L'auró negre (Acer monspessulanum, conegut també com a auró de Montpeller[1]) és una espècie d'arbre caducifoli del gènere dels aurons que arriba a fer 6 metres d'alçària.[2] Es troben a les rouredes de roure martinenc així com a les boixedes.
La seva capçada és densa i té forma de cúpula ampla. Té el tronc molt ramificat i l'escorça de color gris marronós. Les fulles són simples, una mica dures, de 3 a 5 cm i es disposen de manera oposada. Aquestes adquireixen colors intensos que van del groc al granat en arribar la tardor. Les flors són petites, tenen cinc pètals d'un color verd groguenc i es troben agrupades en inflorescències penjants, formant raïms i són pol·linitzades per insectes.
És un arbre polígam, perquè produeix flors unisexuals i hermafrodites distribuïdes de manera variable. Alguns individus tenen totes les flors del mateix sexe. La floració es produeix de març a maig, al mateix temps que l'aparició de les fulles. El fruit apareix en forma de sàmares dobles amb les ales tancades i que contenen una llavor cadascuna. Les ales apunten cap avall i formen un angle agut, afavorint-ne la dispersió pel vent de les llavors. Fructifica entre l'agost i el setembre, i els fruits es tornen marrons en madurar a la tardor.
Necessita sòls rics en nutrients minerals, tolera bé l'ombra i suporta hiverns molt freds. És una de les espècies del gènere Acer que tolera millor la sequedat, però és més abundant a les zones de sòls calcaris com el Bages, creixent sovint entre les roques.
No és un arbre molt abundant als Països Catalans: a Catalunya viu preferentment a la muntanya mitjana, fins als 1.500 metres d'altitud, i a la terra baixa fresca des dels 100. Al País Valencià, es troba a les muntanyes allunyades del mar, però és molt escàs. No es troba a les Illes Balears.[2]
Rep el nom d'auró, uró, abró, aubró i arrugat.
L'auró negre (Acer monspessulanum, conegut també com a auró de Montpeller) és una espècie d'arbre caducifoli del gènere dels aurons que arriba a fer 6 metres d'alçària. Es troben a les rouredes de roure martinenc així com a les boixedes.
La seva capçada és densa i té forma de cúpula ampla. Té el tronc molt ramificat i l'escorça de color gris marronós. Les fulles són simples, una mica dures, de 3 a 5 cm i es disposen de manera oposada. Aquestes adquireixen colors intensos que van del groc al granat en arribar la tardor. Les flors són petites, tenen cinc pètals d'un color verd groguenc i es troben agrupades en inflorescències penjants, formant raïms i són pol·linitzades per insectes.
És un arbre polígam, perquè produeix flors unisexuals i hermafrodites distribuïdes de manera variable. Alguns individus tenen totes les flors del mateix sexe. La floració es produeix de març a maig, al mateix temps que l'aparició de les fulles. El fruit apareix en forma de sàmares dobles amb les ales tancades i que contenen una llavor cadascuna. Les ales apunten cap avall i formen un angle agut, afavorint-ne la dispersió pel vent de les llavors. Fructifica entre l'agost i el setembre, i els fruits es tornen marrons en madurar a la tardor.
Necessita sòls rics en nutrients minerals, tolera bé l'ombra i suporta hiverns molt freds. És una de les espècies del gènere Acer que tolera millor la sequedat, però és més abundant a les zones de sòls calcaris com el Bages, creixent sovint entre les roques.
No és un arbre molt abundant als Països Catalans: a Catalunya viu preferentment a la muntanya mitjana, fins als 1.500 metres d'altitud, i a la terra baixa fresca des dels 100. Al País Valencià, es troba a les muntanyes allunyades del mar, però és molt escàs. No es troba a les Illes Balears.
