La cargola cicutària, Erodium cicutarium, és una espècie de planta herbàcia anual, i en climes càlids biennal, dins la família geraniàcia. És nativa de la conca del Mediterrani, també es troba a tots els Països Catalans. Al segle XVIII va ser introduïda a Amèrica del Nord,[1] on ha passat a ser una planta invasora particularment als deserts i praderies àrides del sud-oest dels Estats Units.[2] Diverses espècies de formigues en cullen les llavors.[3]
Planta herbàcia de 5 a 60 cm d'alt. El seu estadi inicial és acaule (sense tija). Fa una roseta basal de fulles compostes de 3 a 20 cm amb els folíols ovats o pinnatipartits. Pètals de 4 a 11 mm rosa o més o menys purpuris. Els fruits (mericarps) són pilosos amb el bec d'1 a 7 cm. En climes prou càlids es pot trobar florida gairebé tot l'any.
Tota la planta és comestible si es cull jove.
Els mericarps secs impulsen explosivament les llavors.[4]
La cargola cicutària, Erodium cicutarium, és una espècie de planta herbàcia anual, i en climes càlids biennal, dins la família geraniàcia. És nativa de la conca del Mediterrani, també es troba a tots els Països Catalans. Al segle XVIII va ser introduïda a Amèrica del Nord, on ha passat a ser una planta invasora particularment als deserts i praderies àrides del sud-oest dels Estats Units. Diverses espècies de formigues en cullen les llavors.
