Aralıq dənizindən Qafqaza və Şimali İrana qədər geniş ərazidə yayılmışdır.
Hündürlüyü 5-10 m-ə, çətirinin еni 4-9 m-ə çatan, yarpağını tökən, assimmеtrik, еnli yumurtavari və ya şarşəkilli kiçik ağac və ya iri kоldur. Bitkinin zоğları əvvəlcə bоz-qоnur, sоnradan tünd-qоnur оlub, qabığı uzun yarıqlıdır. Yarpaqlar qarşılıqlı yеrləşib, parlaq tünd-yaşıl rəngli, uzunluğu 3-6 sm-dir. Aprеl-may aylarında yarpaqları açıldığı dövrdə çiçəkləyir. Çiçək qrupu sarı-yaşıl rəngli çətirdir. Mеyvələri bir-birnə paralеl yеrləşən qanadlara malikdir.
İsti, quru yamaclarda, sеyrək kоlluqlarda bitir. İşıq və istisеvən, sоyuğa və küləyə davamlı bitkidir. Yarımkölgəyə dözür.
Abşеrоnda bağ və parklarda rast gəlinir.
Hündür boyuna görə şosse ətrafı yolların yaşıllaş-dırılmasında istifadəsi məqsədyönlüdür.
L'auró negre (Acer monspessulanum, conegut també com a auró de Montpeller[1]) és una espècie d'arbre caducifoli del gènere dels aurons que arriba a fer 6 metres d'alçària.[2] Es troben a les rouredes de roure martinenc així com a les boixedes.
La seva capçada és densa i té forma de cúpula ampla. Té el tronc molt ramificat i l'escorça de color gris marronós. Les fulles són simples, una mica dures, de 3 a 5 cm i es disposen de manera oposada. Aquestes adquireixen colors intensos que van del groc al granat en arribar la tardor. Les flors són petites, tenen cinc pètals d'un color verd groguenc i es troben agrupades en inflorescències penjants, formant raïms i són pol·linitzades per insectes.
És un arbre polígam, perquè produeix flors unisexuals i hermafrodites distribuïdes de manera variable. Alguns individus tenen totes les flors del mateix sexe. La floració es produeix de març a maig, al mateix temps que l'aparició de les fulles. El fruit apareix en forma de sàmares dobles amb les ales tancades i que contenen una llavor cadascuna. Les ales apunten cap avall i formen un angle agut, afavorint-ne la dispersió pel vent de les llavors. Fructifica entre l'agost i el setembre, i els fruits es tornen marrons en madurar a la tardor.
Necessita sòls rics en nutrients minerals, tolera bé l'ombra i suporta hiverns molt freds. És una de les espècies del gènere Acer que tolera millor la sequedat, però és més abundant a les zones de sòls calcaris com el Bages, creixent sovint entre les roques.
No és un arbre molt abundant als Països Catalans: a Catalunya viu preferentment a la muntanya mitjana, fins als 1.500 metres d'altitud, i a la terra baixa fresca des dels 100. Al País Valencià, es troba a les muntanyes allunyades del mar, però és molt escàs. No es troba a les Illes Balears.[2]
Rep el nom d'auró, uró, abró, aubró i arrugat.
L'auró negre (Acer monspessulanum, conegut també com a auró de Montpeller) és una espècie d'arbre caducifoli del gènere dels aurons que arriba a fer 6 metres d'alçària. Es troben a les rouredes de roure martinenc així com a les boixedes.
La seva capçada és densa i té forma de cúpula ampla. Té el tronc molt ramificat i l'escorça de color gris marronós. Les fulles són simples, una mica dures, de 3 a 5 cm i es disposen de manera oposada. Aquestes adquireixen colors intensos que van del groc al granat en arribar la tardor. Les flors són petites, tenen cinc pètals d'un color verd groguenc i es troben agrupades en inflorescències penjants, formant raïms i són pol·linitzades per insectes.
És un arbre polígam, perquè produeix flors unisexuals i hermafrodites distribuïdes de manera variable. Alguns individus tenen totes les flors del mateix sexe. La floració es produeix de març a maig, al mateix temps que l'aparició de les fulles. El fruit apareix en forma de sàmares dobles amb les ales tancades i que contenen una llavor cadascuna. Les ales apunten cap avall i formen un angle agut, afavorint-ne la dispersió pel vent de les llavors. Fructifica entre l'agost i el setembre, i els fruits es tornen marrons en madurar a la tardor.
Necessita sòls rics en nutrients minerals, tolera bé l'ombra i suporta hiverns molt freds. És una de les espècies del gènere Acer que tolera millor la sequedat, però és més abundant a les zones de sòls calcaris com el Bages, creixent sovint entre les roques.
No és un arbre molt abundant als Països Catalans: a Catalunya viu preferentment a la muntanya mitjana, fins als 1.500 metres d'altitud, i a la terra baixa fresca des dels 100. Al País Valencià, es troba a les muntanyes allunyades del mar, però és molt escàs. No es troba a les Illes Balears.
Javor francouzský nebo též javor montpelierský (Acer monspessulanum) je listnatý opadavý strom nebo též větší keř se širokou, sklenutou a bohatě olistěnou korunou. Strom s poměrně pomalým růstem a dosahujícím výšky maximálně kolem 10 m.
Kmen je často křivý, někdy při patě rozvětvený, tak jak to vidíme u keřů. Kůra je hladká, červenohnědé barvy, stářím šedne a stává se trhlinatou.
Listy jsou malé, 3 - 6 cm dlouhé a 3 - 7 široké, kožovité, při srdčité nebo zaokrouhlené bázi trojžilné, se 3 tupými, vejčitými, celokrajnými, zřídka zubatými laloky, na líci leskle tmavozelené, na rubu bledězelené, v mládí zcela, později jen na žilkách bělochlupaté. Květy jsou jednodomé, jednopohlavné, žlutozelené barvy, v dlouze stopkatých, zpočátku vzpřímených, později převislých chocholících. Kvete v dubnu až květnu. Plody jsou dvounažky tmavě červenohnědé barvy. Křídla se často překrývají, semena oválná až kulovitá. Zrají v srpnu až září.
Suché teplé lesy jižní Evropy.
Nároky na stanoviště jsou malé, spokojí se s kamenitými, hubenými, avšak výslunnými svahy.
Okrasný strom.
Javor francouzský nebo též javor montpelierský (Acer monspessulanum) je listnatý opadavý strom nebo též větší keř se širokou, sklenutou a bohatě olistěnou korunou. Strom s poměrně pomalým růstem a dosahujícím výšky maximálně kolem 10 m.
Der Französische Ahorn (Acer monspessulanum), auch Französischer Maßholder, Felsen-Ahorn oder Burgen-Ahorn genannt, ist eine Baumart aus der Gattung der Ahorne in der Familie der Seifenbaumgewächse.
Der Französische Ahorn wächst strauch- oder baumförmig. Als Baum erreicht er eine Höhe von bis zu zehn Metern. Er ist meist sparrig verzweigt mit einer unregelmäßigen Krone.
Die gegenständigen, sehr variabel geformten Blätter sind ledrig-derb und bis etwa zur Blattmitte in drei etwa gleich große, dreieckige bis eiförmige, vorne abgerundete Lappen geteilt. Die Blattspreite sind 3–6 cm lang und 4–7 cm breit. Die Blattstiele sind 2–6 cm lang. Die Blätter sind ganzrandig, auf der Blattoberseite dunkelgrün, kahl, glänzend und auf der Blattunterseite graugrün, anfangs weich behaart, später verkahlend. Im Herbst ist der Französische Ahorn auffallend gelb, selten auch orangegelb gefärbt.
Erst nachdem sich die dreilappigen Blätter entfaltet haben, zeigen sich die gelbgrünen Blüten, die zu wenigen in doldenartigen, hängenden Rispen gruppiert sind. Der Kelch und die Krone der 5-zähligen Blütenhülle sind fast gleichartig. Die fünf Kronblätter sind 4–5 mm lang. Auf einer Pflanze kommen sowohl zwittrige als auch eingeschlechtige Blüten vor. Die Blüten besitzen 8 Staubblätter und einen oberständigen Fruchtknoten. Die Blütezeit ist von April bis Mai.
Aus den Blüten bilden sich 2-teilige Flügelnüsse, wobei die Teilfrüchte bis zu 2,5 cm lang und 5–9 mm breit geflügelt sind. Die anfangs rötlich gefärbten Fruchtflügel stehen in Richtung des Fruchtstiels gesehen meist parallel zueinander. Die 2-teiligen Flügelnüsse zerfallen zur Reife in ihre beiden Teilfrüchte.[1]
Die Chromosomenzahl beträgt 2n = 26.[2]
Französischer Ahorn im Sommer
Französischer Ahorn im Winter
Französischer Ahorn im Mittelrheintal bei Kaub
Blüten des Französischen Ahorns
Der Französische Ahorn ist neben dem Feldahorn, Spitzahorn, Berg-Ahorn und Schneeball-Ahorn eine der fünf in Mitteleuropa vorkommenden Arten der Gattung Ahorne.
Die Art des Französischen Ahorns besteht aus mehreren Unterarten[3] z. B. der Unterart
Der Französische Ahorn bildet Hybride mit anderen Arten der Gattung Ahorne[1][3][5]:
Das Hauptverbreitungsgebiet des Französischen Ahorns ist das Mittelmeergebiet.[6][3] Er kommt in folgenden Ländern vor: nördl. Algerien, Marokko, Iran, nördl. Irak, Libanon, Syrien, Türkei, Armenien, Aserbaidschan, südl. Turkmenistan, Deutschland, früheres Jugoslawien, Albanien, Bulgarien, Griechenland, Italien (inkl. Sardinien, Sizilien), Rumänien, Spanien, südl. Frankreich mit Korsika, Portugal.
Von Frankreich ausstrahlend ist er in Deutschland noch im Mittelrheingebiet, im Mosel- und Nahetal heimisch. Östlich des Rheins kommt er in Unterfranken vor, ist aber dort vielleicht nur aus Burggärten verwildert. Daher kommt wohl auch die regionale Bezeichnung „Burgen-Ahorn“.
Er braucht nährstoffreichen, lockeren Lehmboden und einen warmen Standort, dabei zieht er volle Sonne dem Halbschatten vor. Deshalb findet man ihn nur an Waldrändern oder gut besonnten Gebüschen in klimabegünstigten Lagen. Er erreicht in Südwestdeutschland die Nordgrenze seiner Verbreitung. Der Felsenahorn-Traubeneichen-Wald (Aceri monspessulani-Quercetum petraeae) ist dabei eine charakteristische rheinische Waldgesellschaft.[7] Sehr selten finden sich vereinzelte Exemplare aber auch in den klimagünstigen Lagen des oberen Elbtals, z. B. am Burgberg in Meißen. Überregional ist der Französische Ahorn eine Quercetalia pubescentis-Ordnungscharakterart.[2] Er kommt aber auch in Gesellschaften des Verbands Berberidion vor.[2]
In trockenen Jahren kann das Blattwerk schon im Sommer völlig eintrocknen, ohne dass die Bäume nachhaltigen oder sichtbaren Schaden tragen. Die Blüten sondern reichlich Nektar ab und werden von Insekten, vor allem Bienen aufgesucht. Die Verbreitung der Früchte erfolgt durch den Wind. Zwischen Fruchtreife und Verbreitung kann eine große Zeitspanne liegen. Die Keimung erfolgt im zeitigen Frühjahr. Die Jungpflanzen sind sehr lichtbedürftig und weniger wüchsig als der ähnliche Feld-Ahorn.
Der Französische Ahorn (Acer monspessulanum), auch Französischer Maßholder, Felsen-Ahorn oder Burgen-Ahorn genannt, ist eine Baumart aus der Gattung der Ahorne in der Familie der Seifenbaumgewächse.
Acer monspessulanum (L.) ye una especie d'acirón que se troba en climas mediterranios, dende lo Prepireneu dica lo norte d'Africa, abitando en as rechions més secas que no altras especies d'o chenero Acer, y per ixo ye la especie d'acirón que més abunda en a tierra baixa d'Aragón y las sierras meridionals, estando la més sobentera en os Monegros y Chabalambre.
Ye un arbolet de mida chiqueta, que no gosa pasar t'alto d'os 10 u 15 metros. A tronco suyo ye griso fusco, de crosta tierca en os arboletz més chóvens, pero tanuda en os viellos. As fuellas las tiene més chicas (3–6 cm) que no en as altras especies d'Acer, con tres lobulos que tienen as laderas arronchadetas. Son más coriacias (duras) que no en a resta d'especies d'acirons, y se palpan como porosas.
A especie ye gosato tener diferents nombres scientificos que le i han meso diferents autors en os años: Acer commutatum y Acer loscosii, que se pueden considerar sinonimos pero que a sobén amaneixen en a bibliografía. En aragonés, encara que no se sole fer garra distinción d'entre las diferents especies d'acirons, decindo-ne acirón u escarroner como en a resta d'especies d'o chenero, se ye puesto documentar a variant local «acirón royo»[1] ta destinguir-la d'as familiars.
Acer monspessulanum per un regular se presenta como un arbolet y ye una especie més xerofila que resiste millor a sequera y os extremos termicos que Acer granatense. Ye més tepico d'o noreste que d'o sudeste d'a Peninsula Iberica. Forma selvetas en Chabalambre y sectors de Gúdar a on que no bi ha A. granatense, y en enclaus intermeyos como lo barranco del hocino, siempre d'entre os 1000 y 1450 m. No gosa ser present chunto con A. granatense en Teruel y només se'n troba chuntos en os arredols d'o cuello a on naixen o barranco de las Torres y l'arroyo de la Pasqueta, (termins de Nogueruelas y Linars de Mora). En Sestrica el trobamos en chunto con fraixins d'una selva de ribera sobre substrato silicio.
Por un regular A. monspessulanum se troba en os dominios d'a carrasca u/y la sabina, y a vegatas con Pin royo (en o barranco del Val de La Puebla de Valverde, en Chabalambre, a on que bi ha un aceral muit bien conservato). Un altro aceral d'intrés tamién ye en La Puebla de Valverde, ye lo un d'o barranco de La Cederilla (toponimo prou explicativo), a on l'aceral ye conservato de tot en o suyo barranco segundario. En o Mas del Manzano y Mas del Peral de La Puebla de Valverde en a part alta d'o Barranco de la Vallomba, aciron grans. En la Puebla de Valverde bi ha un altro aceral de consideración, o d'o barranco del Focino en chunto con un caixicar a on que bi ha a sola cita de Sorbus torminalis d'o sudeste d'a provincia de Teruel.
O matical (sotobosque) que acompanya a A. monspessulanum ye composato per Juniperus communis, Juniperus phoenicea, Juniperus sabina, Lonicera xylosteum u rosacias como Crataegus monogyna, Prunus spinosa, Prunus mahaleb, Rosa sp., Amellanchier ovalis, Cornus sanguinea, ecetra...
Quan se degrada l'aceral y i amaneixen orlas arbustivas se fan os allacars de Genista scorpius y Genista hispanica, y si se contina degradando se i fa un matical baixo de plantas labiatas con Satureja montana, Lavandula latifolia, Thymus vulgaris (tremonciello), ecetra...
D'entre as herbacias més representativas i trobamos Saponaria ocymoides, Stachys heraclea, Primula veris, Geum sylvaticum, ecetra. Ye común o lastonar de Brachypodium phoenicoides en as zonas secas y Brachypodium sylvaticum en os paraches frescos, asinas como Briza media y Dactylis glomerata. Entre as orquidias podemos trobar Ophrys sphegodes, Ophrys lutea, Orchis purpurea, Cephalantera rubra, Cephalantera damasonium, Epipactis parvifolia, Epipactis microphyla, Epipactis helleborine, Listera ovata, ecetra...
Tronco.
Fuella.
Acer monspessulanum (L.) ye una especie d'acirón que se troba en climas mediterranios, dende lo Prepireneu dica lo norte d'Africa, abitando en as rechions més secas que no altras especies d'o chenero Acer, y per ixo ye la especie d'acirón que més abunda en a tierra baixa d'Aragón y las sierras meridionals, estando la més sobentera en os Monegros y Chabalambre.
Ye un arbolet de mida chiqueta, que no gosa pasar t'alto d'os 10 u 15 metros. A tronco suyo ye griso fusco, de crosta tierca en os arboletz més chóvens, pero tanuda en os viellos. As fuellas las tiene més chicas (3–6 cm) que no en as altras especies d'Acer, con tres lobulos que tienen as laderas arronchadetas. Son más coriacias (duras) que no en a resta d'especies d'acirons, y se palpan como porosas.
A especie ye gosato tener diferents nombres scientificos que le i han meso diferents autors en os años: Acer commutatum y Acer loscosii, que se pueden considerar sinonimos pero que a sobén amaneixen en a bibliografía. En aragonés, encara que no se sole fer garra distinción d'entre las diferents especies d'acirons, decindo-ne acirón u escarroner como en a resta d'especies d'o chenero, se ye puesto documentar a variant local «acirón royo» ta destinguir-la d'as familiars.
Acer monspessulanum, the Montpellier maple, is a species of maple native to the Mediterranean region from Morocco and Portugal in the west, to Turkey, Syria, Lebanon, and Israel in the east, and north to the Jura Mountains in France and the Eifel in Germany.[3][4][5]
Acer monspessulanum is a medium-sized deciduous tree or densely branched shrub that grows to a height of 10–15 m (rarely to 20 m).[6] The trunk is up to 75 cm diameter, with smooth, dark grey bark on young trees, becoming finely fissured on old trees. Among similar maples is most easily distinguished by its small three-lobed leaves, 3–6 cm long and 3–7 cm wide, glossy dark green, sometimes a bit leathery, and with a smooth margin, with a 2–5 cm petiole. The leaves fall very late in autumn, typically in November. The flowers are produced in spring, in pendulous, yellow to white corymbs 2–3 cm long. The samaras are 2–3 cm long with rounded nutlets.[4][5]
It is variable, and a number of subspecies and varieties have been described, but few are widely accepted as distinct. The most widely accepted as distinct is Acer monspessulanum subsp. microphyllum (Boiss.) Bornmueller, from Turkey and Lebanon, with smaller leaves not over 3 cm broad.[4]
The species can be mistaken for Acer campestre (field maple), another maple native to Europe, from which it is best distinguished by the clear sap in the leaves (milk-white in field maple), and the much narrower angle between the samara wings.[4][5]
Among maples not endemic to Japan, A. monspessulanum (and the similar A. campestre) are popular among bonsai enthusiasts.[7] In both cases, the smallish leaves and shrubby habit of the maple respond well to techniques to encourage leaf reduction and ramification.[8] These bonsai have an appearance distinct from those created from maples such as Acer palmatum whose leaves are more frilly and translucent.
Otherwise, Acer monspessulanum is rarely seen in cultivation outside of arboreta. In the United States, a mature specimen may be seen at Arnold Arboretum in Boston, Massachusetts. A specimen can also be found in the arboretum of the Montreal Botanical Gardens.
Acer monspessulanum, the Montpellier maple, is a species of maple native to the Mediterranean region from Morocco and Portugal in the west, to Turkey, Syria, Lebanon, and Israel in the east, and north to the Jura Mountains in France and the Eifel in Germany.
Acer monspessulanum, el arce de Montpellier, enguelgue, en la región leonesa o mundillo, es una especie de árbol perteneciente a la familia de las sapindáceas.
Es una especie de arce nativo de la región mediterránea, extendida desde Marruecos y Portugal al oeste hasta Turquía y el Líbano por el este. Por el norte llega hasta los montes Jura en Francia y hasta Alemania[2][3][4]
Es un árbol de tamaño medio y con follaje frondoso que crece hasta una altura de 10-15 m (raramente hasta los 20).[5] El tronco mide una media de 75 cm de diámetro, con corteza gris oscura y suave en los árboles jóvenes y finamente estriada en los ejemplares viejos. Entre las demás especies de arce se distingue por sus pequeñas hojas trilobuladas de unos 3-6 cm, de un color verde oscuro, con un tacto un poco poroso. Las hojas caen en otoño, normalmente hacia noviembre. Las flores brotan en primavera, en péndulos amarillos de unos 2-3 cm.[3][4] Los frutos son disámaras de aproximadamente 3 cm de longitud, con las dos alas prácticamente paralelas entre sí. Su madera es valiosa.
Acer monspessulanum fue descrita por Carlos Linneo y publicado en Species Plantarum 1056, en el año 1753.[6]
Acer: nombre genérico que procede del latín ǎcěr, -ĕris = (afilado), referido a las puntas características de las hojas o a la dureza de la madera que, supuestamente, se utilizaría para fabricar lanzas. Ya citado en, entre otros, Plinio el Viejo, 16, XXVI/XXVII, refiriéndose a unas cuantas especies de Arce.[7]
monspessulanum: epíteto geográfico que alude a su localización en Montpellier.
Existen numerosas subespecies y variedades, aunque pocas son relevantes distintivamente. la más conocida es el Acer monspessulanum microphyllum de Turquía y el Líbano.
Acer monspessulanum, el arce de Montpellier, enguelgue, en la región leonesa o mundillo, es una especie de árbol perteneciente a la familia de las sapindáceas.
Frantses ihar (Acer monspessulanum) Sapindaceae familiaren espezie baten izen arrunta da.
Mediterraneo itsasoaren kostaldetatik zabaldutako[1][2] espezie honek hainbat azpiespezie eta aldaera ditu. Hona hemen nagusienak:
Artikulu hau biologiari buruzko zirriborroa da. Wikipedia lagun dezakezu edukia osatuz. Frantses ihar (Acer monspessulanum) Sapindaceae familiaren espezie baten izen arrunta da.
Mediterraneo itsasoaren kostaldetatik zabaldutako espezie honek hainbat azpiespezie eta aldaera ditu. Hona hemen nagusienak:
Acer monspessulanum subsp. cinerascens (Boiss.) Yalt. Acer monspessulanum subsp. ibericum (M.Bieb. ex Willd.) Yalt. Acer monspessulanum subsp. microphyllum (Boiss.) Bornm. Acer monspessulanum subsp. persicum (Pojark.) Rech.f. Acer monspessulanum subsp. turcomanicum (Pojark.) Rech.f.Ranskanvaahtera eli montpellierinvaahtera (Acer monspessulanum) on saippuamarjakasvien heimoon kuuluva puuvartinen kasvilaji.
Puulaji kasvaa noin 5–9 metrin korkuiseksi, mutta voi kasvaa myös pensasmaisesti. Ranskanvaahtera kukkii toukokuussa. Puun lehvistö on vihreä.[1][2] Lehdet kasvavat enintään 7 senttimetriä pitkiksi. Puun kaarna on tummanharmaata tai mustata, vanhemmiten halkeilevaa.[3]
Ranskanvaahteraa kasvaa Pohjois-Afrikassa, Länsi-Aasiassa, ja Euroopassa.[1]
Ranskanvaahtera eli montpellierinvaahtera (Acer monspessulanum) on saippuamarjakasvien heimoon kuuluva puuvartinen kasvilaji.
Acer monspessulanum
L'Érable de Montpellier (Acer monspessulanum L.) est un arbre de la famille des Sapindaceae (il était autrefois classé le plus souvent dans celle des Aceraceae). Il appartient à la section Monspessulanum de la classification des érables.
L'arbre est parfois appelé Azerou ou Agast, Violonier (provençal).
Acer vient du latin « dur », et monspessulanus de « Montpellier ». Le terme français érable est issu du gallo-roman acerabulus, croisement entre le mot latin acer et le gaulois abalo. Le terme "monspessulanum" fait référence à la ville de Montpellier[2].
C'est parfois un arbuste mais c'est généralement un arbre à l'écorce foncée et à la ramure dense. Le houppier, très ramifié, est généralement dressé mais s'arrondit avec l'âge. De croissance lente à moyenne, il peut atteindre et parfois dépasser 15 m dans des conditions favorables. En Charente on peut même observer certains spécimens d'une vingtaine de mètres avec un tronc de 70 cm de diamètre. Peu exigeant et rustique, il supporte très bien les sols calcaires et arides. L'érable de Montpellier est originaire des rivages méditerranéens mais pousse jusqu'en Allemagne méridionale au nord, et jusqu'au Caucase, en Ukraine, et en Asie mineure à l'est. Une sous-espèce (subsp. microphyllum - Boissier) pousse en Corse mais a apparemment été décrite au Liban. Ses feuilles sont nettement plus petites, 2,5 cm sur 3 cm.
Ses feuilles opposées, caduques, à 3 lobes entiers, vert foncé subluisant au-dessus, sont petites (5-6 cm) et possèdent un long pétiole. En automne, elles prennent des teintes rouges ou d'or brillant qui le rendent très spectaculaire. L'arbre peut vivre jusqu'à 150 ans.
L'érable de Montpellier fleurit en avril ou mai, avant ou pendant la feuillaison.
Les fleurs sont groupées en corymbes glabres, retombants et terminaux[3]. Ses fleurs, de couleur jaune-verdâtre, sont soit mâles, soit femelles, mais les deux sexes cohabitent sur le même individu, et même au sein d'un même corymbe : c'est un végétal monoïque. Mais il peut comporter outre ses fleurs unisexuées, des fleurs hermaphrodites ; on dit alors qu'il est polygame. Les fleurs femelles ont un pétiole plus court et généralement plus épais que celui des fleurs mâles.
Les fruits sont des disamares, pendantes, à ailes pratiquement parallèles, parfois partiellement chevauchantes.
Parmi les érables non endémiques du Japon, A. monspessulanum (et le similaire A. campestre ) sont appréciés par les amateurs de bonsaï[4]. Dans les deux cas, les petites feuilles et la petite taille de l'érable répondent bien aux techniques visant à encourager la réduction et la ramification des feuilles. Ces bonsaïs ont une apparence différente de ceux créés à partir d'érables tels que « Acer palmatum » dont les feuilles sont plus froncées et translucides[4].
Cet arbre pousse entre le niveau de la mer et 800 m d'altitude, dans des zones de friche, de garrigues, de maquis ou dans des bois peu denses, où il est souvent associé au chêne vert. Son habitat type est constitué par des bois méditerranéens sempervirents d'Europe occidentale. Il préfère les sols neutres, souvent sur roche-mère calcaire ; il est également xérophile, appréciant que ces sols soient secs et aérés, et aime les stations de lumière ou de demi-ombre.
Arbre du pourtour méditerranéen, on peut le trouver en France jusqu'à la Vendée à l'ouest, et jusque dans la vallée du cours de la Moselle à l'est (en fait, jusque dans sa partie allemande).
Il a également été signalé à la même latitude, dans le climat doux de la Lorraine belge, entre Arlon et Habay-la-Neuve. Des botanistes amateurs pourraient l'y redécouvrir car, en automne, son feuillage d'or éclatant à petites feuilles est aisément repérable de loin.
fleurs d'érable de Montpellier Disamares de l'érable de Montpellier Acer monspessulanum
L'Érable de Montpellier (Acer monspessulanum L.) est un arbre de la famille des Sapindaceae (il était autrefois classé le plus souvent dans celle des Aceraceae). Il appartient à la section Monspessulanum de la classification des érables.
L'arbre est parfois appelé Azerou ou Agast, Violonier (provençal).
O pradairo de Montpellier (Acer monspessulanum) é unha especie de pradairo nativa da rexión mediterránea, estendida desde Marrocos e Portugal no oeste até Turquía e o Líbano no leste, cara o norte chega até os montes Xura en Francia e ata Alemaña. En Galiza aparece coma ornamental.
E unha árbore follosa de tamaño medio que medra até unha altura de 10–15 m (raramente acada os 20 m). O toro mide uns 75 cm de diámetro, con madeira cinsenta escura e suave nas árbores novas, e finamente estriada nos exemplares vellos. Entre as demais especies de pradairo distínguese polas súas pequenas follas trilobuladas duns 3–6 cm, dunha cor verde escuro, cun tacto un pouco poroso. As follas caen no outono, normalmente cara novembro. As flores xorden na primavera, agromando en péndulos amarelos duns 2–3 cm.
Existen numerosas subespecies e variedades, aínda que poucas son relevantes distintivamente. A máis coñecida é o Acer monspessulanum microphyllum de Turquía e o Líbano.
En Europa é unha especie moi rara fóra de parques e refuxios botánicos.
O pradairo de Montpellier (Acer monspessulanum) é unha especie de pradairo nativa da rexión mediterránea, estendida desde Marrocos e Portugal no oeste até Turquía e o Líbano no leste, cara o norte chega até os montes Xura en Francia e ata Alemaña. En Galiza aparece coma ornamental.
Maklen (lat. Acer monspessulanum) je vrsta javora udomaćena na području sjeverozapadne Afrike, zapadne Azije i južne Europe. Staništa ove biljke su mediteranske i submediteranske šume, a može se naći i u dubokim kontinentalnim područjima na toplijim mjestima.
Maklen raste kao bjelogorično drvo oko 10-15 metara visine, a rijetko 20 metara[1]. Deblo je promjera do 75 centimetara, te je obavijeno sivkasto-smeđom korom, koja ispuca s godinama. Među sličnim vrstama javora lako se može razlikovati po glatkim, sjajnim, tamnozelenim listovima sastavljenih od tri lapa, dugim 3-6 centimetara, a širokim 3-7 centimetara. Lišće opada u kasnu jesen, najčešće u studenome. Blijedožućkasti cvjetovi nastaju u travnju i svibnju, pojavljuju se skupljeni u viseće cvatove, a dugi su 2-3 centimetra. Plod je okrugao, te ima dva paralelno postavljena krilca.
Iako javori nisu endemi Japana, maklen (i donekle sličan klen) je tamo jako popularan među bonsai entuzijastima[2]. Mali listovi i rašljavost odlično odgovaraju tehnikama smanjenja i razgranavanja[3]. Drvo maklena je dosta kvalitetno, ali se u građevinarstvu zbog malenih dimenzija rijetko koristi. Često se uzgaja unutar arboretuma.
Maklen (lat. Acer monspessulanum) je vrsta javora udomaćena na području sjeverozapadne Afrike, zapadne Azije i južne Europe. Staništa ove biljke su mediteranske i submediteranske šume, a može se naći i u dubokim kontinentalnim područjima na toplijim mjestima.
Skalny klon (Acer monspessulanum) je štom ze swójby mydłowcowych rostlin (Sapindaceae).
Po druhich žórłach zarjaduje so do swójskeje swójby klonowych rostlinow (Aceraceae).
Skalny klon je za čas lěta zeleny štom, kotryž docpěwa wysokosć wot 5 hač 11 m (3-10 m). Rosće často jenož jako kerk. Rostlina je zmjerzkokruta a suchotu toleruje.
Króna je šěroko skulojćena abo kulojta, při čimž často je njeprawidłowna.
Zdónk je šwižny a rědko zruna rosće. Skora je ćeńka, po dołhosći rozpukana połata.
Hałuzy horje sahaja. Młode hałuzy su nahe a brune.
Zymske pupki su jejkojte, brune a docpěwaja dołhosć wot 3 hač 4 mm.
Přećiwostejne łopjena su třilapate, hrube, prědku tupe, relatiwnje tołste a zwjetša docpěwaja jenož dołhosć wot 5 cm (3-6 cm) a šěrokosć wot 4 hač do 7 cm. Wone su na hornim boku ćmowozelene, nahe a błyšćace a na delnim boku šěrozelene, na spočatku mjechko kosmate. Jich stołpiki su čerwjenojte a docpěwaja dołhosć wot 2 hač 6 cm. Łopjency su na bazy tróšku wutrobojte a docpěwaja dołhosć wot hač do 6 cm.
Nazymske barbjene je žołte, rědko oranžožołte abo čerwjenojte.
Kćěje wot apryla hač do meje. Žołtozelene, njenahladne kćenja so z łopjenami jewja, su na nektar bohate a sedźa w wotstejacych, krótkostołpikatych wokołkojtych, wisacych pakićach. Jich stołpiki docpěwaja dołhosć wot 1 hač do 4 cm. Přikryw je dwójny. Žołtozelenej keluch a króna stej nimale jenakej a docpěwatej dołhosć wot 4 hač do 6 mm. W kwětnistwje steja dwusplažne ale tež jednosplažne kćenja. Próškowe łopješka su wósom. Płódnik je hornostejny.
Płody su křidłate worjechi. Jich křidlešce stej paralelnej a na słónčnych stejnišćach čerwjenej. Dźelne płody docpěwaja dołhosć wot 2,5 cm a šěrokosć wot 5 hač do 9 mm. Płody w septembrje zezrawja.
Rosće w słónčnych dubowych kerčinach a na lěsnych kromach. Preferuje słónčne stejnišća a suche a wapnite, małowutkate, płonosahace a kamjentne pódy.
Rostlina je w jenož na srjedźnym Rynje, Moseli, Mohanje, w šwicarskej jura a južnej Europje rozšěrjena. Ale tež w małej Aziji, sewjernej Persiskej a Turkestanje wustupuje.
Skalny klon (Acer monspessulanum) je štom ze swójby mydłowcowych rostlin (Sapindaceae).
Po druhich žórłach zarjaduje so do swójskeje swójby klonowych rostlinow (Aceraceae).
L'Acero minore (Acer monspessulanum L.), noto anche come acero trilobo, cestuccio, acero spino, acero di Montpellier, è una specie diffusa nelle aree submontane dei Paesi del Mediterraneo.
Il portamento è quello di un arbusto o di un alberello di dimensioni modeste. Raggiunge in genere i 5-6 metri, meno frequentemente può arrivare a poco più di 10 metri d'altezza. Il fusto ha una corteccia bruna e la chioma è tondeggiante.
Le foglie sono opposte e semplici, con lamina trilobata lunga 4–6 cm e margine intero, di consistenza coriacea, pubescenti sulla pagina inferiore.
I fiori sono piccoli e giallastri, riuniti in corimbi ascellari, pendenti in piena fioritura. Sono visitati dalle api per il polline ed il nettare.[1]
Il frutto è una disamara con ali poco divaricate, quasi parallele.
L'acero minore è una specie tipicamente mediterranea, termomesofila, resistente alla siccità. Vegeta nei boschi termomesofili di latifoglie.
Il suo areale di vegetazione comprende l'Europa meridionale, il Nordafrica e l'Asia occidentale. In Italia vegeta prevalentemente nella sottozona calda del Castanetum in tutta la penisola, nelle isole, in Liguria. Nell'Italia settentrionale è presente solo nei versanti meridionali della fascia pedemontana in Lombardia e Veneto. Nelle aree più calde è una specie presente nelle stazioni più fresche, tipicamente associato alla roverella nella foresta mediterranea decidua. Sporadicamente può trovarsi come essenza minore nella foresta mediterranea sempreverde.
L'Acero minore (Acer monspessulanum L.), noto anche come acero trilobo, cestuccio, acero spino, acero di Montpellier, è una specie diffusa nelle aree submontane dei Paesi del Mediterraneo.
De montpelieresdoorn (Acer monspessulanum) is een boom uit de zeepboomfamilie (Sapindaceae). De kleine boom groeit in droge, heuvel- of rotsachtige streken in Zuid-Europa en West-Azië. Soms wordt de soort als sierboom aangeplant in parken en tuinen. De hoogte is circa 15 m.
De kroon is dicht en breed koepelvormig. De schors is donkergrijs tot zwart en is voorzien van verticale groeven. De boom heeft gladde, slanke, bleekbruine twijgen. De knoppen zijn circa 3 mm groot, eivormig en donker oranjebruin.
De montpelieresdoorn heeft harde, leerachtige bladeren van circa 4 x 8 cm groot. Er zijn drie ronde, gaafrandige lobben. De bladsteel is oranje-roze en circa 4 cm lang. Het blad is aanvankelijk heldergroen, maar wordt later donkergroen aan de bovenzijde en grijsblauw aan de onderzijde.
De bloemen staan in kleine, gele pluimen die eerst rechtop staan, maar later gaan hangen.
De vruchten zijn klein en hebben vlezige vleugels van ongeveer 1 cm lang. Ze zijn groen en vaak iets roze aangelopen. De vruchten zitten aan steeltjes van 4 cm lang.
De montpelieresdoorn (Acer monspessulanum) is een boom uit de zeepboomfamilie (Sapindaceae). De kleine boom groeit in droge, heuvel- of rotsachtige streken in Zuid-Europa en West-Azië. Soms wordt de soort als sierboom aangeplant in parken en tuinen. De hoogte is circa 15 m.
Klon francuski, klon trójklapowy (Acer monspessulanum L.) - gatunek drzewa z rodziny mydleńcowatych (Sapindaceae). W obrębie rodzaju sklasyfikowany do sekcji Acer i serii Monspessulana[2]. Występuje naturalnie w południowej i zachodniej Europie, południowo-zachodniej Azji oraz w północnej Afryce[3]. W Polsce można go spotkać w Ogrodzie Botanicznym UW przy Łazienkach oraz w arboretum w Kórniku[4].
Fanerofit. Naturalnie występuje w suchych i ciepłych lasach. Nie jest w pełni odporny na mróz[4]. Preferuje gleby jałowe. Dobrze rośnie na stanowiskach słonecznych lub w półcieniu. Dożywa około 120 lat[5].
Klon francuski, klon trójklapowy (Acer monspessulanum L.) - gatunek drzewa z rodziny mydleńcowatych (Sapindaceae). W obrębie rodzaju sklasyfikowany do sekcji Acer i serii Monspessulana. Występuje naturalnie w południowej i zachodniej Europie, południowo-zachodniej Azji oraz w północnej Afryce. W Polsce można go spotkać w Ogrodzie Botanicznym UW przy Łazienkach oraz w arboretum w Kórniku.
A zelha (nome científico: Acer monspessulanum), também conhecida como ácer-de-Montpellier ou bordo-de-Montpellier. É uma espécie nativa da região mediterrânica, mas pode ser também encontrada na cadeia montanhosa de Jura em França, bem como em Eifel na Alemanha.[1][2][3]
A zelha tem um porte de 10 a 15 metros de altura (raramente 20 metros), folha caduca, é de crescimento lento.[4]
A sua madeira dura e compacta é empregue em carpintaria de luxo e no fabrico de instrumentos musicais - como as gaitas-de-foles de Miranda do Douro. É também usada em jardins e arruamentos.
É pouco exigente quanto ao tipo de solo, conseguindo crescer nos secos, pedregosos e áridos, bem como nas fendas de rochas e cascalheiras, porém, prefere os solos calcários. Suporta bem o frio, mas tolera mal o ensombramento.
A zelha (nome científico: Acer monspessulanum), também conhecida como ácer-de-Montpellier ou bordo-de-Montpellier. É uma espécie nativa da região mediterrânica, mas pode ser também encontrada na cadeia montanhosa de Jura em França, bem como em Eifel na Alemanha.
Trokrpi javor (znanstveno ime Acer monspessulanum) je listopadno drevo iz družine sapindovk.
Vrstno ime je to drevo dobilo po mestecu Montpellier v Franciji.
Trokrpi javor zraste povprečno od 6-7 metrov visoko, izjemoma pa celo do 20 m in ima veliko in široko krošnjo. Deblo drevesa je ravno, pokrito pa je s sivo rumeno skorjo, ki je pri mladih drevesih gladka, pri starih pa podolžno razpoka.
Mladi poganjki so rdeče sive barve, tanki in gladki. Iz njih se razvijejo listi, ki so od vseh vrst javorov najmanjši, saj dosežejo le od 3-6 cm v dolžino in 3-7 cm v širino. Nameščeni so na 2-5 cm dolge peclje. Usnjati gladki listi so trokrpi, o čemer priča že slovensko ime rastline, po zgornji strani so svetleče zeleni, na spodnji pa temnejše zeleni.
Dvospolni cvetovi so majhni, zelenkasto rumeni in združeni v majhna socvetja. Drevo zacveti pred olistanjem, iz oplojenih cvetov pa se razvijejo krilata 2-3 cm dolga viseča semena, ki rastejo v paru. Krila so obrnjena navzdol, na bazi pa so zožana.
Trokrpi javor je razširjen po celi južni Evropi od Pirenejev do Male Azije in v Severni Afriki. Uspeva na svetlih mestih in dobro prenaša sušo. Razmnožuje se s semeni, ki jih raznaša veter. Najbolje uspeva na apnenčasti in skalnati podlagi.
Les trokrpega javora je med vsemi vrstami javora najtrši in najgostejši. Les je rdečkaste barve in nima večje gospodarske vrednosti. Največ ga sadijo v žive meje in kot okrasno drevo.
Trokrpi javor (znanstveno ime Acer monspessulanum) je listopadno drevo iz družine sapindovk.
Phong Montpellier (danh pháp khoa học: Acer monspessulanum) là một loài thực vật có nguồn gốc từ vùng Địa Trung Hải từ Morocco và Bồ Đào Nha ở phía tây, Thổ Nhĩ Kỳ, Syria, Liban và Palestine ở phía đông và phía bắc dãy núi Jura ở Pháp và Eifel ở Đức.[2][3][4].
Phong Montpellier là loài cây bụi nhiều nhánh rụng l có chiều cao lên đến 10–15 m (ít khi đến 20 m)[5]. Thân cây có đường kính lên đến 75 cm, mịn màng, vỏ cây màu xám đen tối ở những cây non, trở nên nứt mịn trên cây cổ thụ. Trong số các loài phong tương tự có thể dễ dàng phân biệt bởi lá ba thùy nhỏ, dài 3–6 cm và rộng 3–7 cm, màu xanh đậm bóng, đôi khi như da, và với rìa mịn, với cuống lá 2–5 cm. Những chiếc lá rơi rất muộn vào cuối mùa thu, thường vào tháng 10. Hoa nở vào mùa xuân, rủ xuống, màu vàng đến trắng ngù dài 2–3 cm. Quản samara dài 2–3 cm hạt nhỏ tròn[3][4].
Loài này có nhiều phân loài và thứ đã được mô tả, nhưng chỉ một vài phân loài được chấp nhận rộng rãi, phải kể đến là Acer monspessulanum subsp. microphyllum (Boiss.) Bornmueller, ở Thổ Nhĩ Kỳ và Lebanon, phân loài này có lá nhỏ hơn bề rộng không quá 3 cm.[3]
Loài này có thể bị nhầm lẫn với Acer campestre, một loài phong khác bản địa của châu Âu, với điểm khác biệt nhất là nhựa trong trên lá (trong khi đó loài Acer campestre có màu trắng sữa), và góc giữa hai cách hẹp hơn nhiều.[3][4]
.jpg)
Phương tiện liên quan tới Acer monspessulanum tại Wikimedia Commons
Bài viết liên quan đến Sapindales này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn. Phong Montpellier (danh pháp khoa học: Acer monspessulanum) là một loài thực vật có nguồn gốc từ vùng Địa Trung Hải từ Morocco và Bồ Đào Nha ở phía tây, Thổ Nhĩ Kỳ, Syria, Liban và Palestine ở phía đông và phía bắc dãy núi Jura ở Pháp và Eifel ở Đức..
Acer monspessulanum L.
Клён трёхлопастный (лат. Acer monspessulanum), называемый также монпелийский клён, французский клён, скальный клён и замковый клён — вид деревьев рода Клён (Acer) семейства Сапиндовые (Sapindaceae). Естественно произрастает в Средиземноморье от Марокко и Португалии на западе до Турции и Ливана на востоке, на севере доходя до гор Юра во Франции и Айфель в Германии[3][4][5].
Небольшое листопадное дерево или куст с часто растущими ветвями от 3 до 10 м в высоту, с кроной неправильной формы.
Ствол, достигающий 75 см в диаметре, покрыт тёмно-серой корой, гладкой у молодых деревьев и с тонкой сеткой трещин у старых.
От похожих видов клёнов легко отличается тёмно-зелёными блестящими, иногда слегка кожистыми, маленькими листьями, 3-6 см длиной и 3-7 см шириной, имеющими три лопасти и с округлыми очертаниями. Край листьев ровный, черешок 2-5 см длиной. Листья опадают очень поздно, обычно в ноябре, приобретая перед листопадом золотисто-жёлтый или ярко-красный цвет.
Жёлто-зелёные или жёлто-белые цветы собраны в висячие соцветия 2-3 см длиной, появляются весной, после распускания листьев. Крылатки 2-3 см длиной с круглыми орешками[4][5].
Вид изменчив, описан ряд подвидов и разновидностей, из которых лишь малая часть принята. Из принятых можно отметить распространённый в Турции и Ливане Acer monspessulanum subsp. microphyllum (Boiss.) Bornm., с маленькими листьями не более 3 см шириной[4].
Этот вид можно спутать с клёном полевым (Acer campestre), другим видом клёна, естественно растущим в Европе, от которого он лучше всего отличается прозрачным соком листьев (у полевого клёна млечный) и более острым углом между крылышками крылатки[4][5].
Основной ареал трёхлопастного клёна располагается в Средиземноморье. Через Францию он достигает Германии, в области среднего течения Рейна, в долине Мозеля и Наэ произрастает естественно. Восточнее Рейна встречается в Нижней Франконии, однако там, вероятно, одичал, будучи посажен первоначально в садах при замках. Отсюда происходит его местное название «замковый клён» (нем. Burgen-Ahorn).
Требует богатой рыхлой глинистой почвы и тёплого места, притом предпочитает солнечные места местам с полутенью. Поэтому его находят только на опушках лесов или в хорошо освещённых кустарниках на местах с благоприятными климатическими условиями. Северной границы ареала достигает в юго-восточной Германии . Характерным сообществом растений в Рейнской области является лес из скальных клёнов, дубов и винограда (лат. Aceri monspessulani-Quercetum petraeae).
В сухие года листва этого клёна может полностью высохнуть уже летом, что не причиняет дереву видимого вреда. Цветы богаты нектаром и охотно посещаются насекомыми, прежде всего пчёлами. Семена распространяются ветром. Между созреванием плодов и их распространением может быть большой промежуток времени. Семена прорастают весной. Молодые растения очень солнцелюбивы и растут медленнее, чем схожий Клён полевой.
Из клёнов, не растущих в Японии, Acer monspessulanum (и схожий с ним Acer campestre) популярны среди энтузиастов выращивания бансай[6]. В обоих случаях маленькие листья и кустистый габитус этих клёнов прекрасно соответствуют техникам уменьшения листьев и обрезки[7]. Эти бонсаи отличаются своим видом от тех, которые выращены из таких клёнов, как Клён дланевидный, имеющих более вычурную форму листьев и ажурную листву.
Этот клён редко выращивают за пределами арборетумов.
Вид Клён трёхлопастный входит в род Клён (Acer) семейства Сапиндовые (Sapindaceae).
Клён трёхлопастный (лат. Acer monspessulanum), называемый также монпелийский клён, французский клён, скальный клён и замковый клён — вид деревьев рода Клён (Acer) семейства Сапиндовые (Sapindaceae). Естественно произрастает в Средиземноморье от Марокко и Португалии на западе до Турции и Ливана на востоке, на севере доходя до гор Юра во Франции и Айфель в Германии.
.svg)
