Neotoma lepida Thomas 1893

Neotoma lepida és una espècie de rosegador de la família dels cricètids. Viu a l'oest dels Estats Units i Mèxic. Obté aigua de plantes suculentes, particularment dels gèneres Opuntia i Yucca. El seu hàbitat natural són els matollars desèrtics o costaners. Es creu que no hi ha cap amenaça significativa per a la supervivència d'aquesta espècie.^[1] El seu nom específic, lepida, significa 'encantadora' en llatí.^[2]

Característiques

El seu pelatge dorsal pot anar des de tons pàlids a tons grisosos o negres, i la panxa és blanca, igual que els peus i el coll. La seva cua és bicolor.

La major part de la seva morfologia és sexualment dimòrfica. La llargada de les femelles pren valors entre 281-392mm, mentre que la dels mascles és més variable, de 276-407mm. Pel que fa al pes, els mascles pesen més, de 132-350g mentre que les femelles poden pesar 122-240g. Per tant el mascle és més gran que la femella.^[3]

La seva despesa metabòlica basal mitjana és de 0.46W.

Comportament

Neotoma lepida és un rosegador principalment nocturn i solitari. Aquests protegeixen les “seves” fonts d’aigua (per exemple, plantes suculentes), evitant que altres espècies obtinguin aigua durant períodes de sequera.

A vegades, s’apropien dels caus d’altres espècies, dels quals fortifiquen les entrades amb branques. Aquest rosegador construeix caus per nidació i reserva de menjar. Poden comptar amb diverses entrades (6) i diverses cambres d’interès (per nidar, emmagatzemar menjar,...). El fet de tenir diverses entrades/sortides fa que suposin un avantatge per escapar dels depredadors.

Els mascles marquen el territori revolcant-se per terra deixant secrecions d'unes glàndules sebàcies que tenen a l’abdomen.

Data provided by NatureServe in collaboration with Bruce Patterson, Wes Sechrest, Marcello Tognelli, Gerardo Ceballos, The Nature Conservancy - Migratory Bird Program, Conservation International - CABS, World Wildlife Fund - US, and Environment Canada -WILDSPACE.

Són animals actius durant tot l’any.

Hàbitat i distribució

El Neotoma lepida és terrestre, i viu a regions àries i semiàries. Requereix una vegetació abundant, sobretot d’Opuntia i Yuccacom a fonts d’aigua.

Es troba a la zona Oest dels Estats Units i Mèxic, incloent les illes de l’Espiritu Santo, San Francisco, San Jose, Danzante, Carmen, Angel de la Guarda i Margarida. Als Estats Units s’inclou el sud de Califòrnia, el sud-est d’Oregon, el sud-oest d’Idaho, l’oest d’Utahi l’extrem oest de Colorado i Arizona.^[4]

Ecologia

Alimentació^[5]

L’espècie lepida del gènere Neotoma és una espècie folívora i granívora, és a dir, es tracta d’un animal herbívor especialitzat en menjar principalment fulles i grans. A part d’aquests aliments, aquests rosegadors també s’alimenten de fusta, sia d’escorces o tiges, de fruits secs, de fruits i de flors.

Neotoma lepida

El Neatoma lepida es desplaça fins a les àrees d’alimentació per obtenir aliment, però porta el menjar fins al seu cau per consumir-lo posteriorment en unes condicions de major seguretat. Sovint, les àrees de recol·lecció d’aliment estan compostes de roques per tal de poder utilitzar-les de refugi contra els depredadors.

En les zones de desert, l’alimentació d’aquests animals es basa principalment en la flor del cactus Opuntia, ja que això els ajuda a mantenir el balanç hídric. En cas que aquest aliment no estigués disponible també tenen la capacitat d’alimentar-se a partir d’aliments amb un alt contingut de resines i àcid oxàlic, però això desequilibra el seu balanç hídric i limita la seva capacitat de menjar altres aliments.

Reproducció

Per tal que s’activi el comportament sexual dels mascles és necessari que les femelles emetin olors atractius fet que implica canvis de comportament en la pre-ovulació. Després d’un període de comunicació s’efectuen múltiples còpules. Es creu que el comportament sexual d’aquesta espècie és polígam.

El període de reproducció es produeix d’octubre a maig, i va seguit d’un període de gestació d’entre 30 i 36 dies després del qual solen néixer unes 3 cries de les quals s’ocupa la femella exclusivament. Es creu que en la natura només es reprodueixen un cop l’any. El desalletament es produeix entre 27 i 40 dies després del naixement, i les cries assoleixen la maduresa sexual al cap d’entre 2 i 3 mesos.

Amenaces

L’espècie Neotoma lepida té diferents competidors entre els que trobem cricètids i altres tipus de rosegadors que ocupen el mateix nínxol ecològic.

A més, també es troba amenaçada per diversos depredadors, entre els quals destaquen les serps, els mussols, els coiots (Canis latrans), les guineus (Vulpes velox), els falcons (Buteo jamaicensis) i altres mamífers depredadors.

Finalment, també pot ser parasitada per larves de mosca.

Per tal d'evitar la depredació utilitza el seu cau o còdols com a refugi.

Conservació

Preocupació menor. Aquesta espècies esta àmpliament distribuïda i es considera que no té cap problema de conservació.

Evolució

^[6]

L'espècie Neotoma lepida ha estat present en un gran nombre de localitats des de l’etapa del Plistocè a la zona de l’oest de Nord-amèrica. El temps estimat de divergència entre els clades1 i 2 correspon a 1.6 milions d’anys. Tot i això, hi han molts errors substancials en la estimació de la separació dels clades perquè la quantitat de fòssils registrats estan molt limitats.

Sembla que tots els nodes suporten la hipòtesi que l’aparició del grup Neotoma lepida fou durant les etapes primerenques del Plistocè.

També es sap que el riu Colorado tingué un paper molt important en la divergència del clade 2 de Neotoma lepida en diferents subclades (subclade 2A i 2B).

Les altres diversificacions dels subclades foren posicionades a mitats del Plistocè o ja en etapes més tardanes, a l’altura del Holocè.

Cal dir que les divisions en clades i subclades es realitzaren tenint en compte estudis d'alineaments de seqüència d'ADN de fòssils registrats.

Referències

Die Wüsten-Buschratte (Neotoma lepida) ist ein Nagetier in der Gattung der Amerikanischen Buschratten, das im Westen Nordamerikas vorkommt.^[1]

Merkmale

Die Art erreicht eine Gesamtlänge von 225 bis 383 mm, inklusive eines 95 bis 185 mm langen Schwanzes, sowie ein Gewicht von 100 bis 190 g. Die Länge der Hinterfüße beträgt 28 bis 41 mm und die Ohren sind 23 bis 25 mm lang. Das Fell der Wüsten-Buschratte hat eine graue Grundfarbe mit unterschiedlichen Variationen zwischen den verschiedenen Populationen. Im Unterschied zur Weißkehl-Buschratte (Neotoma albigula) besitzen die Haare an der Kehle eine dunkle Basis. Das Haarkleid des Schwanzes ist offen, obwohl es sehr dicht erscheint. Der Schwanz ist oberseits dunkelgrau und an der Unterseite hellgrau. Die Wüsten-Buschratte hat weiße Haare auf der Oberseite der Füße. Ein weiteres Merkmal ist der lange und dünne Penisknochen bei Männchen.^[2]

Verbreitung

Das Verbreitungsgebiet reicht vom südlichen Oregon und südwestlichen Idaho sowie vom westlichen Colorado über Utah und Nevada bis zum westlichen Arizona, Kalifornien und zur mexikanischen Halbinsel Niederkalifornien. Wie der deutsche Name andeutet, kann die Art hauptsächlich in Wüsten wie der Colorado-Wüste, der Mojave-Wüste und der Trockenlandschaft des Großen Beckens angetroffen werden. Die spärliche Vegetation besteht meist aus Büschen wie Artemisia californica, Salvia mellifera, Weißer Salbei, Eriogonum fasciculatum, Heteromeles arbutifolia oder Rhus integrifolia. Weiterhin kommen Sukkulenten wie Opuntien und Palmlilien vor.^[3]

Lebensweise

Nest einer Wüsten-Buschratte

Die Wüsten-Buschratte legt ihr Nest in den genannten Pflanzen oder in Felsspalten an. Sie ist vorwiegend nachtaktiv und gelegentlich dämmerungsaktiv. Das Nest wird aus Zweigen, anderen Holzsplittern, Teilen von Kakteen und Steinchen gebaut. Es dient als Ruheplatz, als Vorratslager sowie als Schutz vor Feinden. Oft teilt die Wüsten-Buschratte ihr Revier mit anderen Buschratten, wie der Weißkehl-Buschratte oder der Mexikanischen Buschratte (Neotoma mexicana). Die Nahrung besteht unter anderem aus frischen Trieben und Blättern, Kaktusfrüchten, Samen und Pflanzen der Gattung Meerträubel sowie der Gattung Tragant. Die benötigte Flüssigkeit kommt vorwiegend von Sukkulenten.^[2]

Mit Abweichungen abhängig von der geografischen Verbreitung reicht die Fortpflanzungszeit von Oktober bis Mai. Bei Weibchen sind bis zu fünf Würfe pro Jahr möglich, wobei zwei am häufigsten vorkommen. Nach 30 bis 36 Tagen Trächtigkeit werden bis zu fünf Nachkommen geboren. Bei Würfen mit zwei Jungtieren werden diese etwa 21 Tage gesäugt, wobei die Säugungsdauer bei vier Nachkommen auf etwa 36 Tage ansteigt. Weibchen entwickeln nach etwa drei Monaten ein Paarungsverhalten.^[2]

Bedrohung

Für den Gesamtbestand liegen keine Bedrohungen vor. Mehrere abgeschiedene Populationen auf kleinen mexikanischen Inseln sind jedoch ausgestorben. Die noch vorhandenen Bestände auf anderen kleinen Inseln sind durch Landschaftsveränderungen oder durch eingeführte Feinde wie Hauskatzen bedroht. Die IUCN listet die Wüsten-Buschratte als nicht gefährdet (Least Concern).^[3]

Einzelnachweise

1. ↑ Don E. Wilson, DeeAnn M. Reeder (Hrsg.): Mammal Species of the World. A taxonomic and geographic Reference. 3. Auflage. 2 Bände. Johns Hopkins University Press, Baltimore MD 2005, ISBN 0-8018-8221-4 (englisch, Neotoma lepida).
2. ↑ ^{a b c} Gerardo Ceballos: Mammals of Mexico. JHU Press, Baltimore 2014, S. 307 (Neotoma lepida).
3. ↑ ^{a b} Neotoma lepida in der Roten Liste gefährdeter Arten der IUCN 2017. Eingestellt von: Lacher, T., Timm, R. & Álvarez-Castañeda, S.T., 2017. Abgerufen am 17. Oktober 2020.

The desert woodrat (Neotoma lepida) is a species of pack rat native to desert regions of western North America.

Desert woodrat in a century plant

Desert woodrat eating a peanut

Description

Desert woodrats are relatively small for pack rats, measuring 28 to 39 cm (11 to 15 in) in length, including a 12 to 20 cm (4.7 to 7.9 in) tail. They weigh from 122 to 350 g (4.3 to 12.3 oz), with males being larger than females. Their coloring varies between individuals, and can be anything from pale gray to cinnamon to near-black. Regardless of the color on the rest of the body, however, the animal's underparts and feet are always white, while the otherwise pale fur on the throat region is gray at its base. The tail is distinctly bicolored, and has more hair, and fewer visible scales, than the tails of brown rats. Desert woodrats have a narrow snout, long whiskers, and relatively long ears that are almost the length of the hind feet.^[2]

Distribution and habitat

Desert woodrats range from southeastern Oregon and southwestern Idaho, south through Nevada and western Utah to California in the US, and Baja California and extreme northwestern Sonora in Mexico.^[1] They are generally found in sagebrush scrub areas, in chaparral, and in deserts and rocky slopes with scattered cactus, yucca, pine/juniper, and other low vegetation, at elevations up to 2,900 m (9,500 ft).^[2] They are most abundant in rocky areas with numerous crevices or rock piles in which they can seek shelter from predators.^[3]

Twenty three subspecies were recognised, many of them restricted to small islands in the Gulf of California.^[2] However, Neotoma insularis (Townsend, 1912), is now recognized to be distinct from N. lepida following the ASM and IUCN assessments.^[4][5]

Biology

They feed on beans and leaves of mesquite, on juniper, and on parts of available cacti, apparently without getting injured by the spines. They also eat creosote bushes, thistles, Ephedra, Mustard plants, sagebrush, and buckwheat. They will also eat other green vegetation, seeds, fruits, acorns, and pine nuts. In desert habitats, they are highly dependent upon prickly pear cacti for water balance, although they can be sustained on creosote year-round.^[2] Although they are capable of eating food containing high levels of resins and oxalic acid, such as the leaves of creosote bushes,^[6] these affect their water balance and limit their ability to eat other foods, limiting the growth of the woodrats' population in areas where such plants are common.^[7]

Predators include snakes, owls, hawks, coyotes, foxes, weasels, and other carnivorous mammals. They are also commonly parasitized by bot fly larvae.

Desert woodrats breed in the spring and summer, and give birth to litters of up to five young after a gestation period of 30 to 36 days. The young weigh about 10 g (0.35 oz) at birth, and are blind, with only the tips of their hairs visible. Their eyes open after about ten days. The teeth of newborn desert woodrats are initially splayed apart, creating a hexagonal opening between them, with which they clamp themselves to their mother's teats so firmly that they are difficult to separate. The teeth achieve their normal shape after about twelve days, but the young are not completely weaned until around four weeks of age.^[2] They live up to five years in captivity.^[8]

Behavior

Desert woodrats are primarily nocturnal^[9] and are aggressively solitary. They may defend water sources, such as succulent plants, against other species, and perhaps prevent other species from obtaining water during droughts.

Desert woodrats sometimes appropriate the burrows of ground squirrels or kangaroo rats, and will fortify the entrance with several cubic metres of sticks and joints collected from jumping and teddy-bear chollas. This provides a formidable defense against predators. Living quarters are also often built against rock crevices, at the base of creosote or cactus plants, or in the lower branches of trees.^[2] Rock crevices appear preferred where available, but pack rats generally adapt to any situation.

Wood rat (Neotoma lepida) midden

Woodrats construct houses for nesting, food caching, and predator escape. These can have up to six entrances and eight internal chambers, including both nests and food caches. Houses 36 cm (14 in) high and around 100 cm (39 in) across at the base are not unusual.^[2] Nests are constructed of dried vegetation, usually fibrous grass parts or shredded stems.

Males mark their territory by rubbing themselves on the ground, depositing musky sebum secreted by large sebaceous glands on their abdomen. Females, however, scent mark by first digging, and then rubbing their flanks, legs or cheeks on the excavated soil.^[10] They are active year-round.

References

• Desert woodrat
• Death-valley.us entry for desert woodrat

Neotoma lepida Neotoma generoko animalia da. Karraskarien barruko Neotominae azpifamilia eta Cricetidae familian sailkatuta dago.

Erreferentziak

• Neotoma lepidari buruzko informazioa Mammals of The World datubasean

Ikus, gainera

• Neotoma
• Cricetidae

Neotoma lepida

Le Néotoma du désert^[1] (Neotoma lepida) est une espèce de rongeurs de la famille des Cricétidés.

Répartition et habitat

Il vit dans les désert des États-Unis et du Mexique^[2].

Alimentation

Il a besoin de plantes succulentes (souvent des Opuntia et Yucca) comme source d'eau^[2].

Notes et références

Annexes

Neotoma lepida is een zoogdier uit de familie van de Cricetidae. De wetenschappelijke naam van de soort werd voor het eerst geldig gepubliceerd door Thomas in 1893.

Voorkomen

De soort komt voor in Mexico en de Verenigde Staten.

Ökenskogsråtta (Neotoma lepida)^{[2][3][4][5][6][7]} är en däggdjursart som beskrevs av Thomas 1893. Neotoma lepida ingår i släktet egentliga skogsråttor och familjen hamsterartade gnagare.^[8][9] Inga underarter finns listade.^[8]

Utseende

Arten är med en kroppslängd av 225 till 383 mm, inklusive en 95 till 185 mm lång svans och med en vikt av 100 till 190 g en ganska liten skogsråtta. Den har 28 till 41 mm långa bakfötter och 23 till 25 mm långa öron. Pälsen på ovansidan har främst en grå färg som kan variera i nyanserna mellan olika populationer. Vid strupen har håren en mörk basis, vad som skiljer arten från Neotoma albigula. Svansen är inte naken och den är uppdelad i en mörk ovansida och en ljus undersida. På fötternas ovansida förekommer vit päls.^[10]

Utbredning

Utbredningsområdet ligger i sydvästra USA och på halvön Baja California (Mexiko). Arten når i norr Oregon och Idaho samt i nordöst Colorado. Den lever i öknar, halvöknar och buskskogar med växter av malörtssläktet (Artemisia), opuntiasläktet (Opuntia) och palmliljesläktet (Yucca). Opuntior och palmliljor används ofta som näste.^[1] I bergstrakter når arten 2700 meter över havet.^[10]

Ekologi

Ökenskogsråttan kan även vila i bergssprickor eller den bygger liksom andra skogsråttor bon av kvistar, bark, andra växtdelar, stenar och annan bråte. Den är främst aktiv under natten eller under skymningen. Arten äter olika växtdelar som frön, örter, blad eller kaktusfrukter. Vätskebehovet täcks huvudsakligen med frukter från fikonkaktus (Opuntia ficus-indica) eller med andra suckulenter.^[10]

Honor kan ha upp till fem kullar per år men de flesta honor har bara två, en under våren (maj) och en under hösten (oktober). Honan är 30 till 36 dagar dräktig och sedan föds upp till fem ungar (2,7 i genomsnitt). Ungarna diar sin mor 21 till 34 dagar. Hos kullar med ett mindre antal ungar blir dessa snabbare självständiga. Könsmognaden infaller för honor efter två till tre månader.^[10]

Status

För hela beståndet förekommer inga allvarliga hot. Olika populationer på mindre öar kring Baja California blev utrotade av tamkatter eller av andra rovlevande djur. IUCN kategoriserar arten globalt som livskraftig.^[1]

Källor

1. ^ [a b c] 2008 Neotoma lepida Från: IUCN 2012. IUCN Red List of Threatened Species. Version 2012.2 <www.iucnredlist.org>. Läst 2012-10-24.
2. ^ (1996) , database, NODC Taxonomic Code
3. ^ Banks, R. C., R. W. McDiarmid, A. L. Gardner, and W. C. Starnes (2003) , Checklist of Vertebrates of the United States, the U.S. Territories, and Canada
4. ^ Wilson, Don E., and DeeAnn M. Reeder, eds. (1992) , Mammal Species of the World: A Taxonomic and Geographic Reference, 2nd ed., 3rd printing
5. ^ (1998) , website, Mammal Species of the World
6. ^ Wilson, Don E., and F. Russell Cole (2000) , Common Names of Mammals of the World
7. ^ Banks, R. C., R. W. McDiarmid, and A. L. Gardner (1987) Checklist of Vertebrates of the United States, the U.S. Territories, and Canada, Resource Publication, no. 166
8. ^ [a b] Bisby F.A., Roskov Y.R., Orrell T.M., Nicolson D., Paglinawan L.E., Bailly N., Kirk P.M., Bourgoin T., Baillargeon G., Ouvrard D. (red.) (28 april 2011). ”Species 2000 & ITIS Catalogue of Life: 2011 Annual Checklist.”. Species 2000: Reading, UK. Arkiverad från originalet den 18 juni 2012. https://web.archive.org/web/20120618223324/http://www.catalogueoflife.org/services/res/2011AC_26July.zip. Läst 24 september 2012.
9. ^ ITIS: The Integrated Taxonomic Information System. Orrell T. (custodian), 2011-04-26
10. ^ [a b c d] Ceballos, Gerardo (2014). ”Neotoma lepida”. Mammals of Mexico. Baltimore: JHU Press. sid. 307. ISBN 978-1-4214-0843-9

Externa länkar

• Wikimedia Commons har media som rör Ökenskogsråtta.
  Bilder & media
• Wikispecies har information om Neotoma lepida.
  Artförteckning

Neotoma lepida là một loài động vật có vú trong họ Cricetidae, bộ Gặm nhấm. Loài này được Thomas mô tả năm 1893.^[2]

Chú thích

Tham khảo

• Dữ liệu liên quan tới Neotoma lepida tại Wikispecies
• Phương tiện liên quan tới Neotoma tại Wikimedia Commons

Bài viết liên quan đến họ gặm nhấm Cricetidae này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn.

• x
• t
• s

사막숲쥐(Neotoma lepida)는 비단털쥐과에 속하는 설치류의 일종이다. 북아메리카 서부의 사막 지대에서 발견된다.^[1]

특징

비교적 작은 숲쥐로 꼬리 길이 12~20cm를 포함하여 몸길이는 28~39cm이다. 몸무게는 122~350g이고, 수컷이 암컷보다 크다. 털 색은 개체마다 다양하고, 연한 갈색부터 검은색 가까운 육계색까지 띤다. 몸의 나머지 부분의 색과는 관계없이 사막숲쥐의 하체와 발은 항상 흰색이지만, 목 주위의 희미한 색의 털은 바탕이 회색이다. 꼬리는 갈색쥐의 꼬리보다 뚜렷하게 두 가지 색을 띠며 털이 좀더 많고 눈에 띠는 비늘은 적다. 사막숲쥐는 좁은 주둥이와 긴 콧수염, 거의 뒷발의 길이 정도인 비교적 긴 귀를 갖고 있다.^[2]

분포 및 서식지

사막숲쥐는 미국 오리건주 남동부와 아이다호주 남서부 지역부터 남쪽으로 네바다주와 유타주 서부를 거쳐서 캘리포니아주 지역까지 그리고 멕시코 바하칼리포르니아주와 소노라주 북서부 극단까지 분포한다.^[1] 일반적으로 해발 최대 2900m의 산쑥 관목 지대와 수풀 지대, 사막, 선인장과 유카, 소나무, 노간주나무가 드문드문 자라는 바위 경사면, 기타 저지대 식생 지대에서 발견된다.^[2] 포식자로부터 은신처를 쉽게 구할 수 있는 수많은 바위틈 또는 암석 더미가 있는 암반 지역에서 가장 풍부하게 서식한다.^[3] 23종의 아종이 알려져 있으며, 대부분이 칼리포르니아 만의 작은 섬들에서 제한적으로 발견된다.^[2]

각주