Les gaceles (Gazella spp.) son antílopes de tamañu mediu, axilosos y de pates llargues. El nome femenín gacela vien de la pallabra persa Ghazal, que significa "elegante y rápida". Pueden algamar velocidaes de 97 km/h, y caltener una velocidá de 56 km/h por un periodu enllargáu. Atópase nes praderíes de les sabanes d'África, anque tamién nel sudoeste d'Asia. Viven en rebañaos y son animales herbívoros. Axuntar en fataos esvalixaos que pueden contener dellos miles d'individuos. Pa sobrevivir en campu abierto, tienen de tar sollertes tol tiempu. Anque de cutiu échense, nun duermen más d'una hora al día, en curtios periodos de cinco minutos o menos. Les gaceles viven en grupos de miles d'individuos que se caltienen alerta, pos nun duermen mientres periodos bien llargos.
Según Mammal Species of the World el xéneru Gazella ta integráu por diez especies.[1] Otru autores consideren a les subespecies de Gazella subgutturosa, de G. dorcas, de G. gazella y de G. bennettii como especies monotípicas distintes.[2]
Amás, escastáronse les siguientes especies:
Les gaceles (Gazella spp.) son antílopes de tamañu mediu, axilosos y de pates llargues. El nome femenín gacela vien de la pallabra persa Ghazal, que significa "elegante y rápida". Pueden algamar velocidaes de 97 km/h, y caltener una velocidá de 56 km/h por un periodu enllargáu. Atópase nes praderíes de les sabanes d'África, anque tamién nel sudoeste d'Asia. Viven en rebañaos y son animales herbívoros. Axuntar en fataos esvalixaos que pueden contener dellos miles d'individuos. Pa sobrevivir en campu abierto, tienen de tar sollertes tol tiempu. Anque de cutiu échense, nun duermen más d'una hora al día, en curtios periodos de cinco minutos o menos. Les gaceles viven en grupos de miles d'individuos que se caltienen alerta, pos nun duermen mientres periodos bien llargos.
Ar gazelenned zo bronneged mistr ha prim a vev e stepennoù, dezerzhioù pe savanennoù Afrika hag Azia.
En abeg da cheñchamantoù er rummatadur n'emañ ket ken an holl c'hazelenned er genad Gazella evel ma oant.
3 genad zo bremañ : Gazella, Eudorcas ha Nanger.
Ouzhpenn da se e vez roet an anv gazelenn da loened all ivez evel ar springbok.
E-touez ar spesadoù gazelenned emañ :
...
Ar gazelenned zo bronneged mistr ha prim a vev e stepennoù, dezerzhioù pe savanennoù Afrika hag Azia.
Una gasela és tipus de bòvid del gènere Gazella. Viuen actualment a les praderies més aviat seques d'Àfrica i del sud-oest d'Àsia. Són animals remugants de dimensions mitjanes o petites. La més alta fins a la creu és la gasela dama (90 cm). El cos és esvelt i cobert d'un pelatge curt i amb les potes primes. Els ulls són relativament grossos. Els dos sexes tenen banyes (excepte en la gasela persa) però les del mascle són més grosses i anellades. Acostumen a tenir costums nocturns. Totes les espècies existents estan amenaçades d'extinció en major o menor grau, especialment des que es cacen a bord de vehicles.
Entre el Pliocè i el Plistocè hi hagué gaseles a Euràsia que foren caçades pels homes del paleolític, com per exemple la menuda Gazella borbonica.
Gaseles extintes són:
Una gasela és tipus de bòvid del gènere Gazella. Viuen actualment a les praderies més aviat seques d'Àfrica i del sud-oest d'Àsia. Són animals remugants de dimensions mitjanes o petites. La més alta fins a la creu és la gasela dama (90 cm). El cos és esvelt i cobert d'un pelatge curt i amb les potes primes. Els ulls són relativament grossos. Els dos sexes tenen banyes (excepte en la gasela persa) però les del mascle són més grosses i anellades. Acostumen a tenir costums nocturns. Totes les espècies existents estan amenaçades d'extinció en major o menor grau, especialment des que es cacen a bord de vehicles.
Gazeller er antiloper, der hører til slægterne Gazella, Eudorcas og Nanger. Disse blev oprindeligt regnet som én slægt, men nyere undersøgelser har placeret dem i de tre slægter. Desuden bruges betegnelsen gazelle om blandt andet om nært beslægtede arter som springbukken, girafgazellen og arter af slægten Procapra.[1]
Gazeller er kendt som hurtige dyr. Hastigheder på næsten 100 km/t er målt for Dorcas gazellen,[2] for springbukken er målt 88 km/t,[3] mens der for thomsongazeller (Eudorcas thomsonii) er målt hastigheder op til 70 km/t.[4] Gazellerne lever i både Afrika, Centralasien og Arabien. I Afrika lever de fleste på savannerne nord for ækvator, men enkelte arter lever længere mod syd.[5]
Gazeller er antiloper, der hører til slægterne Gazella, Eudorcas og Nanger. Disse blev oprindeligt regnet som én slægt, men nyere undersøgelser har placeret dem i de tre slægter. Desuden bruges betegnelsen gazelle om blandt andet om nært beslægtede arter som springbukken, girafgazellen og arter af slægten Procapra.
Gazeller er kendt som hurtige dyr. Hastigheder på næsten 100 km/t er målt for Dorcas gazellen, for springbukken er målt 88 km/t, mens der for thomsongazeller (Eudorcas thomsonii) er målt hastigheder op til 70 km/t. Gazellerne lever i både Afrika, Centralasien og Arabien. I Afrika lever de fleste på savannerne nord for ækvator, men enkelte arter lever længere mod syd.
Mhorrs gazelle (også kaldet damagazelle).Amlal neɣ Tamlalt (Assaɣ ussnan: Gazella) d aɣersiw asuṭad yettidiren deg tneẓruft n Tefrikt n ugafa d Savana n Tefrikt d tneẓruft n unẓul utrim n Asya, Tettwassen s teẓli (ccebaḥa) d tfessi d tazla
Llant wazal n 15 n telmas n umlal ttidiren-t deg tjumma meqqren deg Tefrikt d Asya, Kra deg-sent ttidiren-t deg idurar maca amur ameqran yettidir deg tneẓrufin
Amlal ila (yesɛa) allen meqqr-it ɣezzif-it, ɣures acciwen d ileqqaqen (ama ɣer uwtem neɣ Tawtemt), asallaf-is meẓẓiy-it
Amlal neɣ Tamlalt (Assaɣ ussnan: Gazella) d aɣersiw asuṭad yettidiren deg tneẓruft n Tefrikt n ugafa d Savana n Tefrikt d tneẓruft n unẓul utrim n Asya, Tettwassen s teẓli (ccebaḥa) d tfessi d tazla
Ang isang gasel (Ingles: gazelle) ay alinman sa maraming espesye ng antilope sa genus Gazella o dating itinuturing na nabibilang dito. Ang anim na species ay kasama sa dalawang genera, Eudorcas at Nanger, na dating itinuturing na subgenera. Ang genus Procapra ay itinuturing din na isang subgenus ng Gazella, at ang mga miyembro nito ay tinutukoy din bilang mga gasel, bagaman hindi ito nakitungo sa artikulong ito. Ang mga gasel ay kilala bilang mabilis na mga hayop. Ang ilan ay maaaring tumakbo sa pagsabog bilang mataas na 100 km/h (60 mph) o tumakbo sa isang tuloy na bilis ng 50 km/h (30 mph).
Ang lathalaing ito ay isang usbong. Makatutulong ka sa Wikipedia sa nito.
Ang isang gasel (Ingles: gazelle) ay alinman sa maraming espesye ng antilope sa genus Gazella o dating itinuturing na nabibilang dito. Ang anim na species ay kasama sa dalawang genera, Eudorcas at Nanger, na dating itinuturing na subgenera. Ang genus Procapra ay itinuturing din na isang subgenus ng Gazella, at ang mga miyembro nito ay tinutukoy din bilang mga gasel, bagaman hindi ito nakitungo sa artikulong ito. Ang mga gasel ay kilala bilang mabilis na mga hayop. Ang ilan ay maaaring tumakbo sa pagsabog bilang mataas na 100 km/h (60 mph) o tumakbo sa isang tuloy na bilis ng 50 km/h (30 mph).
Gazela (Gazella) - to je szlach antilopów z rodzëznë wòłowatëch (Bovidae). Wiele jich ôrtów żëje w Africe.
Gazella es un genre de mamifèrs, de la familha dels bovids, de la sosfamilha de las antilopinae, vivant dins las estèpas d'Africa e d'Asia.
Totas las espècias d’aqueste genre son nomenadas « gasèla », mas d'autras espècias d’aqueste genre pòdon tanben portar aqueste nom.
Las espècias d’aqueste genre son d’antilòps pichons prims, agils e fòrça rapida de córrer. Unas pòdon aténher una velocitat de mai de 100 km/h[1],[2] sus una distància un centenats de mètres o córrer a una velocitat de 90 km/h[2] sus de distàncias de 30 a 80 km e tanben de mesclar a lor correguda de grands sauts. Se trapa subretot aquestas gasèlas dins las savanas africanas, sudasiaticas e al Sahara.
Son d’erbivòrs romiaires; se noirisson d'èrbas, de graminèas, de fuèlhas dels bartasses… Unas gasèlas pòdon se pasar d'aiga pendent longtemps.
Segon Catalogue of Life (12 mars 2019):
Unas espècias ancianament dins aqueste genre foguèron desplaçada en 2005[3] cap a dos autres genres, Eudorcas e Nanger :
Existís un grand nombre d'espècias reconegudas coma desaparegudas:
Gazella leptoceros (mascle)
Gasèla de Speke (femèla)
gasèla de Cuvier (femèla)
gasèla de goma (femèlas e joves)
gasèla dorcas (mascle)
gasèla de pés negres, impala (mascle)
Gazella es un genre de mamifèrs, de la familha dels bovids, de la sosfamilha de las antilopinae, vivant dins las estèpas d'Africa e d'Asia.
Totas las espècias d’aqueste genre son nomenadas « gasèla », mas d'autras espècias d’aqueste genre pòdon tanben portar aqueste nom.
Las espècias d’aqueste genre son d’antilòps pichons prims, agils e fòrça rapida de córrer. Unas pòdon aténher una velocitat de mai de 100 km/h, sus una distància un centenats de mètres o córrer a una velocitat de 90 km/h sus de distàncias de 30 a 80 km e tanben de mesclar a lor correguda de grands sauts. Se trapa subretot aquestas gasèlas dins las savanas africanas, sudasiaticas e al Sahara.
Son d’erbivòrs romiaires; se noirisson d'èrbas, de graminèas, de fuèlhas dels bartasses… Unas gasèlas pòdon se pasar d'aiga pendent longtemps.
Gʻizollar, ohular — quvushshoxlilar oilasiga mansub sut emizuvchilar urugi. Uz. 85—170 sm, yagʻrinidan balandligi 50—110 sm, shoxi erkagi va urgʻochisida (jayranning urgʻochisi shoxsiz) lirasimon, uz. 25— 80 sm. 12 (boshqa maʼlumotga qaraganda 27 ga yaqin) turi bor. Afrika, Gʻarbiy Osiyo, Markaziy, Oʻrta va Janubiy Osiyoda tarqalgan. Choʻl, dasht, oʻrmon-dasht, tekislik va togʻli hududlarda (3.5 ming m balandlikkacha) yashaydi. Oʻzbekistonda 1 tur — jayran tarqalgan. Gʻ. soni kamayib ketgan, bir qancha turi Tabiatni muhofaza qilish xalqaro ittifoqi Qizil kitobiga kiritilgan.
Misti luwichu (Misti luychu, genus Gazella) nisqakunaqa Aphrikapi, Asyapipas kawsaq huk hatun iskay ruk'anayuq, yura mikhuq ñuñuqkunam, ancha utqaylla kallpaq antilupikunam.
Kutoka Wikipedia, kamusi elezo huru
Swala ni wanyama walao manyasi katika nusufamilia Antilopinae, Aepycerotinae na Pantholopinae za familia Bovidae. Hupatikana katika maeneo yenye nyasi fupi fupi na vichaka vifupi fupi hasa kwenye maeneo mengi ya hifadhi katika Afrika. Spishi nyingine hukimbia kilometa 80 kwa saa na zina uwezo wa kuruka mita 7 hadi 8 juu akiwa kwenye kasi. Rangi yao ni ya mchanga na nyeupe kidogo kwenye koromeo na sehemu ya chini ya mkia. Maadui yao wakubwa ni simba, chatu na chui.
Ili kupata maelezo kuhusu masanduku ya uanapwa ya spishi angalia: Wikipedia:WikiProject Mammals/Article templates/doc.
Kutoka Wikipedia, kamusi elezo huru
Swala ni wanyama walao manyasi katika nusufamilia Antilopinae, Aepycerotinae na Pantholopinae za familia Bovidae. Hupatikana katika maeneo yenye nyasi fupi fupi na vichaka vifupi fupi hasa kwenye maeneo mengi ya hifadhi katika Afrika. Spishi nyingine hukimbia kilometa 80 kwa saa na zina uwezo wa kuruka mita 7 hadi 8 juu akiwa kwenye kasi. Rangi yao ni ya mchanga na nyeupe kidogo kwenye koromeo na sehemu ya chini ya mkia. Maadui yao wakubwa ni simba, chatu na chui.
Η Γαζέλα (Gazella) αποτελεί γένος Θηλαστικών της τάξης των Αρτιοδάκτυλων και της οικογένειας των Βοοειδών και της υποοικογένειας Αντιλοπίνες. Είναι λεπτόσωμη, ζωηρή και χαριτωμένη, με κέρατα ωοειδούς τομής, σε σχήμα V ή λύρας, δακτυλιωτά σε όλο τους το μήκος· εμφανίζονται και στα δύο φύλα, αλλά του θηλυκού είναι μικρότερα από του αρσενικού· χωρίς κέρατα είναι μόνο το είδος G. subgutturosa (περσική Γαζέλα). Έχει μεγάλα μάτια, που περιβάλλονται από μία ελλειπτική μαύρη κηλίδα με λευκές παρυφές· τα αυτιά είναι μακριά και οξύληκτα, το ρύγχος τριχωτό· τα πόδια της είναι ψηλά και λεπτά, με θύσανο τριχών στα γόνατα, με μικρές οπλές· η ουρά είναι κοντή.
Οι γαζέλες απαντώνται στην Ασία και την Αφρική, από την Μογγολία μέχρι τις ατλαντικές ακτές της Βόρειας Αφρικής και εξαπλώνονται σε όλη την Ανατολική και Κεντρική τροπική Αφρική. Έχουν ύψος στον ώμο 60-90 εκατοστόμετρα. Σε άγρια κατάσταση ζουν συνήθως σε αγέλες των 5-10, μερικές φορές δε μέχρι 100 ατόμων, σε αμμώδεις περιοχές. Τα κοπάδια αυτά αποτελούνται από θηλυκά και νεαρά άτομα, που συναντούν τα αρσενικά την στιγμή του ζευγαρώματος. Το τρίχωμά τους είναι ανοιχτόχρωμο καστανοκίτρινο στην ράχη, άσπρο στην κοιλιά και απόλυτα προσαρμοσμένο προς το χρώμα του αμμώδους περιβάλλοντός τους· πολλά είδη φέρουν μια οριζόντια μαύρη ταινία, που διατρέχει τις δύο πλευρές του ζώου. Οι οπλές τους είναι κατάλληλες για τον καλπασμό σε μαλακό έδαφος· τρέχουν πολύ γρήγορα, αναπτύσσοντας ταχύτητα μέχρι και 70 χιλιομέτρων την ώρα, γι' αυτό και το κυνήγι του είναι πολύ δύσκολο. Διασχίζουν μεγάλες εκτάσεις προκειμένου να βρουν τροφή και πηγές νερού. Αποτελούν αντικείμενο εντατικού κυνηγιού με την βοήθεια λαγωνικών. Το κρέας τους είναι νοστιμότατο και περιζήτητο. Η διάρκεια κύησης είναι 160 μέρες.
Το Red Data Book αναφέρει ότι το είδος G. pelzenli είναι ήδη σπάνιο και το G. leptokeros ή ριμ κινδυνεύει σοβαρά να εξαφανιστεί. Στον κατάλογο αναφέρονται ως σπάνια και υποείδη άλλων ειδών.
Υπάρχουν περίπου 12 είδη και πάνω από 50 γνωστές ποικιλίες Γαζέλας. Κυριότερα είδη είναι τα εξής.
Η Γαζέλα (Gazella) αποτελεί γένος Θηλαστικών της τάξης των Αρτιοδάκτυλων και της οικογένειας των Βοοειδών και της υποοικογένειας Αντιλοπίνες. Είναι λεπτόσωμη, ζωηρή και χαριτωμένη, με κέρατα ωοειδούς τομής, σε σχήμα V ή λύρας, δακτυλιωτά σε όλο τους το μήκος· εμφανίζονται και στα δύο φύλα, αλλά του θηλυκού είναι μικρότερα από του αρσενικού· χωρίς κέρατα είναι μόνο το είδος G. subgutturosa (περσική Γαζέλα). Έχει μεγάλα μάτια, που περιβάλλονται από μία ελλειπτική μαύρη κηλίδα με λευκές παρυφές· τα αυτιά είναι μακριά και οξύληκτα, το ρύγχος τριχωτό· τα πόδια της είναι ψηλά και λεπτά, με θύσανο τριχών στα γόνατα, με μικρές οπλές· η ουρά είναι κοντή.
வனப்புமிக்க சிறுமான் (gazelle) என்பது மறிமான் வகைகளில் உள்ள ஓர் இனமாகும். இதில் ஆறு இனங்கள் இரண்டு வகைகளைக் கொண்டு காணப்படுகின்றன.
வனப்புமிக்க சிறுமான்கள் வேகமாக ஓடும் விலங்குகளில் ஒன்றாகும். இவற்றின் உச்ச வேகத்தில் மணிக்கு 60 மைல் வேகத்தில் (97 கிலோமீட்டர்) ஓடக்கூடியது.[1]
வனப்புமிக்க சிறுமான் (gazelle) என்பது மறிமான் வகைகளில் உள்ள ஓர் இனமாகும். இதில் ஆறு இனங்கள் இரண்டு வகைகளைக் கொண்டு காணப்படுகின்றன.
வனப்புமிக்க சிறுமான்கள் வேகமாக ஓடும் விலங்குகளில் ஒன்றாகும். இவற்றின் உச்ச வேகத்தில் மணிக்கு 60 மைல் வேகத்தில் (97 கிலோமீட்டர்) ஓடக்கூடியது.
ಗೆಜೆಲ್ಉತ್ತರ ಹಾಗೂ ಪೂರ್ವ ಆಫ್ರಿಕ, ಅರೇಬಿಯ, ಇಸ್ರೇಲ್, ಸಿರಿಯ, ಮಧ್ಯ ಏಷ್ಯ, ಭಾರತದ ಮೈದಾನ ಪ್ರದೇಶಗಳಲ್ಲೆಲ್ಲ ಕಾಣಬರುವ ಒಂದು ಚೆಲುವಾದ ಜಿಂಕೆ. ಆರ್ಟಿಯೊಡಕ್ಟಿಲ ಗಣದ ಬೋವಿಡೀ ಕುಟುಂಬಕ್ಕೆ ಸೇರಿದೆ. ಗೆಜಲ್ ಎಂಬುದು ಇದರ ವೈಜ್ಞಾನಿಕ ಹೆಸರು. ಇದರಲ್ಲಿ ಸುಮಾರು 12 ಪ್ರಭೇದಗಳಿವೆ. ಗೆಜಲ್ನ ವಾಸ ಸಾಧಾರಣವಾಗಿ ಮರಗಳಿಲ್ಲದ ಬಯಲು ಪ್ರದೇಶಗಳಲ್ಲಿ. ಬಿರುಬಿಸಿಲಿನಲ್ಲಿ ಬೇಯುವ ಮರುಭೂಮಿಗಳು ಇದರ ಅಚ್ಚುಮೆಚ್ಚಿನ ನೆಲೆಗಳು.
ಗೆಜೆಲುಗಳು ಮಧ್ಯಮಗಾತ್ರದ ಚಿಗರಿಗಳು. ವಿವಿಧ ಪ್ರಭೇದಗಳ ಉದ್ದ 1-1.2 ಮೀ. ಭುಜದ ಬಳಿಯ ಎತ್ತರ 51-89 ಸೆಂಮೀ. ತೂಕ 14-75 ಕಿಗ್ರಾಂವರೆಗೆ ವ್ಯತ್ಯಾಸವಾಗುತ್ತದೆ. ಇವಕ್ಕೆ 12-14 ಸೆಂಮೀ ಉದ್ದದ ಬಾಲವಿದೆ. ದೇಹದ ಬಣ್ಣ ಗಾಢ ಕಂದಿನಿಂದ ಬೂದಿ, ಬಿಳಿಯವರೆಗೆ ವೈವಿಧ್ಯಪೂರ್ಣವಾಗಿದೆ. ಹೊಟ್ಟೆಯ ಭಾಗ ತಿಳಿಬಣ್ಣದ್ದು. ಕೆಲವು ಪ್ರಭೇದಗಳಲ್ಲಿ ಬೆನ್ನು ಮತ್ತು ಹೊಟ್ಟೆಯ ಭಾಗಗಳ ಬಣ್ಣಗಳು ಮಿಳಿತವಾಗುವಲ್ಲಿ ಗಾಢವರ್ಣದ ಒಂದು ಪಟ್ಟೆಯಿರುವುದುಂಟು. ಬಾಲದ ಬುಡ ಮತ್ತು ತೊಡೆಗಳ ಹಿಂಭಾಗಗಳು ಬೆಳ್ಳಗಿರುತ್ತವೆ. ಬಹುಪಾಲು ಪ್ರಭೇದಗಳಲ್ಲಿ ಗಂಡು ಮತ್ತು ಹೆಣ್ಣುಗಳೆರಡರಲ್ಲೂ ಒಂದೊಂದು ಜೊತೆ ಕೊಂಬುಗಳಿರುತ್ತವೆ. ಸಬ್ಗಟುರೋಸ ಎಂಬ ಪ್ರಭೇದದಲ್ಲಿ ಕೊಂಬುಗಳು ಗಂಡಿನಲ್ಲಿ ಮಾತ್ರ ಇರುತ್ತವೆ. ಕೊಂಬುಗಳ ಆಕಾರ ಲೈರ್ ವಾದ್ಯದಂತೆ: ಸರಾಸರಿ ಉದ್ದ 25-35 ಸೆಂಮೀ. ಕೆಲವು ಸಲ ಕೊಂಬುಗಳು ತಲೆಯ ಆಚೀಚೆ ಹರಡಿರುವುದು ಇಲ್ಲವೆ ಹಿಂದಕ್ಕೆ ಬಾಗಿರುವುದು ಉಂಟು. ಕೊಂಬುಗಳು ಹೇಗೇ ಇರಲಿ, ಇವುಗಳ ತುದಿ ಮಾತ್ರ ಮೇಲಕ್ಕೆ ಬಾಗಿರುತ್ತದೆ.
ಗೆಜೆಲುಗಳು ಸಾಮಾನ್ಯವಾಗಿ ಗುಂಪುಗಳಲ್ಲಿ ವಾಸಿಸುತ್ತವೆ. ಒಂದೊಂದು ಗುಂಪಿನಲ್ಲಿ 5-10 ಪ್ರಾಣಿಗಳಿರುತ್ತವೆ. ಕೆಲವು ಸಲ ನೂರಾರು ಪ್ರಾಣಿಗಳಿರುವುದೂ ಉಂಟು. ಗಿಡಮರಗಳ ಎಳೆಚಿಗುರು, ಹುಲ್ಲಿನ ಎಸಳುಗಳು ಇವುಗಳ ಮುಖ್ಯ ಆಹಾರ. ಗೆಜೆಲುಗಳು ತಮ್ಮ ಓಟದ ಸಾಮರ್ಥ್ಯಕ್ಕೆ ಹೆಸರಾಗಿವೆ. ಬಹುಶ: ಬೇಟೆಯ ಚಿರತೆ, ಗ್ರೇ ಹೌಂಡ್ ನಾಯಿ ಮತ್ತು ವಿಶೇಷ ಶಿಕ್ಷಣ ಕೊಟ್ಟು ಬೆಳೆಸಿದ ಗಿಡುಗಗಳನ್ನು ಬಿಟ್ಟರೆ ಗೆಜೆಲುಗಳೇ ಅತ್ಯಂತ ವೇಗವಾಗಿ ಓಡಬಲ್ಲ ಪ್ರಾಣಿಗಳು. ಪೂರ್ವ ಆಫ್ರಿಕದ ಥಾಮ್ಸನ್ಸ್ ಗೆಜೆಲ್ ಎಂಬುದು ಗಂಟೆಗೆ 65 ಕಿಮೀ ವೇಗದಲ್ಲಿ ಓಡಬಲ್ಲದು. ಇವುಗಳ ಸಂತಾನೋತ್ಪತ್ತಿಯ ಕಾಲ ಏಪ್ರಿಲ್-ಜೂನ್ಗಳ ಅವಧಿ. ಹುಟ್ಟಿದ ಒಂದು ವಾರದಲ್ಲೆ ಮರಿಗಳಿಗೆ ಸಾಕಷ್ಟು ಬಲ ಬಂದು ಅವು ಸ್ವತಂತ್ರ ಜೀವನ ನಡೆಸತೊಡಗುತ್ತವೆ. ಗೆಜೆಲುಗಳ ಆಯಸ್ಸು ಸುಮಾರು 10-12 ವರ್ಷಗಳು.
ಅರೇಬಿಯ ಮತ್ತು ಏಷ್ಯದ ಕೆಲವು ಭಾಗಗಳಲ್ಲಿ ಗೆಜೆಲುಗಳನ್ನು ಮಾಂಸಕ್ಕಾಗಿ ಬೇಟೆಯಾಡುತ್ತಾರೆ. ಬೇಟೆಯಲ್ಲಿ ನಾಯಿ ಮತ್ತು ಗಿಡುಗಗಳನ್ನು ಬಳಸಲಾಗುತ್ತದೆ. ಕೆಲವು ಪ್ರಭೇದಗಳ ಮಾಂಸ ಮಾತ್ರ ಬಲುರುಚಿ.
Grant's gazelle (male)
Cuvier's gazelle (female)
Thomson's gazelle (male)
Speke's gazelle (female)
Goitered gazelle (females and young)
Chinkara (female)
Dorcas gazelle (female)
Mountain gazelle (male)
Soemmerring's gazelle (females)
Slender-horned gazelle (male)
ಗೆಜೆಲ್ಉತ್ತರ ಹಾಗೂ ಪೂರ್ವ ಆಫ್ರಿಕ, ಅರೇಬಿಯ, ಇಸ್ರೇಲ್, ಸಿರಿಯ, ಮಧ್ಯ ಏಷ್ಯ, ಭಾರತದ ಮೈದಾನ ಪ್ರದೇಶಗಳಲ್ಲೆಲ್ಲ ಕಾಣಬರುವ ಒಂದು ಚೆಲುವಾದ ಜಿಂಕೆ. ಆರ್ಟಿಯೊಡಕ್ಟಿಲ ಗಣದ ಬೋವಿಡೀ ಕುಟುಂಬಕ್ಕೆ ಸೇರಿದೆ. ಗೆಜಲ್ ಎಂಬುದು ಇದರ ವೈಜ್ಞಾನಿಕ ಹೆಸರು. ಇದರಲ್ಲಿ ಸುಮಾರು 12 ಪ್ರಭೇದಗಳಿವೆ. ಗೆಜಲ್ನ ವಾಸ ಸಾಧಾರಣವಾಗಿ ಮರಗಳಿಲ್ಲದ ಬಯಲು ಪ್ರದೇಶಗಳಲ್ಲಿ. ಬಿರುಬಿಸಿಲಿನಲ್ಲಿ ಬೇಯುವ ಮರುಭೂಮಿಗಳು ಇದರ ಅಚ್ಚುಮೆಚ್ಚಿನ ನೆಲೆಗಳು.
Deero waa nooc kamid ah ugaadha , leh dib gaaban dhinacyadana laba diillimood oo madow ku leh
Ğezale, (Erebki: غزال, ġazaal) heywanê ke familya iştirınan (Bovidae) raê u dı "toynak"ê xo estê, namey inano.
Lesa yew ğezale 200-230 cm derga, 60 cm berza, dımoçıkê xo 20 cm dergo. İştiriê xo çarpazê (zey hilalê). Rengê xo mando rengê herre. Ğezale baria u zaf rındek asena , heywana de şipa. Hentê 10 serran cıwiyena, rehet bena khedi (Gazella dorcas). Babetê xoyo bin Gazello granti 100 cm derga, iştiriyê xo 75 cm estê. Seba postık u goştê xo, hetê sayderan ra yena kistene. Afrika u ğerbê Asya de çol u caanê stepan de weşiya xo ramena (cıwiyena).
Hirê babeti estê ke, cısnê Procapra miyan de morinê, u namey nê hirê babetan ki "ğezal"o.
Ğezale, (Erebki: غزال, ġazaal) heywanê ke familya iştirınan (Bovidae) raê u dı "toynak"ê xo estê, namey inano.
Lesa yew ğezale 200-230 cm derga, 60 cm berza, dımoçıkê xo 20 cm dergo. İştiriê xo çarpazê (zey hilalê). Rengê xo mando rengê herre. Ğezale baria u zaf rındek asena , heywana de şipa. Hentê 10 serran cıwiyena, rehet bena khedi (Gazella dorcas). Babetê xoyo bin Gazello granti 100 cm derga, iştiriyê xo 75 cm estê. Seba postık u goştê xo, hetê sayderan ra yena kistene. Afrika u ğerbê Asya de çol u caanê stepan de weşiya xo ramena (cıwiyena).
A gazelle is one of many antelope species in the genus Gazella /ɡəˈzɛlə/.[2] This article also deals with the seven species included in two further genera, Eudorcas and Nanger, which were formerly considered subgenera of Gazella. A third former subgenus, Procapra, includes three living species of Asian gazelles.
Gazelles are known as swift animals. Some are able to run at bursts as high as 100 km/h (60 mph) or run at a sustained speed of 50 km/h (30 mph).[3] Gazelles are found mostly in the deserts, grasslands, and savannas of Africa; but they are also found in southwest and central Asia and the Indian subcontinent. They tend to live in herds, and eat fine, easily digestible plants and leaves.
Gazelles are relatively small antelopes, most standing 60–110 cm (2–3.5 ft) high at the shoulder, and are generally fawn-colored.
The gazelle genera are Gazella, Eudorcas, and Nanger. The taxonomy of these genera is confused, and the classification of species and subspecies has been an unsettled issue. Currently, the genus Gazella is widely considered to contain about 10 species.[4] One subspecies is extinct: the Queen of Sheba's gazelle. Most surviving gazelle species are considered threatened to varying degrees. Closely related to the true gazelles are the Tibetan goa and Mongolian gazelles (species of the genus Procapra), the blackbuck of Asia, and the African springbok.
One widely familiar gazelle is the African species Thomson's gazelle (Eudorcas thomsonii), sometimes referred to as a "tommie". It is around 60 to 70 cm (24 to 28 in) in height at the shoulder and is coloured brown and white with a distinguishing black stripe. The males have long, often curved, horns. Like many other prey species, tommies exhibit a distinctive behaviour of stotting (running and jumping high before fleeing) when they are threatened by predators, such as cheetahs, lions, African wild dogs, crocodiles, hyenas, and leopards.
Gazelle is derived from French gazelle, Old French gazel, probably via Old Spanish gacel, probably from North African pronunciation of Arabic: غزال ġazāl,[5][6] Maghrebi pronunciation ġazēl.[7] To Europe it first came to Old Spanish and Old French,[7] and then around 1600 the word entered the English language.[8] The Arab people traditionally hunted the gazelle. Later appreciated for its grace, however, it became a symbol most commonly associated in Arabic literature with human female beauty.[9][10] In many countries in Northwestern Sub-Saharan Africa, the gazelle is commonly referred to as "dangelo", meaning "swift deer".[11]
The gazelle, like the antelope to which it is related, is the totem of many African families. Some examples include the Joof family of the Senegambia region,[12][13] the Bagananoa of Botswana in Southern Africa (said to be descended from the BaHurutshe),[14] and the Eraraka (or Erarak) clan of Uganda.[15] As is common in many African societies, it is forbidden for the Joof or Eraraka to kill or touch the family totem.[13][15]
One of the traditional themes of Arabic love poetry involves comparing the gazelle with the beloved, and linguists theorize ghazal, the word for love poetry in Arabic, is related to the word for gazelle.[16] It is related that the Caliph Abd al-Malik (646–705) freed a gazelle that he had captured because of her resemblance to his beloved:
O likeness of Layla, never fear!
For I am your friend, today, O wild gazelle!
Then I say, after freeing her from her fetters:
You are free for the sake of Layla, for ever![16]
The theme is found in the ancient Hebrew Song of Songs. (8:14)
Come away, my beloved,
and be like a gazelle
or like a young stag
on the spice-laden mountains.
The gazelles are divided into three genera and numerous species.[17]
Fossils of genus Gazella are found in Pliocene and Pleistocene deposits of Eurasia and Africa. The tiny Gazella borbonica is one of the earliest European gazelles, characterized by its small size and short legs. Gazelles disappeared from Europe at the start of the Ice Age, but they survived in Africa and Middle East.
Grant's gazelle (male)
Cuvier's gazelle (female)
Thomson's gazelle (male)
Speke's gazelle (female)
Goitered gazelle (females and young)
Chinkara (female)
Dorcas gazelle (female)
Mountain gazelle (male)
Soemmerring's gazelle (females)
Slender-horned gazelle (male)
A gazelle is one of many antelope species in the genus Gazella /ɡəˈzɛlə/. This article also deals with the seven species included in two further genera, Eudorcas and Nanger, which were formerly considered subgenera of Gazella. A third former subgenus, Procapra, includes three living species of Asian gazelles.
Gazelles are known as swift animals. Some are able to run at bursts as high as 100 km/h (60 mph) or run at a sustained speed of 50 km/h (30 mph). Gazelles are found mostly in the deserts, grasslands, and savannas of Africa; but they are also found in southwest and central Asia and the Indian subcontinent. They tend to live in herds, and eat fine, easily digestible plants and leaves.
Gazelles are relatively small antelopes, most standing 60–110 cm (2–3.5 ft) high at the shoulder, and are generally fawn-colored.
The gazelle genera are Gazella, Eudorcas, and Nanger. The taxonomy of these genera is confused, and the classification of species and subspecies has been an unsettled issue. Currently, the genus Gazella is widely considered to contain about 10 species. One subspecies is extinct: the Queen of Sheba's gazelle. Most surviving gazelle species are considered threatened to varying degrees. Closely related to the true gazelles are the Tibetan goa and Mongolian gazelles (species of the genus Procapra), the blackbuck of Asia, and the African springbok.
One widely familiar gazelle is the African species Thomson's gazelle (Eudorcas thomsonii), sometimes referred to as a "tommie". It is around 60 to 70 cm (24 to 28 in) in height at the shoulder and is coloured brown and white with a distinguishing black stripe. The males have long, often curved, horns. Like many other prey species, tommies exhibit a distinctive behaviour of stotting (running and jumping high before fleeing) when they are threatened by predators, such as cheetahs, lions, African wild dogs, crocodiles, hyenas, and leopards.
Gazeloj estas antilopoj de la genro Gazella, kiuj ĉefe en la savanoj de Afriko, sed ankaŭ en Azio disvastiĝis. Larĝasence oni foje ankaŭ la tutan subfamilion de la gazeloformaj nomas gazeloj.
Ĉiuj gazeloj estas rapidaj kurantoj, kiuj kapablas dum sufiĉe longa tempo daŭrigi rapidecon de 50 km/h. Ili distingas sin per svelta, gracia korpo, malalta trunko kaj plej ofte rekta dorso. La vosto ofte havas finkvaston.
La disvastiĝejo de la gazeloj ampleksas tutan Afrikon ambaŭflanke de la Saharo kaj Azion ekde Palestino kaj la Araban Duoninsulon tra norda Hindio ĝis la okcidenta Ĉinio. La vivejo ĉiam estas malfermita tereno, plej ofte gresstepo, ĉe kelkaj specioj ankaŭ dezertoj kaj duondezertoj.
La gazelinoj vivas kun siaj idoj en gregoj 10 ĝis 20 bestojn grandaj; sed la gregograndeco en la afrikaj savanoj ankaŭ povas nombri centojn aŭ eĉ milojn da unuopaj bestoj. Viraj gazeloj vivas en la unuaj vivojaroj en specifaj fraŭlogregoj, antaŭ ol ili alproprigas teritorion. Tiam ili pretendas ĉiujn inojn, kiuj eniras ilian distrikton, kiun ili defendas kontraŭ konkurantaj maskloj.
Gazeloj estas antilopoj de la genro Gazella, kiuj ĉefe en la savanoj de Afriko, sed ankaŭ en Azio disvastiĝis. Larĝasence oni foje ankaŭ la tutan subfamilion de la gazeloformaj nomas gazeloj.
Ĉiuj gazeloj estas rapidaj kurantoj, kiuj kapablas dum sufiĉe longa tempo daŭrigi rapidecon de 50 km/h. Ili distingas sin per svelta, gracia korpo, malalta trunko kaj plej ofte rekta dorso. La vosto ofte havas finkvaston.
La disvastiĝejo de la gazeloj ampleksas tutan Afrikon ambaŭflanke de la Saharo kaj Azion ekde Palestino kaj la Araban Duoninsulon tra norda Hindio ĝis la okcidenta Ĉinio. La vivejo ĉiam estas malfermita tereno, plej ofte gresstepo, ĉe kelkaj specioj ankaŭ dezertoj kaj duondezertoj.
La gazelinoj vivas kun siaj idoj en gregoj 10 ĝis 20 bestojn grandaj; sed la gregograndeco en la afrikaj savanoj ankaŭ povas nombri centojn aŭ eĉ milojn da unuopaj bestoj. Viraj gazeloj vivas en la unuaj vivojaroj en specifaj fraŭlogregoj, antaŭ ol ili alproprigas teritorion. Tiam ili pretendas ĉiujn inojn, kiuj eniras ilian distrikton, kiun ili defendas kontraŭ konkurantaj maskloj.
Las gacelas (Gazella spp.) son antílopes de tamaño medio, ágiles y de patas largas. El nombre femenino gacela viene de la palabra persa Ghazal, que significa "elegante y rápida". Pueden alcanzar velocidades de 97 km/h, y mantener una velocidad de 56 km/h por un periodo prolongado. Se las encuentra en las praderas de las sabanas de África, aunque también en el sudoeste de Asia. Viven en grandes rebaños y son animales herbívoros. Se reúnen en rebaños dispersos que pueden contener varios miles de individuos. Para sobrevivir en campo abierto, deben estar atentos todo el tiempo. Aunque a menudo se echan, no duermen más de una hora al día, en cortos períodos de cinco minutos o menos. Las gacelas viven en grupos de miles de individuos que se mantienen alerta, pues no duermen durante períodos muy largos.
El tamaño y el peso de las gacelas varían según la especie. Miden desde 50 cm a 110 cm en la cruz. Sus cuerpos miden unos 150 cm con un peso de 60 kg. Tienen patas largas y delgadas y una musculatura seca, concentradas cerca del cuerpo. Sus huesos finos son livianos con una espina dorsal muy flexible.
Su cabeza es pequeña y lleva un par de cuernos anillados, de lira, en forma de espiral, siempre más cortos y finos en las hembras. La gacela tiene pezuñas apretadas, frágiles y muy afiladas, ideales para correr. Sus pulmones están altamente desarrollados y promueven el intercambio de gases.
Tiene un consumo máximo de oxígeno de aproximadamente 380 ml / (kg · min). La cabeza es blanca y aparece enmascarada: una barra marrón (o negra para algunas especies), se inicia desde la base de los cuernos, cruza el ojo y termina entre la nariz y la boca.
Las gacelas tienen una muy buena visión (hasta 360 grados), pueden ver a un depredador a 300 metros de distancia.[1]
En las horas más calurosas del día, descansan en la sombra de los árboles. Son más activas por la mañana y al atardecer, cuando hace menos calor. Dependiendo de la especie, viven en pequeños grupos o en manadas.
Se alimentan principalmente de hierbas, brotes, hojas o plantas.
El periodo de gestación dura unos 5 o 6 meses y la época de apareamiento es de septiembre a noviembre. Las crías son escondidas en arbustos o bajo hierbas para protegerlas de sus depredadores. Tienen un promedio de vida de hasta 10 años.
Las gacelas tienen muchos depredadores naturales, como leopardos, leones, guepardos, lobos, tigres, hienas, cocodrilos y pitónidos, dependiendo de la ubicación geográfica. Las crías también puede ser cazadas por depredadores más pequeños como chacales, águilas, babuinos, caracales y rateles.
Según Mammal Species of the World el género Gazella está integrado por diez especies.[2] Otros autores consideran a las subespecies de Gazella subgutturosa, de G. dorcas, de G. gazella y de G. bennettii como especies monotípicas diferentes.[3]
Además, se han extinguido las siguientes especies:
Las gacelas (Gazella spp.) son antílopes de tamaño medio, ágiles y de patas largas. El nombre femenino gacela viene de la palabra persa Ghazal, que significa "elegante y rápida". Pueden alcanzar velocidades de 97 km/h, y mantener una velocidad de 56 km/h por un periodo prolongado. Se las encuentra en las praderas de las sabanas de África, aunque también en el sudoeste de Asia. Viven en grandes rebaños y son animales herbívoros. Se reúnen en rebaños dispersos que pueden contener varios miles de individuos. Para sobrevivir en campo abierto, deben estar atentos todo el tiempo. Aunque a menudo se echan, no duermen más de una hora al día, en cortos períodos de cinco minutos o menos. Las gacelas viven en grupos de miles de individuos que se mantienen alerta, pues no duermen durante períodos muy largos.
Gazella Antolopinae azpifamiliako Bovidae genero bat da. Ez da nahastu behar gazela terminoarekin. Izan ere izendapen honekin beste genero batzuetako animaliak ere izendatzen dira. Afrikan bizi dira eta oro har oso azkarrak dira: batzuek 80 kilometro orduko abiadura hartzeko gaitasuna dute. Taxonomia oraindik eztabaidagai dago.
Gazella Antolopinae azpifamiliako Bovidae genero bat da. Ez da nahastu behar gazela terminoarekin. Izan ere izendapen honekin beste genero batzuetako animaliak ere izendatzen dira. Afrikan bizi dira eta oro har oso azkarrak dira: batzuek 80 kilometro orduko abiadura hartzeko gaitasuna dute. Taxonomia oraindik eztabaidagai dago.
Gasellit[2][3] (Gazella) on antilooppisuku johon kuuluu 10 lajia[1]. Gasellit elävät Afrikan savanneilla, mutta niitä on tavattu myös Etu-Intiasta. Monet gasellit ovat uhanalaisia ja joitain lajeja on kuollut sukupuuttoon.
Gasellit (Gazella) on antilooppisuku johon kuuluu 10 lajia. Gasellit elävät Afrikan savanneilla, mutta niitä on tavattu myös Etu-Intiasta. Monet gasellit ovat uhanalaisia ja joitain lajeja on kuollut sukupuuttoon.
Gazella est un genre de mammifères, de la famille des bovidés, de la sous-famille des antilopinés, vivant dans les steppes d'Afrique et d'Asie.
Toutes les espèces de ce genre sont appelées « gazelle », mais d'autres espèces en dehors de ce genre portent également ce nom (voir Gazelle).
Les espèces de ce genre sont des petites antilopes élancées, agiles et très rapides à la course. Certaines peuvent atteindre une vitesse de plus de 100 km/h[1],[2] sur une distance de plusieurs centaines de mètres ou courir à une vitesse de 90 km/h[2] sur des plus longues distances allant de 30 à 80 km et ont aussi la faculté d'entrecouper leurs courses de grands bonds. On trouve la plupart de ces gazelles dans les savanes africaines, sud-asiatiques et au Sahara.
Ce sont des herbivores ruminants ; elles se nourrissent d'herbes, de graminées, de feuilles de buissons… Certaines gazelles peuvent se passer d'eau pendant un long temps.
Selon Catalogue of Life (12 mars 2019)[3] :
Certaines espèces anciennement dans ce genre ont été déplacées en 2005[4] vers deux autres genres, Eudorcas et Nanger :
Il existe de plus un grand nombre d'espèces reconnues comme disparues :
Gazella leptoceros (mâle)
Gazelle de Speke (femelle)
gazelle de Cuvier (femelle)
gazelle à goitre (femelles et jeunes)
gazelle dorcas (mâle)
gazelle à pieds noirs, impala (mâle)
Gazella est un genre de mammifères, de la famille des bovidés, de la sous-famille des antilopinés, vivant dans les steppes d'Afrique et d'Asie.
Toutes les espèces de ce genre sont appelées « gazelle », mais d'autres espèces en dehors de ce genre portent également ce nom (voir Gazelle).
Les espèces de ce genre sont des petites antilopes élancées, agiles et très rapides à la course. Certaines peuvent atteindre une vitesse de plus de 100 km/h, sur une distance de plusieurs centaines de mètres ou courir à une vitesse de 90 km/h sur des plus longues distances allant de 30 à 80 km et ont aussi la faculté d'entrecouper leurs courses de grands bonds. On trouve la plupart de ces gazelles dans les savanes africaines, sud-asiatiques et au Sahara.
Ce sont des herbivores ruminants ; elles se nourrissent d'herbes, de graminées, de feuilles de buissons… Certaines gazelles peuvent se passer d'eau pendant un long temps.
Gazella é un xénero de mamíferos artiodáctilos da familia dos bóvidos e subfamilia dos antilopinos, que comprende vaias especies de antílopes de tamaño pequeno, elegantes, áxiles e de patas longas, que viven en África e no suroeste de Asia (península Arábiga, Irán, India e Paquistán).
Moi rápidas na carreira, algunhas gacelas poden alcanzar unha velocidade de 100 km/h nunha distancia de varios centos de metros, ou correr a unha velocidade de 50 km/h en distancias máis longas. Tamén son capaces de cambiar bruscamente a súa traxectioria mediante grandes saltos.
Aliméntanse de gramíneas e outras herbas, e de follas de arbustos. Algunhas poden vivir sen auga durante un tempo considerábel.
Para sobreviviren en campo aberto, deben estaren atentas todo o tempo. Aínda que a miúdo se deitan, non dormen máis dunha hora ao día, en curtos períodos de cinco minutos ou menos.
O tamaño e o peso das gacelas varían dependendo da especie. Miden de 80 a 150 cm de lonxitufde, a súa altura na cruz oscila entre 50 e 110 cm, e o peso é de 12 a 60 kg. Esveltas e elegantes, teñen longas patas, finas e lixeiras e unha musculatura enxoita, concentrada. Os seus ósos son lixeiros, e a súa columna vertebral é moi flexíbel.
A cabeza é pequena e leva un par de cornos anelados, en forma de lira, en retortos en espiral ou rectos bien, sempre máis curtos, e máis finos nas femias. Presentan unha franxa lonxitudinal parda (ou negra nalgunhas especies), desde a base dos cornos e que, atravesando os bordos dos ollos, chegan até as fosas nasais e a boca.
As gacelas teñen pezuños pequenos, fráxiles e moi agudos, apropiados para a carreira. O sus pulmóns están moi desenvolvidos para favorecer o intercambio de gases. Posúen un VO2 max (volume de oxíxeno inspirado no esforzo) de máis de 380 ml/(kg·min).
As gacelas habitan nas rexións cálidas e secas de África e de parte do Oriente Medio e o suroeste de Asia, en sabanas, estepas ou desertos. Non súan, e a súa pelaxe (de cor crema, abrancazada ou leonada) reflicte os raios do sol. A súa urina está moi concentrada, e os seus excrementos moi secos.
Están dotadas dun impresionante sistema de arrefriamento, con centos de pequenos vasos sanguíneos a carón das paredes respirtatorias; o aire inspirado arrefría no nariz e, por tanto, o sangue que levan estes por pequenos vasos, que se fusionan despois nos que irrigan directamente o cerebro, chega alí frío.
Espelidas, as gacelas teñen moi boa vista (abarcan até os 360º grazas aos seus grandes e avultados ollos), e poden detectar un depredador a 300 m de distancia. Tamén o olfacto é agudo, e teñen bo oído. Cando están excitadas ou preocupadas, ou para disuadiren aos depredadores potenciais, efectúan uns característicos saltos, denominados en inglés stotting ou spronking, coa cabeza e as patas ríxidas, como se tiveran o corpo entalado.[1] Estes espectaculares saltos, duns 2 m en vertical, só son superados polos de Antidorcas marsupialis, que poden chegar até os 3 pou 4 m.[2]
As gacelas son máis activas á mañanciña e ao atardecer, cando vai más fresco. Nas horas máis cálisas do día, déitanse á sombra das árbores. Dependendo da especie, viven en pequenos grupos ou en mandas (de entre 5 até máis de 60 individuos), formados por femias e crías e un só macho adulto; estes rabaños-harén son, porén, de organización flutuante, e o seu tamaño pode variar de hora en hora. Xeralmente é unha femia vella a que dirixe o grupo, actuando como sentinela. Os machos vellos adoitan seren soitarios e presentan un forte comportamente territorial. En temnpos pasados, as gacelas de Thopmson congregábanse en enormes mandas, de até miloes de individupos, migrando segundo as estacións, formando rabaños mixtos con impalas e gacelas de Grant.[1]
As gacelas son fitófagas, fundamentamente herbóvoras; as herbas curtas que consomen nos seus pasteiros constitúen até o 90 % da súa dieta, e tamém con menm follas e ramiñas de varias árbores e arbustos. Adoiran beberen diariuamente pero,cando as condicións dos pasteiros son secas, poden prescindir da auga durante longos períodos de tempo, se dispoñen de herbas fresacas e sucosas.[1]
Os machos reúnense coas femias na época da reprodución. Fóra deste período formaron grupos de solteiros. Os machos adultos loitan entre eles, e o vencedor reina sobre un grupo de femias. Daquela marca o os límites do seu territorio, urinando e defecando no solo espido, e fregando as herbas e os arbustos coas olorosas secrecións das súas glándulas preorbitais. A pesar da súa aparencia fráxil, as gacelas son bastante pendenceiras e os combates entre os machos poden seren violentos.
A xestación dura de cinco a seis meses, parindo unha única cría, ás veces dúas. Estas, fráxiles e trementes sobre as súas longas patas, permanecem agochadas bentre arbustos ou herbas altas durante varios días; carentes de cheiros que as protexan dos depredadores, a súa nai vai aleitalas varias veces ao día. As femias entran novamente en celo dúas ou tres semanas despois do parto. É posíbel que algunhas teñan dúas camadas ao ano.
A lonxevidade das gacelas é duns 12 anos na natureza, chegando aos 20 en catividade.
As gacelas adultas en bo estado de saúde son moi rápidas na carreira e poden deixar atrás aos depredadores, a excepción do guepardo, o seu principal inimigo. As crías poden ser presa de numerosos cazadores, como aguias, babuínos, caracais etc., porque aínda non son capaces de correr rápido xa que son bastante torpes nas súas patas longas e finas.
Pero as gacelas enfermas, feridas ou moi vellas poden ser cazadas por leóns, leopardos, hienas pintas, licaóns, pitóns, crocodilos e até chacais.
Nalgunas zonas concretas de África a hiena pinta é o principal depredador das gacelas.[1]
Les gazelles ne sont pas très répandues dans les zoos européens, elles le sont plus dans les zoos arabes et américains, à titre d'exemple le Zoo de San Diego présente la plus grande collection de gazelles vivant en captivité au monde avec pas moins de 13 espèces.
A pesenza de gacelas non é moi frecuente nos zoolóxicos europeos, pero é habitual nos zoos árabes e americanos. Por exemplo, no Zoo de San Diego (San Diego) está a maior colección de gacelas en cativerio do mundo.
En Europa hai sobre todo grupos reprodutoros de Antidorcas marsupialis e de impalas, que teñen a vantaxe de que, pertenecentes a xéneros diferentes e monoespecíficos, non poden hibridar con outras especies de gacelas e antílopes.
As especies de gacelas que viven en medios desérticos do norte de África están extremadamente ameazadas de extinción e pouco representadas nos zoolóxicos europeos.
Nalgúns zoos europeos que albergan gacelas de Thomson e gacelas dorcas, incluíndo os parques zoolóxicos alemáns de Hannover e Leipzig, entre outros, as máis pequenas especies do xénero Gazella (en sentido amplo), comprobouse que son máis temerosas e máis agresivas en catividade e a súa aclimatación é por tanto máis delicada. A gazela dama mhorr, a chamada gacela xirafa (Litocranius walleri) e o impala (estas últimas non verdadeiras gaelas) son menos agresivas, quizais porque as femias destas especies están desprovistas de cornos.
O xénero foi establecido 1816 polo zoólogo francés Henri Marie Ducrotay de Blainville.
A especie tipo é Gazella dorecas, que fora descrita por Linneo en 1758 como Capra dorcas.
O nome científico do xénero, ao igual que nos idiomas modernos, parece que entrou a través do italiano gazelle, que provén do árabe clasico gazāl (feminino gazāla) ou do árabe magerbí gazēl.[3][4] que, á súa vez, a omou do persa ghazâl, que significa "elegante e rápida".
A taxonomía deste xénero é confusa, e a clasificación de especies e subespecies é un problema aínda sen resolver. Chegaron a considerarse até 13 especies. Estas diferenzas taxonómicas débense á discrepancias na consideración da composición dos xéneros Gazella, Eudorcas e Nanger, estes dous últimos (con tres especies cada un) antigamente foron considerados como subxéneros de Gazella.
Das especies descritas, catro extinguíronsde recentemente (Gazella rufina, G. arabica, G. bilkis e G. saudiya). A maioría das sobreviventes están consideradas como ameazada en diversos graos.
A gacela máis abundante na actualidade é a gacela de Thomson (Gacela thomsoni Günther = Eudorcas thomsonii Günther), de África Oriental, onde se coñece popularmente por thommie.[1]
Por outra parte, algúns autores tamén consideraron ao xénero Procapra como subxénero de Gazella e, por tanto, tamén denominan gacelas ás súas tres especies, as chamadas por algúns gacelas de Asia Central: P. gutturosa (gacerla mongola), P. picticaudata (gacela tibetana) e P. przewalskii (gacela de Przewalski).[5]
Estreitente relacionada coas gacelas verdaderas, ademais das especies de Procapra, son Antilope cervicapra e Antidorcas marsupialis e Arepyceros melampus, africanas.
Segundo Wilson & Reeder, o xénero Gazella está integrado acrualmente polas siguientes especies e subespecies:[6]
Porén, outros autores condideeran as especeies:[7]
Gazella é un xénero de mamíferos artiodáctilos da familia dos bóvidos e subfamilia dos antilopinos, que comprende vaias especies de antílopes de tamaño pequeno, elegantes, áxiles e de patas longas, que viven en África e no suroeste de Asia (península Arábiga, Irán, India e Paquistán).
Moi rápidas na carreira, algunhas gacelas poden alcanzar unha velocidade de 100 km/h nunha distancia de varios centos de metros, ou correr a unha velocidade de 50 km/h en distancias máis longas. Tamén son capaces de cambiar bruscamente a súa traxectioria mediante grandes saltos.
Aliméntanse de gramíneas e outras herbas, e de follas de arbustos. Algunhas poden vivir sen auga durante un tempo considerábel.
Para sobreviviren en campo aberto, deben estaren atentas todo o tempo. Aínda que a miúdo se deitan, non dormen máis dunha hora ao día, en curtos períodos de cinco minutos ou menos.
Gazel adalah sejenis antelop kecil dari subfamili Antilopinae yang terdapat di Afrika dan Asia.
Kata gazel berasal dari Bahasa Arab (غزال) /ghazal/.[1] Bahasa latin pertama diadopsi oleh bahasa Prancis dan pada tahun 1600 bahasa Inggris menyerap kata gazelle dari bahasa Prancis.[2]
|isbn=
(bantuan). Gazella de Blainville, 1816 è il genere che comprende il maggior numero di specie della sottofamiglia degli Antilopini.
A questo genere appartengono le specie di gazzelle più piccole, dal peso che si aggira sui 15-32 kg, con il corpo e le zampe snelli e il dorso diritto oppure leggermente più alto alla groppa. Le corna, presenti in genere in entrambi i sessi, hanno lunghezza variabile, e possono essere quasi diritte, oppure arcuate a forma di S, e solcate da profondi corrugamenti. Il capo è piccolo, con il muso sottile; gli occhi sono piuttosto grandi, le ghiandole facciali sono ben sviluppate e molto infossate. Il colore del mantello è in genere uguale in entrambi i sessi.
Vivono nel Nordafrica, e a San Cipriano in Medio Oriente, nell'Asia centrale e nel Subcontinente indiano, in zone desertiche o semidesertiche, steppe con erba corta o intervallate da boschi e nel folto delle macchie; la loro alimentazione è costituita da erbe, tuberi, foglie, bacche e germogli.
Le popolazioni comprendono maschi territoriali, almeno durante la stagione riproduttiva, gruppi di femmine con la prole e gruppi di maschi scapoli non territoriali. Migrano seguendo i ritmi stagionali della vegetazione e del clima, formando grosse aggregazioni di animali di ambo i sessi durante la stagione invernale o secca. I picchi riproduttivi coincidono con il fiorire della vegetazione in primavera o alle prime piogge. Si nutrono in modo misto, ma in prevalenza brucano.
Il genere Gazella comprende in tutto undici specie, sette asiatiche e quattro africane; due di esse, però, sono recentemente scomparse:
Gazella de Blainville, 1816 è il genere che comprende il maggior numero di specie della sottofamiglia degli Antilopini.
Gazella (Arabice: غزال ġazāl) est genus animalium ruminantium cornigerarum subfamiliae Antilopinarum. Hodie hoc in genere tredecim fere species comprehenduntur, sed haud pridem cunctae quoque species generum Eudorcas, Nanger et Procapra inter gazellas numerabantur. Quae omnes etiam nunc communiter "gazellae" vel dorcades appellantur.
Gazellae sunt cursores perceleres, quarum aliquae celeritates plus quam 80 chiliometrorum per horam per longum tempus sustentare possunt.[1] Inveniuntur in desertis, savannis et virectis Africae, sed etiam Orientis proximi, Asiae meridionalis mediaeque, et Indiae. Vivere solent in gregibus pascentes herbas et folia tenuia.
Haec species inter Gazellas, in duo subgenera divisae, numerantur[2]:
Gazella (Arabice: غزال ġazāl) est genus animalium ruminantium cornigerarum subfamiliae Antilopinarum. Hodie hoc in genere tredecim fere species comprehenduntur, sed haud pridem cunctae quoque species generum Eudorcas, Nanger et Procapra inter gazellas numerabantur. Quae omnes etiam nunc communiter "gazellae" vel dorcades appellantur.
Gazellae sunt cursores perceleres, quarum aliquae celeritates plus quam 80 chiliometrorum per horam per longum tempus sustentare possunt. Inveniuntur in desertis, savannis et virectis Africae, sed etiam Orientis proximi, Asiae meridionalis mediaeque, et Indiae. Vivere solent in gregibus pascentes herbas et folia tenuia.
Tikrosios gazelės (Gazella) - tikrųjų antilopių (Antilopinae) pošeimio dykaraginių (Bovidae) šeimos žinduolių gentis.
Tikrosios gazelės (Gazella) - tikrųjų antilopių (Antilopinae) pošeimio dykaraginių (Bovidae) šeimos žinduolių gentis.
Gazeles jeb gaceles, gazeļu ģints (Gazella) ir viena no dobradžu dzimtas (Bovidae) ģintīm, kas apvieno 8 mūsdienās dzīvojošas gazeļu sugas un 3 nesenā pagatnē izmirušas sugas, kā arī vairākas aizvēsturiskās sugas. Tās sastopamas Ziemeļāfrikā, Austrumāfrikā, Arābijas pussalā, Tuvajos Austrumos, Centrālāzijā un Dienvidāzijā.[1][2][3] Zinātniskais nosaukums Gazella atvasināts no persiešu valodas un latviski nozīmē "elegants un ātrs".[4]
Saskaņā ar jaunākajiem ģenētiskajiem un morfoloģiskajiem pētījumiem no gazeļu ģints (Gazella) izdalītas vairākas jaunas gazeļu ģintis, kuras kādreiz tika klasificētas kā gazeļu apakšģintis. Tās ir Āfrikas trīskrāsu gazeles (Eudorcas), Āfrikas tuksnešu gazeles (Nanger) un stepju gazeles (Procapra).[5]
Gazeles ir samērā nelieli, eleganti pārnadži ar graciozu ķermeņa uzbūvi, garām, tievām kājām un smalkām galvām. Tēviņi nedaudz lielāki nekā mātītes. Lielākajai daļai sugu abiem dzimumiem ir ragi, lai gan tēviņiem ragi ir lielāki.[6] Izņēmums ir džeirāns (Gazella subgutturosa), kuram ragi ir tikai tēviņam.[7] Gazelēm ir raksturīgs ruds matojums, vēders gaišs, gandrīz balts, dažām sugām ir melnas detaļas, piemēram, džeirāniem ir melnas astes.[7] Lielākais ģintī ir džeirāns, kura augstums skaustā ir 80 cm,[7] salīdzinoši citām gazeļu sugām tēviņi ir apmēram 65 cm augsti.
Gazeles ir ļoti ātri dzīvnieki un īsā distancē spēj sasniegt ātrumu ap 80 km/h, toties garā distancē spēj ilgstoši skriet ar ātrumu 48 km/h.[8] Tās mājo dažādos sausos biotopos — tuksnešos, savannā un zāļainos līdzenumos ar īsu zāli. Gazeles dzīvo lielos baros un barojas ar maigākiem zālaugiem un koku lapām kā citi zālēdāji.
ģints Gazella
Gazeles jeb gaceles, gazeļu ģints (Gazella) ir viena no dobradžu dzimtas (Bovidae) ģintīm, kas apvieno 8 mūsdienās dzīvojošas gazeļu sugas un 3 nesenā pagatnē izmirušas sugas, kā arī vairākas aizvēsturiskās sugas. Tās sastopamas Ziemeļāfrikā, Austrumāfrikā, Arābijas pussalā, Tuvajos Austrumos, Centrālāzijā un Dienvidāzijā. Zinātniskais nosaukums Gazella atvasināts no persiešu valodas un latviski nozīmē "elegants un ātrs".
Gazel adalah sejenis antelop kecil daripada subfamili Antilopinae yang terdapat di Afrika dan Asia.
Jika anda melihat rencana yang menggunakan templat {{tunas}} ini, gantikanlah ia dengan templat tunas yang lebih spesifik.
Gazella is een geslacht van hoefdieren uit de onderfamilie der echte antilopen (Antilopinae). Dit geslacht omvat een groot deel van de bekende gazellen. Enkele andere soorten, die nu in de geslachten Eudorcas en Nanger worden geplaatst, werden vroeger ook in Gazella ingedeeld.
De leden van dit geslacht leven meestal in droge gebieden in noordelijk en oostelijk Afrika, Arabië en Midden-Azië, oostelijk tot Midden-China en India.
Dit geslacht omvat ongeveer tien soorten, verdeeld in een aantal groepen. De G. subgutturosa-groep is mogelijk nauwer verwant aan de Indische antilope (Antilope cervicapra) dan aan de andere gazellen, zodat de geslachtsnaam Trachelocele voor deze groep misschien weer moet worden gebruikt. De G. dorcas-groep is de kern van Gazella. De kleine G. bennetti-groep is waarschijnlijk nauwer verwant aan de subgutturosa- dan aan de dorcas-groep. Van de tien soorten is er één waarschijnlijk uitgestorven en veel andere zijn bedreigd.
Gazella is een geslacht van hoefdieren uit de onderfamilie der echte antilopen (Antilopinae). Dit geslacht omvat een groot deel van de bekende gazellen. Enkele andere soorten, die nu in de geslachten Eudorcas en Nanger worden geplaatst, werden vroeger ook in Gazella ingedeeld.
Gasellar er ei gruppe små antiloper, hovudsakleg frå slekta Gazella, som lever i Afrika og Asia. Dei er kjenneteikna av slank og smekker bygnad og ei evne til å springa raskt og hoppa høgt. Gasellar er som regel lysebrune på oversida av kroppen og kvitlege på buken. Dei kan ha eit karakteristisk mønster av lyse og mørke striper i andletet. Nokre typar gasell er springbukk, grantgasell, gerenuk og thomsongasell.
Gasellar er ei gruppe små antiloper, hovudsakleg frå slekta Gazella, som lever i Afrika og Asia. Dei er kjenneteikna av slank og smekker bygnad og ei evne til å springa raskt og hoppa høgt. Gasellar er som regel lysebrune på oversida av kroppen og kvitlege på buken. Dei kan ha eit karakteristisk mønster av lyse og mørke striper i andletet. Nokre typar gasell er springbukk, grantgasell, gerenuk og thomsongasell.
Gaseller (Gazella) er en slekt i oksefamilien som sorterer i underfamilien Antilopinae.
De kan løpe i stor hastighet (så fort som 80 km/t) i lengre perioder. Gaseller finnes for det meste i ørken, gressland og savanner i Afrika, men de finnes også i Sørvest- og Sentral-Asia, og Det indiske subkontinent. De har en tendens til å leve i flokker.
Inndeling
Inndelingen av slekten følger Faysal Bibi (2013),[1] som regner åtte arter, og E.V. Bärmann et al. (2013),[2] som regner ni. Norske navn i parentes er ikke offisielle navn, men kun beskrivelser.
Gaseller (Gazella) er en slekt i oksefamilien som sorterer i underfamilien Antilopinae.
De kan løpe i stor hastighet (så fort som 80 km/t) i lengre perioder. Gaseller finnes for det meste i ørken, gressland og savanner i Afrika, men de finnes også i Sørvest- og Sentral-Asia, og Det indiske subkontinent. De har en tendens til å leve i flokker.
Inndeling
Gazela[4] (Gazella) – rodzaj ssaka kopytnego z podrodziny antylop (Antilopinae) w rodzinie wołowatych (Bovidae).
Gazele zamieszkują północne i wschodnie tereny Afryki, zachodnią i środkową Azję oraz część Półwyspu Indyjskiego[5]. Zamieszkują przeważnie tereny bezleśne, stepy oraz pustynie. Żyją na wysokości do 6000 m n.p.m. Żyją w stadach, w zależności od gatunku liczących od kilku do kilkuset osobników. Przeważnie jednak stada liczą 5–10 sztuk. Największe wspólnoty międzygatunkowe obserwuje się jesienią, gdy małe stada łączą się ze sobą w celu odnalezienia nowych żerowisk.
Są antylopami średniej wielkości. Długość ciała 90–126 cm, długość ogona 8–23 cm, wysokość w kłębie 50–80 cm; długość rogów samców 15–43 cm, samic 6–38 cm; masa ciała 14–40 kg (samce są większe i cięższe od samic)[5]. Mają różnorodne ubarwienie boków i grzbietu, od brązowego, poprzez popielate i szare do białego. U wielu gatunków wzdłuż boków występują dwa pasy: ciemny i biały, tuż nad biało ubarwionym brzuchem. Rogi występują zarówno u samic jak i u samców. Rogi samic są mniejsze i cieńsze. Jedynym wyjątkiem są gazele dżejran, u których rogi posiadają jedynie samce. Rogi mają około 35 cm długości od nasady do czubka zaopatrzone są w zachodzące na siebie pierścieniowate zgrubienia. Kształt rogów przypomina lirę, ale może się zmieniać u różnych gatunków.
Samice rodzą przeważnie jedno, czasem dwa młode późną wiosną, od kwietnia do czerwca. Ciąża trwa około 6 miesięcy. Tydzień po urodzeniu młode są na tyle sprawne, że mogą biegać tak szybko jak osobnik dorosły.
Do rodzaju należą następujące gatunki[5][4][8]:
Gazela (Gazella) – rodzaj ssaka kopytnego z podrodziny antylop (Antilopinae) w rodzinie wołowatych (Bovidae).
Gazela é um gênero de mamíferos bovídeos que reúne pequenos antílopes da África e da Ásia, de pernas longas e chifres espiralados, presentes em ambos os sexos. As gazelas vivem em manadas e têm um temperamento nervoso e assustado. Os filhotes são muito vulneráveis contra os predadores. Quando pequenas, as gazelas não têm cheiro. Com essa vantagem, os pais escondem sua cria num pasto mais alto, dificultando a ação dos predadores. São animais extremamente velozes, podendo chegar aos 70 km/h. Têm boa visão e uma excelente audição.
"Gazela" é oriundo do árabe gazaiâ[1].
Essas são as espécies atuais reconhecidas:[2]
Espécies extintas recentemente:[2]
Gazela é um gênero de mamíferos bovídeos que reúne pequenos antílopes da África e da Ásia, de pernas longas e chifres espiralados, presentes em ambos os sexos. As gazelas vivem em manadas e têm um temperamento nervoso e assustado. Os filhotes são muito vulneráveis contra os predadores. Quando pequenas, as gazelas não têm cheiro. Com essa vantagem, os pais escondem sua cria num pasto mais alto, dificultando a ação dos predadores. São animais extremamente velozes, podendo chegar aos 70 km/h. Têm boa visão e uma excelente audição.
Gaseller (Gazella) är ett släkte i familjen slidhornsdjur.
Gaseller är spensliga och långbeniga djur. Kroppens längd ligger mellan 85 och 170 cm. Sedan tillkommer en 15 till 30 cm lång svans. Mankhöjden ligger mellan 50 och 110 cm och vikten mellan 12 och 85 kg.[1] Pälsen har på ryggen och på kroppens sidor en gulgrå till brun färg och buken är oftast vitaktig. Hos många arter finns en horisontellt svartaktig streck på varje kroppssida. Över denna linje kan det finnas en linje som är ljusare än pälsen på ryggens topp.[1]
Vanligtvis finns horn hos bägge kön men honornas horn är kortare. Bara hos arten Gazella subgutturosa har endast hanar horn. Hornen är i genomsnitt 25 till 35 cm långa. Hos vissa individer blir hornen upp till 76 cm långa.[1]
De här djuren är vanligast i Afrika (utom Madagaskar) och finns också i Asien ända fram till norra Indien och nordöstra Kina (till exempel Gazella subgutturosa). Deras habitat är savanner, öppna buskskogar och ibland även öken- och halvökenområden. Arterna vistas i låglandet och i bergstrakter upp till 5750 meter över havet.[1]
Gaseller är kända som snabba djur. De kan nå en toppfart på 80 km/tim[1] och hålla en hastighet av 50 km/tim under längre tider.[2]
Gaseller av honkön lever med sina ungar i hjordar av tio till trettio individer. Hjordar med honor vandrar genom ett område som hos Grantgasell är cirka 300 km² stort.[1] Ibland går antalet djur i en hjord upp till flera hundra individer.[2] Gaseller av hankön tillbringar sina första år i ungkarlsflockar med andra hanar eller ensam. Sedan kontrollerar varje hane ett eget territorium med alla honor som finns där och försvarar området mot andra hanar.[1]
Födans sammansättning varierar beroende på art. Några arter som Thomsongasell äter främst gräs och andra arter som Grantgasell äter huvudsakligen blad.[1]
Hos de flesta gasellerna kan honor para sig hela året men ibland är fortplantningen kopplad till regntiden. Dräktigheten varar 156 till 224 dagar och sedan föds oftast en enda unge. Honor av edmigasell och krävgasell föder ofta tvillingar. Beroende på arten väger ungen vid födelsen 1,2 till 3,0 kg. Den diar sin mor cirka två månader. Gaseller av honkön blir könsmogna vid slutet av första levnadsåret. Några honor får sin första unge först vid mitten av andra levnadsåret. Hanar är efter tre år tillräcklig stora för att etablera egna revir där de kan para sig med honorna. Med människans vård kan gaseller leva lite över 18 år.[1] Livslängden i naturen är vanligen 10 till 12 år.[2]
Det finns olika uppfattningar om det rätta antalet arter i släktet. Några zoologer delar alla 16 gaseller som tidigare ingick i släktet Gazella in i tre släkten (Gazella, Eudorcas och Nanger).[3] De visas här som undersläkten.
Gaseller (Gazella) är ett släkte i familjen slidhornsdjur.
Ceylan ya da gazal,[1] boynuzlugiller (Bovidae) familyasından Gazella cinsini oluşturan çift toynaklılara verilen ad.
Uzunluğu 100-130, yüksekliği 60, kuyruğu 20 cm'dir. Boynuzları yay biçiminde, gözleri iridir. Rengi toprak rengine benzer. İnce ve güzel görünüşlü , çevik bir hayvandır. 10 yıl kadar yaşar, kolay evcilleşir (Gazella dorcas). Bunun bir başka türü olan Gazello granti nin yüksekliği 100, boynuzları 75 cm'dir. Eti ve derisi için avlanır. Afrika ve batı Asya'da çöl ve bozkırlarda yaşar.
Procapra cinsi içinde sınıflandırılan üç türe de ceylan adı verilir.
Ceylan ya da gazal, boynuzlugiller (Bovidae) familyasından Gazella cinsini oluşturan çift toynaklılara verilen ad.
Uzunluğu 100-130, yüksekliği 60, kuyruğu 20 cm'dir. Boynuzları yay biçiminde, gözleri iridir. Rengi toprak rengine benzer. İnce ve güzel görünüşlü , çevik bir hayvandır. 10 yıl kadar yaşar, kolay evcilleşir (Gazella dorcas). Bunun bir başka türü olan Gazello granti nin yüksekliği 100, boynuzları 75 cm'dir. Eti ve derisi için avlanır. Afrika ve batı Asya'da çöl ve bozkırlarda yaşar.
Газелі є стрункими і довгоногими тваринами. Довжина їх тіла залежно від виду становить від 85 до 170 см, довжина хвоста — від 15 до 30 см. Висота у загривку становить від 50 до 110 см, вага — від 12 до 85 кг. Шерсть у газелей зустрічається на верхній частині тіла і з боків і забарвлена вона у відтінки від жовто-сірого до коричневого. Нижня частина тіла як правило білого кольору. У багатьох видів по тілу простягається чорна смужка, що супроводжується світлою смужкою, що розташована зверху.
У більшості видів роги носять обидві статі, у самок вони менші в розмірах і більш крихкі. Єдиним виключенням є джейран, у якого роги носять тільки самці. Довжина рогів в середньому становить близько 30 см.
Ареал газелей охоплює Африку (за винятком Мадагаскара) і великі частини Азії, що тягнуться від Аравійського півострова до північної Індії і північного Китаю. Їх сферою проживання є посушливі відкриті місцевості, як правило степу. Деякі види мешкають у пустелях і напівпустелях.
Жіночі особини газелей живуть разом з потомством у невеликих стадах величиною від десяти до тридцяти особин. У деяких випадках величина стада може складати і сотні, і навіть тисячі особин, що іноді трапляється в африканських саванах. Самці газелей після досягнення певного віку утворюють окремі стада холостяків, перш ніж завойовують власні ділянки. Після цього вони претендують на будь-яку самку, що з'являється на їх ділянці, яку вони захищають від самців-суперників.
Всі газелі є швидкими бігунами, які довгий час можуть підтримувати швидкість близько 50 км/год. Газель Томсона відома навіть тим, що може досягати швидкості близько 80 км/год. Газелі — травоїдні тварини, що харчуються різними травами та іншими рослиними.
У рід газелей входять 17 видів:
Linh dương Gazelle, danh pháp khoa học: Gazella, là tên gọi chung cho nhiều loài linh dương thuộc chi chi Gazella, họ Bovidae, bộ Artiodactyla. Tên gọi gazelle bắt nguồn tiếng Ả Rập, tên gọi غزال ġazāl. 6 loài thuộc hai chi Eudorcas và Nanger, trước đây từng được xem xét là phân chi của chi Gazella. Chi Procapra cũng từng được xét là phân chi của Gazella, và các thành viên thuộc chi này cũng được gọi là linh dương gazelle, mặc dù chúng không được đề cập trong bài viết này.
Linh dương Gazelle là một động vật nhanh nhẹn, một số con linh dương có thể tăng tốc lên tới 60 mph (97 km/h), hoặc chạy ở một tốc độ duy trì bền bỉ lên đến 30 mph (48 km/h). Linh dương này chủ yếu được tìm thấy trong vùng sa mạc, đồng cỏ, và thảo nguyên châu Phi, nhưng chúng cũng được tìm thấy ở phía Tây Nam và Trung Á, và tiểu lục địa Ấn Độ. Chúng có xu hướng sống theo bầy đàn và sẽ ăn ít đối với những cây dễ tiêu hóa và lá. Linh dương Gazel khá nhỏ, hầu hết khi đứng chúng cao đến 2-3,5 ft (61–110 cm) cao đến vai.
Các chi linh dương là Gazella, Eudorcas, và Nanger. Phân loại các chi là một trong những tranh cãi và phân loài là một vấn đề bất ổn. Có sự liên quan chặt chẽ liên quan đến linh dương thật sự là linh dương Tây Tạng và Linh dương Mông Cổ (các loài thuộc chi Procapra), các loài Blackbuck của châu Á, và Springbok ở châu Phi. Một con linh dương quen thuộc phổ biến của loài này là con linh dương châu Phi thuộc loài linh dương Thomson (Eudorcas thomsoni) chúng khoảng 60 đến 80 cm (24–31 in) chiều cao ở vai và có màu nâu và màu trắng với một sọc đen phân biệt. Con đực có dài, thường có sừng cong.
Chúng có thể bị đe dọa bởi những kẻ săn mồi tốc độ, như Loài báo săn. Trên khoảng không gian rộng lớn ở các đồng cỏ, loài linh dương Gazelle có thể chạy với vận tốc 70 km/h. Mặc dù có tốc độ chạy nhanh như vậy, nhưng linh dương Gazelle vẫn phải đối mặt với những mối đe dọa đến từ loài báo săn bởi linh dương là món ăn báo yêu thích nhất. Đối với những con báo, khoảng cách lý tưởng nhất để bắt con mồi là 50 met, nhưng nó phải xuất phát khi con mồi cách khoảng 80 met. Điều may mắn cho những con linh dương là chúng có giác quan rất nhạy và phản ứng cơ thể rất nhanh nhẹn mỗi khi biết mình bị tấn công. Trong quá trình rượt đuổi, linh dương thường hay thay đổi hướng chạy khiến kẻ săn mồi luôn gặp khó khăn.[1] Ngoài ra chúng có thể bị tấn công bởi diều ăn rắn (đối với những con bê con).
Ngày nay, người ta đã nhân bản thành công linh dương trong tử cung dê. Bốn con linh dương Mông Cổ được sinh ra từ tử cung dê đã sống sót tại Sơn Đông, Trung Quốc, đánh dấu ca nhân bản linh dương Gazelle - dê đầu tiên trên thế giới, người ta đã trích rút những tế bào cơ thể của linh dương Gazelle và cấy chúng vào tế bào nang trứng của dê, sau khi các gene của dê đã được loại bỏ. Việc này đã mở ra một con đường mới để bảo tồn các giống loài quý hiếm. Linh dương Gazelle Mông Cổ là một nhánh tiến hoá khác của dê đang sinh sống ở Trung Quốc.[2]
Nhóm linh dương Gazelle trước được phân thành 1 chi Gazella, về sau tách riêng để lập thành 2 chi nữa là Eudorcas và Nanger.
Linh dương Gazelle được nhắc đến trong văn hóa, Thủ đô Abu Dhabi của Các Tiểu vương quốc Ả Rập Thống nhất (UAE) được đặt tên có nghĩa là Cha của linh dương Gazelle. Công ty Reebok xuất xứ từ tiếng Afrikaans phiên âm của rhebok, là một loài linh dương châu Phi mà còn được biết đến với tên gọi là linh dương Gazelle. Loài Linh dương Impala, impala có nguồn gốc từ tiếng Zulu nghĩa là linh dương Gazelle.
Linh dương Gazelle, danh pháp khoa học: Gazella, là tên gọi chung cho nhiều loài linh dương thuộc chi chi Gazella, họ Bovidae, bộ Artiodactyla. Tên gọi gazelle bắt nguồn tiếng Ả Rập, tên gọi غزال ġazāl. 6 loài thuộc hai chi Eudorcas và Nanger, trước đây từng được xem xét là phân chi của chi Gazella. Chi Procapra cũng từng được xét là phân chi của Gazella, và các thành viên thuộc chi này cũng được gọi là linh dương gazelle, mặc dù chúng không được đề cập trong bài viết này.
Gazella Blainville, 1816
ВидыГазе́ли[1] (лат. Gazella) — род парнокопытных млекопитающих из подсемейства настоящих антилоп семейства полорогих[2]. Газели распространены прежде всего в саваннах Африки, а также в Азии. Слово газель происходит от арабского ghazal.
Газели являются стройными и длинноногими животными. Длина их тела в зависимости от вида составляет от 85 до 170 см, длина хвоста — от 15 до 30 см. Высота в холке насчитывает от 50 до 110 см, вес — от 12 до 85 кг. Шерсть у газелей встречается на верхней части тела и по бокам и окрашена она в оттенки от жёлто-серого до коричневого. Нижняя часть тела, как правило, белого цвета. У многих видов по телу простирается чёрная полоска, сопровождающаяся расположенной сверху светлой полоской.
У большинства видов рога носят оба пола, у самок они меньшие в размерах и более хрупкие. Единственным исключением является джейран, у которого рога носят только самцы. Длина рогов в среднем составляет около 30 см.
Ареал газелей охватывает Африку (за исключением Мадагаскара) и большие части Азии, тянущиеся от Аравийского полуострова до северной Индии и северного Китая. Их сферой обитания являются засушливые открытые местности, как правило, степи. Некоторые виды обитают в пустынях и полупустынях.
Самки газелей живут вместе с потомством в небольших стадах величиной от десяти до тридцати животных. В некоторых случаях величина стада может составлять и сотни, и даже тысячи особей, что иногда случается в африканских саваннах. Самцы газелей после достижения определённого возраста образуют отдельные стада холостяков, прежде чем завоёвывают собственные участки. После этого они претендуют на любую самку, появляющуюся на их участке, который они защищают от самцов-соперников.
Все газели являются быстрыми бегунами, которые долгое время могут поддерживать скорость около 50 км/ч. Газель Томсона известна даже тем, что может достигать скорость около 80 км/ч. Газели — травоядные животные, питающиеся различными травами и иными растениями.
Газе́ли (лат. Gazella) — род парнокопытных млекопитающих из подсемейства настоящих антилоп семейства полорогих. Газели распространены прежде всего в саваннах Африки, а также в Азии. Слово газель происходит от арабского ghazal.
瞪羚属(Gazella)是羚羊亚科的一属。瞪羚是非常敏捷的动物;以80公里/时的速度跑下来,1小时都不觉得累。大多数瞪羚生活在非洲大草原,但是也有少数生活在亚洲(例如鹅喉羚)。大多数瞪羚都是群居动物,以嫩的,容易消化的植物为食。
瞪羚属于偶蹄目,牛科。偶蹄目和奇蹄目的区别在于:偶蹄目的有2、4趾头(蹄子),而奇蹄目则有1、3或者是5趾头(蹄子)。牛科有49属59种。瞪羚属的分类有很多争议,有些专家认为瞪羚属只有12种,而有些专家认为瞪羚属有几十种。大多数专家认为瞪羚属有16种。红瞪羚(於1894年灭绝)、也门瞪羚(於1985年灭绝)和阿拉伯瞪羚(於1993年灭绝)已经灭绝,而野生的沙特瞪羚也在1993年灭绝(只有少数生活在动物园)。阿拉伯瞪羚由于灭绝得比较晚,所以在网上仍然可以看见阿拉伯瞪羚。其他瞪羚也都是濒危物种,尽管格兰羚和汤普森瞪羚很常见,但是由于分布太窄,数量仍然不是很多。
汤普森瞪羚是一个很好的例子,肩高60-80厘米,毛色为棕色和白色,身体两侧有一条黑线(见右上角的图)。雄性的角又长又弯。当瞪羚受惊吓时,瞪羚先是不紧不慢跑,然后突然跳得很高。这种行为是由阿默兹·扎哈维在研究瞪羚时发现的。
科学家曾在欧亚大陆和非洲发现过从上新世到更新世的瞪羚化石。一种小型瞪羚Gazella borbonica是迄今发现的最古老的瞪羚,分布于欧洲,具有娇小的身材和一对短腿。在冰河时期时欧洲的瞪羚全部灭绝,大多数亚洲东部地区的瞪羚也都灭绝,但是它们在非洲和西亚生存了下来。有三种瞪羚的灭绝时由人引起的:
维基共享资源中相關的多媒體資源:瞪羚属(分類) 维基物种中的分类信息:瞪羚属瞪羚属(Gazella)是羚羊亚科的一属。瞪羚是非常敏捷的动物;以80公里/时的速度跑下来,1小时都不觉得累。大多数瞪羚生活在非洲大草原,但是也有少数生活在亚洲(例如鹅喉羚)。大多数瞪羚都是群居动物,以嫩的,容易消化的植物为食。
瞪羚属于偶蹄目,牛科。偶蹄目和奇蹄目的区别在于:偶蹄目的有2、4趾头(蹄子),而奇蹄目则有1、3或者是5趾头(蹄子)。牛科有49属59种。瞪羚属的分类有很多争议,有些专家认为瞪羚属只有12种,而有些专家认为瞪羚属有几十种。大多数专家认为瞪羚属有16种。红瞪羚(於1894年灭绝)、也门瞪羚(於1985年灭绝)和阿拉伯瞪羚(於1993年灭绝)已经灭绝,而野生的沙特瞪羚也在1993年灭绝(只有少数生活在动物园)。阿拉伯瞪羚由于灭绝得比较晚,所以在网上仍然可以看见阿拉伯瞪羚。其他瞪羚也都是濒危物种,尽管格兰羚和汤普森瞪羚很常见,但是由于分布太窄,数量仍然不是很多。
汤普森瞪羚是一个很好的例子,肩高60-80厘米,毛色为棕色和白色,身体两侧有一条黑线(见右上角的图)。雄性的角又长又弯。当瞪羚受惊吓时,瞪羚先是不紧不慢跑,然后突然跳得很高。这种行为是由阿默兹·扎哈维在研究瞪羚时发现的。