dcsimg

Brief Summary ( Dutch; Flemish )

provided by Ecomare
De koornaarvis kwam algemeen in de Nederlandse kustwateren voor, maar wordt steeds zeldzamer. Het is een klein visje: maximaal 21 centimeter lang. Ze eten dierlijk plankton en kreeftachtigen. Deze vis groeit erg langzaam, behalve in de periode van juli tot oktober. Hun paaiseizoen valt in juni en juli.
license
cc-by-nc
copyright
Copyright Ecomare
provider
Ecomare
original
visit source
partner site
Ecomare

Brief Summary

provided by Ecomare
Sand-smelt was common in the Dutch coastal waters, but it is continually growing rarer. It is a small fish: maximum 21 centimeters long. It eats zooplankton and crustaceans. This fish grows very slowly throughout the year, except in the period between July and October. Its spawning season is in June and July.
license
cc-by-nc
copyright
Copyright Ecomare
provider
Ecomare
original
visit source
partner site
Ecomare

Trophic Strategy

provided by Fishbase
Littoral. Forms schools; sometimes occurs in low-salinity water. Carnivorous, feeds on small crustaceans, fish larvae (Ref. 5980).
license
cc-by-nc
copyright
FishBase
Recorder
Susan M. Luna
original
visit source
partner site
Fishbase

Morphology

provided by Fishbase
Dorsal spines (total): 7 - 9; Dorsal soft rays (total): 114; Analspines: 1; Analsoft rays: 14 - 17
license
cc-by-nc
copyright
FishBase
Recorder
Susan M. Luna
original
visit source
partner site
Fishbase

Migration

provided by Fishbase
Oceanodromous. Migrating within oceans typically between spawning and different feeding areas, as tunas do. Migrations should be cyclical and predictable and cover more than 100 km.
license
cc-by-nc
copyright
FishBase
Recorder
Rainer Froese
original
visit source
partner site
Fishbase

Life Cycle

provided by Fishbase
Spawning occurs in midsummer in English Channel and North Sea.
license
cc-by-nc
copyright
FishBase
Recorder
Susan M. Luna
original
visit source
partner site
Fishbase

Diagnostic Description

provided by Fishbase
Scales in longitudinal series 52-57. Vertebrae 46-52 (Morocco), 49-52 (the Netherlands). No pyloric appendages. A large, characteristic, brilliant silvery stripe running along flanks from head to tail, often outlined in black. No true lateral line (Ref. 232). Eye diameter same with snout length (Ref. 35388).
license
cc-by-nc
copyright
FishBase
Recorder
Susan M. Luna
original
visit source
partner site
Fishbase

Biology

provided by Fishbase
Small pelagic fishes in coastal areas and estuaries. Schooling, seasonal migrations in the Atlantic. Feeds on carnivorous small crustaceans and fish larvae (Ref. 5980). Reproduces in spring and summer (Ref. 30578).
license
cc-by-nc
copyright
FishBase
Recorder
Rainer Froese
original
visit source
partner site
Fishbase

Importance

provided by Fishbase
fisheries: subsistence fisheries; gamefish: yes
license
cc-by-nc
copyright
FishBase
Recorder
Rainer Froese
original
visit source
partner site
Fishbase

Atherina presbyter (xibiellu) ( Asturian )

provided by wikipedia AST

El xibiellu (Atherina presbyter), en dellos llugares denomináu mirlotu, merlotu, mirlotu, mirlu, mirluetu, corcón, xugla y xuriellu, ye una especie de pexe actinopterigio d'agua duce.[2][3] La so pesca escarez d'interés, namái pa pesca de subsistencia o deportiva, sobre too infantil.

Morfoloxía

Col cuerpu allargáu color plateáu, el llargor máximu descritu ye d'unos 20 cm.[4] Nel intestín nun presenten apéndices pilóricos; tienen una raya plateada grande, carauterística, brillante que cuerre a lo llargo de los lladrales de la cabeza a la cola; nun hai verdadera llinia llateral.[5]

Distribución y hábitat

Ye una especie d'agua marino o salobre, de conducta oceanódromo, que prefier la zona nerítica y peláxica.[6] Prefier les agües subtropicales de 14 ºC. Espárdese pela mariña este del océanu Atlánticu, dende les islles Britániques al norte hasta les islles Canaries, Mauritania y Cabu Verde al sur; tamién s'esparde pela metada occidental del mar Mediterraneu.[7]

Cuando son pequeños viven na zona peláxica cercana a la mariña y los estuarios. Formen bálamos, colos que realicen migraciones estacionales pel Atlánticu. Aliméntense de crustáceos pequeños carnívoros y bárabos de pexe.[8]

Reprodúcense ente primavera y branu, cuando na so migración lleguen al norte, desovando na Canal de la Mancha y nel mar del Norte.

Referencies

  1. Gon, O. (2015). «Atherina presbyter» (inglés). Llista Roxa d'especies amenazaes de la UICN 2016-3. Consultáu'l 3 de febreru de 2017.
  2. Maugé, L.A., 1990.
  3. "Atherina presbyter". En FishBase (Ranier Froese y Daniel Pauly, eds.). Consultáu en febrero de 2017. N.p.: FishBase, 2017.
  4. Billard, R., 1997.
  5. Whitehead, P.J.P., M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen y E. Tortonese (eds.), 1986.
  6. Riede, K., 2004.
  7. Cheung, W.L., R. Watson y D. Pauly, 2013.
  8. Quignard, J.-P. y A. Pras, 1986.

Enllaces esternos

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors
original
visit source
partner site
wikipedia AST

Atherina presbyter (xibiellu): Brief Summary ( Asturian )

provided by wikipedia AST

El xibiellu (Atherina presbyter), en dellos llugares denomináu mirlotu, merlotu, mirlotu, mirlu, mirluetu, corcón, xugla y xuriellu, ye una especie de pexe actinopterigio d'agua duce. La so pesca escarez d'interés, namái pa pesca de subsistencia o deportiva, sobre too infantil.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors
original
visit source
partner site
wikipedia AST

Beleg (pesk) ( Breton )

provided by wikipedia BR

Ar beleg (Atherina presbyter) a zo ur pesk mor bihan.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors
original
visit source
partner site
wikipedia BR

Joell atlàntic ( Catalan; Valencian )

provided by wikipedia CA

El joell atlàntic (Atherina presbyter) és una espècie de peix pertanyent a la família dels aterínids.[5]

Descripció

  • Pot arribar a fer 20 cm de llargària màxima.
  • Cos allargat, prim, cilíndric, amb el dors blavós o verdós, translúcid i amb puntets negres a la vora de cada escata. Ventre blanquinós i sovint brillant.
  • Presenta una línia platejada brillant i, generalment, subratllada de negre al llarg dels flancs i des del cap fins a la cua.
  • Cap i cos amb escates, les quals són cicloides, bastant grans i llises al tacte.
  • Boca petita, protràctil, amb dents petites i dirigida cap endavant.
  • El diàmetre dels ulls és similar a la longitud del musell.
  • Dues aletes dorsals ben separades: l'anterior amb diverses espines flexibles i la posterior amb una espina seguida de nombrosos radis tous.
  • Aleta anal amb una espina seguida de 14-17 radis tous.
  • Aletes pectorals situades en posició alta en relació al cos.
  • Cua forcada.
  • Nombre de vèrtebres: 46-52 al Marroc i entre 49 i 52 als Països Baixos.
  • Sense una veritable línia lateral.[6][7][8][9][10]

Reproducció

A les illes Canàries, té lloc durant l'hivern i l'inici de la primavera. En altres indrets, a la primavera i l'estiu.[7][11][12][13][14]

Alimentació

Menja animals planctònics (crustacis i larves de peixos).[7][15]

Hàbitat

És un peix d'aigua marina i salabrosa, oceanòdrom,[16] pelàgic-nerític i de clima subtropical (60°N-14°N, 26°W-17°E), el qual viu a estuaris i àrees costaneres. Realitza migracions estacionals a l'Atlàntic.[6]

Distribució geogràfica

Es troba des de Kattegat (Dinamarca) i les illes Britàniques fins a Mauritània, incloent-hi les Açores,[17] Madeira,[18][19] Cap Verd, les illes Canàries[20] i la Mediterrània occidental.[21][22][23][24][6][7][25][26][27][28][29][30][31][32][33][34][35][36][37][38][39][40]

Ús comercial

A les illes Canàries, la seua captura amb finalitats comercials està prohibida i només és legal emprar-ho com a esquer -viu o mort- en la pesca de tonyines.[7]

Confusió amb altres espècies

És similar quant a morfologia, mida i color al seitó (Engraulis encrasicolus), tot i que aqueste darrer presenta una única aleta dorsal i la boca molt grossa i en posicions inferior.[7]

Observacions

És inofensiu per als humans i la seua esperança de vida és de 4 anys.[6][41]

Referències

  1. Linnaeus, C., 1758. Systema naturæ per regna tria naturæ, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata. - pp. (1-4), 1-824. Holmiæ. (Salvius). «Enllaç».
  2. uBio (anglès)
  3. Cuvier, G., 1829. Le Règne Animal, distribué d'après son organisation, pour servir de base à l'histoire naturelle des animaux et d'introduction à l'anatomie comparée. Edition 2. Règne Animal (ed. 2) v. 2: i-xv + 1-406.
  4. Catalogue of Life (anglès)
  5. The Taxonomicon (anglès)
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 FishBase (anglès)
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 PescaBase (castellà)
  8. Billard, R., 1997. Les poissons d'eau douce des rivières de France. Identification, inventaire et répartition des 83 espèces. Lausana, Delachaux & Niestlé, 192 p.
  9. Whitehead, P.J.P., M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.), 1986. Fishes of the North-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París, França. Vols. I-III:1473 p.
  10. Muus, B.J. i J.G. Nielsen, 1999. Sea fish. Scandinavian Fishing Year Book, Hedehusene, Dinamarca. 340 p.
  11. Billard, R., 1997.
  12. Breder, C.M. i D.E. Rosen, 1966. Modes of reproduction in fishes. T.F.H. Publications, Neptune City, Nova Jersey, Estats Units. 941 p.
  13. Halbeisen, H.-W., 1988. Bestimmungsschlüssel für Fischlarven der Nordsee und angrenzender Gebiete. Ber. Inst. Meeresk. Núm. 178.
  14. Russell, F.S., 1976. The eggs and planktonic stages of British marine fishes. Academic Press, Londres. 524 p.
  15. Quignard, J.-P. i A. Pras, 1986. Atherinidae. P. 1207-1210. A: P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.). Fishes of the North-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París. Vol. 3.
  16. Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.
  17. Santos, R.S., F.M. Porteiro i J.P. Barreiros, 1997. Marine fishes of the Azores: annotated checklist and bibliography. Bulletin of the University of Azores. Supplement 1. 244 p.
  18. Wirtz, P., R. Fricke i M.J. Biscoito, 2008. The coastal fishes of Madeira Island-new records and an annotated check-list. Zootaxa 1715: 1-26.
  19. Nunes, A., 1953. Peixes da Madeira. Edição da Junta Geral do distrito Autón.
  20. Lorenzo, J.M. i J.G. Pajuelo, 1999. Age and growth of the sand smelt Atherina (Hepsetia) presbyter (Cuvier, 1829) in the Canary Islands (Central-east Atlantic). Fish. Res. 41(2):177-182.
  21. Quignard, J.-P. i J.A. Tomasini, 2000. Mediterranean fish biodiversity. Biol. Mar. Mediterr. 7(3):1-66.
  22. Mercader L., D. Lloris i J. Rucabado, 2003. Tots els peixos del Mar Català. Diagnosi i claus d'identificació. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. 350 p.
  23. Bertolini, F., U. D'Ancona, E. Padoa Montalenti, S. Ranzi, L. Sanzo, A. Sparta, E. Tortonese i M. Vialli, 1956. Uova, larve e stadi giovanili di Teleostei. Fauna Flora Golfo Napoli Monogr. 38:1-1064.
  24. Bauchot, M.-L., 1987. Poissons osseux. p. 891-1421. A W. Fischer, M.L. Bauchot i M. Schneider (eds.) Fiches FAO d'identification pour les besoins de la pêche. (rev. 1). Méditerranée et mer Noire. Zone de pêche 37. Vol. II. Commission des Communautés Européennes and FAO, Roma, Itàlia.
  25. Arias, A. i P. Drake, 1990. Estados juveniles de la ictiofauna en las caños de las salinas de la bahía de Cádiz. Instituto de Ciencias Marinas de Andalucía. CSIC.
  26. Bañon R., D. Villegas-Ríos, A. Serrano, G. Mucientes i J.C. Arronte, 2010. Marine fishes from Galicia (NW Spain): an updated checklist. Zootaxa 2667: 1-27.
  27. Bilecenoglu, M., E. Taskavak S. Mater i M. Kaya, 2002. Checklist of the marine fishes of Turkey. Zootaxa (113):1-194.
  28. Blanc, M., J.-L. Gaudet, P. Banarescu i J.-C. Hureau, 1971. European inland water fish. A multilingual catalogue. Fishing News (Books) Ltd., Londres. Gran Bretanya.
  29. Bruce, J.R., J.S. Colman i N.S. Jones, 1963. Marine fauna of the Isle of Man. Memoir Núm. 36. Liverpool University Press, Liverpool.
  30. Dieuzeide, R., M. Novella i J. Roland, 1955. Catalogue des poissons des côtes algériennes. Bull Sta d'Aqua et de Pêche de Castiglione, III (n,s) 6, 384 p. 202 fig.
  31. Kiener, A. i J. Spillman, 1979. Atherinidae. P. 576-578. A: J.C. Hureau i Th. Monod (eds.). Check-list of the fishes of the north-eastern Atlantic and of the Mediterranean (CLOFNAM). UNESCO, París. Vol. 1.
  32. Laffaille, P., E. Feunteun i J.C. Lefeuvre, 2000. Composition of fish communities in a European macrotidal salt marsh (the Mont Saint-Michel Bay, France). Estuar. Coast. Shelf Sci. 51(4):429-438.
  33. Maugé, L.A., 1990. Atherinidae. P. 604-605. A: J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.). Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, París; i UNESCO, París. Vol. 2.
  34. Minchin, D., 1987. Fishes of the Lough Hyne marine reserve. J. Fish Biol. 31:343-352.
  35. Muus, B. i P. Dahlström, 1978. Meeresfische der Ostsee, der Nordsee, des Atlantiks. BLV Verlagsgesellschaft, Munic. 244 p.
  36. Nijssen, H. i S.J. de Groot, 1974. Catalogue of fish species of the Netherlands. Beaufortia 21(285):173-207.
  37. Rogers, S.I. i R.S. Millner, 1996. Factors affecting the annual abundance and regional distribution of English inshore demersal fish populations: 1973 to 1995. ICES J. Mar. Sci. 53:1094-1112.
  38. Thiel, R., H. Cabral i M.J. Costa, 2003. Composition, temporal changes and ecological guild classification of the ichthyofaunas of large European estuaries - a comparison between the Tagus (Portugal) and the Elbe (Germany). J. Appl. Ichthyol. 19(5):330-342.
  39. Veiga, P., J. Ribeiro, J.M.S. Gonçalves i K. Erzini, 2010. Quantifying recreational shore angling catch and harvest in southern Portugal (north-east Atlantic Ocean): implications for conservation and integrated fisheries management. J. Fish Biol. 76:2216-237.
  40. Went, A.E.J., 1957. List of Irish fishes. Department of Lands, Fisheries Division, Dublín. 31 p.
  41. Whitehead, P.J.P., M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.), 1986.


Bibliografia

  • Anònim, 1997. Registres de peixos de la base de dades del Museu de la Secció de Vertebrats del Museu Reial de l'Àfrica Central. MRAC, Tervuren, Flandes, Bèlgica.
  • Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos del J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
  • Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes.
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units.
  • Bauchot, R. i M.L. Bauchot, 1978. Coefficient de condition et indice pondéral chez les téléostéens. Cybium 3(4):3-16.
  • Creech, S., 1991. An electrophoretic investigation of populations of Atherina boyeri (Risso, 1810) and Atherina presbyter (Cuvier, 1829) (Teleostei: Atherinidae): genetic evidence in support of two species. J. Fish Biol. 39(6):807-816.
  • Crespo, J., J. Gajate i R. Ponce, 2001. Clasificación científica e identificación de nombres vernáculos existentes en la base de datos de seguimiento informático de recursos naturales oceánicos. Instituto Español de Oceanografía (Madrid).
  • Kotlyar, A.N., 1984. Dictionary of names of marine fishes on the six languages. All Union Research Institute of Marine Fisheries and Oceanography, Moscou. 288 p.
  • Ricker, W.E., 1973. Russian-English dictionary for students of fisheries and aquatic biology. Fisheries Research Board of Canada, Ottawa.
  • Sanches, J.G., 1989. Nomenclatura Portuguesa de organismos aquáticos (proposta para normalizaçao estatística). Publicaçoes avulsas do I.N.I.P. Núm. 14. 322 p.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.


Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons Modifica l'enllaç a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies


license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autors i editors de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia CA

Joell atlàntic: Brief Summary ( Catalan; Valencian )

provided by wikipedia CA

El joell atlàntic (Atherina presbyter) és una espècie de peix pertanyent a la família dels aterínids.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autors i editors de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia CA

Pysgodyn Ystlys-Arian ( Welsh )

provided by wikipedia CY

Pysgodyn sy'n byw yn y môr ac sy'n perthyn i deulu'r Atherinidae ydy'r Pysgodyn Ystlys-Arian sy'n enw gwrywaidd; lluosog: pysgod ystlys-arian (Lladin: Atherina presbyter; Saesneg: Sand smelt).

Mae ei diriogaeth yn cynnwys Ewrop, Môr y Gogledd a Chefnfor yr Iwerydd ac mae i'w ganfod ym Môr y Gogledd ac arfordir Cymru.

Ar restr yr Undeb Rhyngwladol dros Gadwraeth Natur (UICN), caiff y rhywogaeth hon ei rhoi yn y dosbarth 'Heb ei gwerthuso' o ran niferoedd, bygythiad a chadwraeth gan nad oes data digonol.[1]

Gweler hefyd

Cyfeiriadau

  1. Gwefan www.marinespecies.org; adalwyd 4 Mai 2014
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Awduron a golygyddion Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia CY

Pysgodyn Ystlys-Arian: Brief Summary ( Welsh )

provided by wikipedia CY

Pysgodyn sy'n byw yn y môr ac sy'n perthyn i deulu'r Atherinidae ydy'r Pysgodyn Ystlys-Arian sy'n enw gwrywaidd; lluosog: pysgod ystlys-arian (Lladin: Atherina presbyter; Saesneg: Sand smelt).

Mae ei diriogaeth yn cynnwys Ewrop, Môr y Gogledd a Chefnfor yr Iwerydd ac mae i'w ganfod ym Môr y Gogledd ac arfordir Cymru.

Ar restr yr Undeb Rhyngwladol dros Gadwraeth Natur (UICN), caiff y rhywogaeth hon ei rhoi yn y dosbarth 'Heb ei gwerthuso' o ran niferoedd, bygythiad a chadwraeth gan nad oes data digonol.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Awduron a golygyddion Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia CY

Ährenfisch ( German )

provided by wikipedia DE

Der Ähren- oder Streifenfisch (Atherina presbyter) ist eine Art der Altweltlichen Ährenfische, die im Nordostatlantik, der Nordsee sowie im westlichen Mittelmeer anzutreffen ist.

Merkmale

Der Ährenfisch hat einen lang gestreckten und schlanken Körper und erreicht eine Körperlänge von 16 bis maximal 20 Zentimetern, wobei er mehr als viermal so lang wie hoch ist. Der spitze Kopf besitzt ein schräg nach oben weisendes, oberständiges Maul. Der Körper ist durchscheinend mit graublauem Rücken und silbrigweißen Flanken, die einen grauen Längsstreifen tragen.[1]

Die Rückenflosse ist geteilt. Die erste Rückenflosse besitzt 7 bis 8 harte Flossenstrahlen, die zweite Rückenflosse sitzt über der Analflosse und hat einen Hartstrahl und 12 bis 14 Weichstrahlen. Die Afterflosse besitzt einen harten und 14 bis 16 weiche Flossenstrahlen. Die Bauchflossen sind brustständig. Insgesamt liegen 52 bis 57 Schuppen entlang der Seitenlinie.[1]

Verbreitung

Der Ährenfisch ist im nordöstlichen Atlantik vom Kattegat über die Nordsee und Großbritannien bis nach Nordafrika sowie im westlichen Mittelmeer anzutreffen.[1][2]

Lebensweise

Ährenfische leben als Schwarmfische im küstennahen Bereich in Tiefen bis 20 Metern, wobei sie gelegentlich auch in Lagunen und in das Brackwasser von Flussmündungen eindringen. Sie sind dabei vor allem im Bereich der Oberfläche anzutreffen und ernähren sich von Fischlarven und Planktonorganismen.[1][2]

Die Fortpflanzungszeit der Fische reicht vom April bis zum Juli. Die 1,8 bis 2,0 Millimeter großen Eier werden ins Freiwasser abgegeben und verhaken sich mit feinen Fäden an Algen und Steinen. Die Larven schlüpfen mit einer Länge etwa 7 Millimetern. Das Höchstalter liegt bei etwa 4 Jahren.[1]

Belege

  1. a b c d e Andreas Vilcinskas: Fische - Mitteleuropäische Süßwasserarten und Meeresfische der Nord- und Ostsee. BLV Verlagsgesellschaft, München 2000; S. 140; ISBN 3-405-15848-6.
  2. a b Ährenfisch auf Fishbase.org (englisch)

Literatur

Weblinks

 title=
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autoren und Herausgeber von Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia DE

Ährenfisch: Brief Summary ( German )

provided by wikipedia DE

Der Ähren- oder Streifenfisch (Atherina presbyter) ist eine Art der Altweltlichen Ährenfische, die im Nordostatlantik, der Nordsee sowie im westlichen Mittelmeer anzutreffen ist.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autoren und Herausgeber von Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia DE

Sand smelt

provided by wikipedia EN

The sand smelt (Atherina presbyter) is a species of marine fish of the family Atherinidae, common in the northeastern Atlantic from the Danish straits, where it is rare, and Scotland to the Canary Islands and the western Mediterranean Sea.[1] Sand smelt are small, pelagic fishes which are found in coastal areas and in estuaries. They are a schooling species which undertake seasonal migrations in the Atlantic. They are carnivorous and prey on small crustaceans and fish larvae. Reproduction takes place in the spring and summer, in the North Sea and the English Channel spawning takes place over midsummer.[2]

Sand smelt generally live in semi-isolated populations around river estuaries.[3] A population living around the entrance to Southampton water was found to spawn in the April–June period within inshore algae beds before moving out into the deeper waters of the Solent.[3]

The small size of the sand smelt means it often unable to escape being drawn onto screens used to remove fish and weed from power station cooling water intake and in the case of the Southampton water population it was the species most commonly found on the Fawley Power Station screens.[3]

References

  1. ^ a b Gon, O. (2015). "Atherina presbyter". IUCN Red List of Threatened Species. 2015: e.T194991A13489435. doi:10.2305/IUCN.UK.2015-4.RLTS.T194991A13489435.en. Retrieved 19 November 2021.
  2. ^ Froese, Rainer; Pauly, Daniel (eds.) (2019). "Atherina presbyter" in FishBase. February 2019 version.
  3. ^ a b c Tubbs, Colin (1999). The Ecology, Conservation and History of the Solent. Packard Publishing. p. 40. ISBN 1853411167.
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors
original
visit source
partner site
wikipedia EN

Sand smelt: Brief Summary

provided by wikipedia EN

The sand smelt (Atherina presbyter) is a species of marine fish of the family Atherinidae, common in the northeastern Atlantic from the Danish straits, where it is rare, and Scotland to the Canary Islands and the western Mediterranean Sea. Sand smelt are small, pelagic fishes which are found in coastal areas and in estuaries. They are a schooling species which undertake seasonal migrations in the Atlantic. They are carnivorous and prey on small crustaceans and fish larvae. Reproduction takes place in the spring and summer, in the North Sea and the English Channel spawning takes place over midsummer.

Sand smelt generally live in semi-isolated populations around river estuaries. A population living around the entrance to Southampton water was found to spawn in the April–June period within inshore algae beds before moving out into the deeper waters of the Solent.

The small size of the sand smelt means it often unable to escape being drawn onto screens used to remove fish and weed from power station cooling water intake and in the case of the Southampton water population it was the species most commonly found on the Fawley Power Station screens.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors
original
visit source
partner site
wikipedia EN

Atherina presbyter ( Spanish; Castilian )

provided by wikipedia ES

El abichón (Atherina presbyter),[2]​ en algunos lugares denominado cabezuda, chirrete, pejerreye, piarda o sula, es una especie de pez actinopterigio de agua salada.[3]​ Su pesca carece de interés, sólo para pesca de subsistencia.[2]

Morfología

Con el cuerpo alargado color plateado, la longitud máxima descrita es de unos 20 cm.[4]​ En el intestino no presentan apéndices pilóricos; tienen una raya plateada grande, característica, brillante que corre a lo largo de los flancos de la cabeza a la cola; no hay verdadera línea lateral.[5]

Distribución y hábitat

Es una especie de agua marina o salobre, de conducta oceanódromo,[6]​ que prefiere la zona nerítica y pelágica. Prefiere las aguas subtropicales de 14 ºC.[7]​ Se distribuye por la costa este del océano Atlántico, desde las islas Británicas al norte hasta las islas Canarias, Mauritania y Cabo Verde al sur; también se distribuye por la mitad occidental del mar Mediterráneo.[2]

Cuando son pequeños haitan la zona pelágica cercana a la costa y los estuarios. Forman cardúmenes, con los que realizan migraciones estacionales por el Atlántico. Se alimenta de pequeños crustáceos carnívoros y larvas de peces.[8]

Se reproducen entre primavera y verano,[4]​ cuando en su migración llegan al norte, desovando en el canal de la Mancha y en el mar del Norte.[2]

Referencias

  1. Gon, O. (2015). «Atherina breviceps». Lista Roja de especies amenazadas de la UICN 2016-3 (en inglés). ISSN 2307-8235. Consultado el 3 de febrero de 2017.
  2. a b c d Maugé, L.A., 1990. «Atherinidae». p. 604-605. En J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post y L. Saldanha (eds.) Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, París; y UNESCO, París. Vol. 2.
  3. "Atherina presbyter". En FishBase (Rainer Froese y Daniel Pauly, eds.). Consultada en febrero de 2017. N.p.: FishBase, 2017.
  4. a b Billard, R., 1997. «Les poissons d'eau douce des rivières de France. Identification, inventaire et répartition des 83 espèces». Lausanne, Delachaux y Niestlé, 192p.
  5. Whitehead, P.J.P., M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen y E. Tortonese (eds.), 1986. «Fishes of the North-eastern Atlantic and the Mediterranean». UNESCO, París. Vols. I-III:1473 p.
  6. Riede, K., 2004. «Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081». Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemania. 329 p.
  7. Cheung, W.L., R. Watson y D. Pauly, 2013. «Signature of ocean warming in global fisheries catch» Nature 497, 365-368 (16 May 2013)
  8. Quignard, J.-P. y A. Pras, 1986. «Atherinidae». p. 1207-1210. En P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen y E. Tortonese (eds.) Fishes of the North-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París. Vol. 3.

 title=
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autores y editores de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia ES

Atherina presbyter: Brief Summary ( Spanish; Castilian )

provided by wikipedia ES

El abichón (Atherina presbyter),​ en algunos lugares denominado cabezuda, chirrete, pejerreye, piarda o sula, es una especie de pez actinopterigio de agua salada.​ Su pesca carece de interés, sólo para pesca de subsistencia.​

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autores y editores de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia ES

Abixoi handi ( Basque )

provided by wikipedia EU

Abixoi handia edo sisangre[1] (Atherina presbyter) ur gazikara eta ur gezako arraina da, Atherinidae familiakoa[2].

Ekialdeko Ozeano Atlantikoan, Danimarkako itsasertzetatik Kanarietaraino, bizi da. Bi bizkar hegal dituzte, eta albotara zilar koloreko zerrenda zabala. Sarda handitan ibiltzen da itsas ertzetan eta ibai bokaletan.[3]

Banaketa

Erreferentziak


Biologia Artikulu hau biologiari buruzko zirriborroa da. Wikipedia lagun dezakezu edukia osatuz.
(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.log.warn("Gadget "ErrefAurrebista" was not loaded. Please migrate it to use ResourceLoader. See u003Chttps://eu.wikipedia.org/wiki/Berezi:Gadgetaku003E.");});
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipediako egileak eta editoreak
original
visit source
partner site
wikipedia EU

Abixoi handi: Brief Summary ( Basque )

provided by wikipedia EU

Abixoi handia edo sisangre (Atherina presbyter) ur gazikara eta ur gezako arraina da, Atherinidae familiakoa.

Ekialdeko Ozeano Atlantikoan, Danimarkako itsasertzetatik Kanarietaraino, bizi da. Bi bizkar hegal dituzte, eta albotara zilar koloreko zerrenda zabala. Sarda handitan ibiltzen da itsas ertzetan eta ibai bokaletan.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipediako egileak eta editoreak
original
visit source
partner site
wikipedia EU

Hopeakylki ( Finnish )

provided by wikipedia FI

Hopeakylki (Atherina presbyter) on hopeakylkien heimoon kuuluva kala. Georges Cuvier kuvasi lajin vuonna 1829.[2]

Ulkonäkö ja koko

Kalalla on hopeiset silmät. Kylki näyttää vedessä sinertävältä. Hopeakylki voi elää neljän vuoden ikäiseksi ja kasvaa 20 senttimetrin mittaiseksi.[2]

Levinneisyys ja elinympäristö

Laji on levinnyt lähinnä pohjoiseen Afrikkaan ja Länsi-Eurooppaan. Joidenkin vielä kyseenalaisten havaintojen mukaan hopeakylki esiintyisi myös Aasian Turkissa.[3] Laji elää meri- ja murtovedessä.[2] Lajin uhanalaisuusluokitus on Kansainvälisen luonnonsuojeluliiton mukaan elinvoimainen.[4]

Ravinto ja elintavat

Lajin ruokalistalle kuuluu äyriäiset. Hopeakyljet kutevat keskikesällä.[2] Lajin kalat elävät matalikoissa, mutta viettävät talven syvemmissä vesissä.

Lähteet

  1. Atherina presbyter IUCN Red List of Threatened Species. International Union for Conservation of Nature, IUCN, Iucnredlist.org. (englanniksi)
  2. a b c d Atherina presbyter summary page FishBase. Viitattu 13.12.2018. (englanniksi)
  3. Country List - Atherina presbyter www.fishbase.se. Viitattu 13.12.2018.
  4. The IUCN Red List of Threatened Species IUCN Red List of Threatened Species. Viitattu 13.12.2018.
Tämä kaloihin liittyvä artikkeli on tynkä. Voit auttaa Wikipediaa laajentamalla artikkelia.
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedian tekijät ja toimittajat
original
visit source
partner site
wikipedia FI

Hopeakylki: Brief Summary ( Finnish )

provided by wikipedia FI

Hopeakylki (Atherina presbyter) on hopeakylkien heimoon kuuluva kala. Georges Cuvier kuvasi lajin vuonna 1829.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedian tekijät ja toimittajat
original
visit source
partner site
wikipedia FI

Atherina presbyter ( French )

provided by wikipedia FR

Atherina presbyter est une espèce de poissons marins du genre Atherina, appelée prêtre, trogue (Arcachon), troyne, faux éperlan, petit curé, belek bihan, prêtro, petit prêtre, prêteau, rosette, roseré, grasdeau, grado, ou kanchua[1]. À tort, Atherina presbyter est également appelé éperlan, mais aussi athérine ou joël, entrainant la confusion avec Atherina boyeri.

Répartition et habitat

Atherina presbyter est présent dans l'océan Atlantique est, entre les îles Anglo-Normandes au Nord et les îles Canaries, les îles du Cap-Vert et la Mauritanie au Sud. On le trouve également dans l'Ouest de la mer Méditerranée. Ce poisson vit dans les zones côtières, les ports et les estuaires.

Description

Atherina presbyter dépasse rarement 20 cm et vit 4 ans maximum. Ses flancs sont parcourus par une mince bande argentée. Le corps est élancé et la bouche large, à ouverture oblique, est protactile.

Il a un comportement grégaire, et s'éloigne des côtes durant l'hiver.

Alimentation

Atherina presbyter se nourrit principalement de zooplancton.

Reproduction

La reproduction a lieu au printemps et en été.

Pêche récréative

Les Atherina presbyter sont appréciées par de nombreux pêcheurs amateurs.

Synonyme

Ce taxon admet comme synonyme :

  • Hepsetia presbyter (Cuvier, 1829)

Voir aussi

Article connexe

Références taxonomiques

Notes et références

  1. Aquarium de la Rochelle, « L'athérine », sur www.aquarium-rochelle.images-en-france.fr (consulté le 20 avril 2010)
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Auteurs et éditeurs de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia FR

Atherina presbyter: Brief Summary ( French )

provided by wikipedia FR

Atherina presbyter est une espèce de poissons marins du genre Atherina, appelée prêtre, trogue (Arcachon), troyne, faux éperlan, petit curé, belek bihan, prêtro, petit prêtre, prêteau, rosette, roseré, grasdeau, grado, ou kanchua. À tort, Atherina presbyter est également appelé éperlan, mais aussi athérine ou joël, entrainant la confusion avec Atherina boyeri.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Auteurs et éditeurs de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia FR

Piarda ( Galician )

provided by wikipedia gl Galician
 src=
Piarda

A piarda ou pión (Atherina presbyter, Cuvier 1829) é un peixe mariño pertencente á familia dos Aterínidos (Atherinidae), da orde dos Ateriniformes (Atheriniformes).

O nome de piarda aplícase tamén a outras especies do mesmo xénero así como ó pión de altura (Argentina sphyraena).

Descrición

É un peixe pequeno, de ata 12 cm de lonxitude. Posúe dúas aletas dorsais, con 7-9 radios espiñosos e numerosos radios brandos; na anal, 1 espiña e 14-17 brandos.

A cor é gris prateado, cunha banda prateada, brillante, da cabeza á cola. Non posúen liña lateral.

É unha especie común nas costas europeas do Atlántico, desde os 60º Norte (Dinamarca) ata os 14º Norte (Cabo Verde e Canarias). Penetra no Mediterráneo occidental.

A piarda en Galicia

Outros sinónimos recollidos por Ríos Panisse na costa galega son os seguintes: bogón, peón, piardo, piobardo, pión. Tamén pión de baixura (en Viveiro) para diferencialo do pión de altura, Argentina sphyraena, e xerelo, xura e xurelo (en Foz, Sardiñeiro, Noia, Ribadeo, Foz, Burela).

Véxase tamén

Bibliografía

  • RÍOS PANISSE, M. Carmen: Nomenclatura de la flora y fauna marítimas de Galicia (Invertebrados y peces). Anejo 7 (1977) de Verba.

Outros artigos

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autores e editores de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia gl Galician

Piarda: Brief Summary ( Galician )

provided by wikipedia gl Galician
 src= Piarda

A piarda ou pión (Atherina presbyter, Cuvier 1829) é un peixe mariño pertencente á familia dos Aterínidos (Atherinidae), da orde dos Ateriniformes (Atheriniformes).

O nome de piarda aplícase tamén a outras especies do mesmo xénero así como ó pión de altura (Argentina sphyraena).

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autores e editores de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia gl Galician

Atherina presbyter ( Italian )

provided by wikipedia IT

Atherina presbyter nota in italiano come latterino di sabbia è un piccolo pesce di mare e di acqua salmastra appartenente alla famiglia Atherinidae.

Distribuzione e habitat

È l'unico latterino ad essere comune sulle coste europee extramediterranee. Il suo areale va dalla Danimarca e dalla Svezia meridionali allo stretto di Gibilterra. Nel mar Mediterraneo è rarissima e limitata alla parte più occidentale (Spagna e Marocco).
Il suo habitat è simile a quello dell'Atherina hepsetus ma penetra anche in acque salmastre (mai del tutto dolci) abbastanza volentieri.

Descrizione

Molto simile all'Atherina hepsetus da cui si può distinguere per le squame più grandi e l'occhio più grande.
È la più "grande" Atherina europea e sembra che possa raggiungere i 20 cm.

Alimentazione

Basata su plancton e piccoli invertebrati come le congeneri.

Biologia

Simili a quelle delle congeneri.

Bibliografia

  • Costa F. Atlante dei pesci dei mari italiani Mursia 1991 ISBN 8842510033
  • Louisy P., Trainito E. (a cura di) Guida all'identificazione dei pesci marini d'Europa e del Mediterraneo. Milano, Il Castello, 2006. ISBN 888039472X
  • Tortonese E. Osteichthyes, Calderini, 1975

 title=
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autori e redattori di Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia IT

Atherina presbyter: Brief Summary ( Italian )

provided by wikipedia IT

Atherina presbyter nota in italiano come latterino di sabbia è un piccolo pesce di mare e di acqua salmastra appartenente alla famiglia Atherinidae.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autori e redattori di Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia IT

Atherina presbyter ( Latin )

provided by wikipedia LA

Atherina presbyter est species piscium marinorum familiae Atherinadarum, frequens et longe lateque diffusa in Oceano Atlantico meridiorientali a Freto Danico ad Canarias Insulas et Mare Mediterraneum occidentale. In scholis prope superficiem habitant, hieme in aqua profundiore.

Nexus externus

Atheriniformes Haec stipula ad Atheriniformes spectat. Amplifica, si potes!
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Et auctores varius id editors
original
visit source
partner site
wikipedia LA

Atherina presbyter: Brief Summary ( Latin )

provided by wikipedia LA

Atherina presbyter est species piscium marinorum familiae Atherinadarum, frequens et longe lateque diffusa in Oceano Atlantico meridiorientali a Freto Danico ad Canarias Insulas et Mare Mediterraneum occidentale. In scholis prope superficiem habitant, hieme in aqua profundiore.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Et auctores varius id editors
original
visit source
partner site
wikipedia LA

Koornaarvis ( Dutch; Flemish )

provided by wikipedia NL

Vissen

De koornaarvis (Atherina presbyter) is een straalvinnige vis uit de familie Atherinidae. De vis kan een lengte bereiken van 20 centimeter. De hoogst geregistreerde leeftijd is 4 jaar. Deze soort wordt in het Nederlands ook wel grote koornaarvis genoemd om onderscheid te maken met de kleine koornaarvis.

Leefomgeving

De koornaarvis komt in kustwateren op het Noordelijk halfrond tussen 14 en 60°NB en 26° WL tot 17°OL. in de Atlantische Oceaan en de Middellandse Zee.

De vis was algemeen in onder meer de Noordzee en de Waddenzee.[2]

Bescherming en relatie tot de mens

De vis staat nu als bedreigd op de Nederlandse Rode Lijst en als "veilig" op de internationale Rode Lijst van de IUCN. Trends in het voorkomen van de vis worden sinds 1997 in het Grevelingenmeer en de Oosterschelde door de stichting ANEMOON bijgehouden.

Externe links

Bronnen, noten en/of referenties
  1. (en) Koornaarvis op de IUCN Red List of Threatened Species.
  2. Nijssen, H. & S.J. de Groot (1987). De vissen van Nederland. KNNV uitgeverij Utrecht
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia-auteurs en -editors
original
visit source
partner site
wikipedia NL

Koornaarvis: Brief Summary ( Dutch; Flemish )

provided by wikipedia NL

De koornaarvis (Atherina presbyter) is een straalvinnige vis uit de familie Atherinidae. De vis kan een lengte bereiken van 20 centimeter. De hoogst geregistreerde leeftijd is 4 jaar. Deze soort wordt in het Nederlands ook wel grote koornaarvis genoemd om onderscheid te maken met de kleine koornaarvis.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia-auteurs en -editors
original
visit source
partner site
wikipedia NL

Stripefisk ( Norwegian )

provided by wikipedia NO

Stripefisk (Atherina presbyter) er en fiskeart.

Den har en avlang kropp med en sølvfarget stripe langs kroppssiden og to godt adskilte ryggfinner. Den kan bli opptil 20 cm lang, men vanlig lengde er opptil 15 cm.

Stripefisk er en pelagisk stimfisk som forekommer i sjøvann og brakkvann. Den er vanlig i Nordøst-Atlanteren fra De britiske øyer og den sørlige Nordsjøen i nord til Kanariøyene, Kapp Verde og Mauritania i sør, og den forekommer også i det vestlige Middelhavet. I norske farvann er den aldri funnet.

Kilder

Eksterne lenker

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia forfattere og redaktører
original
visit source
partner site
wikipedia NO

Stripefisk: Brief Summary ( Norwegian )

provided by wikipedia NO

Stripefisk (Atherina presbyter) er en fiskeart.

Den har en avlang kropp med en sølvfarget stripe langs kroppssiden og to godt adskilte ryggfinner. Den kan bli opptil 20 cm lang, men vanlig lengde er opptil 15 cm.

Stripefisk er en pelagisk stimfisk som forekommer i sjøvann og brakkvann. Den er vanlig i Nordøst-Atlanteren fra De britiske øyer og den sørlige Nordsjøen i nord til Kanariøyene, Kapp Verde og Mauritania i sør, og den forekommer også i det vestlige Middelhavet. I norske farvann er den aldri funnet.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia forfattere og redaktører
original
visit source
partner site
wikipedia NO

Ateryna ( Polish )

provided by wikipedia POL
Commons Multimedia w Wikimedia Commons

Ateryna[3][4] (Atherina presbyter) – gatunek morskiej ryby z rodziny aterynowatych (Atherinidae).

Występowanie

Północno-wschodni Atlantyk od Cieśnin Duńskich po Wyspy Kanaryjskie oraz zachodnia część Morza Śródziemnego.

Żyje w ławicach przy powierzchni wody, jedynie zimą schodzi na większe głębokości.

Opis

Dorasta do 10-13 (maksymalnie do 20) cm długości. Ciało smukłe, wydłużone. Głowa pokryta łuskami, oczy duże. Pysk spiczasty, otwór gębowy szeroki, skierowany skośnie ku górze sięga prawie do oka. Łuski średniej wielkości, w najdłuższym szeregu wzdłuż ciała jest ich 52–57. Linia boczna niewyraźna. Płetwa grzbietowa dwudzielna, pierwsza z 6–9 cienkimi twardymi promieniami, druga – położona na wysokości płetwy odbytowej – z 1 twardym i 11 miękkimi promieniami. Płetwa ogonowa widlasto wcięta.

Grzbiet zielonkawy, brzuch srebrzyście połyskujący, wzdłuż boków biegnie srebrzysta wstęga o szerokości równej mniej więcej średnicy oka. Brzegi łusek ciemno nakrapiane. Całe ciało lekko prześwitujące.

Odżywianie

Zjada przede wszystkim skorupiaki planktonowe, oprócz tego również ikrę i larwy ryb.

Ławice ateryn często zatrzymują się i żerują przez dłuższy czas w jednym miejscu.

Rozród

Trze się od IV do VII w przybrzeżnych partiach wody, często w słonawej lub słodkiej wodzie. Ikra jest zaopatrzona w długie wyrostki czepne, dzięki którym przyczepia się do roślinności zanurzonej lub kamieni. Ateryna żyje 3–4 lat.

Przypisy

  1. Atherina presbyter, w: Integrated Taxonomic Information System (ang.).
  2. Atherina presbyter. Czerwona księga gatunków zagrożonych (IUCN Red List of Threatened Species) (ang.).
  3. Krystyna Kowalska, Jan Maciej Rembiszewski, Halina Rolik Mały słownik zoologiczny, Ryby, Wiedza Powszechna, Warszawa 1973
  4. FritzF. Terofal FritzF., ClausC. Militz ClausC., Ryby morskie, HenrykH. Garbarczyk (tłum.), EligiuszE. Nowakowski (tłum.), Warszawa: Świat Książki, 1996, ISBN 83-7129-306-2, OCLC 830127003 .

Bibliografia

  • Fritz Terofal, Claus Militz: Ryby morskie. Warszawa: Świat Książki, 1996. ISBN 83-7129-306-2.
  • Atherina presbyter. (ang.) w: Froese, R. & D. Pauly. FishBase. World Wide Web electronic publication. www.fishbase.org [dostęp 4 września 2009]
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autorzy i redaktorzy Wikipedii
original
visit source
partner site
wikipedia POL

Ateryna: Brief Summary ( Polish )

provided by wikipedia POL

Ateryna (Atherina presbyter) – gatunek morskiej ryby z rodziny aterynowatych (Atherinidae).

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autorzy i redaktorzy Wikipedii
original
visit source
partner site
wikipedia POL

Atherina presbyter ( Portuguese )

provided by wikipedia PT

Atherina presbyter G. Cuvier, 1829, conhecida pelos nomes comuns de piarda ou, na Madeira, guelro, é uma espécie de pequeno peixe pelágico nerítico pertencente à família Atherinidae, com distribuição natural no nordeste do Oceano Atlântico, desde o Categate às Canárias e Cabo Verde, e na parte ocidental do Mediterrâneo. A espécie forma cardumes que permanecem próximo da superfície em torno de baixios, por vezes em zona de água salobra, mas que se deslocam para águas mais profundas durante o inverno.[1]

Descrição

É um peixe pequeno, de até 12 cm de comprimento. Apresenta duas barbatanas dorsais, com 7-9 raios espinhosos e numerosos raios cartilagíneos. Na barbatana na anal apresenta um raio ósseos e 14-17 raios cartilagíneos. A cabeça é grande em comparação com o corpo, com grande olhos.

Trata-se de uma espécie de água salobra e marinha. Atinge os 14 cm de comprimento padrão , com base de indivíduos de sexo indeterminado.

A coloração geral do corpo é cinzento prateado, com uma banda prateada, brilhante, da cabeza à cauda. Não apresenta linha lateral.

A espécie é comum nas costas europeais do Atlântico, desde os 60º Norte (Dinamarca) até aos 14º Norte (Cabo Verde e Canárias). Penetra no Mediterrâneo ocidental.

Apesar do seu pequeno tamanho é objecto de pescaria comercial nas regiões costeiras onde ocorre, com destaque para a Madeira e Canárias, sendo considerada um peixe de bom sabor. Contudo, a maior parte das capturas destina-se à produção de isco, principalmente para utilização na pesca dos grandes pelágicos, nomeadamente do atum.

Portugal

Encontra-se presente em Portugal, onde é uma espécie nativa e ocasional.

Os seus nomes comuns são peixe-rei ou piarda.

Notas

Bibliografia

  • Ríos Panisse, M. Carmen: Nomenclatura de la flora y fauna marítimas de Galicia (Invertebrados y peces). Anejo 7 (1977) de Verba.
  • Costa F. Atlante dei pesci dei mari italiani Mursia 1991 ISBN 8842510033
  • Louisy P., Trainito E. (a cura di) Guida all'identificazione dei pesci marini d'Europa e del Mediterraneo. Milano, Il Castello, 2006. ISBN 888039472X
  • Tortonese E. Osteichthyes, Calderini, 1975

 title=
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autores e editores de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia PT

Atherina presbyter: Brief Summary ( Portuguese )

provided by wikipedia PT

Atherina presbyter G. Cuvier, 1829, conhecida pelos nomes comuns de piarda ou, na Madeira, guelro, é uma espécie de pequeno peixe pelágico nerítico pertencente à família Atherinidae, com distribuição natural no nordeste do Oceano Atlântico, desde o Categate às Canárias e Cabo Verde, e na parte ocidental do Mediterrâneo. A espécie forma cardumes que permanecem próximo da superfície em torno de baixios, por vezes em zona de água salobra, mas que se deslocam para águas mais profundas durante o inverno.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autores e editores de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia PT

Prästfisk ( Swedish )

provided by wikipedia SV

Prästfisk (Atherina presbyter) är en fisk i familjen silversidefiskar, som alla kännetecknas av att de har ett brett, silverfärgat band längs kroppssidan. Prästfisken lever längs östra Atlantkusten.[2]

Utseende

Prästfisken är en liten, avlång fisk med underbett som påminner om en sill, men den har taggstrålar i den främre ryggfenan (sillen har bara mjukstrålar). Ögat är stort. Ryggen är grönaktig, ofta med svarta prickar. Mellan ryggen och de silverfärgade sidorna och buken går en silvrigt grön strimma. [3] Den bakre ryggfenan och den avlånga analfenan har konkava kanter upptill respektive nertill.[2]

Största längd är 20 cm[3], största vikt 73 g[2].

Vanor

Arten är en kustnära stimfisk som tål brackvatten[4] och kan gå upp i flodmynningar.[3] Födan består av kräftdjur och fiskyngel. Maximala konstaterade ålder är 4 år.[4]

Fortplantning

Prästfisken leker under vår till sommar på grunt vatten, där honan lägger relativt stora ägg (upp till 2 mm) som klibbar fast vid alger.[5] De kläcks efter 1 till 2 veckor. Larverna är pelagiska.[3]

Utbredning

Utbredningsområdet sträcker sig från Kattegatt (där den är sällsynt), Brittiska öarna och längs Europas västkust ner till västra Medelhavet, Kanarieöarna, Mauritanien och Kap Verdeöarna.[4] Har anträffats vid Danmark.[2]

Referenser

  1. ^ Atherina presbyter Cuvier, 1829” (på engelska). ITIS. http://www.itis.gov/servlet/SingleRpt/SingleRpt?search_topic=TSN&search_value=166025. Läst 21 juni 2010.
  2. ^ [a b c d] Curry-Lindahl, Kai (1985). Våra fiskar : havs- och sötvattensfiskar i Norden och övriga Europa. Stockholm: Norstedts. sid. 172, 396. ISBN 91-1-844202-1
  3. ^ [a b c d] Nielsen, Lars; Svedberg, Ulf (2006). Våra fiskar. Stockholm: Prisma. sid. 160. ISBN 91-518-4572-5
  4. ^ [a b c] Froese, Rainer utgivare=Fishbase (6 april 2010). Atherina presbyter Cuvier, 1829 Sand smelt” (på engelska). http://www.fishbase.org/summary/speciessummary.php?id=45. Läst 21 juni 2010.
  5. ^ Muus, Bent J; Nielsen, Jørgen G; Svedberg, Ulf (1999). Havsfisk och fiske i Nordvästeuropa. Stockholm: Prisma. sid. 148. ISBN 91-518-3505-3
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia författare och redaktörer
original
visit source
partner site
wikipedia SV

Prästfisk: Brief Summary ( Swedish )

provided by wikipedia SV

Prästfisk (Atherina presbyter) är en fisk i familjen silversidefiskar, som alla kännetecknas av att de har ett brett, silverfärgat band längs kroppssidan. Prästfisken lever längs östra Atlantkusten.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia författare och redaktörer
original
visit source
partner site
wikipedia SV

Атерина західноєвропейська ( Ukrainian )

provided by wikipedia UK

Характеристика

Спинних шипів (загалом) 7-9; спинних м'яких променів (загалом) 114; анальних шипів — один; анальних м'яких променів 14-17. Луска у 52-57 поздовжніх рядах. хребців 46-52 (біля Марокко), або 49-52 (біля Нідерландів). Пілоричні придатки відсутні. Головною характеристикою є блискуча срібляста смуга вздовж боку від голови до хвоста, часто підкреслена чорним; справжня бічна лінія відсутня[2]. Діаметр ока дорівнює довжині рила[3].

Ареал

Поширені в північно-східній Атлантиці від Данських проток до Канарських островів, Мавританії і Кабо-Верде, також у західній частини Середземного моря.

Примітки

  1. Gon, O. (2015) Atherina presbyter: інформація на сайті МСОП (версія 2015.4) (англ.) 20 May 2014
  2. Whitehead, P.J.P., M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen and E. Tortonese (eds.), 1986. Fishes of the North-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, Paris. Vols. I–III:1473 p.
  3. Muus, B.J. and J.G. Nielsen, 1999. Sea fish. Scandinavian Fishing Year Book, Hedehusene, Denmark. 340 p.

Література

Джерело


license
cc-by-sa-3.0
copyright
Автори та редактори Вікіпедії
original
visit source
partner site
wikipedia UK

Западноевропейская атерина ( Russian )

provided by wikipedia русскую Википедию
Царство: Животные
Подцарство: Эуметазои
Без ранга: Вторичноротые
Подтип: Позвоночные
Инфратип: Челюстноротые
Группа: Рыбы
Группа: Костные рыбы
Подкласс: Новопёрые рыбы
Инфракласс: Костистые рыбы
Надотряд: Колючепёрые
Серия: Перкоморфы
Подсерия: Ovalentaria
Инфрасерия: Атериноморфы
Семейство: Атериновые
Подсемейство: Атеринины
Род: Атерины
Вид: Западноевропейская атерина
Международное научное название

Atherina presbyter Cuvier, 1829

Синонимы
  • Hepsetia presbyter (Cuvier, 1829)
Охранный статус Wikispecies-logo.svg
Систематика
на Викивидах
Commons-logo.svg
Изображения
на Викискладе
ITIS 166025NCBI 303921EOL 340190

Западноевропейская атерина[1] (лат. Atherina presbyter) — вид лучепёрых рыб семейства атериновых (Atherinidae). Распространены в восточной части Атлантического океана, встречаются в западной части Средиземного моря. Морские пелагические стайные рыбы. Тело удлинённое, несколько сжато с боков, длина до 20 см.

Описание

Тело удлинённое, несколько сжато с боков, покрыто циклоидной чешуёй. Чешуя мельче, чем у южноевропейской атерины, поперечных рядов чешуй 52—57. Рот большой, на обеих челюстях мелкие многорядные зубы. Длина головы укладывается более, чем в 4 раза в общую длину тела. Задний край верхней челюсти не заходит за вертикаль, проходящую через передний край глаза. На первой жаберной дуге 28—33 жаберных тычинок. В первом спинном плавнике 7—9 жёстких неветвистых гибких лучей. Во втором спинном плавнике 1 жёсткий и 11—14 мягких лучей. В анальном плавнике 1 колючий и 14—17 мягких лучей. Грудные плавники не достигают оснований брюшных плавников.Хвостовой плавник раздвоенный. Позвонков 46—52[2][3].

Спина зеленоватая. Вдоль средней части тела от головы до хвостового плавника проходит яркая полоса с чёрной окантовкой. Ширина полосы превышает ширину одного ряда чешуй. Брюхо серебристо-белое.

Максимальная длина тела[4].

Биология

Морские стайные рыбы. Обитают в прибрежных водах, заходят в опреснённые заливы и эстуарии. Совершают сезонные миграции вдоль побережья Атлантического океана. Питаются мелкими ракообразными и личинками рыб. Максимальная продолжительность жизни 3—4 года[2][3].

Размножение

Половой зрелости достигают в возрасте 1 года при длине тела 68 мм. В районе Канарских островов нерестятся в феврале — июне с пиком в апреле — мае; а в Ла-Манше и Северном море нерест приходится на середину лета[5][6].

Ареал

Распространены в восточной части Атлантического океана от пролива Каттегат и Британских островов до Марокко и Мавритании, включая Мадейру, Канарские острова и острова Кабо-Верде. Встречаются в западной части Средиземного моря[3].

Хозяйственное значение

Специализированный промысел ведётся в Атлантическом океане. Ловят в литоральной зоне закидными неводами и сетями-подъёмниками. Реализуется в свежем виде, используют в виде наживки при тунцеловном промысле[2].

Примечания

  1. Решетников Ю. С., Котляр А. Н., Расс Т. С., Шатуновский М. И. Пятиязычный словарь названий животных. Рыбы. Латинский, русский, английский, немецкий, французский. / под общей редакцией акад. В. Е. Соколова. — М.: Рус. яз., 1989. — С. 191. — 12 500 экз.ISBN 5-200-00237-0.
  2. 1 2 3 Morais, 2016, p. 2118.
  3. 1 2 3 Fishes of the NE Atlantic and the Mediterranean.
  4. Atherina presbyter (англ.) в базе данных FishBase.
  5. Lorenzo, J.M. and Pajuelo, J.G. Age and growth of the sand smelt Atherina (Hepsetia) presbyter Cuvier, 1829 in the Canary Islands (Central-east Atlantic) // Fisheries Research. — 1999. — Vol. 41, № 2. — P. 177—182. — DOI:10.1016/S0165-7836(99)00005-3.
  6. Pajuelo, J.G. and Lorenzo, J.M. Biology of sand smelt, Atherina presbyter (Teleostei: Atherinidae), off the Canary Islands (central-east Atlantic) // Environmental Biology of Fishes. — 2000. — Vol. 59, № 1. — P. 91—97. — DOI:10.1023/A:1007643732673.
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Авторы и редакторы Википедии

Западноевропейская атерина: Brief Summary ( Russian )

provided by wikipedia русскую Википедию

Западноевропейская атерина (лат. Atherina presbyter) — вид лучепёрых рыб семейства атериновых (Atherinidae). Распространены в восточной части Атлантического океана, встречаются в западной части Средиземного моря. Морские пелагические стайные рыбы. Тело удлинённое, несколько сжато с боков, длина до 20 см.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Авторы и редакторы Википедии

沙真銀漢魚 ( Chinese )

provided by wikipedia 中文维基百科
二名法 Atherina presbyter
Cuvier, 1829

沙真銀漢魚,為輻鰭魚綱銀漢魚目銀漢魚科的其中一,分布於東大西洋英國加納利群島海域,體長可達20公分,為亞熱帶魚類,主要棲息在沿岸淺水域,以小型無脊椎動物為食,生活習性不明。

参考文献

擴展閱讀

 src= 維基物種中有關沙真銀漢魚的數據

小作品圖示这是一篇關於魚類小作品。你可以通过编辑或修订扩充其内容。
 title=
license
cc-by-sa-3.0
copyright
维基百科作者和编辑

沙真銀漢魚: Brief Summary ( Chinese )

provided by wikipedia 中文维基百科

沙真銀漢魚,為輻鰭魚綱銀漢魚目銀漢魚科的其中一,分布於東大西洋英國加納利群島海域,體長可達20公分,為亞熱帶魚類,主要棲息在沿岸淺水域,以小型無脊椎動物為食,生活習性不明。

license
cc-by-sa-3.0
copyright
维基百科作者和编辑