Bastard Grunt

Exemplar d'Aulostomus strigosus acompanyant una mola de roncadors a les costes de l'illa de Tenerife.

El roncador^[3] o xerla roncadora^[4] (Pomadasys incisus) és una espècie de peix de la família dels hemúlids i de l'ordre dels perciformes.

Descripció

• Els mascles poden assolir els 50 cm de longitud total, tot i que la seua mida més freqüent és de 25.^[5]
• Cos oval, comprimit lateralment i més convex al dors.
• Cap gros, llarg i correspon a un terç de la llargària total corporal.
• Ulls bastant grossos.
• Boca petita, lleugerament obliqua i amb nombroses dentetes primes i llargues disposades en bandes en ambdues mandíbules. Musell cònic. La maxil·la no arriba al nivell del marge anterior de l'ull, el qual està completament amagat a sota dels ossos preorbitaris.
• Mentó amb dos porus seguits per un solc mitjà.
• Aleta dorsal amb 12 espines, 16 radis tous i una fenedura entre els radis durs i els tous.
• Aletes pectorals a la mateixa altura que les pèlviques.
• Aleta anal amb 3 espines (la 2a. espina més dura) i 12-13 radis tous.
• La caudal és escotada.
• Dors groc amb tons grisos. Ventre platejat. Taca negra a l'opercle.
• Escates moderadament ctenoides (entre 52 i 53 a la línia lateral).
• 12-14 branquiespines inferiors al primer arc branquial.
• La seua longevitat és de 7 anys.^[6][7][8][9]

Reproducció

Assoleix la talla de la primera maduresa sexual als 18,3 cm de longitud total (2,5 anys de vida)^[9] i la reproducció té lloc a l'estiu.^[10]

Alimentació

Menja petits invertebrats bentònics.^[11][7]

Paràsits

És parasitat per Lernanthropus villiersi.^[12]

Hàbitat

És un peix d'aigua marina i salabrosa, demersal, de clima subtropical (47°N-14°S, 27°W-14°E) i bastant litoral, el qual viu entre 10 i 100 m de fondària sobre fons rocallosos i sorrencs.^[5][7]

Distribució geogràfica

Es troba a la Mediterrània occidental (si més no, des d'Alacant fins a Seta -Occitània-), meridional i oriental^{[13][14][15][16][17][18][19][20][21]} (incloent-hi els Països Catalans^[22] -a les illes Balears és més abundant a la badia de Palma)^[10] i a l'Atlàntic oriental (des de l'Estret de Gibraltar fins a Angola i, probablement també, Sud-àfrica,^{[23][24][25][26][27][28][29]} incloent-hi les illes Açores,^[30] les illes Canàries, Cap Verd,^[31][32][33] São Tomé^[34][35][36] i Madeira).^{[37][38][39][7][40][41][42][43][44][45][46][47]}

Costums

• És força comú, gregari i forma esbarts molt nombrosos (de vegades, associat amb sargs i variades).^[48]
• Emet sons quan frega els ossos faringis, ja que la bufeta natatòria actua com a amplificador.^[49]

Observacions

És inofensiu per als humans^[7] i el seu interès comercial és baix, sobretot perquè la seua mida és una mica reduïda.^[9] Tot i així, es comercialitza sencer i és emprat en fresc per a ésser fregit o guisat (brous, cassoles de peix, etc.).^[9]

Referències

Bibliografia

• Anònim, 1997. Fish registrations within the museum database of the Vertebrate Section of the Royal Museum for Central Africa. MRAC, Tervuren, Bèlgica.
• Anònim, 2000. Fish collection database of the J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
• Anònim, 2001. Fish collection database of the National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes.
• Anònim, 2002. Fish collection database of the American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units.
• Crespo, J., J. Gajate i R. Ponce, 2001. Clasificación científica e identificación de nombres vernáculos existentes en la base de datos de seguimiento informático de recursos naturales oceánicos. Instituto Español de Oceanografía (Madrid)
• FAO, 1992. FAO Yearbook. Fishery statistics: catches and landings, vol. 74. FAO Fish. Series 43. 677 p.
• Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts (Estats Units), 1997.
• Moyle, P. i J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a edició, Upper Saddle River (Nova Jersey, Estats Units): Prentice-Hall. Any 2000.
• Nelson, J.: Fishes of the World, 3a edició. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
• Ricker, W.E., 1973. Russian-English dictionary for students of fisheries and aquatic biology. Fisheries Research Board of Canada, Ottawa.
• Sanches, J.G., 1989. Nomenclatura Portuguesa de organismos aquáticos (proposta para normalizaçao estatística). Publicaçoes avulsas do I.N.I.P. Núm. 14. 322 p.
• Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a edició, Londres: Macdonald. Any 1985.
• Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs

• ITIS (anglès)
• UNEP-WCMC Species Database (anglès)
• AQUATAB.NET
• NCBI (anglès)
• Encyclopedia of Life (anglès)
• Barcodes of Life (anglès)
• Plazi (anglès)
• ZipCodeZoo (anglès)

Viccionari

El roncador (Pomadasys incisus) es una especie de pez de la familia de los hemúlidos y del orden de los perciformes.

Distribución geográfica

Habita en el Mediterráneo occidental y el Atlántico oriental, desde el Estrecho de Gibraltar hasta Angola. En las Baleares abunda más en la Bahía de Palma.^[2]​^[3]​

Morfología

Los machos pueden alcanzar los 50 cm de longitud total. El cuerpo es oval y comprimido lateralmente. La cabeza es grande, larga y corresponde a un tercio de la longitud total. Los ojos son grandes. La boca es pequeña y oblicua. Presenta una hendidura en la aleta dorsal entre los radios duros y los blandos. Las aletas pectorales se encuentran a la misma altura que las pélvicas. La aleta caudal es escotada. El dorso es amarillo con tonos grises. El vientre es plateado. Tiene una mancha negra en el opérculo.^[2]​^[4]​

Hábitat

Es demersal y se mantiene cerca del litoral, hasta 50 m de profundidad,en fondos rocosos y arenosos. Puede encontrarse en cuevas con fondos de arena.^[2]​

Comportamiento

Es gregario y forma cardúmenes muy numerosos. Emite sonidos cuando roza los huesos faríngeos, de manera que la vejiga natatoria actúa como amplificador.^[5]​

Alimentación

Come invertebrados pequeños del Bentos.^[2]​

Reproducción

La reproducción ocurre en el verano.^[3]​

Referencias

Bibliografía

Pomadasys incisus Pomadasys generoko animalia da. Arrainen barruko Haemulidae familian sailkatzen da.

Banaketa

Erreferentziak

• FishBase.org

Ikus, gainera

• Pomadasys
• Haemulidae

Il Pomadasys incisus (sinonimo: Pomadasys bennetti), noto in italiano come grugnitore bastardo, è un pesce osseo marino della famiglia Haemulidae.

Distribuzione e habitat

È presente nell'Oceano Atlantico orientale lungo le coste africane ed è stato trovato, piuttosto occasionalmente, nel mar Mediterraneo, dove è noto sia dal bacino occidentale (Algeria, Tunisia, Spagna e Francia meridionali) che da quello orientale (Egitto, isole greche, Medio Oriente). Nei mari italiani è raro, ma negli ultimi anni le segnalazioni si stanno moltiplicando, dal mar Tirreno settentrionale alle acque del sud Italia e nei mari del centro Italia stanno prendendo piede al posto delle marmore^[2][3]. Vive in acque piuttosto basse sia su sabbia che su roccia, più comune nelle zone di transizione tra i due fondali.

Descrizione

Appare a prima vista simile ai pesci della famiglia Sparidae come i pagelli, lo sparaglione o l'orata ma si può distinguere per la bocca molto piccola posta in basso, il profilo dorsale molto arcuato e quello ventrale molto più rettilineo, la pinna dorsale con un'incisione mediana che separa la parte spinosa da quella molle e la pinna anale corta. Il corpo ha brillanti riflessi argentei, è marrone chiaro o giallastro con talvolta macchie scure poco visibili. Le pinne hanno colore giallo chiaro. L'opercolo branchiale ha il margine scuro. Misura al massimo 50 cm ma di solito non supera i 30.

Biologia

Vive in fitti banchi. Si ciba di invertebrati bentonici.

Come molti componenti della famiglia può emettere suoni simili a grugniti quando estratto dall'acqua.

Pesca

Viene catturato occasionalmente con lenze e sempre più frequentemente dalla spiaggia con pesca a fondo soprattutto nelle ore notturne o reti da posta, le carni sono commestibili.

Note

Bibliografia

• Louisy P., Trainito E. (a cura di) Guida all'identificazione dei pesci marini d'Europa e del Mediterraneo. Milano, Il Castello, 2006. ISBN 88-8039-472-X
• Tortonese E. Osteichthyes, Calderini, 1975
• Peter Nick PSOMADAKIS, Umberto SCACCO & Marino VACCHI (2006), Recent findings of some uncommon fishes from the central Tyrrhenian Sea, in "Cybium", 30(4): 297-304 [1].

Pomadasys incisus is een straalvinnige vissensoort uit de familie van grombaarzen (Haemulidae).^[2] De wetenschappelijke naam van de soort is voor het eerst geldig gepubliceerd in 1825 door Bowdich.

De soort staat op de Rode Lijst van de IUCN als niet bedreigd, beoordelingsjaar 2009.^[1]