda sufrir, prohibiendo completamente todo acto de crueldad en su contra. Para lograr esto, la misma ley menciona que se requerirá de una autorización previa de la SEMARNAT para realizar actividades de aprovechamiento extractivo o no extractivo de la vida silvestre y para garantizar su bienestar, la continuidad de sus poblaciones y la conservación de su hábitat.

Ver apartado de Conservación.
licensa
cc-by-nc-sa-2.5
drit d'autor
CONABIO
sitassion bibliogràfica
Urbán R., J. y M. Guerrero-Ruiz. 2008. Ficha técnica de Phocoena sinus. En: Urbán R., J. (compilador). Conocimiento biológico de las especies de mamíferos marinos, incluidas en la Norma Oficial Mexicana-059-SEMARNAT-2001. Universidad Autónoma de Baja California Sur. Bases de datos SNIB-CONABIO. Proyecto No. CK009. México, D.F.
autor
Urbán R., J.
autor
M. Guerrero-Ruiz.
original
visité la sorgiss
sit compagn
Conabio

Hábitat ( Spagneul; Castilian )

fornì da Conabio
La vaquita se distribuye a la porción nor-occidental del Golfo de California, cerca de la boca del Río Colorado (Brownell, 1986; Silber, 1990; Gerrodette et al., 1995) y no en los límites de la Reserva del Alto Golfo de California y Delta del Río Colorado. Al parecer, el hábitat importante de vaquitas abarca aguas someras, de entre 5 y 20 m de profundidad, al norte de San Felipe, por lo menos durante agosto y septiembre (Jaramillo et al., 1999). Sin embargo, Vidal et al. (1999) reportan que la profundidad a la que se pueden encontrar está entre los 13.5-37 m, la mayoría entre los 11 y 25 km de la costa. Se han registrado algunos avistamientos a un poco menos de los 40 km de la costa. La visibilidad de las aguas donde se distribuyen fluctúa entre los 0.9 m y los 12 m. Se sabe que las capturas incidentales de la especie en redes agalleras han ocurrido en profundidades que van de los 4 a los 36 m y entre los 3 y 33 km de la costa.

Macroclima

La distribución de la vaquita abarca una zona muy restringida, principalmente se encuentran en aguas someras, de entre 11-50 m de profundidad a distancia de la costa de 11-25 km (Silber et al., 1994; Gallo y Torre, 1998). La visibilidad del agua donde se distribuyen fluctúa entre los 0.9 m a 12 m.

Tipo de ambiente

La distribución de la vaquita abarca un ambiente muy homogéneo, ya que se encuentra distribuida en aguas someras y cálidas.
licensa
cc-by-nc-sa-2.5
drit d'autor
CONABIO
sitassion bibliogràfica
Urbán R., J. y M. Guerrero-Ruiz. 2008. Ficha técnica de Phocoena sinus. En: Urbán R., J. (compilador). Conocimiento biológico de las especies de mamíferos marinos, incluidas en la Norma Oficial Mexicana-059-SEMARNAT-2001. Universidad Autónoma de Baja California Sur. Bases de datos SNIB-CONABIO. Proyecto No. CK009. México, D.F.
autor
Urbán R., J.
autor
M. Guerrero-Ruiz.
original
visité la sorgiss
sit compagn
Conabio

Relevancia de la especie ( Spagneul; Castilian )

fornì da Conabio
Relevancia de la especie

La importancia de la especie radica en que es una especie endémica del Golfo de California, con una distribución confinada a la porción noroccidental de éste. Es una especie en peligro de extinción.

Valor educativo. Se relaciona con la concientización que logra el público que la visita al conocer algunos aspectos importantes de su biología o de su ambiente. Por otro lado, también se contribuye al cambio social que se enfoca hacia el uso racional de los recursos.

Valor científico. Es una especie poco estudiada debido a la dificultad de ser observada y
aproximada. Se han investigado algunos aspectos sobre su biología, dinámica de su población y conservación. Sin embargo, grupos de expertos coinciden en que faltan conocimientos para su manejo. De manera prioritaria, se considera la investigación para la identificación y mitigación de los posibles efectos adversos de las actividades humanas sobre esta especie y su ambiente.

Valor político. El papel destacado de México en proteger a otras especies como la ballena gris permite al gobierno mexicano utilizar también a la vaquita como símbolo de los esfuerzos nacionales para la protección del medio ambiente.
licensa
cc-by-nc-sa-2.5
drit d'autor
CONABIO
sitassion bibliogràfica
Urbán R., J. y M. Guerrero-Ruiz. 2008. Ficha técnica de Phocoena sinus. En: Urbán R., J. (compilador). Conocimiento biológico de las especies de mamíferos marinos, incluidas en la Norma Oficial Mexicana-059-SEMARNAT-2001. Universidad Autónoma de Baja California Sur. Bases de datos SNIB-CONABIO. Proyecto No. CK009. México, D.F.
autor
Urbán R., J.
autor
M. Guerrero-Ruiz.
original
visité la sorgiss
sit compagn
Conabio

Reproducción ( Spagneul; Castilian )

fornì da Conabio
Aparentemente el ciclo reproductivo completo de la vaquita dura casi 2 años. De acuerdo a Hohn et al. (1996), todos los individuos menores de tres años observados en su estudio fueron sexualmente inmaduros, mientras que todos aquellos mayores de seis fueron maduros.

Vidal (1995) reportó posibles neonatos, con longitudes muy pequeñas, estimadas entre 50, 60, 70 y 80 cm, que murieron durante operaciones pesqueras en marzo de 1989 y entre febrero y abril de 1990. De acuerdo a Vidal et al. (1999) los neonatos miden aproximadamente 70-78 cm y pesan por lo menos 7.5 kg.

Se tiene registro de que la hembra inmadura más grande medía 128.7 cm, mientras que el macho inmaduro más grande tenía una talla de 127 cm. Por otro lado, se ha registrado que la hembra madura más pequeña medía 135 cm, mientras que el macho maduro más pequeño tenía una longitud de 128.3 cm.
licensa
cc-by-nc-sa-2.5
drit d'autor
CONABIO
sitassion bibliogràfica
Urbán R., J. y M. Guerrero-Ruiz. 2008. Ficha técnica de Phocoena sinus. En: Urbán R., J. (compilador). Conocimiento biológico de las especies de mamíferos marinos, incluidas en la Norma Oficial Mexicana-059-SEMARNAT-2001. Universidad Autónoma de Baja California Sur. Bases de datos SNIB-CONABIO. Proyecto No. CK009. México, D.F.
autor
Urbán R., J.
autor
M. Guerrero-Ruiz.
original
visité la sorgiss
sit compagn
Conabio

Conservation Status ( Anglèis )

fornì da EOL authors

In 2012, Phocoena sinus was included among the world's 100 most threatened species, in a report by the IUCN Species Survival Commission and the Zoological Society of London.

(Baillie & Butcher 2012; Harvey 2012)

licensa
cc-by-nc-sa-3.0
drit d'autor
Dana Campbell
original
visité la sorgiss
sit compagn
EOL authors

Diagnostic Description ( Anglèis )

fornì da FAO species catalogs
The vaquita, or Gulf of California harbour porpoise, is among the smallest of all marine cetaceans. Compared to other phocoenids, it has a taller, more falcate dorsal fin and larger flippers. Like all porpoises, it is stocky, with a blunt beakless head. Vaquitas have black to dark grey lip patches and eye rings; otherwise the body is light brownish grey fading to white on the belly. Calves tend to be somewhat darker than adults. In the small number of specimens examined to date, there have been 16 to 22 pairs of teeth in the upper jaw and 17 to 20 pairs in the lower jaw. Can be confused with: When seen at a distance, the tall dorsal fin of the vaquita must be distinguished from those of bottlenose dolphin and common dolphin, both of which are common in the vaquita's range. However, the small group size and unique body shape, as well as differences in behaviour, will generally allow the vaquita to be distinguished.
licensa
cc-by-nc-sa-3.0
sitassion bibliogràfica
Marine mammals of the world. Jefferson, T.A., S. Leatherwood & M.A. Webber - 1993. FAO species identification guide. Rome, FAO. 320 p. 587 figs. . 
autor
Food and Agriculture Organization of the UN

Size ( Anglèis )

fornì da FAO species catalogs
Known maximum length is 1.5 m (females) and 1.45 m (males), but very few specimens have been examined.
licensa
cc-by-nc-sa-3.0
sitassion bibliogràfica
Marine mammals of the world. Jefferson, T.A., S. Leatherwood & M.A. Webber - 1993. FAO species identification guide. Rome, FAO. 320 p. 587 figs. . 
autor
Food and Agriculture Organization of the UN

Brief Summary ( Anglèis )

fornì da FAO species catalogs
Almost nothing is known of the biology of the vaquita. As is generally true for porpoises, they occur in small groups and are relatively inconspicuous in their behaviour. Most calving apparently occurs in the spring.
licensa
cc-by-nc-sa-3.0
sitassion bibliogràfica
Marine mammals of the world. Jefferson, T.A., S. Leatherwood & M.A. Webber - 1993. FAO species identification guide. Rome, FAO. 320 p. 587 figs. . 
autor
Food and Agriculture Organization of the UN

Benefits ( Anglèis )

fornì da FAO species catalogs
Conservation Status : The vaquita is in imminent danger of extinction, and is listed as an endangered species. The population may number only a few hundred individuals, and at least 30 to 40 are killed each year, mainly in large mesh gillnets set in the northern Gulf for totoaba, sea bass, rays, and sharks. Some are also taken in shrimptrawls. Recently, Mexico has taken some encouraging steps to try to save the vaquita. IUCN: Endangered.
licensa
cc-by-nc-sa-3.0
sitassion bibliogràfica
Marine mammals of the world. Jefferson, T.A., S. Leatherwood & M.A. Webber - 1993. FAO species identification guide. Rome, FAO. 320 p. 587 figs. . 
autor
Food and Agriculture Organization of the UN

Marsopa de Califòrnia ( Catalan; Valensian )

fornì da wikipedia CA
Crystal128-pipe.svg
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.
Wikitext.svg
L'article o secció necessita millores quant al seu format.
Pot necessitar retocs en negretes, cursives, enllaços, imatges, categories, infotaules...

És un cetaci endèmic d'aigües mexicanes que habita en la reserva de la biosfera de l'alt golf de Califòrnia. La vaquita marina és un dels cetacis més petits del món. Així, en cap altre lloc del món existeix aquest sorprenent animal de 150 cm que pesa fins a 50 kg. Una característica en aquesta espècie és l'aparença excel·lent dels llavis. La part superior del cos és gris fosc, la part inferior és de gairebé blanca o grisa clar. Les aletes són proporcionalment més grans que en altres marsopes. Aquesta enigmàtica espècie és molt tímida, i no salta com els dofins en la superfície del mar, sinó simplement emergeix alguns segons per prendre aire. Sumat a això, la pesca amb xarxes de "enmalle", la qual cosa ha ocasionat que la vaquita marina es trobi molt prop de l'extinció. Pel que veure un espècimen viu de la vaquita marina és gairebé impossible.

Comportament

Les vaquitas utilitzen sons aguts per comunicar-se entre si (ecolocación) i per navegar en els seus hàbitats. En general neden i s'alimenten a un ritme pausado. Les vaquitaseviten acostar-se als vaixells, pugen a respirar lentament i després desapareixen de manera ràpida. Estar absents en la superfície fa que sigui difícil observar-les. Les vaquitas estan generalment soles, tret que estiguin acompanyades d'una cria,8sent menys socials que altres espècies de dofins. Les vaquitaspoden ser molt competitives durant la seva etapa de apareamiento.9 És l'única espècie pertanyent a la família de les marsopes que viu en aigües calentes.10 Les vaquitas són depredadors no selectius.11

Agregació

Com altres Phocoena, les vaquitas se solen veure soles; si estan juntes generalment és en grups petits de 2 o 3 integrants i poques vegades en grups de 8 a 10.

Dieta

Les vaquitas solen buscar aliment prop de les llacunes. Les 17 espècies oposades en l'estómac de les vaquitas poden ser catalogats com demersales o bentónicos espècies que habiten en aigües poc profundes en l'alt golf de Califòrnia. Les vaquitas són depredadors no selectius de peixos i calamars en aquesta àrea. Algunes de les preses més comunes són corvinas i truites.12 Com altres cetacis les vaquitas pot localitzar a la seva presa, també els és possible localitzar a la seva presa seguint els sons dels seus moviments.1

Cicle de vida i reproducció

Un parell de vaquitas marines nedant juntes.

Se sap poc sobre el cicle de vida de les vaquitas. Els científics segueixen investigant moltes coses, tals com la seva edat de maduració sexual, longevitat, cicle de reproducció sexual i la seva interacció. S'han fet suposicions però es necessita més recerca per establir valors concrets, moltes d'aquestes han estat estimades a causa de l'estudi de vaquitasque han estat abandonades o atrapades a les xarxes, unes altres es basen en recerques d'altres espècies de marsopes similars a la vaquita.

Es creu que les vaquitas viuen aproximadament 20 anys en condicions ideals.1314 Les vaquitasaconsegueixen la seva maduresa sexual als 3 anys, la reproducció ocorre durant finals de primavera o principis d'estiu, el seu període de gestació és de 10 a 11 mesos. Tenen reproducció estacional i arriben a tenir una cria al març. El període entre naixements és entre 1 i 2 anys, les cries són alletades al voltant de 6 a 8 mesos fins que són capaços de valer-se per si mateixes.15

Hàbitat

L'hàbitat de la vaquita marina és en el golf de Califòrnia o Mar de Cortès.16 Les vaquitasmarines viuen en llacs tèrbols i poc profunds al llarg de la costa. Elles rares vegades neden a més de 30 metres de profunditat i són conegudes per viure en llacs poc profunds, tant que la seva esquena arriba a sobresortir de la superfície de l'aigua. La majoria de les vegades la vaquita ha estat vista entre els 11-50 metres de profunditat a uns 11- 25 quilòmetres des de la costa, sobre fons de llim i argila. Les vaquitastendeixen a escollir hàbitats amb aigües tèrboles, perquè posseeixen un alt contingut de nutrients.1 Aquests nutrients ajuden a atreure petits peixos, calamars i crustacis que els serveixen d'aliment. Elles són capaços de resistir les temperatures d'on viuen. Solament poden aconseguir a viure 20 anys i el seu cicle d'embaràs dura entre 10 i 11 mesos

ON VIUEN Viu en aigües succintes i tèrboles al llarg de la costa. Rares vegades vist més enllà de 30 km de la costa. Aquesta marsopa és endèmica de l'extrem septentrional del golf de Califòrnia.

Conservació i amenaces

Vaquita marina nedant en primer pla, mentre que els vaixells de pesca exerceixen el seu ofici a la distància.

La vaquita marina es considera en el més alt risc d'extinció de 129 espècies de mamífers marins.17 La vaquita es troba classificada com una de les 100 espècies de mamífers del món en Evolutionarily Distinct and GloballyEndangered (EDGE).18 La vaquita és evolucionariamente diferent i no té parents propers. Aquests animals representen un dels tres que són prioritaris per fer campanyes de conservació. El EDGE of Existence Programmeés un programa que fa l'esforç per la conservació de les espècies en perill. El govern dels Estats Units ha llistat a la vaquita sota la Llei d'Espècies Amenaçades (Endangered SpeciesAct). La International Union for theConservation of Nature (IUCN) i Convention onInternational Trade in the Endangered Speciesof Wild Fauna and Flora (CITIS) la inclouen en la categoria de màxim perill d'extinció.

S'han engegat diverses mesures, i organitzacions com el Comitè Internacional per a la Recuperació de la Vaquita realitzen estratègies i accions per salvar a aquest mamífer. Com es comenta: «Salvar a l'únic cetaci endèmic de Mèxic, és un problema de tota la nació». La reserva on es troba va des de Sant Felipe en Baixa Califòrnia, fins a Port Penyal en Sonora.

La major amenaça és l'ús indiscriminat de xarxes de enmalle per a la pesca "passiva" (chinchorros) intentant atrapar totoabas, el qual és un peix gran, que també es troba en perill d'extinció, i es localitza en el golf de Mèxic. El comerç del peix totoaba es deu al fet que la seva bufeta natatoria és molt apreciada a la Xina.

En 1997 la població de vaquitas era de 567.16 L'any 2000 es va registrar que el nombre d'exemplars estava entre 150 i 300.1920 La depressió endogàmica podria començar a afectar l'adaptabilitat de l'espècie. En el 2014 la població es va estimar en 100 individus.3 La recomanació que donaven era prohibir l'ús de xarxes de enmalle per fer prosperar la recuperació de la vaquita marina. Segons el comitè, la població està disminuint a un ritme del 18,5 % anual i es necessiten, urgentment, mesures addicionals per salvar l'espècie. Aquestes poden ser l'aplicació de la prohibició de la pesca amb xarxes de enmalle en tot l'hàbitat de la vaquita marina, l'adopció de mesures per eliminar la pesca il·legal de la totoaba i, amb l'ajuda dels EE. UU. i Xina, detenir el comerç de les bufetes natatorias de la totoaba.34

El 16 d'abril de 2015 el president de Mèxic Enrique Peña Nieto va anunciar un programa per al rescat i la conservació de la vaquita i la totoaba, el qual inclou vedas i suport econòmic als pescadors de la zona.21

Importància de Vaquita marina en l'ecosistema

Per al rastreig espacial i conductual de les espècies, actualment s'utilitza l'anàlisi d'isòtops, principalment de Carboni i Nitrogen.22 Aquests serveixen per a la construcció de moviments, distribució, ús d'hàbitat i conductes alimentoses.23 Aquesta tècnica permet generar les xarxes tròfiques de les espècies a més de situar-les espacialment, generant ISOMAPAS.

La vaquita marina es troba en el cinquè nivell tròfic, prenent en compte als sediments de C i N. Anteriorment es creia que l'alimentació d'aquesta espècie era especialitzada,24 és a dir de poca amplitud tròfica. Recentment s'ha demostrat la diversitat d'aliments en l'espècie.

P. sinus s'alimenta d'espècies pelágicas i bentónicas (Post, 2002) Malgrat que el cetaci s'alimenta en un 87.5% de peixos ossis de gran grandària, seguits per calamars (37.5%) i com a components incidentals els crustacis (12.5%) (Pérez-Cortés, 1996; Findley i Nava, 1996). L'aportació de les espècies bentónicas a la dieta de la vaquita és de gran importància segons els resultats del valor de δ13C (-12.1‰±0.7‰) (Rodríguez, 2013). La qual cosa reafirma la importància de mantenir les condicions ambientals exactes per a l'espècie.

Com a depredador topall, es defineix al seu nínxol ecològic alt en supervivència, però la seva genètica i els impactes soci-ambientals en escales regionals i globals han condemnat a la vaquita marina a la seva gairebé extinció. No obstant això, recentment diversos periòdics han escrit notes amb encapçalats optimistes. Esmentant el naixement tres vaquitas més, segons Lorenzo Rojas (2017), coordinador del projecte per a la preservació d'aquesta espècie.

El sustento de les àrees de conservació es deu a l'anàlisi de l'hàbitat dels depredadors.25 En aquest cas la vaquita marina s'ha caracteritzat el seu hàbitat espacial i ambiental.26 Preferint les marees i mesos freds. La qual cosa per a escenaris de canvi climàtic és clau en la reproducció i desenvolupament de l'espècie. Des dels primers nivells en la cadena tròfica de la vaquita marina, es troba que des de δ13C i δ15N l'abundància del fitoplàncton depèn de la temperatura i batimetría (ibídem).

Amenaces primàries

Actualment, aquesta espècie està en perill d'extinció i segons informes recents només queden 30 exemplars, per la qual cosa s'estima que per 2018 l'espècie podria quedar extinta.27 Això es deu al fet que la vaquitaqueda atrapada en xarxes de enmalle il·legals, usades per capturar al peix totoaba; espècie en perill d'extinció i amb alt valor al mercat asiàtic, a causa que existeixen mites quant a les seves propietats.

S'han realitzat estudis en el golf de Santa Clara, un dels tres punts en els quals viuen les vaquitas marines, aquests estudis indiquen que les xarxes de enmalle causen al voltant de 39 morts de vaquitas marines a l'any. La qual cosa representa el 17 % de la població total dins d'aquest golf.28

Així i tot si es prohibeix l'ús de les xarxes de enmalle a les àrees de refugi de la vaquitamarina, la qual conté el 50 % de l'hàbitat de la vaquita, la població seguirà en declivi, la qual cosa suggereix que una completa prohibició de l'ús de xarxes de enmalle podria ser la solució per preservar a la vaquita marina.29

Altres possibles amenaces són les alteracions i contaminació de l'hàbitat. L'hàbitat de la vaquita és petit i el subministrament d'aliment en l'ambient marí és afectat per la qualitat i el nivell de nutrients. El represamiento del riu Colorit ha reduït el cabal d'aigua dolça aportada al golf, la qual cosa és perillós per la vaquita.13 A més l'ús de pesticides tractats amb clor podria tenir un efecte perjudicial. Malgrat aquests possibles problemes, la majoria dels cossos recuperats de les vaquitas no mostren signes de adelgazamiento o de estresantesambientals, la qual cosa implica que el declivi de la població es deu majorment a la pesca accidental.

Amenaces secundàries

Encara que la major causa de mortalitat de la vaquita marina és la pesca accidental amb xarxes de enmalle, els nous problemes que sorgeixen fan que la recuperació en la població de la vaquita marina sigui cada vegada més difícil.

Amb menys individus en l'hàbitat, hi haurà menys contacte entre diferents sexes i en conseqüència la reproducció serà menor. La qual cosa ha reduït la variabilitat genètica i genera un efecte de coll d'ampolla. Quan això ocorre els gens recessius i nocius es manifesten, sobretot en els nounats. A més disminueix l'adaptabilitat de les futures generacions.

Estratègies de conservació per Vaquita marina nacionals i internacionals

A causa de la considerable reducció del nombre d'individus de vaquita marina, el govern mexicà ha realitzat múltiples esforços de conservació de vaquita marina, des de fa aproximadament quaranta anys.

Així mateix aquesta preocupació va més enllà de les fronteres i capacitats del govern nacional, per la qual cosa s'han involucrat diferents organitzacions ambientalistas, a més de polítiques de conservació internacionals.

Esforços de conservació a Mèxic.

Convenció sobre el Comerç Internacional d'Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Silvestres (CITIS). Apèndix I.1977

Reserva de la Biósfera de l'Alt Golf de Califòrnia i Delta del Riu Colorit.1993

Àrea de refugi de la vaquita per a la seva protecció i el Programa de Protecció de VaquitaMarina.2005

NOM-059-*SEMARNAT-2010. Espècies en Perill d'Extinció.2010

Programa d'Acció per a la Conservació de l'Espècie: Vaquita (Phocoena sinus) (PASTURA-Vaquita).2013

Comissió Assessora de la Presidència de Mèxic per a la Recuperació de la Vaquita Marina.2013

Programa d'Acció per a la Conservació de l'Espècie: Vaquita (Phocoena sinus) (PASTURA-Vaquita)2013

Estratègia Integral per a la Recuperació de la Vaquita Marina i la Totoaba.2015

Convenció sobre el Comerç Internacional d'Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Silvestres (CITIS).2016

Polítiques nacionals

Exposició sobre la vaquita marina en el Museu d'Història Natural de la Ciutat de Mèxic.

Antecedents de la problemàtica

En la dècada de 1980 es van realitzar diferents estudis en mastozoología en l'Alt Golf de Califòrnia. Els resultats van demostrar que el nombre d'exemplars de vaquita marina atrapades a les xarxes agalleras de la zona, estava augmentant. Aquesta situació va impactar en els grups conservacionistes nacionals i internacionals, i va atreure l'atenció mundial cap a la vaquita marina.

Aproximadament 10 anys després, l'espècie va ser declarada en perill d'extinció, i catalogada com un dels mamífers marins amb alta prioritat en conservació, per la Comissió Internacional Ballenera.

En 1992 una crisi econòmica va afectar als pescadors ribereños de Sonora i Baixa Califòrnia.30 La pesca de gambeta va tenir un decreixement, la qual cosa va generar disputes entre els pescadors locals. Les comunitats pesqueres exigien a les autoritats federals una solució que inclogués una millora en la normatividad, per regular l'extracció i assegurar la recuperació dels recursos pesquers.31

Els instruments amb major impacte en la conservació de la vaquita marina han estat la Reserva de la Biosfera, i el Programa d'Acció per a la Conservació de la vaquita marina (PASTURA vaquita). En la seva implementació intervenen diverses institucions governamentals, com són CONANP, PROFEPA, SAGARPA i CONAPESCA.

Reserva de la Biósfera de l'Alt Golf de Califòrnia.

Va ser establerta per decret presidencial al juny de 1993, i el seu Primer Programa de Maneig publicat tres anys després El seu objectiu és “Conservar i protegir els ecosistemes representatius de la regió, la biodiversitat, els processos evolutius, els hàbitats de reproducció, fresi, migració i alimentació d'espècies marines d'importància ecològica i comercial i, sobretot, les espècies endèmiques i/o en perill d'extinció com la vaquita i la totoaba”.32

No obstant això, els esforços de la Reserva de la Biósfera s'han vist obstaculitzats per: el pressupost federal destinat és insuficient; limitada disponibilitat de servidors públics com a inspectors, personal tècnic, personal operatiu; arts de pesca pròpies de la regió; vedas i decisions externes que impacten en el maneig dels recursos naturals.33

Programa d'Acció per a la Conservació de la Vaquita Marina (PASTURA-vaquita)

És un instrument de política pública del govern federal que sorgeix de la necessitat de prioritària a nivell mundial per preservar la vaquita marina. El seu objectiu és promoure la protecció i conservació de l'espècie i el seu hàbitat. És també una resposta a la gran pressió per part de grups ambientalistas entre ells: Centre Mexicà de Dret Ambiental (CEMDA), Defenders of Wildlife, Greenpeace i el Comitè Internacional per a la Recuperació de la VaquitaMarina (CIRVA).33

Per aconseguir els seus objectius PASTURA-vaquita aposta per la reconversió tecnològica i productiva de la regió de l'Alt Golf de Califòrnia. Així mateix, pretén implementar una pesca de gambeta de baix impacte ambiental, per permetre la recuperació de la població de vaquita marina.34 Aquestes accions van ser preses per la relació oposada entre les velles arts de pesca i la captura incidental de vaquitamarina.

Els suports d'aquest programa es realitzen a l'àrea de la Reserva de la Biósfera de l'Alt Golf de Califòrnia i Delta del Riu Colorit. D'acord amb dades oficials, el pressupost exercit va ser de $37,246,468.00. El 0.2% de les accions realitzades van ser enfocades a projectes de reconversió productiva, el 10.4% a reconversió tecnològica, 12.7% en activitats de pesca responsable de gambeta, 8.4% per a suspensió de pesca de gambeta amb chinchorro de línia i 68.3% en activitats de conservació de la biodiversitat. Per rebre un suport era necessari comptar amb un permís vigent expedit per CONAPESCA.35

Finalment, s'ha documentat que la presència del PASTURA va millorar la regulació de l'activitat pesquera a la regió de l'Alt Golf de Califòrnia.

Establiment d'Àrea de Refugi per a la Protecció de Vaquita Marina

Va ser establerta en 2005, i estableix les condicions de conservació i maneig a les quals hauran de subjectar-se les obres i activitats que es realitzin a l'àrea de refugi establerta (DOF29-12-2005). Els seus objectius coincideixen amb els establerts per a la Reserva de la Biósfera de l'Alt Golf de Califòrnia i Ric Delta Colorit.

Aquest programa pretén ser integrador, per la qual cosa es va formular partint d'un diagnòstic socioeconòmic, pesquer, i de la situació actual de la vaquita. Entre les seves estratègies es trobaven els subsidis, el cuales van ser atorgats a pobladors de Sant Felipe, Santa Clara i Port Penyal. D'aquesta forma es buscava impulsar activitats de conservació de la biodiversitat, la transformació d'arts de pesca i el desenvolupament de processos productius alternatius.

Esforços a nivell Internacional

En l'àmbit internacional, les accions dutes a terme en pro de la protecció i conservació de Vaquita són, principalment, la seva incorporació com a espècie en la categoria de màxim perill d'extinció en la llista vermella de la UICN en 1978;36 així com la seva inserció a l'AQUESTA del govern nord-americà en la categoria d'espècie amenaçada.

D'altra banda, se sumen a la llista d'accions internacionals, els acords i plans bilaterals i trilaterales entre els països involucrats. Per exemple, la creació i engegada en 2008 dels plans PAANC i NACAPs. Així com l'aprovació del resolutiu en 2007 per part de la CBI; en el qual exhorta a Mèxic a intensificar els esforços i convida els països del món a brindar suport a Mèxic, des de l'assistència financera, així com en la tècnica, en monitoreo i en recerca, amb la intenció de reduir a zero la captura incidental de vaquita.37

S'ha d'agregar que, recentment al setembre del 2017, es va dur a terme la Reunió TrilateralXina, Estats Units i Mèxic sobre el combat al tràfic il·lícit de peix Totoaba Macdonaldi en Ancorada Baixa Califòrnia, organitzada per SEMARNAT. En la qual es van establir els següents acords:38

Intercanviar pràctiques i experiències per a una cooperació efectiva en la detecció i detenció de les xarxes de tràfic i comerç il·legal de totoaba.

Aprofitar el marc legal internacional per potenciar les recerques relacionades a aquest delicte.

Incrementar la capacitació dels agents aduanales per identificar al peix mexicà i altres espècies protegides per lleis internacionals.

Formalitzar la declaració d'una intenció de cooperació internacional mitjançant documents legals, com un memoràndum d'enteniment.

Impactes del canvi climàtic

La pèrdua de la diversitat a causa del Canvi Climàtic En l'actualitat, la majoria dels ecosistema La marsopa de Califòrnia (Phocoena sinus) és una espècie rara de marsopa. És endèmica de la part septentrional del golf de Califòrnia (mar de Cortés).

A la seva regió nadiua se la coneix com a "vaquita", que en castellà vol dir "petita vaca".

Avui (2017) només queden uns 29 individus i l'única solució per salvar l'espècie és un programa de reproducció en captivitat[1]

Referències

 src= A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Marsopa de Califòrnia Modifica l'enllaç a Wikidata
licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Autors i editors de Wikipedia
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia CA

Marsopa de Califòrnia: Brief Summary ( Catalan; Valensian )

fornì da wikipedia CA

És un cetaci endèmic d'aigües mexicanes que habita en la reserva de la biosfera de l'alt golf de Califòrnia. La vaquita marina és un dels cetacis més petits del món. Així, en cap altre lloc del món existeix aquest sorprenent animal de 150 cm que pesa fins a 50 kg. Una característica en aquesta espècie és l'aparença excel·lent dels llavis. La part superior del cos és gris fosc, la part inferior és de gairebé blanca o grisa clar. Les aletes són proporcionalment més grans que en altres marsopes. Aquesta enigmàtica espècie és molt tímida, i no salta com els dofins en la superfície del mar, sinó simplement emergeix alguns segons per prendre aire. Sumat a això, la pesca amb xarxes de "enmalle", la qual cosa ha ocasionat que la vaquita marina es trobi molt prop de l'extinció. Pel que veure un espècimen viu de la vaquita marina és gairebé impossible.

Comportament

Les vaquitas utilitzen sons aguts per comunicar-se entre si (ecolocación) i per navegar en els seus hàbitats. En general neden i s'alimenten a un ritme pausado. Les vaquitaseviten acostar-se als vaixells, pugen a respirar lentament i després desapareixen de manera ràpida. Estar absents en la superfície fa que sigui difícil observar-les. Les vaquitas estan generalment soles, tret que estiguin acompanyades d'una cria,8sent menys socials que altres espècies de dofins. Les vaquitaspoden ser molt competitives durant la seva etapa de apareamiento.9 És l'única espècie pertanyent a la família de les marsopes que viu en aigües calentes.10 Les vaquitas són depredadors no selectius.11

Agregació

Com altres Phocoena, les vaquitas se solen veure soles; si estan juntes generalment és en grups petits de 2 o 3 integrants i poques vegades en grups de 8 a 10.

Dieta

Les vaquitas solen buscar aliment prop de les llacunes. Les 17 espècies oposades en l'estómac de les vaquitas poden ser catalogats com demersales o bentónicos espècies que habiten en aigües poc profundes en l'alt golf de Califòrnia. Les vaquitas són depredadors no selectius de peixos i calamars en aquesta àrea. Algunes de les preses més comunes són corvinas i truites.12 Com altres cetacis les vaquitas pot localitzar a la seva presa, també els és possible localitzar a la seva presa seguint els sons dels seus moviments.1

Cicle de vida i reproducció

Un parell de vaquitas marines nedant juntes.

Se sap poc sobre el cicle de vida de les vaquitas. Els científics segueixen investigant moltes coses, tals com la seva edat de maduració sexual, longevitat, cicle de reproducció sexual i la seva interacció. S'han fet suposicions però es necessita més recerca per establir valors concrets, moltes d'aquestes han estat estimades a causa de l'estudi de vaquitasque han estat abandonades o atrapades a les xarxes, unes altres es basen en recerques d'altres espècies de marsopes similars a la vaquita.

Es creu que les vaquitas viuen aproximadament 20 anys en condicions ideals.1314 Les vaquitasaconsegueixen la seva maduresa sexual als 3 anys, la reproducció ocorre durant finals de primavera o principis d'estiu, el seu període de gestació és de 10 a 11 mesos. Tenen reproducció estacional i arriben a tenir una cria al març. El període entre naixements és entre 1 i 2 anys, les cries són alletades al voltant de 6 a 8 mesos fins que són capaços de valer-se per si mateixes.15

Hàbitat

L'hàbitat de la vaquita marina és en el golf de Califòrnia o Mar de Cortès.16 Les vaquitasmarines viuen en llacs tèrbols i poc profunds al llarg de la costa. Elles rares vegades neden a més de 30 metres de profunditat i són conegudes per viure en llacs poc profunds, tant que la seva esquena arriba a sobresortir de la superfície de l'aigua. La majoria de les vegades la vaquita ha estat vista entre els 11-50 metres de profunditat a uns 11- 25 quilòmetres des de la costa, sobre fons de llim i argila. Les vaquitastendeixen a escollir hàbitats amb aigües tèrboles, perquè posseeixen un alt contingut de nutrients.1 Aquests nutrients ajuden a atreure petits peixos, calamars i crustacis que els serveixen d'aliment. Elles són capaços de resistir les temperatures d'on viuen. Solament poden aconseguir a viure 20 anys i el seu cicle d'embaràs dura entre 10 i 11 mesos

ON VIUEN Viu en aigües succintes i tèrboles al llarg de la costa. Rares vegades vist més enllà de 30 km de la costa. Aquesta marsopa és endèmica de l'extrem septentrional del golf de Califòrnia.

Conservació i amenaces

Vaquita marina nedant en primer pla, mentre que els vaixells de pesca exerceixen el seu ofici a la distància.

La vaquita marina es considera en el més alt risc d'extinció de 129 espècies de mamífers marins.17 La vaquita es troba classificada com una de les 100 espècies de mamífers del món en Evolutionarily Distinct and GloballyEndangered (EDGE).18 La vaquita és evolucionariamente diferent i no té parents propers. Aquests animals representen un dels tres que són prioritaris per fer campanyes de conservació. El EDGE of Existence Programmeés un programa que fa l'esforç per la conservació de les espècies en perill. El govern dels Estats Units ha llistat a la vaquita sota la Llei d'Espècies Amenaçades (Endangered SpeciesAct). La International Union for theConservation of Nature (IUCN) i Convention onInternational Trade in the Endangered Speciesof Wild Fauna and Flora (CITIS) la inclouen en la categoria de màxim perill d'extinció.

S'han engegat diverses mesures, i organitzacions com el Comitè Internacional per a la Recuperació de la Vaquita realitzen estratègies i accions per salvar a aquest mamífer. Com es comenta: «Salvar a l'únic cetaci endèmic de Mèxic, és un problema de tota la nació». La reserva on es troba va des de Sant Felipe en Baixa Califòrnia, fins a Port Penyal en Sonora.

La major amenaça és l'ús indiscriminat de xarxes de enmalle per a la pesca "passiva" (chinchorros) intentant atrapar totoabas, el qual és un peix gran, que també es troba en perill d'extinció, i es localitza en el golf de Mèxic. El comerç del peix totoaba es deu al fet que la seva bufeta natatoria és molt apreciada a la Xina.

En 1997 la població de vaquitas era de 567.16 L'any 2000 es va registrar que el nombre d'exemplars estava entre 150 i 300.1920 La depressió endogàmica podria començar a afectar l'adaptabilitat de l'espècie. En el 2014 la població es va estimar en 100 individus.3 La recomanació que donaven era prohibir l'ús de xarxes de enmalle per fer prosperar la recuperació de la vaquita marina. Segons el comitè, la població està disminuint a un ritme del 18,5 % anual i es necessiten, urgentment, mesures addicionals per salvar l'espècie. Aquestes poden ser l'aplicació de la prohibició de la pesca amb xarxes de enmalle en tot l'hàbitat de la vaquita marina, l'adopció de mesures per eliminar la pesca il·legal de la totoaba i, amb l'ajuda dels EE. UU. i Xina, detenir el comerç de les bufetes natatorias de la totoaba.34

El 16 d'abril de 2015 el president de Mèxic Enrique Peña Nieto va anunciar un programa per al rescat i la conservació de la vaquita i la totoaba, el qual inclou vedas i suport econòmic als pescadors de la zona.21

Importància de Vaquita marina en l'ecosistema

Per al rastreig espacial i conductual de les espècies, actualment s'utilitza l'anàlisi d'isòtops, principalment de Carboni i Nitrogen.22 Aquests serveixen per a la construcció de moviments, distribució, ús d'hàbitat i conductes alimentoses.23 Aquesta tècnica permet generar les xarxes tròfiques de les espècies a més de situar-les espacialment, generant ISOMAPAS.

La vaquita marina es troba en el cinquè nivell tròfic, prenent en compte als sediments de C i N. Anteriorment es creia que l'alimentació d'aquesta espècie era especialitzada,24 és a dir de poca amplitud tròfica. Recentment s'ha demostrat la diversitat d'aliments en l'espècie.

P. sinus s'alimenta d'espècies pelágicas i bentónicas (Post, 2002) Malgrat que el cetaci s'alimenta en un 87.5% de peixos ossis de gran grandària, seguits per calamars (37.5%) i com a components incidentals els crustacis (12.5%) (Pérez-Cortés, 1996; Findley i Nava, 1996). L'aportació de les espècies bentónicas a la dieta de la vaquita és de gran importància segons els resultats del valor de δ13C (-12.1‰±0.7‰) (Rodríguez, 2013). La qual cosa reafirma la importància de mantenir les condicions ambientals exactes per a l'espècie.

Com a depredador topall, es defineix al seu nínxol ecològic alt en supervivència, però la seva genètica i els impactes soci-ambientals en escales regionals i globals han condemnat a la vaquita marina a la seva gairebé extinció. No obstant això, recentment diversos periòdics han escrit notes amb encapçalats optimistes. Esmentant el naixement tres vaquitas més, segons Lorenzo Rojas (2017), coordinador del projecte per a la preservació d'aquesta espècie.

El sustento de les àrees de conservació es deu a l'anàlisi de l'hàbitat dels depredadors.25 En aquest cas la vaquita marina s'ha caracteritzat el seu hàbitat espacial i ambiental.26 Preferint les marees i mesos freds. La qual cosa per a escenaris de canvi climàtic és clau en la reproducció i desenvolupament de l'espècie. Des dels primers nivells en la cadena tròfica de la vaquita marina, es troba que des de δ13C i δ15N l'abundància del fitoplàncton depèn de la temperatura i batimetría (ibídem).

Amenaces primàries

Actualment, aquesta espècie està en perill d'extinció i segons informes recents només queden 30 exemplars, per la qual cosa s'estima que per 2018 l'espècie podria quedar extinta.27 Això es deu al fet que la vaquitaqueda atrapada en xarxes de enmalle il·legals, usades per capturar al peix totoaba; espècie en perill d'extinció i amb alt valor al mercat asiàtic, a causa que existeixen mites quant a les seves propietats.

S'han realitzat estudis en el golf de Santa Clara, un dels tres punts en els quals viuen les vaquitas marines, aquests estudis indiquen que les xarxes de enmalle causen al voltant de 39 morts de vaquitas marines a l'any. La qual cosa representa el 17 % de la població total dins d'aquest golf.28

Així i tot si es prohibeix l'ús de les xarxes de enmalle a les àrees de refugi de la vaquitamarina, la qual conté el 50 % de l'hàbitat de la vaquita, la població seguirà en declivi, la qual cosa suggereix que una completa prohibició de l'ús de xarxes de enmalle podria ser la solució per preservar a la vaquita marina.29

Altres possibles amenaces són les alteracions i contaminació de l'hàbitat. L'hàbitat de la vaquita és petit i el subministrament d'aliment en l'ambient marí és afectat per la qualitat i el nivell de nutrients. El represamiento del riu Colorit ha reduït el cabal d'aigua dolça aportada al golf, la qual cosa és perillós per la vaquita.13 A més l'ús de pesticides tractats amb clor podria tenir un efecte perjudicial. Malgrat aquests possibles problemes, la majoria dels cossos recuperats de les vaquitas no mostren signes de adelgazamiento o de estresantesambientals, la qual cosa implica que el declivi de la població es deu majorment a la pesca accidental.

Amenaces secundàries

Encara que la major causa de mortalitat de la vaquita marina és la pesca accidental amb xarxes de enmalle, els nous problemes que sorgeixen fan que la recuperació en la població de la vaquita marina sigui cada vegada més difícil.

Amb menys individus en l'hàbitat, hi haurà menys contacte entre diferents sexes i en conseqüència la reproducció serà menor. La qual cosa ha reduït la variabilitat genètica i genera un efecte de coll d'ampolla. Quan això ocorre els gens recessius i nocius es manifesten, sobretot en els nounats. A més disminueix l'adaptabilitat de les futures generacions.

Estratègies de conservació per Vaquita marina nacionals i internacionals

A causa de la considerable reducció del nombre d'individus de vaquita marina, el govern mexicà ha realitzat múltiples esforços de conservació de vaquita marina, des de fa aproximadament quaranta anys.

Així mateix aquesta preocupació va més enllà de les fronteres i capacitats del govern nacional, per la qual cosa s'han involucrat diferents organitzacions ambientalistas, a més de polítiques de conservació internacionals.

Esforços de conservació a Mèxic.

Convenció sobre el Comerç Internacional d'Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Silvestres (CITIS). Apèndix I.1977

Reserva de la Biósfera de l'Alt Golf de Califòrnia i Delta del Riu Colorit.1993

Àrea de refugi de la vaquita per a la seva protecció i el Programa de Protecció de VaquitaMarina.2005

NOM-059-*SEMARNAT-2010. Espècies en Perill d'Extinció.2010

Programa d'Acció per a la Conservació de l'Espècie: Vaquita (Phocoena sinus) (PASTURA-Vaquita).2013

Comissió Assessora de la Presidència de Mèxic per a la Recuperació de la Vaquita Marina.2013

Programa d'Acció per a la Conservació de l'Espècie: Vaquita (Phocoena sinus) (PASTURA-Vaquita)2013

Estratègia Integral per a la Recuperació de la Vaquita Marina i la Totoaba.2015

Convenció sobre el Comerç Internacional d'Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Silvestres (CITIS).2016

Polítiques nacionals

Exposició sobre la vaquita marina en el Museu d'Història Natural de la Ciutat de Mèxic.

Antecedents de la problemàtica

En la dècada de 1980 es van realitzar diferents estudis en mastozoología en l'Alt Golf de Califòrnia. Els resultats van demostrar que el nombre d'exemplars de vaquita marina atrapades a les xarxes agalleras de la zona, estava augmentant. Aquesta situació va impactar en els grups conservacionistes nacionals i internacionals, i va atreure l'atenció mundial cap a la vaquita marina.

Aproximadament 10 anys després, l'espècie va ser declarada en perill d'extinció, i catalogada com un dels mamífers marins amb alta prioritat en conservació, per la Comissió Internacional Ballenera.

En 1992 una crisi econòmica va afectar als pescadors ribereños de Sonora i Baixa Califòrnia.30 La pesca de gambeta va tenir un decreixement, la qual cosa va generar disputes entre els pescadors locals. Les comunitats pesqueres exigien a les autoritats federals una solució que inclogués una millora en la normatividad, per regular l'extracció i assegurar la recuperació dels recursos pesquers.31

Els instruments amb major impacte en la conservació de la vaquita marina han estat la Reserva de la Biosfera, i el Programa d'Acció per a la Conservació de la vaquita marina (PASTURA vaquita). En la seva implementació intervenen diverses institucions governamentals, com són CONANP, PROFEPA, SAGARPA i CONAPESCA.

Reserva de la Biósfera de l'Alt Golf de Califòrnia.

Va ser establerta per decret presidencial al juny de 1993, i el seu Primer Programa de Maneig publicat tres anys després El seu objectiu és “Conservar i protegir els ecosistemes representatius de la regió, la biodiversitat, els processos evolutius, els hàbitats de reproducció, fresi, migració i alimentació d'espècies marines d'importància ecològica i comercial i, sobretot, les espècies endèmiques i/o en perill d'extinció com la vaquita i la totoaba”.32

No obstant això, els esforços de la Reserva de la Biósfera s'han vist obstaculitzats per: el pressupost federal destinat és insuficient; limitada disponibilitat de servidors públics com a inspectors, personal tècnic, personal operatiu; arts de pesca pròpies de la regió; vedas i decisions externes que impacten en el maneig dels recursos naturals.33

Programa d'Acció per a la Conservació de la Vaquita Marina (PASTURA-vaquita)

És un instrument de política pública del govern federal que sorgeix de la necessitat de prioritària a nivell mundial per preservar la vaquita marina. El seu objectiu és promoure la protecció i conservació de l'espècie i el seu hàbitat. És també una resposta a la gran pressió per part de grups ambientalistas entre ells: Centre Mexicà de Dret Ambiental (CEMDA), Defenders of Wildlife, Greenpeace i el Comitè Internacional per a la Recuperació de la VaquitaMarina (CIRVA).33

Per aconseguir els seus objectius PASTURA-vaquita aposta per la reconversió tecnològica i productiva de la regió de l'Alt Golf de Califòrnia. Així mateix, pretén implementar una pesca de gambeta de baix impacte ambiental, per permetre la recuperació de la població de vaquita marina.34 Aquestes accions van ser preses per la relació oposada entre les velles arts de pesca i la captura incidental de vaquitamarina.

Els suports d'aquest programa es realitzen a l'àrea de la Reserva de la Biósfera de l'Alt Golf de Califòrnia i Delta del Riu Colorit. D'acord amb dades oficials, el pressupost exercit va ser de $37,246,468.00. El 0.2% de les accions realitzades van ser enfocades a projectes de reconversió productiva, el 10.4% a reconversió tecnològica, 12.7% en activitats de pesca responsable de gambeta, 8.4% per a suspensió de pesca de gambeta amb chinchorro de línia i 68.3% en activitats de conservació de la biodiversitat. Per rebre un suport era necessari comptar amb un permís vigent expedit per CONAPESCA.35

Finalment, s'ha documentat que la presència del PASTURA va millorar la regulació de l'activitat pesquera a la regió de l'Alt Golf de Califòrnia.

Establiment d'Àrea de Refugi per a la Protecció de Vaquita Marina

Va ser establerta en 2005, i estableix les condicions de conservació i maneig a les quals hauran de subjectar-se les obres i activitats que es realitzin a l'àrea de refugi establerta (DOF29-12-2005). Els seus objectius coincideixen amb els establerts per a la Reserva de la Biósfera de l'Alt Golf de Califòrnia i Ric Delta Colorit.

Aquest programa pretén ser integrador, per la qual cosa es va formular partint d'un diagnòstic socioeconòmic, pesquer, i de la situació actual de la vaquita. Entre les seves estratègies es trobaven els subsidis, el cuales van ser atorgats a pobladors de Sant Felipe, Santa Clara i Port Penyal. D'aquesta forma es buscava impulsar activitats de conservació de la biodiversitat, la transformació d'arts de pesca i el desenvolupament de processos productius alternatius.

Esforços a nivell Internacional

En l'àmbit internacional, les accions dutes a terme en pro de la protecció i conservació de Vaquita són, principalment, la seva incorporació com a espècie en la categoria de màxim perill d'extinció en la llista vermella de la UICN en 1978;36 així com la seva inserció a l'AQUESTA del govern nord-americà en la categoria d'espècie amenaçada.

D'altra banda, se sumen a la llista d'accions internacionals, els acords i plans bilaterals i trilaterales entre els països involucrats. Per exemple, la creació i engegada en 2008 dels plans PAANC i NACAPs. Així com l'aprovació del resolutiu en 2007 per part de la CBI; en el qual exhorta a Mèxic a intensificar els esforços i convida els països del món a brindar suport a Mèxic, des de l'assistència financera, així com en la tècnica, en monitoreo i en recerca, amb la intenció de reduir a zero la captura incidental de vaquita.37

S'ha d'agregar que, recentment al setembre del 2017, es va dur a terme la Reunió TrilateralXina, Estats Units i Mèxic sobre el combat al tràfic il·lícit de peix Totoaba Macdonaldi en Ancorada Baixa Califòrnia, organitzada per SEMARNAT. En la qual es van establir els següents acords:38

Intercanviar pràctiques i experiències per a una cooperació efectiva en la detecció i detenció de les xarxes de tràfic i comerç il·legal de totoaba.

Aprofitar el marc legal internacional per potenciar les recerques relacionades a aquest delicte.

Incrementar la capacitació dels agents aduanales per identificar al peix mexicà i altres espècies protegides per lleis internacionals.

Formalitzar la declaració d'una intenció de cooperació internacional mitjançant documents legals, com un memoràndum d'enteniment.

Impactes del canvi climàtic

La pèrdua de la diversitat a causa del Canvi Climàtic En l'actualitat, la majoria dels ecosistema La marsopa de Califòrnia (Phocoena sinus) és una espècie rara de marsopa. És endèmica de la part septentrional del golf de Califòrnia (mar de Cortés).

A la seva regió nadiua se la coneix com a "vaquita", que en castellà vol dir "petita vaca".

Avui (2017) només queden uns 29 individus i l'única solució per salvar l'espècie és un programa de reproducció en captivitat

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Autors i editors de Wikipedia
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia CA

Sviňucha kalifornská ( Cech )

fornì da wikipedia CZ

Sviňucha kalifornská (Phocoena sinus), ve španělštině se používá též pojmenování vaquita marina - mořská kravička, je savec z řádu kytovců, čeledi sviňuchovitých a rodu Phocoena. Jedná se o endemický živočišný druh, který žije pouze na severu Kalifornského zálivu v Mexiku. Je bezprostředně ohrožena vyhynutím, celková populace čítala začátkem roku 2019 jen asi 10 jedinců.

 src=
Porovnání velikosti sviňuchy a člověka

Popis

Sviňucha kalifornská je nejmenším kytovcem na světě.[2] Dosahuje délky 120 až 150 cm a váhy od 30 do 55 kg. Samice bývá obvykle poněkud větší než samec.[2][3][4] Tělo má šedou barvu, v horní části obvykle výrazně tmavší než vespod. Břicho je velmi světlé. Tmavě zbarvený pruh kůže se táhne od spodní čelisti po kořen prsních ploutví. Ty jsou tmavě zbarvené. Okolo ústní dutiny a očí má černý proužek.[2] V čelistech se nachází 34 až 40 zubů, které tvarem připomínají žaludy.[4] Stejně jako další kytovci mají i tyto sviňuchy sonar, který slouží ke komunikaci, navigaci a vyhledávání kořisti.[2][4]

Ekologie, chování

Žije osamoceně nebo v malých skupinách (nejčastěji 2, maximálně 10 jedinců). Sdružuje se v pobřežních mělkých vodách (do 50 metrů), na otevřené moře vyplouvá jen zřídka. Na rozdíl od jiných druhů sviňuch dobře snáší poměrně vysoké teploty vody (až 36 °C). Živí se menšími rybami mnoha různých druhů, hlavonožci a korýši (kraby).[5][2]

Rozmnožování, život

Jelikož se jedná o spíše samotářský druh, samci se snaží vyhledat postupně co nejvíce samic a spářit se s nimi. Páření probíhá od půlky dubna do května. Doba březosti je asi 10,6 měsíce. Rodí se vždy jedno mládě, které při narození měří 0,6 až 0,7 metru. Matka ho kojí přibližně rok, pak bývá odstaveno. Pohlavní zralosti dosahuje sviňucha po 3 až 6 letech.[4] Dožívá se okolo 20 let.[2]

Populace

V současnosti je sviňucha kalifornská podle IUCN kriticky ohroženým druhem, kterému bezprostředně hrozí vyhubení.[5] V roce 1997 žilo v Kalifornském zálivu asi 567 těchto zvířat, v roce 2008 to bylo přibližně 245 kusů. Populace dále klesala a podle odhadů čítala v roce 2015 97 jedinců.[6] Na začátku roku 2017 vyšla zpráva CIRVA (Comité Internacional para la Recuperación de la Vaquita), která psala o tom, že stav druhu poklesl za posledních 5 let o 90 % a že na světě zbývá posledních 30 jedinců.[7][8] Zpráva IUCN publikovaná v roce 2017 počítala s 18 dospělými kusy,[5] odhad z března 2018 hovořil jen o asi 12 jedincích[9] a odhad z března 2019 pak jen o 10.[10]

Hrozby, ochrana

Hlavní hrozbou pro přežití druhu je v dlouhodobé perspektivě tzv. bycatch neboli nezáměrné zachycování v rybářských sítích a následné udušení. Rybáři na severu Kalifornského zálivu nelegálně loví dalšího místního kriticky ohroženého endemita jménem smuha MacDonaldova (Totoaba macdonaldi), především kvůli jejímu plovacímu měchýři, a sviňucha je častou nechtěnou obětí těchto lovů.[2][4][11] Odhaduje se, že ročně takto přijde o život 7 až 15 % populace. Dalšími nebezpečími jsou příbuzenské křížení, zamoření pesticidy a změny životního prostředí.[5]

Severní část Kalifornského zálivu a okolní pevnina byla vyhlášena mexickou biosférickou rezervací Alto Golfo de California y Delta del Río Colorado o celkové výměře 934 756 ha (z toho 527 608 ha vodní plochy), která figuruje na seznamu světového přírodního dědictví UNESCO pod názvem „ostrovy a chráněná území Kalifornského zálivu“.[12] Konkrétní doporučení ohledně ochrany druhu vydává organizace Comité Internacional para la Recuperación de la Vaquita založená roku 1997.[5] Ačkoliv se v posledních letech plánovaly různé záchranné akce a programy (mj. chov v zajetí), předpokládá se, že druh v nejbližší době vyhyne.[9][11][13]

Reference

  1. Červený seznam IUCN 2018.1. 5. července 2018. Dostupné online. [cit. 2018-08-10]
  2. a b c d e f g Aquarium of the Pacific | Online Learning Center | Vaquita. www.aquariumofpacific.org [online]. [cit. 2019-01-06]. Dostupné online.
  3. Kalifornischer Schweinswal – Wale.info. www.wale.info [online]. [cit. 2019-01-06]. Dostupné online.
  4. a b c d e LANDES, Devon. Phocoena sinus (vaquita). Animal Diversity Web [online]. 2000 [cit. 2019-01-06]. Dostupné online. (anglicky)
  5. a b c d e ROJAS-BRACHO, L.; TAYLOR, B.L. Phocoena sinus. IUCN Red List of Threatened Species [online]. 2017 [cit. 2019-01-06]. Dostupné online.
  6. (anglicky) web www.vivavaquita.org věnovaný programu na záchranu sviňuchy kalifornské
  7. Posledních třicet jedinců. Sviňuchu kalifornskou už nejspíš nic nezachrání - Seznam Zprávy. www.seznam.cz [online]. [cit. 2017-02-07]. Dostupné online.
  8. World’s most endangered marine mammal down to 30 individuals. Science | AAAS. 2017-02-01. Dostupné online [cit. 2017-02-07].
  9. a b HOFFNER, Eric. Only 12 vaquita porpoises remain, watchdog group reports. Mongabay Environmental News [online]. 2018-03-08 [cit. 2019-01-06]. Dostupné online. (anglicky)
  10. Only 10 vaquita remain, may not survive President Obrador’s tenure. EIA International [online]. 2019-03-14 [cit. 2019-03-18]. Dostupné online. (anglicky)
  11. a b MCGRATH, Matt. Rare porpoise faces 'imminent extinction'. BBC News. 2017-05-16. Dostupné online [cit. 2019-01-06]. (anglicky)
  12. CENTRE, UNESCO World Heritage. Islands and Protected Areas of the Gulf of California. UNESCO World Heritage Centre [online]. [cit. 2019-01-06]. Dostupné online. (anglicky)
  13. Near-Extinct Vaquita Gets Another Lifeline from the Courts. EcoWatch [online]. 2018-11-29 [cit. 2019-01-06]. Dostupné online. (anglicky)

Externí odkazy

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Wikipedia autoři a editory
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia CZ

Sviňucha kalifornská: Brief Summary ( Cech )

fornì da wikipedia CZ

Sviňucha kalifornská (Phocoena sinus), ve španělštině se používá též pojmenování vaquita marina - mořská kravička, je savec z řádu kytovců, čeledi sviňuchovitých a rodu Phocoena. Jedná se o endemický živočišný druh, který žije pouze na severu Kalifornského zálivu v Mexiku. Je bezprostředně ohrožena vyhynutím, celková populace čítala začátkem roku 2019 jen asi 10 jedinců.

 src= Porovnání velikosti sviňuchy a člověka
licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Wikipedia autoři a editory
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia CZ

Golfmarsvin ( Danèis )

fornì da wikipedia DA

Golfmarsvinet eller Vaquita (Phocoena sinus) er en tandhval i marsvinefamilien. Den findes kun i den nordligste del af den Californiske Golf og har den mest begrænsede udbredelse af alle hvaler. Arten er stærkt udrydningstruet. Golfmarsvinet blev først beskrevet videnskabeligt i 1958 af Ken Norris.

Golfmarsvin når en længde på 1,2-1,5 m og vejer 30-55 kg og regnes for at være verdens mindste hval. Bestanden er på ca. 15 individer og er akut truet af udryddelse på grund af bifangst i garnfiskeri.[1][2]

Kilder

Commons-logo.svg
Wikimedia Commons har medier relateret til:
licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Wikipedia-forfattere og redaktører
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia DA

Golfmarsvin: Brief Summary ( Danèis )

fornì da wikipedia DA

Golfmarsvinet eller Vaquita (Phocoena sinus) er en tandhval i marsvinefamilien. Den findes kun i den nordligste del af den Californiske Golf og har den mest begrænsede udbredelse af alle hvaler. Arten er stærkt udrydningstruet. Golfmarsvinet blev først beskrevet videnskabeligt i 1958 af Ken Norris.

Golfmarsvin når en længde på 1,2-1,5 m og vejer 30-55 kg og regnes for at være verdens mindste hval. Bestanden er på ca. 15 individer og er akut truet af udryddelse på grund af bifangst i garnfiskeri.

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Wikipedia-forfattere og redaktører
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia DA

Kalifornischer Schweinswal ( Alman )

fornì da wikipedia DE
 src=
Kalifornische Schweinswale

Der Kalifornische Schweinswal (Phocoena sinus), auch Golftümmler oder Vaquita genannt, ist eine Walart aus der Familie der Schweinswale (Phocoenidae). Er bewohnt nur ein kleines Gebiet im Nordwesten des Golfs von Kalifornien und zählt zu den bedrohtesten Säugetierarten überhaupt, was auch durch die Aufnahme in die IUCN-Liste der hundert am stärksten vom Aussterben bedrohten Arten[1] unterstrichen wird. Bedroht ist die Art vor allem auch als „Beifang“ der illegalen Jagd auf die im gleichen Lebensraum lebenden Totoabas, eine Art der Umberfische.[2]

Merkmale

Mit einer Länge von 1,5 Metern und einem Gewicht von rund 50 Kilogramm ist der Kalifornische Schweinswal, neben La-Plata-Delfin und Hector-Delfin, einer der kleinsten Wale der Welt. Die Weibchen werden größer als die Männchen.[3] Er ist insgesamt grau gefärbt, wobei er am Rücken dunkler ist als am Bauch. Auge und Mundspalt sind dunkel umrandet. Vom Kinn ausgehend verläuft ein grauer Streifen, der zu den Flippern hin breiter wird. Die Flipper sind klein und breit. Verglichen mit anderen Schweinswalen ist die dreieckige Finne im Verhältnis zum Körper recht groß. Die sichelförmige Fluke ist gekerbt und läuft an den Enden spitz aus.

Lebensweise

Kalifornische Schweinswale kommen in erster Linie im nördlichen Teil des Golfes von Kalifornien südlich der Mündung des Colorados vor.[3] Sie bevorzugen wärmere Gewässer als andere Schweinswale, der Golf von Kalifornien kann im Sommer bis zu 36 Grad Celsius warm werden. Kalifornische Schweinswale leben einzelgängerisch oder in Paaren und ernähren sich von Kopffüßern und Fischen.

Über die Fortpflanzung des Kalifornischen Schweinswals gibt es kaum Erkenntnisse. Es wird angenommen, dass die Tiere im Alter von etwa sechs Jahren geschlechtsreif werden. Die Paarungszeit ist im späten Frühling, nach einer Tragzeit von zehn bis elf Monaten bringen die Weibchen ein einzelnes Junges zur Welt. Im Gegensatz zu anderen Schweinswalen paaren sich die Weibchen erst im folgenden Jahr wieder.[3]

Lebensraum

 src=
Die Verbreitung des Kalifornischen Schweinswals (hellblau)

Der Lebensraum des Kalifornischen Schweinswals beträgt rund 2235 km² vor der Ostküste der Baja California. Da 1993 nur noch etwa 500 Exemplare des Kalifornischen Schweinswals existierten, setzten sich verschiedene Organisationen wie die ASMS oder IFAW für die Einrichtung eines Meeresschutzgebietes ein. Nachdem ein 930.000 Hektar umfassendes Gebiet eingerichtet worden war, scheiterte die Einrichtung weiterer Schutzgebiete an der kommerziellen Fischindustrie, die kein Interesse an einem Verbot des Fischfangs hatte.

Bestand

1997 wurde die Population erneut auf weniger als 600, 2012 auf weniger als 200, 2015 auf weniger als 100[4] und 2016 auf nur noch rund 30 Individuen[5] geschätzt. Als Ursache für die Reduzierung des Bestands gelten weder die genetische Verarmung noch ein Verlust des Lebensraumes oder Umweltverschmutzung, sondern die Folgen der Fischerei: Jedes Jahr verenden bis zu 80 Kalifornische Schweinswale als so genannter Beifang in Fischernetzen. Nach dem 2006 vermeldeten mutmaßlichen Aussterben der Chinesischen Flussdelfine gilt der Kalifornische Schweinswal heute als der am stärksten vom Aussterben bedrohte Kleinwal.[6] Die IUCN listet ihn als vom Aussterben bedroht („critically endangered“).[7]

Wie in Royal Society Open Science berichtet wurde, gab es 2018 weniger als 19 Kalifornische Schweinswale. Das gehe aus der Auswertung der Aufnahmen von Unterwassermikrophonen hervor. Gesichtet wurden in dem Jahr aber nur sechs Tiere, darunter ein Weibchen mit Kalb.[8]

Laut Pressemeldungen Ende 2019 beläuft sich gemäß Aufzeichnungen mexikanischer Umweltschutzorganisationen der Bestand in freier Wildbahn lebender Tiere auf noch lediglich 19 Exemplare.[2]

Kampagnen zum Schutz

Seit 2014 versucht die Organisation Sea Shepherd mit der Operation Milagro die Art zu retten. Hauptsächlich fährt die Organisation mit den vier Schiffen Farley Mowat, John Paul DeJoria, Sharpie und White Holly Patrouille im Verbreitungsgebiet und entfernt dort illegal aufgestellte Stellnetze.

Avaaz forderte im Juni 2017 in einer Petition an die mexikanische Regierung ein Verbot der Stellnetzfischerei, da sich die Kalifornischen Schweinswale in den Netzen verfingen und dadurch ertränken.[9] Sie berufen sich auf Artikel in der Zeit[10] und in der Welt[11]. Im Herbst 2017 scheiterte der Versuch, die letzten überlebenden Kalifornischen Schweinswale einzufangen, um sie in Gefangenschaft vor den illegalen Totoaba-Kiemennetzen der Fischer zu retten. Nachdem gleich der erste gefangene Wal wegen seiner Panik wieder freigelassen werden musste und der zweite durch Stress verendet war, wurde das Vorhaben ergebnislos abgebrochen.[12]

Am 21. März 2019 beschloss die mexikanische Regierung vor der Westküste Mexikos eine Schutzzone für die letzten geschätzten 10 bis 15 Kalifornischen Schweinswale.[13]

Der Schauspieler Leonardo DiCaprio setzt sich für den Schutz der Art ein und drehte 2019 unter dem Titel Sea of Shadows einen Dokumentarfilm über die Bemühungen zur Rettung der Vaquitas.[8]

Literatur

  • Gerhard Schulze: Die Schweinswale. Familie Phocoenidae. In: Neue Brehm-Bücherei. 2. Auflage. Band 583. Westarp Wissenschaften, Magdeburg 1996, ISBN 3-89432-379-5.

Einzelnachweise

  1. Cetacean Specialist Group: Phocoena sinus. In: J.E.M. Baillie, E. R. Butcher (Hrsg.): Priceless or Worthless? The world’s most threatened species. Zoological Society of London, 2012, ISBN 978-0-900881-67-1, S. 56–57 (englisch, online [ADOBE Flash; abgerufen am 28. November 2017] Informationsschrift der IUCN).
  2. a b Badische Zeitung: Der Gier geopfert – Panorama – Badische Zeitung. Abgerufen am 30. Dezember 2019.
  3. a b c Artenporträt Vaquita (Phocoena sinus). (PDF) WWF Deutschland, abgerufen am 30. Juni 2016.
  4. Allie Wilkinson: Disappearing Porpoise: Down to 97 and Dropping Fast. In: The New York Times. 19. Juni 2015, abgerufen am 13. Februar 2016 (englisch).
  5. Virginia Morell: World’s most endangered marine mammal down to 30 individuals. In: Science. Band 355, Nr. 6325, 10. Februar 2017, S. 558–559 (Volltext). doi:10.1126/science.355.6325.558
  6. Lorenzo Rojas-Bracho u. a.: Conservation of the vaquita 'Phocoena sinus'. In: Mammal Review. Band 36, Nr. 3, 2006, S. 179–216. doi:10.1111/j.1365-2907.2006.00088.x.
  7. Phocoena sinus in der Roten Liste gefährdeter Arten der IUCN 2008. Eingestellt von: Lorenzo Rojas-Bracho u. a., 2008. Abgerufen am 2. Januar 2009.
  8. a b Nick Kaiser: Nur noch 19 ihrer Art. In: Halterner Zeitung, 31. Juli 2019
  9. Mexiko: Rettet die Vaquitas. In: AVAAZ. Abgerufen am 28. November 2017 (Online-Petition).
  10. Fritz Habekuß: Artensterben: Die letzten Mini-Wale. In: ZEIT Online. 4. Februar 2016, abgerufen am 28. November 2017.
  11. Kleinster Schweinswal fast ausgerottet. In: WELT Online. 8. Februar 2017, abgerufen am 28. November 2017.
  12. Philip Bethge: Artenschutz: Requiem für die Vaquita. In: Der Spiegel. Nr. 47, 2017, S. 110–113 (online18. November 2017).
  13. euronews – Nur noch 10 ihrer Art: Mexiko will Schweinswale retten (23. März 2019)
 title=
licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Autoren und Herausgeber von Wikipedia
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia DE

Kalifornischer Schweinswal: Brief Summary ( Alman )

fornì da wikipedia DE
 src= Kalifornische Schweinswale

Der Kalifornische Schweinswal (Phocoena sinus), auch Golftümmler oder Vaquita genannt, ist eine Walart aus der Familie der Schweinswale (Phocoenidae). Er bewohnt nur ein kleines Gebiet im Nordwesten des Golfs von Kalifornien und zählt zu den bedrohtesten Säugetierarten überhaupt, was auch durch die Aufnahme in die IUCN-Liste der hundert am stärksten vom Aussterben bedrohten Arten unterstrichen wird. Bedroht ist die Art vor allem auch als „Beifang“ der illegalen Jagd auf die im gleichen Lebensraum lebenden Totoabas, eine Art der Umberfische.

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Autoren und Herausgeber von Wikipedia
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia DE

Vaquita ( Scossèis )

fornì da wikipedia emerging languages

The vaquita (Phocoena sinus) is a rare species o porpoise. It is endemic tae the northren pairt o the Gulf o Californie. Estimates o the nummer o individuals alive range frae 100 [2][3] tae 300.[3] The wird "vaquita" is Spainyie for little cou.[4] Syne the baiji (Lipotes vexillifer) is believed tae hae gone extinct in 2006,[5] the vaquita haes taken on the teetle o the maist endangered cetacean in the warld.[6]

Ither names include cochito, desert porpoise, Gulf o California harbor porpoise, Gulf o Californie porpoise, an gulf porpoise.

References

  1. Rojas-Bracho, L., Reeves, R.R., Jaramillo-Legorreta, A. & Taylor, B.L. 2008. “”Phocoena sinus. In: IUCN 2012. IUCN Red List of Threatened Species.”” Version 2012.2. [www.iucnredlist.org]. 2013.
  2. Whales, Dolphins and Porpoises, Carwardine, 1995, ISBN 0-7513-2781-6
  3. 3.0 3.1 Aquarium Passport Book, Aquarium of the Pacific 2005
  4. "Vaquita (Phocoena sinus)". Encyclopedia of Endangered Species. Volume 1. Gale. 1 February 2009. Retrieved 2 November 2011.
  5. Turvey, S.T. (2007). "First human-caused extinction of a cetacean species?". Biology Letters. 3: 537–540. doi:10.1098/rsbl.2007.0292. PMC 2391192. PMID 17686754. Unknown parameter |coauthors= ignored (|author= suggested) (help)
  6. Jaramillo-Legorreta, A. (2007). "Saving the vaquita: immediate action, not more data". Conservation Biology. 21 (6): 1653–1655. Unknown parameter |coauthors= ignored (|author= suggested) (help)
licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Wikipedia authors and editors

Vaquita: Brief Summary ( Scossèis )

fornì da wikipedia emerging languages

The vaquita (Phocoena sinus) is a rare species o porpoise. It is endemic tae the northren pairt o the Gulf o Californie. Estimates o the nummer o individuals alive range frae 100 tae 300. The wird "vaquita" is Spainyie for little cou. Syne the baiji (Lipotes vexillifer) is believed tae hae gone extinct in 2006, the vaquita haes taken on the teetle o the maist endangered cetacean in the warld.

Ither names include cochito, desert porpoise, Gulf o California harbor porpoise, Gulf o Californie porpoise, an gulf porpoise.

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Wikipedia authors and editors

Βακίτα ( Grech modern (1453-) )

fornì da wikipedia emerging languages
 src=
Βακίτα: είδος δελφινιού προς εξαφάνιση

Η Βακίτα (μεξ.:vaquita- (ισπ:[bakita] Phocoena sinus-μεταφρ: μικρή αγελάδα) είναι από τα σπανιότερα θαλάσσια θηλαστικά και μοιάζει αρκετά με δελφίνι. Ο πληθυσμός της έχει μειωθεί δραματικά λόγω της παράνομης αλιείας στην περιοχή του Κόλπου του Μεξικού, στην Καλιφόρνια.[1][2]

Περιγραφή - Χαρακτηριστικά

Η Βακίτα είναι ένα από τα σπανιότερα θαλάσσια θηλαστικά, και το μικρότερο της «οικογένειας» των porpoises.Φέρει χαρακτηριστικούς σκούρους κύκλους γύρω από τα μάτια, έχει μικρότερο ρύγχος από το κοινό δελφίνι, επίπεδα δόντια, και είναι πιο μικρόσωμη από τα «ξαδέλφια» της. «Μικρή αγελάδα» σημαίνει το όνομά της, και της το έδωσαν οι ντόπιοι ψαράδες στον Κόλπο του Μεξικού. Πρώτοι την αναγνώρισαν οι επιστήμονες Νόρις και Φάρλαντ το 1958. Το μέσο μήκος για το θηλυκό είναι 1,40 μέτρα. Το αρσενικό είναι λίγο μικρότερο, 1,34. Τα πτερύγιά του είναι αναλογικά μεγαλύτερα από αυτά των συγγενών του.

Ζει σε μια περιοχή 4.000 τετραγωνικών χιλιομέτρων, κοντά στη δυτική ακτή του Άνω Κόλπου της Καλιφόρνιας, εκεί όπου υπάρχουν τα πιο θολά νερά της περιοχής. Τα έχει επιλέξει, στο πλαίσιο μιας «στρατηγικής ησυχίας» για να αποφύγει τους κυνηγούς από τους οποίους κινδυνεύει σε πιο καθαρά νερά.

Τις περισσότερες φορές καταγράφονται να κυκλοφορούν ανά δύο, ή και -σπανιότερα- σε ομάδες των 8-10. Αλλά ένα βασικό χαρακτηριστικό της κοινωνικής τους συμπεριφοράς, είναι η χαλαρότητά τους στη συνάθροιση. Αλλάζουν συχνά θέση, σε χαλαρές ομάδες που, κι αυτές, γρήγορα αλλάζουν. Αναπαράγονται συνήθως γύρω στον Μάρτιο, με κύηση που φτάνει τους 10-11 μήνες. Η μεγαλύτερη ηλικία η οποία έχει καταγραφεί, είναι τα 21 χρόνια. Αυτά, με βάση όσα δεδομένα έχουν καταφέρει να καταγράψουν οι επιστήμονες. Γιατί η vaquita, αποφεύγει τις συναντήσεις[1][2]

Γνωρίσματα εντοπισμού

Όπως όλοι οι συγγενείς του, παράγει ακουστικά σήματα, με τη μορφή των κλικς. Χρησιμοποιούν αυτά τα σήματα υψηλής συχνότητας για προσανατολισμό, για εντοπισμό του θηράματός τους και για επικοινωνία. Οι επιστήμονες δημιούργησαν ειδικό ηλεκτρονικό εξοπλισμό για να αναγνωρίζονται οι ήχοι και να αποθηκεύονται για ανάλυση.

Οι ήχοι τους μοιάζουν με αυτούς των δελφινιών, που εύκολα μπορεί να εντοπίσει το ανθρώπινο αυτί. Η έρευνα δείχνει ότι εκπέμπουν σε συχνότητες πολύ υψηλές για τον άνθρωπο, στα 135 khz, όταν ο άνθρωπος μπορεί να εποεξεργαστεί ήχους μέχρι 20 khz. Οι επιστήμονες από το Ινστιτούτο έχουν τοποθετήσει παθητικούς ακουστικούς καταγραφείς σε 46 σημεία εντός του Καταφυγίου για την προστασία τους, για να τα εντοπίζουν μέσω των ήχων που εκπέμπουν. Μόνο έτσι μπορούν να βγουν συμπεράσματα για τις κινήσεις και κατά συνέπεια για τον πληθυσμό τους. Τα συμπεράσματα είναι άκρως ανησυχητικά:

Από το 1997 χρησιμοποιούν αυτές τις ακουστικές μεθόδους για να καταγράφουν τον πληθυσμό τους. Μεταξύ 1997 και 2007, εντόπισαν μείωση κατά 58% των ήχων που εκπέμπονταν. Υποθέτουν λοιπόν ότι η μείωση ήταν αναλογική της μείωσης του πληθυσμού τους. Οπτικά στοιχεία την ίδια περίοδο επαλήθευσαν αυτό το συμπέρασμα.

Το 1997 υπήρχαν 567 άτομα, το 2008, 245, το 2016, 60, το 2017, 30 και το 2018 εκτιμάται ότι έχουν απομείνει μόλις 12 άτομα[3]

Είδος προς εξαφάνιση - Αίτια

Ο κυριότερος λόγος που τα οδηγεί προς την εξαφάνιση είναι η αιχμαλωσία τους σε μεγάλα δίχτυα. Αυτό συμβαίνει ήδη από τη δεκαετία του ’40. Η vaquita απειλούνταν από τα δίχτυα που έριχναν οι ψαράδες για να πιάνουν γαρίδες και μικρά ψάρια. Αλλά τα τελευταία χρόνια, η κατάσταση επιδεινώθηκε δραματικά, εξαιτίας της παράνομης αλιείας ενός άλλου ψαριού που ενδημεί στην περιοχή, του totoaba. Η νηκτική του κύστη, ένα όργανο που υπάρχει μόνο στα ψάρια, αποξηραίνεται, βγαίνει παράνομα από τα σύνορα της Καλιφόρνιας και στη συνέχεια στέλνεται στην Κίνα -κατά κύριο λόγο- όπου θεωρείται λιχουδιά και πωλείται για 8-10.000 δολάρια το κιλό.

Η νηκτική κύστη φτάνει στις Ηνωμένες Πολιτείες ή απευθείας στην Κίνα, μέσα σε βαλίτσες ή δέματα. Κάθε μία τιμάται γύρω στα 1.600 δολάρια στο Μεξικό, 5.000 δολάρια στις ΗΠΑ και 10.000 ή 20.000 στην Ασία. Καταναλώνεται στη σούπα, θεωρείται φάρμακο διαφόρων ασθενειών και ανορθωτικό του δέρματος επειδή έχει υψηλή περιεκτικότητα σε κολλαγόνο, έγραφε πρόσφατα ο Guardian. Και η vaquita, που παγιδεύεται στα δίχτυα για τα τοτοάμπα, είναι η "παράπλευρη" απώλεια.

Μέτρα για τη σωτηρία

Η εκστρατεία για τη διάσωση του είδους άρχισε πριν από 25 χρόνια. Τα πράγματα πήραν επείγοντα χαρακτήρα το 2008. Τότε, η κυβέρνηση του Μεξικού προσπάθησε με προγράμματα να αποζημιώνει τους ψαράδες για να μειώσουν το ψάρεμα. Αλλά παρατηρήθηκε ότι μεγάλα δίχτυα εντοπίζονταν κάθε μέρα στη θάλασσα -3 με 10 φορές το μέγεθος ενός γηπέδου ποδοσφαίρου, συχνά εγκλωβίζοντας totoaba, δελφίνια, θαλάσσιες χελώνες και θαλάσσια λιοντάρια.

Το 2015, η κυβέρνηση του Μεξικού αποφάσισε να πάρει άμεσα μέτρα, και απαγόρευσε για δύο χρόνια το ψάρεμα με μεγάλα δίχτυα σε όλη την περιοχή εντοπισμού της vaquita στον βόρειο τμήμα του Κόλπου της Καλιφόρνιας.

Όμως, «οι νηκτικές κύστεις πωλούνται προς 8.000 δολάρια το κιλό παράνομα στις κινεζικές αγορές. Με τέτοιες τιμές, φαντάζεστε πόσο δύσκολο είναι να καταπολεμηθεί η παράνομη δραστηριότητα», λέει ο Αρμάντο Λεγκορέτα, ειδικός στη vaquita, από το Εθνικό Ινστιτούτο Οικολογίας του Μεξικού[1]

Ο Ομάρ Βιντάλ, επικεφαλής του WWF Μεξικού, που εργάζεται για τη διατήρηση του είδους από το 1980, είπε πρόσφατα -και οι New York Times έγραψαν: «Κάθε vaquita μετράει. Δε μπορεί να πεθάνει ούτε μια ακόμη. Αν ο πρόεδρος θέλει να σώσει το είδος, αυτή τη στιγμή το μόνο που μπορεί να κάνει, είναι να απαγορεύσει εντελώς το ψάρεμα με δίχτυα και να ελέγξει την εφαρμογή του. Δεν υπάρχει χρόνος να γίνει οτιδήποτε άλλο».

«Ούτε μία ακόμη δεν πρέπει να πιαστεί κατά λάθος αν θέλουμε να επανακάμψει ο πληθυσμός τους. Αν σταματήσει να παγιδεύεται κατά λάθος στα μεγάλα δίχτυα, ο πληθυσμός της μπορεί να φτάσει τα επίπεδα του 2008 ως το 2050, και τα επίπεδα του 1997 -567 πλάσματα- το 2075». Και επειδή αυτό σημαίνει δεκαετίες ολόκληρες , «η στρατηγική δε μπορεί να βασίζεται στις αποζημιώσεις. Η αλιεία στην περιοχή θα πρέπει να ξαναρχίσει, με εναλλακτικές μεθόδους. Αυτή είναι η τελική λύση. Ήδη, η κυβέρνηση και μη-κυβερνητικές οργανώσεις έχουν επεξεργαστεί τη μέθοδο για ψάρεμα γαρίδας με ένα μικρό δίχτυ, που δε θα θέτει σε κίνδυνο τη vaquita. Μεξικό και Ηνωμένες Πολιτείες συνεργάζονται για τη διάσωσή της», τονίζει ο Αρμάντο Λεγκορέτα

Δείτε επίσης

Σημειώσεις

Παραπομπές

  1. 1,0 1,1 1,2 Μαργαρίτη, Μάχη (2016-08-01). «Η ντροπαλή vaquita: Το πιο απειλούμενο θαλάσσιο θηλαστικό στον κόσμο - ert.gr». ert.gr. http://www.ert.gr/dimosio-vima/arthrografia/ntropali-vaquita-pio-apiloumeno-thalassio-thilastiko-ston-kosmo/. Ανακτήθηκε στις 2018-07-17.
  2. 2,0 2,1 «37 ζώα υπό εξαφάνιση». www.msn.com. Αρχειοθετήθηκε από το πρωτότυπο στις 11 Οκτωβρίου 2018. Ανακτήθηκε στις 17 Ιουλίου 2018.
  3. «Only 12 vaquita porpoises remain, watchdog group reports». news.mongabay.com (στα Αγγλικά). Ανακτήθηκε στις 17 Ιουλίου 2018.

Βιβλιογραφικές πηγές

  • τίτλος.
  • τίτλος.

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Συγγραφείς και συντάκτες της Wikipedia

Βακίτα: Brief Summary ( Grech modern (1453-) )

fornì da wikipedia emerging languages
 src= Βακίτα: είδος δελφινιού προς εξαφάνιση

Η Βακίτα (μεξ.:vaquita- (ισπ:[bakita] Phocoena sinus-μεταφρ: μικρή αγελάδα) είναι από τα σπανιότερα θαλάσσια θηλαστικά και μοιάζει αρκετά με δελφίνι. Ο πληθυσμός της έχει μειωθεί δραματικά λόγω της παράνομης αλιείας στην περιοχή του Κόλπου του Μεξικού, στην Καλιφόρνια.

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Συγγραφείς και συντάκτες της Wikipedia

Vaquita ( Anglèis )

fornì da wikipedia EN

The vaquita (/vəˈktə/ və-KEE-tə; Phocoena sinus) is a species of porpoise endemic to the northern end of the Gulf of California in Baja California, Mexico. Reaching a maximum body length of 150 cm (4.9 ft) (females) or 140 cm (4.6 ft) (males), it is the smallest of all living cetaceans. The species is currently on the brink of extinction, and currently listed as Critically Endangered by the IUCN Red List; the steep decline in abundance is primarily due to bycatch in gillnets from the illegal totoaba fishery.[4][2]

Taxonomy

The vaquita was defined as a species by two zoologists, Kenneth S. Norris and William N. McFarland, in 1958 after studying the morphology of skull specimens found on the beach.[5] It was not until nearly thirty years later, in 1985, that fresh specimens allowed scientists to describe their external appearance fully.[6]

The genus Phocoena comprises four species of porpoise, most of which inhabit coastal waters (the spectacled porpoise is more oceanic). The vaquita is most closely related to Burmeister's porpoise (Phocoena spinipinnis) and less so to the spectacled porpoise (Phocoena dioptrica), two species limited to the Southern Hemisphere. Their ancestors are thought to have moved north across the equator more than 2.5 million years ago during a period of cooling in the Pleistocene.[7][8] Genome sequencing from an individual captured in 2017 indicates that the ancestral vaquitas had already gone through a major population bottleneck in the past, which may explain why the few remaining individuals are still healthy despite the very low population size.[9]

"Vaquita" is Spanish for "little cow".[10]

Description

Characteristic dark eye rings

The smallest living species of cetacean, the vaquita can be easily distinguished from any other species in its range. It has a small body with an unusually tall, triangular dorsal fin, a rounded head, and no distinguished beak. The coloration is mostly grey with a darker back and a white ventral field. Prominent black patches surround its lips and eyes.[11] Sexual dimorphism is apparent in body size, with mature females being longer than males and having larger heads and wider flippers.[8][12] Females reach a maximum size of about 150 cm (4.9 ft), while males reach about 140 cm (4.6 ft).[13] Dorsal fin height is greater in males than in females.[8][12] They are also known to weigh around 27 kg (60 lb) to 68 kg (150 lb). This makes them one of the smallest species in the porpoise family.[14]

Distribution and habitat

Vaquita habitat is restricted to a small portion of the upper Gulf of California (also called the Sea of Cortez), making this the smallest range of any marine mammal species. They live in shallow, turbid waters of less than 150 m (490 ft) depth.[2] Vaquitas inhabit murky warm waters within 26 kilometres (16 mi) of the shoreline since there is high food availability and a strong tidal mix. Since they are able to survive in shallow waters, their triangle-shaped dorsal fin sticks out above water and they are commonly mistaken for dolphins.(Center for Biological Diversity, n.d)

Diet

Vaquitas are generalists, foraging on a variety of demersal fish species, crustaceans, and squids, though benthic fish such as grunts and croakers make up most of the diet.[2]

Social behavior

A pair of vaquitas

Vaquitas are generally seen alone or in pairs, often with a calf, but have been observed in small groups of up to 10 individuals.[2]

Little is known about the life history of this species. Life expectancy is estimated at about 20 years and age of sexual maturity is somewhere between 3 and 6 years of age.[15] While an initial analysis of stranded vaquitas estimated a two-year calving interval,[16] recent sightings data suggest that vaquitas can reproduce annually.[17] It is thought that vaquitas have a polygynous mating system in which males compete for females. This competition is evidenced by the presence of sexual dimorphism (females are larger than males), small group sizes, and large testes (accounting for nearly 3% of body mass).[16]

The small range of the vaquita in Mexico

Population status

Because the vaquita was only fully described in the late 1980s, historical abundance is unknown.[18] Since 1983, all confirmed specimens, records, and sightings of P. sinus were evaluated. There were 45 records of P. sinus that were collected by skeletal remains, photographs, and sightings in 1983.[19] The first comprehensive vaquita survey throughout their range took place in 1997 and estimated a population of 567 individuals.[20] By 2007 abundance was estimated to have dropped to 150.[21] Population abundance as of 2018 was estimated at less than 19 individuals.[22] Given the continued rate of bycatch and low reproductive output from a small population, it is estimated that there are fewer than 10 vaquitas alive as of February 2022.[23][24][25] In 2023, it is still estimated that there are as few as 10 in the wild. [26]

Reproduction

Vaquitas reach sexual maturity from three to six years old. Vaquitas have synchronous reproduction, suggesting that calving span is greater than a year. Their pregnancies last from 10 to 11 months, and vaquita calves are nursed by their mothers for 6-8 months until becoming independent.[27] Vaquitas give birth about every other year to a single calf, usually between the months of February and April.[14][28] Because of their low reproduction rates, long gestation periods and larger species size, vaquitas are considered a K-selected species.[29] K-selected species are more vulnerable to extinction as they cannot repopulate at the rate of r-selected species.[30] Vaquitas are on the brink of extinction because their numbers are few and they cannot replenish their population fast enough to exceed the number of vaquitas dying off.

Threats

Fisheries bycatch

A vaquita swims in the foreground with fishing boats in the distance

Anthropogenic effects of a rise in commercial fishing such as accidental bycatch, illegal fishing, and entanglement have been linked to the cause of their decline.[31] Shrimp fishing and gillnets create entanglement issues for the vaquita.[32] Aspects of illegal fishing include open access fisheries and absent fisheries management has correlated towards poaching of the main prey source of the vaquita.[33]

The drastic decline in vaquita abundance is the result of fisheries bycatch in commercial and illegal gillnets, including fisheries targeting the now-endangered Totoaba, shrimp, and other available fish species.[4][34] Despite government regulations, including a partial gillnet ban in 2015 and establishment of a permanent gillnet exclusion zone in 2017, illegal totaoba fishing remains prevalent in vaquita habitat, and as a result the population has continued to decline.[22] Fewer than 19 vaquitas remained in the wild in 2018. Large-mesh gillnets used in illegal fishing for totoaba caused an increase in the rate of loss of vaquitas after 2011.[35]

In 2021, the Mexican government eliminated a "no tolerance" zone in the Upper Gulf of California and opened it up to fishing.[36]

Other threats

Given their proximity to the coast, vaquitas are exposed to habitat alteration and pollution from runoff. Pesticides present in the water as a result of runoff from agriculture are a threat as they can be ingested by the vaquitas, causing harm and even death. [37] Exposure to toxic compounds has also had a deleterious effect on vaquitas.[38] Bycatch, which is the incidental catch of non-target species in fishing gear, is not only the largest threat to the survival of the vaquita, but to all marine mammals around the world.[39][40] A series of simulations in a 2022 study indicate that the species has a chance to survive and recover if all bycatch is halted, despite the presence of other threats.[41] However, the biggest threat still towards vaquita are fisheries. Northern fishing fleets have had an indirect positive impact mainly on marine mammals, because fishing on predators like sharks reduces its predatory negative impact on those groups. Although the predation of sharks towards vaquita do result in a decline in population and is seen as an alternate threat, northern fishing fleets also negatively impact this small marine mammal because the negative influence of incidental catch is greater than the positive influence of predation reduction by shark fisheries.[42]

Populations that experience a sudden decline in numbers are often more vulnerable to other threats in the future due to a bottleneck of genetic diversity within the reduced population. The reduced gene pool lowers the rate of adaptation and increases the rate of inbreeding. This phenomenon is attributed to the anthropogenic Allee effect, specifically on the end where small population size leads to low species fitness because of a lack of genetic diversity and the potential for inbreeding. Because of their small population size, vaquitas are experiencing a negative Allee effect, attributing to even smaller population growth rates, driving them further into extinction. [43] However, a 2022 study on the genetic diversity of the vaquita suggests that the marine mammal’s historically small population ensures it is unlikely to greatly suffer from inbreeding depression.[41]

Attempts to start a population in captivity have proved to be more threatening to the population than helpful. A November 2017 effort ended up traumatizing and killing one female vaquita, as well as invoking unnecessary stress onto a juvenile.[44] Still, creating a captive population could be used as a last attempt resort to save the species and to further education on vaquitas.[45]

Conservation status

The vaquita is listed as critically endangered on the IUCN Red List, which is only one level above being completely extinct in the wild. It is considered the most endangered marine mammal in the world. The vaquita has been listed as critically endangered by the IUCN Red List of Threatened Species since 1996.[2] The vaquita is at risk of extinction due to its small population size.[31] It was approximated at one point that there were 150 individuals.[21]

The species is also protected under the US Endangered Species Act, the Mexican Official Standard NOM-059 (Norma Oficial Mexicana), and Appendix I of the Convention on International Trade in Endangered Species of Wild Fauna and Flora (CITES).[3]

For a small population such as the vaquita to recover after a severe decline in population size is very difficult. This conservation status is strongly influenced in part of the species reproductive biology. The large amount of unknown surrounding the key reproductive parameters of the vaquita makes understanding its potential for recovery even harder.[2]

Conservation efforts

The vaquita, is found only in the upper Gulf of California, Mexico area.[46] The vaquita is at risk of extinction due to its small population size.[31] It was approximated at one point that there were 150 individuals left with a 10% annual decline within their population[21] Anthropogenic effects of a rise in commercial fishing such as accidental bycatch, illegal fishing, and entanglement have been linked to the cause of their decline.[31] Shrimp fishing and gillnets create entanglement issues for the vaquita.[32] Aspects of illegal fishing include open access fisheries and absent fisheries management has correlated towards poaching of the main prey source of the vaquita.[33] The swim bladders of the Totoaba macdonaldi are being sold on the black market by cartel for profit.[32]

The Mexican government, international committees, scientists, and conservation groups have recommended and implemented plans to help reduce the rate of bycatch, enforce gillnet bans, and promote population recovery.

Protection efforts throughout Mexico have taken place in order to preserve the population. In 2017, the Government of Mexico created established it as a felony to remove endangered species.[33] Alongside this, the Government of Mexico also made a public agreement to prohibit gillnet use.[33] Efforts are proactive in incentive applications to fisheries in a system of trade-offs that benefit fishermen and the vaquita.[47]

Mexico launched a program in 2008 called PACE-VAQUITA in an effort to enforce the gillnet ban in the Biosphere Reserve, allow fishermen to swap their gillnets for vaquita-safe fishing gear, and provide economic support to fishermen for surrendering fishing permits and pursuing alternative livelihoods.[48] Despite the progress made with legal fishermen, hundreds of poachers continued to fish in the exclusion zone. Poaching continues as the swim bladders of totoaba can sell for anywhere from $20,000 to upwards of $80,000, and they are often referred to as the "cocaine of the sea."[49] A back market for totaba swim bladders has developed fairly recently in China (including Hong Kong). In 2017, poachers received up to US$20,000 for a kilogram of totoaba swim bladders, with some making as much as $116,000 in one day.[50]

The swim bladders of the Totoaba macdonaldi are being sold on the black market by cartel for profit.[32] With continued illegal totoaba fishing, which is largely motivated by sales to the Chinese market where it is used in traditional medicine, and uncontrolled bycatch of vaquitas, the International Committee for the Recovery of the Vaquita (CIRVA) recommended that some vaquitas be removed from the high-density fishing area and be relocated to protected sea pens. This effort, called VaquitaCPR,[51] captured two vaquitas in 2017: One was later released and the other died shortly after capture after both suffered from shock.[52]

Local and international conservation groups, including Museo de Ballena and Sea Shepherd Conservation Society, are working with the Mexican Navy to detect fishing in the Refuge Area and remove illegal gillnets.[48] In March 2020, the U.S. National Marine Fisheries Service (NMFS) announced a ban on imported Mexican shrimp and other seafood caught in vaquita habitat in the northern Gulf of California.[53]

In response to the dire circumstances facing the vaquita as by-catch of the illegal totoaba trade, in 2017 Earth League International (ELI) commenced an investigation and intelligence gathering operation called Operation Fake Gold, during which the entire illicit totoaba maw (swim bladder) international supply chain, from Mexico to China, has been mapped and researched. Thanks to the confidential data that ELI shared with the Mexican authorities, in November 2020, a series of important arrests were made in Mexico.[54]

To date, efforts have been unsuccessful in solving the complex socioeconomic and environmental issues that affect vaquita conservation and the greater Gulf of California ecosystem. Necessary action includes habitat protection, resource management, education, fisheries enforcement, alternative livelihoods for fishermen, and raising awareness of the vaquita and associated issues.[2] Jaramillo-Legorreta, et al., stated in 2007 that captive breeding programs were not a viable option for saving the species from extinction.[55]

The Secretariat of Environment and Natural Resources (SEMARNAT) announced on February 27, 2021, that it may reduce the protected area for the vaquita in the Sea of Cortés as there are only ten of the porpoises left and it may never recuperate its historical range.[56]

Beginning in July 2022, the Mexican government placed 193 concrete blocks in the Gulf of California no-tolerance zone, intended to allow the detection of nets by acoustic sonar and prevent further entrapment of vaquitas.[57]

Protection efforts throughout Mexico have taken place in order to preserve the population. In 2017, the Government of Mexico created established it as a felony to remove endangered species.[33] Alongside this, the Government of Mexico also made a public agreement to prohibit gillnet use.[33] Efforts are proactive in incentive applications to fisheries in a system of trade-offs that benefit fishermen and the vaquita.[47]

Creating protected areas is always an option for conservationists, but because the vaquita's range is so small, there would be no use in trying to establish habitat corridors. One option for conservationists could be trying to create buffer zones near the coast in which pesticides harmful to vaquitas are restricted or even unavailable in order to enhance the protection value of the vaquita's range.

Consumers

Roughly 80% of shrimp caught in the northern end of the Gulf of California, which has a high aquatic mammal bycatch rate, is consumed in the United States. As such, U.S. consumers of this shrimp are likely contributing to the vaquita extinction crisis. The Marine Animal Protection Act of 1972, which forbids foreign fishers from exporting seafood with high levels of marine mammal bycatch, may allow for better efforts to preserve endangered vaquitas.[58]

See also

References

  1. ^ FWDB 2023.
  2. ^ a b c d e f g h Rojas-Bracho, Taylor & Jaramillo-Legorreta 2022.
  3. ^ a b CITES 2023.
  4. ^ a b Rojas-Bracho & Reeves 2013, p. 78.
  5. ^ Norris & McFarland 1958, p. 24–26.
  6. ^ Brownell et al. 1987, p. 23.
  7. ^ Rojas‐Bracho, Reeves & Jaramillo‐Legorreta 2006, Distribution.
  8. ^ a b c Brownell et al. 1987.
  9. ^ Casanueva 2020.
  10. ^ McNamee 2011.
  11. ^ Brownell et al. 1987, pp. 27–29.
  12. ^ a b Torre, Vidal & Brownell 2014, p. 1288.
  13. ^ Brownell et al. 1987, pp. 23–24.
  14. ^ a b NOAA 2023.
  15. ^ Hohn et al. 1996, pp. 244, 247.
  16. ^ a b Hohn et al. 1996, pp. 249.
  17. ^ Taylor et al. 2019.
  18. ^ Rojas‐Bracho, Reeves & Jaramillo‐Legorreta 2006, Abundance.
  19. ^ Brownell 1986, p. 299.
  20. ^ Jaramillo‐Legorreta, Rojas‐Bracho & Gerrodette 1999, p. 957.
  21. ^ a b c Jaramillo-Legorreta et al. 2007, p. 1653.
  22. ^ a b Jaramillo-Legorreta et al. 2019, Discussion and conclusion.
  23. ^ Jaramillo-Legorreta et al. 2019.
  24. ^ Canon 2022.
  25. ^ CIRVA 2019, p. 5.
  26. ^ WWF 2023.
  27. ^ Setiawati, Rahayu & Setiadi 2017.
  28. ^ Hohn et al. 1996, pp. 240, 248–249.
  29. ^ Rafferty 2023a.
  30. ^ Pimm 2023.
  31. ^ a b c d Aragón-Noriega et al. 2010.
  32. ^ a b c d Dunch 2019, p. 583.
  33. ^ a b c d e f Sanjurjo-Rivera et al. 2021.
  34. ^ Rojas‐Bracho, Reeves & Jaramillo‐Legorreta 2006, Life history.
  35. ^ Morin et al. 2020, p. 1010.
  36. ^ Alberts 2021.
  37. ^ Rafferty 2023b.
  38. ^ Lam et al. 2020, p. 3.
  39. ^ Marine Mammal Commission 2023.
  40. ^ CIRVA 2019.
  41. ^ a b Robinson et al. 2022.
  42. ^ Díaz-Uribe et al. 2012, pp. 80–81.
  43. ^ Courchamp et al. 2006.
  44. ^ Pennisi 2017.
  45. ^ Jaramillo-Legorreta et al. 2007.
  46. ^ Morzaria-Luna et al. 2012, Introduction.
  47. ^ a b Morzaria-Luna et al. 2012.
  48. ^ a b Rojas-Bracho & Taylor 2021.
  49. ^ Delgado 2012, pp. 73–103.
  50. ^ Rojas-Bracho et al. 2019, pp. 12.
  51. ^ VaquitaCPR 2019.
  52. ^ Rojas-Bracho et al. 2019, pp. 17.
  53. ^ Natural Resource Defense Council 2020.
  54. ^ Linares 2023.
  55. ^ Jaramillo-Legorreta et al. 2007, p. 1654.
  56. ^ The Associated Press 2021.
  57. ^ YucatanTimes 2022.
  58. ^ Dunch 2019, p. 584.
licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Wikipedia authors and editors
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia EN

Vaquita: Brief Summary ( Anglèis )

fornì da wikipedia EN

The vaquita (/vəˈkiːtə/ və-KEE-tə; Phocoena sinus) is a species of porpoise endemic to the northern end of the Gulf of California in Baja California, Mexico. Reaching a maximum body length of 150 cm (4.9 ft) (females) or 140 cm (4.6 ft) (males), it is the smallest of all living cetaceans. The species is currently on the brink of extinction, and currently listed as Critically Endangered by the IUCN Red List; the steep decline in abundance is primarily due to bycatch in gillnets from the illegal totoaba fishery.

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Wikipedia authors and editors
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia EN

Vakito ( Esperant )

fornì da wikipedia EO

La Vakito aŭ en hispana vaquita [baKIta] (Phocoena sinus) aŭ Kalifornia foceno estas rara specio de porkoceto. Ĝi estas endemia de la norda parto de la Golfo de Kalifornio. La ĉirkaŭkalkulita nombro de individoj falis sub 100 en 2014, kio metis ĝin sub tuja danĝero de formorto.[2][3] Ekde la Blanknaĝila delfeno (Lipotes vexillifer) supozeble iĝis formortinta en 2006,[4] la vakito prenis la titolon de plej endanĝerita cetaco en la mondo.[5]

La vorto "vaquita" [baKIta] estas hispana por malgranda bovo. Aliaj nomoj estas cochito [koĈIto], dezerta foceno, Kalifornigolfa foceno, kaj golfa foceno.

Notoj

  1. Fossilworks. John Alory. Alirita 2018-04-25.
  2. . Report: Vaquita population declines to less than 100. Vaquita: Last Chance for the Desert Porpoise. earthOcean (2014-08-03). Alirita 2014-08-11.
  3. Report of the Fifth Meeting of the Comité Internacional para la Recuperación de la Vaquita, Comité Internacional para la Recuperación de la Vaquita (CIRVA), 2014-08-03, Ensenada, Baja California http://vaquita.tv/wp-content/uploads/2014/08/Report-of-the-Fifth-Meeting-of-CIRVA.pdf 2014-08-12
  4. (2007) “First human-caused extinction of a cetacean species?”, Biology Letters 3, p. 537–540. doi:10.1098/rsbl.2007.0292.
  5. (15 November 2007) “Saving the vaquita: immediate action, not more data”, Conservation Biology 21 (6), p. 1653–1655. doi:10.1111/j.1523-1739.2007.00825.x.

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Vikipedio aŭtoroj kaj redaktantoj
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia EO

Vakito: Brief Summary ( Esperant )

fornì da wikipedia EO

La Vakito aŭ en hispana vaquita [baKIta] (Phocoena sinus) aŭ Kalifornia foceno estas rara specio de porkoceto. Ĝi estas endemia de la norda parto de la Golfo de Kalifornio. La ĉirkaŭkalkulita nombro de individoj falis sub 100 en 2014, kio metis ĝin sub tuja danĝero de formorto. Ekde la Blanknaĝila delfeno (Lipotes vexillifer) supozeble iĝis formortinta en 2006, la vakito prenis la titolon de plej endanĝerita cetaco en la mondo.

La vorto "vaquita" [baKIta] estas hispana por malgranda bovo. Aliaj nomoj estas cochito [koĈIto], dezerta foceno, Kalifornigolfa foceno, kaj golfa foceno.

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Vikipedio aŭtoroj kaj redaktantoj
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia EO

Phocoena sinus ( Spagneul; Castilian )

fornì da wikipedia ES

La vaquita marina o cochito (Phocoena sinus) es una especie de cetáceo odontoceto de la familia Phocoenidae, una de las siete especies de marsopa. Mide 150 cm de largo y pesa hasta 50 kg. Tiene una distribución muy restringida.También es considerada una especie endémica de México en Baja California. Sus poblaciones han disminuido durante las pasadas décadas al punto de ser considerada en grave peligro de extinción. En el 2015, la población total era de noventa y siete individuos. En 2017 perdió el 67% de su población, quedando con menos de cuarenta individuos. A finales de 2018 y principios de 2019, se estimaba la existencia de entre diez y quince. Según WWF se está extinguiendo.[2]​ Se han puesto en marcha medidas de conservación, pero la especie se considera en peligro inminente de extinción.[3][4]​ El 18 de octubre de 2017 fue rescatada una vaquita marina de seis meses de edad; sin embargo, fue devuelta al mar por recomendación de los veterinarios expertos, quienes consideraron que la cría no podía estar separada de su madre.[5]​ El 10 de noviembre de ese mismo año, científicos del Programa VaquitaCPR dieron a conocer resultados de operaciones en campo. Reportaron el avistamiento de individuos en ocho de trece días de labor en el mar. Registraron treinta y dos avistamientos, incluyendo probables individuos repetidos en el curso de un día. Es importante aclarar que estos avistamientos no representan un estimado de la población de vaquitas. Los eventos de avistamientos incluyeron de una a tres vaquitas a la vez, con promedio de dos vaquitas por grupo.[6]​ En marzo de 2018, la situación se ha vuelto crítica y, según Andrea Crosta, de la organización protectora de animales "Elephant Action League", solamente se han podido detectar doce individuos nadando en el golfo de California, junto a la península de Baja California.[7]

Índice

Descripción

Es un cetáceo endémico de aguas mexicanas que habita en la reserva de la biósfera del alto golfo de California. La vaquita marina es uno de los cetáceos más pequeños del mundo. Así, en ningún otro sitio del mundo existe este sorprendente animal de 150 cm. que pesa hasta 50 kg. Una característica en esta especie es la apariencia sobresaliente de los labios. La parte superior del cuerpo es gris oscuro, la parte inferior es casi blanca o gris claro.[8]​ Las aletas son proporcionalmente más grandes que en otras marsopas. Esta enigmática especie es muy tímida, y no salta como los delfines en la superficie del mar, sino simplemente emerge algunos segundos para tomar aire. Sumado a ello, la pesca con redes de "enmalle", lo que ha ocasionado que la vaquita marina se encuentre muy cerca de la extinción. Por lo que ver un espécimen vivo de la vaquita marina es casi imposible.

Comunicación con otros cetáceos

Las vaquitas utilizan sonidos agudos para comunicarse entre sí (ecolocación) y para navegar en sus hábitats. Por lo general nadan y se alimentan a un ritmo pausado. Las vaquitas evitan acercarse a los barcos, suben a respirar lentamente y luego desaparecen de manera rápida. Estar ausentes en la superficie hace que sea difícil observarlas. Las vaquitas están generalmente solas, a menos que estén acompañadas de una cría,[9]​ siendo menos sociales que otras especies de delfines. Las vaquitas pueden ser muy competitivas durante su etapa de apareamiento.[10]​ Es la única especie perteneciente a la familia de las marsopas que vive en aguas calientes.[11]​ Las vaquitas son depredadores no selectivos.[12]

Agregación

Como otras Phocoena, las vaquitas se suelen ver solas; si están juntas generalmente es en grupos pequeños de dos o tres integrantes y pocas veces en grupos de ocho a diez.

Alimentación

Las vaquitas suelen buscar alimento cerca de las lagunas. Las diecisiete especies encontradas en el estómago de las vaquitas pueden ser catalogados como demersales o bentónicos especies que habitan en aguas poco profundas en el alto golfo de California. Las vaquitas son depredadores no selectivos de peces y calamares en esta área. Algunas de las presas más comunes son corvinas y truchas.[13]​ Como otros cetáceos las vaquitas puede localizar a su presa, también les es posible localizar a su presa siguiendo los sonidos de sus movimientos.[1]

Ciclo de vida y reproducción

 src=
Un par de vaquitas marinas nadando juntas.

Se sabe poco acerca del ciclo de vida de las vaquitas. Los científicos siguen investigando muchas cosas, tales como su edad de maduración sexual, longevidad, ciclo de reproducción sexual y su interacción. Se han hecho suposiciones pero se necesita más investigación para establecer valores concretos, muchas de estas han sido estimadas debido al estudio de vaquitas que han sido abandonadas o atrapadas en las redes, otras se basan en investigaciones de otras especies de marsopas similares a la vaquita.

Se cree que las vaquitas viven aproximadamente veinte años en condiciones ideales.[14][15]​ Las vaquitas alcanzan su madurez sexual a los tres años, la reproducción ocurre durante finales de primavera o principios de verano, su periodo de gestación es de diez a once meses. Tienen reproducción estacional y llegan a tener una cría en marzo. El periodo entre nacimientos es entre uno y dos años, las crías son amamantadas alrededor de seis a ocho meses hasta que son capaces de valerse por sí mismas.[16]

Hábitat

Esta marsopa es endémica del extremo septentrional del golfo de California o mar de Cortés.[17]​ Las vaquitas marinas viven en lagos poco profundos a lo largo de la costa, tanto que su espalda llega a sobresalir de la superficie del agua. La mayoría de las veces, la vaquita ha sido vista entre los 11-50 m de profundidad a unos 11-25 km desde la costa, sobre fondos de limo y arcilla, rara vez visto más allá de 30 km de la costa. Las vaquitas tienden a escoger hábitats con aguas turbias, porque poseen un alto contenido de nutrientes.[1]​ Estos nutrientes ayudan a atraer pequeños peces, calamares y crustáceos que les sirven de alimento. Ellas son capaces de resistir las altas temperaturas del golfo de California.

Conservación y amenazas

 src=
Vaquita marina nadando en primer plano, mientras que los barcos de pesca ejercen su oficio a la distancia.

La vaquita marina se considera en el más alto riesgo de extinción de ciento veintinueve especies de mamíferos marinos.[18]​ La vaquita se encuentra clasificada como una de las cien especies de mamíferos del mundo en Evolutionarily Distinct and Globally Endangered (EDGE).[8]​ La vaquita es evolutivamente distinta y no tiene parientes cercanos. Estos animales representan uno de los tres que son prioritarios para hacer campañas de conservación. El EDGE of Existence Programme es un programa que hace el esfuerzo por la conservación de las especies en peligro. El gobierno de Estados Unidos ha listado a la vaquita bajo la Ley de Especies Amenazadas ('Endangered Species Act). La Unión Internacional para la Conservación de la Naturaleza y Convención sobre el Comercio Internacional de Especies Amenazadas de Fauna y Flora Silvestres la incluyen en la categoría de máximo peligro de extinción.

Se han puesto en marcha varias medidas, y organizaciones como el Comité Internacional para la Recuperación de la Vaquita realizan estrategias y acciones para salvar a este mamífero. Como se comenta: «Salvar al único cetáceo endémico de México, es un problema de toda la nación». La reserva donde se encuentra va desde San Felipe en Baja California, hasta Puerto Peñasco en Sonora.

La mayor amenaza es el uso indiscriminado de redes de enmalle para la pesca "pasiva" (chinchorros) intentando atrapar totoabas, el cual es un pez grande, que también se encuentra en peligro de extinción, y se localiza en el golfo de México. El comercio del pez totoaba (Totoaba macdonaldi) se debe a que su vejiga natatoria es muy apreciada en China.

En 1997 la población de vaquitas era de quinientas sesenta y siete.[17]​ En el año 2000 se registró que el número de ejemplares estaba entre 150 y 300.[19][20]​ La depresión endogámica podría empezar a afectar la adaptabilidad de la especie. En el 2014 la población se estimó en cien individuos.[3]​ La recomendación que daban era prohibir el uso de redes de enmalle para hacer prosperar la recuperación de la vaquita marina. Según el comité, la población está disminuyendo a un ritmo del 18,5% anual y se necesitan, urgentemente, medidas adicionales para salvar la especie. Estas pueden ser la aplicación de la prohibición de la pesca con redes de enmalle en todo el hábitat de la vaquita marina, la adopción de medidas para eliminar la pesca ilegal de la totoaba y, con la ayuda de los EE.UU. y China, detener el comercio de las vejigas natatorias de la totoaba.[3][4]

El 16 de abril de 2015, el presidente de México, Enrique Peña Nieto, anunció un programa para el rescate y la conservación de la vaquita y la totoaba, el cual incluye vedas y apoyo económico a los pescadores de la zona.[21]

Importancia en el ecosistema

Para el rastreo espacial y conductual de las especies, actualmente se utiliza el análisis de isótopos, principalmente de Carbono y Nitrógeno.[22]​ Estos sirven para la construcción de movimientos, distribución, uso de hábitat y conductas alimenticias.[23]​ Esta técnica permite generar las redes tróficas de las especie además de ubicarlas espacialmente, generando ISOMAPAS.

La vaquita marina se encuentra en el quinto nivel trófico, teniendo en cuenta los sedimentos de C y N. Anteriormente se creía que su alimentación era especializada,[24]​ es decir, de poca amplitud trófica. Recientemente se ha demostrado la diversidad de alimentos en la especie.

P. sinus se alimenta de especies pelágicas y bentónicas (Post, 2002) Pese a que el cetáceo se alimenta en un 87.5% de peces óseos de gran tamaño, seguidos por calamares (37.5%) y como componentes incidentales los crustáceos (12.5%) (Pérez-Cortés, 1996; Findley y Nava, 1996). El aporte de las especies bentónicas a la dieta de la vaquita es de gran importancia según los resultados del valor de δ13C (-12.1‰±0.7‰) (Rodríguez, 2013). Lo cual reafirma la importancia de mantener las condiciones ambientales exactas para la especie.

Como depredador tope, se define a su nicho ecológico alto en supervivencia, pero su genética y los impactos socio-ambientales en escalas regionales y globales han condenado a la vaquita marina a su casi extinción. Sin embargo, recientemente diversos periódicos han escrito notas con encabezados optimistas. Mencionando el nacimiento de 3 vaquitas más, según Lorenzo Rojas (2017), coordinador del proyecto para la preservación de esta especie.

El sustento de las áreas de conservación se debe al análisis del hábitat de los depredadores.[25]​ En este caso la vaquita marina se ha caracterizado su hábitat espacial y ambiental.[26]​ Prefiriendo las mareas y meses fríos. Lo cual para escenarios de cambio climático es clave en la reproducción y desarrollo de la especie. Desde los primeros niveles en la cadena trófica de la vaquita marina, se encuentra que desde δ13C y δ15N la abundancia del fitoplancton depende de la temperatura y batimetría (ibídem).

Amenazas primarias

Actualmente, esta especie está en peligro de extinción y según informes recientes sólo quedan treinta individuos, por lo que se estima que para 2021 la especie podría quedar extinta.[27]​ Esto se debe a que la vaquita queda atrapada en redes de enmalle ilegales, usadas para capturar al pez totoaba; especie en peligro de extinción y con alto valor en el mercado asiático, debido a que existen mitos en cuanto a sus propiedades.

Se han realizado estudios en el golfo de Santa Clara, uno de los tres puntos en los que viven las vaquitas marinas, dichos estudios indican que las redes de enmalle causan alrededor de treinta y nueve muertes de vaquitas marinas al año. Lo cual representa el 17 % de la población total dentro de este golfo.[28]

Aun así si se prohíbe el uso de las redes de enmalle en las áreas de refugio de la vaquita marina, la cual contiene el 50 % del hábitat de la vaquita, la población seguirá en declive, lo cual sugiere que una completa prohibición del uso de redes de enmalle podría ser la solución para preservar a la vaquita marina.[29]

Otras posibles amenazas son las alteraciones y contaminación del hábitat. El hábitat de la vaquita es pequeño y el suministro de alimento en el ambiente marino es afectado por la calidad y el nivel de nutrientes. El represamiento del río Colorado ha reducido el caudal de agua dulce aportada al golfo, lo cual es peligroso para la vaquita.[14]​ Además el uso de pesticidas tratados con cloro podría tener un efecto perjudicial. A pesar de estos posibles problemas, la mayoría de los cuerpos recuperados de las vaquitas no muestran signos de adelgazamiento o de estresantes ambientales, lo que implica que el declive de la población se debe mayormente a la pesca accidental.

Amenazas secundarias

Aunque la mayor causa de mortalidad de la vaquita marina es la pesca accidental con redes de enmalle, los nuevos problemas que surgen hasta que la recuperación en la población de la vaquita marina sea cada vez más difícil.[cita requerida]

Con menos individuos en el hábitat habrá menos contacto entre diferentes sexos y en consecuencia la reproducción será menor. Lo cual ha reducido la variabilidad genética y genera un efecto de cuello de botella. Cuando esto ocurre los genes recesivos y dañinos se manifiestan, sobre todo en los recién nacidos. Además disminuye la adaptabilidad de las futuras generaciones.[cita requerida]

Estrategias de conservación nacionales e internacionales

Debido a la considerable reducción del número de individuos de vaquita marina, el gobierno mexicano ha realizado múltiples esfuerzos de conservación de la vaquita marina, desde hace aproximadamente cuarenta años. El biólogo Fernando Rosales es uno de los primeros investigadores en centrarse en los estudios de las pesquería de Totoaba y Vaquita Marina en México.[30]

Así mismo esta preocupación va más allá de las fronteras y capacidades del gobierno nacional, por lo que se han involucrado distintas organizaciones ambientalistas, además de políticas de conservación internacionales.

Esfuerzos de conservación en México

Políticas nacionales

 src=
Exposición sobre la vaquita marina en el Museo de Historia Natural de la Ciudad de México.

Antecedentes de la problemática

En la década de 1980 se realizaron distintos estudios en mastozoología en el Alto Golfo de California. Los resultados demostraron que el número de individuos de vaquita marina atrapadas en las redes agalleras de la zona, estaba aumentando. Esta situación impactó en los grupos conservacionistas nacionales e internacionales, y atrajo la atención mundial hacia la vaquita marina.

Aproximadamente diez años después, la especie fue declarada en peligro de extinción, y catalogada como uno de los mamíferos marinos con alta prioridad en conservación, por la Comisión Internacional Ballenera.

En 1992 una crisis económica afectó a los pescadores ribereños de Sonora y Baja California.[31]​ La pesca de camarón tuvo un decrecimiento, lo que generó disputas entre los pescadores locales. Las comunidades pesqueras exigían a las autoridades federales una solución que incluyera una mejora en la normatividad, para regular la extracción y asegurar la recuperación de los recursos pesqueros.[32]

Los instrumentos con mayor impacto en la conservación de la vaquita marina han sido la Reserva de la Biosfera, y el Programa de Acción para la Conservación de la vaquita marina (PACE vaquita). En su implementación intervienen varias instituciones gubernamentales, como son CONANP, PROFEPA, SAGARPA y CONAPESCA.

Reserva de la Biósfera del Alto Golfo de California

Fue establecida por decreto presidencial en junio de 1993, y su Primer Programa de Manejo publicado tres años después Su objetivo es “Conservar y proteger los ecosistemas representativos de la región, la biodiversidad, los procesos evolutivos, los hábitats de reproducción, desove, migración y alimentación de especies marinas de importancia ecológica y comercial y, sobre todo, las especies endémicas y/o en peligro de extinción como la vaquita y la totoaba”.[33]

No obstante, los esfuerzos de la Reserva de la Biósfera se han visto obstaculizados por: el presupuesto federal destinado es insuficiente; limitada disponibilidad de servidores públicos como inspectores, personal técnico, personal operativo; artes de pesca propias de la región; vedas y decisiones externas que impactan en el manejo de los recursos naturales.[34]

Programa de Acción para la Conservación de la Vaquita Marina

Es un instrumento de política pública del gobierno federal que surge de la necesidad de prioritaria a nivel mundial para preservar la vaquita marina. Su objetivo es promover la protección y conservación de la especie y su hábitat. Es también una respuesta a la gran presión por parte de grupos ambientalistas entre ellos: Centro Mexicano de Derecho Ambiental (CEMDA), Defenders of Wildlife, Greenpeace y el Comité Internacional para la Recuperación de la Vaquita Marina (CIRVA).[34]

Para lograr sus objetivos PACE-vaquita apuesta por la reconversión tecnológica y productiva de la región del Alto Golfo de California. Así mismo, pretende implementar una pesca de camarón de bajo impacto ambiental, para permitir la recuperación de la población de vaquita marina.[35]​ Estas acciones fueron tomadas por la relación encontrada entre las viejas artes de pesca y la captura incidental de vaquita marina.

Los apoyos de este programa se realizan en el área de la Reserva de la Biósfera del Alto Golfo de California y Delta del Río Colorado. De acuerdo con datos oficiales, el presupuesto ejercido fue de $37,246,468.00. El 0.2% de las acciones realizadas fueron enfocadas a proyectos de reconversión productiva, el 10,4% a reconversión tecnológica, 12,7% en actividades de pesca responsable de camarón, 8,4% para suspensión de pesca de camarón con chinchorro de línea y 68,3% en actividades de conservación de la biodiversidad. Para recibir un apoyo era necesario contar con un permiso vigente expedido por CONAPESCA.[36]

Finalmente, se ha documentado que la presencia del PACE mejoró la regulación de la actividad pesquera en la región del Alto Golfo de California.[cita requerida]

Establecimiento del Área de Refugio para la Protección de la Vaquita Marina

Fue establecida en 2005, y establece las condiciones de conservación y manejo a las que deberán sujetarse las obras y actividades que se realicen en el área de refugio establecida (DOF 29-12-2005). Sus objetivos coinciden con los establecidos para la Reserva de la Biósfera del Alto Golfo de California y Río Delta Colorado.

Este programa pretende ser integrador, por lo que se formuló partiendo de un diagnóstico socioeconómico, pesquero, y de la situación actual de la vaquita. Entre sus estrategias se encontraban los subsidios, los cuales fueron otorgados a pobladores de San Felipe, Santa Clara y Puerto Peñasco. De esta forma se buscaba impulsar actividades de conservación de la biodiversidad, la transformación de artes de pesca y el desarrollo de procesos productivos alternativos.

Esfuerzos a nivel internacional

En el ámbito internacional, las acciones llevadas a cabo en pro de la protección y conservación de Vaquita son, principalmente, su incorporación como especie en la categoría de máximo peligro de extinción en la lista roja de la UICN en 1978;[37]​ así como su inserción al ESA del gobierno estadounidense en la categoría de especie amenazada.

Por otro lado, se suman a la lista de acciones internacionales, los acuerdos y planes bilaterales y trilaterales entre los países involucrados. Por ejemplo, la creación y puesta en marcha en 2008 de los planes PAANC y NACAPs. Así como la aprobación del resolutivo en 2007 por parte de la CBI; en el cual exhorta a México a intensificar los esfuerzos e invita los países del mundo a brindar apoyo a México, desde la asistencia financiera, así como en la técnica, en monitoreo y en investigación, con la intención de reducir a cero la captura incidental de vaquita.[38]

Se debe agregar que, recientemente en septiembre de 2017, se llevó a cabo la Reunión Trilateral China, Estados Unidos y México sobre el combate al tráfico ilícito de pescado Totoaba Macdonaldi en Ensenada Baja California, organizada por SEMARNAT. En la cual se establecieron los siguientes acuerdos:[39]

  • Intercambiar prácticas y experiencias para una cooperación efectiva en la detección y detención de las redes de tráfico y comercio ilegal del totoaba.
  • Aprovechar el marco legal internacional para potenciar las investigaciones relacionadas con este delito.
  • Incrementar la capacitación de los agentes aduanales para identificar al pez mexicano y demás especies protegidas por leyes internacionales.
  • Formalizar la declaración de una intención de cooperación internacional mediante documentos legales, como un memorándum de entendimiento.

Impactos del cambio climático

Pérdida de la diversidad

En la actualidad, la mayoría de los ecosistemas perjudicados presentan cambios en sus características bióticas y pérdida de biodiversidad debido a acciones humanas. Las principales actividades que amenazan dicha biodiversidad son: el cambio de uso de suelo, el crecimiento de la infraestructura urbana y la sobreexplotación de los recursos naturales.[40]​ Hasta el 2012, en el mundo se han descrito alrededor de 1.7 a 2 millones de especies de las cuales 19,817 están dentro de alguna categoría de riesgo.[40]

En México, se enlistan 2,486 especies en alguna categoría de riesgo según la NOM-059-SEMARNAT-2010. Siendo la pesca y la caza furtiva, las principales fuentes de pérdida de biodiversidad. Un ejemplo de esto, es la actual disminución en los individuos de la Vaquita Marina.

La vaquita marina y el cambio climático

Ante los efectos del cambio climático, la mayoría de las especies tiene que migrar hacia zonas donde la temperatura y precipitaciones sean favorables, así mismo, tienen que competir con otras especies ya establecidas. Estos desplazamientos y competencias podrían, en algunas áreas naturales protegidas, determinar espacios diferentes de los que inicialmente se pretendían proteger.[41]​ En algunos casos, los efectos del cambio climático sobre las áreas protegidas se ven incrementados por factores de origen antropogénico.[42]

La vaquita marina cuenta con un hábitat pequeño y un suministro de alimento que depende del nivel de nutrientes en el agua. Una de las amenazas a su supervivencia es el represamiento del río Colorado, que ha ocasionado la reducción del caudal de agua dulce aportada al golfo.[43]​ A pesar de este problema, la mayoría de los cuerpos recuperados de las vaquitas no han mostrado signos de adelgazamiento o malnutrición, lo que implica que la disminución en la población se debe mayormente a la pesca accidental[44]

 src=
Gráfica del aumento de la temperatura anual en el hábitat de vaquita marina, en el escenario RCP 4.5.

Al reducir el número de individuos en el hábitat, lo hará también el contacto entre diferentes sexos y en consecuencia la reproducción será menor. Lo cual disminuirá la variabilidad genética y generará un efecto de cuello de botella. Si esto sucede, los genes recesivos se manifiestan en los recién nacidos, disminuyendo la capacidad adaptativa.

 src=
Mapa vectorial para temperaturas máximas. RCP 4.5 de emisiones bajas, con un ensamble REA de Futuro cercano: 2015 – 2039 (INECC-CCA/UNAM, 2014).

Como consecuencia del calentamiento global, las temperaturas óptimas para la supervivencia de la vaquita marina serán afectadas. Para este análisis, se consideró el escenario de Caminos de Concentración Representativos 4.5 (RCP por sus siglas en inglés) generado por el Panel Intergubernamental de Cambio Climático (IPCC por sus siglas en inglés) el cual considera un aumento y efecto medio de las emisiones de carbono. Siendo así, la zona del Golfo Alto aumentará su temperatura anual alrededor de 2° C en un ensamble de futuro cercano (año 2030).

También se utilizó la plataforma web del Instituto Nacional de Ecología y Cambio Climático (INECC) el cual contiene cuatro modelos de circulación general y ensamble ponderado REA, generando escenarios de cambio climático regionales para estudios de impactos, vulnerabilidad y adaptación.[45]​En el mapa vectorial generado por esta plataforma, se muestra la variación regional de las temperaturas máximas en un futuro cercano hasta 2030, evidenciando la amenaza para la supervivencia de vaquita marina.

Referencias

  1. a b c Rojas-Bracho, L., Reeves, R.R., Jaramillo-Legorreta, A. & Taylor, B.L. (2008). «Phocoena sinus». Lista Roja de especies amenazadas de la UICN 2014.2 (en inglés). ISSN 2307-8235. Consultado el 27 de noviembre de 2014.
  2. Español, Por CNN (16 de mayo de 2016). «La vaquita mexicana se está extinguiendo». CNNEspañol.com. Consultado el 16 de mayo de 2016.
  3. a b c Johnson, Chris (3 de agosto de 2014). «Informe: población Vaquita disminuye a menos de 100». Vaquita Última Oportunidad para la Marsopa del Desierto. earthOcean. Consultado el 24 de agosto de 2014.
  4. a b Reporte of la Quinta Reunión del Comité Internacional Para La Recuperación de la Vaquita. Ensenada, Baja California: Comité Internacional para la Recuperación de la Vaquita (CIRVA). 3 de agosto de 2014. Archivado desde el original el 26 de agosto de 2014. Consultado el 12 de agosto de 2014.
  5. Gobierno de la República, Semarnat. «Avanza rescate de la vaquita marina». www.gob.mx/semarnat. Consultado el 18 de octubre de 2017.
  6. «Vaquita CPR - en inglés». Consultado el 19 de marzo de 2018.
  7. «La inminente extinción de las vaquitas». Consultado el 19 de marzo de 2018.
  8. a b Barlow, J. (2014). «Vaquita (Phocoena sinus. EDGE of Existence programme. Zoological Society of London. Consultado el 20 de enero de 2014.
  9. «About the Vaquita». Save The Vaquita Project. enero de 2014. Consultado el 20 de enero de 2014.
  10. «Vaquitas, Phocoena sinus ~ MarineBio.org». MarineBio Conservation Society. 14 de enero de 2013. Archivado desde el original el 13 de septiembre de 2018. Consultado el 20 de enero de 2014.
  11. «Basic Facts About Vaquitas». Wild Places and Wildlife. Defenders of Wildlife. 2013. Consultado el 20 de enero de 2014.
  12. Rojas-Bracho, L. «Vaquita (P. sinus. Species fact Sheets. Society for Marine Mammalogy. Consultado el 20 de enero de 2014.
  13. Rice, Danielle (2 de mayo de 2011). «About the Vaquita: An Endangered Animal». Vaquita: An Endangered Species. Archivado desde el original el 29 de octubre de 2013. Consultado el 20 de enero de 2014.
  14. a b Rojas-Bracho, Lorenzo; Reeves, Randall R.; Jaramillo-Legorreta, Armando (Julio de 2006). «Conservation of the vaquita Phocoena sinus». Mammal Review 36 (3): 179-216. doi:10.1111/j.1365-2907.2006.00088.x.
  15. Avila-Forcada, Sara; Martínez-Cruz, Adán L.; Muñoz-Piña, Carlos (de mayo de 2012). «Conservation of vaquita marina in the Northern Gulf of California». Marine Policy 36 (3): 613-622. doi:10.1016/j.marpol.2011.10.012.
  16. Thomas A. Jefferson; Marc A. Webber; Robert L. Pitman (29 de agosto de 2011). Marine Mammals of the World: A Comprehensive Guide to Their Identification. Academic Press. pp. 288-289. ISBN 978-0-08-055784-7. OCLC 326418543.
  17. a b "Vaquita (Phocoena sinus)". Encyclopedia of Endangered Species. Volume 1. Gale. 1 February 2009. Retrieved 2 November 2011.
  18. Pompa, S.; Ehrlich, P. R.; Ceballos, G. (1 de agosto de 2011). «Global distribution and conservation of marine mammals». Proceedings of the National Academy of Sciences 109 (33): 13600-13605. doi:10.1073/pnas.1101525108.
  19. Mark Carwardine (1995). Whales, Dolphins and Porpoises. Dorling Kindersley. ISBN 978-1-4053-5794-4. OCLC 31010070.
  20. Aquarium Passport Book, Aquarium of the Pacific 2005
  21. [1]
  22. Graham, B. S., P. L. Koch, S. D. Newsome, K.W. McMahon y D. Aurioles. 2010. Using isoscapes to trace the movements and foraging behavior of top predators in oceanic ecosystems. In J. B. West, G. J. Bowen, T. E. Dawson and K. P. Tu, (eds). Isoscapes: Understanding movement, pattern, and process on earth through isotope mapping. Springer, Berlin, Germany.
  23. Jaramillo-Legorreta, A.M. 2008. Estatus actual de una especie en peligro de extinción, la vaquita (Phocoena sinus): Una aproximación poblacional con métodos acústicos y bayesianos. Doctoral Dissertation. Facultad de Ciencias Marinas. Universidad Autónoma de Baja California. Ensenada, Baja California, México. 115 pp.
  24. Rodríguez Pérez, M.Y. 2013. Caracterización ambiental y estructura trófica del hábitat de la Vaquita Marina, Phocoena Sinus. Trabajo Doctoral. Centro Interdisciplinario de Ciencias Marinas. Instituto Nacional Politécnico. La Paz, B.C.S, pp 2-99.
  25. López-Martínez, J., Jiménez, J y Ruiz-Olmo, J. 1998. Caracterización Y Uso Del Hábitat De La Nutria Lutra Lutra (Linné, 1758) En Un Río De Carácter Mediterráneo. Galemys. 10: 175-190.
  26. Rodríguez Pérez, M.Y. 2013. Caracterización ambiental y estructura trófica del hábitat de la Vaquita Marina, Phocoena Sinus. Trabajo Doctoral. Centro Interdisciplinario de Ciencias Marinas. Instituto Nacional Politécnico. La Paz, B.C.S, pp 2-99
  27. Méndez, E. (1 de febrero de 2017). Oficial, sólo quedan 30 ejemplares de vaquitas marinas. Recuperado de: http://www.excelsior.com.mx/nacional/2017/02/01/114364
  28. D'agrosa, Caterina; Lennert-Cody, Cleridy E.; Vidal, Omar (15 de agosto de 2000). «Vaquita Bycatch in Mexico's Artisanal Gillnet Fisheries: Driving a Small Population to Extinction». Conservation Biology 14 (4): 1110-1119. doi:10.1046/j.1523-1739.2000.98191.x.
  29. Gerrodette, Tim; Taylor, Barbara L.; Swift, René; Rankin, Shannon; Jaramillo-Legorreta, Armando M.; Rojas-Bracho, Lorenzo (Abril de 2011). «A combined visual and acoustic estimate of 2008 abundance, and change in abundance since 1997, for the vaquita, Phocoena sinus». Marine Mammal Science 27 (2): E79-E100. doi:10.1111/j.1748-7692.2010.00438.x.
  30. «Fernando J. Rosales Juárez» |url= incorrecta con autorreferencia (ayuda). Wikipedia, la enciclopedia libre. 14 de septiembre de 2021. Consultado el 14 de septiembre de 2021.
  31. Arvizu J. (1987). Fisheries activities in the Gulf of California, Mexico. CalCOFI Report, 28, 32-36.
  32. CONANP. (2007). Programa de Manejo del Área Natural Protegida Reserva de la Biosfera Alto Golfo de California y Delta del Río Colorado. México: CONANP/SEMARNAT.
  33. CONANP. (1996). Programa de Manejo del Área Natural Protegida Reserva de la Biosfera Alto Golfo de California y Delta del Río Colorado
  34. a b Serrano I. (2015) Reserva de la Biosfera Alto Golfo de California y Delta del Río Colorado Un análisis del ciclo de la política pública. PAPIME PE303115 “Materiales para la enseñanza-aprendizaje de la política pública a través de la sistematización de casos de políticas públicas aplicadas”.
  35. CONANP. (2015). Programa de acción para la conservación de la especie: vaquita (Phocoena sinus).
  36. (2015). Programa de acción para la conservación de la especie: vaquita (Phocoena sinus).
  37. Arellano P.V., Medrano G. A. (2014). Ecology, conservation and human history of marine mammals in the Gulf of California and Pacific coast of Baja California, Mexico. Ocean and Coastal Management. 104 (2015) 90-105. Recuperado de: http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0964569114003883
  38. PACE. (2008). Programa de acción para la conservación de la especie: Phocoena sinus. Estrategia integral para el manejo sustentable de los recursos marinos y costeros en el Alto Golfo de California. SEMARNAT-CONAPESCA, 87.
  39. SEMARNAT (Secretaría Nacional de Recursos Naturales). (2017). México, China y EE. UU. hacemos frente común a favor de la vaquita marina. Gobierno. Recuperado el 28 de septiembre del 2017 de: https://www.gob.mx/semarnat/articulos/mexico-china-y-eeuu-hacemos-frente-comun-a-favor-de-la-vaquita-marina
  40. a b CONABIO. (2014). Biodiversidad. Recuperado el 07 de octubre de 2017 de http://apps1.semarnat.gob.mx/dgeia/informe_12/pdf/Cap4_biodiversidad.pdf
  41. Scott, J. M., Goble, D. D., Wiens, J. A., Wilcove, D. S., Bean, M., & Male, T. (2005). Recovery of imperiled species under the Endangered Species Act: the need for a new approach. Frontiers in Ecology and the Environment, 3(7), 383-389.
  42. FAO (Food and Agriculture Organization of the United Nations). (2008). La función de las áreas forestales protegidas en la adaptación al cambio climático. Recuperado el 02 de octubre del 2017 de: http://www.fao.org/docrep/011/i0670s/i0670s13.htm
  43. Avila-Forcada, S., Martínez-Cruz, A. L., & Muñoz-Piña, C. (2012). Conservation of vaquita marina in the Northern Gulf of California. Marine Policy, 36(3), 613-622.
  44. UN (Centro de Noticias ONU). (2017). PNUMA incluye a la vaquita marina en su campaña 'Feroz por la vida'. Recuperado el 02 de octubre del 2017 de: http://www.un.org/spanish/News/story.asp?NewsID=37685#.WdqBhWjWw2w
  45. Eguiarte, F. A., Hidalgo, Z. J., Centeno, R., Álvarez C., Vázquez I., (2014). Actualización de los escenarios de cambio climático para estudios de impactos, vulnerabilidad y adaptación en México y Centroamérica. INECC-CA/UNAM.

Bibliografía adicional

  • Preventing the extinction of a small population: Vaquita fishery mortality and mitigation strategies D'Agrosa, Lennert and Vidal. Conservational Biology vol 14. pages 1110-4006
  • National Audubon Society: Guide to Marine Mammals of the World, Reeves et al 2002, ISBN 0-375-41141-0
  • Convención de Especies Migratorias

 title=
licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Autores y editores de Wikipedia
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia ES

Phocoena sinus: Brief Summary ( Spagneul; Castilian )

fornì da wikipedia ES

La vaquita marina o cochito (Phocoena sinus) es una especie de cetáceo odontoceto de la familia Phocoenidae, una de las siete especies de marsopa. Mide 150 cm de largo y pesa hasta 50 kg. Tiene una distribución muy restringida.También es considerada una especie endémica de México en Baja California. Sus poblaciones han disminuido durante las pasadas décadas al punto de ser considerada en grave peligro de extinción. En el 2015, la población total era de noventa y siete individuos. En 2017 perdió el 67% de su población, quedando con menos de cuarenta individuos. A finales de 2018 y principios de 2019, se estimaba la existencia de entre diez y quince. Según WWF se está extinguiendo.​ Se han puesto en marcha medidas de conservación, pero la especie se considera en peligro inminente de extinción.​​ El 18 de octubre de 2017 fue rescatada una vaquita marina de seis meses de edad; sin embargo, fue devuelta al mar por recomendación de los veterinarios expertos, quienes consideraron que la cría no podía estar separada de su madre.​ El 10 de noviembre de ese mismo año, científicos del Programa VaquitaCPR dieron a conocer resultados de operaciones en campo. Reportaron el avistamiento de individuos en ocho de trece días de labor en el mar. Registraron treinta y dos avistamientos, incluyendo probables individuos repetidos en el curso de un día. Es importante aclarar que estos avistamientos no representan un estimado de la población de vaquitas. Los eventos de avistamientos incluyeron de una a tres vaquitas a la vez, con promedio de dos vaquitas por grupo.​ En marzo de 2018, la situación se ha vuelto crítica y, según Andrea Crosta, de la organización protectora de animales "Elephant Action League", solamente se han podido detectar doce individuos nadando en el golfo de California, junto a la península de Baja California.​

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Autores y editores de Wikipedia
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia ES

Kalifornia pringel ( Éston )

fornì da wikipedia ET

Kalifornia pringel (Phocoena sinus) on pringellaste sugukonda kuuluv veeimetaja, üks haruldasemaid vaalalisi maailmas.

Teda on järele jäänud vaid 20–30 isendit [viide?] ning ta elab ainult Kalifornia lahe põhjaosas.

Välimus

Kalifornia pringlitel on helepruun selg, roosakasvalge kõht, mustad loivad ja must suu. Noored pringlid on tumedamad kui täiskasvanud.

Kalifornia pringlid on kuni 1,4 m pikad ja kaaluvad kuni 30–55 kg. Vastsündinud Kalifornia pringlid on 70–80 cm pikad ja kaaluvad 7–8 kg.[viide?]

Eluviis

Nad elavad tavaliselt üksikuna või paarides, harva on neid kohatud ka gruppides, kuhu kuulub 10–12 pringlit.

Kalifornia pringlid toituvad väikestest merepõhjas elavatest kaladest ja kalmaaridest.

Neid aetakse tihti segamini afaliinidega. Kalifornia pringlid sukelduvad kuni 50 m sügavusele.

Pojad sünnivad harilikult veebruaris või märtsis ning jäävad emaga kokku vähemalt 18 kuuks.

Kalifornia pringlite eluiga on 21–38 aastat.

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Vikipeedia autorid ja toimetajad
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia ET

Kalifornia pringel: Brief Summary ( Éston )

fornì da wikipedia ET

Kalifornia pringel (Phocoena sinus) on pringellaste sugukonda kuuluv veeimetaja, üks haruldasemaid vaalalisi maailmas.

Teda on järele jäänud vaid 20–30 isendit [viide?] ning ta elab ainult Kalifornia lahe põhjaosas.

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Vikipeedia autorid ja toimetajad
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia ET

Phocoena sinus ( Basch )

fornì da wikipedia EU

Phocoena sinus Phocoena generoko animalia da. Artiodaktiloen barruko Phocoenidae familian sailkatuta dago. 2015ean, bere populazioa 97 aleko zen. Honen ondorioz, kontserbazio-neurriak abiarazi dira. Hala ere, espeziea desagertzeko berehalako arriskuan dago.

Deskribapena

Zetazeo bat da eta Kaliforniako golko altuaren biosferaren erreserban bizi den animalia bat da. Itsas vaquita munduko zetazeo txikienetako bat da. 150 cm eta 50 kg pisatzen duen animalia harrigarri hau ez dago beste munduko inongo lekutan. Mota honetako ezaugarria nagusiena, ezpainen itxura nabarmena da. Gorputzeko goialdea gris iluna da, behealdea argia da ia zuri edo grisa. Espezie misteriotsu hau oso lotsatia da, eta ez du saltatzen izurdeak bezala itsasoko azalean, baizik eta bakarrik urgaineratzen da airea hartzeko segundo batzuetan.

Dieta

Vaquitak elikagaia bilatu ohi dute urmaeletatik hurbil. Vaquitak harrapari ez selektiboak dira eta arrainak eta txibiak harrapatzen dituzte. Harrapakin ohikoenetako batzuk corvinak eta amuarrainak. Beste zetazeo batzuk bezala vaquitak bere harrapakinak aurki ditzake. Aurkitzea posiblea zaio ere bere harrapakinaren mugimenduetako soinuei jarraituz.

Habitata

Itsas vaquitaren habitata Kaliforniako golkoaren mugan eta Cortésen itsasoan dago. Itsas vaquitak kostaldean zeharreko aintzira arre eta ez hain sakonetan bizi dira. Haiek 30 metro sakontasun baino gehiagotara gutxitan igeri egiten dute eta aintzira ez hain sakonetan bizi izateagatik ezagutzen dute. Gehienetan vaquita 11 batzuetarako sakontasun 11-50 metroen artean ikusi da. Kostaldetik 25 kilometro, lohi-hondoen eta [[buztinaren gainean. Vaquitak joera dute, mantenugai-eduki altua daukatelako, habitatak ur arreekin aukeratzeko. Mantenugai hauek laguntzen dute arrain txikiak, txibiak eta elikagai gisa balio dieten krustazeoak erakartzen. Haiek tokitik bizi diren tenperaturak jasateko gai dira.

Erreferentziak

  1. Norris and McFarland (1958) 39 J. Mammal. 22 pl. 1-4. or..

Ikus, gainera

(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.log.warn("Gadget "ErrefAurrebista" was not loaded. Please migrate it to use ResourceLoader. See u003Chttps://eu.wikipedia.org/wiki/Berezi:Gadgetaku003E.");});
licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Wikipediako egileak eta editoreak
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia EU

Phocoena sinus: Brief Summary ( Basch )

fornì da wikipedia EU

Phocoena sinus Phocoena generoko animalia da. Artiodaktiloen barruko Phocoenidae familian sailkatuta dago. 2015ean, bere populazioa 97 aleko zen. Honen ondorioz, kontserbazio-neurriak abiarazi dira. Hala ere, espeziea desagertzeko berehalako arriskuan dago.

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Wikipediako egileak eta editoreak
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia EU

Kalifornianpyöriäinen ( Finlandèis )

fornì da wikipedia FI

Kalifornianpyöriäinen eli vaquita (Phocoena sinus) on pienikokoinen, äärimmäisen uhanalainen pyöriäislaji.[1] Vuoden 2016 lopulla niitä arveltiin olevan jäljellä vain 30 yksilöä.[2] Laji uhkaa kuolla sukupuuttoon kahdessa vuodessa. Nisäkäsnimistötoimikunta on ehdottanut, että lajin suomenkieliseksi nimeksi vaihdettaisiin bajanpyöriäinen.[3]

Ulkonäkö ja koko

Kalifornianpyöriäinen on pienin pyöriäislaji. Se voi kasvaa puolitoista metriä pitkäksi. Selkäpuoli on tummanharmaa, vatsa lähes valkea. Naaras on hiukan isompi kuin koiras. Poikasella on valkeita pilkkuja evissään.[4]

Levinneisyys

Kalifornianpyöriäinen on Kalifornianlahden endeeminen laji.[5] Sitä tavataan harvoin yli 30 metrin syvyydessä.

Ravinto

Kalifornianpyöriäinen syö kalaa ja mustekaloja.

Lisääntyminen

Kalifornianpyöriäinen tulee ilmeisesti sukukypsäksi kolmen-kuuden vuoden iässä. Kiima-aika alkaa huhtikuun puolivälissä ja jatkuu toukokuulle. Tiineys kestää kymmenen kuukautta.[4]

Lähteet

  1. a b Rojas-Bracho, L., Reeves, R.R., Jaramillo-Legorreta, A. & Taylor, B.L.: Phocoena sinus IUCN Red List of Threatened Species. Version 2014.2. 2008. International Union for Conservation of Nature, IUCN, Iucnredlist.org. Viitattu 1.8.2014. (englanniksi)
  2. Vaquitoja on enää jäljellä 30 yksilöä Kainuun sanomat. 9.3.2017.
  3. Nisäkäsnimistötoimikunta: Maailman nisäkkäiden suomenkieliset nimet (vahvistamaton ehdotus nisäkkäiden nimiksi) 2008. Luonnontieteellinen keskusmuseo. Viitattu 23.11.2010.
  4. a b Devon Landes: Animal Diversity Web animaldiversity.ummz.umich.edu. Viitattu 1.9.2007.
  5. Kuvat ja videot Greenpeace. Viitattu 1.9.2007.
Tämä nisäkkäisiin liittyvä artikkeli on tynkä. Voit auttaa Wikipediaa laajentamalla artikkelia.
licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Wikipedian tekijät ja toimittajat
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia FI

Kalifornianpyöriäinen: Brief Summary ( Finlandèis )

fornì da wikipedia FI

Kalifornianpyöriäinen eli vaquita (Phocoena sinus) on pienikokoinen, äärimmäisen uhanalainen pyöriäislaji. Vuoden 2016 lopulla niitä arveltiin olevan jäljellä vain 30 yksilöä. Laji uhkaa kuolla sukupuuttoon kahdessa vuodessa. Nisäkäsnimistötoimikunta on ehdottanut, että lajin suomenkieliseksi nimeksi vaihdettaisiin bajanpyöriäinen.

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Wikipedian tekijät ja toimittajat
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia FI

Phocoena sinus ( Fransèis )

fornì da wikipedia FR

Vaquita

Le Marsouin du golfe de Californie, ou Marsouin du Pacifique (Phocoena sinus)[1] est une espèce de marsouins[2] en danger critique d'extinction (il n'en resterait qu'une dizaine d'individus[3]). Elle fait partie de la liste des 100 espèces les plus menacées au monde établie par l'UICN en 2012.

La première cause de mortalité est l'étouffement à la suite du piégeage dans des filets de pêches illégaux[2] notamment utilisés par des pêcheurs de totoaba (poisson, également en voie d'extinction, prisé dans la médecine traditionnelle chinoise et vendu dans les marchés noirs de Chine jusqu'à 3 500 euros le kg par les braconniers[4]).

Description et mode de vie

Le marsouin du golfe de Californie mesure environ 1,50 m et pèse en moyenne 48 kg[5]. Son corps gris est plus foncé sur le dos que sur le ventre ainsi qu'autour des yeux et de la bouche. La femelle donne le jour à un petit tous les deux ans ne mesurant que de 70 à 80 cm de long qu'elle allaite plusieurs mois[5].

Son mode de vie est très mal connu. Il vit, souvent seul, dans des eaux peu profondes (moins de 40 m) où il se nourrit de poissons et de calmars, qu'il repère par écholocation près du fond ou sur le sol marin[5].

Distribution et habitat

Distribution géographique

 src=
Répartition de Phocoena sinus
dans le golfe de Californie en Amérique du Nord.

Cette espèce est endémique du nord du golfe de Californie (mer de Cortés)[6] et ne semble jamais avoir été élevée en captivité[4].

Habitat

L'habitat du marsouin du golfe de Californie se limite à la région du nord du golfe de la Californie ou mer de Cortés. Le mammifère vit près de la côte, dans les eaux sombres et peu profondes des lagunes. Il nage rarement à plus de 30 mètres de profondeur et peut survivre dans des lagunes si peu profondes que son dos en émerge. Le marsouin du golfe de Californie est le plus souvent aperçu dans les eaux de 11 à 50 mètres, sur fond de limon et de glaise, à une distance de 11 à 25 kilomètres de la côte. Il a tendance à préférer les eaux turbides, car elles ont une plus forte teneur en nutriments. Cette teneur en nutriment est importante, car elle attire les petits poissons, les calmars et les crustacés dont il se nourrit. Le marsouin du Golfe de Californie résiste aux fluctuations de température propres aux eaux turbides et peu profondes des lagunes.

État des populations, pressions et menaces

Il s'agit d'un des animaux marins les plus vulnérables[5], et du mammifère marin considéré en 2017 comme le plus menacé au monde[2].

Le recensement basé sur un sondage acoustique qui a compté les bruits de cliquetis de ces animaux l'été 2016 (publié en février 2017) fait état d'une population de moins de trente individus[7] (pour une population d'environ 600 individus dix ans plus tôt[8]).

En 2022 il ne resterait qu'une dizaine de vaquitas. La principale cause de son extinction est la pêche du totoaba, un poisson qui comme lui vit dans la mer de Cortès et dont la vessie se vend des milliers d'euros en Asie pour des prétendues vertus aphrodisiaques[9]. Sa pêche a par conséquent attiré des cartels mexicains comme le cartel de Sinaloa. Ceux-ci pratiquent une pêche intensive et non-sélective en utilisant le filet dérivant qui décime de nombreuses espèces parmi lesquelles le vaquita[10],[11],[12].

Actions mises en vigueur pour la préservation du vaquita

Le gouvernement mexicain a créé un sanctuaire dans la mer de Cortés où vit le vaquita ; la pêche y est interdite, mais les braconniers continuent de pêcher dans cette zone. Seule l'ONG Sea Shepherd est présente sur le terrain pour faire respecter la loi[13].

Références

  1. (en) Murray Wrobel, 2007. Elsevier's dictionary of mammals: in Latin, English, German, French and Italian, Elsevier, 2007, (ISBN 9780444518774), 857 pages, p. ?, p. 405 dans une édition précédente
  2. a b et c Virginia Morell (2017) World’s most endangered marine mammal down to 30 individuals ; News de la revue Science publiée le 1er février 2017
  3. « Plus que 10 marsouins du Pacifique vivants au monde », sur futura-sciences, 21 mars 2019
  4. a et b Le monde se mobilise pour sauver le cétacé le plus menacé de la planète, le marsouin du Pacifique, maxisciences.
  5. a b c et d Le Règne Animal, David Burnie, 2002, (ISBN 2-07-055151-2)
  6. (en) Norris & McFarland 1958 : A new harbor porpoise of the genus Phocoena from the Gulf of California. Journal of Mammalogy, 39, 22-39.
  7. (en) Morell, Virginia, « World’s most endangered marine mammal down to 30 individuals », Science,‎ 1er février 2017 (DOI , lire en ligne)
  8. UICN, consulté le 13 décembre 2017
  9. Nathaniel Herzberg, « La survie du vaquita est entre nos mains : Les dix derniers marsouins du Pacifique pourraient permettre à l’espèce de survivre, malgré la consanguinité, viennent de montrer des chercheurs. Mais faute d’une action radicale, ils auront disparu dans quelques années. », sur lemonde.fr, Le Monde, 8 mai 2022
  10. Nathaniel Herzberg, « Les cétacés les plus en danger », Le Monde.fr,‎ 15 septembre 2020 (lire en ligne, consulté le 27 décembre 2021)
  11. (en) « World's most endangered marine mammal down to 30 individuals », sur www.science.org (consulté le 27 décembre 2021)
  12. « Sur le front Les océans », sur France TV, 12 octobre 2021 (consulté le 27 décembre 2021)
  13. France 5.

Voir aussi

Références taxonomiques

Bibliographie

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Auteurs et éditeurs de Wikipedia
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia FR

Phocoena sinus: Brief Summary ( Fransèis )

fornì da wikipedia FR

Vaquita

Le Marsouin du golfe de Californie, ou Marsouin du Pacifique (Phocoena sinus) est une espèce de marsouins en danger critique d'extinction (il n'en resterait qu'une dizaine d'individus). Elle fait partie de la liste des 100 espèces les plus menacées au monde établie par l'UICN en 2012.

La première cause de mortalité est l'étouffement à la suite du piégeage dans des filets de pêches illégaux notamment utilisés par des pêcheurs de totoaba (poisson, également en voie d'extinction, prisé dans la médecine traditionnelle chinoise et vendu dans les marchés noirs de Chine jusqu'à 3 500 euros le kg par les braconniers).

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Auteurs et éditeurs de Wikipedia
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia FR

Muc mhara na Murascaille ( Irlandèis )

fornì da wikipedia GA

Is ainmhí é an Muc mhara na Murascaille. Mamach atá ann.


Ainmhí
Is síol ainmhí é an t-alt seo. Cuir leis, chun cuidiú leis an Vicipéid.
Má tá alt níos forbartha le fáil i dteanga eile, is féidir leat aistriúchán Gaeilge a dhéanamh.


licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Údair agus eagarthóirí Vicipéid
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia GA

Toniña do golfo de California ( Galissian )

fornì da wikipedia gl Galician

A toniña do golfo de California[2] (Phocoena sinus), chamada en cochimí: va-güi-tua, é unha especie de focénido endémica da parte norte do Golfo de California. Xa que o Lipotes vexillifer crese extinto dende o ano 2006,[3] a toniña do golfo de California está considerado o cetáceo máis ameazado do mundo.[4] Está na lista de especies en perigo crítico dende 1996.[1] A súa poboación estimouse en 600 individuos no ano 1997,[1] pero caeu a só 100 no 2014, poñendoo en perigo inminente de extinción.[5][6] Esta cifra foi actualizada a aproximadamente 60 no 2015[7] e baixo até os 30 en novembro de 2016,[8][9] o que leva a concluír que a especie extinguirase axiña. A poboación minguou por mor da captura ilegal de totoaba, unha especie dos esciénidos endémica que tamén está ameazada.[8][10][11] Este decline ocorreu malia os investimentos de millóns de dólares do Goberno de México para acabar coa pesca ilegal.[9] Un programa de cría, sen precedentes en mamíferos mariños, foi desenvolvido e está sendo sometido a probas de viabilidade, sendo considerado tan necesario como rescatar a especie.[8][9][10][12][13] Porén, as instalacións precisas para poñer en funcionamento esta estratexia non estarán dispoñibles até outubro de 2017,[9][10] que se teme que sexa demasiado tarde. Ademais, a capacidade da especie de sobrevivir e reproducirse confinada nun santuario é incerta.[14]

Notas

  1. 1,0 1,1 1,2 Rojas-Bracho, L., Reeves, R.R., Jaramillo-Legorreta, A. & Taylor, B.L. "{{{taxon}}}". Lista Vermella de especies ameazadas. (en inglés). Unión Internacional para a Conservación da Natureza.
  2. Redacción (20 de marzo de 2019). GCiencia, ed. "A toniña do golfo de California está en extinción inminente. O drama da ‘vaquiña de mar’: só quedan 10 exemplares vivos". Consultado o 21 de marzo de 2019.
  3. Turvey, S. T.; Brandon, J. R.; Richlen, M.; Pusser, L. T.; Zhang, X.; Wei, Z.; Wang, K.; Stewart, B. S.; Reeves, R. R.; Zhao, X.; Barrett, L. A.; Akamatsu, T.; Barlow, J.; Taylor, B. L.; Pitman, R. L.; Wang, D. (22 de outubro de 2007). "First human-caused extinction of a cetacean species?". Biology Letters 3 (5): 537–540. PMC 2391192. PMID 17686754. doi:10.1098/rsbl.2007.0292.
  4. Jaramillo-Legorreta, A.; Rojas-Bracho, L.; Brownell, R. L.; Read, A. J.; Reeves, R. R.; Ralls, K.; Taylor, B. L. (15 de novembro de 2007). "Saving the vaquita: immediate action, not more data". Conservation Biology: 1653–1655. doi:10.1111/j.1523-1739.2007.00825.x.
  5. Johnson, Chris (3 de agosto de 2014). Vaquita: Last Chance for the Desert Porpoise, ed. "Report: Vaquita population declines to less than 100". earthOcean. Arquivado dende o orixinal o 12 de agosto de 2014. Consultado o 11 de agosto de 2014.
  6. Report of the Fifth Meeting of the Comité Internacional para la Recuperación de la Vaquita (PDF). Ensenada, Baja California: Comité Internacional para la Recuperación de la Vaquita (CIRVA). 3 August 2014. Arquivado dende o orixinal (PDF) o 12 de agosto de 2014. Consultado o 12 de agosto de 2014.
  7. Sanders, Natalie (14 de maio de 2016). "Stronger protection needed to prevent imminent extinction of Mexican porpoise vaquita, new survey finds". www.iucn-csg.org (IUCN Species Survival Commission). Arquivado dende o orixinal o 01 de xuño de 2016. Consultado o 16 de maio de 2016.
  8. 8,0 8,1 8,2 Braulik, G. (2 de febreiro de 2017). IUCN, ed. "Jan 2017 update on the decline of the Vaquita". IUCN SSC – Cetacean Specialist Group. Arquivado dende o orixinal o 03/02/2017. Consultado o 2 de febreiro de 2017.
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 "Eighth Meeting of the Comité Internacional para la Recuperación de la Vaquita (CIRVA-8) Southwest Fisheries Science Center" (PDF). IUCN. International Committee for Recovery of the Vaquita. 1 de febreiro de 2017. Consultado o 3 de febreiro de 2017.
  10. 10,0 10,1 10,2 Morell, V. (1 de febreiro de 2017). "World’s most endangered marine mammal down to 30 individuals". Science. doi:10.1126/science.aal0692.
  11. Joyce, C. (9 de febreiro de 2016). "Chinese Taste For Fish Bladder Threatens Rare Porpoise In Mexico". National Public Radio. Consultado o 6 de febreiro de 2017.
  12. Goldfarb, B. (29 de xullo de 2016). "Scientists mull a risky strategy to save world’s most endangered porpoise". Science. doi:10.1126/science.aag0706.
  13. "URGENT NEED FOR FINANCIAL SUPPORT TO PREVENT VAQUITA EXTINCTION". National Marine Mammal Foundation. Consortium for Vaquita Conservation, Protection and Recovery. febreiro de 2017. Consultado o 5 de febreiro de 2017.
  14. Greenpeace (2 de febreiro de 2017). "Vaquita on Brink of Extinction, Only 30 Remain in the Wild". EcoWatc. Consultado o 4 de febreiro de 2017.

Véxase tamén

Bibliografía

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Autores e editores de Wikipedia

Toniña do golfo de California: Brief Summary ( Galissian )

fornì da wikipedia gl Galician

A toniña do golfo de California (Phocoena sinus), chamada en cochimí: va-güi-tua, é unha especie de focénido endémica da parte norte do Golfo de California. Xa que o Lipotes vexillifer crese extinto dende o ano 2006, a toniña do golfo de California está considerado o cetáceo máis ameazado do mundo. Está na lista de especies en perigo crítico dende 1996. A súa poboación estimouse en 600 individuos no ano 1997, pero caeu a só 100 no 2014, poñendoo en perigo inminente de extinción. Esta cifra foi actualizada a aproximadamente 60 no 2015 e baixo até os 30 en novembro de 2016, o que leva a concluír que a especie extinguirase axiña. A poboación minguou por mor da captura ilegal de totoaba, unha especie dos esciénidos endémica que tamén está ameazada. Este decline ocorreu malia os investimentos de millóns de dólares do Goberno de México para acabar coa pesca ilegal. Un programa de cría, sen precedentes en mamíferos mariños, foi desenvolvido e está sendo sometido a probas de viabilidade, sendo considerado tan necesario como rescatar a especie. Porén, as instalacións precisas para poñer en funcionamento esta estratexia non estarán dispoñibles até outubro de 2017, que se teme que sexa demasiado tarde. Ademais, a capacidade da especie de sobrevivir e reproducirse confinada nun santuario é incerta.

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Autores e editores de Wikipedia

Vaquita ( Indonesian )

fornì da wikipedia ID

Vaquita (Phocoena sinus) adalah spesies lumba-lumba langka yang endemik di bagian utara Teluk California. Sejak baiji (Lipotes vexillifer) diyakini telah punah pada tahun 2006,[2] vaquita menjadi cetacea yang paling terancam punah di dunia.[3] Vaquita terdaftar sebagai terancam punah karena diperkirakan jumlah individu yang menurun hingga di bawah 100 pada tahun 2014, menempatkan spesies ini dalam bahaya kepunahan.[4][5] Jumlah tersebut diperbarui menjadi sekitar 60 individu pada tahun 2015, dan kembali menurun ke angka 30 pada November 2016,[6] yang mengarah ke kesimpulan bahwa spesies ini akan segera punah. Penurunan populasi ini sebagian besar disebabkan tangkapan sampingan dari kegiatan ilegal penangkapan totoaba dengan jaring insang. Totoaba merupakan spesies endemik lain yang terancam punah.[7][8] Program penangkaran saat ini diperlukan untuk menyelamatkan spesies ini.[9][10] Namun, fasilitas penangkaran yang diperlukan untuk melaksanakan strategi ini diperkirakan tidak akan tersedia hingga Oktober 2017, yang dikhawatirkan akan terlambat. Selain itu, kemampuan vaquita untuk bertahan hidup dan bereproduksi sementara terbatas pada sebuah tempat yang tidak pasti.[11]

Kata vaquita adalah bahasa Spanyol yang berarti "sapi kecil".

Deskripsi

Vaquita adalah spesies terkecil dan paling terancam punah dari ordo cetacea dan endemik di ujung utara dari Teluk California. Tubuh vaquita agak gempal dan memiliki ciri khas bentuk lumba-lumba. Spesies ini dibedakan dengan lingkaran hitam di sekitar mata mereka, patch pada bibir mereka, dan garis yang memanjang dari sirip dorsal ke mulut mereka. Punggung mereka berwarna abu-abu gelap yang memudar menjadi putih pada bagian bawah. Pada vaquita dewasa, warna abu-abu menjadi terang.[12] Vaquita betina cenderung untuk tumbuh lebih besar daripada jantan. Pada rata-rata, betina dewasa memiliki panjang 140,6 cm (55,4 in), dibandingkan dengan 134,9 cm (53,1 in) untuk jantan dewasa. Umur, pola pertumbuhan, reproduksi musiman, dan ukuran testis vaquita semua mirip ikan lumba-lumba pelabuhan.[13] Dengan sirip yang lebih besar secara proporsional dibandingkan dengan lumba-lumba lain, dan sirip yang lebih tinggi dan lebih berbentuk sabit. Tengkorak yang lebih kecil dan moncong yang lebih pendek dan lebih luas dari pada spesies lain pada genus yang sama.

Perilaku

Vaquita menggunakan suara bernada tinggi untuk berkomunikasi satu sama lain dan untuk ekolokasi dalam navigasi di habitat mereka. Mereka umumnya makan dan berenang dengan santai. Vaquita menghindari kapal. Mereka keluar ke permukaan untuk bernapas dengan lambat, gerakan maju dan kemudian menghilang dengan cepat. Kurangnya aktivitas di permukaan membuat mereka sulit untuk melakukan pengamatan. Vaquita biasanya sendirian, kecuali jika mereka disertai oleh anaknya,[14] yang menandakan mereka kurang sosial dibandingkan dengan spesies lumba-lumba lain. Mereka juga menjadi lebih kompetitif selama musim kawin.[15] Mereka adalah satu-satunya spesies yang termasuk keluarga lumba-lumba yang hidup di perairan hangat.[16] Vaquita merupakan predator non-selektif.[17]

Distribusi dan habitat

Habitat vaquita terbatas pada daerah utara dari Teluk California, atau Laut Cortez. Mereka tinggal di perairan dangkal dan laguna keruh di sepanjang garis pantai. Mereka jarang berenang lebih dari 30 m (100 ft) dan dikenal untuk bertahan hidup di laguna yang sangat dangkal sehingga punggung mereka menonjol di atas permukaan laut. Vaquita paling sering terlihat pada kedalaman 11 hingga 50 m (36 hingga 160 ft), 11 hingga 25 km (6,8 hingga 16 mi) dari pantai. Mereka cenderung memilih habitat dengan air yang keruh, karena mereka memiliki kandungan gizi yang tinggi, yang menjadi penting karena akan menarik ikan-ikan kecil, cumi-cumi, dan udang yang menjadi makanan mereka. Mereka mampu bertahan pada perubahan suhu yang signifikan pada perairan dan laguna yang keruh dan dangkal.

Konservasi

Vaquita dianggap paling terancam punah dari 129 spesies mamalia laut yang masih ada.[18] Hal ini telah diklasifikasikan sebagai salah satu dari 100 mamalia dengan evolusi yang berbeda dan secara global terancam punah (EDGE). Vaquita merupakan evolusi yang berbeda dari hewan lain dan tidak memiliki kerabat dekat. Hewan ini lebih mewakili pohon kehidupan dibandingkan dengan spesies lain, yang berarti mereka adalah prioritas utama bagi kampanye konservasi. Pemerintah AS telah mendaftarkan vaquita sebagai terancam punah di bawah Endangered Species Act. Hal ini juga terdaftar oleh IUCN dan CITES dalam kategori risiko kepunahan tinggi.

Penurunan populasi

 src=
Seeekor vaquita berenang di latar depan, sementara perahu nelayan melakukan kegiatan perdagangan mereka di kejauhan.

Vaquita tidak pernah diburu secara langsung, namun populasi mereka menurun, sebagian besar karena hewan menjadi terjebak dalam kegiatan ilegal jaring insang yang dimaksudkan untuk menangkap totoaba. Perdagangan totoaba yang meningkat, didorong oleh permintaan dari Tiongkok (di mana mereka digunakan dalam sup, yang dianggap lezat dan juga dianggap memiliki nilai obat), sangat memperburuk masalah.

Perkiraan populasi vaquita sekitar 567 pada tahun 1997.[19] Perkiraan pada tahun 2000-an berkisar antara 150[20][21] hingga 300.

Dengan populasi mereka yang turun menjadi 85 individu pada tahun 2014,[22] Depresi penangkaran sanaki mungkin telah mulai mempengaruhi kebugaran spesies ini, yang berpotensi memberikan kontribusi penurunan populasi lebih lanjut.[23]

Pada tahun 2014, perkiraan spesies turun di bawah 100 individu. Tim internasional penyelamatan vaquita menyimpulkan bahwa populasi menurun pada tingkat 18.5% per tahun, dan "spesies ini akan segera punah kecuali langkah-langkah drastis yang diambil segera." Laporan ini menganjurkan larangan penggunaan alat tangkap jenis insang akan diberlakukan pada seluruh rentang vaquita, tindakan yang diambil untuk menghilangkan penangkapan ilegal untuk totoaba, dan dengan bantuan dari Amerika Serikat dan Tiongkok, perdagangan totoaba dapat dihentikan.

Pada tanggal 16 April 2015, Presiden Meksiko Enrique Peña Nieto, mengumumkan sebuah program untuk melestarikan dan melindungi vaquita dan totoaba, termasuk dua tahun larangan alat tangkap jenis insang di daerah tersebut, patroli oleh Angkatan Laut Meksiko dan dukungan keuangan untuk nelayan.[24][25] Namun, beberapa komentator percaya bahwa langkah-langkah tersebut tidak cukup untuk memastikan kelangsungan hidup spesies ini.[26]

Pada awal Mei 2016, IUCN SSC – Cetacea Specialist Group melaporkan bahwa populasi vaquita telah menurun hingga sekitar 60 individu pada tahun 2015. Angka ini memperlihatkan penurunan sebesar 92% dari populasi tahun 1997. Pada Maret 2016, setidaknya tiga vaquita tenggelam setelah terjerat dalam alat tangkap senis insang yang dibuat untuk totoaba.[27] Laporan tersebut menyimpulkan bahwa larangan alat tangkap jenis insang perlu diperpanjang tanpa batas waktu, dengan lebih banyak penegakan hukum yang efektif, agar vaquita memiliki kesempatan untuk bertahan hidup jangka panjang. Namun, kebijakan ini tidak diberlakukan, spesies ini akan punah dalam 5 tahun.

Pada November 2016, menurut sebuah laporan yang dirilis pada bulan Februari 2017, populasi telah menurun menjadi sekitar 30 individu, dan itu menilai bahwa penangkapan beberapa vaquita yang tersisa dan melakukan program penangkaran di tempat yang aman adalah satu-satunya harapan untuk kelangsungan hidup vaquita.

Lihat pula

Referensi

  1. ^ Rojas-Bracho, L.; Reeves, R. R.; Jaramillo-Legorreta, A.; Taylor, B. L. (2008). "Phocoena sinus". IUCN Red List of Threatened Species. IUCN. 2008: e.T17028A6735464. doi:10.2305/IUCN.UK.2008.RLTS.T17028A6735464.en. Diakses tanggal 2016-10-13.Pemeliharaan CS1: Menggunakan parameter penulis (link)
  2. ^ Turvey, S. T.; Brandon, J. R.; Richlen, M.; Pusser, L. T.; Zhang, X.; Wei, Z.; Wang, K.; Stewart, B. S.; Reeves, R. R. (22 October 2007). "First human-caused extinction of a cetacean species?". Biology Letters. 3 (5): 537–540. doi:10.1098/rsbl.2007.0292. PMC 2391192alt=Dapat diakses gratis. PMID 17686754.
  3. ^ Jaramillo-Legorreta, A.; Rojas-Bracho, L.; Brownell, R. L.; Read, A. J.; Reeves, R. R.; Ralls, K.; Taylor, B. L. (15 November 2007). "Saving the vaquita: immediate action, not more data". Conservation Biology: 1653–1655. doi:10.1111/j.1523-1739.2007.00825.x.
  4. ^ Johnson, Chris (3 August 2014). "Report: Vaquita population declines to less than 100". Vaquita: Last Chance for the Desert Porpoise. earthOcean. Diakses tanggal 11 August 2014.
  5. ^ Report of the Fifth Meeting of the Comité Internacional para la Recuperación de la Vaquita (PDF). Ensenada, Baja California: Comité Internacional para la Recuperación de la Vaquita (CIRVA). 3 August 2014. Diakses tanggal 12 August 2014.
  6. ^ "Eighth Meeting of the Comité Internacional para la Recuperación de la Vaquita (CIRVA-8) Southwest Fisheries Science Center" (PDF). IUCN. International Committee for Recovery of the Vaquita. 1 February 2017. Diakses tanggal 2017-02-03.
  7. ^ Braulik, G. (2017-02-02). "Jan 2017 update on the decline of the Vaquita". IUCN SSC – Cetacean Specialist Group. IUCN. Diakses tanggal 2017-02-02.
  8. ^ Morell, V. (2017-02-01). "World's most endangered marine mammal down to 30 individuals". Science. doi:10.1126/science.aal0692.
  9. ^ Goldfarb, B. (2016-07-29). "Scientists mull a risky strategy to save world's most endangered porpoise". Science. doi:10.1126/science.aag0706.
  10. ^ "URGENT NEED FOR FINANCIAL SUPPORT TO PREVENT VAQUITA EXTINCTION". National Marine Mammal Foundation. Consortium for Vaquita Conservation, Protection and Recovery. February 2017. Diakses tanggal 2017-02-05.
  11. ^ Greenpeace (2017-02-02). "Vaquita on Brink of Extinction, Only 30 Remain in the Wild". EcoWatc. Diakses tanggal 2017-02-04.
  12. ^ Barlow, J. (2014). "Vaquita (Phocoena sinus)". EDGE of Existence programme. Zoological Society of London. Diakses tanggal 20 January 2014.
  13. ^ Hohn, A. A.; Read, A. J.; Fernandez, S.; Vidal, O.; Findley, L. T. (June 1996). "Life history of the vaquita, Phocoena sinus (Phocoenidae, Cetacea)". Journal of Zoology. 239 (2): 235–251. doi:10.1111/j.1469-7998.1996.tb05450.x.
  14. ^ "About the Vaquita". Save The Vaquita Project. January 2014. Diakses tanggal 20 January 2014.
  15. ^ "Vaquitas, Phocoena sinus". MarineBio.org. MarineBio Conservation Society. 14 January 2013. Diakses tanggal 20 January 2014.
  16. ^ "Basic Facts About Vaquitas". Wild Places and Wildlife. Defenders of Wildlife. 2013. Diakses tanggal 20 January 2014.
  17. ^ Rojas-Bracho, L. "Vaquita (P. sinus)". Species fact Sheets. Society for Marine Mammalogy. Diakses tanggal 20 January 2014.
  18. ^ Pompa, S.; Ehrlich, P. R.; Ceballos, G. (16 August 2011). "Global distribution and conservation of marine mammals". Proceedings of the National Academy of Sciences. 108 (33): 13600–13605. doi:10.1073/pnas.1101525108.
  19. ^ "Vaquita (Phocoena sinus)".
  20. ^ Carwardine, Mark (1995). Whales, Dolphins and Porpoises. Dorling Kindersley. ISBN 978-1-4053-5794-4. OCLC 31010070.
  21. ^ Aquarium Passport Book, Aquarium of the Pacific, 2005.
  22. ^ "¡Viva Vaquita!". ¡Viva.
  23. ^ Taylor, B. L.; Rojas-Bracho, L. (October 1999). "Examining the risk of inbreeding depression in a naturally rare cetacean, the vaquita (Phocoena sinus)". Marine Mammal Science. 15 (4): 1004–1028. doi:10.1111/j.1748-7692.1999.tb00875.x.
  24. ^ "U.S. supports Mexico's efforts to save the vaquita". El Universal. 16 April 2015.
  25. ^ Malkin, E. (16 April 2015). "Mexico's President Rolls Out Plan to Save Endangered Porpoise". The New York Times.
  26. ^ Smith, Zak (16 March 2015). "The Call to Ban Mexican Seafood Products Gets Louder After Mexico Announces its Plan for Vaquita Extinction". nrdc.org.
  27. ^ Sanders, Natalie (14 May 2016). "Stronger protection needed to prevent imminent extinction of Mexican porpoise vaquita, new survey finds". www.iucn-csg.org. IUCN Species Survival Commission. Diakses tanggal 16 May 2016.

Bacaan lebih lanjut

Pranala luar

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Penulis dan editor Wikipedia
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia ID

Vaquita: Brief Summary ( Indonesian )

fornì da wikipedia ID

Vaquita (Phocoena sinus) adalah spesies lumba-lumba langka yang endemik di bagian utara Teluk California. Sejak baiji (Lipotes vexillifer) diyakini telah punah pada tahun 2006, vaquita menjadi cetacea yang paling terancam punah di dunia. Vaquita terdaftar sebagai terancam punah karena diperkirakan jumlah individu yang menurun hingga di bawah 100 pada tahun 2014, menempatkan spesies ini dalam bahaya kepunahan. Jumlah tersebut diperbarui menjadi sekitar 60 individu pada tahun 2015, dan kembali menurun ke angka 30 pada November 2016, yang mengarah ke kesimpulan bahwa spesies ini akan segera punah. Penurunan populasi ini sebagian besar disebabkan tangkapan sampingan dari kegiatan ilegal penangkapan totoaba dengan jaring insang. Totoaba merupakan spesies endemik lain yang terancam punah. Program penangkaran saat ini diperlukan untuk menyelamatkan spesies ini. Namun, fasilitas penangkaran yang diperlukan untuk melaksanakan strategi ini diperkirakan tidak akan tersedia hingga Oktober 2017, yang dikhawatirkan akan terlambat. Selain itu, kemampuan vaquita untuk bertahan hidup dan bereproduksi sementara terbatas pada sebuah tempat yang tidak pasti.

Kata vaquita adalah bahasa Spanyol yang berarti "sapi kecil".

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Penulis dan editor Wikipedia
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia ID

Phocoena sinus ( Italian )

fornì da wikipedia IT

La focena del Golfo di California (Phocoena sinus) o vaquita è una rara specie di focena. È endemica della parte settentrionale del golfo di California (o mare di Cortez). Si stima che ne siano rimasti solo 12 individui.[2] È uno dei cetacei più piccoli al mondo.[3]

Il termine "vaquita" è spagnolo e significa "piccola vacca".[4]

Descrizione fisica

 src=
Confronto tra le dimensioni di un Phocoena sinus e un uomo.

La focena del Golfo di California presenta la classica forma della focena (robusta e ricurva a forma concava quando viene vista di lato). È la più piccola delle focene ed è così uno dei cetacei più piccoli. Gli individui raggiungono i 150 centimetri di lunghezza e i 50 chilogrammi di peso. Hanno un grande anello nero intorno all'occhio e delle macchie sul labbro. La regione superiore del corpo va dal grigio medio al grigio scuro. Quella inferiore va dal bianco al grigio chiaro, ma la demarcazione sui fianchi è indistinta. Le natatoie sono in proporzione più grandi che in altre focene e la pinna è più bassa e più falcata. Il cranio è più piccolo e il rostro è più corto e più largo che in altri membri del genere.

Habitat

 src=
Gruppo di due esemplari

Vive in lagune basse e scure situate lungo la costa e raramente la si avvista in acque più profonde di 30 metri; infatti, può sopravvivere in acque talmente basse che il dorso sporge dall'acqua. Altre caratteristiche del suo habitat sono una forte escursione tidale, forti processi di convezione ed una produttività primaria e secondaria.

Comportamento

Vi sono poche segnalazioni di questo cetaceo in natura. Sembra che nuoti e che si alimenti lentamente, ma è elusiva ed evita le imbarcazioni di ogni genere. Emerge per respirare con un movimento lento e in avanti, che smuove appena la superficie dell'acqua, poi scompare rapidamente per un lungo periodo. Ha un soffio non visibile, ma che provoca un rumore forte, secco e sbuffante che ricorda quello della focena comune.

Alimentazione

Tutte e 17 le specie di pesci che sono state trovate negli stomaci della vaquita possono essere classificate come specie demersali o specie bentiche che abitano le acque relativamente basse del golfo della California superiore e sembra che in questa zona la vaquita sia una predatrice non selettiva di piccoli pesci e calamari.

Struttura sociale

Come altre focene, anche P. sinus vive da sola o in piccoli gruppi, solitamente di 1-3, ma anche di 8-10 individui.

Riproduzione

La maggior parte dei piccoli nasce apparentemente in primavera. La gestazione è probabilmente di 10-11 mesi. La massima durata di vita registrata è stata di 21 anni.

Conservazione

 src=
Vaquita in primo piano e pescherecci sullo sfondo

La focena del Golfo di California non è mai stata cacciata direttamente. La loro costante esistenza è stata confermata solamente da uno studio effettuato nel 1985. È noto che la popolazione di vaquita stia declinando e che questo fatto sia dovuto agli intrappolamenti nelle reti da pesca posizionate per catturare un'altra specie endemica del Golfo, il totoaba. Il CIRVA, la Commissione per il Recupero della Vaquita, nel 2000 arrivò alla conclusione che ogni anno rimangono uccisi in queste reti tra i 39 e gli 84 individui.

Viene classificata dalla IUCN e dalla Convenzione sul Commercio Internazionale delle Specie Minacciate di Fauna e Flora Selvatiche nella categoria più critica a rischio di estinzione. Allo scopo di cercare di impedire l'estinzione, il governo messicano ha creato una riserva naturale che ricopre la parte superiore del golfo della California e il delta del fiume Colorado. Il CIRVA sostiene che questa riserva ricopre tutta la parte meridionale dell'areale conosciuto della focena e che le reti da pesca sono bandite completamente dall'area protetta. Anche se il numero delle focene uccise dai pescatori si riducesse a zero, per i conservazionisti resterebbero ugualmente dei rischi. Anche l'uso di pesticidi clorinati, il flusso di acqua dolce del fiume Colorado ridotto a causa dell'irrigazione e la depressione dovuta all'inincrocio hanno effetti dannosi.

La focena del Golfo di California è tra le prime 100 specie EDGE, acronimo di "Evolutionarily Distinct, Globally Endangered" (Distinte evolutivamente, minacciate globalmente). Gli animali distinti evolutivamente non hanno alcun parente stretto e rappresentano più di altre specie la varietà dell'albero della vita, cosa che significa una priorità assoluta nelle campagne di conservazione.

Secondo la genetista americana Jacqueline Robinson dell'Università della California, le poche unità di vaquita rimaste hanno "un DNA troppo uniforme per sperare di ricostruire una popolazione sana".[5]

Note

  1. ^ (EN) Phocoena sinus, su IUCN Red List of Threatened Species, Versione 2020.2, IUCN, 2020.
  2. ^ Popolazione focena del golfo di California, su news.mongabay.com. URL consultato il 13 giugno 2018.
  3. ^ (EN) Guinness World Records - Smallest cetacean
  4. ^ (EN) Gregory McNamee, Saying Adios to the Vaquita, su britannica.com. URL consultato il 17 ottobre 2021.
  5. ^ Il ritorno del condor, su repubblica.it. URL consultato il 2 luglio 2021.

Bibliografia

  • Whales, Dolphins and Porpoises, Carwardine, 1995, ISBN 0-7513-2781-6
  • Aquarium Passport Book, Aquarium of the Pacific 2005
  • Examining the risk of inbreeding depression in a naturally rare cetacean, the Vaquita, Taylor and Rojas-Bracho, Marine Mammal Science Vol 15. Pages 1004-1028.
  • Preventing the extinction of a small population: Vaquita fishery mortality and mitigation strategies D'Agrosa, Lennert and Vidal. Conservational Biology vol 14. pages 1110-1119
  • National Audubon Society: Guide to Marine Mammals of the World, Reeves et al 2002, ISBN 0-375-41141-0
  • Convention on Migratory Species, su cms.int. URL consultato il 14 settembre 2007 (archiviato dall'url originale il 17 aprile 2015).

 title=
licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Autori e redattori di Wikipedia
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia IT

Phocoena sinus: Brief Summary ( Italian )

fornì da wikipedia IT

La focena del Golfo di California (Phocoena sinus) o vaquita è una rara specie di focena. È endemica della parte settentrionale del golfo di California (o mare di Cortez). Si stima che ne siano rimasti solo 12 individui. È uno dei cetacei più piccoli al mondo.

Il termine "vaquita" è spagnolo e significa "piccola vacca".

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Autori e redattori di Wikipedia
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia IT

Californische bruinvis ( olandèis; flamand )

fornì da wikipedia NL

De Californische bruinvis of vaquita (Phocoena sinus) is een soort bruinvis. Er zouden nog slechts circa 30 individuen in leven zijn. De soort is dan ook sterk bedreigd.

De Californische bruinvissen leven alleen of in kleine groepen van hooguit 10 exemplaren. Ze worden naar verwachting hooguit zo'n 21 jaar. Hun dracht duurt 10 à 11 maanden.

Voorkomen en naamgeving

De Californische bruinvis komt alleen voor in ondiepe lagunes in en rond de delta van de Colorado in het noorden van de Golf van Californië. In gebieden dieper dan 30 meter waagt ze zich niet. Soms zijn ze zelfs te zien in gebieden zo ondiep dat hun rug boven het water uitsteekt. Ze leven er van tal van vissen en inktvissen.

De lokale bevolking noemt ze cochito's. De naam "vaquita" is Spaans voor "kleine koe".

Uiterlijk

Mannetjes van de Californische bruinvis worden ongeveer 1,4 meter lang, vrouwtjes 1,5 meter. Pasgeboren kalveren zijn circa 0,7 meter. Daardoor is dit de kleinste bruinvis en een van de kleinste walvisachtigen. De flippers en rugvin zijn groot ten opzichte van de rest van het lichaam; de rugvin is sikkelvormig. Vergeleken met andere bruinvissen heeft de vaquita een kleinere schedel en een kortere en bredere snuit. De soort is verder te herkennen aan de zwartomrande ogen en lippen. De rug is grijs tot donkergrijs en verbleekt geleidelijk tot lichtgrijs of gebroken wit naar de buik toe. De Californische bruinvis wordt tot 50 kilogram zwaar.

De Californische bruinvis maakt een luid, scherp en puffend geluid dat wat lijkt op het geluid van de gewone bruinvis.

Mensen

Veel Californische bruinvissen zijn gestikt in haringnetten. Om de soort te beschermen, riep de Mexicaanse regering in 1993 het noordelijke deel van de Golf van Californië uit tot reservaat. Toch zouden jaarlijks nog exemplaren omkomen door visnetten. Zelfs zonder deze ongelukjes zouden er volgens natuurbeschermers nog steeds veel dieren omkomen, dan vooral door pesticiden en een teruglopende aanvoer van zoet water uit de Colorado door irrigatie. Door hun kleine aantal kan ook inteelt voor problemen zorgen.

Californische bruinvissen lijken menselijk contact sterk te mijden. Ze worden niet snel opgemerkt en vluchten geruisloos als een boot nadert. Toch is er een geval bekend waar ze mensen aanvielen met hun sterke schedel.

Anno 2010 werd het aantal dieren op 250 geschat, ruim 50% minder dan een decennium daarvoor.[2] In 2012 bedroeg hun aantal naar schatting 200, anno 2014 is dat verminderd tot 97 individuen, waarvan 25 geslachtsrijpe vrouwtjes zijn.[3] In 2015 werd het aantal nog lager ingeschat op circa 50,[4] bij een telling in de zomer van 2016 op 30.[5] Als grote oorzaak van de achteruitgang wordt de illegale vangst met netten op de vis Totoaba macdonaldi genoemd. De vaquita's raken verstrikt in de netten en verdrinken.[3]

Bronnen
  1. (en) Californische bruinvis op de IUCN Red List of Threatened Species.
  2. Endangered-porpoise numbers fall to just 250. Nature News (8 juni 2010). Geraadpleegd op 8 juni 2010.
  3. a b Vaquita, the Mexican porpoise, nears extinction. Science (5 augustus 2014). Geraadpleegd op 5 augustus 2014.
  4. Porpoise, Endangered: Vaquita Down to 50?. NatureWorldNews.com (22 juni 2015). Geraadpleegd op 23 juni 2015.
  5. World’s most endangered marine mammal down to 30 individuals. Science (1 februari 2017). Geraadpleegd op 6 februari 2017.

  • (nl) Carwardine, Mark; Hoyt Erich, Fordyce R. Ewan, Gill Peter, Walvissen, dolfijnen & bruinvissen - De complete gids voor zeezoogdieren, Könemann, Keulen, 2000, 288. ISBN 3-8290-6758-5.
licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Wikipedia-auteurs en -editors
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia NL

Californische bruinvis: Brief Summary ( olandèis; flamand )

fornì da wikipedia NL

De Californische bruinvis of vaquita (Phocoena sinus) is een soort bruinvis. Er zouden nog slechts circa 30 individuen in leven zijn. De soort is dan ook sterk bedreigd.

De Californische bruinvissen leven alleen of in kleine groepen van hooguit 10 exemplaren. Ze worden naar verwachting hooguit zo'n 21 jaar. Hun dracht duurt 10 à 11 maanden.

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Wikipedia-auteurs en -editors
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia NL

Phocoena sinus ( norvegèis )

fornì da wikipedia NN

Phocoena sinus er ei nise som berre finst i Californiabukta. Ho er kritisk utryddingstruga.

Kjelder

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Wikipedia authors and editors
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia NN

Phocoena sinus: Brief Summary ( norvegèis )

fornì da wikipedia NN

Phocoena sinus er ei nise som berre finst i Californiabukta. Ho er kritisk utryddingstruga.

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Wikipedia authors and editors
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia NN

Morświn kalifornijski ( polonèis )

fornì da wikipedia POL
Commons Multimedia w Wikimedia Commons

Morświn kalifornijski[3] (Phocoena sinus) – gatunek ssaka z rodziny morświnowatych (Phocoenidae). Jest najmniejszym z delfinów i jednym z mniejszych waleni. Gatunek bardzo rzadki, uważany za najbardziej zagrożonego wyginięciem przedstawiciela rodziny jak i w ogóle ssaka.[4]

Występowanie i biotop

Morświn kalifornijski jest endemitem, zasiedlającym płytkie wody przybrzeżne w północnej części Zatoki Kalifornijskiej. Rzadko spotykany w wodach o głębokości powyżej 30 m.

Charakterystyka ogólna

Podstawowe dane Długość ciała 140-150 cm Masa ciała ok. 50 kg Dojrzałość płciowa z osiągnięciem 1,3 m Okres godowy Ciąża 10-11 miesięcy Liczba młodych
w miocie 1 Długość życia 21 lat

Wygląd

Ma mniejszą głowę i krótszy pysk w porównaniu z innymi waleniami, ciemnoszare ubarwienie grzbietu z jaśniejszym spodem. Płetwa grzbietowa trójkątna i znacznie wyższa w stosunku do ciała niż u innych morświnów. Zęby tego gatunku mają łopatkowaty kształt. W górnej szczęce jest ich 20 - 21 par, zaś w żuchwie 18 par.

Tryb życia

Spotykany pojedynczo lub w małych grupach. Żywi się rybami i kałamarnicami.

Rozród

Ciąża trwa prawdopodobnie 10-11 miesięcy.

Zagrożenia i ochrona

W 1999 roku liczebność morświna kalifornijskiego szacowano na ponad 560 osobników[5], jednak według badań w 2008 roku obecnie żyło ich tylko 250, co oznaczało spadek o ponad 56% w ciągu dekady[6]. Według liczenia w 2014 roku pozostało już tylko 97 osobników[7], w 2017 roku 30[8], natomiast w 2018 roku zaledwie 12[9]. Największym zagrożeniem dla gatunku są przypadkowe odłowy w sieci rybackie, co spotyka szczególnie młode osobniki. Gatunek jest objęty konwencją waszyngtońską CITES (załącznik I)[10].

W Czerwonej księdze gatunków zagrożonych Międzynarodowej Unii Ochrony Przyrody i Jej Zasobów został zaliczony do kategorii CR (krytycznie zagrożony wyginięciem)[2]. Na świecie występuje mniej niż 100 osobników

Przypisy

  1. Phocoena sinus, w: Integrated Taxonomic Information System (ang.).
  2. a b Rojas-Bracho, L., Reeves, R.R., Jaramillo-Legorreta, A. & Taylor, B.L. 2008, Phocoena sinus [w:] The IUCN Red List of Threatened Species 2015 [online], wersja 2015-3 [dostęp 2015-09-18] (ang.).
  3. Włodzimierz Cichocki, Agnieszka Ważna, Jan Cichocki, Ewa Rajska, Artur Jasiński, Wiesław Bogdanowicz: Polskie nazewnictwo ssaków świata. Warszawa: Muzeum i Instytut Zoologii PAN, 2015, s. 190. ISBN 978-83-88147-15-9.
  4. Zostało 30 osobników. Oto najbardziej zagrożony gatunek świata (pol.). o2.pl, 10.07.2017. [dostęp 2017-07-10].
  5. Armando M. Jaramillo-Legorreta, Lorenzo Rojas-Bracho, Tim Gerrodette. A new abundance for vaquitas: first step to recovery. „Marine Mammal Science”. 15 (4), s. 957–973, 1999. DOI: 10.1111/j.1748-7692.1999.tb00872.x (ang.).
  6. Rex Dalton. Endangered-porpoise numbers fall to just 250. „Nature”. 465, s. 674–675, 2010. DOI: 10.1038/465674b (ang.).
  7. Craig Welch: Encounter With World’s Rarest Ocean Mammal Thrills Scientists. W: National Geographic [on-line]. National Geographic Society, 2015-10-07. [dostęp 2015-10-17].
  8. Najmniejszy morświn na świecie na skraju wymarcia (pol.). naukawpolsce.pap.pl, 06.02.2017. [dostęp 2017-07-10].
  9. Only 12 vaquita porpoises remain, watchdog group reports, news.mongabay.com [dostęp 2018-07-09] (ang.).
  10. Appendices I, II and III of CITES (ang.). cites.org, 12 czerwca 2013. [dostęp 2013-06-26].

Bibliografia

  1. CMS: Phocoena sinus Norris & McFarland, 1958 (ang.). [dostęp 9 czerwca 2010].
  2. Landes, D.: Phocoena sinus (ang.). (On-line), Animal Diversity Web. [dostęp 9 czerwca 2010].
  3. Wilson Don E. & Reeder DeeAnn M. (red.) Phocoena sinus. w: Mammal Species of the World. A Taxonomic and Geographic Reference (Wyd. 3.) [on-line]. Johns Hopkins University Press, 2005. (ang.) [dostęp 9 czerwca 2010]
  4. Peter Gill, Linda Gibson: Wieloryby, delfiny i morświny. Warszawa: "Cibet" PNT, 1998, seria: Poznawaj z Nami. ISBN 83-85749-15-2.
licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Autorzy i redaktorzy Wikipedii
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia POL

Morświn kalifornijski: Brief Summary ( polonèis )

fornì da wikipedia POL

Morświn kalifornijski (Phocoena sinus) – gatunek ssaka z rodziny morświnowatych (Phocoenidae). Jest najmniejszym z delfinów i jednym z mniejszych waleni. Gatunek bardzo rzadki, uważany za najbardziej zagrożonego wyginięciem przedstawiciela rodziny jak i w ogóle ssaka.

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Autorzy i redaktorzy Wikipedii
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia POL

Vaquita ( portughèis )

fornì da wikipedia PT

A vaquita (Phocoena sinus) é uma espécie rara de toninha endêmica do norte do Golfo da Califórnia. É também conhecida como marsuíno-do-golfo-da-califórnia, toninha-do-golfo, boto-do-pacífico e cochito. Como o baiji (Lipotes vexillifer) foi extinto em 2006,[1] a vaquita assumiu o título de cetáceo mais ameaçado do mundo.[2] Está listado como criticamente ameaçado desde 1996.[3] A população foi estimada em 600 em 1997,[3] abaixo de 100 em 2014,[4][5] aproximadamente 60 em 2015,[6] em torno de 30 em novembro de 2016,[7] e cerca de 12 em março de 2018.[8] Uma estimativa divulgada em março de 2019, com base em dados acústicos coletados no verão de 2018, é que existem no máximo 22 e um mínimo de 6 vaquitas vivas, com a IUCN estimando cerca de 10 indivíduos.[9][10][11]

O decréscimo populacional é atribuído às capturas acidentais da pesca ilegal com redes de emalhar para o totoaba (Totoaba macdonaldi), um cienídeo igualmente endêmico do Golfo da Califórnia que também está criticamente ameaçado.[7][12][13] O declínio da população ocorreu apesar do investimento de dezenas de milhões de dólares pelo governo mexicano nos esforços para eliminar as capturas. Uma proibição parcial da rede de emalhar foi implementada por dois anos em maio de 2015; o seu vencimento programado no final de maio de 2017 estimulou uma campanha para ampliá-lo e fortalecê-lo.[14] Em 7 de junho de 2017, um acordo foi anunciado pelo presidente mexicano Enrique Peña Nieto para tornar a proibição da rede de emalhar permanente e fortalecer a fiscalização. Além do governo mexicano e de várias organizações ambientais, esse esforço também envolverá as fundações do empresário mexicano Carlos Slim e do ator e ativista ambiental americano Leonardo DiCaprio.[15]

Um programa de proteção/criação em cativeiro, sem precedentes para mamíferos marinhos, foi desenvolvido e submetido a testes de viabilidade, sendo visto como necessário para salvar a espécie.[7][12][16][17] No entanto, a capacidade da vaquita sobreviver e reproduzir-se confinada em um santuário é incerta.[18] O governo mexicano aprovou o plano em 3 de abril de 2017, com início previsto para outubro de 2017.[19] Em novembro de 2017, a tentativa de capturar espécimes selvagens para reprodução em cativeiro foi suspensa após a morte de uma vaquita, a fêmea adulta morreu poucas horas depois de ser capturada.[20][21] Em dezembro de 2017, o México, os Estados Unidos e a China concordaram em adotar medidas adicionais para impedir o comércio de bexigas de totoabas,[22] porém, a intensificação da caça furtiva e a população extremamente baixa tornam provável que a espécie seja extinta a menos que sejam tomadas medidas drásticas.[8] Se nada for feito, provavelmente será o primeiro cetáceo a ser extinto desde o baiji.

Descrição

 src=
Os Vaquitas têm anéis oculares escuros.

A vaquita é a menor e mais ameaçada espécie de cetáceo e é endêmica do extremo norte do Golfo da Califórnia. A espécie é distinguível pelos anéis escuros ao redor de seus olhos, manchas em seus lábios e uma linha que se estende desde suas barbatanas dorsais até sua boca. Suas costas possuem um cinza escuro que se desvanece na parte inferior branca. Conforme as vaquitas amadurecem, os tons de cinza ficam mais claros.[23] Em média, as fêmeas adultas têm um comprimento de 140,6 cm, em comparação com 134,9 cm dos machos. O tempo de vida, o padrão de crescimento, a reprodução sazonal e o tamanho dos testículos da vaquita são todos semelhantes à toninha-comum.[24] As barbatanas são proporcionalmente maiores que as de outros focenídeos, é mais alta e mais falcada. O crânio é menor e o rosto é mais curto e largo do que nos outros membros do gênero.

Comportamento

 src=
Par de vaquitas

Vaquitas usam sons agudos para se comunicarem uns com os outros e para navegar através de seus habitats com ecolocalização. Eles geralmente se alimentam e nadam em um ritmo calmo. Evitam barcos e são muito evasivas. Vão à superfície para respirar e depois desaparecem rapidamente, o que dificulta sua observação. As vaquitas geralmente ficam sozinhas, a menos que sejam acompanhadas por um filhote,[25] o que significa que elas são menos sociais do que outras espécies de toninhas. Também podem ser mais competitivos durante o período de acasalamento.[26] É a única espécie pertencente à família Phocoenidae que vive em águas quentes.[27] Vaquitas são predadores não seletivos.[28]

Grupo

Costumam ser vistas isoladamente. Se são vistas juntas, geralmente é em pequenos grupos de dois ou três indivíduos.[23] Menos frequentemente, grupos em torno de dez foram observados, sendo que o maior grupo já encontrado era formado por 40 vaquitas.

Dieta

Todas as 17 espécies de peixes encontradas em estômagos de vaquita podem ser classificadas como espécies demersais ou bentônicas que habitam águas relativamente rasas no Golfo da Califórnia. São predadores de crustáceos, peixes pequenos, polvos e lulas.[29] Algumas das presas mais comuns são os teleósteos.[30] Como outros cetáceos, vaquitas podem usar a ecolocalização para localizar presas.

Ciclo de vida e reprodução

Pouco se sabe sobre o ciclo de vida das vaquitas. Estimativas de maturidade sexual, longevidade, ciclo reprodutivo e dinâmica populacional foram feitas, mas são necessárias mais pesquisas. A maioria dessas estimativas vem de vaquitas que foram presas em redes, algumas são baseadas em outras espécies de toninhas similares às vaquitas.

Estimativas afirmam que vaquitas vivem cerca de 20 anos em condições ideais.[31][32] Amadurecem sexualmente a 1,3 m de comprimento, aos 3 anos de idade, mas mais provavelmente aos 6 anos. A reprodução ocorre durante o final da primavera ou início do verão. Seu período de gestação é entre 10 e 11 meses. Têm reprodução sazonal e geralmente têm um filhote em março. O período entre os nascimentos, ou o tempo decorrido entre o nascimento da prole, é de 1 a 2 anos. Os jovens são amamentados por cerca de 6 a 8 meses até que sejam capazes de cuidar de si mesmos.[33]

Distribuição e habitat

O habitat da vaquita é restrito à área norte do Golfo da Califórnia, ou Mar de Cortez.[34] Vivem em lagoas rasas e escuras ao longo da costa. Raramente nadam abaixo de 30 m e são conhecidos por sobreviver em áreas tão rasas que suas costas se projetam acima da superfície. A vaquita é mais frequentemente avistada em águas de 11 a 50 m de profundidade, 11 a 25 km da costa, sobre sedimentos e fundos de argila. Tendem a escolher habitats com águas turvas, porque têm alto teor de nutrientes,[3] o que é importante pois atrai pequenos peixes, lulas e crustáceos dos quais se alimentam. São capazes de suportar as flutuações de temperatura significativas características de águas rasas e turvas.

Conservação

A vaquita é considerada a mais ameaçada das 129 espécies de mamíferos marinhos existentes.[35] Foi classificada como um dos 100 principais mamíferos Evolutionarily Distinct and Globally Endangered (EDGE) no mundo.[23] O EDGE of Existence Program é um esforço de conservação que tenta ajudar a conservar animais em extinção que representam grandes porções de suas árvores evolutivas. O governo dos EUA listou a vaquita como ameaçada sob o Ato de Espécies Ameaçadas. Ele também é listado pela IUCN e pela CITES na categoria de risco mais crítico de extinção.

Declínio da população

As vaquitas nunca foram caçadas diretamente, mas sua população está em declínio, em grande parte porque os animais ficam presos em redes de emalhar ilegais destinadas a capturar o totoaba, um grande peixe criticamente ameaçado da família dos cienídeos endêmicos do Golfo da Califórnia. O comércio de bexigas natatórias de totoabas surgiu impulsionado pela demanda da China (onde elas são usadas na sopa, sendo consideradas uma iguaria e também erroneamente consideradas como tendo valor medicinal[12]), o que está exacerbando muito o problema.[4][5]

Estimativas colocaram a população da vaquita em 567 em 1997.[36] Nos anos 2000, variaram entre 150[37] a 300.[38]

Com a população tão baixa (85 indivíduos) em 2014,[39] a depressão por endogamia provavelmente começou a afetar a aptidão da espécie, contribuindo para o declínio da população.[40]

Uma equipe internacional de recuperação de vaquita concluiu que a população está diminuindo a uma taxa de 18,5% ao ano, e "a espécie estará em breve extinta a menos que medidas drásticas sejam tomadas imediatamente".[5] O relatório recomendou que a proibição da pesca com redes de emalhar seja aplicada, que medidas sejam tomadas para eliminar a pesca ilegal do totoaba, e que com a ajuda dos EUA e da China, o comércio de bexigas de totoabas seja interrompido.[5][4]

Em 16 de abril de 2015, Enrique Peña Nieto, presidente do México, anunciou um programa para conservar e proteger a vaquita e o totoaba, incluindo uma proibição de dois anos de pesca na área, patrulhas da Marinha mexicana e apoio financeiro aos pescadores afetados pelo plano.[41][42]

No início de maio de 2016, o Grupo de Especialistas em Cetáceos da IUCN/SSC relatou que a população da vaquita havia caído para cerca de 60 indivíduos remanescentes em 2015. Isso representa um declínio de 92% em relação ao nível da população de 1997. Somente em março de 2016, pelo menos três vaquitas se afogaram depois de serem enredadas em redes de emalhar prontas para totoaba.[6] O relatório concluiu que a proibição da rede de emalhar teria de ser prolongada indefinidamente, com uma aplicação mais eficaz, caso contrário, a espécie é suscetível de se extinguir dentro de 5 anos.[6]

Em novembro de 2016, de acordo com um relatório divulgado em fevereiro de 2017, a população havia caído para cerca de 30 indivíduos, e foi considerado que a captura de algumas vaquitas remanescentes e a realização de um programa de criação em cativeiro dentro de um santuário era a única esperança de sobrevivência.[7]

Em março de 2018, uma entrevista com o grupo de vigilância Elephant Action League revelou que, provavelmente havia apenas 12 vaquitas remanescentes na região. De acordo com a entrevista, apesar dos recentes esforços para conter a caça furtiva, dezenas de caçadores ainda são vistos pescando todas as noites. É improvável que a população sobreviva à próxima temporada de pesca de totoaba, que começou na mesma época em que a entrevista foi divulgada.[8]

Ameaças primárias

O afogamento acidental em redes de emalhar é a principal causa de mortalidade antrópica da vaquita. Três vilas de pescadores no norte do Golfo da Califórnia estão principalmente envolvidas na pesca de totoaba e, como resultado, mais diretamente envolvidas em ameaças à vaquita. San Felipe, na Baixa Califórnia, e Golfo de Santa Clara e Puerto Peñasco, em Sonora, têm uma população total de aproximadamente 61.000 habitantes. Até 80% da economia dessas cidades está associada à indústria pesqueira. Um total de 1771 navios compõem a frota artesanal que tem permissão para pescar com redes, com o tamanho total da pesca comercial desconhecido devido à extensão do mercado negro para totoaba. Cerca de 3.000 pessoas estão envolvidas no setor de totoaba em geral.[43] O impacto econômico total da indústria para a região é estimado em aproximadamente US$ 5,4 milhões anuais. Levantamentos socioeconômicos do norte do Golfo sugeriram que aproximadamente US$ 25 milhões, se investidos na região por meio de educação, compra de equipamentos e colocação de postos de trabalho, poderiam acabar com o problema das capturas acidentais de vaquita.[43]

Estudos realizados no El Golfo de Santa Clara, um dos três principais portos em que vivem vaquitas, indicaram que a pesca com redes de emalhar causou cerca de 39 mortes de vaquitas por ano no final dos anos 90. Embora esses resultados não tenham sido obtidos de toda a extensão do habitat em que vivem as vaquitas, é razoável supor que esses resultados possam ser aplicados a toda a população vaquita e, na verdade, podem até ser um pouco baixos.[44] Mesmo com uma proibição de redes de pesca em toda a área de refúgio de vaquita, que contém 50% do habitat da vaquita, a população ainda está em declínio, o que sugere que uma proibição total do uso de redes de emalhar pode ser a única solução para salvar a população de vaquita. No entanto, cerca de um terço dos pescadores da região ainda está usando redes de emalhar, apesar da imposição de proibições ao seu uso. Redes de arrasto comumente usadas para capturar camarões na área também podem apresentar ameaças devido a seus impactos no ecossistema do Golfo, diretamente através de capturas acidentais ou indiretamente alterando o fundo do mar e as espécies associadas (incluindo presas de vaquita).[31]

Outras ameaças potenciais à população de vaquita incluem alterações de habitat e poluição. O habitat da vaquita é pequeno e o fornecimento de alimentos em ambientes marinhos é afetado pela qualidade da água e pelos níveis de nutrientes. O represamento do alto Rio Colorado reduziu o fluxo de água doce para o golfo, embora não haja evidências empíricas de que o fluxo reduzido do Rio Colorado tenha colocado um risco imediato para a espécie. Além disso, o uso de pesticidas clorados também pode ter um efeito prejudicial. Apesar desses possíveis problemas, a maioria dos corpos recuperados de vaquitas não mostram sinais de emaciação ou estressores ambientais,[31] implicando que o declínio se deve quase exclusivamente à pesca. No entanto, esses riscos adicionais podem representar uma ameaça a longo prazo.

Uma entrevista de 2018 indicou que os pescadores ilegais podem estar à espera da extinção da espécie para pescar com menos restrições.[8]

Ameaças secundárias

Embora a principal causa da mortalidade de vaquitas seja a captura acidental em redes de emalhar, à medida que os números continuam a diminuir, surgem novos problemas que tenderão a tornar a recuperação mais difícil. Um desses problemas é a redução das taxas de reprodução. Com menos indivíduos no habitat, menos contato ocorrerá entre os sexos e, consequentemente, menos reprodução. Isto pode ser seguido por aumento da endogamia e redução da variabilidade genética no pool genético, após o efeito gargalo.

Em pequenas populações onde a variabilidade genética é baixa, os indivíduos são geneticamente mais semelhantes. Quando os genomas dos pares de acasalamento são mais semelhantes, os traços recessivos aparecem com maior frequência nos descendentes. Esses impactos secundários da diminuição dos números de vaquita não são necessariamente uma ameaça ainda, mas se tornarão problemáticos se a população continuar a cair.[45] Além disso, como as taxas de crescimento populacional são geralmente baixas, é improvável que a população de vaquita se recupere rapidamente mesmo após a remoção dos fatores de risco antropogênico para sua sobrevivência. Segundo algumas estimativas, a taxa máxima de crescimento potencial para a espécie é inferior a 4%.[31]

Consequências ecológicas

O desaparecimento da vaquita terá um impacto ecológico significativo no norte do Golfo da Califórnia. O Golfo da Califórnia é considerado um grande ecossistema marinho, devido à sua alta diversidade de espécies e ao grande tamanho do habitat.[46]

Embora a vaquita seja responsável por apenas uma pequena porcentagem das dietas de tubarões na região, a sua extinção poderia causar efeitos negativos nos tamanhos das populações de tubarões, além disso, o desaparecimento da vaquita pode levar a uma potencial superpopulação de suas presas, como peixes bentônicos, lulas e crustáceos.[31]

Os esforços de conservação para a vaquita são principalmente focados em restrições de pesca para evitar sua captura. Essas restrições de pesca podem ser benéficas para os peixes, bem como para a vaquita. Como resultado do aumento das restrições ao uso das redes de emalhar, as populações das espécies de peixes e camarões receberão proteção contra a pesca excessiva.[47] Historicamente, muitas espécies pescadas comercialmente sofreram impactos devastadores devido à sobrepesca, e o programa de conservação da vaquita pode diminuir a gravidade de tal devastação no futuro.[47] Outra solução para evitar as capturas acidentais seria redesenhar as redes de pesca, que poderiam ser usadas normalmente, sem prejudicar as vaquitas.

Esforços de recuperação

Como as vaquitas são endêmicas do Golfo da Califórnia, o México lidera os esforços de conservação com a criação do Comitê Internacional para a Recuperação da Vaquita (CIRVA), que tentou evitar a morte acidental de vaquitas, proibindo o uso de redes de pesca no habitat da vaquita.[23] O CIRVA concluiu em 2000 que entre 39 e 84 indivíduos são mortos a cada ano por essas redes de emalhar. Para tentar evitar a extinção, o governo mexicano criou uma reserva natural que cobre a parte superior do Golfo da Califórnia e o delta do Rio Colorado. O CIRVA recomenda que esta reserva seja estendida para o sul, para cobrir toda a área conhecida da vaquita e que os arrastões sejam completamente banidos da área de reserva.

Em 28 de outubro de 2008, Canadá, México e Estados Unidos lançaram o Plano de Ação de Conservação da América do Norte para a vaquita, sob a jurisdição da Comissão de Cooperação Ambiental, uma organização ambiental do NAFTA.[48] Também em 2008, o México lançou o programa PACE-VAQUITA, outro esforço para ajudar a preservar a espécie.

Em novembro de 2014, o Greenpeace do Reino Unido lançou uma campanha pedindo que seus membros escrevessem ao Presidente Peña Nieto para estender a reserva da vaquita, bem como iniciar o diálogo com os chineses e os EUA sobre o transporte comercial e consumo de produtos de espécies que ameaçam o futuro da vaquita, como o peixe totoaba, usado na medicina chinesa.[49]

Em maio de 2015, o México autorizou uma proibição emergencial de rede de emalhar na área do habitat da vaquita, em uma tentativa de deter o declínio da população. Em dezembro de 2015, a Sea Shepherd Conservation Society lançou a Operação Milagro, uma campanha de ação direta para patrulhar o habitat para proteger a vaquita. A Sea Shepherd fez uma parceria com a Marinha Mexicana em um esforço conjunto para remover redes ilegais, liberar a vida selvagem presa, obter evidências visuais de caça furtiva na área e realizar contatos com comunidades locais e biólogos marinhos. No outono de 2016, um novo programa internacional para localizar e remover equipamentos de pesca ilegais ou abandonados na área de ocorrência da vaquita começou, encontrando 31 redes de emalhar ilegais em 15 dias. Em 8 de abril de 2017, a Sea Shepherd retirou sua 200º rede de emalhe das águas mexicanas desde o início da Operação Milagro III em dezembro de 2016.[50]

Como essas medidas não conseguiram deter o declínio, em fevereiro de 2017, foi considerado que um programa que colocasse uma parcela da população remanescente em cativeiro era necessário para salvar a espécie. Medidas adicionais consideradas necessárias estenderiam a proibição permanente da rede de emalhar à pesca legal de corvina (que pode fornecer cobertura para a pesca ilegal de totoaba), melhorando a aplicação da regulamentação pesqueira e aumentando as penalidades por violações, e acelerando o desenvolvimento de artes de pesca alternativas favoráveis à vaquita para pescadores locais. A proibição da rede de emalhar estava prevista para expirar no final de maio de 2017; à medida que essa data se aproximava, uma campanha entre os conservacionistas para estender a proibição reuniu força nas mídias sociais, com celebridades se envolvendo.[14]

Em 7 de junho de 2017, foi anunciado pelo presidente Peña Nieto que a proibição da rede de emalhar seria ampliada e tornada permanente.[15][51] Haverá também novos esforços para reforçar a proibição e processar os infratores. Para desencorajar a contornar as regras, a pesca noturna será proibida e o monitoramento dos pontos de entrada e saída será estabelecido para os navios de pesca que operam na zona protegida. O acordo foi assinado pelo presidente e pelos secretários mexicanos do meio ambiente, agricultura e marinha. As fundações do empresário mexicano Carlos Slim e do ator americano e ativista ambiental Leonardo DiCaprio também se comprometeram a apoiar a implementação do plano.[15]

A proposta de um programa de reprodução em cativeiro deve lidar com a maior dificuldade de manter toninhas em cativeiro em relação aos golfinhos, devido à sensibilidade das toninhas à perturbação e ao estresse.[52] O sucesso em manter os animais cativos só foi alcançado nos últimos anos.[52] O esquema envolve o uso de golfinhos treinados da Marinha dos EUA para localizar as vaquitas, junto com aeronaves e uma embarcação de observação.[12][53] Algumas dessas vaquitas podem ser marcadas e liberadas para fins de pesquisa, enquanto outras seriam mantidas em cativeiro. As últimas vaquitas seriam transferidas para cercados de mar ao longo da costa do golfo. Uma vez que o sucesso foi alcançado na campanha para eliminar a ameaça de redes de emalhar, vaquitas em cativeiro poderiam então ser devolvidas à natureza.

Este programa, chamado VaquitaCPR (Conservação, Proteção e Recuperação da Vaquita), começou a capturar vaquitas do Golfo no outono de 2017. No entanto, as duas tentativas iniciais resultaram na morte de uma vaquita.[17][54] Em 6 de novembro de 2017, o ministro do Meio Ambiente do México anunciou que uma vaquita fêmea havia sido capturada com sucesso e levada para um recinto, mas morreu várias horas depois, evidentemente devido ao estresse.[55] O programa de criação foi fechado logo depois, e em fevereiro de 2018, um programa concebido em 2017 foi financiado, o qual produziria totoaba em três fazendas de peixes dedicadas para reduzir o tamanho do mercado negro de totoabas e assim diminuir os assassinatos acidentais de vaquita.[56][57][58]

Os esforços de recuperação foram considerados muito lentos e inadequados, com grandes quantidades de caça furtiva ainda acontecendo, reduzindo a população a uma dúzia. A Sea Shepherd e a Elephant Action League aparentemente são as únicas organizações que têm uma presença constante no monitoramento da população.[8]

Referências

  1. Turvey, Samuel T; Pitman, Robert L; Taylor, Barbara L; Barlow, Jay; Akamatsu, Tomonari; Barrett, Leigh A; Zhao, Xiujiang; Reeves, Randall R; Stewart, Brent S (22 de outubro de 2007). «First human-caused extinction of a cetacean species?». Biology Letters. 3 (5): 537–540. ISSN 1744-9561. PMC . PMID 17686754. doi:10.1098/rsbl.2007.0292
  2. JARAMILLO-LEGORRETA, ARMANDO; ROJAS-BRACHO, LORENZO; BROWNELL, ROBERT L.; READ, ANDREW J.; REEVES, RANDALL R.; RALLS, KATHERINE; TAYLOR, BARBARA L. (15 de novembro de 2007). «Saving the Vaquita: Immediate Action, Not More Data». Conservation Biology (em inglês). 0 (0): 071117012342001–???. ISSN 0888-8892. doi:10.1111/j.1523-1739.2007.00825.x
  3. a b c «Phocoena sinus (Gulf Of California Harbour Porpoise, Gulf Of California Porpoise, Gulf Porpoise, Vaquita)». www.iucnredlist.org. Consultado em 7 de maio de 2018
  4. a b c «Report: Vaquita population declines to less than 100 | Vaquita - Last Chance for the Desert Porpoise». 12 de agosto de 2014. Consultado em 7 de maio de 2018
  5. a b c d «Wayback Machine» (PDF). 12 de agosto de 2014. Consultado em 7 de maio de 2018
  6. a b c «Stronger protection needed to prevent imminent extinction of Mexican porpoise vaquita, new survey finds» (em inglês). 14 de maio de 2016
  7. a b c d «Jan 2017 update on the decline of the Vaquita» (em inglês). 2 de fevereiro de 2017
  8. a b c d e «Only 12 vaquita porpoises remain, watchdog group reports». news.mongabay.com (em inglês). Consultado em 7 de maio de 2018
  9. «Report: Only Ten Vaquita Left». web.archive.org. 18 de março de 2019. Consultado em 14 de junho de 2019
  10. «One of About 10 Endangered Vaquitas Found Dead in Mexico». Time (em inglês). Consultado em 14 de junho de 2019
  11. «Just 22 vaquita remain and illegal gillnets could soon wipe them out». web.archive.org. 14 de março de 2019. Consultado em 14 de junho de 2019
  12. a b c d «World's most endangered marine mammal down to 30 individuals». Science | AAAS (em inglês). 1 de fevereiro de 2017
  13. «Chinese Taste For Fish Bladder Threatens Rare Porpoise In Mexico». NPR.org (em inglês)
  14. a b McGrath, Matt (16 de maio de 2017). «Rare porpoise faces 'imminent extinction'». BBC News (em inglês)
  15. a b c Dibble, Sandra. «Mexican billionaire and actor Leonardo DiCaprio join effort to save vaquita porpoise». sandiegouniontribune.com (em inglês)
  16. «Scientists mull a risky strategy to save world's most endangered porpoise». Science | AAAS (em inglês). 29 de julho de 2016
  17. a b «Vaquita Conservation, Protection and Recovery». National Marine Mammal Foundation (em inglês). Consultado em 8 de maio de 2018
  18. «Vaquita on Brink of Extinction, Only 30 Remain in the Wild». EcoWatch (em inglês). 2 de fevereiro de 2017
  19. Nicholls, Henry (7 de abril de 2017). «Last-ditch attempt to save world's most endangered porpoise gets go-ahead». Nature (em inglês). ISSN 1476-4687. doi:10.1038/nature.2017.21791
  20. Gotfredson, David. «Vaquita porpoise capture operations end on Sea of Cortez» (em inglês)
  21. Pennisi, Elizabeth (17 de novembro de 2017). «After failed rescue effort, rare porpoise in extreme peril». Science (em inglês). 358 (6365): 851–851. ISSN 0036-8075. PMID 29146787. doi:10.1126/science.358.6365.851
  22. «CITES rejects Madagascar's bid to sell rosewood and ebony stockpiles». news.mongabay.com (em inglês). Consultado em 8 de maio de 2018
  23. a b c d «Vaquita | Phocoena sinus». EDGE of Existence (em inglês)
  24. Hohn, A. A.; Read, A. J.; Fernandez, S.; Vidal, O.; Findley, L. T. (junho de 1996). «Life history of the vaquita,Phocoena sinus(Phocoenidae, Cetacea)». Journal of Zoology (em inglês). 239 (2): 235–251. ISSN 0952-8369. doi:10.1111/j.1469-7998.1996.tb05450.x
  25. «About the Vaquita». savethevaquita. Consultado em 8 de maio de 2018
  26. «Vaquitas, Phocoena sinus». MarineBio.org. Consultado em 8 de maio de 2018
  27. «Basic Facts About Vaquitas». Defenders of Wildlife (em inglês). 11 de abril de 2012
  28. «Home - Society for Marine Mammalogy». www.marinemammalscience.org (em inglês). Consultado em 8 de maio de 2018
  29. «Phocoena sinus: Rojas-Bracho, L., Reeves, R.R., Jaramillo-Legorreta, A. & Taylor, B.L.». IUCN Red List of Threatened Species. 13 de setembro de 2015. doi:10.2305/iucn.uk.2008.rlts.t17028a6735464.en. Consultado em 9 de maio de 2018
  30. «About The Vaquita: An Endangered Animal». 29 de outubro de 2013. Consultado em 9 de maio de 2018
  31. a b c d e ROJAS-BRACHO, LORENZO; REEVES, RANDALL R.; JARAMILLO-LEGORRETA, ARMANDO (julho de 2006). «Conservation of the vaquita Phocoena sinus». Mammal Review (em inglês). 36 (3): 179–216. ISSN 0305-1838. doi:10.1111/j.1365-2907.2006.00088.x
  32. «Conservation of vaquita marina in the Northern Gulf of California». Marine Policy (em inglês). 36 (3): 613–622. 1 de maio de 2012. ISSN 0308-597X. doi:10.1016/j.marpol.2011.10.012
  33. Jefferson, Thomas A.; Webber, Marc A.; Pitman, Robert L. (29 de agosto de 2011). Marine Mammals of the World: A Comprehensive Guide to Their Identification (em inglês). [S.l.]: Elsevier. ISBN 9780080557847
  34. Emanoil, Mary (1 de janeiro de 1994). Encyclopedia of Endangered Species (em inglês). [S.l.]: Gale Research. ISBN 9780810388574
  35. Pompa, Sandra; Ehrlich, Paul R.; Ceballos, Gerardo (16 de agosto de 2011). «Global distribution and conservation of marine mammals». Proceedings of the National Academy of Sciences (em inglês). 108 (33): 13600–13605. ISSN 0027-8424. PMC . PMID 21808012. doi:10.1073/pnas.1101525108
  36. Emanoil, Mary (1 de janeiro de 1994). Encyclopedia of Endangered Species (em inglês). [S.l.]: Gale Research. ISBN 9780810388574
  37. Carwardine, Mark (julho de 2010). Whales, Dolphins, and Porpoises (em inglês). [S.l.]: Dorling Kindersley. ISBN 9781405357944
  38. Pacific, Aquarium of the. «Aquarium of the Pacific». www.aquariumofpacific.org (em inglês). Consultado em 9 de maio de 2018
  39. Vaquita, VIVA. «VIVA Vaquita | Working to Save the Vaquita Porpoise». VIVA Vaquita (em inglês). Consultado em 9 de maio de 2018
  40. Taylor, Barbara L.; Rojas-Bracho, Lorenzo (outubro de 1999). «EXAMINING THE RISK OF INBREEDING DEPRESSION IN A NATURALLY RARE CETACEAN, THE VAQUITA (PHOCOENA SINUS)1». Marine Mammal Science (em inglês). 15 (4): 1004–1028. ISSN 0824-0469. doi:10.1111/j.1748-7692.1999.tb00875.x
  41. México, El Universal, Compañia Periodística Nacional. «U.S. supports Mexico's efforts to save the vaquita». El Universal (em espanhol)
  42. «Mexico's President Rolls Out Plan to Save Endangered Porpoise». The New York Times (em inglês). 16 de abril de 2015. ISSN 0362-4331
  43. a b «Natural History Magazine». www.naturalhistorymag.com. Consultado em 9 de maio de 2018
  44. D'agrosa, Caterina; Lennert-Cody, Cleridy E.; Vidal, Omar (15 de agosto de 2000). «Vaquita Bycatch in Mexico's Artisanal Gillnet Fisheries: Driving a Small Population to Extinction». Conservation Biology (em inglês). 14 (4): 1110–1119. ISSN 0888-8892. doi:10.1046/j.1523-1739.2000.98191.x
  45. Rojas-Bracho, Lorenzo; Taylor, Barbara L. (outubro de 1999). «RISK FACTORS AFFECTING THE VAQUITA (PHOCOENA SINUS)1». Marine Mammal Science (em inglês). 15 (4): 974–989. ISSN 0824-0469. doi:10.1111/j.1748-7692.1999.tb00873.x
  46. «An integrated ecosystem trophic model for the North and Central Gulf of California: An alternative view for endemic species conservation». Ecological Modelling (em inglês). 230: 73–91. 10 de abril de 2012. ISSN 0304-3800. doi:10.1016/j.ecolmodel.2012.01.009
  47. a b «Safety Net». Audubon (em inglês). 27 de outubro de 2011
  48. «Recovering the Vaquita and Promoting Sustainable Local Livelihoods | Commission for Environmental Cooperation». www.cec.org (em inglês). Consultado em 9 de maio de 2018
  49. «Greenpeace UK». Greenpeace UK (em inglês). Consultado em 9 de maio de 2018
  50. «Sea Shepherd». Sea Shepherd (em inglês). Consultado em 9 de maio de 2018
  51. «Dolphins deployed to save rare porpoise». BBC News (em inglês). 1 de julho de 2017
  52. a b Goldfarb, Ben (12 de agosto de 2016). «Can captive breeding save Mexico's vaquita?». Science (em inglês). 353 (6300): 633–634. ISSN 0036-8075. PMID 27516576. doi:10.1126/science.353.6300.633
  53. Press, Mark Stevenson, The Associated (5 de outubro de 2017). «Experts to start capturing rare vaquita porpoises in Mexico». Military Times (em inglês)
  54. «Update: After death of captured vaquita, conservationists call off rescue effort». Science | AAAS (em inglês). 12 de outubro de 2017
  55. «Rare porpoise dies after rescue effort». BBC News (em inglês). 6 de novembro de 2017
  56. «Totoaba Farming May Help Vaquita Porpoise». SeafoodNews
  57. «Emite Semarnat reglas de marcaje para Totoaba criada en cautiverio». Excélsior (em espanhol). 22 de agosto de 2017
  58. «Mexico to create fish farms to save vaquita porpoise from extinction - Xinhua | English.news.cn». www.xinhuanet.com. Consultado em 9 de maio de 2018
 title=
licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Autores e editores de Wikipedia
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia PT

Vaquita: Brief Summary ( portughèis )

fornì da wikipedia PT

A vaquita (Phocoena sinus) é uma espécie rara de toninha endêmica do norte do Golfo da Califórnia. É também conhecida como marsuíno-do-golfo-da-califórnia, toninha-do-golfo, boto-do-pacífico e cochito. Como o baiji (Lipotes vexillifer) foi extinto em 2006, a vaquita assumiu o título de cetáceo mais ameaçado do mundo. Está listado como criticamente ameaçado desde 1996. A população foi estimada em 600 em 1997, abaixo de 100 em 2014, aproximadamente 60 em 2015, em torno de 30 em novembro de 2016, e cerca de 12 em março de 2018. Uma estimativa divulgada em março de 2019, com base em dados acústicos coletados no verão de 2018, é que existem no máximo 22 e um mínimo de 6 vaquitas vivas, com a IUCN estimando cerca de 10 indivíduos.

O decréscimo populacional é atribuído às capturas acidentais da pesca ilegal com redes de emalhar para o totoaba (Totoaba macdonaldi), um cienídeo igualmente endêmico do Golfo da Califórnia que também está criticamente ameaçado. O declínio da população ocorreu apesar do investimento de dezenas de milhões de dólares pelo governo mexicano nos esforços para eliminar as capturas. Uma proibição parcial da rede de emalhar foi implementada por dois anos em maio de 2015; o seu vencimento programado no final de maio de 2017 estimulou uma campanha para ampliá-lo e fortalecê-lo. Em 7 de junho de 2017, um acordo foi anunciado pelo presidente mexicano Enrique Peña Nieto para tornar a proibição da rede de emalhar permanente e fortalecer a fiscalização. Além do governo mexicano e de várias organizações ambientais, esse esforço também envolverá as fundações do empresário mexicano Carlos Slim e do ator e ativista ambiental americano Leonardo DiCaprio.

Um programa de proteção/criação em cativeiro, sem precedentes para mamíferos marinhos, foi desenvolvido e submetido a testes de viabilidade, sendo visto como necessário para salvar a espécie. No entanto, a capacidade da vaquita sobreviver e reproduzir-se confinada em um santuário é incerta. O governo mexicano aprovou o plano em 3 de abril de 2017, com início previsto para outubro de 2017. Em novembro de 2017, a tentativa de capturar espécimes selvagens para reprodução em cativeiro foi suspensa após a morte de uma vaquita, a fêmea adulta morreu poucas horas depois de ser capturada. Em dezembro de 2017, o México, os Estados Unidos e a China concordaram em adotar medidas adicionais para impedir o comércio de bexigas de totoabas, porém, a intensificação da caça furtiva e a população extremamente baixa tornam provável que a espécie seja extinta a menos que sejam tomadas medidas drásticas. Se nada for feito, provavelmente será o primeiro cetáceo a ser extinto desde o baiji.

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Autores e editores de Wikipedia
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia PT

Kaliforniatumlare ( svedèis )

fornì da wikipedia SV

Kaliforniatumlare (Phocoena sinus, engelska vaquita[2] och spanska vaquita marina eller chochito) är en ovanlig art av tumlare som är endemisk i norra delen av Californiaviken. Den är akut utrotningshotad, och försök görs för att rädda artens överlevnad.[2]

Biologi

Kaliforniatumlaren är den minsta valen med en längd upp till 1,50 meter och vikt runt 50 kilogram. Den har stora svarta ögonringar och läppar. Dess kropp är grå till mörkgrå med ljus mage. Ryggfenan sitter mitt på ryggen och är större än hos andra tumlare.

Kaliforniatumlaren tycker om grunda vatten och man ser den mycket sällan på vatten som är djupare än 30 meter. Den kan överleva på så grunda vatten att ryggen är ovanför vattenytan. Det finns mycket få observationer av tumlaren i vilt tillstånd men den verkar framleva sin existens i maklig takt. Den tycker inte om båtar och undviker dem så mycket de kan. Tumlaren livnär sig huvudsakligen på fisk men fångar också bläckfisk.

Hot

Trots att Kaliforniatumlaren aldrig har blivit aktivt jagad minskar dess antal stadigt, med cirka 40[2] procent om året. Detta beror främst på att den fastnar vid fiske med drivgarn, där fiskarna egentligen är ute efter kalifornisk vekfisk.[2] Andra hot är inavel och minskat färskvattenflöde från Coloradofloden.[1]

Vid en räkning 1997 noterades 567 kaliforniatumlare. År 2015 var antalet ner i endast 59, och nedgången har därefter fortsatt. Forskare uppskattade att det i juni 2017 endast fanns 30 kaliforniatumlare kvar (ett halvår tidigare antogs de vara knappt 40 individer[2]). Den riskerar att vara utrotad 2018 alternativt 2022[2], vilket gör Kaliforniatumlaren till den mest hotade arten av marina däggdjur.

En internationell räddningsaktion med hjälp militärt tränade delfiner från USA har inletts för att försöka rädda arten. Det handlar om att delfinerna, som vanligtvis nyttjas för att upptäcka minor, hjälper till att hitta de små tumlarna. Därefter fångas de små valarna in för skyddad placering i flytande fållor i Californiaviken, så att de slipper bli offer för fiskenät. Förhoppningen är sedan att tumlana under kontrollerade och övervakade former ska kunna föröka sig.[2]

Referenser

Den här artikeln är helt eller delvis baserad på material från engelskspråkiga Wikipedia

Noter

  1. ^ [a b] Phocoena sinusIUCN:s rödlista, auktor: Rojas-Bracho, L. et. al. (2008), besökt 13 januari 2009.
  2. ^ [a b c d e f g] ”Kan militärt tränade delfiner rädda utrotningshotad tumlare?”. wwf.se. 10 januari 2017. http://www.wwf.se/press/aktuellt/1674698-gladjande-beslut-for-varldens-delfiner-tumlare-och-valar. Läst 6 oktober 2017.


licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Wikipedia författare och redaktörer
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia SV

Kaliforniatumlare: Brief Summary ( svedèis )

fornì da wikipedia SV

Kaliforniatumlare (Phocoena sinus, engelska vaquita och spanska vaquita marina eller chochito) är en ovanlig art av tumlare som är endemisk i norra delen av Californiaviken. Den är akut utrotningshotad, och försök görs för att rädda artens överlevnad.

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Wikipedia författare och redaktörer
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia SV

Körfez muturu ( turch )

fornì da wikipedia TR

Körfez Muturu (Phocoena sinus) az bulunan yunus ailesinden bir cinsdir. California Körfezi'nin kuzey kısmında bulunan bu bölgeye özgü bir türdür. Hayatta kalanlarının sayısının 100 ila 300 arasında olduğu tahmin edilmektedir.[1]

Kaynakça

  1. ^ Mark Carwardine (1995). Whales, Dolphins and Porpoises. Dorling Kindersley. ISBN 978-1-4053-5794-4. OCLC 31010070.
Stub icon Memeliler ile ilgili bu madde bir taslaktır. Madde içeriğini geliştirerek Vikipedi'ye katkıda bulunabilirsiniz.
licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Wikipedia yazarları ve editörleri
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia TR

Körfez muturu: Brief Summary ( turch )

fornì da wikipedia TR

Körfez Muturu (Phocoena sinus) az bulunan yunus ailesinden bir cinsdir. California Körfezi'nin kuzey kısmında bulunan bu bölgeye özgü bir türdür. Hayatta kalanlarının sayısının 100 ila 300 arasında olduğu tahmin edilmektedir.

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Wikipedia yazarları ve editörleri
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia TR

Каліфорнійська морська свиня ( ucrain )

fornì da wikipedia UK

Опис

Середня довжина самців: 134,9 см. Середня довжина самиць: 140,6 см. Діапазон мас: від 30 до 55 кг. Кількість зубів 34–40.

Має темно-сіру спину і блідо-сірі боки, що переходять у білий низ, і є дуже помітні великі чорні кільця навколо очей і рота. Спинний плавник, пропорційно вищий, ніж у інших фоцен і приблизно трикутний, але викривлений трохи назад. Неповнолітні також мають білі плями на їх спинних плавниках. Вакіти фізично схожі на інших фоцен, але тонші. Це пояснюється їх проживанням у теплішому середовищі.

Поширення

Проживає тільки в північній частині Каліфорнійського затоки, Мексика, в основному на північ від 30º45' пн.ш. і на захід від 114º20' зх.д. Так звана «центральна зона» складається з близько 2500 квадратних кілометрів. Цей морський вид живе у відносно мілкому (<40 м), мутному і динамічному середовищі. Найчастіше їх можна побачити у воді на глибинах від 11 до 50 метрів, на віддалі від 11 до 25 км від берега, над мулистим та глинястим дном.

Поведінка

Ледь порушує поверхню води, коли дихає, а потім швидко зникає. Живиться різноманітними придонними або донними рибами, кальмарами і ракоподібними. Можна зустріти як одинокі особини, так і невеликі групи тварин, до 8–10 особин (середнє значення = 2), але багато таких груп можуть вільно об'єднуватися протягом коротких періодів. Як і інші китоподібні видає високочастотні клацання, які використовує для ехолокації.

Відтворення

Є яскраво виражений сезонний характер відтворення. Період спарювання з середини квітня по травень, період вагітності приблизно 10,6 місяців. Пологи відбуваються на початку наступного березня. P. sinus не мають щорічної овуляції, таким чином, вони не народжують щорічно. Самиці мають одне дитинча на одну вагітність і вигодовують дитя молоком менше одного року. Одна з тварин, за оцінками, прожила 21 рік. Статева зрілість, як вважають, досягається у віці від трьох до шести років.

Загрози та охорона

Смертність у зябрових різного розміру сітках вже давно визнана як найсерйозніша і безпосередня загроза для виживання. До інших потенційних загроз належать ендогамна депресія, вплив пестицидів і екологічні зміни внаслідок зменшення потоку з річки Колорадо. Остання небезпека може мати важливе значення в довгостроковій перспективі й заслуговує на вивчення.

Тільки близько половини «основної» області поширення знаходиться в межах Біосферного заповідника верхньої Каліфорнійської затоки і дельти річки Колорадо, який був створений в 1993 році.

Вважається, що є реальна загроза зникнення цього виду тварин[1]

Примітки

  1. а б Які тварини на Землі невдовзі можуть зникнути. http://www.bbc.com/ukrainian. BBC News Україна. 24 березня 2018. Процитовано 25.03.2018.

Джерела

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Автори та редактори Вікіпедії
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia UK

Cá heo California ( vietnamèis )

fornì da wikipedia VI

Cá heo California (danh pháp hai phần: Phocoena sinus) là một loài cá trong họ Cá heo chuột. Cá heo California có môi trường sống giới hạn khu vực phía bắc của vịnh California. Chúng sống ở các đầm phá nông, đục dọc theo các bờ biển và hiếm khi được nhìn thấy ở nhiều nước sâu hơn 30 mét, thật sự nó có thể tồn tại trong các ao hồ để nông nhô ra trở lại trên bề mặt. Loài cá vi này thường được nhìn thấy trong nước 11-50 mét sâu, 11–25 km từ bờ biển, trên đáy bùn và đất sét. Môi trường sống của nó được đặc trưng bởi nước đục với có nhiều con mồi với hàm lượng dinh dưỡng cao.

Hình ảnh

Chú thích

  1. ^ Rojas-Bracho, L., Reeves, R.R., Jaramillo-Legorreta, A. & Taylor, B.L. (2008). Phocoena sinus. Sách Đỏ IUCN các loài bị đe dọa. Phiên bản 2013.2. Liên minh Bảo tồn Thiên nhiên Quốc tế. Truy cập ngày 12 tháng 1 năm 2014.

Tham khảo

Liên kết ngoài

 src= Phương tiện liên quan tới Phocoena tại Wikimedia Commons


Hình tượng sơ khai Bài viết liên quan đến Bộ Cá voi (Cetacea) này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn.
licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Wikipedia tác giả và biên tập viên
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia VI

Cá heo California: Brief Summary ( vietnamèis )

fornì da wikipedia VI

Cá heo California (danh pháp hai phần: Phocoena sinus) là một loài cá trong họ Cá heo chuột. Cá heo California có môi trường sống giới hạn khu vực phía bắc của vịnh California. Chúng sống ở các đầm phá nông, đục dọc theo các bờ biển và hiếm khi được nhìn thấy ở nhiều nước sâu hơn 30 mét, thật sự nó có thể tồn tại trong các ao hồ để nông nhô ra trở lại trên bề mặt. Loài cá vi này thường được nhìn thấy trong nước 11-50 mét sâu, 11–25 km từ bờ biển, trên đáy bùn và đất sét. Môi trường sống của nó được đặc trưng bởi nước đục với có nhiều con mồi với hàm lượng dinh dưỡng cao.

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Wikipedia tác giả và biên tập viên
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia VI

Калифорнийская морская свинья ( russ; russi )

fornì da wikipedia русскую Википедию
Царство: Животные
Подцарство: Эуметазои
Без ранга: Вторичноротые
Подтип: Позвоночные
Инфратип: Челюстноротые
Надкласс: Четвероногие
Подкласс: Звери
Инфракласс: Плацентарные
Надотряд: Лавразиотерии
Подотряд: Зубатые киты
Семейство: Морские свиньи
Вид: Калифорнийская морская свинья
Международное научное название

Phocoena sinus Norris & McFarland, 1958

Ареал

изображение

Wikispecies-logo.svg
Систематика
на Викивидах
Commons-logo.svg
Изображения
на Викискладе
ITIS 180474NCBI 42100EOL 328537FW 82072 Международная Красная книга
Status iucn3.1 CR ru.svg
Виды на грани исчезновения
IUCN 3.1 Critically Endangered: 17028

Калифорнийская морская свинья[1][2] (лат. Phocoena sinus) — редкий вид морской свиньи, эндемичный для северной части Калифорнийского залива. По последним оценкам ученых, представителей этого вида осталось лишь 12 особей[3]. Название «вакита» (англ. «vaquita») испанское по происхождению, переводится как «маленькая корова».

Этот вид может также называться «Cochito», «бухтовая морская свинья Калифорнийского залива» («Gulf of California Harbor Porpoise»), «морская свинья Калифорнийского залива» («Gulf of California Porpoise»), «морская свинья залива» («Gulf Porpoise»), «гафеншвайнсваль» («Hafenschweinswal») и «Marsouin du Golfe de Californie».

Описание

Форма тела животного характерна для всех морских свиней. Это коренастое животное, при взгляде сбоку плавники образуют отдалённое подобие звезды. Калифорнийская морская свинья — самая мелкая из морских свиней. Она вырастает только до 150 см, её вес может достигать 50 кг. Вокруг глаз — большие чёрные «очки», губы и кожа вокруг рта тоже чёрные. Верхняя сторона тела от серой до тёмно-серой. Брюхо беловатое или светло-серое, граница между тёмной спиной и светлым брюхом размыта. Ласты относительно крупнее, чем у других морских свиней, спинной плавник тоньше чем у других родственных видов, и более серповидный по форме. Череп меньше, а рострум короче и шире, чем у других видов рода.

Среда обитания

Вакита живёт в мелководных лагунах с тёмной водой, расположенных вдоль береговой линии. В водах глубиной более 30 метров встречается редко. Может выживать в лагунах, настолько мелких, что её спина высовывается из воды. В местах обитания вакиты вода активно перемешивается приливами и отливами, здесь активно действуют конвекционные процессы, высока первичная и вторичная биологическая продуктивность.

Поведение

Калифорнийскую морскую свинью редко можно наблюдать в природе. На основании имеющихся немногочисленных наблюдений считается, что она неторопливо плавает и кормится. Калифорнийская морская свинья неуловима, она избегает любых лодок или иных плавсредств. Выныривая на поверхность за воздухом, она совершает медленное движение вперёд и вокруг горизонтальной оси, только слегка тревожа при этом водную поверхность, а потом сразу же исчезает, часто надолго. Она не создаёт при выдохе чёткого фонтана, но, как и обыкновенная морская свинья (Phocoena phocoena), производит громкий резкий пыхтящий звук.

Питание

Все 17 видов рыб, обнаруживаемые в желудках этих морских свиней, относятся к донным видам, населяющим относительно мелкие воды в северной части Калифорнийского залива. Очевидно, калифорнийская морская свинья поедает все мелкие виды рыбы и кальмаров, живущие в местах её обитания.

Стадное поведение

Как и другие морские свиньи, калифорнийская морская свинья встречается поодиночке или в небольших группах в 1—3 особи. Иногда численность стада может достигать 8—10 особей.

Размножение

Очевидно, калифорнийская морская свинья чаще всего рождает детёнышей весной. Беременность, вероятно, составляет 10—11 месяцев. Максимальная зафиксированная продолжительность жизни — 21 год.

Охрана вида

На калифорнийскую морскую свинью никогда не охотились. Фактически, существование этого вида было подтверждено только в 1985 году в ходе специального исследования. Тем не менее известно, что популяция калифорнийской морской свиньи сокращается. Основная угроза этому виду — прилов в сетях, выставленных на тотоабу, эндемичную для Калифорнийского залива и, наряду с калифорнийской морской свиньёй, находящуюся под угрозой исчезновения рыбу. Комитет восстановления численности калифорнийской морской свиньи (англ. «Committee for the Recovery of the Vaquita» или «CIRVA») в 2000 году сделал заключение, что в год в сетях погибает от 39 до 84 особей этого вида. Как в документах Международного союза охраны природы, так и в Конвенции о Международной Торговле Находящимися в Опасности Видами Растений и Животных калифорнийская морская свинья указывается среди видов, наиболее близких к вымиранию. Чтобы предотвратить вымирание этого вида, правительство Мексики создало заповедник, включающий в себя северную часть Калифорнийского залива и дельту реки Колорадо. CIRVA рекомендует расширить этот заповедник в южном направлении так, чтобы он включил в себя весь известный учёным ареал калифорнийской морской свиньи, а также полностью запретить присутствие на территории заповедника рыболовецких траулеров. Даже если свести к нулю число особей калифорнийской морской свиньи, погибающих в рыболовных сетях, определённые опасения всё равно останутся. Использование хлорсодержащих пестицидов, сократившийся в результате забора воды на ирригацию сток реки Колорадо и пагубное влияние близкородственного скрещивания[4] могут также причинить ущерб популяции.

Калифорнийская морская свинья — один из 100 самых эволюционно уникальных и находящихся в опасности видов. Эволюционная уникальность предполагает, что у этого вида нет близких родственников, откуда вытекает важность его охраны.

28 октября 2008 Канада, Мексика и США на основании полномочий, предоставленных природоохранной организацией в рамках NAFTA, а также Комиссией по Сотрудничеству в Природоохранной Сфере, приняли Общесевероамериканский План по Охране (англ. «North American Conservation Action Plan» или «NACAP»)[5] калифорнийской морской свиньи. Этот план представляет собой стратегию поддержки действий Мексики в восстановлении численности вида, признанного одним из наиболее редких морских млекопитающих. Закон США «О Находящихся в Опасности Видах (англ.)русск.» (англ. «Endangered Species Act») включает калифорнийскую морскую свинью в список исчезающих видов.

Примечания

  1. Томилин А. Г. Отряд Китообразные (Cetacea) // Жизнь животных. Том 7. Млекопитающие / под ред. В. Е. Соколова. — 2-е изд. — М.: Просвещение, 1989. — С. 390. — 558 с. — ISBN 5-09-001434-5
  2. Соколов В. Е. Пятиязычный словарь названий животных. Млекопитающие. Латинский, русский, английский, немецкий, французский. / под общей редакцией акад. В. Е. Соколова. — М.: Рус. яз., 1984. — С. 115. — 10 000 экз.
  3. Only 12 vaquita porpoises remain, watchdog group reports=2018-07-05 (неопр.).
  4. Examining the risk of inbreeding depression in a naturally rare cetacean, the Vaquita, Taylor and Rojas-Bracho, Marine Mammal Science Vol 15. Pages 1004—1028.
  5. ^ project summary (недоступная ссылка)
licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Авторы и редакторы Википедии

Калифорнийская морская свинья: Brief Summary ( russ; russi )

fornì da wikipedia русскую Википедию

Калифорнийская морская свинья (лат. Phocoena sinus) — редкий вид морской свиньи, эндемичный для северной части Калифорнийского залива. По последним оценкам ученых, представителей этого вида осталось лишь 12 особей. Название «вакита» (англ. «vaquita») испанское по происхождению, переводится как «маленькая корова».

Этот вид может также называться «Cochito», «бухтовая морская свинья Калифорнийского залива» («Gulf of California Harbor Porpoise»), «морская свинья Калифорнийского залива» («Gulf of California Porpoise»), «морская свинья залива» («Gulf Porpoise»), «гафеншвайнсваль» («Hafenschweinswal») и «Marsouin du Golfe de Californie».

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Авторы и редакторы Википедии

小頭鼠海豚 ( cinèis )

fornì da wikipedia 中文维基百科
二名法 Phocoena sinus
Norris & McFarland, 1958 小頭鼠海豚的分佈地
小頭鼠海豚的分佈地

小頭鼠海豚Phocoena sinus),又名港口豚太平洋鼠海豚加灣鼠海豚加灣鼠豚海灣鼠海豚加利福尼亞灣鼠海豚,屬於稀有的鼠海豚屬。牠們是加利福尼亞灣北部的特有種。小头鼠海豚是世界上最濒危的鲸豚类动物,自1996年便被列为极度濒危物种[2]1997年年时小头鼠海豚估计数量为约600只,[3]随后逐年下降,2014年时数量便低于100只,2015年为约60只,2016年11月为30只,[4][5][6]2018年3月则仅有12只。[7]目前的结论是,除非采取更激进的保育手段,否则小头鼠海豚可能会在2018年中期灭绝。[8]

特徵

小頭鼠海豚有典型的鼠海豚屬體形。牠們是最細小的鼠海豚屬,故是鯨目中最細小的物種之一。牠們長約1.5米,重50公斤。牠們有很大及黑色的眼圈及嘴唇。背部呈中至深灰色。腹部是白色至淺灰色。胸鰭比例上較大,鰭較高及更呈鐮狀。頭顱骨細小,吻較短及闊。

棲息地

小頭鼠海豚棲息在淺水潟湖近岸的地方,在水深多於30米的地方很少見到牠們。牠們甚至可以在露出背部的淺水區生存。牠們棲息地的特色是有強烈的潮混合、對流及有高的初級和次級生產。

行為

小頭鼠海豚在野外的紀錄很少。牠們游泳及覓食也很優游,但卻很怕羞,避免與船隻接觸。牠們會以很緩慢和翻滾來升到水面呼吸,接著很快就會消失。牠們的叫聲像鼠海豚

食性

小頭鼠海豚主要吃的17個物種,大致分為底棲及深海的。牠們似乎不怎麼選擇,主要吃細小的魚類魷魚

群族

小頭鼠海豚是獨居或以小群生活,成員通常只有1-3條,最多可達8-10條。

繁殖

小頭鼠海豚很多時會在春天產子,妊娠期約10-11個月。最年長的達21歲。

保育狀況

小頭鼠海豚從未被直接捕獵。其依然生存都是要到1985年才能確定。不過牠們的數目卻正在下降,因牠們經常被困在捕捉加利福尼亞灣石首魚流刺網中。每年就有39-84隻小頭鼠海豚被刺網所殺,(主要因为他们的花胶很昂贵)。世界自然保護聯盟就將牠們列為極危物種墨西哥為了保護牠們,在加利福尼亞灣科羅拉多河三角洲設立了自然保護區。另外,使用含殺蟲劑、科羅拉多河因灌溉而水流減少及近親繁殖等,都使牠們的數量減少。[9]2017年,60余名科学家与潜水员试图将小头鼠海豚转移至安全地带,然而最终该计划因小头鼠海豚的应激反应与死亡而失败。[10]

參考

  1. ^ Phocoena sinus. IUCN Red List of Threatened Species 2008. International Union for Conservation of Nature. 2008.
  2. ^ Jaramillo-Legorreta, A.; Rojas-Bracho, L.; Brownell, R. L.; Read, A. J.; Reeves, R. R.; Ralls, K.; Taylor, B. L. (15 November 2007). "Saving the vaquita: immediate action, not more data". Conservation Biology: 1653–1655. doi:10.1111/j.1523-1739.2007.00825.x.
  3. ^ Rojas-Bracho, L.; Reeves, R. R.; Jaramillo-Legorreta, A.; Taylor, B. L. (2008). "Phocoena sinus". IUCN Red List of Threatened Species. IUCN. 2008: e.T17028A6735464. doi:10.2305/IUCN.UK.2008.RLTS.T17028A6735464.en.检索自2018-3-10
  4. ^ ‘Comité Internacional para la Recuperación de la Vaquita (CIRVA). Report of the Fifth Meeting of the Comité Internacional para la Recuperación de la Vaquita (PDF). 2014 [2014-08-03].
  5. ^ Mark Carwardine. Whales, Dolphins and Porpoises. 1995. ISBN 0-7513-2781-6.
  6. ^ Aquarium of the Pacific. Vaquita. 2009 [2009-03-02].
  7. ^ "Only 12 vaquita porpoises remain, watchdog group reports". news.mongabay.com. 检索自2018-2-10.
  8. ^ Matt McGrath. Rare Mexican porpoise faces 'imminent extinction'. BBC新闻. 2017年5月16日 [2018年3月10日].
  9. ^ Taylor and Rojas-Bracho. Examining the risk of inbreeding depression in a naturally rare cetacean, the Vaquita. Marine Mammal Science: 1004–1028.
  10. ^ Robin McKie. 加州湾鼠海豚的最后拯救项目宣告失败. 果壳网. 2017-12-11 [2018-3-10]. 请检查|access-date=中的日期值 (帮助)

外部連結

 title=
licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
维基百科作者和编辑

小頭鼠海豚: Brief Summary ( cinèis )

fornì da wikipedia 中文维基百科

小頭鼠海豚(Phocoena sinus),又名港口豚、太平洋鼠海豚、加灣鼠海豚、加灣鼠豚或海灣鼠海豚及加利福尼亞灣鼠海豚,屬於稀有的鼠海豚屬。牠們是加利福尼亞灣北部的特有種。小头鼠海豚是世界上最濒危的鲸豚类动物,自1996年便被列为极度濒危物种。1997年年时小头鼠海豚估计数量为约600只,随后逐年下降,2014年时数量便低于100只,2015年为约60只,2016年11月为30只,2018年3月则仅有12只。目前的结论是,除非采取更激进的保育手段,否则小头鼠海豚可能会在2018年中期灭绝。

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
维基百科作者和编辑

コガシラネズミイルカ ( Giaponèis )

fornì da wikipedia 日本語
コガシラネズミイルカ コガシラネズミイルカ
コガシラネズミイルカ Phocoena sinus
保全状況評価[1][2][3] CRITICALLY ENDANGERED
(IUCN Red List Ver.3.1 (2001))
Status iucn3.1 CR.svgワシントン条約附属書I 分類 : 動物界 Animalia : 脊索動物門 Chordata 亜門 : 脊椎動物亜門 Vertebrata : 哺乳綱 Mammalia : 偶蹄目/鯨偶蹄目
Artiodactyla/Cetartiodactyla : ネズミイルカ科 Phocoenidae : ネズミイルカ属 Phocoena : コガシラネズミイルカ P. sinus 学名 Phocoena sinus
Norris & McFarland, 1958[3][4] 和名 コガシラネズミイルカ[5] 英名 Cochito
Vaquita
[3][5]

分布域

コガシラネズミイルカPhocoena sinus)は、偶蹄目(鯨偶蹄目とする説もあり)ネズミイルカ科ネズミイルカ属に属する鯨類。

分布[編集]

メキシコカリフォルニア湾北部)[5]。種小名sinusはラテン語で「湾」の意で、分布域であるカリフォルニア湾に由来するとされる[4]

形態[編集]

 src=
ヒトとの大きさ比較

最大全長148センチメートル[5]。体形は太くて短い[5]。背鰭は鎌状で、丈が高い[5]。胸鰭は三日月形で、先端が尖る[5]。胸びれは幅が狭く小さい。背びれはやや大きく後方に傾いた三角形、尾びれは両端が尖り、中央にはっきりとした切れ込みがある。背面は暗灰色、体側面は淡灰色、腹面は白い[5]。眼の周囲や、上下の唇は黒い[5]。頤から胸鰭にかけて黒い筋模様が入る[5]。幼獣は成獣に模様は似るが、やや色は濃い。また、背びれ前縁に白い斑点がある。[6]

出産直後の幼獣は全長が約70センチメートル[5]

生態[編集]

水深40メートル以下の沿岸部に生息する[3][5]。同科他種と同じく主に1 - 3頭からなる小規模な群れを形成して生活し、10頭以上の群れは形成しない[5]。沿岸の浅い海域を好み、30mより水深が深い海域では見られない[6]

胃の内容物からは底層にいる17種の魚類や2種がイカが検出された例がある[5]

繁殖様式は胎生。妊娠期間は多くの鯨類の例から約11か月と推定されている[5]。2 - 4月に出産する[5]

人間との関係[編集]

刺し網・トロール漁による混獲などにより生息数は減少している[3][5]。農薬による汚染や、近親交配による影響も懸念されている[3]。本種の分布域にいるトトアバという魚類はメキシコ政府により法的に捕獲が禁止されているが、刺し網によって密猟される事もあり本種が混獲されることもあると考えられている[5]。1993年における生息数は300 - 400頭と推定されている[5]。1997年における生息数は567頭(177 - 1073頭)と推定されている[3]。1979年にワシントン条約附属書Iに掲載されている[2]。 2015年の調査では約60頭、2016年の調査では約30頭と急激に数を減らしている。[7]

メキシコ政府は、本種の保護を目的として、カリフォルニア湾北部とコロラド川河口部を含む保護区を制定した。 CIRVAは、保護区をより南部まで拡張し、既知の全生息域を保護区とすること、および保護区からトロール船を完全に排除することを勧告している。

混獲の問題以外には、塩素系の農薬の使用、灌漑によるコロラド川の水量の低下、近親交配の問題[8] などが懸念されている。

出典[編集]

[ヘルプ]
  1. ^ Appendices I, II and III<https://cites.org/eng>(Accessed 28/07/2017)
  2. ^ a b UNEP (2017). Phocoena sinus. The Species+ Website. Nairobi, Kenya. Compiled by UNEP-WCMC, Cambridge, UK. Available at: www.speciesplus.net. (Accessed 28/07/2017)
  3. ^ a b c d e f g Rojas-Bracho, L., Reeves, R.R., Jaramillo-Legorreta, A. & Taylor, B.L. 2008. Phocoena sinus. The IUCN Red List of Threatened Species 2008: e.T17028A6735464. http://dx.doi.org/10.2305/IUCN.UK.2008.RLTS.T17028A6735464.en. Downloaded on 28 July 2017.
  4. ^ a b Robert L. Brownell Jr., Phocoena sinus, Mammalian Species, Number 198, American Society of Mammalogists, 1983, Pages 1-3.
  5. ^ a b c d e f g h i j k l m n o p q r s 粕谷俊雄 「コガシラネズミイルカ」『動物世界遺産 レッド・データ・アニマルズ8 太平洋、インド洋』小原秀雄・浦本昌紀・太田英利・松井正文編著、講談社2001年、169頁。
  6. ^ a b 『クジラとイルカの図鑑』 244 - 245頁
  7. ^ Morell, Virginia (“World’s most endangered marine mammal down to 30 individuals”. Science. http://www.sciencemag.org/news/2017/02/world-s-most-endangered-marine-mammal-down-30-individuals
  8. ^ Taylor, Barbara L; Rojas-Bracho, Lorenzo (1999). “Examining the risk of inbreeding depression in a naturally rare cetacean, the Vaquita (Phocoena sinus)”. Marine Mammal Science. doi:10.1111/j.1748-7692.1999.tb00875.x. http://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1111/j.1748-7692.1999.tb00875.x/abstract 2017年4月30日閲覧。.
  • Carwardine, Whales, Dolphins and Porpoises (1995). ISBN 0751327816
  • Aquarium of the Pacific, Aquarium Passport Book (2005).
  • D'Agrosa, Lennert and Vidal, Preventing the extinction of a small population: Vaquita fishery mortality and mitigation strategies, Conservational Biology, Vol. 14, pp. 1110-1119.
  • Taylor and Rojas-Bracho, Examining the risk of inbreeding depression in a naturally rare cetacean, the Vaquita, Marine Mammal Science, Vol. 15. pp. 1004-1028.
  • Reeves et al., National Audubon Society: Guide to Marine Mammals of the World (2002). ISBN 0375411410
  • 海棲哺乳類図鑑「コガシラネズミイルカ」 国立科学博物館 動物研究部
  • マーク・カーワディーン 『完璧版 クジラとイルカの図鑑』 マーティン・カム、日本ヴォーグ社〈自然環境ハンドブック〉、ISBN 4-529-02692-2。
執筆の途中です この項目は、動物に関連した書きかけの項目です。この項目を加筆・訂正などしてくださる協力者を求めていますPortal:生き物と自然プロジェクト:生物)。
 title=
licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
ウィキペディアの著者と編集者

コガシラネズミイルカ: Brief Summary ( Giaponèis )

fornì da wikipedia 日本語

コガシラネズミイルカ(Phocoena sinus)は、偶蹄目(鯨偶蹄目とする説もあり)ネズミイルカ科ネズミイルカ属に属する鯨類。

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
ウィキペディアの著者と編集者

바키타 ( Corean )

fornì da wikipedia 한국어 위키백과

 src=
바키타 (Phocoena Sinus).

바다의 판다라는 별명을 가진 바키타 돌고래(Phocoena sinus, 영어: vaquita porpoise)는 쇠돌고래 중 희귀한 종이다. 코르테스 해에만 서식하는 고유종이다. 현존하는 개체수의 측정치는 다양한데, 100[2][3]에서 300[3]까지 있었으나, 2019년 발표된 자료에 따르면 2018년 가을의 개체수는 약 9마리로 추정된다.[4] "바키타"(vaquita)는 에스파냐어에서 작은 소를 의미한다.

외관

바키타는 쇠돌고래과의 종들과 비슷하게 생겼으며, 다른 종보다 작으며, 고래류에서 가장 작은 종이기도 한다. 개체의 몸길이는 암컷의 경우 최대 150cm, 수컷의 경우 140cm 정도까지 자라며, 몸무게는 50킬로그램 정도이다. 눈 주위에는 검은 고리모양이 있으며, 입술에는 점들이 있다. 몸의 윗부분은 옅거나 짙은 회색이며, 아랫부분은 흰색이거나 옅은 회색이다. 가슴지느러미는 몸의 크기에 비해서는 큰 편이며, 등지느러미도 크고 갈고리 모양이다. 두개골은 작고 부리 또한 몸크기에 비교해서 짧고 넙죽하다.

서식지

바키타는 얕고 흐린 석호, 해안가에서 서식하며, 수심 30미터이상의 바다에서는 보이지 않는다. 등이 뒤에 보일정도만큼 얕은 석호에서도 생존할 수 있다.

각주

  1. 국제자연보호연맹. “Cetacean Update of the 2008 IUCN Red List of Threatened Species” (PDF). 2013년 5월 16일에 원본 문서 (PDF)에서 보존된 문서. 2008년 8월 21일에 확인함.
  2. Whales, Dolphins and Porpoises, Carwardine, 1995, ISBN 0-7513-2781-6
  3. Aquarium Passport Book, Aquarium of the Pacific 2005
  4. Armando M. Jaramillo-Legorreta, Gustavo Cardenas-Hinojosa, Edwyna Nieto-Garcia, Lorenzo Rojas-Bracho, Len Thomas, Jay M. Ver Hoef, Jeffrey Moore, Barbara Taylor, Jay Barlow and Nicholas Tregenza (2019년 7월 31일). “Decline towards extinction of Mexico's vaquita porpoise (Phocoena sinus)”. 《The Royal Society》.
 title=
licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Wikipedia 작가 및 편집자

바키타: Brief Summary ( Corean )

fornì da wikipedia 한국어 위키백과
 src= 바키타 (Phocoena Sinus).

바다의 판다라는 별명을 가진 바키타 돌고래(Phocoena sinus, 영어: vaquita porpoise)는 쇠돌고래 중 희귀한 종이다. 코르테스 해에만 서식하는 고유종이다. 현존하는 개체수의 측정치는 다양한데, 100에서 300까지 있었으나, 2019년 발표된 자료에 따르면 2018년 가을의 개체수는 약 9마리로 추정된다. "바키타"(vaquita)는 에스파냐어에서 작은 소를 의미한다.

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Wikipedia 작가 및 편집자

Habitat ( Anglèis )

fornì da World Register of Marine Species
coastal

Arferiment

van der Land, J. (ed). (2008). UNESCO-IOC Register of Marine Organisms (URMO).

licensa
cc-by-4.0
drit d'autor
WoRMS Editorial Board
contributor
Jacob van der Land [email]

IUCN Red List Category ( Anglèis )

fornì da World Register of Marine Species
Critically Endangered (CR)

Arferiment

IUCN (2008) Cetacean update of the 2008 IUCN Red List of Threatened Species.

licensa
cc-by-4.0
drit d'autor
WoRMS Editorial Board
contributor
Perrin, William [email]